El moviment obrer: Els socialistes, PSOE i UGT, es van implantar essencialment a Astúries, País Basc, Madrid i zones del camp andalús. Mentre els anarquistes i el seu sindicat la CNT van assentar el seu predomini a Catalunya, Aragó, Llevant i Andalusia. El PSOE, igual que els altres partits socialistes europeus, va viure una important crisi a partir del triomf de la revolució soviètica a Rússia en 1917. Finalment, la major part del partit es va negar a adherir-se a la Internacional Comunista propugnada per Lenin. Un petit grup es va escindir i va fundar en 1921 el Partit Comunista d'Espanya (PCE). Els comunistes eren un grup molt minoritari el 1930. Els anarquistes també van viure fortes tensions entre els partidaris de la lluita pacífica i la facció més extremista i revolucionària. Aquests últims van formar el 1927 la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), que tindria gran influència en la Segona República. Els sindicats catòlics, minoritaris, es van desenvolupar especialment a les regions del nord, on predominava el minifundi i de la petita propietat camperola. El 1917 es van agrupar en la Confederació Nacional Catòlicoagrària.
114