tradicionals i de les tipologies més arrelades a la cultura urbana i rural del moment, amb l’excepció d’alguns edificis significats. El panorama de la construcció a la Catalunya meridional era, doncs, més aviat modest, en mans de mestres d’obra que, bons coneixedors de l’ofici, aixecaven edificis allunyats de pretensions estètiques. Naturalment, es construïren edificis interessants signats, o no, per arquitectes, que embellien algunes poblacions –com per exemple l’Arboç, amb una notable nòmina de bells edificis eclèctics i historicistes– a partir de les dècades finals del segle, quan es construïren edificis que portaren una nova arquitectura a la zona. El Modernisme arquitectònic a les comarques meridionals de Catalunya es va anar configurant amb els corrents premodernistes, sovint de base neomedieval, que en el seu moment representaren un trencament respecte l’arquitectura acadèmica hegemònica, com la Casa Tarrats (1891), de Pere Caselles, la més antiga de la ruta modernista de Reus, que no hem inclòs en aquesta guia. Sí que hi hem inclòs, en canvi, una obra premodernista com és l’edifici de les Teresianes de Vinebre (1888) per ser la única que hem localitzat a la comarca de la Ribera d’Ebre. Aquestes aproximacions a l’estil van anar donant pas a les primeres obres ja plenament modernistes. La irrupció del Modernisme evidencià la complicitat existent entre els seus promotors i dissenyadors en l’àmbit local amb els corrents estètics dominants a la capital catalana i a les europees. El Modernisme o art nouveau, importats de Barcelona, París, Viena i Brussel·les de la fi de segle, ben aviat es féu popular com a símbol de modernitat i cosmopolitisme, ideals lligats amb sentiments catalanistes. A resultes de la influència del nou 18
estil s’edificaren un conjunt d’edificis amb l’estètica espectacular del Modernisme. Les línies sinuoses i l’estil floral eren la moda imperant, compartida pels camptarragonins i els ebrencs, que semblaven rivalitzar en originalitat i disseny. Vies d’influència foren els viatges, les fotografies, les publicacions –llibres, revistes i també targetes postals il·lustrades– amb imatges d’edificis de l’arquitectura contemporània europea, que esdevingueren models per als arquitectes locals. Lluís Domènech i Montaner I també fou en aquest període quan, per primer cop, arquitectes de prestigi internacional aixecaren obres seves a les comarques meridionals, com Lluís Domènech i Montaner, l’introductor del Modernisme arquitectònic a la Catalunya meridional, i que esdevingué la clau per a l’arrelament de l’estil al Camp de Tarragona i que en marcà definitivament, sense saber-ho, l’escenari arquitectònic. A l’entorn de 1900, Domènech realitzà, a Reus, tres obres ben significatives del seu estil i la seva concepció arquitectònica, amb una característica comuna, el reconeixement de la ciutat, dels valors urbans, com a definidors tipològics de l’arquitectura: l’Institut Pere Mata (1897-1908), la Casa Rull (1900-01) i la Casa Navàs (1901-08), una joia del Modernisme català, destacable no només com a edifici singular i imatge més representativa del Reus dels primers anys de segle XX, sinó també per la seva importància en la història general de l’arquitectura catalana. I a l’imponent Institut Pere Mata veiem un conjunt d’edificis que, tot i estar allunyat de la trama urbana, té un concepte profundament urbà. La difusió del Modernisme arquitectònic anà lligada