A vegades el meu cervell es posa a treballar a gran velocitat i intent imaginar-me en la immensitat del món i en la marea d’éssers humans que el poblem.
A vegades, i només a vegades, intent analitzar la meua identitat, el meu segell, allò que em fa ser jo mateix.
Qui sóc jo? Jo sóc un cos, un conjunt d’òrgans i una aparença física, canviant amb el pas dels anys, sí. Però jo sóc molt més. Sóc els meus records i les meues experiències viscudes. Sóc sentiments i emocions, sóc eixa persona que somriu al escoltar una cançó que li agrada en la ràdio, o eixa a què li irrita que li canvien les coses de lloc, o eixa que s’emociona la nit d’un 19 de març. I sóc també els meus pensaments i reflexions, sóc les decisions que prenc i els trens què deixe passar...
