Cinema musical.

Cinema musical

A re

RE

Ad y

you

for

the

w

O h S ?

Biblioteca dels Safareigs Biblioteques Municipals de Sabadell

El setè art ens allunya de la nostra pròpia realitat per aproparnos a nous mons que, a banda de poder resultar versemblants o no, ens captiven, ens fan somiar amb realitats impossibles i, sovint, inciten la nostra reflexió. I és que el cinema ha estat sempre un mitjà privilegiat si tenim en compte la seva capacitat per enriquir els nostres sentits i sacsejar l’ànima humana a través del seu artifici.

Al llarg de la Història del Cinema, el gènere musical ha marcat, sens dubte, el record de generacions senceres que, amb certa nostàlgia, evoquen un bon grapat d’escenes, personatges i melodies que han perdurat en el temps sense perdre força ni vitalitat. Qui pot oblidar a Gene Kelly i el seu Singin’ in the Rain? Quantes vegades heu viscut la història d’amor entre Danny Zuko (John Travolta) i Sandy Dee (Olívia Newton John) a Grease? Qui no ha quedat impressionat amb les luxurioses escenes de can-can del Moulin Rouge? Acompanyades per un gran ventall de recursos tècnics, escenogràfics, musicals i coreogràfics, el musical es va convertir en una eina útil per despullar els sentiments més amorosos, l’alegria, el patriotisme i, fins i tot, la més salvatge i esbojarrant promiscuïtat.

Les Biblioteques de Sabadell compten amb un fons que inclou les pel·lícules més significatives de la Història del Cinema; a la Biblioteca dels Safareigs trobareu una selecció pertanyent al gènere musical, des de les més clàssiques i entranyables a les més actuals i transgressores.

Are you ready for the show?

La irrupció de l’anomenat “sonor” va possibilitar el naixement d’un nou gènere cinematogràfic que a la dècada dels anys 20 començaria a guanyar adeptes i, de la mà de les grans productores nord americanes, arribaria al seu màxim esplendor als anys 40, 50 i 60. Aquesta nova tipologia, que prenia com a model els espectacles de varietats de Broadway (New York) i del West End (Londres), seduïa les masses aportant una visió idealitzada de l’”american way of life”. 

No és una pel·lícula totalment sonora; però la introducció de la veu i d’algunes escenes musicals interpretades per Al Jolson, cantant de moda a l’època, van determinar que fos el primer llarg metratge amb so sincronitzat i el primer musical.

1

    Referent del gènere. És la pel·lícula més significativa del tàndem format per Fred Astaire i Ginger Rogers. Inclou un ampli repertori d’elegants i estilitzades escenes de ball que evidencien les qualitats del seu protagonista en el domini del tap dance.

  Basada en l’obra de L. Frank Baum, aquesta versió forma part de la cultura popular nord-americana.

Incorpora l’ús del Technicolor. Amb una fantàstica Judy Garland en el paper de Dorothy, la màgia i l’artifici es barregen per ensenyar un món que guarda múltiples punts de connexió amb el nostre.

Qui no recorda la mítica cançó Over the Rainbow...

Amb un gran domini tècnic i musical, el cinema es presenta com un gran espectacle, aconseguint crear una veritable “coreografia cinematogràfica”. En aquest moment es consagren grans estrelles com Gene Kelly, Rita Hayworth, Judy Garland, Fred Astaire, Frank Sinatra i Gingers Rogers.

 (     



Considerat un dels millors musicals de la Història.

S’introdueix l’espai urbà real dins l’acció a través de les aventures de tres mariners (Frank Sinatra, Gene Kelly i Jules Munshin) que gaudeixen d’ un dia de permís a Nova York.

2

 La música, peça clau per vehicular els sentiments més variats, és acompanyada per veritables exhibicions de dansa clàssica i moderna. Inclou ballets, fantàstics vestuaris i decorats inspirats en la pintura de grans artistes plàstics francesos, com Rousseau, Toulouse-Lautrec o Renoir. Un gran espectacle per als nostres sentits on res es aleatori ni fruit de l’atzar.

  Perfecta simbiosi entre melodia i argument. És el musical per excel·lència. Conté el número més conegut de la Història del Cinema; Gene Kelly celebra el seu enamorament cantant Singin in the rain amb paraigües, fanal, xop i feliç. Tot un manifest de positivisme i ganes de viure.

       Única. Un equip anònim de joves cantants i ballarins mostren la convulsa realitat social que es vivia a Nord-Amèrica als anys 60. Allunyada del luxe i la fantasia propis del gènere, trobem un escenari real on la música, creada per Leonard Bernstein, esdevé tan important com qualsevol escena o coreografia.

       

3

 Basada en la novel·la més coneguda de Charles Dickens, Oliver Twist. Ambientada en la societat anglesa d’època victoriana, explica les aventures d’Oliver, un nen orfe que viu mil i una aventures a la cerca de la seva realització personal. Amb una magistral posada en escena que combina a la perfecció trets escenogràfics, interpretatius, musicals i coreogràfics.

 

Etapa de certa indefinició. Es transmet la idea de la música i el ball com un art accessible a tothom. S’ introdueixen nous escenaris, personatges i estils musicals. És moment d’obrir pas a protagonistes joves, humils i amb esperit de lluita. És moment per als missatges antibel·licistes del moviment hippie, per la psicodelia, els pantalons acampanats, els tupés i les “xupes” de cuir ... És moment de canvi.

  Adaptació de la novel·la de Christopher Isherwood, Adiós a Berlín, i protagonitzada per Liza Minnelli .

Aporta novetats al gènere: cada trama queda tancada per una aïllada actuació de cabaret. En un moment convuls a nivell històric, Fosse tracta temes com l’homosexualitat, la intolerància, l’avortament o el nazisme.

 (         Manifest en defensa de la llibertat personal. Amb cançons emblemàtiques com Let the sunshine in, Aquarium o Hair, aporta una nova visió sobre l’activisme pacifista del moviment hippie, les diferències racials, la sexualitat o les drogues.

4



Pel·lícula britànica basada en l’àlbum Quadrophenia del grup The Who. Explica les rivalitats existents entre mods i rockers; descriu un jovent que viu al límit i fuig de la realitat en què viu a través de la música.

   Escrita en to autobiogràfic per Roger Waters, vocalista i baixista de Pink Floyd, està basada en l’àlbum que la banda va publicar l’any 1979 amb el mateix títol. Conduïda principalment per la música, inclou impactants seqüències d’animació que, metafòricament, expliquen l’aïllament emocional viscut pel seu protagonista com a conseqüència d’una convulsa vida traumàtica.

 (  És el tercer llarg metratge dels Monty Python després de La vida de Bryan i Los caballeros de la mesa cuadrada. La pel·lícula no té argument; seguint un format de sketches, el grup còmic intenta respondre, des de l’ humor més àcid, crític i absurd, qüestions i misteris relacionats amb el sentit de la nostra existència.

     

A principis dels anys 90, les productores redueixen considerablement la filmació d’aquest gènere; però trobem algunes pel·lícules ben importants que ens arriben de la mà de grans directors com Woody Allen, Lars von Trier, Baz Luhrmann o Tim Burton.

  5

 Insòlit tribut al cinema musical. Plena de dramatisme, és capaç d’aixecar passions i causar rebuig en l’espectador. Mostra la crueltat d’una societat agressiva i miserable. Björk, a més d’autora de les cançons, interpreta a Selma, una dona que troba en el musical un espai per refugiar-se d’un entorn terriblement hostil.



  Aporta una dimensió experimental al gènere. Una espectacular escenografia, multitud d’excèntrics personatges i un sorprenent eclecticisme musical converteixen el Moulin Rouge en un cabaret sense precedents.

 

   Basat en el famós musical de Stephen Sondheim, Tim Burton i Johnny Depp no deixen ningú indiferent. Suspens, amor, sang, ingeni, una bona banda sonora i un escenari que ratlla l’expressionisme són alguns dels ingredients que la distingeixen i fan possible aquesta fantasia romàntica.

  Inspirada en l’adaptació teatral de Les Miserables de Victor Hugo, és excepcional; amb 160 minuts de música i lletra cantada en directe, esdevé gairebé una òpera. Gaudeix d’un ampli repertori de personatges i nombroses escenes de masses que es resolen perfectament aportant gran dinamisme i plasticitat visual.



 

 6

© Biblioteques Municipals de Sabadell - Desembre 2015

«La música pot donar nom a l'innombrable i comunicar el desconegut».

Leonard Bernstein (compositor)

BIBLIOTECA DELS SAFAREIGS Biblioteques Municipals de Sabadell

C. del Papa Pius XI, 165 08208 Sabadell Tel.: 93 717 53 43 A/e: bibliosafareigs@ajsabadell.cat

www.sabadell.cat/bims