Alianza” De Vinaròs

ACTUALITAT DE VINARÒS
Nº 1.195 | DL CS 04-01 | ISSN 1578-3529
25 d'abril de 2025 | 2€


Entrevista a Ester Forner historiadora per Ilona G. B.
![]()
Alianza” De Vinaròs

Nº 1.195 | DL CS 04-01 | ISSN 1578-3529
25 d'abril de 2025 | 2€


Entrevista a Ester Forner historiadora per Ilona G. B.
acaba la

Processó matinal - Via Crucis al port
Processons Dijous, Divendres Sant,
Encontre, finalitza II Cicle de concerts
Va ser tot un encert celebrar la Fira del Llibre el Dissabte Sant; la climatologia va acompanyar i el passeig de Colón oferia una imatge més que espectacular, en moltíssima gent passejant i comprant llibres, en una fira que ja fa anys que és un referent arreu de les nostres comarques, amb la presència de nombroses parades i escriptors que donen cert caliu cultural a la nostra ciutat. Més davant de la mar Mediterrània que també exerceix d'inspiració i sumant les diferents activitats que es van programar, que també van comptar amb tot un èxit de participació -sobretot dels més menuts- perquè és una manera més d'endinsar-los en el món de la lectura, de cara al seu futur personal ...i és que no tot han de ser pantalles, ja que llegir és un bon aliment per a la imaginació i la creativitat, a més d'explorar altres realitats, que també forment part del dia a dia i que a la vegada poden ser un plaer més.


A banda, durant la Setmana Santa i Pasqua, hem tingut molta presència de turistes i visitants, que una vegada més van optar per Vinaròs a l'hora de gaudir dels seus dies de descans, per contemplar les processons, seure per les terrasses i voltant pel passeig marítim, on les recreacions de quadres del museu del Prado, sense cap dubte que van triomfar durant aquests dies de bon temps, que hem tingut en una primavera especial a la façana marítima del casc urbà. Llibres i quadres van ser la combinació perfecta per gaudir del món de la cultura des de Vinaròs, durant el mes d'abril que ara ja acomiadem, tot i que encara continuen les vacances escolars de la Pasqua de sant Vicent que s'acabaran el pròxim dilluns dia 28, per entrar el dijous al cinqué mes de l'any, amb el primer de maig on ben segur -reivindicacions a banda- més d'un tindrà pont festiu, que sempre va bé.
Nunca interrumpas al enemigo cuando esta cometiendo un error. Napoleón Bonaparte
El ser humano es un animal social: la felicidad se alcanza en comunidad, no en soledad. Aristóteles


L'equip:
Direcció
Pablo Castell Ferreres
Subdirecció
Julián Zaragozá Baila
Consell de redacció
Joaquim Arnau i
Sebastià Fabregat
Col·laboradors
Emili Fonollosa, Salvador Quinzá, Alfredo Gómez, Joan Gost, Salvador Oliver, David Gómez, Joaquim Arnau, J. M. Palacio, Juanma Beltrán, Rafa Marcos, Lola Monreal, Alesia Martínez, Josep M. Diago Betí, J.F. Andrés Consell d’Esports, Jesús Maestro, Ahorradoras.com
Secció d’esports
Redacció
Fotografies
@paricio, Arts, Reula, Difo’s, Alfonso, Francesc, Fotoprix, Jordi Febrer, Mariano Castejón,...
Mariano Castejón
El 11 de mayo del 2013, el Ayuntamiento de Vinaròs volvió a abrir, tras casi 10 años cerrada, la ermita de San Gregorio después de las obras de restauración realizadas por la brigada de obras municipal. La reapertura se hizo coincidir con la fiesta del santo a la que está dedicada la ermita con lo que también se hizo un intento de recuperar la ancestral romería a este lugar tan emblemático. Después de las obras, la ermita pretendía servir para para realizar l funerales debido a que la iglesia Arciprestal estaba en aquel tiempo en pleno proceso de restauración gracias a la intervención de la fundación La Luz de las Imágenes. El 11 de mayo del 2013, mosén Emili Vinaixa celebró una misa en honor a San Gregorio, con intervención de la Coral Sant Sebastià, y posteriormente se mantuvo abierta la iglesia para que todo el mundo pudiera visitarla mientras que en el exterior se instalaron atracciones para los más pequeños y actuaron “Les Camaraes”.
El alcalde Juan Bautista Juan comentó en aquella ocasión que esperaba que el templo, entonces restaurado, no cayera con los años de nuevo en situación de deterioro, como se encontraba en los últimos años. La misma semana se había instalado la campana en la espadaña de la ermita con lo que culminaba así la restauración efectuada en este espacio propiedad del Ayuntamiento. La campana, sufragada por la iglesia de Vinaròs, fue la guinda que remató una mejora en el patrimonio de todos los vinarocenses y que se realizó con el personal de la brigada municipal con el objetivo de ahorrar costes, pero manteniendo siempre el compromiso de conservar y potenciar el patrimonio local como explicó el concejal de Cultura y portavoz municipal Lluis Gandía.
la historia de esta ermita que para muchos vinarocenses todavía hoy en día sigue siendo una desconocida. La ermita de San Gregorio se restauró por primera vez en el año 2002 gracias a la Diputación Provincial y a la Universitat Jaume I que durante un verano realizaron diversos trabajos de mejora y restauración. En el periodo de 2003 al 2013 la ermita permaneció cerrada y volvieron a aparecer las humedades que llegaron a deteriorar toda la parte inferior de las paredes. En el 2012 y 2013 se actuó por parte de la Brigada Municipal poniendo en valor el patrimonio que posee nuestra ciudad La historia nos recuerda que la realización del templo fue encargada al arquitecto agustiniano vinarocense Fray Pere Gonell y la primera piedra fue colocada el 9 de mayo de 1780, día de la fiesta del santo. Se trata de una obra renacentista con columnas de estilo corintio. En 1917 la ermita se convirtió en sanatorio y cumplió esta función hasta 1935. Durante la guerra civil de 1936 se utilizó como polvorín o almacén de bombas, y cuando concluyó la guerra se reconvirtió en almacén municipal. A finales de los 70 y principios de los 80 los miembros del Club Sant Gregori y de la desaparecida Asociación Cultural La Colla subieron la peaña con la imagen del santo de la calle y realizaban una pequeña procesión. En 1996 la ermita dejó de ser almacén municipal y se inició su restauración, recuperando el entorno, que sirvió de escuela de jardinería. En 2001 alumnos de la UJi restauraron las pinturas, y también fue restaurado el tejado y el techo. En marzo de 2009 el espacio anexo a la iglesia se acondicionó como Punto de Encuentro familiar, servicio que se mantiene en la actualidad. La próxima semana les informaremos del programa de actos previsto para la romería del sábado día 10 de mayo, promovida por los vecinos de



















La històrica editorial del Maestrat, que ha presentat més de 200 obres, ha celebrat la Festa del Llibre 2025 de Vinaròs amb novetats i èxit de visites i venda de llibres

Nombroses persones s’han arrimat a la haima d’Antinea per a conéixer a autors i autores de les 18 novetats d’aquest 2025 com els llibres d’il·lustracions de José Carlos Adell “Amela” o el llibre ‘Retrats humans’ de Neus Olives, sobre personatges populars de Vinaròs. Alguns ja s’havien presentat recentment per veterans autors, com el llibre dels retaules vinarossencs d’Ester Forner o el de contes de Conxa Solans, o la novel·la de Joan Ferreres. Hem contat igualment amb nous creadors com Rebeca Besalduch o Antonio Foix en llibres de reculls d’històries i contes, i la compilació d’articles sobre carrers de Benicarló de Marcelino Piñana.
També aquest 2025 hi haurà reedicions, començant amb obres de Juan Bautista Simó, gràcies a la col·laboració de l’associació Peniscolana ‘Amics del Papa Luna’ i en concret obres basades en aquest, que ja estan pràcticament esgotades com ‘La verdad sobre el indestronable Pedro de Luna. El Papa Luna” i “Pedro de Luna. El Papa Luna. El Papa de Peñíscola’ junt amb altres clàssics de l'Editorial com ‘La Pastora” de José Calvo o “El Maestrazgo Carlista” de Javier Ucelay.
L'editorial Antinea agraeix a l’Ajuntament de Vinaròs, especialment a la Biblioteca, pel suport realitzat per a poder participar amb aquest gran acte cultural.




Antinea és la reina de l’Atlàntida, filla de Cleopatra i Neptú, segons la novel·la ‘La Atlántida’ del francés Pierre Benoit. Es tractava d’un personatge fictici, però alhora inspirador per la seva saviesa, intel·ligència i lideratge, i basant-mos en aquests valors i la imatge clàssica de bellesa renaixentista i el perfil grec femení, hem creat el nou logotip.
També hem actualitzat la pàgina web, que està en contínua actualització, per a adaptar-mos als nous temps i oferir un punt d’encontre per a autors i lectors. Us animem a visitar-la a https://editorialantinea.com/










“La
Entrevista per Ilona G.
B.
-Quan vas comprendre que volies dedicar la teva vida a l’art i a la re cerca històrica?
En el moment en el qual em vaig adonar que m’agradava molt la història de l’art, va haver-hi una vessant conscient i una altra inconscient. La inconscient, amb el meu besavi, el meu avi, el meu oncle, que tenien un taller d’escultura en el que m’havia familiaritzat molt. Però de forma ja voluntària va ser quan vaig començar els estudis a l’Institut d’història de l’art. Em vaig quedar absorta en les meravelloses obres que ens ensenyava el professor i vaig entendre que volia dedicar-me a aquesta disciplina. Tot i que al principi em vaig matricular en dret, ja que els meus pares em deien que aquesta carrera no donava per a res, però al cap de sis mesos ho vaig deixar. Sentia que no pintava res allí i que la meva emoció era la història de l’art.
-Quan vas decidir començar a plasmar aquests coneixements en les pàgines d’un llibre?
Va ser ja acabant la carrera, m’agradava molt la investigació i volia fer la tesi doctoral. Vaig començar de molt joveneta en l’Associació Amics de Vinaròs i va ser allí quan vaig començar a fer l’inventari d’arxius municipals. Em sentia molt còmoda, els caps de setmana els dedicava a rebuscar entre els documents i a poc a poc vaig iniciar la recerca, sobretot al Maestrat. Després ja va arribar la tesi que donà pas a altres publicacions.
-Quina és la missió principal de la teva nova publicació?
Vull remarcar que cal recuperar el passat perquè tan sols podem comprendre el present en base a un passat, el passat identitari d’un poble. Com podem entendre el que som avui en dia si no en fem una reflexió sobre qui érem i d’on venim? En el moment actual encara queden moltíssimes coses a preservar i és una crida d’atenció sobretot a les entitats públiques i polítiques per a restaurar el patrimoni i posar-lo al servei dels ciutadans. L’art conté una gran bellesa, ens fa sentir més feliços. Quan entres en un museu o veus una arquitectura, t’ompli, s’activen les hormones de la felicitat que t’ajuden a ser millor persona; igual que quan escoltes una peça de música, tot el que implica una creació artística i un benestar social. Els governants haurien d’emprar-se molt a fons en la divulgació i pròspera del patrimoni, per a poder gaudir-lo, preservar-lo i cuidar-lo.
-Consideres que hi ha esperances de trobar els retaules desapareguts algun dia? En l’actualitat es du a terme un treball de recerca per a fer-ho possible?
Els que es van cremar es van cremar i ja no es pot recuperar res. Però qui sap, potser es trobe alguna cosa en col·leccions privades. A vegades, en els magatzems que tenen els museus es poden descobrir peces de retaules desmuntats. La història s’està reescrivint, sobretot quan parlem de temes d’investigació. El que avui en dia és una tesi, una teoria o un argument d’autoritat, en vint, trenta o quaranta anys pot variar. És possible que en el futur, una persona que reprenga les meves aportacions reconstrueixi l’estudi seguint-ne pistes noves.

Ester a la Fira del Llibre de Vinaròs amb el seu últim lliibre
-Pots aprofundir en la funció primordial dels retaules?
Els retaules més antics daten dels segles IX i X. Eren molt menudets; la paraula ‘retaule’ ve de la paraula retrotabulum que fa referència a una taula que es troba darrere de l’altar. La societat era illetrada, sense estudis… les imatges ajudaven moltíssim a l’església a propagar la seva fe i a adoctrinar en els capítols del cristianisme. Però, es va tornar exageradament pedagògic i propagandístic durant el Concili de Trento: aquest surt a partir de la Reforma de Luter i, per tant, el moviment de la Contrareforma feia totalment el contrari al protestantisme. Llavors, els retaules es van fer més complets que mai i quan la gent entrava a l’església es quedava al·lucinada i no tenia cap dubte de què la fe catòlica fora vertadera. Era una manera d’adoctrinar a través de l’adhesió emocional, no del raonament.
-Com és el procés de documentació previ a l’escriptura? Quant de temps ocupa?
Per a escriure Els retaules del Renaixement i del Barroc a Vinaròs m’he documentat molt poc perquè ja tenia un ampli treball de fons a la tesi; aquesta va implicar uns deu anys d’investigació. Els últims quatre van ser molt durs perquè eren vuit o nou hores al dia investigant. Per a poder publicar aquest llibre, que és molt pedagògic, l’he intentat fer curt i sobretot, he procurat que estiga obert a tothom i no tan sols a la vessant acadèmica. He aportat canvis, ja que han passat prous anys des que vaig presentar la tesi i la història s’ha de renovar, la investigació no és un artefacte inamovible.
-Quin paper té la fotografia com a reflex del passat?
La fotografia és una base fonamental perquè sense la comparació de l’abans i el després és pràcticament impossible. Quan tu veus la imatge, ja pots establir unes concomitàncies d’autoria, estilístiques, cronològiques, etc. Per sort, hi ha moltes fotografies tretes abans de la guerra que ens ajuden moltíssim. La suma de l’inventari, les capitulacions, els arxius i la fotografia és un fil conductor que aporta unes conclusions molt interessants.
-Com ha sigut el procés de reconstrucció dels retaules a través d’imatges antigues?
S’han pogut fer unes reconstruccions molt bones que ens aproximen a com eren els retaules. Per això, invito les autoritats de Vinaròs a posar-ho en marxa; per exemple, podríem tindre el de l’Ermita. Tenim fotografies i capitulacions i, per tant, seria fàcil fer una reproducció quasi idèntica. La visió que es tenia abans de les esglésies no té res a veure amb l’actual: ara tenim arquitectures religioses completament nuetes quan en realitat estaven totes decorades. S’haurien d’establir uns plans d’acció per a dur a terme projectes que es queden de forma permanent i d’aquesta manera, s’incentivaria la seva visita i recuperació.
-Quina és la teva part històrica preferida del Vinaròs antic?
Em quedaria en el retaule de Pere Dorpa del Renaixement, de l’església Arxiprestal. Seria tan meravellós haver-lo recuperat; també m’encantaria viatjar en el temps i anar a veure el Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia, com era per dins, amb el retaule de Sant Antoni, el de Sant Sebastià, el de la Misericòrdia dels Vergara, uns dels escultors més importants de l’època.
-Quin paper penses que hauria de tindre l’art en l’educació?
L’art invita a transportar-te al passat, tornar al present i fer aquest viatge d’una manera sana i salva i a més, permet honrar als avantpassats. Aquesta branca amaga una bellesa intrínseca que ens ajuda a ser més virtuosos i a viure la vida d’una manera més dolça. Quan estàs dins d’un quadre, pots aplacar la ment i tots els seus pensaments; t’insereixes dins d’aquella pintura o escultura. Les humanitats haurien de ser una base de l’aprenentatge per a poder explorar en altres disciplines.
-Quines mesures creus que fomentarien l’interés dels joves?
Les noves tecnologies ajuden moltíssim, està clar. Inclús es pot visitar el Castell de Peníscola en 3D, però jo penso que allò interessant és anar in situ. La història local no s’ha d’ensenyar com un artefacte des de l’aula, sinó invitar els alumnes a sortir d’ella perquè siga tangible. Per això, el primer contacte ja des de la primària ha de ser la història de proximitat.
-Podries fer una breu reflexió sobre la taula redona en què participares anomenada “Poden els llibres canviar-nos la vida?”
Hi ha llibres per a cada etapa de la vida. Quan era joveneta, vaig començar a llegir Nada, de Carmen Laforet o per exemple a l’escriptora Almudena Grandes. Aquestes autores escrivien sobre dones i aleshores, et vas adonant que realment t’identifiques amb les seves protagonistes. El teu propi personatge es crea en base a les heroïnes de les novel·les; són dones que creen altres dones, ja que t’inspiren a conformar la teva personalitat. Després vas avançant en el temps i van arribant altres històries a la teva vida.
-T’estàs plantejant iniciar un nou projecte?
Si, tinc un projecte sobre les edificacions neoclàssiques, modernistes, del Barroc... i la pressió urbanística viscuda al poble, que ha fet que pràcticament ens quedéssem sense records del Vinaròs antic. Entre l’historiador Alfredo Gómez i jo hem fet una espècie de catàleg dels béns culturals desapareguts per a què la gent prenga consciència. És una crida d’atenció per a donar a entendre que hem de parar aquesta destrucció indiscriminada de l’art. Pel que fa a la vessant acadèmica, tinc dues novel·les: una no la trauré de moment, però sí que vull publicar l’altra, perquè fa un any vaig passar una crisi profunda. Aleshores, de forma terapèutica, va ser un punt d’inflexió en el que em va ajudar molt escriure sobre la meva pròpia experiència. Quan tu estàs novel·lant la teva vida, estàs sanant i comprenent-te.



JULIÁN ZARAGOZÀ











Museo del prado
Recreando obra original
Un paseo animado
En atractiva visual
Todo un acontecimiento
Con didáctico valor
De cultural agradecimiento
Vinaròs muestra esplendor
Bellezas para contemplar
Junto al mediterraneo
El arte de valorar
En museo espontaneo
Vecinos y visitantes
En escenario marinero
Entre formas brillantes
Vinaròs un velero
Julián Zaragozà Baila, Vinaròs 19 abril 2025










15 anys recuperada Un natzaré emocionant Xé, quina matinada El poble acompanyant
Mostra de devoció Celebració diferent Matinada en motivació Entremig sentiment
En silenciosa nit Creences diferents
Un entorn lluït Carícia d’agraïments
Julián Zaragozà Baila, Vinaròs, 16 d'abril 2025




JULIÁN ZARAGOZÀ





La confraria de Jesús Natzaré i Sant Sepulcre agraeix la participació veïnal a la processó de la matinada


















En pas processional
La processó esperant En singularitat veïnal Confraries amb encant
Presidint l'arxiprestal
Setmana Santa peculiar Un espai devocional Atent el campanar
Julián Zaragozà Baila, Vinaròs, 17 abril 2025



Salvador Quinzá Macip
Durante el Jueves y Viernes Santo, días 17 y 18 del presente mes y en la Plaza Parroquial, pudimos ver la belleza de los pasos de nuestras cofradías. Me llegan agradables noticias, de que este año han visitado esta exposición, mas personas que en pasados años.

Salvador Quinzá Macip
Ambas procesiones varían algo comenzando por el horario. La del Jueves Santo da comienzo a las 21 horas, mientras que la del Viernes Santo comenzó media hora antes a las 20,30 horas. El orden procesional y diferente lo pueden seguir a través de las fotografías adjuntas de ambas procesiones.
El recorrido de ambos días fue el mismo y el siguiente: Plaza Parroquial, Plaza Jovellar, C/. Doctor Fleming, Avda. País Valencià, C/. Arcipreste Bono, Plaza San Antonio, Travesía Safont, C/. Mayor y Plaza Parroquial.
De nuevo y en la procesión del Viernes Santo, la Coral García Julbe, en la C/. Arcipreste Bono, interpretara a cada paso una pieza de música religiosa-sacra, interpretaciones muy adecuadas en el Viernes Santo. Estuvieron dirigidos por Marie Vallageas Leclerc, sub-directora de la coral. Mi agradecimiento a Juani Gasulla, por facilitarme la foto de la coral.
También el trompeta Tony Barberá, cada año acompaña con sus toques a las cofradías que se lo piden.




Salvador Quinzá Macip
El Viernes Santo, día 18 del presente mes de abril, a las 10,30 horas tuvo lugar en el puerto de Vinaròs, este ya “veterano” Vía Crucis con su ya 41 edición. Organizado por la Parroquia de Santa Magdalena y con la colaboración de la Cofradía del “Crist dels Mariners”, se iniciaba este marinero Vía Crucis, seguro que el más marinero de España. Estuvo presidido por mossèn Cristóbal Zurita al que le acompañaba el diácono Juan Manuel Borras.
Mossèn Cristóbal deseó realizar un texto especial bajo el título “VIACRUCIS POR LAS VOCACIONES SACERDOTALES” Sembradores de esperanza.
Con la bella imagen de la “Serena Majestat del Crist dels Mariners”, tallada por el escultor valenciano José Estupiñá, que llegó a nuestra ciudad el 11 de marzo de 1988, y después de repartirnos a los que participamos en el Vía Crucis unos libritos con las 14 estaciones, librito muy bien cuidado y explicativo, realizamos el mismo entrado y saliendo por el puerto con las aguas de nuestro Mediterráneo o Mare Nostrum a ambas partes. La impresionante belleza de las imágenes, y el silencio entre las estaciones, nos hicieron vivir un día de pasión en esta celebración.
Recordando al ministerio del sacerdocio, tuvo el gran y bonito detalle de recordar a su antecesor mossèn Miquel Romero Navarro. Que mejor homenaje que añadir una estación más al Vía Crucis. El mismo consta siempre de 14 estaciones. En esta 15 estación dedicada a la resurrección, los niños cargaron con la cruz de la Serena Majestad del Crist dels Mariners. Como siempre esperamos con ganas las palabras de mossèn Cristóbal, el cual nos invitaba a seguir celebrando y participando en estos días de la Semana Santa, para finalizar venerando la bellísima imagen del Crist.








Un divendres primaveral
Crist dels mariners
Creu valentia emocional
Un Vinaròs divers
Al Fons Vinaròs
Dic de llevant
Mar esplendorós
La tripulació lluitant
Estacions vora mar
Record de crucifixió
Temps per desconnectar
Divendres de commemoració
Julián Zaragozà Baila, Vinaròs. 18 abril 2025







Semana Santa de Vinaròs, declarada “Fiesta de Interés Turístico Autonómico”









Salvador Quinzá Macip
El domingo de resurrección día 20 de este mes de abril, y este año con un buen tiempo con el sol brillante, celebrábamos la tradicional procesión en nuestra ciudad de Vinaròs, apreciada por muchos de nosotros, como es la “Procesión del Encuentro”.
A las 10 horas las Camareras de la Virgen portando la imagen “a manos”, acompañadas por los componentes de la Federación de Cofradías desde la Arciprestal hasta la Plaza san Agustín. También les acompañó la banda de Bonbos y Tambores de la Cofradía del “Cristo de la Paz” tanto a la ida como a la llegada del trayecto a la plaza San Valente. Las bandas de Bombos y Tambores de las cuatro cofradías de Vinaròs, se juntaron en la Plaza san Valente, y antes de producirse el “Encuentro” todas juntas han tocado el “toque del anuncio de la resurrección” o como dicen ellos, “el de la Provincial”. Aparte de eso pudimos ver a algunas farolas engalanadas para el acto, con unos nuevos banderines estrenados este año. No podía faltar la “Colombófila Vinaròs” con su tradicional suelta de palomas. Este año han caído del “cielo” papelitos blancos.
Con salida de la Arciprestal de La Asunción se portaba la imagen de Jesucristo Resucitado, le acompañaban mossèn Emilio Vinaixa, la Cofradía del “Santíssim Sagrament”, componentes de la Federación de Cofradías, autoridades municipales con nuestra alcaldesa María Dolores Miralles al frente, y cerraba la banda de música la Societat Musical “La Alianza” bajo la dirección de Alex Rodríguez, hasta llegar a la Plaza san Valente. La imagen de la “Virgen del Encuentro” salía de la Plaza san Agustín, y con el recorrido por la C/. Santo Tomás llegaba también a la Plaza san Valente donde se procedió el encuentro.
A continuación se formó la procesión ya completa, y por la c/. San Jaime y c/. Mayor se llegó a la Plaza parroquial, donde esperaban las cuatro bandas antes nombradas. A la llegada se entró en la iglesia donde se inició la misa del Domingo de Resurrección.
Les deseo una muy feliz Pascua de Resurrección.
Nota:
La próxima semana finalizaré estos comentarios de la Semana Santa de Vinaròs, con mis opiniones personales y agradecimientos.










L'encontre esperant
Un lloc tradicional
La Pasqua activant
En caliu veïnal
Jesús ha ressuscitat
En toc de resurrecció
Amb la verge s'ha trobat
Entre molta il·lusió
Les campanes voltejant
Diumenge de glòria
Els coloms volant
Per fer memòria
Julián Zaragozà Baila, Vinaròs 20 d'abril 2025













Con
El sábado santo, día 19 de los corrientes, a las 19 horas y un una iglesia llena, la Arciprestal de La Asunción de Vinaròs, daba lugar a este interesante concierto. Presentaba el mismo la integrante en la Federación de Cofradías de Semana Santa de Vinaròs, Inmaculada Redó. Agradeció la asistencia a todos los presentes, a los patrocinadores y a las autoridades locales encabezadas por la alcaldesa María Dolores Miralles Mir.
El concierto corrió a cargo de Cuarteto de Cámara “Ensemble Waldstein”. Fue un concierto interpretativo y a la vez didáctico, ya que su violín I Bruno Vidal, nos realizó un comentario previo de cada una de las piezas a interpretar.
Constó de una introducción, luego vinieron las “7 palabras” de Jesús en la cruz antes de morir.
Suelo escuchar a veces las piezas que se interpretan en un concierto, y por mi parte y sin ser especializado en la música, su interpretación fue perfecta. Así lo premiaron las personas que como antes he dicho, prácticamente llenaron la iglesia.
Al finalizar el concierto, la alcaldesa hizo una entrega floral a cada uno de los cuatro componentes, dándose así por finalizado el concierto.
Salvador
Quinzá Macip






Que morí a Vinaròs el 16 d’abril de 2025 als 72 anys. D.E.P.
La família agraeix l’atenció rebuda i les innumerables mostres d’afecte i condolença que ens han mostrat. Gràcies de tot cor.

Alex Granados / PVI
Finalitzada la Setmana Santa, cal fer un balanç d’aquesta i encara que no coneixem la xifra d’ocupació d’aquests dies, creiem que ha estat molt positiva, per la gran afluència de visitants que s’han apropat a la nostra ciutat.
La bona climatologia que ens acompanyat, ha fet possible que els turistes haguen pogut gaudir de les nostres cales, platges i de la nostra gastronomía. La façana marítima del passeig ha estat plena de gom a gom, així com els carrers del casc antic al pas de les processons.
La nostra Setmana Santa ens ofereix tres vessants enllançades entre si, que l’han convertit en un referent d’entre totes les que es celebren a la vora de la Mediterrània. Una és la vessant turística, per la qual cosa els actes programats són un reclam , perquè no deixen de ser un espectacle per els visitants que s’apropen a veure-la; també trobem la vessant cultural, perquè hem pogut tornar a gaudir de la representació de “La Passió d’Ulldecona”, (declarada tresor del Patrimoni Cultural i Immaterial de Catalunya i Andorra)), a l’esglèsia Arxiprestal, Plaça San Valent i Plaça parroquial, que ha estat, tot un èxit.

Van assisstir-hi nombroses persones, cosa que prova que la gran acceptació d´ aquest gran espectacle ; i no ens podem oblidar de la vessant religiosa, on conflueixen tradició i fervor popular.
En Vinaròs, a dia d’avui, tenim dos festes “d’Interés Turísitc Autònomic”; poques ciutats de la Comunitat Valenciana ho poden dir, i la Setmana Santa és una d’elles. Hem pogut disfrutar d´un seguit d’activitats culturals, d’ activitats lúdiques, que han complementat l’agenda litúrgica i tradicional. En definitiva disfrutem d´unes celebracions religioses, culturals i festives, per la qual cosa s’han convertit en un reclam turístic per als que ens visiten any rere any.
Cal potenciar molt més els actes, no podem retallar, cal sumar i no restar, perquè tots hem de mirar pel creixement econòmic local mes enllà dels personalismes partidistes. Malauradament , a Vinaròs, som tots conscients de la fallida de diversos sectors econòmics, com el camp, la pesca, les fàbriques de mobles,… A dia d’avui, els sectors econòmics que pareix que estan funcionant són els sector serveis, per això cal potenciar aquestes esdeveniments, perquè s’han convertir en motor econòmic, perquè generen treball i riquesa. Per això, creiem que ha d’haver -hi una major implicació per part de totes les institucions públiques.






Estela Beltrán Calvo con el libro de su abuelo

El domingo las peñas de Vinaròs de la Real Sociedad y la del Llagosti groc del Villarreal, se juntaron para hacer una comida de hermandad entre las peñas de ambos equipos. Como ya ocurrió la temporada pasada todo fue un éxito y después de una gran paella monumental las 2 aficiones que juntaron más de 150 personas fueron a animar y a disfrutar de sus equipos en el estadio de la cerámica. Esto demuestra que lo más bonito del fútbol es las amistades que une en ellos a pesar de la rivalidad y que siempre tendría que ser así.
PROGRAMACIÓ
Dissabte 3 de maig
Matí
11:15 h. Concentració al Centre de Cultura i cercavila fins a l’inici de la Fira acompanyats de la Colla de Dansaires i l’Agrupació Musical Vila de Càlig.
11:30 h. Inauguració de la XII Fira de Sant Vicent i dolços tradicionals. Dansa inaugural a càrrec de la Colla de Dansaires i l’actuació del Grup de Teatre Corronconco.
Obertura de la Fira i de les zones d’activitats.
12:30 h. Demostració de poda d’oliveres a la Plaça la Pau, a càrrec de Pobill ecològics.
Vesprada
16:30 h. Obertura del recinte firal i de les zones d’activitats.
17:00 h. A l’estand de la Societat de Caçadors «San Lorenzo» concurs de dibuix infantil «Caça i natura»
17:30 h. Visita guiada a la Torre. 18:30 h. Taller popular de ball de jotes de les Terres de l’Ebre i el Maestrat, amb la rondalla de músics de Lo Planter de Tortosa.
21:00 h. Tancament de la Fira.
Nit
21:30 h. Sopar popular a la Pista d’Estiu del Centre de Cultura.
23:30 h. Ball amb l’orquestra Wizard al Centre de Cultura.
Diumenge 4 de maig
Matí
10:30 h. Obertura del recinte firal i de les zones d’activitats.
10:30 h. Audicions de l’Escola de Música (ESMUCA) i de l’Escola de Música Modera (ESMUMO) de l’Agrupació Musical Vila de Càlig.
11:30 h. Visita guiada a la Torre. 12:00 h. Concurs d’all i oli, organitzat per Pobill ecològics i Taberna Trull. A continuació, demostració de cuina i tast d’olis a càrrec de Pobill ecològics.
Vesprada
16:30 h. Obertura del recinte firal i de les zones d’activitats.
17:30 h. Contacontes a càrrec de Marta Ramón.
17:30 h. Visita guiada a la Torre.
18:30 h. Cercavila «Els espantacriatures valencians» a càrrec de la companyia Disparatario pel recorregut de la Fira. S’iniciarà al carrer La Raval.
19:30 h. Exhibició de danses tradicionals a càrrec de la Colla de Dansaires de Càlig.
20:00 h. Clausura de la XII Fira de Sant Vicent i dolços tradicionals.

Durant tota la fira, Animació musical itinerant. Escola de caça i natura al carrer Socors organitzada pel Club de Caçadors «San Lorenzo» i la Federació de Caça de la Comunitat Valenciana. Simulador de tir, manualitats i dibuix infantil, tir amb arc i falconeria.
Zona de jocs infantils: zona de jocs de fusta gegants al carrer Socors i atraccions al carrer Doctors Marzà.
Oficis tradicionals i escena costumista: pel recorregut de la Fira.
Zona expositiva: planta baixa de l’Edifici Social al carrer Socors







Antigua casa de labranza completamente rehabilitada, sus graneros han sido convertidos en confortables salones. Dispone de habitaciones con magníficas vistas a La Mola de Xert



¡Qué alegría! La Fiesta de la Mona y Farinosa en el Club de la Vida de Vinaròs es una excelente manera de celebrar la Pascua mientras se mantienen vivas las tradiciones.
La Mona de Pascua es un dulce típico de la región valenciana , que se disfruta tradicionalmente el lunes de Pascua.
La Farinosa, por su parte, es un postre tradicional de la zona.
Celebrar esta fiesta en el Club de la Vida de Vinaròs es una excelente oportunidad para:
- Mantener vivas las tradiciones y costumbres locales.
- Disfrutar de la compañía de amigos y familiares.
- Probar los deliciosos dulces y postres típicos de la región.
- Pasar un día divertido y relajante.


"Els Sims: quan un joc de simulació es converteix en una finestra per a fugir de les nostres realitats"

Jugar a la vida es va convertir en un lema per a tota una generació des d’aquell moment en el qual Will Wright va decidir sortir de Sim City i que les ciutadanes i ciutadans tingueren un barri on poder viure, on les jugadores també formarem part d’ell. I, amb aquest objectiu complert, avui els Sims fan ja 25 anys.
El videojoc d’avui o la saga més bé, ELS SIMS, genera un univers alternatiu on moltes persones poden ser qui vulguen ser.
Aquest univers ple de possibilitats ha acollit al llarg de més de dos dècades a tot tipus de generacions creant un ecosistema que ha anat canviant a mesura que també ho féiem els jugadors i jugadores.
Però que té els Sims que fa que s’haja convertit en un videojoc de culte amb més de 100 milions de còpies venudes i 25 anys d’història? L’objectiu del creador de la mítica saga ho tenia clar: plasmar la realitat i reflexionar sobre la importància de les possessions i la vida quotidiana combinant l’arquitectura i la sociologia, dos de les sues passions.

Des de la seua primera entrega amb The Sims, el nostre paper era jugar a la vida, imaginar la vida d’uns xicotets personatges que observàvem des de una visió isomètrica i amb certa llibertat de moviment. Socialitzar, aconseguir una feina i crear (o no) una família i sobreviure era la clau.
A mesura que es tornava popular el joc van anant complementant amb diferents continguts extra com “Mágia Potagia” on podies jugar amb la màgia i descobrir nous mons i personatges, “Animales a raudales” on poder ampliar la teua família amb companys felins, gossets, entre altres, i algun complement més per ampliar la primera entrega.
Anys després van anar trencant les parets d’un sector del videojoc que no acceptava socialment aquest tipus de “simuladors” i els Sims 2 ho va petar: històries paral·leles al contingut que ampliaven el “lore” dels personatges (sí, hi ha història!), viatges i vacances, construccions més complexes i lliures, obrir negocis, una comunitat amb qui compartir... i més contingut descarregable!
La compra de la franquícia per EA va donar un gir a la saga i no només a nivell d’indústria del videojoc sinó també econòmicament i més endavant ho vàrem poder comprovar amb tots els videojocs fora de les 4 entregues principals com “My Sims” o els “Urbz” per a consoles portables.

Però si va haver-hi una entrega que encara continua viva i no para de generar contingut i millores (Bé, aquest tema dona per a encetar un meló ben gros...) eixa és Els Sims 4. Una revolució en construcció i, després, en jugar a la
vida. Tot i que la segona entrega és i va ser una de les millors, l’actual ha aportat més realisme sobretot en les relacions socials i familiars.
Els Sims son, sense cap dubte, un canvi positiu dins dels gèneres dels videojocs, que trenca estereotips i posa sobre la taula temes d’actualitat (sense mullar-se del tot però) i que afecten a la societat. Però, després de tant, quanta vida li queda al diamant verd (i d’or) de EA Games?
Plataformes: PC/STEAM, XBOX i PlayStation
Desenvolupadora: EA Games / Maxis
Productora: EA Games / Maxis
Preu: Joc base gratuït
Recomanem...

Commovedora i coallidora aventura retro amb estil i gràfics píxel art sobre Marró, un conillet jove de bon cor que s’embarca en una aventura per unir a la ciutat i salvar el seu estimat festival. Joc preparat per a Game Boy, amb exploració, missions i mini jocs.
De NPCKC i RAWRLAB Games per a Switch i PC.


Julián Zaragozà




La imatge de la Merced no va sortir en processó, però va estar ben acompanyada per Sant
a la


Preparats per a la lectura






El dic de Llevant: un excel·lent aparcament

