davant el lideratge dels mercats fins al punt de deixar-se seduir pel fenomen de la iconografia? Tant els poders econòmics com els polítics han estat crucials en les configuracions dels nous desenvolupaments urbans basats en la lògica del lliure mercat, alhora que les metròpolis d’arreu han experimentat un creixement incontrolable i han estès els seus límits més enllà de qualsevol temptativa de planejament. Aquesta situació s’ha acceptat amb resignació fins al punt de declarar la mort de l’urbanisme2. Si encara volem prendre part col·lectivament de la construcció i volem actuar sobre la cultura urbana, no podem renunciar a l’urbanisme com un fracàs inevitable; hem de redefinir-ne el context més ampli, així com els seus objectius últims. Uns exemples clars són les ciutats emergents de l’Orient Mitjà, on dissenys impúdics prenen la imatge d’identitats llunyanes imitant-ne un suposat èxit. Ciutats com Dubai «són
/ TREBALLS D’INVESTIGACIÓ I DIFUSIÓ
URBANISMO POLÍTICO: Ciudades más allá del conflicto.
POLITICAL URBANISM: Cities beyond the conflict
Después de la crisis ideológica del siglo pasado, hoy el pensamiento dominante defiende la superación de la lucha entre posiciones políticas antagónicas en lo que se ha dado en llamar la era pospolítica. En realidad, esta supuesta ausencia de teoría ha ejercido una influencia global, la hegemonía del neoliberalismo ha llenado el vacío dejado por el discurso político mientras el individualismo y la idea de un consenso universal ha sustituido la polarización mundial. En palabras de Žižek, «lo que ha pasado durante el último periodo del capitalismo posmoderno después del 68 es que la propia economía (la lógica de mercado, la competencia) ha sido elevada a la categoría de ideología hegemónica».1
After the last century’s ideological crisis, the dominant trend at present claims to overcome the struggles between antagonistic political stances in what has been called the postpolitical era. Nevertheless, in reality this supposed lack of theory has exerted a global hegemonic influence, more universal than ever. The hegemony of neoliberalism has filled in the emptiness of the political discourse; individualism and the idea of universal consensus have substituted the polarized world. In Žižek’s words, “what has happened in the latest stage of post-1968 ‘postmodern’ capitalism is that economy itself (the logic of the market and competition) has been elevated to the rank of the hegemonic ideology”.1
¿Cómo ha impactado el capitalismo global y el neoliberalismo a las ciudades? ¿Por qué el urbanismo se ha
/ TRABAJOS DE INVESTIGACIÓN / RESEARCH & PROMOTION Y DIFUSIÓN ARCHITECTURE
How have neoliberalism and global capitalism impacted contemporary cities? Why has
141