El camaleó descolorit

“Hi havia una vegada...”

...CONTES ENCETATS, CONTES CONTATS!!!

Març 2019

EL CAMALEÓ DESCOLORIT

Inici: Seminari Dinamització Biblioteques Escolars -CRP Baix Llobregat 1. Sant Feliu de LlobregatNus: Alumnes 4tC Escola Bon Salvador, Sant Feliu de Llobregat (Coordinadora: Natàlia Zapatero) Desenllaç: Alumnes 3r Escola El Palau, Molins de Rei (Tutora: Sensi Valero – Coordinadora: Fina Sanz)

-

EIIIIIIIIII...

-

PSSST!!!

PSSSSST!!!

PSSSSSSST!!!

-

Que soc aquí!!!

NUS 4tC Escola Bon Salvador -Sant Feliu de Llobregat

-

Que no em veus???

-va dir el camaleó a un colibrí que estava menjant d’una

flor.

-

Qui em crida? No veig a ningú. -va respondre el colibrí.

-

Soc aquí, sota teu!

-

Doncs no et veig! -va exclamar el colibrí.

-

Soc jo, el camaleó.

L’altre dia vaig tenir un malson: em perseguia una àliga que em volia menjar.

Vaig passar tanta por i l’ensurt va ser tan gran, que em vaig despertar descolorit i ja no m’han tornat a sortir els colors.

-va cridar el camaleó.

NUS 4tC Escola Bon Salvador -Sant Feliu de Llobregat

El colibrí va quedar tot pensatiu...

Pobre camaleó, tenia un gran problema. Sinó li tornaven els colors, no es podria camuflar.

- A veure si et puc ajudar...

Encara estàs espantat? -va dir el colibrí.

- Noo, no n’estic pas d’espantat. -va contestar el camaleó.

- Estàs trist? -va tornar a preguntar el colibrí.

- Noo, no estic pas trist. –li va respondre el camaleó.

- Doncs... potser estàs preocupat? -insistia el colibrí.

- Noo, no estic pas preocupat!!! -contestà el camaleó una mica enfadat.

NUS 4tC Escola Bon Salvador -Sant Feliu de Llobregat

El colibrí va continuar fent-li una pregunta darrera l’altra...

Si estava content, feliç, nerviós, enfadat...

I el camaleó a totes les preguntes va respondre que NO - Doncs crec que ja sé què et passa. Potser has perdut els sentiments i per això t’has quedat sense colors. -va dir el colibrí.

El colibrí no sabia com podia ajudar a recuperar els sentiments a aquell petit camaleó, però se li va acudir que el seu amic l’Arc de Sant Martí potser sí que el podria ajudar a recuperar els colors.

Al cap i a la fi, ell estava fet de tots els colors.

- He pensat que potser l’Arc de Sant Martí et podria ajudar. –li va explicar el colibrí al camaleó.

- Com em podria ajudar? -va preguntar-li el camaleó.

- Ell està fet de colors i potser te’n pot donar una mica de cada un. -li va explicar el colibrí.

Al camaleó li va semblar una bona idea, però no sabia molt bé on podien trobar l’Arc de Sant Martí.

- Colibrí, on és el teu amic? On el podem trobar? -va preguntar-li el camaleó.

- Doncs haurem d’esperar que plogui una mica i que el sol ens faci una ullada. -li va explicar el colibrí.

- No entenc res... -va exclamar el camaleó.

NUS 4tC Escola Bon Salvador -Sant Feliu de Llobregat

El colibrí li va explicar que perquè surti l’Arc de Sant Martí ha de ploure i un raig de sol havia de travessar una gota d’aigua. És aleshores quan apareixeria l’Arc de Sant Martí!!!

Van esperar alguns dies fins que per fi va ploure i, tal com esperaven ,un raig de sol va passar pel mig d’una goteta d’aigua...

NUS 4tC Escola Bon Salvador -Sant Feliu de Llobregat

- Miraaa quin arc més bonic! -va exclamar el camaleó.

- I té tots els colors.

Impressionats per aquell munt de colors que havien aparegut al cel, van explicar-li el que li passava al camaleó i que necessitaven una mica dels seus colors.

Però l’Arc va respondre: - Els meus colors no són més que un fenomen òptic. D’aquí no res els meus colors desapareixeran.

Em sap greu però no us puc ajudar.

Portaven dies esperant que sortís l’Arc per recuperar els colors perduts i tot havia quedat en res. Però el colibrí no es volia donar per vençut...

-Doncs potser el problema no està en els colors, si no en que hauries de recuperar els teus sentiments.

Va ser aleshores quan...

DESENLLAÇ 3r Escola El Palau -Molins de Rei

... el colibrí va pensar preparar-li una poció màgica al camaleó.

La poció la faria amb diferents elements de la natura i representaria cada un dels sentiments: El groc el va treure del sol, el blau del cel, i el vermell no sabia on el podia trobar...

Fins que de sobte, va veure un preciós camp de roses i el colibrí va quedar fascinat.

- Quin camp de roses més meravellós! -va exclamar el colibrí.

- Sí, n’hi ha de tots els colors. -va respondre el camaleó.

- Em sembla que tinc una idea... -va pensar el colibrí.

Podrien agafar algunes roses de diferents colors per preparar la nostra poció màgica. -va prosseguir el colibrí.

Ara faltava el color lila.

Ràpidament, el camaleó va veure les flors del romaní.

El colibrí el va agafar d’allà.

Finalment ja només li faltava el color rosa, el color de l’amor...

El va treure del camp de roses.

DESENLLAÇ 3r Escola El Palau -Molins de Rei

Seguidament, el camaleó va beure la poció màgica d’un gran glop.

Una hora més tard, el camaleó va veure una àliga enorme i de sobte va recordar el seu malson.

En aquest moment una esgarrifança li va recórrer per tot el seu cos i es va camuflar amb el color negre.

Va experimentar un sentiment entre la por i el terror... pensava que li podia passar alguna cosa terrible.

Estava espaordit i alhora content, perquè ara s’adonava que havia recuperat els seus colors i sentiments.

DESENLLAÇ 3r Escola El Palau -Molins de Rei

Finalment, el camaleó es va amagar en un vell tronc d’arbre de color negre i va poder salvar-se de les urpes de l’àliga.

Va sentir-se molt feliç i content.

El camaleó se sentia tan feliç que va anar a buscar corrents al seu amic el colibrí.

Volia agrair-li que l’hagués ajudat tant. Quan tots dos estaven abraçats, va passar un fenomen màgic: va sortir un sorprenent arc de Sant Martí i tots dos van riure.

I jo que hi era vaig venir per poder-vos-ho dir, que si no hagués vingut no ho hauríeu sabut.