ESCRIURE PER A LA FESTA; SOBREVIURE AL FOC
775
ta serà un admirable cant no sols a les Fogueres, si no a la ciutat, i inclús el conjunt de la província. Cal destacar, entre las firmes col·laboradores, noms de la talla de Rafael Altamira (parlant per primera vegada de la possibilitat de crear un Museu de Fogueres), José Martínez Ruíz ‘Azorín’, Oscar Esplá, Figueras Pacheco, Guardiola Ortiz, Benjamín Palencia, Ángel Pascual Devesa (aquell any, president de la Comissió Gestora de Fogueres), els germans Álvarez Quintero, Jacinto Benavente, Ramón Gómez de la Serna, Mª Fernanda Ladrón de Guevara, Gregorio Martínez Sierra, Bartolomé Pérez Casas o Joaquín Turina. Junt a esta impressionant nòmina, acompanyaran els dibuixos del propi Varela, Gastón Castelló o Melchor Aracil, contant amb bellíssimes fotografies de Paco Sánchez. És curiós assenyalar, que a penes mitja pàgina d’esta inoblidable publicació, es va publicar en llengua vernacla, mentre que, pel contrari, apareixien algunes de les seues pàgines en francès, pensant per damunt de tot en la possibilitat d’estendre l’àmbit de la mateixa a la ciutat d’Orà. Fou un zenit. Un punt editorial sense retorn, en una festa, la de 1936, que es celebraria no sense certs asprors, i que molt poc després donarien pas a eixe 18 de juliol, que marcaria no sols una interrupció brusca de dos edicions si no, fonamentalment, a una bretxa social i estètica, de la que tardarien en emergir dècades.
