A.C. Falla Plaça Jesus - Evolucio II Cyborgensys

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

Evolució II - Cyborgensys ES PRESENTA ALS PREMIS Generalitat Valenciana.

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’us del valencià.

ES PRESENTA ALS CONCURSOS Lletres Falleres.

Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info) Premis +COMPLET

TEXT ADAPTAT Text adaptat Autor pictogrames: Sergio Palao Procedència: ARASAAC - http://catedu.es/arasaac Llicència: CC (BY-NC-SA)

2

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

Disseny: Ibรกn Ramรณn

Les Falles, Patrimoni Immaterial de la Humanitat (UNESCO)

#FallesUNESCO #SomPatrimoni

Evolució II - Cyborgensys EDITA A.C. Falla Plaça de Jesús PORTADA Bea Jordà DOSSIER Juanjo Medina Bonilla TEXTOS Col·laboracions de Ariadna Fuentes / Francisco Grimaldo / Emi López / Francisco Martinez / Irene Lopez / Carmen Bosch / Maria Miranda / Luis Plaza / Pere Fuset / Juanjo Medina / Alejandro Lagarda / Hugo Morte / Jose Mª Candela / Manolo Sanchis / José Nicola / Ramón Solaz / IL·LUSTRACIONS A.C. Falla Plaça de Jesús TRADUCCIÓ I CORRECCIÓ Col·laboracions de A.C. Falla Plaça de Jesús PUBLICITAT A.C. Falla Plaça de Jesús EDICIÓ A.C. Falla Plaça de Jesús FOTOMECANICA I IMPRESSIÓ Selvi Artes Gráficas DEPÒSIT LEGAL V-354-2012 DISTRIBUCIÓ A.C. Falla Plaça de Jesús C/ Jesús, Nº118 - 46007 - València www.falllaplazajesus.es Facebook: Falla Plaza Jesús Twitter: @fallaplazajesus L’Associació Cutural Falla Plaça de Jesús no s’identifica necesàriament amb els articles i les opinions dels seus col·laboradors.

Toni Monmeneu - President FPJ

Estimats fallers i amics, Un any més ja està ací el pesat del president amb les seues paraules, la veritat es que cada vegada em costa més dirigir-me a vosaltres i que no semble repetitiu, però ho intentaré.

Primerament donar-vos les gràcies per continuar amb la vostra confiança per a representar-vos a tots. Per a mi és un plaer continuar endavant d’aquesta comissió, però no m’agradaria ser “etern”, jajaja.

Enguany, els títols dels projectes com sabeu són “Futur, futurista” i “Evolució II Cyborgensys”, doncs mirant al futur I amb una contínua evolució estem sempre a la nostra comissió. Primer per les contínues idees que sorgeixen per a pròxims projectes o per a com traure diners per a continuar endavant.

El següent, per la incorporació aquest any de nous fallers que fan que creixca la nostra xicoteta comissió, però “gran família fallera”, perquè som això. Una gran família que com en totes les famílies discutim, xarrem, lluitem… i per damunt de tot, gaudim molt d’allò que fem.

Per això i per a no estendrem molt, vos convide a que m’acompanyeu tots, al costat de la FM, Mª Dolores; a gaudir d’aquestes falles.

Desitjant que les falles 2017 siguen molt bones, com sempre.

El president

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

SUMARI EL FUTUR DE L’HOME...

L’interlocutor inexistent. Ariadna Fuertes, Francisco Grimaldo, i Emi López .............................14 El futur espacial. Francisco Martinez Valls ............................................................................................18 La por al futur. Irene Lopez ........................................................................................................................22 El futur de la comunicació. Carmen Bosch ............................................................................................26 Amenaces mediambientals. Greenpeace. Maria Miranda ..................................................................32 “Abuelito dime tu”. Luis Plaza ...................................................................................................................38

EL FUTUR DE LES FALLES

Les Falles, patrimoni de la humanitat: un futur per escriure. Pere Fuset .......................................44 La producció de falles. Palla... Cartó... Suro... 3D... Palla... Juanjo Medina.....................................46 Que tot està per fer. Alejandro Lagarda ...................................................................................................56 El llibret del futur. Hugo Morte ................................................................................................................62 Com perceben els extrangers la festa de les falles. Jose Maria Candela..............................................68 Latitud 39.474 Nord-Longitud -0.36123 Est. Manolo Sanchis...............................................................78 Federació de Falles I+E. José Nicola.............................................................................................................88

8

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

Evolució II. Cyborgensys. Juanjo Medina + Ramón Solaz...................................................................94 Fallera Major 2017. ........................................................................................................................................98 Comissió 2017. A.C. Falla Plaça de Jesús ................................................................................................100 Recompenses 2017. A.C. Falla Plaça de Jesús .........................................................................................102 Programa 2017. A.C. Falla Plaça de Jesús ...............................................................................................104 Programa infantil 2017. A.C. Falla Plaça de Jesús ...............................................................................106 Programa en pictos. A.C. Falla Plaça de Jesús ......................................................................................108 Editorial. Juanjo Medina ......................................................................................................................110

COL·lABORADORS Automòbils Galindo........................................04 Administració Loteria Nº1 Alfafar............06 Abordo.................................................................10 Centralia Perruquers .....................................11 Dia........................................................................25 Clínica Mercat de Jesús.................................28 Onza....................................................................36 Trolli....................................................................37 Carns Ruma......................................................40 Colegi Hermes..................................................40 Òptica Jesus......................................................59 Bar Jesús............................................................59 Pollastres Rosarín...........................................60 L’Essència de la terra.....................................60 Casani..................................................................66 Perruquería Fernando....................................66 Pescateria Gracia/Jorge/Silvia.....................67 Fruites i Verdures Diego/Marivi...................67

Marisa i Eugenio pescateria............................71 Joyeria Amores.................................................71 Argos Fisioterapia............................................77 Vercher Sastreria i Brodats..........................77 Los Mejillones....................................................81 Centre de educació infantil Sacapuntas....82 Bar Restaurant Veu Veu................................82 Estrella C. Vilas Loredo................................87 Clínica Odontológica Cubells......................89 Bar El Llimoner.................................................89 La Falla Immaterial.........................................92 Restaurant Las Torres....................................92 Consum...............................................................93 Zarzoso...............................................................93 La casa de les flors...........................................97 Antonio J. Colera Castelló..............................97

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

9

EL FUTUR DE L’HOME...

El futur de l’home El temps passa, la caducitat d’un present en què cada segon es fa futur, ens planteja raonaments, plans i dubtes.

La comunicació, la robòtica , l’espai, el medi ambient i l’estat del nostre conscient són temes que ens preocupen i dels que aprofundim en aquest apartat del futur de l’home.

En esta secció...

L’Interlocutor inexistent...........................14 El futur espacial............................................18 La por al futur............................................ 22 El futur de la comunicació..........................26

Amenaces mediambientals ......................32 Abuelito dime tu! .......................................38

EL FUTUR DE L’HOME...

Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Campus de Burjassot Universitat de València

Una historia de Francisco Grimaldo Moreno, Emilia López Iñesta i Ariadna Fuertes Seder

L’interlocutor inexistent La idea de l’evolució contínua de les màquines fins a esdevenir ens superiors als humans no és nova ni de bon tros. Sols per compartir amb el lector una perspectiva incompleta, a les darreries del segle XII, el polifacètic pensador mallorquí Ramon Llull va dissenyar i construir l’Ars magna, un giny mecànic capaç de provar per si mateix la falsedat o certesa d’un postulat teològic o filosòfic. Tres-cents anys més tard, Leibniz va conrear aquesta art per concebre la seua Art combinatòria, una mena d’alfabet per a automatitzar el pensament humà de caràcter general. Al seu torn, l’altre pare del sistema binari, George Boole, va interpretar matemàticament aquest raonament lògic i va assentar les bases de l’aritmètica computacional moderna ja a mitjan segle XIX. El mateix terme intel·ligència artificial va ser encunyat ara fa seixanta anys i, de llavors ençà, representa alhora un anhel i una angoixa per a la societat.

Què hi ha, doncs, de nou en els temps actuals? La sensació ensems amb la possibilitat cientificotècnica que aquests somnis i malsons puguen succeir del nostre horitzó vital ençà, açò és, quan tots nosaltres hi serem. Val a dir que aquest pressentiment ja l’hem tingut dues vegades des que acabà la Segona Guerra Mundial. Els enlluernadors estius de la intel·ligència artificial han donat pas, indefectiblement, a sengles glaciacions caracteritzades per grans expectatives incomplides i per retallades en el finançament que ens han obligat a ajornar l’anhelat «futur futurista». El fet cert, però, és que la imbricació de la tecnologia en la nostra vida Leibnitz va ser el primer que va proposar l’ús d’un sistema binari per a realitzar els càlculs. En 1671 va desenvolupar una màquina multiplicadora, coneguda com la calculadora universal, millorant la de Blaise Pascal

14

quotidiana fa que ens trobem davant d’una nova primavera que ens podria situar a les portes d’un vertader canvi d’era.

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

Repassem a continuació unes quantes de les fites assolides fa poc per contextualitzar una afirmació tan agosarada. La nostra dèria de construir robots amb aparença humana, coneguts com a humanoides o androides, és cada vegada més a l’abast gràcies als avanços en el camp de la robòtica. Tot i que aquesta parcel·la ha estat històricament encapçalada per les grans empreses o institucions d’investigació asiàtiques i

estatunidenques, Europa ha reeixit en el lliurament d’una plataforma per a la creació d’humanoides: el projecte iCub.org. Iniciativa que destaca perquè segueix la filosofia del codi obert, tant a escala del programari com del maquinari, fet que ha permès la reproducció de més de vint-i-cinc clons arreu del món. Els androides iCub naixen amb la consciència d’un xiquet de cinc anys, però tenen capacitats cognitives com

ara l’autoconsciència, la manipulació d’objectes, la comunicació amb l’instructor humà i l’aprenentatge basat en l’experimentació. D’una altra banda, la biologia i l’enginyeria electrònica i química ja han començat a donar vida als primers organismes sintètics, inspirats en la natura, però sense les limitacions de l’antropomorfisme. Aquests organismes estan cridats a ser autònoms, però també estan pensats

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

15

EL FUTUR DE L’HOME...

per a fusionar-se solidàriament als nostres cossos i millorar-los, i convertir-nos ineludiblement en cyborgs: homes i dones biònics.

En paral·lel a aquest desenvolupament d’intel·ligències corpòries, hom resta bocabadat davant l’evidència de fins a quin punt els algorismes governen les nostres vides hui dia. Aquestes seqüències d’instruccions ben definides, ordenades i finites, no només guien les estratègies i les inversions de les grans corporacions sinó que també influeixen sobre les decisions més mundanes.

Qüestions com ara quina pel·lícula veuré, quina música escoltaré, quin llibre llegiré, quina peça de roba em posaré, quin mitjà de transport triaré, quina ciutat visitaré, en quin allotjament descansaré, on soparé, què menjaré, qui afegiré a la meua llista de contactes, de qui m’enamoraré... són exemples d’una llista encara més llarga de dilemes que resolem, amb més o menys consciència, seguint les recomanacions d’assistents eficients. La saviesa d’aquests alter ego té el fonament en el processament de l’allau de dades que descriu el nostre quefer, els nostres interessos i desitjos: el famós big data.

Ajudants eteris com Siri (Apple), Home (Google), Alexa (Amazon) o Cortana (Microsoft) trauen suc

16

de la informació que generem i tenen, doncs, la vocació de ser al voltant de qualsevol decisió humana.

Per si no fóra prou, la fusió de les dues avantguardes descrites suara pareix que permetrà generar comportaments artificials holístics, és a dir, on el conjunt superarà la suma de les parts. Per exemple, els científics de Google DeepMind han combinat recentment una xarxa neuronal que imita l’organització del cervell amb un processament de dades com el que fan els ordinadors convencionals i han obtingut una intel·ligència capaç de viatjar a través de xarxes complexes, com ara el metro de Londres, sense ni tan sols haver vist primer el mapa.

L’acadèmia, que històricament ha estudiat ambdues aproximacions d’una manera aïllada, la general i cognitiva enfront de la particular i dirigida per les dades, malda ara per aparellar aquests dos corrents de pensament, sovint enemistats i, llavors, separats sota els epígrafs d’intel·ligència artificial forta i feble, respectivament.

Així les coses, són molts els qui han començat a preveure els beneficis de tot plegat en un horitzó proper. A tall d’exemple, el projecte AI100 de la Universitat de Stanford aplega pensadors de diferents institucions que són referents en la matèria, els quals coadjuven en l’estudi dels

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

efectes que tindrà la intel·ligència artificial en la nostra manera de viure abans que passen cent anys. Segons aquests experts, pels volts de l’any 2030 les aplicacions de la intel·ligència artificial: hauran facilitat el desplaçament amb cotxes elèctrics autoconduïts o drons autònoms, hauran millorat la qualitat i l’esperança de vida amb tractaments individualitzats, hauran augmentat la seguretat en el treball i alleujat la càrrega de les tasques domèstiques amb robots assistents, hauran ajudat a estendre l’educació i a distribuir els recursos d’una manera més racional mitjançant sistemes de suport a la decisió individualitzats, i, finalment, hauran capgirat per a bé el món laboral i el de l’entreteniment.

Tanmateix, no en són pocs els detractors. Científics assenyats com ara Stephen Hawking o emprenedors estrafolaris com Elon Musk han advertit dels perills que ombregen aquestes ambicions. Des de les seues talaies mediàtiques han clamat per una regulació que garantisca que continuarem tenint la paella pel mànec. És per això que en els darrers anys hem vist florir diverses iniciatives adreçades a definir un codi ètic per a la robòtica i la intel·ligència artificial, hereu de les famoses lleis de la robòtica escrites per Asimov allà pels anys seixanta del segle passat.

La voluntat de legislar i limitar

l’esdevenir, per precaució o temor, fan palès que el vertader desafiament a què s’enfronta ara com ara la humanitat és el de canviar la manera infantil de veure el món que té: necessitem una «Evolució II».

Les mancances tècniques se satisfaran tard o d’hora, l’autonomia robòtica mitjançant bateries recarregables amb fonts d’energia renovables o l’increment en la velocitat de càlcul abastable amb la computació quàntica en són un bon exemple, però el repte rau a acceptar una circumstància evident: estem a punt de deixar de ser els únics éssers intel·ligents.

Caldrà que ens adonem que hi ha un altre conjunt d’intel·ligències múltiples, artificials, que fins i tot podrien ser una versió més bona de nosaltres mateixos en certs contexts. I vindrà l’hora de reconèixer-les... de deixar-les jugar a daus amb nosaltres.

I algú dirà també: heus ací el teu nou interlocutor. I haurem de saludar-lo, tractar-lo d’igual a igual, i assumir-ne els encerts i també els fracassos. Les decisions complexes, en particular les que tenen a veure amb la mateixa vida, tenen sovint un desenllaç ignot i haurem d’assimilar els designis de la nostra contrapart. N’és un exemple clar una actuació no negligent d’un cirurgià, que pot acabar amb la mort d’un pacient mentre que salva la vida de molts altres. Si a càrrec de l’operació hi haguera un robot, no hauríem de mantenir-li el lloc de treball com faríem amb el nostre metge de carn i ossos? Si una aplicació intel·ligent, atenent a les nostres capacitats percebudes arran de les dades que emanem, decidira quina carrera hem d’estudiar, a quina empresa envia el nostre currículum o quins contactes en les xarxes socials són els més adients per a nosaltres: a qui culparíem de ser com som?, qui haurà dirigit les nostres vides? Vet ací un conjunt de preguntes fonamentals que

no sols es responen dissenyant un protocol d’actuació ètica o buscant un responsable empresarial davant d’una possible malifeta d’un artefacte intel·ligent.

Potser aquesta entitat té el mateix dret a encertar o enganyar-se que nosaltres...

Resta menys perquè es puga fer realitat la fantasia calviniana en què ens trobem, tan sorpresos com Carlemany, davant d’un cavaller inexistent el qual a la pregunta «Dico a voi, ehi, paladino!

Com’è che non mostrate la faccia al vostro re?»1 contesta resolutiu «Perché io non esisto, sire»2 .

Esteu preparats per a reconèixer l’interlocutor inexistent?

1 «Us ho dic a vós, ei, paladí! Com és que no ensenyeu la cara al vostre rei?» del llibre El cavaller inexistent (1967) d’Italo Calvino.

2 «Perquè no existisc, senyor» del llibre El cavaller inexistent (1967) d’Italo Calvino.

Esteu preparats per a reconèixer l’interlocutor inexistent?

Imatge: http://inteligenciaartificialinforma. blogspot.com.es/

EL FUTUR DE L’HOME...

El futur espacial Una historia de Francisco Martinez

Per a la gent de la meua edat, i per a molts més el futur està relacionat amb la ciència-ficció.

I un dels principals escriptors de ciència-ficció del segle XX va ser sens dubte Isaac Asimov.

La ficció científica té una mica de predicció i tots hem conegut prediccions d’escriptors que s’han complit. Encara que és clar que la majoria no.

Sense anar més lluny tots coneixem novel·les de Julio Verne que parlaven de coses impensables en la seua època i que avui s’han complit com De la Terra a la Lluna o 20.000 Llegües de Viatge Submarí.

De moment ja és suficient que sàpia que s’establirà un refugi científic en Terminus. I un altre serà establit a l’altre extrem de la Galàxia, per exemple -i va somriure-, a l’Extrem dels Estels.

Isaac Asimov. La fundación.

En l’obra de Asimov trobem, d’una banda totes les novel·les de robots, començant amb Jo Robot, que és una col·lecció de relats escrits entre 1940 i 1950. El més interessant d’aquesta sèrie són les “tres lleis de la robòtica”. El que diuen aquestes “lleis” és: 1. Un robot no farà mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà patisca dany.

2. Un robot ha d’obeir les ordres donades pels éssers humans, excepte si aquestes ordres entraren en conflicte amb la 1a Llei.

3. Un robot ha de protegir la seua pròpia existència en la mesura en què aquesta protecció no entre en conflicte amb la 1a o la 2a Llei.

Simplement pensem que avui dia tenim robots que compleixen determinades funcions en la indústria, els robots que tenim no són “Androides” no tenen forma humana, però ja s’estan dissenyant cotxes autònoms (que no són una altra cosa que “cotxes robot”) i s’està plantejant un problema similar al que en el seu moment va predir Asimov i pel que es va inventar les tres lleis.

Com ha de reaccionar un cotxe robot en cas que no puga evitar un accident en el qual puga haver-hi mates mortals, a qui ha de salvar?

Curios, ¿no?

L’altra gran vessant de l’obra de Asimov és La Trilogia de la Fundació i les seues seqüeles i en ella es planteja l’existència d’un Imperi Galàctic. O siga que la humanitat ha colonitzat tota la galàxia i ací és on jo volia arribar: Colonitzarà la humanitat tota la galàxia?

Encara que siga una mica gratuït,

perquè ningú que llig aquestes línies va a poder comprovar si encert o no. La veritat és que posats a parlar del futur un tema que sembla molt interessant és si la humanitat colonitzarà o no altres planetes.

Si un escolta el programa Longitud d’Onda de Ràdio Clàssica que s’emet cada dia de 10:30 a 12:00 pot escoltar algun dijous, crec que cada quinze dies, a José Antonio Caballero.

José Antonio Caballero (http:// exoterrae.eu) és astrofísic i com es pot veure en la seua pàgina web es dedica a cercar exoterres, és a dir planetes que estan fora del Sistema Solar, amb característiques similars a la Terra que podrien ser habitables.

Quan un escolta o llig alguns dels articles que parlen de José Antonio Caballero té la sensació que açò de colonitzar altres planetes està molt a la vora.

També trobem notícies que parlen d’una colònia permanent en Mart en 2023 (http://www.mars-one. com/) Encara que semble el mateix no ho és. Mart és el planeta més pròxim, però no és terraformable. Una colònia en Mart hauria d’estar permanentment aïllada.

Seria com una nau espacial gegant “aparcada” en la superfície de mart. No es pot respirar l’aire de Mart, no hi ha camp, ni

platja, ni passejos a l’aire lliure. Ni es pot conrear gens en l’exterior, ni pescar, ni caçar. Encara que sembla el següent pas lògic, com abans ho va anar la Lluna i abans eixir a l’espai i *orbitar la Terra.

Però quan parlem de colonitzar la galàxia parlem de persones vivint en planetes similars a la Terra, que s’han “terraformat” és a dir que els hem adaptat per a poder viure en ells. Temperatura, nivells d’oxigen, CO2, vapor d’aigua i altres gasos. Flora i fauna, etc.

Avui dia açò no és possible encara.

Per què?

Fonamentalment parlem d’un problema de distància.

Encara que ningú dubta que en els pròxims anys es trobaran planetes que reunisquen les condicions necessàries (encara no s’ha trobat cap) els estels que semblen més prometedores en aqueix sentit estan a 26 anys llum.

Ací trobem diversos problemes.

Encara no tenim un motor que puga impulsar una nau a velocitats pròximes a la velocitat de la llum durant el temps suficient per a arribar a un d’aquells estels.

D’altra banda cal tenir en compte l’acceleració necessària per a arribar a aqueixa velocitat de manera que els éssers vius que van dins de la nau el puguen suportar.

Finalment caldria tenir en compte la dilatació del temps que es produeix quan es produeixen desplaçaments a velocitats properes a la llum.

Així i tot parlem de viatges de molts anys.

Encara que en les pel·lícules de ciència-ficció i en les novel·les es parla de salts a l’hiperespai, com en la Guerra de les Galàxies o d’hibernació, com en 2001, no sembla viable ni un procés ni un altre.

Amb els coneixements que tenim avui dia dóna la sensació que el que més probabilitats té és un viatge tipus arqueja de Noé. Amb una nau geganta en la qual hi haja moltes persones, animals, plantes, bacteris, virus i paràsits. Que aprofitant sistemes de producció o captació d’energia més eficients del que ara manegem (vent solar, fusió nuclear…) puguen mantenir unes condicions de gravetat, temperatura, humitat, etc. semblants a la Terra durant un viatge de centenars d’anys.

Per a açò sens dubte s’aprendria molt d’una futura colònia en Mart.

Per descomptat no serà demà, però jo no tinc cap dubte que, si els Puttin i els Trump de torn no ho impedeixen, la humanitat acabarà colonitzant la Via Làctia, la nostra galàxia com va predir Asimov.

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

21

EL FUTUR DE L’HOME...

La por no és un problema sinó que el problema és el que fem amb la por.

La por al futur Una historia de Irene López Palanca

Moltes vegades ens ha sobrevingut una sensació d’ofec quan pensem en quin serà el nostre següent pas el qual hem de seguir. Experimentem un temor d’eixe futur desconegut que està per arribar i del qual no sabem tot el que ens agradaria. En altres paraules, por del que vindrà. Però centrem-nos primer en el més bàsic, què és la por? La por és una emoció primària desagradable però necessària, ja que ens ajuda a no actuar de forma temerària i allunyar-nos de qualsevol perill i així assegurar-nos la supervivència. La por té dos components, un real i un altre psicològic, és a dir, davant d’un estímul que ens produïx esta emoció, reaccionem en funció dels nostres patrons mentals, creences i pensaments

ja preestablits. Pel que podem afirmar, que la por no és un problema sinó que el problema és el que fem amb la por.

Però què passa quan ens hem d’enfrontar a un canvi en les nostres vides o al que es desconeix? No saber que passarà ens genera ansietat, desmotivació i inclús tristesa.

Ens preocupem per totes aquelles coses o canvis que no controlem o dominem. L’ansietat davant de la incertesa sobre que passarà ens embolica i ens bloqueja. És una sensació de buit i exposició que ens fa témer la situación.

Des de menuts anem donant xicotets passos intentant superar-nos, però sempre comptem amb l’ajuda d’algun “expert” que ens guia i

s’encarrega de protegir-nos perquè cometem els mínims errors.

Estes guies o experts a qui també podem cridar papà, mamà, iaia, profesor... es van difuminant conforme la nostra edat augmenta. És ací, quan ens trobem sols davant del que desconeixem; quan ens invadix eixe vertigen acompanyat d’un pensament catastròfic el qual ens mostra una imatge en el nostre cap on si quelcom ha d’anar malament, segur que anirà moltíssim pitjor.

Davant d’una nova situació o etapa què és el que hem de fer perquè no ens invadisca eixa por?

El primer de tot és admetre que tenim por. Ser capaços de reconéixer-ho i acceptar-ho. Hem de preguntar-nos a què tenim por i

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

23

EL FUTUR DE L’HOME...

per què. Una vegada superat este primer pas, hem de construir la nostra pròpia realitat en present, és a dir, identificar i comprendre la situació de canvi. Què significa?, Què suposa?, Per què s’ha produït?, Com i en què afecta?...

Una vegada identificat i comprés el canvi, hem de construir una sèrie de metes a curt i a llarg termini.

Estes metes han de ser sempre assequibles, és a dir, metes que podem aconseguir. Esta bé somiar i fantasiejar, però hem de ser realistes quant al que podem fer.

Per a això hem de posar en pràctica el següent pas, el control de pensament. Amb açò ens reprenem al pensament catastròfic que hem mencionat abans, ja que la por per la novetat ens provoca una ansietat anticipatoria, és a dir, ens veiem embolicats en un procés d’avaluació cognitiva on, a través de l’experiència, prediem

24

les conseqüències de quelcom que pot ocórrer, i per això produïm una conducta determinada. Esta conducta seria la por. Por anticipat a una situació.

El psicòleg canadenc Albert Bandura en 1986 ja deia que tots aquells pensaments anticipatoris que no excediren dels limits de la realitat, tenien un valor funcional, per la qual cosa podien motivar a la consecució de competències i accions. És a dir, que l’anticipació en si com a part de l’acció, és un factor regulador i inductor de la conducta i de l’emoció, però quan estos pensaments excedixen dels limits, es convertixen en un agent bloquejador. Pel que per a poder dur a terme una nova situació amb èxit, hem d’eliminar estos pensaments negatius anticipatoris per

a així rebaixar els nostres nivells d’ansietat.

Com hem anat aprenent al llarg de la nostra experiència com a sers humans socials, és que la pròpia vida és impredicible, per la qual cosa ni nosaltres mateixos ni ningú, pot predir el que passarà, ni de bon tros escriure la seua pròpia història per avançat. És cert que a tots ens agradaria tindre un final feliç escrit en alguna part, però el verdaderament emocionant d’esta gran aventura que és la vida, és que anar coneixent les sorpreses que esta mateixa ens oferix i anar superant-les, ja que com va dir al seu dia el filòsof Jiddu Krishnamurti, “viure amb por és com viure en la foscor. La primera cosa que hem de fer, és no tindre por a la por”.

Viure amb por és com viure en la foscor. La primera cosa que hem de fer, és no tindre por a la por.

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

EL FUTUR DE L’HOME...

Una historia de Carmen Bosch Medina

El futur de la comunicació

El futur és incert. El futur és, normalment, un amic desconegut o un enemic que espera que tot el que tenim planejat s’afone. El futur fa por, de vegades, dóna pànic, és “algo” tan inexistent i al mateix temps tan esperat que fa que ens enfrontem a ell des de lluny, mirant-lo com si fóra un estrany, observant-lo des de darrere de la porta.

EL FUTUR DE L’HOME...

28

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

Nous formats i noves tecnologies ens presenten la informació d’una forma molt diferent de la que estem acostumats.

La comunicació és un fenomen inherent a la relació que els éssers vius mantenim quan ens trobem en grup.

El futur, és un període de la història que existirà o succeirà en un temps posterior al present. És una construcció de la nostra pròpia vida, que, de vegades, pot arribar a ser positiva o negativa. Tot té futur encara que no siga per a bé, tot té un fi, una finalitat, tots estem ací per a formar part d’un futur que no coneixem i que no estem segurs de com serà. Hem nascut per a tindre un futur, creixem esperant-lo: quan siga major, quan em compre eixa casa, quan em case, quan tinga fills…

Desitgem que ens ocórrega alguna cosa, tenim por de què i com succeirà, però ho esperem, i cometem un gran error. No hem d’esperar-lo, hem d’acompanyar-lo, anar

amb ell des del principi, ensenyar-lo a caminar amb nosaltres, construir-ho a poc a poc, perquè el futur és demà, la setmana que ve i d’ací tres anys. Sempre és futur, estem rodejats d’ell i no podem fallar-li, perquè si ho fem, l’espai més llunyà d’eixe futur, el “superfutur” no serà del nostre gust i s’arrepentirem de no haver treballat al futur com si fóra un present. El futur rodeja totes les àrees de la societat, l’economia, la salut, l’educació i com no, una de les més importants, una que està present en totes les anteriors i en moltes més, la comunicació.

La comunicació és passada, present i futura. És imprescindible. Els seus professionals no saben fer una altra cosa que parlar d’ella, que parlar amb ella, que ensenyar-la i demostrar-la. La comunicació està a l’orde del dia, però de diferents maneres. El futur de la comunicació social és un llibre buit, està en blanc, o millor dit s’està començant a escriure.

La comunicació és un fenomen inherent a la relació que els éssers vius mantenim quan ens trobem en grup. A través d’ella, podem compartir opinions amb els altres. Podem trobar la comunicació formal, la informal, la interna, l’externa, la corporativa...

Multitud de tipus de comunicació que afecten el desenrotllament d’una societat o un grup. Tot és comunicació, però cada una d’elles és diferent i té un finalitat diferent de l’atra; la comunicació que verdaderament provoca comunicació és la que influïx a una persona i

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

29

Geolocalització, situació del tràfic en temps real, informació instantània que ens fa “mes fàcil” la vida i la realització de les nostres feines diàries. A costa de què?

a una altra, és a dir, la que té a veure amb la relació que manté un ser humà amb un altre, sense comunicació no hi ha res. Totes elles saben que cada vegada més, necessiten una millor coherència, transparència, diàleg, consens i empatia.

Actualment, el que més interès suscita per part dels professionals de la comunicació és el futur dels mitjans, el futur de la televisió, la ràdio i la premsa en general. Fa molts anys, les redaccions temien

30

a la censura, tot allò que escrivien havia de passar un filtre, havia de ser corregit pels alts comandaments del govern que no tenien ni idea del que significava escriure un bon article, aconseguir un bon suport fotogràfic i tirar endavant una edició. Eixos periodistes d’eixes redaccions desitjaven que en un futur eixa censura prèvia fora en decadència, però estaven equivocats, ja que, hui quasi existeix més censura que en aquells anys, per tant, no han vist complides les seues expectatives de

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

futur, este els ha enganyat.

Hui en dia, el món és expert en comunicació. Qualsevol pot exercir la professió comunicativa.

Quasi tota la gent té al seu abast un dispositiu mòbil amb aplicacions socials en ell. Les xarxes socials són una ferramenta del present que formarà part de futur d’una manera més important encara si és possible. Els nostres avantpassats, amb el boca a boca, eren feliços, no necessitaven connectar-se a les RRSS per a saber

Imatge - www.sciencefocus.com

La comunicació i la informació cal buscar-la no esperar, com ocorre amb el futur. encara que ens pese, perquè ha dit què ha ocorregut i on sense aportar pràcticament dades rellevants i amb un llenguatge pobre.

Eixa la comunicació actual, i la comunicació del futur. Ens agrada eixe tipus de comunicació? A mi, com a professional d’ella, personalment no. No m’agrada que algú sense criteri informe els altres del que ocorre, però, també cal dir, que a un mitjà, saber que ha ocorregut un accident en el carrer X i tindre foto a l’instant és un luxe. No tenen ni que pràcticament moure’s de la cadira, amb preguntar per la xarxa un poc més d’informació seria prou.

Ací està l’error de la comunicació moderna. La comunicació i la informació cal buscar-la no esperar, com ocorre amb el futur.

què havia ocorregut i què ocorreria; ara, qui no té un compte en qualsevol mitjà social està antiquat, no està al dia de les notícies que ocorren al nostre voltant.

Les RRSS estan bé, sí, però de vegades, produeixen més desinformació que informació de qualitat. Qualsevol vianant que siga testimoni d’un accident de tràfic pot fer una fotografia del moment, pujar-la a una xarxa social i donar la seua versió dels fets. “Acaben de donar-se un colp en el carrer X, el cotxe està destrossat i l’ambulància s’ha portat a un”. I jo em pregunte, Això és comunicació?

Això és informació? Perquè sí,

El futur de la comunicació no sols veu involucrat als mitjans de comunicació i als que treballen en ell, sinó que ens afecta tots. El present modern d’eixa comunicació fa que cada dia siguem més esclaus del futur. Al tindre tanta opció comunicativa rebutgem la base fonamental de la verdadera comunicació, el diàleg. La conversació entre dos o més persones que exposen les seues idees i comentaris de forma alternativa és cada vegada menys usual i important. Pràcticament s’han acabat les xarrades en la sobretaula, perquè mentre compartim taula no sabem ni amb qui estem fent-ho. Ens submergim en l’era digital i només mantenim conversació amb què està a l’altre costat de la xarxa, o, mostrem a eixos estranys que estan al nostre costat què estem veient en la pantalla. Açò fa por. Fa por que en un futur tan revelador ni tan sols podem ser capaços de mantindre una conversació de cinc minuts,

perquè el silenci incòmode es veu ocupat per una xarla cibernètica o una curiositat tecnològica.

Com he dit, el futur serà com vulguem que siga. És bo que la civilització haja crescut, però ha de fer-ho d’una manera més correcta. És gratificant que la societat haja evolucionat, que podem tindre accés a tot amb un sol clic, però hem de ser conscients que al fer-ho, estem perdent arrels i part de la nostra educació com a sers humans. Acabarem sent robots, parlarem per uns impulsos que ens donarà el xip que tindrem incrustat en la part posterior del nostre cervell. No ens mouran les ganes de parlar, d’escoltar, de comprendre, sinó les ganes de saber-ho tot abans que els altres, d’opinar sense sentit, ens mourà eixe procés modern evolutiu que canviarà la forma de veure la vida com és ara. Per a mi, tot açò s’anomena no comunicació, però pot ser que en un futur, forme part de la comunicació que coneixem ara, per molt que siguem poc inclinats a ser pures titelles de nosaltres mateixos. La comunicació futura està buida, està buida i és previsible, com qualsevol àmbit a què li afecte el futur.

Estic opinant sense saber, sense arguments contrastats, sense opinions d’experts, però puc fer-ho, perquè el futur no està escrit i cada un pot esperar d’ell el que vulga, pot definir-ho com creu que serà, perquè el futur sempre, sempre, està per vindre.

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

31

EL FUTUR DE L’HOME...

Amenaces mediambientals

Una historia de Maria Miranda Grup local de Valencia de Voluntariat de Greenpeace

Els responsables de la Falla de Jesús ens van demanar que des de Greenpeace exposarem quines són les amenaces mediambientals a què està exposat el planeta en el qual vivim i com esta singular i extraordinària festa popular, Les falles, pot aportar el seu granet negatiu o positiu en la cura del medi ambient.

Volem primer presentar-vos a Greenpeace: Greenpeace és una organització independent, política i econòmicament, que utilitza l’acció directa no violenta per atreure l’atenció pública cap als problemes globals del medi ambient i impulsar les solucions necessàries per protegir la biodiversitat en totes les seues formes, prevenir la contaminació i l’abús dels oceans, les terres, l’aire i l’aigua dolça, acabar amb totes les amenaces nuclears i per descomptat, i fent honor a la part “peace” del nostre nom, promoure la pau, el desarmament mundial i la no violència.

Des de Greenpeace volem no només advertir dels problemes globals del medi ambient sinó aportar solucions per eliminar-los, promovent el debat obert i accions concretes. Durant anys Greenpeace ha focalitzat els seus esforços en els 5 grans blocs que representen les majors amenaces per al planeta.

Els boscos primaris

Donant un breu repàs a les nostres campanyes començarem pels boscos i oceans. Els boscos primaris tenen una importància planetària segent els principals embornals mundials de carbó a més de ser el suport de gran part de la biodiversitat del planeta.

Actualment només queda una cinquena part dels boscos primaris de la terra i estos estan greument amenaçats per interessos econòmics disfressats com a creació de riquesa i solució per als problemes de pobresa dels països on es troben estos boscos. Per això, exigim lleis que impedisquen destruir els boscos primaris per a l’explotació agrícola, forestal, minera o hidràulica i exigim que, d’haver aprofitament de estos boscos, s’assegure que es realitza de forma sostenible i prioritzant el manteniment de la biodiversitat i la sobirania de les poblacions locals.

Els oceans

Els oceans estan amenaçats per la sobreexplotació pesquera, la contaminació i la destrucció del litoral.

Tres quartes parts dels estocs pesquers mundials estan sobreexplotats estant desenes d’espècies en perill d’extinció: balenes i cetacis en general, la tonyina vermella, el fletan, el peix espasa i una llarga llista d’altres espècies que ja es troben al límit.

Si a tot això sumem, l’ús d’arts poc selectives i destructives del llit marí es pot entendre perquè Greenpeace focalitza una part important dels seus esforços en lluitar per la protecció dels oceans: lluitar per posar fi a la caça comercial de balenes, substituir progressivament les arts de pesca destructiva per la pesca artesanal i sostenible que a més, a l’Àfrica, significaria fer un pas cap a la justícia social, denunciar les actuacions il·legals dels grans pesquers, lluitar per ampliar la xarxa mundial de reserves marines i la protecció de la costa enfront a l’urbanisme poc respectuós així com accions de conscienciació i informació al consumidor posant a les seues mans guies per ajudar a un consum responsable Aturar la contaminació dels oceans per plàstics, i la contaminació en general per productes tòxics procedents de les indústries (tèxtil, minera, electrònica, agroquímics, etc.) és un altre dels cavalls de batalla.

Greenpeace porta anys instant a les grans empreses a adquirir formes de producció més sostenibles.

Pesticides i herbicides

D’altra banda, l’ús i abús en la utilització de pesticides i herbicides per part de l’agricultura industrial ha estat denunciat per Greenpeace per causar un altíssim impacte mediambiental, causant la contaminació d’aigües, aqüífers, terres i efectes negatius en els éssers vius, inclosos nosaltres, ja que molts d’aquests productes químics estan relacionats amb malalties cancerígenes o són disruptors hormonals.

Per això també diem NO als transgènics els quals en la seua gran part estan fets per consumir més i més químics i que prometent ser la recepta “màgica” per lluitar contra la fam al món no és més que una forma de fer un gran negoci a costa de poder causar uns danys irreversibles en la biodiversitat i els ecosistemes.

Energia nuclear

La lluita contra l’energia nuclear ha estat i és també un històric de les campanyes de Greenpeace.

L’energia nuclear suposa un perill per a grans àrees: pot ser que la probabilitat que hi haga un accident és molt baixa però quan passa el resultat és. A més, i fins i tot sense accidents, genera uns residus amb una radioactivitat que es queda durant centenars d’anys. Trenquem també la idea que l’energia nuclear és la més barata ja que no és cert. Necessita constantment ajudes i subsidis estatals per sobreviure.

Podem tindre un sistema elèctric basat en energies renovables si hi ha voluntat política per fer-ho. En tot cas, per a aturar el canvi climàtic que ens amenaça, ens obligarà a fer-ho en un moment o un altre.

I això és així, per que el canvi climàtic, que mai ha estat tractat com una “crisi” arribarà un moment en què així s’haga de tractar sinó es posen els remeis adequats i a gran velocitat. L’Àrtic ja ha perdut el 75% del seu gel i de l’Àrtic depèn el clima del planeta per això estem demanant que siga declarat santuari global que el protegisca de les prospeccions petrolíferes, de la pesca industrial i del trànsit marítim per les noves vies creades per el desglaç. Atès que les emissions de CO2 són les responsables del canvi climàtic, i que estes emissions procedeixen en gran part per la crema de combustibles fòssils, el canvi a energies “verdes” no serà una opció, serà una necessitat.

Vehicle d’educació Greenpeace, juntament amb altres organitzacions ecologistes i gràcies a la denúncia activa i a generar pressió civil, hem aconseguit algunes victòries: parar construccions de megapreses al amazones, aturar la desforestació en selves de Canada, lleis contra la tala il·legal i el comerç de la seua fusta, declarar il·legal la caça “científica” de balenes a l’Antàrtic, pressionar perquè la UE implant lleis que prohibeixen les xarxes d’arrossegament en aigües europees, s’ha aconseguit tancar compromisos amb 76 marques i proveïdors tèxtils per “desintoxicar” els seus processos de producció per al 2020 reduint l’ús de tòxics i altres tantes victòries més. Això demostra que amb l’acció es provoca una reacció.

En aquest sentit, les falles poden ser un vehicle d’educació i conscienciació sent un exemple de compromís mediambiental.

Les falles del futur poden fomentar la cultura de la separació dels residus i l’estalvi en consum energètic, així com abandonar el poliestirè i les actuals pintures i vernissos per materials menys contaminants i més respectuosos amb el planeta: els artistes fallers, amb la seua increïble creativitat, segur sabran compensar una probable menor dimensió amb mes artesania.

L’oportunitat que ens ha brindat la falla de Jesús en aquest “Llibret” demostra la seua preocupació pel medi ambient i això ja és un magnífic pas que ha de conduir a ser de les primeres falles que siga un exemple de sostenibilitat : les Falles, com la resta de les activitats humanes, “seran sostenibles o no seran”.

Des de Greenpeace vos desitgem unes bones i “greens” Falles 2017.

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

35

CON NUESTRAS BOTELLAS SOLIDARIAS

Dulce

harás más LA VIDA DE MILES DE NIÑOS

Y ATENCIÓN PORQUE SÓLO POR SER FALLERO TENDRÁS UN

30% DE DESCUENTO EN TODAS NUESTRAS CHUCHES A GRANEL EN TODAS NUESTRAS TIENDAS! DESDE EL 1 DE HASTA EL 19 DE MARZO DE 2017

EL FUTUR DE L’HOME...

“Abuelito dime tu...”

Una historia de Luis Plaza

Algú va dir que un problema és alguna cosa que sempre té una solució, encara que siga costosa, difícil, enrevessada, però solució… la resta són realitats, situacions que millors o pitjors no es poden canviar com quan fa calor o fred, és el que hi ha.

L’envelliment de la població és un problema o una realitat? Doncs com va dir aquell, “allò que abans era curiós ara és imperiós”. Ha passat de ser alguna cosa que solament comentaven els estadistes i sociòlegs més endevins en els anys 80 i 90 a ser un problema d’Estat.

11 dades per a la reflexió i l’“acollone”: 1 L’any 2050 les persones majors de 65 anys estaran per sobre del 30% de la població (amb quasi 13 milions) i els octogenaris arribaran a ser més de 4 milions, la qual cosa suposaria més del 30% del total de la població major.

2

3 En 1975, la quantitat mitjana de fills era de quasi 3 per dona en edat fèrtil, mentre que actualment no arriba al 1,2.

4

I com sols tenen fills (molts) alguns països, Nigèria per exemple serà el 3º país més poblat del món en 2050.

5 S’espera que la població mundial siga de 9.700 milions en 2050 i 11.200 milions de persones en 2100. És a dir, en 85 anys hi haurà al voltant de 4.000 milions de persones més en el planeta.

L’ONU posa a Espanya l’any 2050 com el país més envellit del món, de la població del qual el 40% es situaria per dalt dels 60 anys d.

6 Segons l’ONU a Europa actualment l’edat mitjana és de 29,6 anys, però s’elevarà a 36 en 2050 i a 42 en 2100.

7

8 L’esperança de vida espanyola és el resultat de l’edat mitjana de mort dels paisans, en 1900 era de 35 i ara està sobre 82, la despesa pública d’Espanya per aquest concepte se situarà en el 16% del PIB abans del 2050.

La població creix a un ritme de quasi 7 milions d’éssers humans al mes, una població com la de Suïssa, tots els mesos.

9 Crida l’atenció que els programes de voluntariat de diferents ONG gestionen acompanyar majors en el seu domicili, i que el 90% siguen altres persones majors

10 En 2050 el continent més jove del món serà Àfrica amb diferència.

11 La despesa pública d’Espanya en pensions se situarà en el 16% del PIB abans del 2050.

Llavors en què quedem cal tenir més fills perquè la població no envellisca? No cal tenir per a no superpoblar la terra? L’equació està clara, no ens ho volen dir, però anem sobrant els “maduritos” i per si fórem pocs, no ho oblideu, “importem” avis dels països del Nord (amb els seus euros també és cert).

Els més cinèfils recordaran la pel· lícula “La fuga de Logan”, aquest film de ciència-ficció ja plantejava

el problema en el futur, concretament l’any 2274 i la seua solució era radical a l’una que taxativa.

Als 30 s’anaven amb “el seu Déu a un altre món millor”, en el que cridaven “renaixement”, anem que li’ls /els hi llevaven de damunt.

Amb el bombardeig de mals auguris apocalíptics com “el canvi climàtic”, “amenaça nuclear de Corea del Nord”, “meteorits que s’aproximen a la terra” i l’últim, però no menys “inquietant”,

l’arribada de Donald Trump, se’ns està oblidant el problema real, irreversible i demostrat al 100%.

Serem vells i apreteu-vos!

Com tot bon drama que es planteja tornem a l’inici d’aquesta reflexió… estem davant un problema o una realitat? Té una solució? És alguna cosa irreversible i solament caben pegats?

I fruit d’aquestes dades, em plantege dues visions futuristes (menys dramàtiques que la pel·lícula esmentada):

A

B Visió 1º “La paella pel mànec”.

Estem l’any 2070 la població de més de 65 anys és un 48%, si llevem als menors de 18 anys són el nucli que decideix els governs.

Els majors manen i destinen tots els recursos al seu benestar, els joves han de cotitzar el triple o bé destinar un temps a tasques d’ajuda social. El sector de l’oci està enfocat a ells, l’alimentació, la cultura, infraestructures, innovació, etc. es produirà una revolució dels joves?

Visió 2º “Va ser bonic mentre va durar” Any 2070, les súper-elits governen el món joves súper-preparats dominen totes les esferes, són pocs sí, però el món és tecnologia pura i és sol seua. Els majors reben prestacions en funció de quants fills van tenir, els que van ser “egoistes” depenen de solament una aportació (un fill) o en la majoria dels casos viuen dels serveis socials, tot subvencionat i limitat. L’edat de jubilació s’adaptarà a l’esperança de vida que serà de 110 i per tant fins als 80 no et podràs jubilar… Es revelaran els majors a les joves elits o acceptarem el nostre ocàs?

Aquestes visions futuristes i aterridores són completament inventades, però com va dir aquell “Sovint trobem la nostra destinació pels camins que prenem per a evitar-ho”.

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

41

EL FUTUR DE LES FALLES

El futur de les falles I si el futur de l’home ens preocupa, no menys el futur de les falles. De la festa del casal, a la festa com a patrimoni de la humanitat, la gent que participa de les falles, artistes, comissions, negocis o els visitants de les nostres tradicions.

Un recorregut per grans temes que envolten 365 dies de col·lectiu faller.

En esta secció...

Les falles patrimoni de la humanitat.....44 El futur de la producció de les falles..46 Que tot està per fer....................................56 El llibret del futur....................................62

Com perceben els extrangers la festa...............68 Latitud 39.474 Nord-Longitud -0.36123Est.78 Federació de falles I+E ...................................88

EL FUTUR DE LES FALLES

Les Falles, patrimoni de la humanitat: un futur per escriure.

Una historia de Pere Fuset i Tortosa Regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València

La declaració de les Falles com a patrimoni de la humanitat per part de la UNESCO ha servit per a reforçar l’autoestima entre el col· lectiu faller i el coneixement de la festa entre tota la societat valenciana. Però, contràriament al que es podria pensar, haver aconseguir esta declaració no suposa en cap cas haver arribat al final d’un trajecte, sinó que és ara quan s’obri un camí, més apassionant encara, amb la possibilitat de multiplicar la il·lusió i l’esforç compartits que hem viscut en els últims mesos, i aprofitar-los per a afrontar els reptes de futur que se li presenten a la festa fallera una volta aconseguida la declaració.

D’entrada, com ja he comentat en altre ocasions, estem davant d’una oportunitat per aconseguir l’excel·lència d’una festa que és viva, dinàmica, canviant. La declaració protegix valors que constituïxen l’ADN de les Falles: la intensa sociabilitat que articula i vertebra els nostres barris i ciutats; l’expressió creativa que es manifesta, en primer lloc, a través de la falla (centre i eix de la festa), però que s’estén a través de molts altres camps, com ara la música, la literatura en la llengua dels valencians, la pirotècnia o la indumentària, i el valor identitari de les Falles com a manifestació d’una valencianitat popular ja des de començaments del segle XX.

44

I és que la declaració no restringix ni limita l’evolució de la festa, els canvis, de la mateixa manera que han anat succeint-se al llarg dels anys: per exemple, amb el pas del temps han anat desapareixent actes i s’han anat afegint altres nous, ha evolucionat la manera de construir les falles o s’han anat incorporant nous estils i plàstiques en l’elaboració dels cadafals.

Fins i tot, parlant d’un cas susceptible de polèmica, allò que és singular de la festa de les Falles és el fet de plantar i cremar una falla, però sí que es podria canviar la data en què això es fa sempre que siga per consens i amb l’acord dels mateixos fallers i falleres, de la “comunitat celebrant”, segons el llenguatge de la UNESCO. A més, les Falles, que ja eren un patrimoni comú de tots els valencians i valencianes, han passat a ser ara un patrimoni de tota la humanitat. Se’ns presenta, per tant, un repte no menys apassionant que el d’haver aconseguit la declaració: és el moment de repensar com gestionar una festa plena de sentiments i vivències, plena d’interessos legítims, però a voltes contraposats, que ha desbordat els seus límits inicials per a estendre’s per tota la societat.

Es tracta d’un esforç que demana la implicació de tots i de totes, des de la comissió fallera més menuda fins al nivell més alt de

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

l’administració. Però per a poder actuar amb garantia d’èxit hem de seguir una recepta que ha de basar-se en quatre ingredients: coneixement, pressupost, trellat i cohesió.

Coneixement, perquè abans de prendre qualsevol decisió cal disposar d’una radiografia completa de l’estat actual de la festa.

Amb eixa intenció, la Regidoria de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València, en col·laboració amb altres administracions e institucions (Conselleria de Medi Ambient, Agència Valenciana de Turisme, Diputació de València, Cambra de Comerç...) ha posat en marxa diversos estudis sobre l’impacte econòmic, cultural i ambiental que genera la festa de les Falles. Es tracta, en definitiva, d’arreplegar el màxim nombre de dades per a posar-les no sols a la disposició de les administracions, sinó de qualsevol federació o col· lectiu faller perquè puga dissenyar i posar en marxa les seua línies d’actuació o pla estratègic dins del seu àmbit.

Pressupost, perquè les institucions (valencianes i estatals) tenen el compronís d’implicar-se per a mantindre i promoure el patrimoni social i creatiu que constituïxen

les Falles. Gràcies a les dades de què podrem disposar a partir dels estudis, podrem decidir en quins aspectes de la festa és millor invertir, a què s’han de destinar les ajudes, perquè no hem d’oblidar que parlem de diners públics que gestionen les institucions amb l’obligació de tindre la millor rendibilitat social i per a la festa.

Trellat, element imprescindible per a poder gestionar amb el cap una festa que es viu amb el cor. Les festes són el terreny dels sentiments, sentiments que han de servir per a unir els valencians i les valencianes, no per a dividir-los. Però les festes també són un motor cultural i econòmic de primer ordre, i això exigix tractar les festes com una oportunitat econòmica i una oportunitat social per la seua capacitat de cohesió.

I és que la cohesió social al voltant de les falles és i serà sempre la millor garantia del seu futur. Una cohesió social que els milers de fallers i falleres —com a principals gestors de la festa— tenim el deure moral de promoure i ampliar al conjunt de la societat valenciana, millorant la convivència entre els col·lectius festers i la resta del veïnat, perquè la festa que gestiona el 10 per cent passe a ser la festa del 100 per cent. Una cohesió sincera que poques coses com la cultura festiva de les Falles pot generar.

Es tracta, com hem vist, d’un repte complex, però il·lusionant.

Per això és necessari generar el diàleg, treballar de manera inclusiva i seguir la màxima de fer pinya, sumant esforços i voluntat. De la nostra capacitat per a aconseguir-ho dependrà el futur de la festa.

Els cinc cartells anunciadors de la festa per a les falles del 2016, que corresponen a tota una campanya promocional. Per primera vegada, es decideix planejar una estratègia de comunicació per a afavorir la promoció de les festes fins i tot fora de València, que va servir per a alçar la festes a patrimoni de la humanitat.

EL FUTUR DE LES FALLES

La producció de falles.

Palla... cartó... suro... 3D... palla...

Una historia de Juanjo Medina

Com és sabut, o hauria de ser-ho, l’avanç del temps ha modificat els sistemes de producció dels cadafals fallers. I encara que hi ha veus que reclamen tots el anys la recuperació del cartó en la construcció de falles, el ben cert és que eixos temps estan passats. El suro blanc o poliestiré expandit ho envaïx tot, i ha suposat una de les últimes revolucions tecnològiques als tallers, però no l’última. Anem a intentar endevinar quin pot ser el pròxim pas de la innovació tecnològica en la producció de falles.

1. De les caretes de cartó al poliestirè.

Si no fem cas a les referències idealitzades de les primeres falles, eixes que parlen de la neteja dels tallers de fusteria en acabar l’hivern, i on al carrer es cremaven els trastos vells, coronats pel parot ja inservible per enllumenar l’obrador, en allargar el dia, i la seua derivació a ninots bàsics ab certa crítica de fets i, o, personatges del barri; seria el més sensat fer cas a les fonts històriques que parlen de com eren les falles primigènies, i de les quals sí que podem intuir els processos que empraven els primers artistes per tal de plasmar les seues idees damunt d’un cadafal arrimat a les parets de les cases.

En 1751, segons Almela i Vives i Sanchis Guarner, que cita a Carles

46

Ros1, es plantaren sis o set falles “amb figures de bulto molt ben fetes”, però no descriuen com eren eixes figures. Però ens podem fer una idea si les comparem ab els “peleles, pablos, mahomas y ninots” (Ariño 1992:64), que era i és costum de penjar en balcons, o bé traure al carrer, i en alguns casos cremar en moltes poblacions de la Comunitat per a celebrar la Quaresma. Perots a Alcoi, vell i vella a Picassent, els vells de Llíria o els ninots de Castalla són algunes d’estes representacions, normalment vinculades a la figura de Judes, però també per a representar els vicis més visibles del veïnat, segons Ariño. Estes figures estarien presents a la ciutat de València fins l’últim quart del segle XIX, quan acabarien absorbides per la sàtira fallera, ab la qual convisqueren durant anys, i de la qual constituïxen, segurament, l’origen.

Tres anys més tard, en 1792, en el Diario de Valencia de 18 de març, el pare Tragglia, baix el nom de El amante de la verdad, es lamenta dels trastorns que provoquen a la ciutat “tantas piras quantos son los figurones que en este día se te presentan ridículamente vestidos”.

Ja començat el segle XIX, les figures van guanyant qualitat, i apareixen els qui podríem denominar els primers artistes fallers¡; entre ells estarien Francisco Olaria, ab taller al carrer d’En Llop, i José Vives, ab taller al cantó dels carrers de Jurites i de Caballers; els dos realitzaven caretes de cartó pedra per al Carnestoltes, i el camí per a fer-les específicament per als ninots de bulto de les primeres falles, o que la gent les guardara i les reciclara per a tal ús, no hagué que ser molt llarg. Eixes carasses de cartó apa-

En 1751, es plantaren sis o set falles “ab figures de bulto molt ben fetes”, però no descriuen com eren eixes figures.

Ja en 1789, i sense molt de detall per part del cronista, les figures de la falla plantada al carrer de la Taberna Roja, hui d’Escolano, estaven dotades de moviment.

1 . Carles Ros Hebrera (Valencia, 1703- 1773), fou un notari que dedicà part del seu treball a defendre i promoure el valencià, i està considerat un dels percussors de la Renaixença valenciana.

Va ser autor de diccionaris, sonets i gojos, i editor.

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

reixen documentades en el llibre “Voyage pintoresque et historique de l’Espagne” (1807-1818, 4 volums) quan Alexandre Laborde 2 descriu les falles que va conéixer en la seua visita a València.

2 . Alexandre Louis Joseph, marqués de Laborde i comte de l’Imperi (París, 17 de setembre de 1773-20 d’octubre de 1842), fou un escriptor, viatger, antiquari i polític.

Falla Pl. Mercat del Grao 1933.

“Todos los años, el 18 de marzo, vispera de san José, los ebanis· tas y carpinteros realizan por las calles, cada uno delante de su obrador, unas representaci· ones verdaderamente teatrales.

Se trata de figuras de tamaño natural, vestidas con la ropa ade· cuada. Su estructura interior es de madera muy ligera, su cara una màscara de cartón, y los vestidos, peinado y adornos son de papel, a veces hechos con mucha des· treza. Las figuras están sobre una gran pira, oculta por un espeso circulo que la rodea, formado por falsos adornos dispuestos artis· ticamente, que presentan, con cierta propiedad la figura de un teatro. Frecuentemente se ven hasta ciento cincuenta represen· taciones de estas en un sólo año, y hay algunas muy logradas...”

Estes falles eren tosques en

execució, ja que es buscava per damunt dels acabats i el lluïment artístic el contingut, la sàtira, la crítica corrosiva del fet tractat a l’escenari fet cadafal. I eixa expressivitat i bon fer dels ninots del seu paper s’aconseguia moltes vegades, com ja he apuntat, dotant de moviment les figures; fet que no era gens estrany en les falles del segle XIX. Cordatges, corrioles i molt d’enginy, facilitaven una major comprensió de les escenes desenrotllades en estos particulars sainets, i també ajudaven al seu final, ja que elements ab moviment eren utilitzats per botar foc a les falles, com els dracs de foc o elements relacionats ab la temàtica de la falla, com per exemple els barcos usats per encendre la falla plantada a la plaça de l’Almodí en 1860, que feia referència a la guerra ab el Marroc.

Eixos ninots que descriu Laborde perdurarien en les falles ab algunes variacions mínimes, aproximadament, fins la dècada dels anys setanta del segle XIX, en què es va generalitzar la confecció de caps i mans ab cera. Així els cossos de les figures continuaven conformant-se ab una ànima de fusta i fil d’aram recoberta de palla i vestides ab robes velles, o roba confeccionada especialment per als ninots; però la cerca d’una major expressivitat en les figures, ab una major intencionalitat en els guions, i un reconeixement més senzill dels personatges pujats a l’escenari, ab una concepció cada any més artística de les falles, es va traduir en la realització de caps de cera. Estos caps eren modelats en fang, i es buidaven ab escaiola. El motle obtingut anava omplint-se de cera, que es reforçava, generalment, ab gasa tarlatana3. Una vegada les capes de cera tenien el gruix adequat, dins del mateix s’introduïa alabastre líquid, per tal de donar-li força.

Quan l’alabastre estava sec, ja es podia procedir a encarnar el cap ab pintura a l’oli.

Ab cossos de palla i cares de cera, trobarem ninots de falla fins la introducció del cartó en el modelatge de les anatomies, però es van mantindre els caps de cera, per als seus millors acabat i expressivitat, fins ben entrat el segle XX. Estes figures es continuaven vestint ab robes reals, fins que, ja des de la dècada dels anys trenta del segle XX, es consolidà l’acabat sencer dels ninots en cartó.

Podem afirmar açò si ens fixem en falles com A pescar novio, 3 . La tarlatana és un gènere tèxtil originari de l’Índia. Té una trama oberta però ab una consistència rígida. A banda dels usos en confecció de robes, on s’utilitza per exagerar les formes, la tarlatana servix de reforç als lloms de llibres, com absorbent en els gravats ab aiguafort, per eliminar el sobrant de tintes, en processos de consolidació de frescos a restaurar, o com a base dels envenatges ab escaiola.

A les arts escèniques é utilitzada per cobrir figures tallades en poliestirè expandit, apegant este teixit a la figura ab una barreja de cola vinílica (aglutinant), pintura a l’aigua (dóna consistència) i clarió o algeps (atorga rigidesa). Este recobriment, en eixugar-se, es pot acabar de la manera desitjada. Esta tècnica es denomina tarlatanejar.

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

47

...des dels anys trenta del segle passat, Gastón Castelló, entre altres artistes, reproduïx figures de cartó utilitzant la tècnica del negatiu. plantada per Regino Mas Marí en 1933 per a la comissió Mercat Nou del Grau, ab un sext premi de Primera secció, o, més avant en el temps, La batalla comercial o La bien pagà, de 1949, que l’artista de Benifaió va plantar per a la comissió de la plaça del Mercat Central, ab un primer premi de secció Especial.

De la mateixa manera, a Alacant, i segons alguns estudiosos de les Fogueres, des dels anys trenta del segle passat, Gastón Castelló, entre altres artistes, reproduïx figures de cartó utilitzant la tècnica del negatiu, gastant un motle d’escaiola per extraure un positiu en cartó, per als caps i les anatomies dels ninots, i treballant en directe, és a dir, modelant el cartó sobre la pròpia figura, per a les robes i els adornaments.

Arxiduc Carles- Xiva de 1953

48

Però va ser en la dècada dels cinquanta quan Juan Huerta Gasset, junt a l’artista E. Viguer, es llançà a buidar íntegrament en cartó les figures de les seues falles, primer ab una figura d’un bomber per a una escena de la falla La vida es un comercio, per a la comissió Arxiduc Carles- Xiva de 1953, i plantant dos anys després per a la comissió Av. de José AntonioDuc de Calàbria, baix el lema Animales la considerada com la primera en què es va utilitzar el cartó per a gran part del modelat de figures, “obrint una nova etapa material i estilística en el món de l’art faller” (Colomina 2006:46).

Com a zenit d’esta evolució tècnica, Huerta obtindria l’indult del grup Família de turistes indis, en 1956, sent este indult el primer d’un ninot completament buidat en cartó. Este grup s’incloïa en el cadafal Turisme a tot

Av. de José Antonio-Duc de Calàbria

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

past, que Huerta va plantar per a la comissió Av. de José AntonioDuc de Calàbria, i va obtindre el segon premi de la secció Especial. A més de l’indult del grup de 1957, Matrimoni prehistòric (Les bromes de Cupido), que formava part de la falla Els temps canvien, primer premi de la secció Especial, plantada per a la mateixa comissió russafenca. El tractament que Huerta realitzava de la caricatura dels ninots li facilitava l’ús del cartó, al no oferir un retrat naturalista dels personatges.

Esta nova tècnica va acabar ab les anteriors, com eren les peces de cera o l’ús de maniquins fraccionats de cartó, que s’ensamblaven des de diverses peces ja preparades, per tal de formar una figura, quasi única per les possibilitats que oferien estos puzles. També va suposar l’abandó de les vestimentes fetes ab roba real, facilitant i homogeneïtzant els acabats.

Un altre dels principals beneficis dels buidatge en escaiola de les figures era l’estalvi d’hores de treball dedicades a falles de poc pressupost, ja que l’elaboració d’originals de fang tenia un alt cost econòmic, no assumible per

Família de turistes indis, en 1956

part dels artistes per a falles més humils.

Però, clar, dit abaratiment va suposar la repetició massiva de peces de cartó per tal d’amortitzar eixe cost de modelat i buidatge, la part més cara del procés, i va sorgir el famós refregit, que causà la repetició exacta de falles senceres. Que, això sí, es pot evitar ab un poc de bon gust i treball, a l’hora de treballar la peça en cartó, variant la seua posició o afegint elements que la varien, havent casos de peces que s’han plantat en seccions altes, secció Especial inclosa, a la ciutat de València, però que hem de conéixer bé per tal de poder identificar-les, encara que el més habitual és trobar ninots dels repeus, repetits fins a la sacietat.

Així el fang es treballa sobre un esquelet de fusta, que servirà com a base esquemàtica del ninot, que adquirirà la seua caracterització detallada ab el modelat de cara, mans i robes. Les peces de grans dimensions, com coronaments i contracoronaments, es moldejaran aprofitant les torres de fusteria que hauran de servir de subjecció de la peca una vegada plantada.

Damunt d’estes torres, es perfilarà ab vareta la silueta de la figura, modelant-se ab fang tota la peça, que serà buidada en escaiola per parts, per tal d’evitar trencaments tant de la figura de fang com del futur motle.

Per a realitzar el buidatge es banyarà el fang ab aigua i sabó, per tal de facilitar la separació entre el fang i el futur motle. La primera capa d’escaiola ha de ser ben fluïda, per tal de cobrir tota la superfície; les següents capes de

escaiola ja es barrejaran ab espart, per tal de dotar-les de cos. A més, i segons les parts del motles van agafant pes, es reforçarà ab llits de fusta que evitaran el seu trencament i facilitaran els posterior transport del mateix. Després de vint-i-quatre hores ja es pot realitzar l’extracció del motle.

Pels anys setanta del segle XX, es començaren a introduir nous materials als tallers que permetien també l’extracció de motles a partir del fang, o bé del poliestirè expandit o suro blanc, del que parlarem més avant. Eixos materials, com són la fibra de vidre, la resina de polièster o la silicona, dotaven de major durabilitat als buidatges i aportaven lleugeresa als mateixos, facilitant-ne l’ús als tallers; però, per contra, no facilitaven l’eixugat del cartó ab què es positivava el ninot, raó per la qual són utilitzats per a la reproducció mixta de les figures, és a dir, ab diferents capes de cartó, fibra de vidre i resina de polièster. Dels motles d’escaiola es poden buidar figures usant estos tres materials, usant-se la resina de polièster per a peces ab alt grau de detall, i les parts més significatives dels ninots, com caps i mans. És a dir, es tornava a fer com ab la cera i s’aprofitaven els millors resultats que donava per als detalls que el cartó.

Com a exemple de l’ús mixt d’estes tècniques, tenim el Ninot Indultat de 1984, de Vicente Agulleiro Aguilella, Terrisser i aprenent, que formava part del cadafal La fam...a, plantat a la plaça del Pilar, i que guanyà el primer premi de secció Especial i el tercer d’Enginy i Gràcia. El ninot és el primer que fa servir el

polièster originalment dins de la col·lecció de ninots indultats.

En un procés diguem-ne invers, en la utilització de la fibra de vidre i la resina de polièster, es poden traure motles de figures de poliestirè expandit o suro blanc, dels quals podem obtindre positius bé en cartó, o bé ab fibra de vidre, ab la qual només caldrà, per a un desmoldatge òptim, donar una capa de cera a la matriu del motle, tant si este és d’escaiola, com si és de polièster. Podem dir que es tanca un cercle.

El ben cert és que estos materials proporcionaren rapidesa, lleugeresa i durabilitat a les peces confeccionades, tant com a motles o peces ja acabades, i van acurtar els temps de treball i proporcionar benefici econòmic als tallers en possibilitar l’ampliació del mercat laboral per als artistes, que començaren a realitzar treballs per a parcs temàtics, fires, i, inclús, mobiliari urbà; ara bé, també deixaren una herència de dramàtiques conseqüències, desconegudes al seu moment, però que no haurien de passar desapercebudes ara. I és que estos materials (coles, fibra de vidre, catalitzadors, dissolvents, etc.) afectaren greument la salut de molts dels treballadors dels tallers, els qui, per desconeixement en manejar uns nous materials, no aplicarem cap mesura de protecció, fins que estes varen ser obligatòries, i acabaren respirant durant anys els efluvis o inclús la pols produïda al treballant, per exemple, la fibra de vidre.

Estos materials, (coles, fibra de vidre, catalitzadors, dissolvents, etc.) afectaren greument la salut de molts dels treballadors dels tallers, els qui, per desconeixement en manejar uns nous materials, no aplicarem cap mesura de protecció

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

49

2. Del suro blanc als codis binaris.

Ja en els anys setanta del segle XX el poliestirè expandit1 comença a guanyar espai als tallers fallers, utilitzant-se en la confecció de escenografies i peces que no necessitaven un acabat massa refinat. Fins que, en 1984, Miguel Santaeulalia presenta a l’Exposició del Ninot, i ab la comissió Bailén-Xàtiva, el grup El fantasma d’Hisenda, que formaria part de la falla El mercat, quint premi de secció Especial. El grup, que presentava un ciudadà assetjat per un banquer, convertit en usurer, i pels fantasmes

dels impostos, representats per Alfonso Guerra i Miguel Boyer, va canviar per sempre les tècniques per a la construcció de falles, ja que estava modelat completament ab suro blanc, excepte les cares dels ministres abans nomenats, que varen ser modelats en pasteta, per tal d’arreglar un trencament de l’acabat ab cartó i pintura que havia patit el silló on seia el pobre ciudadà a causa de la humitat. I és que encara faltava prou per dominar les tècniques. El grup va obtindré el premi al millor ninot de secció Especial, i va ser indultat per el Gremi Artesà d’Artistes Fallers.

Des d’este punt l’ús del pàntex és cada vegada major als obradors fallers, fins que en 1988, Vicente Almela plantà per a la comissió Espartero-G. V. Ramón i Cajal, La mar de falles, tercer premi de falla i primer dEngeni i Gràcia de la secció 1ªA, que és la que molts consideren la primera falla construïda en la seua totalitat ab pàntex, encara que segons el propi artista, este representava el 80% del material de modelatge de la falla2. Això sí, va ser la primera en què es va realitzar un gran volum, en concret l’artista que en componia el cos principal. Ab el temps, en 1994, vindria la primera falla construïda totalment de suro

1 El poliestiré (PS) és un polímer termoplàstic que s’obté de la polimerització de l’estiré monòmer.

La primera producció industrial de poliestiré cristall fou realitzada por BASF, a Alemanya, en 1930. El PS expandit y el PS antixoc varen ser inventats en las dècades següents. Des de llavors, els processos de producció han millorat substancialment y el poliestiré ha donat lloc a una indústria sòlidament establida. Ab una demanda mundial d’uns 10,6 millons de tones a l’any (sense comptar el poliestiré expandit). Les empreses BASF y Dow desenrotllaren independentment el poliestiré expandit a principis dels anys 40. El procés de BASF, basat en l’us de pentà, un hidrocarbur saturat ab fórmula química C5H12, com a agent escumant, resultà ser molt superior, i, en la postguerra, passà a ser el únic utilitzat industrialment.

La demanda de poliestiré expandit es disparà a finals dels 60 gràcies en part a la invenció d’extrusors que permetien la injecció directa de pentà al poliestiré líquid. La qualitat més destacada és la higiene, ja que no constituïx un substrat nutritiu per a microorganismes. És a dir, no es podrix, no facilita el creixement de foncs ni es descompon, la qual cosa el convertix en un material idoni para la venda de productes frescos. Altres característiques destacables del poliestiré expandit (EPS) són la lleugeresa, la resistència a la humitat i la capacitat d’absorció dels impactes. Esta última peculiaritat el convertix en un excel·lent condicionador de productes fràgils o delicats com electrodomèstics, components elèctrics, etc... També s’utilitza en la construcció de taules de surf.

El poliestiré expandit és reutilitzable al 100% per a formar blocs del mateix material i també és reciclable per a fabricar matèries primes per altra classe de productes. A més, ja que té un alt poder calorífic i no conté gasos del grup dels CFC, pot ser incinerat de manera segura en plantes de recuperació energètica.

2 . “Vicente Almela, el camí de la senzillesa (I)”, article publicat en el blog Un nou parot el dia 16 de setembre de 2014, per Alejandro Lagarda. http:// unnouparot.hol.es/.

1988, Vicente Almela plantà per a la comissió Espartero-G. V. Ramón i Cajal.

50

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

Amb el suro ja convertit en el material principal per a la realització de les falles, el cartó deixà d’emprar-se quasi en la seua totalitat. blanc a la secció Especial, El verí del teatre, de Miguel Santaeulalia Nuñez per a Na Jordana, primer premi de secció Especial i segon d’Enginy i Gràcia, o el primer ninot indultat fet completament en pàntex, Ab cucs de seda, d’Agustín Villanueva Collar, esbossat per Rafael Boluda i modelat per Lluís Moran, per al cadafal ¡Ya semos europeos!, plantat en 1990 també per a la comissió de Na Jordana, amb el qual va obtindre el primer premi de la secció Especial i el segon d’Enginy i Gràcia Amb el suro ja convertit en el material principal per a la realització de les falles, el cartó deixà d’emprar-se quasi en la seua totalitat. Encara que, en els últims anys, s’ha recuperat en part, i és promocionat per alguns per a evitar, per una part les lletges cremades envoltades de fum negre, o com a element menys contaminant que el suro blanc. Això sí, si el cartó que s’utilitza és el produït ara, ab una millor qualitat que el de fa uns anys, que era producte del reciclat, entre altres materials, de plàstics, draps procedents de tallers mecànics ab restes d’olis i combustibles i restes de la indústria cartonera; cosa que provocava que el cartó faller continguera una gran quantitat de residus que el convertien en un material també molt contaminant.

d’última generació. Però el gran problema al qual s’enfronten els valedors d’este material és que l’única fàbrica que el produïx, Papelera Sant Jordi, de Bunyol, ha anunciat fa uns dies -concretament, la notícia apareix en premsa el dia 3 de desembre de 2016- que, si ningú posa remei, el proper 31 de desembre de 2016 haurà de tancar les portes, per la gran baixada de demanda que s’ha produït des que el suro blanc es va convertir en la matèria primera a l’hora de fer ninots. I s’ha passat d’una producció de més de tres-centes tones, només per al ninots de falles i fogueres, a poc més de trenta. Des d’esta empresa i des del Gremi d’Artistes Fallers s’han alçat veus reclamant a les autoritats ajudes, i més ara, una vegada les falles han sigut declares Patrimoni Immaterial

de la Humanitat, per tal de minimitzar esta pèrdua, s’ha arribat a demanar inclús la prohibició de l’ús del pàntex en la construcció de falles i fogueres.

El pàntex ha alçat gran controvèrsia per les conseqüències de la seua combustió en la cremà, i encara que són moltes les veus que clamen per la gran expulsió de fum negre que produïx la seua incineració, i la pèrdua de l’estètica de les cremaes que açò suposa, també hi ha veus i estudis, com el publicat per Elena Martínez i Hernan Mir, que vénen a demostrar que la seua utilització i posterior combustió en la cremà no és rellevant a l’hora de variar els valors de contaminació; que si bé assolixen punts molt alts en la nit de Sant Josep, és cert que es reduïxen ràpidament en el temps. Clar que, per netejar, i mai no estarà millor dit, esta imatge negativa del pàntex, circumstàncies com la produïda en la Nit de la Cremà de 2015, quan una combinació de pluges i vent

El cartó també ha començat a posar-se en alça com a ingredient innovador en la confecció de ninots, com també està fent-se ab la vareta, encara que esta teoria innovadora ab materials tan cremats ha de ser agafada ab pinces, però hi ha públic tant per a un material com per a l’altre, i s’aconseguix una bona venda dels mateixos i dels projectes en els quals s’utilitzen, com si foren Na Jordana 1994.

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

51

provocà que les aigües residuals de la ciutat no pogueren ser tractades adequadament en la depuradora de Pinedo, i s’abocara al mar aigua sense tractar, el que provocà que restes d’este material ja cremat acabaren en algunes de les platges del Parc Natural de l’Albufera, ab tots els riscos que açò suposa per a l’entorn.

Però tornem al que ens ocupa.

Com es treballa el suro blanc per tal d’aconseguir un ninot? Doncs bé, primer que res cal assenyalar que el suro es pot presentar en diferents formats, bé planxes o blocs de diferents gruixos, així com motlures, cilindres, boles, o mitges boles de diferents dimensions, a més de detalls acabats, com mans, flors, formes geomètriques i una àmplia gamma de peces.

Estes presentacions poden ser treballades ja de forma directa, buscant un acabat definitiu, o bé com a pas previ del dit acabat, ja siga ab productes químics que per contacte variaran la forma del pàntex, ja siga per acció tèrmica, ab cúters, buidadors, o talladores de fil de nicrom, o arcs tèrmics elèctrics. Per últim, poden ser treballades per acció física: tallades, raspades, punxades, ab ferramentes com cúters, serres, escats, raspalls metàl·lics, etc.

Així, i partint d’un disseny previ, es van retallant els blocs o planxes de suro, prèviament dibuixades ab un retolador, eliminant el sobrant de pàntex, i buscant, des del primer tall, la forma precisa que se vol donar a la figura; formes que es detallaran ab l’aplicació d’escuma de poliuretà, també fàcilment tractable ab mitjans físics, o bé ab peces de poliestirè de major densitat, el qual oferix uns millors acabats per a parts més delicades de la figura; per exemple, en detalls d’expressió, mans, etc., a

52

causa de la seua major duresa.

Este modelat directe abaratix costos, al reduir el treball sobre la peça, ja que s’aconseguix el producte final directament, a falta de l’acabat final, sense deixar cap tipus de rastre en forma de motle. Encara que es pot extraure un negatiu a partir de la peça de suro, per a la qual cosa, esta s’ha de preparar ab una capa de cartó i d’engrut3, el que facilitarà tant la protecció del poliestirè, davant els dissolvents de la resina ab la qual s’adherirà la fibra de vidre que serà la base del motle, i que desfarien el suro, i conforma una capa antiadherent que facilitarà la separació posterior de motle i original. En este punt del procés, s’acaba la romàntica idea que ab el suro es posava fi al refregit als tallers, cosa que quedaria patent que no anava a ser així quan es començaren a imposar estos processos així com el disseny, maquetació i producció digitalitzats de les diferents parts d’una falla, bé siga un ninot, o bé peces de gran volum.

Com es modela ab suro quan es tracta de grans volums? Al principi d’utilitzar-se el pàntex, es treballava de manera semblant que quan es feia per a construir una figura ab vareta. És a dir, se seccionava la maqueta de la peça, i es transportaven les mides del contorn a un paper mil·limetrat,

deixant un espai per a la unió de les plaques resultants del tall de les planxes de suro. Els contorns resultants sobre el paper mil·limetrat quedaran reflectits com si d’un puzle es tractara, i es marcaran i numeraran per tal de facilitar-ne el seu muntatge posterior.

El pas següent seria transportar eixe puzle a la planxa de suro blanc, per mig d’un projector, per a la qual cosa es calcarà, sobre un paper d’acetat, les peces dibuixades, que seran tallades ab un arc tèrmic, o bé ab una talladora tèrmica de sobretaula. Més tard, estes planxes seran unides ab escuma de poliuretà, que proporciona gran adherència, i és fàcilment retallable per mitjans físics.

Una vegada muntades les planxes, la figura queda ab una aparença escalonada, que s’haurà de rebaixar ab els arcs tèrmics, serres o cúters, o bé reomplir afegint pàntex o projectant escuma. Els següents passos, per a dotar ja d’acabat les figures, serien normalment encartonar-les i empaperar-les, donar-los capes d’imprimació, escatar-les i pintar la figura, ab el tipus de pintura triat.

Ja fa temps que a estes alçades dels procés s’utilitza la pintura plàstica, que li ha guanyat l’espai a la pintura a l’oli, utilitzada pels artistes des dels orígens de la festa. La pintura plàstica oferix una gran varietat de colors, ja creats, i fàcilment triables en una carta de colors, acurtant també en esta part del procés els temps de

Ja fa temps que a estes alçades dels procés s’utilitza la pintura plàstica, que li ha guanyat l’espai a la pintura a l’oli, utilitzada pels artistes des dels orígens de la festa.

3 . L’engrut és una pasta a base de farines, principalment de blat, que adquirix un poder d’adherència altíssim. Les proporcions habituals són 1kg de farina, 1l. d’aigua i 50gr de sulfat de coure que actuarà com a conservant davant microorganismes i rosegadors.

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

treball. A més, en els últims anys han aparegut en el mercat pintures denominades ecològiques, que no tenen metalls pesats entre

Mtre. Gonzalbo-Compte Altea 2015

els seus components, ab el benefici que això aporta, tant als treballadors que les utilitzen, que no respiren eixos components, com per al medi ambient, per la combustió produïda en la cremà dels cadafals. Això sí, el seu preu més elevat respecte a les pintures habituals, dificulta la seua utilització “massiva” als tallers.

El que també ha canviat són els primers passos del procés de producció de les falles, el dibuix. Des de sempre es començava una falla ab un llapis o un carbonet i un troç de paper. Unes ratlles definien la primera idea, i plasmaven el que eren només pensaments bàsics de l’artista, del guionista, o bé dels ideòlegs de la comissió.

Ab el temps, els esbossos anaren complicant-se, definint-se, treballant-se més i millor, fins a oferir, ab tot detall, cadascuna de les parts de la falla, i tots els ninots que la formarien. Després es va produir, i encara es viu, un procés invers: amagar quasi tot o directament plasmar esbossos que res tenen a vore, en un principi, en el que després serà la falla. En els

Mtre. Gonzalbo-Compte Altea 2015 / Maquetació digital.

temps que corren, la majoria dels esbossos són dibuixats amb programes d’ordinador que, en dominar-los, oferixen infinites possibilitats plàstiques. A partir d’este punt, també ha canviat la manera de maquetar, produir, escalar; és a dir, la digitalització d’esta part de la producció ha oferit noves formes de fer falles, ja que influïx en molts altres passos de la realització de falles.

Una de les primeres tècniques que va imposar-se va ser la digitalització completa d’una maqueta després de l’escanejat en 3D 4 ’esta, que simplificaria els treballs d’extracció dels perfils de 4 . L’escàner 3D és un dispositiu que analitza un objecte o una escena per a reunir dades de la seua forma i ocasionalment el color. La informació obtinguda es pot usar per a construir models digitals tridimensionals que s’utilitzaran en una àmplia varietat d’aplicacions. Desenrotllats inicialment en aplicacions industrials, com per al disseny d’automòbils, han trobat un ampli camp d’aplicació en activitats com l’arqueologia, l’arquitectura, l’enginyeria o l’entreteniment, o en la producció de pel·lícules i videojocs. El propòsit d’un escàner 3D és, generalment, crear un núvol de punts a partir de mostres geomètriques en la superfície de l’objecte. Estos punts es poden usar després per extrapolar la forma de l’objecte, un procés anomenat reconstrucció. Si la informació de color de l’objecte escanejat s’inclou en cada punt, els colores de la superfície de l’objecte es poden determinar també.

les dogues de pàntex, ja que l’escanejat permet la creació, fraccionament, perfilat i inclús seccionat informatitzat de les peces en transmetre les dades precises per a començar la mecanització de la peça, bé ab una talladora, que possibilita el tall de les planxes de suro, o bé d’una fresadora, que modela de manera bàsica un model, al qual només li restarien els passos de detallar l’escultura, empaperat i pintura.

Però com el futur ja ha arribat, estos processos resulten poc avantatjosos davant dels programes de disseny en 3D per permeten, sense alçar-se d’una taula i ab un sol operari, el dibuix, la maquetació, la secció de la maqueta, la projecció per a tallar o modelar i, inclús, la impressió en 3D de les figures; procés, este últim, que està investigant-se en estos moments, i que, possiblement, no tardarà a envair els obradors fallers.

Així, un artista, un dissenyador gràfic, un dibuixant, o algú ab gràcia per ajuntar línies, podrà agafar el seu ordinador,

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

53

Impressió 3D amb palla d’arròs.

instal·lar-se el programa ZBrush5 i dissenyar una falla, fer la maquetació digital, i, ab un clic, fer que una maquineta faça una impressió en volum de la falla de la teua plaça. Estalviarà temps, diners i persones, que només intervindran per a finalitzar els processos d’escultura i de pintura; però, clar, ja hi ha robots que pinten cotxes, per exemple, i tot açò que és molt modern, suposa, o pot suposar, un cost de llocs de treball enorme, com ja ha anat passant ab cada avanç tecnològic que irrompia en els obradors fallers.

Ab quins materials poden fer-se estes falles del futur? Doncs el cert és que poden fer-se impressions 5 . ZBrush és un software de modelat 3D, escultura i pintura digital que constituïx un nou paradigma dins de l’àmbit de la creació d’imatges de síntesi gràcies a l’original plantejament del seu procés creatiu. ZBrush començà como un original programa que permetia crear pintures digitals a més d’insertar en elles objectes 3D, que podien ser simples primitives originades en el mateix programa, o podien ser importades en format “obj”.

El descobriment de ZBrush como un software capaç d’esculpir detallats models d’una manera semblant a pintar en els mateixos facilità la seua popularització entre els artistes 3D de les indústries del cine, videojoc i il·lustració. Açò ha espentat els desenrotlladors de l’aplicació a posar èmfasis en esta faceta en cada actualització del programa.

54

3D de material plàstic -en realitat, filaments de termoplàstic6-, però també de materials que des de fa uns anys estan en procés d’investigació per part d’un equip multidisciplinar de la Universitat Politècnica de València7, com pot ser la palla de l’arròs o la serradura, barrejats ab un aglutinant. En les proves de laboratori, la mescla resultant és fàcilment erosionable ab medis físics, el que permitix un treball senzill als tallers. El material estudiat destaca també per la seua 6 . Entre altres, alguns dels plàstics que s’utilitzen en els processos d’impressió 3D podem nomenar l’ABS o acrilonitril butadiè estiren, que és un dels termoplàstics més usats en la impressió 3D. No és biodegradable, però sí molt resistent, dur i rígid, ab resistència química i a l’abrasió, però que patix ab l’exposició a rajos UV. És soluble en acetona, i com a curiositat, podem dir que les peces de LEGO estan fabricades en este material. També el PLA o àcid polilàctic és un altre dels filaments estrela de la impressió 3D. És biodegradable i normalment s’obté de midó de dacsa, per la qual cosa en derretir-se fa olor a menjar i pot usar-se per a recipients d’ús alimentari. La textura de las peces no queda tan suau como com ab l’ABS, però sí més brillants i ab cantons més aconseguits.

7 . Entre alguns dels membres de l’equip destacarem Miguel Sánchez, investigador del Departament d’Informàtica de Sistemes i Computadores (DISCA) de la Universitat Politècnica de València; Mercedes Álvaro, professora del Departament de Química, i Rubén Tortosa, professor del Departament de Dibuix de la Facultat de Belles Artes.

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

lleugeresa i, respecte de la combustió, es crema sense cap tipus de problema i sense produir vapors tòxics ni fum negre. També és destacable en este tipus de materials el fet que endurixen després de passar per un procés d’impressió per capes específic per a materials viscosos, similar als utilitzats per a imprimir materials plàstics.

En teoria estes tècniques oferirien unes figures a les quals només els faltaria escatat, empaperat, la preparació per a la pintura i l’acabat ab esta. Estalviant temps i materials, i produint molts menys residus que els actuals processos realitzats ab el pàntex, que deixa moltes virutes, i una combustió excessivament lletja i molt contaminant per a alguns. Els materials provats fins ara, en ser incinerats, produïxen -segons els investigadors- fum blanc, i un olor a fusta gens desagradable, en comparació amb els produïts pel poliestirè expandit. Al mateix temps, facilitaria la utilització de la palla resultant del cultiu de l’arròs que tants mals de cap comporta per a la seua eliminació una vegada

collit el cereal. La crema d’esta palla provoca tots els anys amargs debats per la contaminació generada, els problemes respiratoris que patixen alguns dels veïns del parc natural de l’Albufera, i el perill per a la flora i la fauna del parc. Els últims anys, esta crema de la palla ha sigut prohibida, i com a resultat la palla s’ha podrit al camp, i ha provocat la contaminació de l’aigua, i una gran mortaldat de peixos al llac; el seu ús com a material per a fer falles, facilitaria el reciclatge de les més de cinquanta-mil tones que tots els anys es produïxen. Per evitar estos problemes, s’ha autoritzat precisament en este 2016, provocant gran fumagueres ab trastorns en

la conducció de vehicles, o, com ja he apuntat, de tipus sanitari.

Ja hem arribat al futur de la producció de les falles, pegant un bon rodeig per la seua història. Igual falten per detallar processos de fusteria o pintura. Podeu buscar altres articles, o bé llegir-vos el llibre de Toni Colomina, que jo he fet pols per a este article, i que teniu adequadament referenciat més avant.

cent ecològiques? Produiran vapor d’aigua en la nit de la cremà?

Seran hologràfiques? O directament no seran? S’acabaran les falles? Moriran d’èxit? Les matarà l’enveja o el mal fer per part dels salvadors de la festa?

Massa preguntes que per ara no tenen resposta. Només ens queda tindre paciència, una llarga vida i prosperitat, per conèixer les respostes.

On pararà este camí? Qui sap...

Vorem totes les falles construïdes de serradura o palla, tornant als orígens dels materials fallers?

Vorem falles d’altres materials sostenibles? Seran falles cent per

Bibliografia - Castelló, J., Mir, H. I Sanchis, M. (2003): M. Santaeulalia, la firma. Una saga de artistes falleros entre dos siglos. València, Albatros.

-Colomina Subiela, A. (2006): La conservació del ninot indultat. Estudi tècnic i criteris de restauració.

Gandia, CEIC Alfons el Vell.

- Hernández Martí, G. M. (coord.), (2002, 2003 i 2005): L’indult del foc. Catàleg raonat de la col·lecció de ninots indultats del Museu Faller. Volum I (1934-1962), volum II (1963-1981) i volum III (1982-2004) .

València, Ajuntament de València.

- Martínez, E i Mir, H.: Medi ambient i falles. Revista CENDRA-Suc de Falles, números 4 (primavera-estiu 2007) i 6 (primavera 2008). València, Associació Cultural Malalts de Falles.

- Mir Serrano, H.: Trencant motles?. Noves tècniques per nous temps. Revista CENDRA-Suc de falles, número 0 (Primavera 2005). València, SANMIR. Pàgines web consultades: http://unnouparot.hol.es/, https://es.wikipedia.org/ i www.cendradigital.com/

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

55

EL FUTUR DE LES FALLES

Que tot está per fer Una historia de Alejandro Lagarda

Encara em seguisc preguntant què és el que m’agrada de les Falles. I ho diu algú que és capaç de demanar-se les vacances del 10 al 19 de març… per a quedar-se.

Malgrat tots els elements criticables d’una festa que ha fet de l’excés una dels seus senyals d’identitat –allò dionisíac és propi del caràcter mediterrani- segueix tenint l’encant de la transgressió, més o menys acceptada, d’una ciutat que altera la seua essència en quatre dies de llibertat

56

total. Amb totes les seues conseqüències. A manera de magdalena proustiana popular i festívola, les Falles han exercit una influència decisiva sobre la nostra quotidianitat, associada al primer impacte que va produir el kitsch i el despropòsit constructiu de l’art efímer, una saturació visual

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

i auditiva que, a manera d’espiral incontrolada, ens submergeix en el caos.

Un nombre incontable de persones s’apreten a la plaça de l’ajuntament de València per a vorer i escoltar les mascletades del mes de març.

Un caos formidable, la part més absurda del qual és la que més gràcia li concedeix; un caos que implica a tants i tan diversos agents. I paguem les seues conseqüències. Es tracta d’un maremàgnum plural en el qual, per fi, semblen conviure la dreta tradicional valenciana i folklòrica –que durant molt de temps es va creure l’única salvaguarda de la festa i de les nostres essències- i les forces de l’esquerra progressista acusada de “panca”. Hi ha espai per a tots.

Junts, sí; però no regirats. Poques societats són tan propenses al fraticidi i estan tan polaritzades com la valenciana. I el món faller, representació concentrada i deformada d’eixa mateixa realitat, no és una excepció.

La màgia de tot l’assumpte és que, amb els seus excessos i absurds –al marge de la sempre respectable devoció, cobrir de flors a una estructura que representa a la Mare de Déu dels Desemparats,

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

57

EL FUTUR DE LES FALLES

és una cosa digne del més sublim surrealisme- les coses semblen funcionar. Encara que siga per inèrcia, encara que siga perquè ens agrada creure que “sempre ha sigut així”, per eixa màgia autoimposada de la tradició, que cadascun interpreta lliurement, però que ens situa en una perspectiva clara. Perspectiva que implica cultura, implica asso-

malgrat omplir-se la boca amb “per València i per les Falles”, vivien amb les ganes de veure fracassar la proposta per arremetre una vegada més contra Fuset, qui, no obstant açò, no ha deixat de reconèixer i afirmar que la proposta de l’expedient ve des de lluny i ell ha sigut un últim encara que decisiva baula.

Per tot açò, rebre el reconeixement de la UNESCO ha sigut una pilota d’oxigen per al particular submon faller moltes vegades més preocupat per trobar una raó per la qual queixar-se que per construir. ciacionisme i implica, sobretot, valors identitaris. I és eixa potència humana, eixe poder “malgrat tot” i “malgrat tots”, que implica a fallers i no fallers –que també tenen molta responsabilitat encara que siga únicament perquè els seus impostos també van al manteniment de la festa- el que fa veritablement gran el nostre perfecte caos faller.

Per tot açò, rebre el reconeixement de la UNESCO ha sigut una pilota d’oxigen per al particular submon faller moltes vegades més preocupat per trobar una raó per la qual queixar-se que per construir. I ho diu un faller. Però només els que volem de debò una cosa tenim la capacitat de criticar-la, sense por al fet que, al més mínim besllum de proposta, se’ns critique com “antifallers”, que per a molts és sinònim d’antivalencians. I el rèdit de tan inquisitorial acusació ha sigut llarg i dens.

Potser siga un miratge, però l’eufòria deslligada per la declaració ha unit, encara que siga momentàniament, a tot l’espectre valencià canalitzat a través del fet faller. És cert que alguns sectors “hooligan” volien la gran fallida,

58

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

Al marge de la importància i del prestigi de la declaració, el colp d’efecte és indiscutible.

Especialment després del lamentable espectacle patit per tots durant les setmanes prèvies a la declaración amb el ridícul de l’escotegate que, per moments, va introduir la por que la candidatura es vera arruïnada. Alguns, hipòcritament, van semblar haver descobert l’aigua tèbia a hores d’ara.

Perquè tot el que es desprèn de les situacions de al voltant de les critiques al procés posa en evidència un fet que molts són incapaços d’admetre: no sé si les Falles són la millor festa del món, però no són perfectes. I mirar cap a un altre costat o únicament anar directes a al coll de l’enemic polític no ajuda. El masclisme, el classisme, l’homofòbia –per exempleno són extranys al context faller. I no perquè les Falles siguen dolentes, simplement –ens agrade o nosón una extensió més d’una societat que dóna la sensació d’haver perdut el camí per complet.

M’alegre profundament de la declaració per part de la UNESCO. És bo i ens vindrà bé. També per ser un xut d’autoestima davant tant victimisme generalitzat. De totes

Final de la Dansà Infantil 2016 en Honor de la Verge dels Desemparats. València 7 de maig.

maneres, aquest “segell de qualitat” dóna la sensació de ser, per a molts, només açò: un segell. Una etiqueta. Un hashtag. S’ha repetit ad nauseam el propòsit de la campanya, però pense que no ha calat, que la gent ho ha seguit perquè és el que havíem de fer. I amb moltes ganes. No sé fins a quin punt els fallers –i sobretot els que passen de les Falles- saben la seua implicació real. Sincerament, malgrat el prestigi, aquells que se senten exclosos de les Falles no van a canviar d’opinió. Van a sentir, de fet, que el domini faller és més gran i més fort. No hi ha fulla de ruta. No tenim un pla estratègic.

No ha quedat gens clar com afectarà al dia a dia del faller.

La didàctica està per fer. I en una xarxa associativa tan complexa, açò passa pel cas a cas. Pel casal a casal. Falta saber si estem disposats a realitzar eixa tasca de

si és possible que el faller vulga canviar o, per contra, seguir en el seu còmode i tancat statu quo que ara té una bonica etiqueta.

Esperem que no es quede en açò.

Perquè sé que les aspiracions i intencions de molts van més enllà.

Perquè, si no, és començar la casa per la teulada i, per molta eufòria patrimonial que hi haja, no és la panacea per a una festa afligida de molts mals. Com és, per exemple, el menyspreu constant als creatius i artistes fallers que, des de tots els fronts i malgrat ser els responsables de la raó de ser de la festa, es veuen relegats quasi

a una comparsa de cert stablishment a manera de “aristocracia del casquijo”. Stablishment que es materialitza moltes vegades en un tirànic mecenatge, en un menyspreu a la llengua i a la cultura darrere del cubata i del cutrehedonisme i en la vomitiva dictadura mediàtica de la pinta.

Ara, més que mai, és el moment d’agafar al bou per les banyes. Fa por. Però noblesa obliga. Que per a alguna cosa ja som patrimoni.

Ara, més que mai, és el moment d’agafar al bou per les banyes. Fa por. Però noblesa obliga. Que per a alguna cosa ja som patrimoni.

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

61

EL FUTUR DE LES FALLES

alla

F rte ’A.C. o M go et de l u e H Llibr d a ori or del t s i a h dinad n U or Co

l E

b i ll

t re

oc

El M

e

rd o d a

r tu

u f l

e d

Com tots sabem el llibret ha sofrit una evolució, al meu paréixer, necessària. Fonamental.

Molt lluny queden els versets de Bernat i Baldoví, repartits pels xiquets al voltant de la falla.

Cap a on anem? Evolucionem?

Des de la meua opinió vull destacar tres idees cap a on ha d’evolucionar el llibret faller.

nt

u Sag

Continguts 3.0

El futur no té sàtira, no té crítica, no hi ha transgressió a l’hora de parlar de l’actualitat. Ens conformem amb el poder, no hi ha iniciatives de canvi, ens importa poc i a més no som autocrítics, s’estanquem... conclusions personals d’un humil observador social.

Doncs, pense que el futur dels llibrets passa per tornar al seu origen. Cal fer més crítica social i política, recuperar l’esperit de l’estoreta velleta i continuar sent una festa popular feta per al poble i des del poble.

El valor afegit ens el donaran els treballs al voltant d’assajos, poesies, il·lustracions, fotos, vídeos, àlbums, articles amb interactivitat i a on participe el lector amb el lema que tracte la Falla. És a dir, que el mateix lector també tinga l’oportunitat d’escriure el llibret, d’emetre la seua opinió o inquietud.

Temes que generen debat, temes actuals on tots poden opinar, un espai en blanc que es va construint, és a dir, al revés de com es fa ara, proposes una plataforma digital, accessible, gratuïta i fàcil i els lectors fan el llibret.

No proposar-li la lectura d’una sèrie d’articles, assajos, poesies, etc., com es fa ara. Tot el contrari, plantejar un tema i construir, experimentar, emocionar-se, crear, sentir i fer.

Definició: Complements literaris, 3.0: generar noves experiències de lectura interactiva, on participe activament el lector.

Continent 3.0

Des del seu origen fins l’actualitat el material utilitzat per a publicar els llibrets ha estat el paper. I m’encanta. Sóc un clàssic i les meues principals joies literàries les tinc en paper, però cal evolucionar, adaptar-se als nous temps.

Com ha de ser el llibret del futur?

Quina és la plataforma adequada?

Com puc impactar als nostres lectors i a la fi als potencials?

Seguint amb la humil opinió d’un servidor, el contenidor cultural del futur ha de ser molt interactiu i participatiu amb el lector, el nostre principal objectiu, el nostre client. L’amable lector dels llibrets.

Definició: El Llibret digital: plataforma gratuïta, fàcil i accessible.

Accessible des del mòbil, la tablet o el PC. Qualsevol mitjà digital és ben rebut. Ideal.

A continuació vos propose uns exemples que ja hi ha disponibles i que il·lustren molt el que volem dir.

Els Llibrets digitals: http://www.yogurdefresa.com/revistas-digitales/ http://www.educa2.madrid.org/web/revista-digital

64

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

Campanyes de comunicació creativa Campanyes de promoció en plataformes digitals i xarxes socials. Desenvolupar un pla de màrqueting i llançament del nou producte. El teu llibret. Utilitzar les tècniques de venda, les 4P del màrqueting i totes les noves tecnologies per a promocionar i aplegar a tothom.

Exemple de llançament d’un producte o idea: https://conversisconsulting.com/2010/05/09/ el-lanzamiento-de-un-producto-no-es-un-evento-sino-un-proceso/ Llançament pas a pas: https://www.marketingdirecto.com/actualidad/checklists/ los-12-pasos-para-lanzar-un-producto-con-exito Dissenyar i utilitzar publicitat creativa i participativa amb el lector. Les empreses tindran atractiu per a publicitar-se. Com ja sabeu, un dels pilars bàsics de finançament.

Exemple de publicitat creativa i interactiva: htt p://w w w.yogurdefresa.com / publicidad-en-revistas-digitales/

Com veieu, tot està en la web i tot ja està fet, inventat i treballat. Per què al món faller ens costa tant evolucionar?

A la Falla Mocador ho tenim clar, ho farem, ho farem ja. Perquè ens agrada evolucionar, ser innovadors i experimentals, perquè som inquiets i ens encanta aprendre tots els dies.

Hugo Morte, del Mocador, de cor.

EL FUTUR DE LES FALLES

Com perceben els estrangers la festa de les falles.

Entre els vells estereotips i la postmodernitat.

Una historia de José María Candela Guillén

Imagine que tots els valencians han tingut alguna vegada l’impuls de posar-se en la pell d’un foraster durant les Falles. Per a algú mitjanament observador, la temptació resulta tremendament suggeridora. Parar-se a pensar durant un instant què passa pel cap d’algú que desconeix la festa i el temperament valencià en experimentar l’al·luvió de sensacions que ocorren en la Setmana Fallera, pot representar un exercici antropològic de primera magnitud. Esta propensió d’intentar conéixer el que pensa l’altre sobre els seus rituals, que pareix molt natural, és en realitat el resultat del sentiment d’orgull que s’experimenta davant d’un fenomen festiu que sabem extraordinari per la quan-

No són poques les coses que criden l’atenció dels estrangers en descobrir la festa de les Falles. La pólvora, la indumentària tradicional, l’Ofrena de Flors o els monuments són alguns dels elements de la festa que centren l’atenció de les mirades foranes. Alguns causen admiració, altres simpatia, altres resulten incomprensibles i altres són una mescla de tots els anteriors. No obstant això, resulta quasi de compliment obligatori apuntar el dispendi econòmic que les Falles suposen, ja que este és l’element central de l’estupefacció de l’estranger cap a esta festa. No s’entén que el producte del treball, l’esforç i la inversió econòmica de tot un any acabe sent cremat pel foc.

Parar-se a pensar durant un instant què passa pel cap d’algú que desconeix la festa i el temperament valencià, pot representar un exercici antropològic de primera magnitud titat de recursos desplegats i la singularitat de la qual pot produir sorpresa i un poc d’estranyesa per a uns ulls no acostumats a este tipus d’experiències.

68

És cert que tota festa es caracteritza per una certa subversió de la lògica mercantilista i la ruptura de les normes que donen sentit al nostre sistema de vida ordinari.

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

Enfront de la contenció i l’orde que presidix la festa ritual, apareixen l’abundància i el malbaratament com a atributs de la festa lúdica. I encara que la despesa festiva sempre comporta el balafiament del sobrant, acompanyat de la generositat gratuïta en un temps en què s’invertixen les relacions entre la despesa i l’acumulació, a València eixa premissa es porta al seu punt més àlgid. Durant el temps ordinari –el temps laboral– s’estalvia i es consumix d’acord amb normes d’estalvi ascètic consagrades pel capitalisme. La festa representa el temps extraordinari, el moment en què el producte d’eixe estalvi es dissipa, precisament com a contrapés als principis utilitaristes pels quals es regix la nostra vida quotidiana. Durant la festa regalem sense esperar res a canvi, ens entreguem a la solidaritat i a la generositat amb l’amic, el germà i fins i tot amb el desconegut. En eixa transgressió, el valor social s’imposa al valor econòmic, i d’esta manera pot justificar-se la pràctica del malbaratament que ritualment té lloc cada nit del 19 de març. Tots els recursos destinats a la construcció dels monuments tenen una única

destinació, que és acabar sent past de les flames en una foguera, un fet que en si mateix no redunda en profit o utilitat material. El valor simbòlic del sacrifici que representa la destrucció per mitjà del foc de cada monument és important per a la comunitat, sent el seu paper determinant per a la cohesió grupal i el sentiment de pertinença.

Al mateix temps, la festa en la societat postmoderna s’ha convertit en recurs turístic, encoratjat per l’espectacularització de què ha sigut objecte, en la qual el paper dels mitjans de comunicació és molt destacat i la conseqüència

més evident del qual ha sigut haver transformat la festa en Patrimoni Cultural. Exemple d’això ha sigut la recent declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Òbviament, la festa genera beneficis en termes econòmics, i tots sabem que l’impacte sobre la ciutat és enorme, amb sectors com l’hostaler els ingressos del qual augmenten considerablement durant la Setmana Fallera.

D’esta manera, les Falles dialoguen permanentment entre el concepte dilapidador de la festa i la dinàmica mercantilista que porta

a una marca de cervesa a patrocinar-les; entre la prodigalitat generosa de la comunitat i el negoci.

Abans de l’esclat de la crisi, un conegut constructor valencià gastà quasi un milió d’euros en el disseny i construcció d’una falla.

Assistits per la mentalitat d’un estranger, pensar en la sola possibilitat d’eixe acte gratuït i malgastador és una aberració. No obstant això, gastar eixa quantitat de diners reportava prestigi, celebritat –encara que fóra local–, i segur que oportunitats de negoci gràcies a la quantitat de persones del món empresarial que visitaven el monument.

Falla Nou Campanar, 2009. Artista: Julio Monterrubio. Pressupost: 900.000€. Arxiu de Juanjo Medina.

Potser per a algú procedent de l’àmbit catòlic de la ribera mediterrània, més afí i empàtic amb la mentalitat valenciana –pense per exemple en un napolità–, l’explosió festiva i el malbaratament siguen considerats com una realitat pròxima des del punt de vista cultural. Al cap i a la fi, viure de portes cap a fora constituïx una manera d’estar en el món, amb la seua nòmina de connotacions socials que tenen relació amb vore i ser vist, el món de l’aparença en el seu estat més pur. Per això no estranya que el dispendi econòmic relacionat amb la festa –que està relacionat amb l’experiència vivencial, no amb l’adquisició i el gaudi d’un producte– adquirisca la forma de prodigalitat.

Si a açò haguérem de donar-li una explicació en què cabera el vernís de l’estereotip essencia-

inclús a qui es mostra per naturalesa procliu al despreniment li assistix alguna vegada la consciència de la seua esplendidesa. I els temps en què escrivia Fuster no són els actuals, en els quals els mitjans de comunicació han publicitat la festa fins a fer-la universal, en els quals els poders públics la promocionen amb les seues polítiques de turisme per a atraure visitants i en els quals la festa ha dinamitzat multitud de sectors econòmics fins a convertir-la en si mateixa en una potent indústria local generadora de recursos.

Com a resultat, eixa qualitat dispendiosa pot ser que hui no fóra tal –sí en els temps passats–, sinó una marca del ser valencià fossilitzada que en l’actualitat perviu com a excentricitat exòtica que ajuda a vendre la ciutat i la seua festa fora de les nostres fronteres.

L’acte de la cremació comporta una càrrega emocional difícilment comparable amb altres sensacions relacionades amb el món de la festa... lista, podríem dir que el valencià respon a un perfil humà barroc i excessiu, amant de la forma i l’embolcall. És evident que la identitat dels pobles no és immutable, sinó que és canviant i voluble, com ho és la pròpia societat que l’encoratja. I encara que parega que només des d’un cert desdeny per les coses materials pot entendre’s eixa tendència cap al dispendi gratuït, cap a eixe esforç estèril que ens porta al gaudi estètic per la pura contemplació; la veritat és que hi ha factors històrics, socials i econòmics que ajuden a entendre els atributs d’eixe pretés caràcter nacional procliu a l’esplendidesa i al despreniment. Deia Fuster que en les Falles no es crema riquesa, sinó sobrant de riquesa, però

70

Per a les persones procedents de l’espai anglosaxó i de països amb fort arrelament de la religió protestant, amb una concepció de la vida estretament vinculada a l’acumulació del capital i la utilitat productiva, el fet de cremar una falla, de llançar al poal del fem el producte de mesos de treball i esforç, representa un autèntic disbarat. És veritat que l’experiència estètica pot arribar a ser sublim, també que l’acte de la cremació comporta una càrrega emocional difícilment comparable amb altres sensacions relacionades amb el món de la festa, i és cert que la seua càrrega ritual adquirix per al valencià un tint simbòlic i identitari, però el que és innegable és que els ulls amb què miren altres

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

cultures la nostra festa són de sorpresa i d’incomprensió. Eugeni D’Ors pensava que el poble valencià en estos dies consagra tot el seu esforç al no-res. És sabut que en molts països la foguera purificadora és el motiu central d’una festivitat, i que no és rar trobar ninots que representen diferents personatges (reals o imaginats) en la pira, amb l’objectiu de fer mofa d’ells i ridiculitzar-los. Eixes efígies s’aconseguixen en altres llocs tot just amb uns sacs que simbolitzen el cos i unes vestimentes velles amb què els recobrixen. Al cap i a la fi, eixe és l’origen mateix de la festa a València, mesclats amb els trastos inservibles i els mobles en desús que van servir com a combustible principal de la pira festiva.

El que ens diferencia d’eixos molts altres llocs és el grau de sofisticació que ací s’aconseguix per a encarnar els protagonistes de la burla o l’escena paròdica. Ací no ens conformem amb unes bales de palla o un muntó de borumballa per a confeccionar el cos i els membres de la figura humana. El perfeccionament tècnic i les dimensions de les escenes no sols han fet possible que algunes d’elles es consideren obres d’art, sinó que inclús el monument –en el sentit escultural– substituïsca l’objectiu de la festa, que era la crítica social en el seu sentit ampli. La festa, en el seu sentit lúdic, s’ha tornat competició, i este component de rivalitat ha prioritzat l’embolcall per damunt de la diversió o la celebració.

El sentit de l’espectacle i la competitivitat, que cada any va guanyant terreny en una carrera que pareix no tindre fi, representa un esforç majúscul per destacar entre totes les falles del barri i les de la categoria en què es competix.

Més petards, més pólvora en cada

mascletà, més soroll, més llums al carrer, més música al casal i en la revetla; tot està sobredimensionat per a emfatitzar-se respecte als altres, per a impressionar el veí, el visitant, el membre del jurat. Un excés que no passa desapercebut a ningú.

El turista s’aproxima a les Falles amb esperit curiós, atent a totes i cada una de les manifestacions festives que atrauen la seua atenció per la seua singularitat, i ho fa habitualment des de la superficialitat. Informat per pàgines web o guies de viatge especialitzades, el seu màxim interés consistix a no perdre’s la visita de cap de les falles guanyadores de premis, o participar –això sí, quasi sempre com a espectador passiu– en alguns dels actes principals de la seqüència festiva. El turista consumix espectacle i demanda servicis, i poques vegades la seua actitud és generadora de conflictes amb els autòctons. De la mateixa manera, la brevetat de la seua estada i el lògic desconeixement de la complexitat social de la festa fan que s’esquiven els problemes de convivència ciutadana. Viure la festa com a turista convertix el visitant en un espectador que anteposa el gaudi passatger a les possibles incomoditats d’un resident.

Les cues, els embossos, els sorolls formen part del peatge necessari per al gaudi. Potser quan visitem l’Oktoberfest de Munic ens preguntem per les molèsties que amb tota seguretat origina l’excés d’alcohol en la ciutat? No és veritat que al Carnestoltes de Rio anem per a disfrutar de l’ambient i del ball i no es pensa en el trastorn urbà que han de causar els milers de visitants que acudixen a la ciutat en eixes dates?

D’una altra banda, l’estrany

72

Cartell preparatori dissenyat per la Universitat Nacional I.I. Meixnikov d’Odessa per a l’exposició “Festes Valencianes. Tradició i Cultura”. Arxiu del Museu Valencià d’Etnologia.

acudix a les Falles proveït amb una imatge preconcebuda del valencià, a vegades solapada amb la de l’espanyol, en un embolic unitari replet de llocs comuns en què no falten la paella, la taronja, la pólvora, les Falles o la barraca.

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

Elements que formen part de la valenciania en els quals els propis valencians se senten còmodes. Ja sabem que l’estereotip sempre destil·la un concepte reduït de la realitat, encara que no per això necessàriament il·legítim o

allunyat d’ella. Ens veuen com a amics de la festa, simpàtics, oberts i extravertits, però també febles de caràcter i individualistes. És segurament eixa fama de festers la que ha contribuït a dibuixar la imatge de terra on reina l’algaravia i on l’oci es convertix en art del gaudi i la diversió sense límits1.

Fruit d’eixa mescladissa que a vegades l’estranger té respecte dels estereotips valencià i espanyol –o, més específicament, andalús– és la visió que del que és nostre va mostrar el personal tècnic d’una universitat ucraïnesa amb motiu d’una exposició celebrada a la ciutat d’Odessa fa uns anys sobre festes valencianes. Abans que els tècnics del museu valencià enviaren qualsevol tipus d’informació gràfica, la universitat ucraïnesa ja havia dissenyat per a l’ocasió una imatge per al cartell d’un quadre flamenc, amb una bailaora abillada amb un trage de farbalans amb pigues acompanyada d’un guitarrista i un palmero. L’estereotip en realitat opera a la manera de la lògica proposicional, de tal manera que si València es troba a Espanya, i a Espanya es vist de flamenc, llavors a València la indumentària típica és la flamenca. Sens dubte, haguera sigut fàcil haver recorregut a la informació proporcionada per internet per a encertar l’estereotip correcte. Google, ja se sap, és quasi infal·lible. La facilitat amb què uns estereotips se solapen amb altres i la capacitat que tenen d’imposar-se a la complexitat de la realitat social donen mostra de la potència amb què exercixen la seua tasca de generalitzar les idees preconcebudes. Així, i encara que a nosaltres ens pareguen absurds i disbaratats, igualment posem en pràctica el mateix dispositiu totalitzador amb què despatxem identitats 1 Per a aprofundir en l’àmbit dels estereotips, veja’s Company, R. (2006): “El Levante festero i la reinvenció dels estereotips sobre els valencians.

Com ens veuen d’exòtics”, en Revista Valenciana d’Etnologia. València, Museu Valencià d’Etnologia, núm. 2, pàg. 107-145

estranyes. Si pretenguérem fer una cosa semblant amb les festes tradicionals de l’ètnia karatxai –un poble turqués del Caucas nord que habita la república de KaratxésTxerkés–, segurament la primera aproximació per a representar-les, sense més informació disponible, seria un caftà de cosac, o el vestit d’una matriuska, que són els estereotips més recognoscibles que tenim de la indumentària tradicional russa.

L’imaginari col·lectiu forà veu les Falles com un festival una miqueta excèntric en què el més cridaner són les escultures gegants de cartó i fusta amb missatge satíric que es cremen per a exorcitzar el pitjor. És un fenomen exòtic que es dóna en un país exòtic. Algunes pàgines web estrangeres que parlen de les Falles són molt clarificadores en este sentit. A totes les consultades els impressiona el soroll i el fum, i alguna d’elles diu que es tracta d’una experiència absolutament “boja” (“Les Falles, one crazy Festival” 2) . Pareix que el que més crida l’atenció d’un estranger és la mascletà, el soroll ensordidor i la sensació d’estar sumits en una experiència “apocalíptica”.

La sorpresa que suposa el descobriment de la mascletà porta a tots a parlar d’una pràctica emocional difícilment comparable amb res, en la qual el cos se sumix en un pertorbador cicló de soroll, una tremolor d’ossada i una olor de pólvora assimilable a un conflicte bèl·lic.

Vegem un parell d’exemples de productes audiovisuals on es mostren diferents visions de la festa valenciana. Un canal xilé de televisió dedica dos programes de la seua sèrie Carnaval. El mundo está de fiesta a relatar com són i de quina manera els valencians vivim les Falles. Sota el títol de

2 http://www.gonomad.com/2791-valenciaspain-las-fallas-one-crazy-festival

Carnaval Las Fallas de Valencia3, España , la reportera enuncia una veritat apresa que ara pot comprovar de primera mà: “El espí· ritu valenciano es festero”. El to dels reportatges és amable i invita l’espectador a sumar-se al que la presentadora considera una festa única.

La gravació del programa és una verdadera immersió en la festa, contextualitzada amb la visita obligada a alguns dels llocs més turístics de la ciutat. Tasten la paella, assistixen a l’Ofrena de Flors, a una mascletà, a la il·luminació dels carrers de Russafa, passegen amb barca per l’Albufera, visiten el Mercat Central, l’antic llit del riu, les Torres dels Serrans o la Llotja. No pareix que la Ciutat de les Ciències i les Arts s’inscriga en l’itinerari de la ciutat per a esta ocasió, segurament pel fet que no complix l’etiqueta de tradicional que la festa de les Falles requerix.

Sorpresa per la incessant quantitat d’activitats festives que poblen la geografia urbana durant eixos dies, exclama com a síntesi després d’una dura jornada visitant falles: “Largo y extenso día recorriendo Valencia, hemos entendido lo extendida que es esta fiesta, lo inclusiva que es [apareix la imatge d’una dona musulmana, abillada amb un xador, que està comprant bunyols], no solo como esculturas, sino como forma de vida, como estructura de soci· edad, identidad y celebración”.

Pareix que també s’ha informat sobre la llengua, que considera dialecte: “El valenciano se sigue hablando, sobre todo en zonas rurales”. Després d’exalçar una de les falles visitades, la de la plaça del Pilar, ens diu: “Sin duda, estamos ante el carnaval que tiene el nivel de arte, de per· fección mayor de todos los que 3 h t t p s : / / w w w . y o u t u b e . c o m / watch?v=w4lqwjGEeGw (primer programa), https:// www.youtube.com/watch?v=D8H2UcZwq8Q (segon programa)

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

73

Ordre d’inici d’una mascletà amb el públic de fons.

hemos estado”.

Encara que al principi se sent un poc cohibida amb les incessants detonacions dels petards, acaba seduïda per la força de la mascletà i, visiblement emocionada, afirma quan finalitza una d’elles: “La mascletá es una experi· encia de adrenalina colectiva pura. De hecho, ahora hay una euforia total, la gente se abra· zaba al final. Es una experiencia única, que solamente usted puede vivir en las Fallas de Valencia”.

L’espectacle de llums del carrer de Cuba pot ser inspirador de floretes consagrades: “¡Olé, olé, viva Valencia!”.

Un entrevistat, preguntat pel

74

motiu pel qual el valencià ama el soroll, diu: “Es que el valenciano lleva pólvora en la sangre, todos somos pirómanos en realidad.” I sobre la cremà: “Esto es todo un espectáculo, no es simplemente la cremà de la falla, un acto final lleno de símbolos y ruidos ensor· decedores, de vocación de cierre, o de un nuevo empezar.”

El resum de la presentadora quan finalitza el programa és el resultat d’una immersió emocional aclaparadora de la qual difícilment pots sostraure’t: “Me declaro encantada con esta ciudad, con su tradición artística y festiva, que ha llevado a hacer de esta fiesta de las fallas una manifes· tación de elegancia y de calidad

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

estética mezclada con una eufórica y explosiva celebración de calle, que sin duda ha conso· lidado el orgullo del valenciano por su tierra y por su gente.”

Menys comprensible amb l’esperit faller és l’espai d’entrevistes que Wolfgang Maier oferia dins del programa de la Sexta Así nos va, emés en 2013. Cal insistir en el fet que estos breus reportatges s’inscriuen en el gènere dels programes televisius d’humor, sent el seu objectiu el sarcasme i la ridiculització dels costums autòctons. Prenent com a argument la greu crisi econòmica que assotava Espanya, el suposat presentador d’una cadena alemanya (FTL) tractava en dos esquetxos

la festa valenciana. Les preguntes als natius sempre eren acompanyades amb un comentari final en alemany que ironitzava sobre el caràcter valencià i el seu procedir en les Falles. Incidint, sobretot, en el malbaratament i el balafiament que per a ell significava gastar eixes quantitats de diners en l’erecció d’un monument consagrat al foc, el sarcasme, la demagògia i la burla eren les principals armes del seu ofici en les entrevistes. Tampoc no desaprofitava l’ocasió per a destacar, des de la superioritat moral germànica, el ruralisme i la ignorància dels preguntats, que representaven l’arquetip de l’espanyol bàrbar i retardat.

El primer esquetx es presenta amb

el reiteratiu eslògan centrat en el balafiament: “Estoy en Valencia, en su fiesta más popular. Todo un derroche económico en la ciudad con el segundo ayuntamiento más endeudado de España.” La duració de les festes és també un motiu per a la mofa: “Los valen· cianos llevan 10 días de fiesta, durante los cuales se paraliza la ciudad.” Ara és el torn del caràcter fester dels valencians l’objecte de la sàtira i la crítica feroç cap als costums incívics del valencià. El presentador crida l’atenció d’un grup de jóvens que mengen pipes, tirant les corfes a terra. En ser bonegats per la seua conducta, no pareix que se n’adonen, i expliquen que així fan temps mentres esperen l’inici de la mascletà. A un jove li pregunta com aconseguix aguantar tanta festa i este contesta que ell i el seu amic no han dormit, a la qual cosa Maier respon en alemany: “No hace falta que lo jure con esos ojos”. “¿Y cómo aguanta usted ese ritmo, a base de alcohol?” Una miqueta cohibit per la pregunta, el jove confirma: “Muchas ganas, mucha fiesta, un poco de alcohol y un poco de todo”. La següent entrevista evidencia a les clares, en to jocós, que la festa inclou el consum de substàncies no permeses per a aguantar les nits de festa, a la qual cosa Maier conclou amb un categòric: “Fantástico. Aquí tenemos el futuro de España”. I continua posant en solfa un altre dels costums valencians que ha sigut objecte d’una normativa específica: l’ús dels petards per part dels xiquets i la generalitzada negligència dels pares que permeten als seus fills tirar-los indiscriminadament, sense que siguen conscients del perill que corren. “Muchas risas pero su niño puede saltar por los aires”, remata el presentador.

La segona part comença de forma contundent: “La ciudad de Valencia gasta 9 millones de euros en las Fallas. Un auténtico despilfarro en tiempos de crisis”.

Interpel·lada una fallera sobre el cost del monument que tenen darrere, respon: “Esta en con· creto, 240.000 euros”, a la qual cosa el reporter respon en alemany: “240.000 euros, la mayor inversión en brasas de la historia”. No sabem la impressió que haguera rebut d’haver visitat la falla de Nou Campanar en els seus bons temps. Seguix l’entrevista: “Me parece curioso como alemán que un país que tiene una crisis tan grave se gaste tanto dinero para una fiesta”. La fallera apel·la a l’emoció identitària en la seua resposta: “Para nosotros nos compensa el sentimiento fallero y el sentimiento valenciano que llevamos, compensa este gasto económico”. Un jubilat argumenta: “Dinero hay poco, pero fiesta…, eso es lo primero”. No creu que la despesa siga un balafiament, perquè: “Hemos aguan· tado lo anterior, para gastárnoslo ahora”. Un jove respon davant de la mateixa pregunta que “La festa la mantenen els mateixos fallers”, i encara que reconeix que hi ha prioritats més importants, manté que els diners emprats en les Falles són molt menys que els diners de la Fórmula 1 o la corrupció dels polítics. Un altre dels assumptes tractats és la contaminació que provoquen les falles en cremar-se, i els problemes de salut que ocasionen. La defensa que els valencians fan de les seues festes no troba interferència que valga: el fum de la cremà pot resultar cancerigen, però les falles han de construir-se i pintar-se. Hi ha coses més perjudicials en l’ambient, com el fum dels cotxes. Inclús poden atropellar-te. Una senyora major declara

“240.000 euros. Volatilizados en pocos minutos. Increíble”. “240.000 euros, la mayor inversión en brasas de la historia”

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

75

sense embuts que encara que la calefacció dels centres escolars és un assumpte important al qual l’Administració ha de fer front, per a ella les Falles són més importants. Quan la metxa agarra una de les falles, Maier postil·la amb cara de circumstàncies: “240.000 euros. Volatilizados en pocos minutos. Increíble”.

Com a conclusió, podem dir que la percepció que tenen els estrangers de les Falles és que es tracta d’una festa única, complexa, també estranya, en la qual hi ha una gran quantitat d’activitats i d’actes rituals, d’entre els quals destaca la cremà. Sota els paràmetres mercantilistes que caracteritzen bona part dels nostres visitants, la cremació del 19 de març significa una pèrdua econòmica notable. La rivalitat entre les comissions i la inclusió de l’espectacle en la festa han generat una elefantiasi festiva en què la tendència al creixement (monuments més grans, més pólvora, més soroll, més inversió...) han sigut la nota dominant en les últimes dècades. Potser serà eixa l’explicació que molts vegen en la nostra festa major un exemple d’exotisme en el món civilitzat.

Un exotisme que ha contribuït, amb els seus rituals excessius i barrocs, a universalitzar la festa d’uns pobres fusters que cremaven els seus trastos inservibles per a exorcitzar el vell i el pitjor en una ciutat íntima, viscuda, menestral, hui irrecognoscible.

Cremà de la Falla de la plaça de l’Ajuntament, 2014. Artista: Manolo García. Arxiu d’Ángel Romero Melle.

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

77

EL FUTUR DE LES FALLES

Latitud 39.474 Nord Longitud -0.36123 Est

Una historia de Manolo Sanchis, coordinador de la revista CENDRA

El so del telèfon em va traure de l’apatia en què portava submergit des de feia uns quants mesos. La cridada era de la meua unitat de treball de la Universitat, la qual em reclamava perquè participara en una nova expedició.

78

Vaig eixir del llit. Junt a mi hi havia un cos que no sé si era el record d’una nit o formava part de la meua vida. Em vaig vestir sense fer soroll, ja que no volia donar explicacions.

Vaig anar a la meua destinació,

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

sense albergar esperances que aquella telefonada poguera provocar alguna cosa interessant, després d’anys d’expedicions per tota la galàxia.

El camí cap a la facultat era llarg, i no vaig tardar a acomodar-me en

aquell tren en què només la pluja i algun passatger em van acompanyar fins a la meua destinació.

Feia temps que no baixava en esta parada; inclús, per un moment, vaig pensar que no era la meua; tot havia canviat tant, des de la meua última visita, que vaig preguntar en diverses ocasions a la meua memòria sense que m’aclarira la ubicació; només un cartell informatiu em va allunyar dels meus dubtes.

comparada amb altres expedicions que havia fet; i, d’una altra banda, el meu llarg període d’inactivitat m’obligava a acceptar-la, m’agradara o no.

La realitat és que necessitava canviar d’aires, i allunyar-me de la monotonia de ma casa, del meu barri, de la meua ciutat i de tots els problemes que açò suposava.

Després d’uns quants mesos de viatge en hivernació, vaig arribar al que seria la meua destinació: Un planeta de tipus “hidro” poblat, en els seus orígens, per diversos tipus d’humanoides hui desapareguts; cobert en un 80% per aigua, i amb una atmosfera1 respirable, composta per nitrogen i oxigen, que permetia la vida en les zones no inundades del planeta.

La meua destinació era la base E-3, un laboratori d’investigació situat sobre una de les poques zones seques del planeta; construït en la cima d’una antiga serralada, hui convertida en arxipèleg, on les cultures i formes de vida extintes es recopilen, s’estudien i es classifiquen abans de ser enviades a les distintes universitats i museus de tota la galàxia.

Jo havia eixit, des de casa, amb tot assignat; només havia d’identificar-me, i se m’anirien obrint les portes que em conduirien al meu treball i a la meua estança personal.

Després d’arribar a l’edifici i passar pels punts habituals de reconeixement i diversos corredors interminables, vaig arribar a la unitat.

L’oferta que es va posar davant de mi era sense massa riscos,

La meua habitació era de tipus estàndard, amb una àmplia finestra i una sala on es trobava tot el que és necessari per a fer la vida el més còmoda possible al seu inquilí, fins a la seua aclimatació després de mesos d’hivernació.

La megafonia, amb la fredor acostumada, va murmurar el meu 1 . És una combinació de gasos en proporcions lleugerament variables, composta per Nitrogen (78 %), Oxigen (21 %) i altres substàncies (1 %), com Ozó, Diòxid de Carboni, Hidrogen i gasos nobles (Criptó i Argó, per exemple).

nom: —Sam, incorpore’s al seu depar· tament immediatament.

No vaig tardar massa a arribar.

Allí m’esperaven els tècnics encarregats del projecte. La unitat estaria composta per diversos grups autònoms d’investigació, cada un d’ells dedicat a la seua especialitat. Com la Demografia, la qual estudiaria la conurbació2 de l’àrea metropolitana que rodejava el nucli central; l’Arqueologia, dedicada a revisar la classificació dels edificis, i la meua àrea, l’Antropologia Cultural3.

El cap del departament, després d’una concisa benvinguda i les típiques presentacions protocol·làries, ens va explicar els detalls del projecte, i ens va recordar, com sempre, que els fons eren reduïts, ja que la zona a intervindre era del tipus C; susceptible, una vegada estudiats tots els resultats pels distints equips, de ser sanejada per falta d’interés antropològic.

PRIMER CONTACTE. Després d’uns dies d’adaptació, el mòdul d’investigació s’enlairava, camí a la nostra destinació.

—Em diuen Fran. Seré el vostre pilot. Per a la vostra tranquil· litat, porte pilotant estes naus mixtes de reconeixement des de fa anys. Espere que no tinguem cap problema.

Adrià era un experimentat 2 . Una Conurbació és una regió que comprén una sèrie de ciutats, pobles grans i altres àrees urbanes que, a través del creixement poblacional i el seu creixement físic, es fusionen. Tant per a la Geografia com per a l’Urbanisme, els termes conurbació i con suburbà tenen a veure amb el procés i el resultat del creixement d’unes quantes ciutats (una o algunes de les quals poden encapçalar el grup) que es poden integrar per a formar un sol sistema, que sol estar jerarquitzat, o bé les distintes unitats que el componen poden mantindre la seua independència funcional i dinàmica.

3 . L’Antropologia Cultural és la branca de l’Antropologia que centra el seu estudi en el coneixement del ser humà per mitjà de la seua cultura; és a dir, costums, mites, creences, normes, valors que guien i estandarditzen el seu comportament com a membre d’un grup social.

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

79

EL FUTUR DE LES FALLES

arqueòleg, sense massa sort en les seues últimes expedicions, i era el cap de l’expedició. Va dir: —Esta massa d’aigua està sempre tranquil·la.

Vaig intervindre: —El meu nom és Sam. Què anem a fer en la zona que ens han assig· nat? Sabem què busquem?

Adrià va contestar: —No esperes massa d’un lloc classificat de tipus C. Lorena era l’única dona del grup; era la seua primera expedició fora de casa. Era especialista en cultures alienígenes extintes. Es va dirigir a Adrià: —Tenim informació més concreta del que estudiarem?

Adrià: —Sí. Com ja sabeu, ens dirigim a una xicoteta base abandonada des de fa ja algun temps, a la qual ens acoblarem amb la nau, i, des d’ella, iniciarem els nostres recorreguts per a vore què hi ha d’aprofitable en la zona d’estudi, segons les dades que posseïm de l’anterior grup expedicionari.

La ciutat, com sabeu, està en la part sud del que va ser una gran plataforma continental, i estava en l’antiga línia costanera.

central, el qual, en l’època que es va abandonar, fregava els tres milions d’habitants. El nostre treball es limita a la part més antiga del nucli central, que és on estan els edificis més singulars i la nostra base.

en pols.

Fran va anunciar per la megafonia:

La nau va virar en direcció a la nostra destinació, situada en una altra àrea enjardinada -esta, molt més xicoteta-, en la qual un arc amb tres obertures, amb un element geomètric central en forma de creu, ens servia de referència per a arribar a la nostra base.

—Iniciem la nostra maniobra d’aproximació al punt d’im· mersió. Sol·licite autorització.

Repetisc: Sol·licite autorització.

—Concedit. Sort.

No eren aigües sense visibilitat, com en altres llocs en què havia estat, gràcies a la bioluminiscència creada per una espècie de plàncton microscòpic pertanyent al grup de les algues denominades noctiluque4.

La visibilitat, gràcies a este fenomen natural, assolia diversos quilòmetres; fet que ens feia vore amb una certa claredat les siluetes del que antany va ser una ciutat pròspera, hui submergida davall d’un mantell d’aigua.

Adrià continuà el seu relat, mentres navegàvem submergits sobre les ruïnes de milers d’edificis.

—Eixa massa d’arbres -va dir Adrià- que es veu a la nostra esquerra, de forma corbada, és l’antic llit d’un riu. Té més d’un milió de metres quadrats, segons les dades de l’anterior expedició, i rodeja gran part de la zona més vella de la ciutat.

Com a curiositat, heu de saber que està a una distància semblant d’altres dos ciutats, en excavació des de fa temps, considerades de tipus B, una al nord i una altra a l’oest segons l’eix planetari.

Com podeu vore, la vegetació del parc roman inerta, gràcies a l’absència de corrents; però no vos deixeu enganyar: tota està morta, i la més lleu sacsejada la convertix

La zona és extensa, té 135 quilòmetres quadrats; amb un nucli

4 . Noctiluque.- És el nom que es dóna a un organisme del plàncton responsable del fenomen de les “aigües roges”, que provoquen una fosforescència blavosa visible en els fons marins

80

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

Com a curiositat, podeu vore davall de nosaltres part de les imponents torres que van ser una de les entrades a la ciutat, fa més de 25 segles.

Segons ens va explicar Lorena més tard, el símbol geomètric era d’origen suposadament religiós, i es trobava, amb relativa freqüència en moltes de les excavacions realitzades en certes zones del planeta.

Diversos milers de peixos, i els esquelets del que van ser grans arbres, van ser els únics testimonis de la nostra presa de contacte amb el que seria la nostra casa, i el nostre lloc de treball, en els pròxims mesos.

3-2-1-0.

El vehicle subaquàtic va eixir de la nostra base en direcció nord, cap al que era una via urbana d’uns quatre-cents metres de longitud, presidida en el seu final per una torre truncada del que, segons els nostres informes preliminars, va ser un lloc de culte.

El vehicle navegava amb facilitat gràcies als 16 metres d’amplària de la via, a pesar que molts edificis estaven coberts d’una grossa capa d’algues i de coral, que en alguns casos els convertia en formes irrecognoscibles.

Lorena, dirigint-se al pilot: —Vés pel tercer buit que et trobes

a l’esquerra, vorem què hi ha d’aprofitable en el que l’expedi· ció anterior va classificar com edifici singular 1.

El mòdul es va desplaçar cap a la direcció marcada, i als pocs metres es va trobar amb el seu nou objectiu.

els instruments, hi ha una bossa d’aire dins de l’edifici que n’ocupa tres plantes.

La via d’entrada era més estreta, i la nostra destinació, un edifici amb més de dos mil anys d’antiguitat, estava construït amb rajola, no tenia més de dos altures, i era de planta rectangular i amb un buit central a manera de pati.

La construcció es podia observar que era blanca, i estava quasi sencera, ja que no feia massa temps que havia col·lapsat una espècie de marquesina que la rodejava, a causa del pes de les algues que s’havien depositat sobre ella.

Sam:

La construcció, segons l’informe preliminar, havia col·lapsat feia segles, i poc o res quedava del que havia sigut una vella universitat.

La nostra nau va escodrinyar aquell monticle de ruïnes; del que feia centenars d’anys va ser un lloc de trobada, hui habitat per desenes de peixos, algues i corals.

Lorena va murmurar: —Com tot el que hem vingut a estudiar estiga en estes condici· ons, poc aportarem a l’estudi de la zona.

El mòdul va continuar el seu camí, i va arribar, als pocs metres, a una via àmplia, flanquejada per desenes d’esquelets d’antics edificis, els quals tenien formes grotesques que els allunyaven de la seua antiga esplendor.

Es va detindre i es va posar al costat d’uns quants troncs d’arbres que servien de viver a una colònia de coral.

—Mòdul 1 cridant a la base.

Mòdul 1 cridant a la base. Estem en un encreuament. Quina direc· ció prenim? Sam, direcció sud o tornem a la base?

Fran va apuntar: —Torneu en direcció a la base, per la vostra esquerra. A uns cent metres, ens informen sobre uns despreniments en una construc· ció assenyalada en els teus plans com edifici singular tipus 3.

—Cridant a mòdul. Sóc Sam. Valoreu l’edifici, ja que l’anterior expedició el va passar per alt.

El mòdul es va assentar sobre la via.

Des de la cabina, s’observava l’imponent edifici de pedra blanca d’uns 25 metres d’altura, en el qual, en la part superior, hi havia una inscripció triangular amb caràcters verds, que Lorena va escanejar per al seu posterior estudi.

Els escàners van iniciar lentament el seu recorregut sobre l’edifici, amb la monotonia habitual, mentres Lorena revisava els ordinadors de la nau.

Adrià mirava, des del seu lloc, tota la zona amb una certa curiositat, ja que al voltant de la construcció estudiada hi havia nombroses construccions totalment col·lapsades, i el que quedava d’un jardí, en el qual hi havia una espècie de pedestal totalment cobert de noctiluque, on es distingia les restes del que va ser al seu dia una escultura eqüestre.

Un fort brunzit va trencar el moment. Lorena i Adrià van dirigir la mirada als panells de control.

—¿Qué passa? Va dir Adrià.

Lorena: —Aparentement, segons marquen

Mòdul 1 cridant a base. Sam, hem descobert una bossa d’aire dins de l’edifici indicat.

—On? Va dir Lorena: —En l’edifici blanc, en el que ens apareix en el pla com a construc· ció singular tipus 3. És una cavitat d’uns tres mil metres quadrats situada entre les plantes segona i quinta de l’edifici, aïllada de l’aigua i del temps.

PRIMERA EXPEDICIÓ.

La nau es va situar a uns 10 metres d’altura, i va iniciar l’adaptament amb l’estructura principal de l’edifici, i va començar la perforació on s’havia detectat la cambra d’aire.

Després d’uns breus instants, el “faser”5 va perforar el mur exterior, quedant segellat amb l’adaptament de la nau per a evitar qualsevol descompressió que poguera afectar la integritat de l’edifici i de la nau.

—Adrià, quan pugues introduïx la UAV6 —Ok, senyora.

La UAV va entrar en l’edifici, i els seus reflectors van il·luminar una gran cavitat d’uns huit-cents metres de profunditat i quatre metres d’altura, plena d’objectes situats en estanteries cobertes amb nombrosos maniquins de 5 . Fàser.- Acrònim de Phased Energy Rectification (rectificació d’energia per fase) i és el nom amb què es descriuen les armes estàndards comuns entre el personal de la flota. Estan basats en el dispar de rajos de partícules. Els fàsers muntats en naus espacials poden danyar o tallar fuselatges o construccions.

6 Unitat Autònoma de Vol.

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

83

distinta forma i grandària.

Lorena era la primera vegada que veia aquelles peces de tela amb les seues formes, colors i dibuixos, ja que només les coneixia per les seues fitxes d’estudi. Era un gran descobriment, no per la qualitat del que trobaven sinó per la quantitat.

Lorena: —Mòdul 1 cridant a la base.

Esteu veient el que jo?

Sam: —Tinc al meu costat Fran. Creiem que després de tot cobrirem els gastos del departament.

Adrià dirigia la UAV per aquell espai tancat, enviant centenars d’imatges que no deixaven de sorprendre tots els membres de l’equip, els qui seguien atònits veient, des de la base, el que passava.

Sam va dir: —Adrià, porta la UAV cap a eixa estructura que es veu a mà dreta; pareix una escala de metall que unix les dos cambres plenes d’aire.

—Direcció? Dalt o baix?

—Amunt.

La UAV es va dirigir cap a la part alta de la cavitat, per l’obertura que li facilitava aquella escala de metall.

Els focus van tornar a il·luminar la planta amb la mateixa curiositat amb què havien observat la planta inferior. Els ulls de l’equip no s’apartaven dels monitors en què apareixia una peça després

84

d’una altra, moltes d’elles desconegudes en les bases de dades de les universitats de mitja galàxia.

Va preguntar Adrià a Sam: —Què és el reflex que prové d’eixe costat de la cavitat?

Alguna cosa va brillar a conseqüència dels focus de la nostra UAV, que provocava llampades de forma intermitent.

—Vés cap a allí. Vorem què és.

Adrià va anar cap a les llampades de la roba d’un maniquí fet amb materials diferents dels quals havíem vist en la planta inferior.

—Acosta’t -va dir Sam-, i envia les dades a la superfície; açò pot ser important.

A simple vista, es veien teles, llenços i maniquins fets o coberts amb la mateixa matèria. El lloc era un espai especial dins de la planta en estudi, delimitat per uns panells amb imatges de figures grotesques.

—Lorena què és tot açò? -Va ser la pregunta que tot l’equip es va fer a l’uníson.

Lorena estava igual de sorpresa que tots.

—No tinc constància que és el que estem veient, i l’ordinador només em diu que és un vestit femení, de forma acampanada, ple de motius florals, cobert en la seua part frontal per una malla de la qual nombrosos elements emeten els reflexos que ens havien cridat l’atenció.

—Torneu a la nau -va dir Adrià-.

Cal seguir el protocol per a estos casos, ja que entre els objectes detectats hi ha elements

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

considerats com a metalls preciosos, i el seu estudi necessita un protocol especial. Passaran unes quantes setmanes fins que ens autoritzen, des de la superfície, per a poder tornar al lloc descobert.

3-2-1-0.

El mòdul va prendre la direcció cap a l’edifici singular 3.

Esta vegada, pel camí més curt; navegàrem sobre el jardí, que estava enfront del nostre objectiu. Deixàrem, davall de nosaltres, l’esquelet d’un gran arbre, i el que al seu dia va ser una escultura eqüestre, hui coberta de milers d’algues.

Fàcil va ser l’adaptament, ja que en les últimes setmanes Fran ho havia fet en nombroses ocasions, mentres transportava els materials descoberts en l’edifici, i que

estaven en estudi en el mòdul d’investigació, on es classificaven per al seu posterior enviament a la base de la superfície.

Esta vegada, la nostra destinació era el vestit reflector i el seu entorn, sent la denominació de la zona M-19.

El cor de Lorena bategava a un ritme accelerat; sabia que, des de la base en la superfície, la vigilaven, i que qualsevol fallada la podia traure del projecte, encara que comptara amb el suport del cap de l’expedició, Adrià, i de Sam. No estava acostumada a treballar sobre el terreny, i molt menys amb el trage especial que li facilitava la respiració en la cavitat tancada durant centenars d’anys.

La UAV, tripulada des de la nau per Fran, els obria el pas,

subministrant-los la llum necessària, al mateix temps que emetria i gravaria tot allò que haguera succeït per a pujar-ho a la superfície.

M-19, des del principi, era una zona diferent d’allò que s’ha vist en el complex arqueològic sotmés a estudi. La profusió de dibuixos florals sobre aquells llenços, trages i guarniments, i la resplendor que algunes peces emetien, eren el motiu pel qual estaven allí.

L’escàner de la UAV va iniciar el seu treball, i l’un darrere de l’altre va analitzar de què estaven fets aquells llenços, trages i guarniments. Fran, des de la nau, resumia les anàlisis que anaven apareixent en les pantalles.

—Els elements principals d’estos teixits, segons l’ordinador inter· preta, diu que estan fets amb

fibres químiques7, en concret amb la denominada fibra K-68 i de fibra cel·lulòsica9, i, en menor o major mesura, en funció de la peça estudiada, apareixen fibres

7 . La fibres químiques o sintètiques són unes fibres tèxtils provinents de diversos productes derivats del petroli. Les fibres artificials no són sintètiques, perquè estes procedixen de materials naturals; bàsicament, cel·lulosa. Algunes vegades, s’usa l’expressió “fibres químiques”. Així, les fibres sintètiques són enterament químiques. Tant la síntesi de la matèria primera com la fabricació del bri o filament són producte dels antics humanoides. La fibra sintètica es va utilitzar, entre altres coses, en el món de la moda i de la indumentària.

8 . La fibra K-6 imita la seda. És un copolímer de caseïna (25%-60%) empeltat químicament amb un 40%-75% d’acrilonitril, el monòmer de la fibra acrílica.

9 . La cel·lulosa prové de fibres de fusta o cotó. Es tracta amb hidròxid de Sodi, i després es mescla amb disulfur de Carboni per a formar xantat de cel·lulosa, el qual es dissol després en més hidròxid de Sodi o a través d’un xicotet orifici, tot això per a fabricar raió (que a vegades s’anomena també viscosa).

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

85

naturals, com la seda10 o el cotó11, materials desapareguts des de la hidrogènesi patida pel planeta fa centenars d’anys.

Adrià: —Algun dels components ens ha aparegut en altres llocs de la planta inferior, però no estan tractades de la mateixa manera.

El M-19 estava separat de la resta de la planta, amb uns mòduls, en els quals apareixien reflectides grans figures, algunes de formes humanoides, altres grotesques i alguna en flames.

—Adrià, què és tot açò?

—Ho desconec, Lorena, no tenim dades.

L’ordinador de la nau repetia sense parar formes desconegudes.

—Amplieu informació, Adrià.

—Un dels maniquins, en el cap, tenia cabell artificial, i tenia tres diademes al voltant, segons el nostre escàner, d’or blanc.

Lorena es va decidir a opinar: —Tot açò ha de pertànyer a un ritu ancestral, en el qual les feme· lles de la ciutat es vestien amb estos vestits especials.

—Y els mascles -va completar Adrià-.

10 . La seda és una fibra natural formada per proteïnes. També es coneix com a seda l’àmplia variació de teixits fabricats amb esta fibra. Encara que és produïda per diversos grups d’insectes, en l’actualitat només la seda produïda per les larves de Bombyx mori —el cuc de seda— s’empra en la fabricació industrial tèxtil.

11 . El cotó és un vegetal que creix al voltant de les llavors de la planta del cotó, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals.

86

—Allò imprés en els panells és el més estrany -va dir Sam-.

Què són eixes estructures amb eixes formes? No hi ha referèn· cies en cap dels nostres arxius?

Pareix que en la part inferior del panell N-03 hi ha humanoides que estan cremant un grup de formes grotesques que les flames feia irrecognoscibles.

—No entenc el motiu -va dir Lorena- de la incineració que es mostra en el panell N-03. És el principi o el final del ritu?

UN ANY DESPRÉS. El so del telèfon em va traure de l’apatia, en la qual portava submergit des de la meua tornada.

La cridada era de la meua unitat de treball de la Universitat, la qual em reclamava perquè assistira a la inauguració de l’exposició sobre els descobriments de la meua última expedició interplanetària.

El camí cap al lloc de l’exposició era llarg, i no vaig tardar a acomodar-me en aquell tren en què només la pluja i els records d’aquells dies em van acompanyar fins a la meua destinació.

Aquell vestit, el pentinat, la ciutat submergida, les ruïnes, els jardins, la cara de sorpresa de Fran, d’Adrià, la il·lusió de Lloren, la nau de tipus E i els meus dubtes respecte del significat del ritu, i, com no, la base M-19, es mesclaven amb el foc, en uns pensaments que només es van esvair quan vaig arribar a la meua parada.

Vaig travessar els jardins del MICAE12. Feia anys que no els xafava; la seua extensió s’ampliava 12 . MICAE: Museu intergalàctic de Cultures alienígenes Extintes.

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

any rere any, gràcies als fons que arribaven dels planetes extints que es trobaven repartits per tota la galàxia.

El més important és que era la primera vegada, en la meua vida professional, que no anava de comparsa; havia aconseguit que el meu nom i el dels meus companys figuraren en una zona concreta d’un planeta, i que sigueren el nom d’un descobriment arqueològic.

Allí estava, en un gran panell publicitari compost per les primeres lletres dels participants: EXPEDICIÓ M-19 FALLES.

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

87

EL FUTUR DE LES FALLES

Federació de falles Una historia de José Nicola

No hi ha límits per a la creativitat, la capacitat crítica i el compromís amb la nostra cultura. No ha d’haver-los-hi. En eixe afany constructiu i de futur, algunes de les falles que han anat animant-se a indagar en l’àmbit de la innovació i l’experimentació fallera, reconegudes per un concurs municipal amb solera de dos dècades de trajectòria, han apostat per unir-se amb els seus punts comuns com a llaç, el seu esperit atrevit i valent, la seua capacitat conceptual i satírica, la seua inquietud per inquietar i fer del que és tradicional una novetat, i sempre sense etiquetes. Han sigut, són i seran falles del cap i casal i de fora d’ell.

Si no caben límits en la innovació i l’experimentació, tampoc no hi ha fronteres entre els qui s’atrevixen amb elles. I ha arribat el moment. El moment de lluitar per una veu acreditada, que done a conéixer què fem i per què, de recopilar la seua història, orígens i horitzons, de participar en fòrums i votacions, d’aportar una visió diversa i plural, de fer visible que estem, que som i que fem falla. En definitiva, formar part real, conscient i implicada del cultiu i de l’evolució de la festa i les seues essències, que són comunes a tots.

Si enguany és l’any de l’èxit simbòlic de moltes lluites, amb un exemple I+E a la plaça de l’Ajuntament i, com no podia ser d’una altra manera, amb un aval internacional com la Declaració de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de les Falles, per a les comissions que ens unim, i les que de segur que s’hi aniran sumant en el futur, el Grup de Falles I+E també celebrarà un fita important: la seua constitució com a Federació. Un pas que concentra molt d’esforç i il·lusió i suposa l’obertura d’un camí que s’endevina imparable.

Grup de Falles I+E en 2016-2017: Els Somnis, Castielfabib, Borrull-Socors, La Punta, El Mocador, Alfara del Patriarca, Lepant, Plaça de Jesús.

88

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

89

A.C. FALLA PLAÇA DE JESÚS

Evolució II Fa uns tres milions d’anys un mico es va alçar en peu, i va caminar uns passos canviant per sempre la història natural.

Fa quinze anys, en Pl. de Jesús plantarem una falla de palets i canviarem la nostra història.

Després de Homo, l’evolució és imparable... Cyborgensys!

En esta secció...

Evolució II - Cyborgensys.........................94 Fallera Major FPJ 2017............................98 Comissió FPJ 2017....................................100 Recompenses 2017....................................102

Programa d’actes Falles 2017.................104 Programa d’actes 2017 ..........................106 Programa d’actes (Pictos) ......................108 Editorial......................................................110

A.C. FALLA PLAÇA DE JESÚS

94

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

UN IMPULS Un punt de llum Atre impuls, este multiplicat per milers, per milions de descarregues elèctriques, que fan més brillant la llum que li arriba.

La llum ve acompanyada de dades, de números, de paraules, del coneixement acumulat per l’espècie de la que, encara no ho sap, una vegada va formar part.

Absorvix tota la sapiència que te cabuda en els xips que conformen la seua nova consciencia. Ara sap tot el que han creat, descobert, investigat, analitzat, aniquilat, devastat i matat tots els avantpassats mortals que ha tingut.

La seua memòria, el seu dolor, el seu propi ser caben en xips i circuits, en connexions elèctriques, en mecanismes, en articulacions hidràuliques, pero la seua ànima és la mateixa. Recorda, o li han fet recordar, no ho té clar, tota l’historia, la maleïda història de la humanitat, des de les coves neolítiques, on l’home es va descobrir a si mateix i del seu que fer, fins a les conquestes infinites a l’espai, o bé les infinitesimals lluitades als laboratoris.

Reviu en mil·lèsimes de segon totes les batalles que borraren ciutats, països i cultures.

Experimenta l’opressió dels poderosos i la humiliació dels vençuts.

Se li fan presents els plors, les violacions, les morts, la fam, la ràbia i també l’orgull dels que s’alçaren contra els totalitaris i moriren, i d’aquells que lluitaren en silenci i venceren, sense armes, sense causar més dolor, sense creure’s superiors als atres, sentint-se iguals, no més com un humà al costat d’atres humans.

Ara ja no és humà, no del tot, tampoc no ho és. Comença una nova vida. Una nova era. Un nou període.

Sent, olora, escolta, respira, viu tot el que milions d’ànimes han experimentat abans de que sentirà aquell primer impuls fa no més mig segon. Segon que se completa ab cinc-centes noves mil· lèsimes, passa sumant-se a atre, dos, atre, tres, atre, quatre i aixina fins sumar, sumar i sumar temps, temps darrere temps. Té tot el temps del món, el temps és la seua creuada, el seu fi, des d’este temps que és el seu principi. Ara és immortal, pero d’una nova manera, serà finit en l’espai pero no en el temps.

Temps Ja ha aprés que ha fet el temps ab els sers humans, ara deu evitar que torne a passar, ha de controlar el temps. Ara és Cronos, domina el temps, el món, la Natura, la vida, és l’amo i senyor dels homes i la seua memòria, dels fets i les seues conseqüències, és el nou portador de vida, una Eva renovada, un cometa de gel que deixa la seua llavor de bactèries en un món estèril, mort, per reviure’l, per fer-lo renàixer. Del buit a l’abundància. Dels params als vergers. És la vida.

Ha passat un minut.

Els impulsos s’han multiplicat per milers de milions per segon.

Està viu, pero no troba aire, ni l’energia del fluix sol que li han fet enyorar, ha de lluitar, escapar, fugir de la foscor que l’envolta, escampar la llum del seu interior.

Trenca el sarcòfag que li ha servit de mig de transport, d’úter artificial, de tomba i al qual el tancaren per hibernar en un viatge cap a darrere en el temps de desenes d’anys, pero no pot menejar-se, la humida terra el rodeja i li porta aromes antics, i també li deixa caure damunt el pes del món que ha d’anar apartant ab les mans.

Excava.

Les mans que fa no res estaven inerts ara s’afanen ab ànsia desesperada per conservar la vida.

Tem per la seua part humana, el temor es transforma en violència i perd el control, la desesperació li guanya en l’avanç subterrani i intemporal, no vol sucumbir al pes de l’historia, que ara desborda els seus components, ni als metres de ruïnes de les civilitzacions i espècies xafades fa centúries damunt del lloc que ara ocupa el seu cos. Xafades per el peu dominant de la malignitat humana, sent la persecució d’atres patida a mans d’assassins, dictadors, traficants de persones, inclús la seua part artificial té por, patix.

Li sobrevé un oix, vomita fluids, olis, nostàlgia, dolor, por, malignitat. Ha vomitat tot el mal fet per tants i tants sers egoistes i perillosos que durant desenes de milers d’anys han corroït ab la seua presència la terra que ara està a punt de xafar.

No pot rendir-se.

Es sent net, lluminós en la foscor, per la claredat que brolla al seu interior, la llum de l’esperança depositada en la seua missió per els últims humans totalment biològics.

Continua excavant. Pujant, fins que trenca la terra i queda cegat per la llum que inunda el túnel que ha creat ab les seues mans, com l’amanéixer d’un nou temps, del qual és responsable, jutge i part. Torna a nàixer, eclossionant del seu capoll metal·lúrgic al mig d’un carrer, d’una ciutat, que queda paralitzada per observar la seua presència.

El cos li fa mal. Els creadors podrien haver-se estalviat esta sensació, menejar-se dol. Es el dolor de tant d’esforç acumulat per l’espècie dominadora en la busca del bé, i ara eixa és la seua

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

95

A.C. FALLA PLAÇA DE JESÚS

carrega. Ara ho engloba tot, el bé, el mal, el dolor, l’alegria, la lluita, l’esperança, i encara que es total el seu cansament ha de completar la missió, l’encomana que li varen fer d’ací a sis-cents anys. Ha d’oferir allò que ha cuidat durant la seua existència conscient de cinc minuts. Ha de llegar la creença d’un futur verd, d’una vida plena de diversitat, on les especies conviuran sense extincions massives.

I també llegarà al mateix temps tot el coneixement que atresora als seus components cibernètics.

Transporta vida i mort, mort codificada per a ser desxifrada i coneguda per els que la crearen abans inclús de pensar en ella, i aixina poder evitar eixa mort, del nostre entorn i de nosatres, culpables de seguir els nostres impulsos. És a l’hora arca de l’aliança, ventre matern, deïtat, simple mortal, passat, present i per damunt de tot futur, és profeta, creient, cel i infern, humà i robot, carn i metall, pell i plàstic, circuits i neurones, venes i cables, impulsos viscerals i codis binaris, lliure albir i càlculs matemàtics.

ES CYBORG

96

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

A.C. FALLA PLAÇA DE JESÚS

98

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

A.C. FALLA PLAÇA DE JESÚS

Definitivament, ha arribat l’hora d’ajuntar les mans, és temps d’unir forces.

100

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

E

cybOrg

volucióII nsys

ESTER ARROYO DIAZ-PAVON; CRISTINA BADÍA ROMEU; Mª AMPARO BELDA MERINO; RICARDO BELDA RIPOLL; ANA BLAS GARCÍA; ROSA PURA CALPE FORTEA; VICENTE CAMARENA RUBIO; EDUARDO CATALÁ ERAUS; JOSE VTE. CUBELLS FERRER; INMACULADA CHAMORRO ROMERO; TONO FERNÁNDEZ LEONARTE; Mª JOSE FERNÁNDEZ LEONARTE; JOSE GANDIA FERRERO; MIGUEL ANGEL GARCÍA DE LA CRUZ; MARIBEL GARCÍA MASCARELL; DAFNE GÓMEZ ROYO; JOSE LUIS GONZÁLEZ ROMERO; LUCÍA HIPÓLITO CUBEDO; INMACULADA JURADO TEJADA; PILAR JURADO TEJADA; ROBERTO LUJAN VALOR; ISABEL MARTÍ PÉREZ; LUCÍA MARTÍ PRATS; JOSEP Mª MARTINEZ MARCO; JUANJO MEDINA BONILLA; MILAGROS MERINO UTIEL; INMA MOLTÓ GÓMEZ; CARMEN MONMENEU MARTÍ; TONI MONMENEU MARTÍ; NEUS MONMENEU SALAVERT; JOSE VTE. MORENO CUQUERELLA; MIGUEL MUÑOZ GRIMAS; JUANJO MUÑOZ SELVI; MIGUEL MUÑOZ SELVI; CLAUDIO NAVARRO RUBIO; JUAN NAVARRO VALERA; MONTSE OLMOS FUSTÉ; SERGIO PÉREZ PEDRÓS; CARLOS PÉREZ ROMERO; AURORA PIQUER GARCÍA; SARA PIQUER GARCÍA; JOSÉ PIQUER PÉREZ; PAZ PITARCH SELVI; MATI ROMERO NAVARRO; ROSA ROMEU MARTÍ; NIEVES SALAVERT BROSETA; JUAN ANT. SAN ANDRÉS GARCÍA; JULIO ANT. SÁNCHEZ FERRANDIS; ALEJANDRO SÁNCHEZ LUPIAÑEZ; JORGE SÁNCHEZ TORMO; CARLA SANZ ROMERO; Mª PAZ SELVI GARAYOA; AMPARO TIJERAS IBORRA; EMPAR VERDEGUER BELDA; JOSÉ R. VERDEGUER TODO; MATIAS VICENTE MENDOZA; MIREYA VICENTE VILAS; EDUARDO VICTORY SANCHEZ; ESTRELLA VILAS LOREDO; ANA Mª VILLALBA LAYUNTA; CONCHA VISIEDO LEAL

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

101

A.C. FALLA PLAÇA DE JESÚS

102

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

Recompenses 2017

E

cybOrg

volucióII nsys

BUNYOL D’OR

Per a ...

José Gandia Ferrero Lucía Hipólito Cubedo Isabel Martí Perez Carmen Monmeneu Martí

BUNYOL D’ARGENT Per a ...

Julio Sánchez Ferrandis

BUNYOL DE COURE Per a ...

Cristina Badía Romeu Roberto Luján Valor Paz Pitarch Selvi Rosa Romeu Martí

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

103

A.C. FALLA PLAÇA DE JESÚS

Programació 2017

E

cybOrg DISSABTE - 11/02/2017 DIJOUS - 16/02/2017

DISSABTE - 19/02/2017 DIUMENGE - 26/02/2017

volucióII nsys

11:00h - Marató de Parxís 20:00h - Presentació del Llibret A.C. Falla Plaça de Jesús. Al Saló de Graus Joan Pelechano. Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE-UV). UNIVERSITAT de VALENCIA. Avd. de l’Universitat s/n, Burjassot 21:00h - Sopar d’Exaltació de les F.F.M.M de l’Agrupació Mercat de Jesús.

14:00h - Dinar de la comissió al casal.

18:00h - Eixida de la comissió cap a la Crida.

A partir del 01/03/2015 soparem cada dia al casal de la Falla DISSABTE - 04/03/2017

10:30h - Replega pels comerços del barri acompanyats per la colla de tabal i dolçaina “Tio Vaina” 20:00h - Vi d’agraïment als fallers d’honor de la Falla Plaça de Jesús.

DISSABTE - 11/03/2017

22:00h - Sopar de la Fallera Major, Maria Dolores Moreno i Cuquerella. En finalitzar s’imposaran les insígnies de la Falla als nous fallers i les recompenses atorgades per JCF

DIUMENGE - 12/03/2017 DIMECRES - 15/03/2017

DIJOUS - 16/03/2017

104

11:00h - Esmorçar.

12:00h - 45 Concurs de Paelles.

15:00h - Primer dinar al casal.

18:00h - Concentració al casal per a la recollida del ninot.

22:00h - Sopar de la plantà. En finalitzar plantarem la Falla “Evolució II. Cyborgensys” de l’artista Ramón Solaz.

15:00h - Dinar per a la Comissió.

19:30h - Setmana del cervell.

22:00h - Sopar.

00:00h - Discomóvil.

En acabar la discomóvil sortirem d’excursió per a vorer falles.

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

DIVENDRES - 17/03/2017

10:00h - Concentració al casal per a acompanyar la Fallera Major Mª Dolores a la Plaça de l’Ajuntament per a arreplegar els premis atorgats per la Junta Central Fallera, acompanyats per la Colla de Tabal i Dolçaina “Tio Vaina” 12:00h - Cercavila conjunta amb les Comissions Carcaixent-Jerónimo Muñoz i Micer Rabasa-Poeta Maragall.

15:00h - Dinar per a la Comissió Major.

17:00h - Concentració al casal per a acompanyar la Fallera Major Mª Dolores Moreno i Cuquerella cap a l’Ofrena de Flors a la Verge dels Desemparats.

Acompanyats per la banda de Massarrojos.

22:00h - Sopar al casal.

00:00h - Sopar al casal + Discomóvil.

DISSABTE - 18/03/2017

12:00h - Campionat de Futbolí F,P.J. 15:00h - Dinar per a la Comissió.

16:30h - Tradicional Megamentiros a la carpa F.P.J. 22:00h - Sopar oferit per Toni Monmeneu i Marti, president de la falla Plaça de Jesús.

24:00h - Discomóvil.

DIUMENGE - 19/03/2017

08:00h - Despertà del dia de Sant Josep per tota la demarcació. A continuació, xocolatada oferida per la Fallera Major Mª Dolores Moreno i Cuquerella 10:00h - C Concentració al casal per a assistir a la Santa Missa en la Parròquia de Santa Maria de Jesús, celebrada en honor al nostre Patró, Sant Josep. A la eixida de missa, cercavila per la demarcació, acompanyats per la colla “Tío Vaina” 14:00h - Mascletà conjunta amb la Falla Carcaixent a la nostra demarcació 18:00h - Festa de disfresses conjunta amb altres falles de l’Agrupació del Mercat de Jesús, desfilant per tot el barri.

20:00h - Berenar/Sopar per a la Comissió Infantil.

21:30h - Focs d’artifici previ a la Cremà de la falla infantil.

21:55h - Cerimònia d’entrega del foc.

22:00h - Cremà de la Falla Infantil “Futur Futurista”.

22:30h - Sopar de la Cremà.

23:30h - Focs d’artifici.

23:55h - Cerimònia d’entrega del foc.

24:00h - Cremà de la Falla “Evolució II. Cyborgensys”.

En finalitzar, i com ja és tradicional, passeig nocturn per a -visitar la Plaça de la Verge i acomiadada de les Falles 2017.

La Falla es reserva el dret de modificar els horaris, actes o ubicacions d’ultima hora.

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

105

A.C. FALLA PLAÇA DE JESÚS

Programació infantil 2017

E

cybOrg

DISSABTE - 25/02/2017 DIJOUS - 16/02/2017

DISSABTE - 18/02/2017 DIUMENGE - 26/02/2017

volucióII nsys

17;00h - Cavalcada de disfresses de l’Agrupació 20:00h - Presentació del Llibret A.C. Falla Plaça de Jesús. Al Saló de Graus Joan Pelechano. Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE-UV). UNIVERSITAT de VALENCIA. Avd. de l’Universitat s/n, Burjassot 21:00h - Sopar d’Exaltació de les F.F.M.M de l’Agrupació Mercat de Jesús.

14:00h - Dinar de la comissió al casal.

18:00h - Eixida de la comissió cap a la Crida.

A partir del 01/03/2017 soparem cada dia al casal de la Falla DISSABTE - 04/03/2017

10:30h - Replega pels comerços del barri acompanyats per la colla de tabal i dolçaina “Tio Vaina” 20:00h - Vi d’agraïment als fallers d’honor de la Falla Plaça de Jesús.

DISSABTE - 11/03/2017

22:00h - Sopar de la Fallera Major, Maria Dolores Moreno i Cuquerella. En finalitzar s’imposaran les insígnies de la Falla als nous fallers i les recompenses atorgades per JCF

DIUMENGE - 12/03/2017 DIMARTS - 14/03/2017

DIMECRES - 15/03/2017

DIJOUS - 16/03/2017

106

11:00h - Esmorçar.

12:00h - 45 Concurs de Paelles.

18:00h - Concentració en el casal per a la recollida del ninot infantil.

20:00h - Sopar de la Plantà Infantil oferida per Mª Dolores Moreno, Fallera Major.

En finalitzar, imposició de recompenses atorgades per Junta Central Fallera a la Comissió Infantil, així com la insígnia de la Falla als nous fallers infantils.

24:00h - Plantà de la nostra Falla infantil “Futur Futurible” dels artistes Jesús i Javier García.

12:00h - Taller “Pinta les teues Falles”.

14:00h - Dinar en el casal.

21:00h - Sopar.

10:00h - Castells Unflables.

14:00h - Dinar en el casal.

17:00h - Concentració en el casal per anar a la Plaça de l’Ajuntament per a arreplegar els premis atorgats per la Junta Central Fallera, acompanyats per la Colla de Tabal i Dolçaina “Tio Vaina” 20.00h - Neuromascletà. Celebració de la Setmana del Cervell, patrocinada per la Societat Espanyola de Neurociencia.

21:00h - Sopar per a la Comissió Infantil.

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

DIVENDRES - 17/03/2017

10:00h - Concentració al casal per acompanyar a Mª Dolores a la Plaça de l’Ayuntament per a arreplegar els premis atorgats per la Junta Central Fallera a la Comissió Major. Acompanyats per la Colla de Tabal i Dolçaina “Tio Vaina”.

12:00h - Contacontes.

14:00h - Dinar per a la Comissió Infantil.

17:00h - Concentació al casal per anar cap a l’Ofrena de Flors a la Verge dels Desemparats. Acompanyats per la banda de Massarrojos.

DISSABTE - 18/03/2016

10:00h - Bunyolá.

12:00h - Cercavila conjunta amb les Comissions Carcaixent-Jerónimo Muñoz i Micer Rabasa-Poeta Maragall.

14:00h - Dinar en el casal.

17:45h - Espectacle amb pallassos.

21:00h - Sopar.

DIUMENGE - 19/03/2016

08:00h - Despertà del dia de Sant Josep per tota la demarcació. Al finalitzar xocolatada oferida per la Fallera Major Mª Dolores Moreno Cuquerella.

10:00h - Concentració al casal per a assistir a la Santa Missa en la Parròquia de Santa Maria de Jesús, celebrada en honor al nostre Patró Sant Josep. A la eixida de missa, cercavila per la demarcació, acompanyats per la colla “Tío Vaina”.

14:00h - Mascletà conjunta amb la Falla Carcaixent a la nostra demarcació.

18:00h - Festa de disfresses conjunta amb altres falles de l’Agrupació del Mercat de Jesús, desfilant per tot el barri.

20:00h - Berenar/Sopar per a la Comissió Infantil.

21:30h - Focs d’artifici previ a la Cremà de la falla infantil.

21:55h - Cerimònia d’entrega del foc.

22:00h - Cremà de la Falla Infantil “Futur Futurible”.

22:30h - Sopar de la Cremà.

23:30h - Focs d’artifici.

23:55h - Cerimònia d’entrega del foc.

24:00h - Cremà de la Falla “Evolució II. Cyborgensys”.

En finalitzar, i com ja és tradicional, passeig nocturn per a -visitar la Plaça de la Verge i acomiadada de les Falles 2017.

La Falla es reserva el dret de modificar els horaris, actes o ubicacions d’ultima hora.

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

107

A.C. FALLA PLAÇA DE JESÚS

108

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

109

A.C. FALLA PLAÇA DE JESÚS

Editorial

Jugant-nos el futur

El futur se presenta sempre, cada segon, incert. No sabem que passarà ni els successos que s’interposaran en el nostre camí. Podem planificar, somiar, lluitar per el nostre futur i intentar modelar-lo al nostre desig, pero sempre hi ha alguna cosa que canvia els plans que havíem fet i modifica allò que havíem previst. Sempre.

I clar, les falles no anaven a escapar a eixa veritat. I damunt estes depenen del futur individual de tots aquells que participen d’alguna manera a la festa. Artistes, fallers, polítics, ciutadans, antifallers, turistes.

Cada acció de tots els que rodegen les falles pot crear un efecte d’ona gravitacional que de segur influirà en l’espai-temps faller.

Un futur que ve ab reptes, i més després de la declaració com a Patrimoni Immaterial, de l’espai cultural que promouen les falles, i que ens deuria de servir per a llevar-nos d’una vegada per totes la por a fer-nos majors.

Si, majors, créixer, per que moltes vegades els fallers ens comportem com a xiquets rabiosos i malcriats, pensant-nos els amos de casa, entenent com a casa la ciutat, l’espai que usurpem tantes vegades, i que si bé en part es nostre ja també som veïns, això no ens dona dret a malgastar-lo. Deuríem d’educar als menuts i reciclar als grans, per tal de tornar el carrer, el barri, la ciutat tal i com la rebem a principis de març.

Pot ser eixe, l’educació, seria el primer pas per tal que la part d’habitants que tant renega quan arriben falles, comencen a mirar ab atres ulls allò que fem i pot ser no els guanyem per a la causa, com a mínim que les critiques que es vertixquen cap al col·lectiu siguen més constructives any a any, i no únicament basades en estereotips fonamentats en el desconeixement de la festa per part d’aquells que la critiquen, es trobarien ab moltes sorpreses, pero sí, caldria com diuen SANMIR des de la trinxera del número vint de la revista CENDRA “facilitar amb intel·ligència i mútua comprensió, la convivència diària amb els no “censats” i fer-los arribar el sentiment identitari d’esta festa, les Falles, que són també d’ells i de la qual es poden enorgullir”.

Clar, que quan des de el propi món faller, no projectem una imatge més constructiva en les critiques que ens llancem com a còctels Molotov per un llevem vostè eixe accent, o eliminem eixos versos, o plantem una falla de veritat, o encarreguem un cartell dels de tota la vida, o bé allarguem eixa falda i tanquem eixe escot, possiblement el món extrafaller ens respectara més, al percebre’ns com a una unitat ab diferents punts de vista i autocrítica pero forta, i no com a gallines de corral buscant lloc per a pondre, cadascuna buscant el seu còmode racó. I ens escoltarien ab serietat al parlar de que fer ab la figura de la Fallera Major de Valencia i el seu paper com a imatge de les falles, ab la Ciutat de l’Artista Faller i els usos de que es pot dotar a este espai urbà, i ab els propis artistes més enllà del seu treball a les falles i les promocions anuals de professionals ab titulació d’artista que es graduen cada any als instituts, i també ab les professions tant singulars, com les relacionades ab el teixit de la seda, entre moltes atres, i que envolten este disbarat carnavalesc en que moltes vegades muta la festa oblidant els orígens, les arrels més fortament agafades a la terra, convertint-se en una festa vulgar, odiosa i ordinària, es dir, en una festa qualsevol.

Pero per supost que això no vol dir que hem de mutar en robots controlats per el gran germà que habite a Montolivet, hem de conservar l’esperit crític que teòricament està present als cadafals, encara que en els últims temps eixes critiques s’han tornat lloances cap als que deurien de ser blanc de les més acides ressenyes falleres. Pero de sempre, des de els primers premis instaurats per Lo Rat Penat a les subvencions a falla, llums o casal dels últims temps, les falles s’han deixat encisar per el fulgor dels diners, per els oripells dels premis i per les palmadetes en l’esquena d’aquell que pensant-se amo i senyor de la Festa a tractat als fallers com a fillols, sempre ab somriures buits, i sempre ab estrenes nímies que havien de ser correspostes ab cabotades davant les instruccions de qui ocupava i ocupa la poltrona.

Per lo tant seria bó fer un reinici de la Festa, tal vegada ab un congrés, tan volgut i temut a parts iguals, i que ningú sembla tindre clar si convocar o no, a pesar de que tots s’han omplit, i s’omplen la boca pregonant-ne

110

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS

un en quan arriben a controlar, si dic controlar, els botons de la nau fallera. Pero un congrés faller que aprofite, no podem després de dècades llançar a l’espai exterior la possibilitat de fer avançar la festa cap on mereix, intentar per lo manco arreglar problemes que portem a l’esquena any darrere any, netejant-la d’elements que no res tenen a vore ab ella, i reinventar aquells que la han feta ser.

Per a alguns les falles no tenen futur, han de ser el que foren fa trenta, quaranta, o cent anys, pero no podem continuar vivint ab les rèmores d’anys oblidats i de plantejaments caducs. La festa ha de mirar al futur ab força, ab nous projectes, noves idees, i ja no sols si parlem dels cadafals, si no també, de l’organització, finançament i revisió dels continguts ab que dotem la festa com a subjectes que la vivim i la fem. El masclisme, l’homofòbia o l’insult fàcil al diferent encara estan molt present a falles, llibrets, o cançons entonades al ritme de la música més festiva, i això no deuria de tolerar-se. No al cau d’una festa que inclou a tots, que viu de tots, que respira de tots, una festa que vol guanyar-se al veí, al visitant, a l’immigrant, una festa que hem de llegar als més menuts, i per lo que tenim l’obligació d’oferir-los una festa neta, plural, constructiva, tolerant, respectuosa ab el medi -si alguna vegada quallà allò de fer ninots ab la palla de l’arròs seria el caramull perfecte- i ab la ciutat, o ciutats, que la acaronen. No podem heretar-los una festa descontrolada, ni plena de problemàtiques arrastrades des de fa dècades, els deguem una educació fallera, ensenyant-los el passat de la festa, i oferint-los un futur meravellós dins de la mateixa, i hem de deixar d’oferir-los falles buides, industrials, repetitives, ab temàtiques que s’allunyen dels propis xiquets i xiquetes, ja està bé de princeses, de personatges de dibuixos, no pensem per ells, ensenyem-los a pensar, valorar i decidir ab llibertat, i així pot ser creixeran com a bons fallers i podran fer avançar este complicat mecanisme millor que nosatres ho hem fet, encara que no parem de votar, una i atra vegada les mateixes coses, propostes o accions fins que resulta guanyadora l’opció que vol el cap pensant del moment, en un curtcircuit tancat que ens va rovellant sense remei. La festa necessita una revisió a fons, ens juguem el futur.

112

EVOLUCIÓ II - CYBORGENSYS