El gran llibre de la historia by 5esetelsis

EL GRAN LLIBRE DE LA HISTÒRIA ALUMNES DE SISÈ ESCOLA SETELSIS DESEMBRE DE 2016

Durant el primer trimestre del curs 2016-2017, els alumnes de sisè de l’Escola Setelsis hem estudiat HISTÒRIA, concretament aspectes de l’Edat Moderna i l’Edat Contemporània.

A partir d’una imatge, hem investigat de què es tractava, què succeïa en aquell moment a Catalunya i a la resta del món. Tothom tenia unes directrius comunes, però cada grup ha investigat el que semblava més interessant de cada època. També hi havia uns criteris comuns per fer la presentació, però també hem pogut buscar les imatges o la presentació que més ens ha agradat.

Tot aquest treball s’ha realitzat en grup i, entre tots hem creat

EL GRAN LLIBRE DE LA HISTÒRIA

ÍNDEX

La Gioconda Pati dels tarongers de la Generalitat de Catalunya El Escorial Les llances o la rendició de Breda Els segadors Castell de Cardona Retaule del Miracle La llibertat guiant al poble La petita teixidora Park Güell La treva de Nadal Guernika La vida és bella Edifici de la Unió Europea Mur de Berlín Sala de govern de la Generalitat de Catalunya Espai Guinovart

GIOCONDA

Ahlam Attiaoui Habjaoui Ferran Casas Pelegrina Morgane Ferreiro Ares Montaner Mangas 6Ă¨ B. Escola Setelsis. Desembre de 2016

ÍNDEX 1. Quin quadre és

2. Qui va fer el quadre

3. Què és l’humanisme

4. Què és el renaixement

5. Relació entre humanisme i renaixement

6. Tècnica i estil

7. On es va fer el quadre

8. Qui era la Gioconda

9. On està exposat

10. Economia al segle XVI

11. Política al segle XVI

12. Societat al segle XVI

13. Curiositats 14. Personatges famosos de l’època 15. Webgrafia i bibliografia

1. Quin quadre és?

El quadre és la Gioconda. Durant segles, aquesta obra de Leonardo ha generat una sèrie de preguntes que no han trobat les respostes adequades, qüestions que han apassionat molts autors i investigadors. Malgrat la gran quantitat de problemes, les solucions no solen ser del tot convincents i, per tant, hi mantenen el debat obert. Especialment durant els segles XIX i XX, les teories sobre l'origen de la dama, l'expressió del seu rostre, la inspiració de l'autor i tantes d'altres; totes han pres un gran protagonisme que ha obligat a fer una profunda anàlisi històrica i científica del retrat. La Gioconda dirigeix la mirada lleugerament a l’esquerra i mostra un somriure francament enigmàtic. Les mans sobre el ventre han fet pensar diversos investigadors que la model estava embarassada en el moment de posar.

2. Qui va fer el quadre

El quadre de la Monalisa el va fer Leonardo da Vinci. Leonardo da Vinci va néixer el 15 d’abril del 1452 a la Toscana i va morir el 2 de Maig del 1519 a Amboise. Fou un artista florentí i un home d’un esperit universal: a la vegada científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor. Això el va posicionar com a màxim exponent de l’humanisme renaixentista. Els seus primers treballs importants foren realitzats al servei del duc Lluís Maria Sforza a Milà. Posteriorment treballà a Roma, Bolonya i Venècia, i passà els

últims anys a França, tot acceptant la invitació del rei Francesc I de França. Leonardo és més conegut com a pintor; dues de les seves obres, La Gioconda i L'últim

sopar,

són

pintures

molt

cèlebres, sovint copiades i parodiades. Com a enginyer i inventor, Leonardo desenvolupà idees molt avançades per a l’època que vivia, des de l’helicòpter, al carro de combat, el submarí o, fins i tot, l’automòbil.

3. Què és l’humanisme

L’humanisme és un moviment cultural europeu durant el període del Renaixement, que es dedicà a l’estudi de la literatura i de l’art, exaltant l’obra dels clàssics grecs i llatins.

4. Què és el renaixement?

El concepte de “Renaixement” és un nom que s’aplica a l’època artística, i, per extensió, cultural, que va donar començament a l’Edat Moderna i en la qual es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa en els segles XIV i XVI, comportant un trencament amb la visió medieval del món.

5. Relació entre humanisme i renaixement

Humanisme i Renaixement són indestriables, perquè l’Humanisme és el moviment ideològic bàsic del Renaixement. Però no és solament un moviment intel·lectual, sinó també social i econòmic.

6. Tècnica i estil

Leonardo

aplicar

tècnica

la pintura

l'oli, que

és

una tècnica pictòrica on el suport és fusta o tela (lli o cànem) tensada en un bastidor a

qual

s'apliquen

amb

pinzell pigments mòlts

dissolts

en olis secants, com la llinosa, que fan d'aglutinant. La fusta i la tela s'han de preparar prèviament. És el procediment més usat des del segle XV fins a l'actualitat. El suport de lli o cànem en un bastidor de fusta va començar a ser usat a Venècia a les darreries del segle XV. L'ús del suport de tela va assolir el seu màxim apogeu a l'època de l'impressionisme (al segle XIX), als quals els

resultava pràctic un suport lleuger i fàcil de transportar per a pintar paisatges exteriors a l'aire lliure i poder captar la llum del moment en viu. Leonardo va dibuixar un esbós del quadre i després va aplicar l'oli diluït en oli essencial. Aquesta tècnica es coneix amb el nom de esfumato, i consisteix a prescindir dels resseguiments nets i precisos del Quattrocento per embolcallarho tot en una espècie de boira imprecisa que «esfuma» els perfils i diverses capes de pintura extremadament delicades, proporcionant a la composició uns contorns imprecisos així com un aspecte de llunyania mitjançant les gradacions del color i llum, que crea la impressió d'estar totalment immersos dins l'atmosfera de l'obra i fa que sembli que la figura tingui tres dimensions.

7. On es va fer el quadre?

El quadre de la Gioconda es va fer a Florència, Itàlia.

8. Qui era la Gioconda?

Es coneix molt poc sobre Lisa. Va néixer a Florència al dia 15 de juny de 1479 i va morir el 15 de juliol de 1542, i durant la seva adolescència va contraure matrimoni amb un mercader de teixits i seda que anys després es va convertir en funcionari local. Va tenir 5 fills i va mantenir una vida de classe mitjana benestant i ordinària. Lisa va casar-se amb en Francesco del Giocondo que era el seu marit, que era considerablement més gran que ella. Segles després de la mort de Lisa, el quadre de la Gioconda es va convertir en la pintura més famosa del món, i en una icona cultural separada de la Lisa històrica, la dona.

9. On està exposat?

Està exposat al museu del Louvre a França. El museu del Louvre és un dels museus més importants i visitats del món. És també un dels més grans del món i més gran de París per la raó de la seva superfície (210000m2).

10. Economia al segle XVI

Europa va encetar des de mitjans del segle XV un període d’expansió demogràfica i econòmica que es perllongaria al llarg del segle XVI. A més, durant el segle XV es va fer palès que, paral·lelament a les transformacions econòmiques i polítiques, al camp de les idees s’estaven produint canvis importants.

11. Política al segle XVI

L'Emperador Carles I d'Espanya i V

del

Sacre

Romanogermànic

Imperi

(Gant,

actual

Bèlgica, 24 de febrer de 1500 Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com

Carles

emperador

del

Romanogermànic

Gant,

Sacre

fou

Imperi

(1519-1556),

monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei de València, rei de Mallorca, Aragó i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516). Fou fill de reina Joana la Boja i Felip el Bell, i nét per via paterna de Maximilià I i Maria de Borgonya (dels quals heretà els Països Baixos, els territoris austríacs i el dret al tron imperial) i per via materna dels Reis Catòlics (dels quals heretà Castella, Navarra, les Illes Canàries, les Índies, Nàpols, Sicília i Aragó).

A principis de 1506 Felip i Joana van tornar a la península Ibèrica per reclamar la corona, ja que la reina Isabel I de Castella havia mort. Van regnar poc temps perquè Felip va morir al setembre d’aquell mateix any i Joana va ser tancada pel seu pare Ferran al convent de Tordesillas al·ludint que estava boja. Carles fou designat hereu, però a causa de la seva minoria d’edat el seu avi Maximilià I d’Habsburg va prendre la regència dels Països Baixos, i al cap de poc temps la va cedir a la seva filla Margarida d’Àustria juntament amb la tutela de Carles i els seus germans. L'educació del jove Carles va ser tota feta a Flandes, basada per tant en la cultura flamenca. Els Habsburg o Àustries van desenvolupar política

l’organització

heretada

dels

Reis

Catòlics. Van procurar envoltarse

de lletrats,

experts

pertanyien

funcionaris

lleis

que

l’alta

noblesa. D’aquesta

manera,

van apartar a l’aristocràcia del poder de la Cort, permetent que el

poder

polític

quedés

centralitzat a les mans dels monarques. Castella va esdevenir el centre de l’imperi. En els altres regnes i possessions es van establir Virreis (Aragó,

Índies,

Itàlia)

o Governadors (Països Baixos,

Milà). Aquests càrrecs van ser exercits per alts nobles o membres de la família reial. El

Rei

estava

assessorat

pels

Consells. Aquests

podien

ser

sectorials (Hisenda...) o territorials ( Castella , Aragó, Índies, Itàlia ...). Estaven formats per lletrats, nobles i alt clergat i tenien un caràcter merament consultiu. L‘administració

territorial

mantenir

l'estructura

heretada

dels

Reis

Catòlics. Els Corregidors, designats per la corona, tenien el control de les ciutats. Altres càrrecs de la burocràcia eren els Comptadors i recaptadors d'impostos,

els

agutzils

que

feien

funcions

policia.

Les Cancelleries i les audiències es van encarregar de l'administració de justícia. El 1561 , Felip II va fixar la capital a Madrid . Diversos factors expliquen aquesta decisió: La situació central de la ciutat a la península o els avantatges ambientals (aigua, caça ...). Aquesta decisió va provocar el ràpid creixement de la Vila, alhora que la decadència de ciutats com Valladolid o Toledo, que eren anteriorment freqüentment la seu de la Cort.

12. Societat al segle XVI

La dels segles XVI i XVII és una societat estamental, amb grans diferències socials i alguns conflictes violents, encara que en general es pot dir que és una societat estable. La població espanyola de l'època dels Àustries augmenta en el segle XVI , gràcies al creixement econòmic , i descendeix al segle XVII , a causa de la crisi. És una societat sotmesa al cicle demogràfic antic, que depèn de la conjuntura econòmica per produir. Es donen crisis econòmiques, i fins de

subsistència, quan falta mà d'obra, com va succeir al segle XVI a Aragó després de l’expulsió dels moriscs. La societat moderna és plenament estamental. Hi ha una profunda desigualtat social, en la qual els estaments són molt més tancats que en la Edat Mitjana . Ara només es pertany a ells per noblesa de sang. La noblesa i el clergat són els estaments privilegiats. La noblesa es converteix en un estament tancat al qual només es pot pertànyer per llinatge, tot i que és un estament amb fortes diferències econòmiques, en què destaquen els grans d'Espanya (que són els més rics), i als quals es contraposa la petita noblesa, com els hidalgos que

viuen

gràcies als

càrrecs públics

que

se'ls

concedeixen. Al segle XVI la noblesa espanyola es fa cortesana i tendeix a viure a Madrid, prop del rei. Els cavallers són una noblesa mitjana, ja que posseïen certa fortuna. El clergat és, per la seva condició, un estament més obert, ja que ingressen en ell persones de tota condició. No obstant això, també hi havia graus dins de l’Església. Els càrrecs eclesiàstics més rellevants estaven reservats a persones pertanyents a la noblesa, mentre que els capellans, rectors rurals, eren

persones descendents del poble. No obstant això, les majors diferències econòmiques es donaven entre els religiosos seculars i els que pertanyien a ordres religioses, amb un capital patrimonial molt important. També era molt important el patrimoni d'alguns bisbats, com el de Toledo .

El privilegi d'aquestes classes consistia, fonamentalment, en l'exempció de pagar impostos, i l'aplicació d'una legislació diferent, amb jutges propis. L' estat pla era encara més heterogeni, doncs a ell pertanyien des de la burgesia mercantil i financera, que prestaven diners a la corona, fins als captaires. La burgesia urbana controlava el govern municipal i les Corts, a través dels ciutadans honrats que hi havia a totes les ciutats. També hi havia diferència patrimonial entre la pagesia, ja que hi havia pagesos que podien arrendar o subarrendar les seves terres, i jornalers que estaven a l'atur la major part de l'any. També hi va haver, a la societat dels segles XVI i XVII, minories perseguides, com els moriscos o els gitanos. Amb els mudèjars hi va haver conflictes des que en 1499, després de la rebel·lió del Albarracín, els Reis Catòlics van promulgar la Pragmàtica de conversió forçosa, a la qual va seguir la rebel·lió de les Alpujarras, el 1502. Però els veritables conflictes amb els moriscos es van produir al segle XVI, perquè com les seves formes de vida rurals continuaven sent tradicionals, els cristians vells dubtaven de la seva conversió. La rebel·lió més important de moriscos es va produir en les Alpujarras, entre 1568 i 1569 , pels decrets que limitaven el dret de propietat als moriscos. Finalment el duc de Lerma, vàlid de Felip III, promulga el Decret d'Expulsió. Els moriscos comencen a sortir d'Espanya el 22 de setembre de 1609 . Una altra minoria important en els segles XVI i XVII és la dels estrangers, principalment francesos i genovesos que s'instal·len en el regne d'Aragó o Castella, a la recerca de millors condicions de vida. El concepte d'estranger en està època inclou a tots els que no són naturals del regne, encara que pertanyin a la mateixa corona. Una minoria important, i problemàtica, és la dels gitanos, que són vistos com vagabunds, sense ofici. Els gitanos arriben a Espanya al començament del segle XV. Són sistemàticament perseguits. Una altra minoria important va ser la de captaires i vagabunds, el nombre és incert, però que va anar augmentant, sobretot al segle XVII. Una manifestació clara d'aquesta forma de vida és la que es reflecteix en la novel·la picaresca .Contra els captaires i vagabunds es decreten nombroses lleves, que

els obliguen al servei d'armes forçós; i altres lleis que els obliguen a fer diferents treballs. També hi va haver a Espanya esclaus, sobretot a la cort i a Sevilla, si bé eren anecdòtics i residuals. Tot i els problemes econòmics i socials, amb les minories marginades, es pot considerar el període dels Àustries com una època socialment tranquil·la. Això no vol dir que no hi hagués hagut conflictes molt violents. El conflicte més important es va produir en 1520-1521, al poc temps de ser coronat rei Carles I, va ser la rebel·lió dels comuners i les germanies. El conflicte comuner és molt complex, ja que es barregen el malestar polític per l'arribada d'un rei estranger, amb les lluites antisenyorials de la burgesia urbana, i fins i tot amb l'igualitarisme que es reclama en la fase més radical de la rebel·lió. També està en joc l'autonomia de les ciutats enfront de l'absolutisme que representaven els Habsburg. Les germanies arriben a intentar enderrocar els senyors i els mestres dels gremis. Aquestes revoltes es resolen amb diligència amb una victòria incontestable del rei.

13.Curiositats

- A principis del segle XX, un comerciant argentí anomenat Eduardo Valfiemo va convèncer Vincenzo Perugia, exempleat italià del Museu del Louvre, perquè robés el quadre, i posteriorment el va vendre per una xifra milionària. - El 21 d'agost del 1911, a les set del matí, Perugia va arribar al Museu del Louvre vestit amb una gavardina blanca com les que feia servir el personal del museu, va despenjar el quadre i tot seguit, a l'escala Visconti, va retirar la tela del seu marc, que va abandonar. A continuació, va sortir del museu amb el quadre amagat sota la roba i el va desar en una maleta. Quan el pintor Louis Béroud va entrar a la sala per mirar el quadre, es va adonar que no hi era i va

avisar els vigilants. El museu va tancar durant una setmana per dur-hi a terme la investigació. - La pintura va ser recuperada dos anys i cent onze dies després del robatori, i Vincenzo Perugia va ser detingut. Havia intentat vendre el quadre original al director de la Galleria degli Uffizi, Alfredo Geri, que va assistir a la cita amb Perugia acompanyat per la policia. Perugia va al·legar que havia perpetrat el robatori per tornar l'obra a la seva veritable pàtria, i que ell només era víctima d'un estafador; el jurat el va sentenciar a uns quants anys de presó.]Abans de tornar al museu, la pintura es va exhibir a Florència, Roma i Milà.

14. Personatges famosos

Martí Luter de1546)

(Eisleben 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer ser

un teòleg, frare

catòlic

l'Ordre

Sant

Agustí i

reformador religiós alemany; la Reforma Protestant es va inspirar en les seves ensenyances. Va inaugurar la doctrina teològica i cultural anomenada luterana i va influir en les altres tradicions protestants. La seva exhortació per tal que l'Església tornés als ensenyaments de la Bíblia va impulsar la transformació del cristianisme i va provocar la Contrareforma, com es coneix la reacció de l'Església Catòlica Romana enfront de la Reforma protestant. Les seves contribucions a la civilització occidental van anar més enllà de l'àmbit religiós, ja que les seves traduccions de la Bíblia van ajudar a desenvolupar una versió estàndard de la llengua alemanya i es van convertir en un model en l'art de la traducció. El seu matrimoni amb Caterina de Bora el 13 de juny de1525 va

iniciar un moviment de suport al matrimoni sacerdotal dins de molts corrents cristians.

Juan

Larrionoa, Álava, 1480 - Salamanca, 1537),

Álava

(anomenat

també Juan de Ibarra) va ser un arquitecte espanyol que es va formar a l'escola estètica del gòtic espanyol del període dels Reis Catòlics, al qual va incorporar novetats renaixentistes, i va ser un dels iniciadors de l'estil plateresc. Sembla que va ser deixeble de Juan Gil de Hontañón. Va ser un arquitecte que es va centrar més en els elements decoratius que en els tècnics, fins al punt que les seves ornamentacions desdibuixen les formes estructurals. La influència renaixentista (l'ús de grotescs) es deu a un possible viatge a Itàlia entre el 1502 i 1503. El 1515, juntament amb Enrique Egas va ser el responsable de la capella reial de Sevilla. El 1517 es va fer càrrec de la construcció de la façana principal de la catedral de Plasència.

conegut també com a Orlandus Lassus, Roland de

Orlando di Lasso

Lassus, Roland Delattre, Orlande de Lassus (1532 - 14 de juny de1594) va ser un compositor de

l'escola

francoflamenca del Renaixement

tardà.

Junt

amb Palestrina és considerat un dels músics europeus més influents del segle XVI, portant la polifonia vocal a un grau de desenvolupament molt elevat.

Lorenzo de Ávila

Lorenzo d'Àvila (14731 -1570) va ser un pintor

renaixentista espanyol, tradicionalment considerat seguidor de Joan de Borgonya. Michelangelo

Michelangelo di Lodovico Buorarroti

Simoni Caprese, 6 Març del 1475 -Roma, 18 de Febrer de 1564. També conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte renaixentista.

15. Webgrafía i bibliografia

w.w.w.historiasiglo20.org

diccionari.cat

enciclopedia.us.es

vikipedia.

Títol : Leonardo da Vinci Autor : Francesca Romei Editorial : SerreS Any d’edició : 1996.

Títol : Leonardo da Vinci : Mona Lisa Autor : Thomas David Editorial : Lóguez Joven Arte Any d’edició : 1998.

PATI DELS TARONGERS

Joan Arévalo Gal·la Santaeulària Anna Lucas Grècia Teodovich 6è B. Escola Setelsis. Desembre de 2016

INDEX 1. On està situat

2. La construcció

3. Estils de la construcció

4. Situació política al s.XVI

5. Situació econòmica al s.XVI

6. Situació social al s. XVI

7. Artistes destacats del s. XVI

8. Curiositats

9. Webgrafia i bibliografia

1. Què és i on està situat El pati dels tarongers és un cel obert pavimentat del Palau de la Generalitat de Catalunya que com el seu nom indica té diversos tarongers

en els seus

escocells individuals com es solien posar en

les

cases

nobles

del

Renaixement. El seu origen és ser el centre de les noves edificacions del palau que es varen

erigir

entre

els segles

XVI i XVII. La primera plantació a l'hort del Palau, va ser de 24 tarongers, el 28 de gener de 1534, durant el trienni de Dionís de Carcassona Està situat a la plaça de Sant Jaume, a Barcelona.

2. La construcció

L'edifici originàriament va formar part del call jueu de Barcelona fins al saqueig que va patir el 1391. Va passar per diversos propietaris, fins a la seva adquisició

el 3 de desembre de 1400 per la Diputació del General de

Catalunya. Tenia l'entrada pel carrer de Sant Honorat i arribava fins al carrer del Bisbe, on hi havia un hort. Durant el segle XV s'adquiriren gradualment altres immobles: cap a l'actual Plaça de Sant Jaume unes cases de l'apotecari Esteve S’ha torre i també cap al costat nord, la banda més propera a la Catedral

L’evolució de la institució fa que cent anys més tard el palau creixi per la banda de ponent. La part més destacada d’aquesta ampliació és la cambra daurada situada al primer pis i a continuació a la sala del consell. L’obra s’encarregà el 16 de Juliol de 1526 a Mateu Capdevila, en aquell moment mestre de cases oficial

Generalitat.

la La

decoració, capitells

daurats

amb

motius

heràldics, va ser realitzada

per

Joan de Tous i el teginat dels

de sostres

fusta és

obra de Bartomeu Barceló. Entre 1531 i 1537 es produí una nova ampliació que féu créixer l’edifici per la cara nord des de Sant Honorat cap al carrer del Bisbe. L’habitatge incloïa un hort amb tarongers que es respectà i

s’enquadrà amb les noves

dependències. El 1560, mossèn Pere Caçador encarrega pavimentar l’hort convertint-lo en el primer pati dels tarongers. Entre les gàrgoles del pati dels tarongers hi ha personatges curiosos, com el turc, vinculat amb el perill de les incursions pirates del Mediterrani, i el macer, vestit d'època, que obria pas als diputats quan anaven a les reunions de les Corts. Al centre del pati hi ha una font amb la imatge de Sant Jordi realitzada el 1926 per l'escultor Frederic Galcerà Alabart. L'1 d' agost de 1918 s' hi va instal·lar un bust d’en Prat de la Riba, obra de Joan Borrell i Nicolau, en l 'aniversari de la seva mort. El 1984 s 'hi va instal·lar un bust de Francesc Macià fet per l' escultor Josep Maria Subirachs, que també és autor dels bustos de Lluís Companys, Josep Irla i Josep Tarradellas, instal·lats posteriorment en diverses parets del pati. En una paret hi ha un relleu que menciona a Berenguer de Cruïlles, primer president de la Generalitat.

L’edifici de la Generalitat de Catalunya és d’estil gòtic i renaixentista.

3. Estils de la construcció

L’arquitectura gòtica s'inclou dins del moviment cultural conegut com a art gòtic que, al seu torn, sorgeix en un context més ample, anomenat renaixement del segle XII. Aquest estil arquitectònic s'estén per un llarg període de l'Edat Mitjana i varia d'un lloc a un altre; es desenvolupa entre meitat del segle XII i inicis del segle XVI.

El Renaixement és una època artística, i per extensió cultural, que dóna inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa al segle XVI. Tot i que el terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides

pintors,

escultors

arquitectes famosos, publicada el 1570, no fou fins al segle XIX que aquest concepte no va rebre una àmplia interpretació historicoartística. El mot «renaixement» es va utilitzar perquè aquest corrent reprenia els elements de la cultura clàssica. El terme simbolitza la reactivació del coneixement i el progrés després de segles de predomini d'un tipus de mentalitat dogmàtica establerta en l'Europa de l'Edat Mitjana. Aquesta nova etapa va plantejar una nova forma de veure el món i l'ésser humà, l'interès per les arts, la política i les ciències, revisant el teocentrisme medieval i substituintlo per un cert antropocentrisme.

4. Situació política al s. XVI

El naixement de Carles d’Habsburg es va produir el 24 de febrer de 1500. El van batejar com Carles per desig del seu pare i en record del seu besavi, Carles el Temerari, qui va morir a la batalla de Nancy el 1477. A principis de 1506 Felip i Joana van partir de nou fins Espanya per reclamar la corona de Castella a la mort d’ Isabel la Catòlica, però el regnat conjunt durà poc, ja que Felip va morir de forma prematura. Tota l’educació del jove

príncep

desenvolupar a Flandes

plena de la cultura flamenca. El

Gener

1515

Guillem de Croi aconsegueix que l’emperador declari la majoria d’edat de Carles. Aquell mateix any, el Cardenal Adrià d’Utrecht va baixar a Espanya per assegurar que Ferran el Catòlic no trauria a Carles l’herència de Castella i Aragó en favor del seu germà, que s’havia criat al seu costat. Si bé es va comprometre a nombrar a Carles com a successor, els consells del rei van haver de començar poc abans de la seva mort perquè no designes a Ferran. El 22 de gener de 1515, l’avi del príncep Carles, Ferran II d’Aragó, redactava el seu últim testament. El 23 de gener va morir el rei Ferran de Madrigalejo. A partir d’aquell moment, en Carles va començar va prendre el títol de rei, aconsellat pels seus consellers flamencs.

5. Situació econòmica al s. XVI

Després d’un segle XV, caracteritzat per la crisi i les dificultats, el segle XVI va suposar un període de creixement a Espanya. En primer lloc, creixement demogràfic. La població va créixer gairebé un 40% arribant al voltant dels set milions d’habitants. En segon lloc, creixement econòmic. L’agricultura va créixer impulsada pel creixement demogràfic i la demanda d'Amèrica. Mentrestant la ramaderia va mantenir el seu paper essencial en l’economia castellana. L’artesania va tenir un acompliment menys brillant i la seva producció va ser escassa. La indústria de draps (tèxtil), les fargues basques i la fabricació d’armes van ser les branques principals. Tot i això, el creixement va ser insuficient i amb unes bases molt febles. El gran problema va ser la no modernització de les estructures econòmiques el que va fer que l’economia fos cada vegada menys competitiva amb la dels nostres veïns europeus. La insuficiència de la producció per abastir a una creixent població a la qual se li unia la demanda americana i l’arribada de grans quantitats d’or i, sobretot, plata d'Amèrica, van propiciar una forta inflació (la revolució dels preus) que van fer encara menys competitius els nostres productes respecte als d’altres països europeus. Per proveir el mercat propi i el de les Índies, Espanya va esdevenir un país importador de productes elaborats iniciant-se un retard històric respecte a altres països europeus, en un moment en què Anglaterra i Holanda iniciaven el seu enlairament econòmic. Les remeses d’or i plata de les Índies es van utilitzar malament. En lloc de promoure el desenvolupament de la nostra economia es van emprar en cobrir les creixents despeses d’una monarquia embrancada en múltiples guerres al

continent. El resultat va ser l’endeutament i finalment la fallida de la Hisenda Pública (1575 i 1597). A la segona meitat del segle, les males collites, la pujada d’impostos i les despeses bèl·liques van acabar per extenuar l’economia espanyola. Felip II va errar en no plantejar una economia més proteccionista que hagués encoratjat la producció interior idificultar les creixents importacions. D’aquesta forma la plata americana, que en gran mesura es va dedicar al pagament de les importacions podria haver estat el capital necessari perquè la nostra economia s’enlairés.

6. Situació social al s. XVI

La societat espanyola del segle XVI va seguir sent una típica societat de l'Antic Règim. Amb estaments privilegiats (clergat i noblesa) molt heterogenis, i un gran estament no privilegiat, amb grans diferències econòmiques internes, però subjecte en el seu conjunt als interessos dels estaments privilegiats. Finalment cal destacar el paper de la raça i la sang en la societat del segle XVI. Després de les conversions forçoses en el regnat dels Reis Catòlics, la societat espanyola va quedar dividida en cristians vells i nous (antics jueus o moriscos convertits). Aquests últims van ser marginats, se'ls impedia l'accés a alts càrrecs, i sovint menyspreats. Es van multiplicar les proves de "neteja de sang". La minoria morisca va continuar ocupant una posició marginal com a camperols pobres a la Corona d'Aragó.

La societat estamental tenia les característiques següents:

- La societat era estable i tradicional. Els canvis eren lents i minoritaris. - La religiositat impregnava tot, base de l'educació patrocini d'art, d'assistència social. Segons la seva estructura la societat era estamental és a dir organitzada, en grups (estaments), socials i legalment diferenciats per una mateixa funció. - Diversos estaments: Noblesa: - Estava integrada per una minoria, però amb un gran poder econòmic i polític: - Era propietària de grans latifundis. - Estava exempta del pagament d'impostos. - Rebia elevades rendes dels pagesos. - Tenien importants càrrecs polítics i militars. -Jurídica i legalment els seus membres ostentaven privilegis que heretaven per naixement. -Es configuraven com un grup heterogeni: no tots els seus membres gaudien de la mateixa importància i mateixa posició econòmica.

Clergat: -Els seus membres posseïen una gran riquesa patrimonial en forma de béns sumptuaris, esglésies i palaus, així com una important quantitat de terres. Reben importants rendes en forma de delmes, donacions i almoines. -Exercien un gran poder ideològic i gaudien d’un gran prestigi social. - Monopolitzaven l’ educació. - Era un grup heterogeni que englobaven: cardenals i altres alts dignataris a humils capellans rurals.

Tercer estat: - Burgesia - Artesans - Camperols

7. Artistes destacats del s. XVI

Martí Luter, va ser un teòleg frare Agustí recollit i reformador religiós alemany.Va traduir la bíblia a l’ alemany, admès perquè el seu text fos més accessible als creients. Hernán Cortés, va arribar Mèxic l’any 1521 Francisco Pizarro, va arribar a Perú l’any 1533. Rafael Sanzio, va ser un pintor conegut popularment per els seus Madonnas, de gran bellesa clàssica. Miguel Angel, va ser un gran arquitecte, escultor i pintor. Va construir la cúpula de Sant Pere del Vaticà i va decorar la capella Sixtina amb grans frescos, que constitueixen unes de les obres més destacades de l’art universal.

Juan Bautista de Toledo, va iniciar la construcció del monestir de El Escorial. El Greco, pintor.

8.Curiositats

- Al centre del pati hi ha una font amb la imatge de Sant Jordi realitzada el 1926 per l’escultor Frederic Galcerà Albart. - Monuments: Un

seguit

envolten

de el

gàrgoles pati

dels

tarongers . Hi ha l’estàtua de Sant Jordi matant el drac. - Usos del pati: És el lloc on el govern de Catalunya feia la recepció el dia de sant Jordi a personalitats del país amb una xocolatada amb xurros, durant el temps que fou president Jordi Pujol.

9. Webgrafia i bibliografia -

Wiquipèdia

Slideshare

SAN LORENZO DE EL ESCORIAL

Mohamed Katri Lleïr Mujal Núria Torra Anaïs Vendrell 6è A. Escola Setelsis. Desembre de 2016

ÍNDEX

AUTOR DE L’OBRA i ANY DE CREACIÓ

ORGANIGRAMA POLÍTIC DE CATALUNYA I ESPANYA

ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE CATALUNY I ESPANYA

ORGANITZACIÓ SOCIAL DE CATALUNYA I ESPANYA

ART DEL RENAIXEMENT

ART: ARQUITECTURA

ART: ESCULTURA

ART: PINTURA

ART: LITERATURA

10.

ART: MÚSICA

11.

CURIOSITATS I ALTRES

12.

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

13.

GLOSSARI

1- TÍTOL I AUTOR DE L’ OBRA. ANY DE CREACIÓ El monestir de El Escorial es va començar a construir l’any 1563 per Joan Baptista de Toledo, però a la mort de l’arquitecte, Juan de Herrera va continuar el projecte canviant-lo totalment per una superfície horitzontal. L’edifici es va acabar al 1584. JUAN DE HERRERA : Fou un arquitecte, matemàtic i geòmetra càntabre. Va ser un dels més destacats arquitectes del segle XVI i màxim exponent del Renaixement a Espanya. El seu sobri i fins i tot sever estil arquitectònic i decoratiu, anomenat «Herrerià» en el seu honor, va ser representatiu de l'Imperi espanyol de Felip II i dels seus successors de la casa dels Àustries.

CARACTERÍSTIQUES DE L’ESTIL HERRERIÀ: L'arquitectura herreriana, estil herrerià o estil escurialense, també anomenada per alguns autors manierisme classicista, es va desenvolupar a Espanya l'últim terç del segle XVI, coincidint amb el regnat de Felip II ( 1556-1598), i va continuar vigent al segle XVII, encara que transformat pels corrents barrocs del moment. Es correspon amb la tercera i última etapa de l'arquitectura renaixentista espanyola, que va anar evolucionant cap a una progressiva depuració ornamental, des del plateresc inicial fins al purisme clàssic del segon terç del segle XVI i l'absoluta nuesa decorativa que va introduir l'estil herrerià.

PER QUÈ EL MONESTIR DE EL ESCORIAL TÉ FORMA DE GRAELLA : La forma amb què es construí el monestir, de graella, ha provocat que tradicionalment es parlés que es va fer en honor de Sant Llorenç , martiritzat pels romans en una graella i del qual es celebra la seva festivitat el dia 10 d'agost, dia en què va tenir lloc la Batalla de Sant Quintí.

2.ORGANIGRAMA POLÍTIC DE CATALUNYA I ESPANYA:

Genealogia dels reis espanyols: Reis Catòlics: Isabel i Fernando (Colón) AMÈRICA Felip I de Castella (El Hermoso) – Joana anomenada “la loca” Carles I Felip II: va decidir que farien l’Escorial Felip III Felip IV Carles II

guerra de Successió

Felip d’Anjou; Felip V

El Animoso

Lluís I Felip d’Anjou: Felip V

El Animoso

Ferran VI El Prudente o el Justo “només era príncep” Carles III Carles IV Ferran VII Primer regnat Josep I

Es va iniciar la familia Bonaparte

Ferran VII (El seu segon regnat) Van seguir els Borbons Isabel II Andreu I

És va iniciar la família Savoia

Alfons XII Joan Carles I Felip VI

D’ON ERA REI FELIP II? Felip II era rei de: -Portugal -Espanya -Ginebra -Suïssa -Itàlia -Bèlgica -un tros d’Alemanya

COM MANAVEN ELS REIS DEL SEGLE XVI: L’autoritarisme dels reis. A l’Edat Moderna els reis tenien molt

poder. Als

regnes hispànics, els reis Catòlics van ser autoritaris. Ells i sobretot els seus successors, la dinastia de la casa d’Àustria, manaven molt. Van respectar però, les lleis, costums i llengua de cada un dels seus regnes. Era un imperi. La Monarquia Hispànica. Com a conseqüència del testament del seu pare, Felip II va renunciar als territoris austríacs i al títol imperial. Així, la Monarquia Universal de l’emperador Carles V deixava pas a la Monarquia Hispànica del rei Felip II. Felip II va heretar del seu pare els dominis d’aquest, llevat de l’Imperi alemany, engrandint-los amb la incorporació de Portugal.

4.ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE CATALUNYA I ESPANYA: La crisi de la baixa Edat Mitjana havia reduït la població de la Corona d’Aragó i n’havia afeblit l’economia comercial, sobretot als territoris de Catalunya.

Per intentar sortir de la crisi, Ferran va propiciar mesures a fi de revitalitzar l’economia. També van promulgar-ne lleis per afavorir el comerç, la navegació, les manufactures (fabricació d’objectes) de Catalunya. Entre aquestes mesures proteccionistes, van posar-se forts impostos a la importació de teixits de llana amb la finalitat d’estimular les manufactures locals.

Malgrat tot, l’economia de la Corona d’Aragó no va aconseguir recuperar l’esplendor que havia caracteritzat l’època medieval. L’impuls del comerç atlàntic, a partir dels grans descobriments, va donar a Castella la supremacia econòmica dels regnes peninsulars durant tota l’Edat Moderna. El regne de Castella. Durant el regnat dels reis Catòlics, l’economia castellana va continuar orientada cap a la ramaderia, fonamentalment basada en l’explotació dels recursos derivats de les ovelles merines. La seva llana, de gran qualitat, era exportada a Flandes i cap a Anglaterra a través dels ports del Cantàbric. 37

5.ORGANITZACIÓ SOCIAL DE CATALUNYA I ESPANYA Hi havia un aspecte molt important a la societat: la Inquisició. Es va fundar el 1478 pels reis Catòlics. Es pot dir Inquisició o Sant Ofici. La Inquisició és una espècie de tribunal on es jutja la gent i si denuncien a algú, aquest algú es tortura i seguidament, moltes vegades, es mata. Es diu que l’última víctima era de Solsona i es deia Gaietà Ripoll i Pla. La seva mort va ser a València.

PER QUÈ VAN MATAR GAIETÀ RIPOLL: El van matar perquè volia que els nens estudiessin les religions que volguessin, perquè volia formar uns escola laica, però els que el van matar no volien acceptar aquesta proposta.

COM VIVIA LA GENT DURANT EL RENAIXEMENT: Mentre que a les ciutats milloraven les condicions de vida d’artesans i comerciants, els pagesos continuaven sotmesos a una infinitat de calamitats. COM ESTAVA ORGANITZADA LA SOCIETAT AL SEGLE XVI: L'Edat Moderna va consolidar una societat estamental, un tipus d'organització social basada en la desigualtat de condicions. En una societat estamental els individus queden lligats a diferents estaments (pagesos, artesans, nobles...), ordenats jeràrquicament (uns es creuen més importants que els altres), que diuen les activitats a què es poden dedicar i les seves limitacions polítiques, i que costen molt de variar. Així els individus queden lligats tota la vida a unes condicions que no canvien.

6. ART: EL RENAIXEMENT En el terreny artístic, el Renaixement és, en primer lloc, un moviment italià que acompanyava l’humanisme racional del segle XV. Així, el canvi de mentalitat cultural també es va reflectir a l’art. Si a l’Edat Mitjana l’art tenia una funció essencialment religiosa, la influència de l’humanisme va promoure la recuperació de les regles de l’art clàssic. D’aquesta manera va desenvolupar-se un nou corrent artístic, l’estil renaixentista, on l’individu i la natura van començar a ser tractats com un tot harmònic del qual es pretenia destacar la seva bellesa. Igual que va passar en els corrents de pensament humanistes, l’ésser humà va passar a convertir-se en el centre de l’univers i els artistes van passar a preocupar-se per plasmar a les seves obres un ideal de bellesa. Els artistes més importants del Renaixement van ser: Miquel Àngel i Leonardo da Vinci.

Leonardo da Vinci

Miquel Àngel va pintar La Capella Sixtina al Vaticà

7. ART: ARQUITECTURA I ESCULTURA El monestir de El Escorial es divideix, principalment, en les següents estances; BASÍLICA: Peça central del monestir al voltant del qual s’organitzen les dependències restants. PALAU DE FELIP II. Format per una sèrie d’estances decorades amb austeritat. Fou residència de Felip II. Està situat al costat de l’altar major de la basílica, la qual cosa permetia al monarca seguir la missa des de les seves habitacions. BIBLIOTECA: Projectada per l’arquitecte Juan de Herrera. Els frescos de las voltes foren pintades per Pellegrina Tibaldi. La biblioteca posseeix més de 4o.ooo volums d’extraordinari valor. SALA DE BATALLES: Sala on s’exposen a través de frescos, les principals batalles guanyades per l’exèrcit espanyol als camps de batalla. SALES CAPITULARS: Espais on els monjos del Monestir celebren les seves reunions. PINACOTECA:Està formada per col·leccions reials de pintura italiana, castellana, alemanya i flamenca dels segles XV, XVI i XVII. CIMBORI: Té una estructura de 92 metres amb una circumferència de 83 metres. En el tambor, envoltat per una cornisa de gran vol amb bella balustrada, s’obren un total de 8 finestres de gairebé 10 metres d’altura i en la llanterna 8 finestres de 5 metres cadascuna. Sobre el cimbori s’eleva una agulla de pedra rematada per una bola de bronze sobre la qual s’alça una creu de ferro de 2 metres d’alt. El carilló: òrgan de campanes. Seguint costums flamenques, Felip II va dotar el monestir d’un òrgan de campanes o carilló, que va ser construït per Peter van der Ghein. Explica la llegenda que la gran escultura de Sant Llorenç, localitzada a la façana principal, mira cap a la muntanya que té al davant, al lloc exacte on es diu que hi ha amagat un tresor que mai no ha estat trobat.

8. ART:PINTURA Diego Rodríguez de Silva Velázquez (Sevilla, juny de 1599 – Madrid,

d'agost de 1660), o simplement Velázquez, és històricament un dels pintors espanyols més importants i un dels artistes més valorats i influents del món. Va excel·lir en retrats de gran realisme i penetració psicològica, entre d'altres de la família reial, a la qual tenia accés en qualitat de pintor de la cort. També va crear escenes històriques i mitològiques. Visqué a l'anomenat Segle d’Or Espanyol.

Velázquez va pintar Las Meninas

9. ART: LITERATURA Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg (Magúncia, vora 1398 Magúncia, 3 de febrer de 1468) va ser un orfebre i inventor alemany, famós per les seves contribucions, i per la invenció de la impremta de tipus mòbils durant la dècada del 1450. El seu invent va fer possible la publicació de llibres en grans quantitats i va ser un dels factors més decisius per a la difusió de les idees del Renaixement a tot Europa. Entre les contribucions específiques a la impremta que s'atribueixen a Gutenberg, hi ha l'ús de tipus mòbils metàl·lics per a la confecció de les formes d'impressió, l'ús de la tinta a base d'oli i la utilització d'una premsa de fusta similar al caragol i a les premses de vi de l'època. La seva invenció veritablement transcendental va ser la combinació d'aquests elements en un sistema pràctic. La utilització de tipus mòbils metàl·lics (en el cas de Gutenberg, de plom) va ser l'element fonamental del nou procés d'impressió. Fins al segle XX i l'edició digital, han estat la base del mètode de producció de llibres arreu del món. El sistema tecnològic d'impressió de Gutenberg es va propagar ràpidament arreu d'Europa i es considera un factor clau en l'evolució de la cultura universal.

10. ART: MÚSICA: La música renaixentista és la música europea escrita durant el Renaixement, des de l'any 1400 fins al 1600 aproximadament. El redescobriment i desenvolupament per part dels humanistes italians de l'estètica de l'art grec i romà de l'antiguitat va contribuir a renovar la música de l'època. 11. CURIOSITATS I ALTRES: - La ubicació de El Escorial va poder estar influenciada, per la llegenda local sobre una mina les galeries de la qual, arribaven fins a les mateixes portes de l'infern. Amb tota seguretat, Felip II coneixia el mite quan va aixecar-hi l’edifici. - Felip II va construir el Real Monestir de El Escorial amb dues finalitats molt concretes: commemorar la victòria de La Batalla de Sant Quintí contra els francesos, i crear un monument funerari a l'alçada social, de la dinastia dels Habsburg. - Per què va triar Felip II la serra madrilenya per construir el seu gran projecte? A més de l’aspecte climatològic -la zona és fresca a l'estiu- ; per la proximitat dels materials necessaris per l'obra, hi ha algunes llegendes que podien ajudarhi. -A El Escorial hi ha una cambra on s’enterren tots els reis d’Espanya. -Felip II va donar el títol de Ciutat a Solsona perquè tenia bisbat.

12. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA https://www.delacuadra.net/escorial/tx-text3.htm#cimb https://es.wikipedia.org/wiki/San_Lorenzo_de_El_Escorial https://es.wikipedia.org/wiki/Felipe_II_de_España Felipe II (Barcanova) Renaixament (Parramón)

13.GLOSSARI ALQUÍMIA: Doctrina i estudi experimental dels fenòmens químics que es van desenvolupar a l’antiguitat i al llarg de l'època medieval i que pretenia descobrir els elements constitutius de l'univers, la transmutació dels metalls, l'elixir de la vida, etc. EXCEL·LIR:Ser el millor de tots.

Biblioteca de l’Escorial

LES LLANCES

Robert Ferrer Sheila Garcia David Guilanyà

6èC. Escola Setelsis. Desembre de 2016

ÍNDEX

1- TÍTOL I AUTOR DE L’OBRA 2- BIOGRAFIA DIEGO VELÁZQUEZ 3- ANY DE CREACIÓ 4- ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ESPANYA 5- ORGANITZACIÓ ECONÓMICA D’ESPANYA 6- ORGANITZACIÓ SOCIAL D’ESPANYA 7- ART: PINTURA 8- CURIOSITATS I ALTRES 9- BIOGRAFÍA WEBGRAFÍA

1-TÍTOL I AUTOR DE L’OBRA:

Les Llances el va pintar Diego Velázquez. És d’estil barroc. Es conserva al Museo del Prado (Madrid).

MUSEO DEL PRADO

(Madrid)

2- BÍOGRAFIA DE DIEGO VELÁZQUEZ Va néixer a Sevilla el 6 de juny de 1599 conegut com Diego Velázquez,va ser un pintor barroc considerat un dels més grans de la pintura espanyola, i figura indiscutible de la pintura universal. Va passar els seus primers anys a Sevilla on va desenvolupar un estil naturalista influenciat per Caravaggio. Es va traslladar a Madrid i als 24 anys va ser nomenat pintor del rei, uns anys més tard pintor de cambra.

3- ANY DE CREACIÓ: Es va pintar entre 1634-1635. Va ser inagurat el 19 de novembre 1819, en un projecte aprovat l’any 1786.

4- ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ ESPANYA:

SOBIRANIA Fa les lleis

ABSOLUTA

(origen diví de

REI

fa complir

(o persones escollides

les lleis

PARLAMENT

SOBIRANIA NACIONAL (dret a escollir els governants

(vota una Constitució que límita el poder reial)

REI/ MINISTRES

JUTGES I TRIBUNALS

Fa les lleis (legislatiu)

Fan complir les lleis

Jutgen segons les lleis (judicial)

5- ORGANITZACIÓ ECONÒMICA D’ESPANYA

L’activitat econòmica és qualsevol procès mitjançant el qual obtenim els productes, béns i serveis que cobreixen les nostres necessitats. Aquet procés el realitzem les persones i l’anomenen treball. L’organització econòmica de les societats ens permet conéixer les formes de vida i el nivell de desenvolupament.

6- ORGANITZACIÓ SOCIAL D’ESPANYA

7-ART PINTURA: L’oli, paraula provinent del llatí oleum (oli), és una tècnica pictòrica consistent a barrejar els pigments amb un aglutinat d’olis ,a les pintures executades mitjançant aquestes tècniques, que admet suports de molt variada naturalesa: metall, fusta , pedra , ivori encara que el més habitual és que sigui aplicat sobre el llenç o taula. L’olí roman humit molt de temps, la qual cosa afavoreix la barreja de colors.

8- CURIOSITATS I ALTRES

A la cantonada inferior dreta va pintar un full de paper en blanc, on s'esperaria veure la signatura del pintor, però no hi ha res signat a manera de desafiament.

QUÈ ERA BREDA?

Breda era una plaça fortificada clau que, famolenca i esgotada després de diversos mesos de setge, va haver de sotmetres. -

QUAN VA PASSAR AQUEST INCIDENT?

Això va ocórrer durant la guerra dels Trenta Anys entre Espanya i les seves possessions rebels als Països Baixos. Però els esdeveniments no van passar exactament com els va dibuixar Velázquez, pot ser que l'artista els veiés representats així en una obra de teatre de Calderón.

QUIN ERA EL MISSATGE D’AQUEST QUADRE?

Aquest llenç va ser pintat en un moment en què Espanya desitjava vivament restaurar la seva tacada reputació. Espanya seguia sent una gran potència, però passava per un període de grans dificultats, en no poca mesura a causa de la revolta dels Països Baixos. El missatge que volia transmetre és que els espanyols són valents, nobles i magnànims en la victòria.

9- BIBLIOGRAFÍA I WEBGRAFÍA

8.1- Bibliografía: Títol: Medi6 Autor: VVAA Editorial: Vicente Vives Any d’edició: 2010

8.2 WEBGRAFÍA

http://www.marisolroman.com/2012/01/22/la-rendicion-de-breda-1635/ https://es.wikipedia.org/wiki/La_rendici%C3%B3n_de_

ELS SEGADORS

Laura Navio Jaume Pallissa 6Ã¨C. Escola Setelsis. Desembre de 2016

Índex

1-Fitxa tècnica 2-Biografia de l’autor 3-Any de creació de l’obra 4-Organització política de Catalunya i Espanya 5-Organització social de Catalunya 6-Art: música 7- Curiositats i altres 8- Webgrafia i bibliografia

1. FITXA TÈCNICA Nom: Els Segadors Pintor: Antoni Estruch i Bros Any obra: 1910 Tècnica: oli sobre tela Dimensions del quadre: 264x404 cm

2. BIOGRAFIA ANTONI ESTRUCH BROS Va néixer el 17 d’abril de 1873 a Sabadell i morí el 16 de setembre de 1957 (als 84 anys) a Buenos Aires.

3. ANY DE CREACIÓ DE L’OBRA: L’any 1910 l’autor mencionat va crear una obra anomenada ELS SEGADORS o CORPUS SANG que mostra l’escena històrica de la Guerra dels Segadors.

4. ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE CATALUNYA I ESPANYA Tot i que la monarquia dels Habsburg tenia el centre polític a Castella i que tots els regnes hispànics compartien una mateixa corona, els reis van respectar el dret dels catalans i les institucions de cada territori tal com havien fet els Reis Catòlics.

5. ORGANITZACIÓ SOCIAL DE CATALUNYA A l’Època Moderna encara estava vigent l ’ordenació social basada en la divisió estamental en tres blocs que complien amb una funció social determinada. Si bé la nova societat de l’Època Moderna s’estructurava entre els que vivien de les seves rendes i els que vivien de les activitats mecàniques, aquesta barrera social no era insalvable i existia l’escalada cap a situacions d’honor. Per tant, des d’activitats “vils i mecàniques” o l’exercici de l’administració del patrimoni agrari era possible l’ascens a nivells socials més elevats

6. ART: MÚSICA

7. CURIOSITATS I ALTRES Els Estats monàrquics absolutistes i el règims senyorials sobre els que es basaven provocaren un conjunt de revoltes pageses que tingueren lloc a Europa al segle XVII. A Catalunya es veié agreujat pel malestar que generà a diferents contrades catalanes la presència de tropes castellanes durant les guerres entre França i Espanya emmarcades en la Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648). Les tropes castellanes i italianes que havien entrat a Catalunya per combatre amb els francesos al Rosselló van causar grans mals al camp rural, actuant en determinats moments com un exèrcit d'ocupació. Un altre detonant fou la crisi de relacions polítiques entre les institucions catalanes del Principat (Generalitat i Consell de Cent) i la monarquía hispànica, a causa fonamentalment de les seves pretensions fiscals per sufragar les guerres en què estava immersa.

8. WEBGRAFIA I BIBLIOGRAFÍA Webgrafia Wikipedia. ElsSegadors

Bibliografía Títol: Medi 6 Autor: Vicens Vives Editorial:El món de colors. 2010

Castell de Cardona Maria Alonso Alba Lara Clara Manzano David Subirana 6Ă¨A Escola Setelsis. Desembre de 2016

ÍNDEX

1-Títol i autor de l’obra. 2-Any de creació. 3-Organització política de Catalunya i Espanya. 4- Organització econòmica de Catalunya i Espanya. 5- Organització social de Catalunya i Espanya. 6- Art: arquitectura 7-Art: escultura 8-Art: pintura 9-Art: literatura 10-Art: música 11- Curiositats i altres 12- Bibliografia i webgrafia

1.TÍTOL I AUTOR DE L’OBRA El castell de Cardona es va construir l’any 886, a l’època de Guifré el Pelós. És un castell d’estil romànic i gòtic, situat en un turó que està al costat del poble de Cardona. És considerat una de les fortaleses medievals més importants de Catalunya. Guifré el Pelós fou qui va crear la bandera catalana. L’església de Sant Vicenç és d’estil romànic. L’art romànic es va desenvolupar a l’Europa occidental del segle XI al XIII. L’interior del castell és d’estil gòtic. L’estil romànic es va caracteritzar per ser religiós. Hi ha una sèrie de trets comuns que unifiquen l’estil romànic: -formes simples i austeres. -sobrietat en la decoració. -preocupació per la simetria i per les proporcions. -arcs de mig punt. L’art gòtic es va desenvolupar del segle XII al XV. Algunes característiques de l’estil gòtic són: - parets altes i esveltes. - arcs apuntats. - edificis amb molta decoració. El castell de Cardona era de gran importància estratègica. Durant la Guerra de Successió va ser un del centres de màxima resistència contra Felip V, l’últim baluard austriacista de Catalunya. Una de les clàusules de la rendició de Barcelona era el compromís de rendir-se Cardona.

No és estrany doncs que Felip V procedís a instal·lar-hi una forta guarnició, per la qual cosa manà habilitar quarters dins l’estructura del castell fortificat amb baluards, al segle XVII. El projecte del 1718 és anònim. Probablement fou redactat per l’enginyer Pedro Moureau, ja que existeix d’ell, el mateix any, el projecte d’un polvorí per ubicar-lo al castell deCardona.

CASTELL DE CARDONA

2.ANY DE CREACIÓ 2. ANY DE CREACIÓ La Guerra de Successió Espanyola (1701-1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic Internacional que, a més d’afectar el conjunt d’Europa, va incloure la Guerra de la Reina Anna a l’Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l’Amèrica Espanyola. Va ser un conflicte entre espanyols contra espanyols, una banda d’Espanya volia com a rei Carles d’Àustria, l’altra banda volia Felip V de França. En aquesta confrontació a més de la successió a la corona hispànica, es resolia també la qüestió de l’equilibri de poder entre les diferents potències europees. Es considera uns dels primers conflictes globals.

GUERRA DE SUCCESSIÓ

3.ORGANITZACIÓ POLÍTICA La mort de Carles II el novembre de 1700 va suposar l’ascens dels Borbons a Espanya. Felip V, per testament, es va convertir en rei d’Espanya. En un principi tots els reis d’Europa van reconèixer el rei, excepte l’emperador Josep I (Àustria), que es va negar a que la seva família perdés el tro espanyol. Volia que Carles d’Àustria fos rei d’Espanya. Lluís XIV, rei de França, volia proclamar al seu nét Felip, com futur rei de França i Espanya.

4.ORGANITZACIÓ ECONÒMICA Aquests anys van ser una mica complicats ja que hi va haver una guerra molt important: la guerra de Successió. Més que res en aquell temps, la població es preparava per següents guerres, cultivaven les terres i en el cas de Cardona protegien les mines de sal, ja que eren uns ingressos econòmics molt importants. Al segle XVII hi havien fàbriques, una d’elles era la reial fàbrica de mantells a la Corunya, al 1790 disposava de 500 treballadors. El comerç més important era la tela.

5.ORGANITZACIÓ SOCIAL Durant aquests anys hi havia una monarquia absoluta, només manava la noblesa. Els pagesos era el grup més nombrós. No tenien cap poder polític i la majoria estaven sota el poder dels senyors. Eren pobres i treballaven a les terres del senyor o el noble. Comerciants: eren gent ni molt rics ni molt pobres, eren burgesos que s’havien enriquit gràcies al comerç. Tampoc tenien poder polític.

6.Art: ARQUITECTURA Durant el segle XVIII es va difondre un nou estil artístic, el Neoclassicisme, que ja no buscava la bellesa en l’excés d’ornamentació, com ho feia l’art Barroc, si no en la puresa de les línies. Les obres neoclàssiques s’inspiraven en l’art grec i romà. Entre les més remarcables a Catalunya, hi ha la llotja de Barcelona i les escultures de Damià Campeny (Lucrecia) i d’Antoni Solà (Nens jugant amb una papallona). A Solsona tenim una obra neoclàssica: el palau episcopal. L’art neoclàssic renuncia al Barroc i al Rococó.

PALAU EPISCOPAL DE SOLSONA

7. ART: ESCULTURA - Jacint Morató i Soler va néixer a Vic, l’any 1863, i va morir a Solsona, al 1736, fill de Josep Morató i membre de la família dels Morató, fou un escultor i arquitecte espanyol. -Carles Morató i Brugaroles va néixer a Vic al 1721 i va morir a Solsona al 1780, va ser un mestre d’obres i escultor català, considerat un dels màxims exponents de l’escultura Barroca catalana. -Jose Benito de Churriguera va néixer el 21 de març de 1665 a Madrid. Va morir el 2 de març de 1771, fou un arquitecte i escultor espanyol. Va crear un estil que es diu “Churrigueresco”: L’estil xorigueresc, és una modalitat arquitectònica de l’època del Barroc espanyol; va arribar als territoris de la Nova Espanya, on es coneix com a Barroc Mexicà.

8. ART: PINTURA -Francisco de Goya i Lucientes va néixer el 30 de març del 1746 i va morir el 16 d’abril del 1828, fou un pintor i gravador espanyol. Un dels seus quadres es titula “Los desastres de la Guerra”. El quadre explica les crueltats comeses a la Guerra de la Independència Espanyola.

Los desastres de la guerra de Francisco de Goya

9.ART: LITERATURA -Juan de Iriarte i Cisneros va néixer el 15 de desembre de 1702 i va morir el 23 d’agost de 1771, fou llatinista, bibliògraf, lexicògraf i poeta espanyol de la il·lustració. -Tomàs de Iriarte va néixer el 18 de setembre del 1750 i va morir el 17 de setembre de 1791, fou un poeta neoclàssic en castellà. L’obra més famosa de Iriarte es titula Fábulas Literarias, es va publicar l’any 1782.

10.ART: MÚSICA -Luigi Boccherini va néixer el 19 de febrer de 1743 i va morir el 28 de maig de 1805, fou un violinista i compositor italià. -Domenico Scarlatti va néixer l’any 1685 i va morir el 1757, fou un compositor italià del barroc. -Antonio Lucio Vivaldi va néixer a Venècia l’any 1678 i va morir a Viena l’any 1741, va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del Barroc. La seva obra més coneguda és Les Quatre Estacions. -Mozart va néixer a Salzburg l’any 1756 i va morir a Viena l’any 1791. Fou un compositor austríac, considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.

11.CURIOSITATS I ALTRES -A l’habitacio 712 de l’hotel del Castell de Cardona diuen que han sentit sorolls estranys: aixetes obertes, mals sons, crits, esgarrapades i fins i tot aparences paranormals. -Dins del parador de Cardona es va gravar un episodi de “Cuarto Milenio” en el que parlaven d’un fantasma que vivia a la setena planta. - Al castell de Cardona s’hi va filmar una pel·lícula molt important: “Campanadas a media noche” es va gravar l’any 1965. El seu director és molt important a la història mundial del cinema: Orson Welles.

-Va ser residència de la família noble més poderosa de tota la Corona d’Aragó després de la família reial. - Els Cardona van ser senyors de Solsona, per aquesta raó a l’escut hi ha dibuixat un card.

12. BIBLIOGRAFIA i WEBGRAFIA. BIBLIOGRAFIA: - Llibre de medi 6è. Ed. Vicens Vives WEBGRAFIA: -www.viquipèdia.com -https://books.google.es -www.ihistoriarte.com

El Retaule del Miracle

Paula Ariza Anna Masdenpinós Alexis Pérez

6èC. Escola Setelsis. Desembre de 2016

Índex

1. El Retaule del Miracle

2. Títol i autor de l’obra (biografia)

3. Organització política de Catalunya i Espanya

4. Organització econòmica de Catalunya i Espanya

5. Art: escultura

6. Curiositats

7. Webgrafia

1. El Retaule del Miracle

El retaule barroc del Miracle, obra de l’escultor Carles Morató, és el retaule major de l’Esglèsia del Santuari del Miracle, a Riner, comarca del Solsonès. És l’obra més important del seu autor i un dels retaules barrocs més notables de Catalunya, molt representatiu de la fase final de l’evolució de la retaulística barroca: en comptes de la columna salomònica s’hi utilitzà un tipus de columna composta. El repertori decoratiu incorpora l’us de les petxines i de la rocalla, tant característics de l’art del segle XVIII, i la seva estructura on es dilueix el protagonisme de la imatgeria i de les escenas narratives. L’encàrrec a l’escultor data de 1747 i previa un termini de nou anys pel seu acabament. Va ser una mica més tard del previst, ja que el retaule es donà per acabat el 1758, data que figura inscrita a l’altar. Amb posterioritat entre 1760 i 1774, el pintor solsoní Antoni Bordons va executar la policromia i el daurat del retaule.

2. Autor de l’obra (biografia) Carles Morató Brugoles va neixér l’any 1721 a Vic, dins la quarta generació de la saga Jacint Morató. El que sabem és que treballaven a la Catedral de Solsona des del 1729. El seu pare va instal·lar el seu taller al número 19 del carrer Castell de Solsona, on actualment s´hi troba la bibilioteca Comarcal de Solsona. (que porta el seu nom com a homenatge) on Carles Morató continuà la seva tasca.

3. Organització política de Catalunya i Espanya

4.Organització econòmica de Catalunya i Espanya

5. Art: escultura Donat el seu caràcter rural i singularitat, el Solsonès conserva el major llegat escultòric de l’època barroca de Catalunya, gràcies a la seva població que ha sabut mantenir el seu patrimoni cultural intacte malgrat les revoltes i les guerres que han comportat la desaparició d’una part molt important d’escultura i retaules del nostre país .El barroc a Catalunya es dóna sobretot en les zones rural i es caracteritza per la seva exuberància decorativa amb la qual es pretenia fascinar els creients donant-los la imatge d’una església ostentosa en front l’austeritat de l’església reformista. Va ser en el camp dels retaules en el que més excel·lí el barroc català. Són pocs els conjunts que han persistit fins als nostres dies i solament el Solsonès i la zona del Lluçanès han pogut conservar bona part dels seus conjunts. Degut a l’especial geografia de la nostra comarca, aquest important llegat dels grans escultors de les famílies Morató, Pujol i Sala, avui es troba molt dispers entre diverses esglésies, capelles i santuaris.

6. Curiositats . Hi ha un espai barroc que es pot visitar de dilluns a dijous de 10 a 18h. . Solsona té el títol de ciutat des de l’any 1594.

7.Webgrafia https://es.wikipedia.org/wiki/Santuario_del_Miracle https://www.google.es/search?q=organitzacio+politica+de+catalunya+i+espa% C3%B1a&safe=strict&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjVtffz1ILR AhWKOBQKHTQBA0AQ_AUICCgB&biw=1024&bih=449 https://www.google.es/search?q=organitzacio+economica+de+catalunya+i+esp anya&safe=strict&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwiCjLWo1YLRA hWBWBoKHfGABhgQ_AUICCgB&biw=1024&bih=449 https://www.google.es/search?q=escultura+del+miracle&ie=utf-8&oe=utf8&gws_rd=cr&ei=BBZZWLKQBoG3adeRtugL#safe=strict&q=escultura+miracle

LA LLIBERTAT GUIANT AL POBLE REVOLUCIÓ FRANCESA

Wafae Boushaba Cristi Fechete Alba Feixas

6èC. Escola Setelsis. Desembre de 2016

ÍNDEX

1. La llibertat guiant al poble 2. Fitxa tècnica 3. Biografia de l’autor 4. Organització política 5. Organització social 6. Què passava al món 7. Característiques del romanticisme 8. Curiositats i altres 9. Bibliografia i webgrafia

1. LA LLIBERTAT GUIANT AL POBLE

2. FITXA TÈCNICA

Tipus

Quadre

Artista

Eugène Delacroix

Data creació

1830

Tècnica

Pintura a l'oli

Estil

Romanticisme

Dimensions

260 ( ) × 325 (

Ubicació

Museu el Louvre (París)

Propietari

França

) cm

3. BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Ferdinad – Victor – Eugène Delacroix va néixer el 26 d’abril de 1798 a Chareston – Saint – Mauriel, França. Va ser un pintor francès. Va pintar molts quadres, entre ells: -La Massacre de Quios (1814) amb 16 anys -La Barca al Dante (1822) amb 24 anys -Les Dones d’Alger (1834) amb 36 anys -La Mort de Sandanàpal (1827) amb 29 anys -Va morir el 13 d’agost de 1863 a París, amb 65 anys

4. ORGANITZACIÓ POLÍTICA Il·lustració Durant el segle XVIII es va produir un canvi important de les idees filosòfiques, econòmiques i polítiques. Aquestes noves idees van rebre el nom d’Il·lustració. Els il·lustrats defensaven la llibertat individual i consideraven que totes les persones neixen iguals i tenen els mateixos drets. Els pensadors il·lustrats van proposar una nova forma de govern, que va evolucionar, ja al segle XIX, cap al liberalisme, basat en: la sobirania nacional, la constitució i la divisió de poders.

ABSOLUTISME (CONCENTRACIÓ DE PODERS)

SOBIRANIA ABSOLUTA

Fa les lleis

(origen diví de la monarquia)

Fa complir les lleis Jutja segons les lleis

REI

LIBERALISME (DIVISIÓ DE PODERS)

PARLAMENT

Fa les lleis

(vota una constitució que limita el poder reial)

(legislatiu)

SOBIRANIA NACIONAL (dret a escollir els governants)

Fan complir les lleis REI/MINISTRES

(executiu)

JUTJES I TRIBUNALS

Jutgen segons les lleis (judicial)

5. ORGANITZACIÓ SOCIAL

LA SOCIETAT ESTAMENTAL Un estament era un grup social al qual es pertanyia per naixement.

ELS PRIVILEGIATS La noblesa i el clero no pagaven impostos, podien portar armes i, a més, eren jutjats per tribunals i per lleis diferents.

ELS NO PRIVILEGIATS El grup dels no privilegiats era format per la major part de la població: els pagesos i els habitants de les ciutats.

6. QUÈ PASSAVA AL MÓN

El camí de la il·lustració a les revolucions

Mentre a principis del segle XVIII es resolia el conflicte successori pel tron de la monarquia hispànica, entre el 1700 i el 1721 Suècia i Rússia es disputaven els territoris del mar Bàltic. Amb aquestes dues guerres s’inaugurava el segle de la Il·lustració i de les revolucions.

Entre els anys 1751 i 1765 es va publicar a França la primera enciclopèdia, on s’intentava aplegar tot el que fins aleshores es coneixia al món. L’any 1776, els actuals Estats Units d’Amèrica van declarar-se independents d’Anglaterra, que va reconèixer el nou país el 1783, i l’any 1789, amb la Revolució Francesa, el país lluitava contra la societat de l’antic règim i la monarquia absoluta. Els avenços en els estudis de química, física, matemàtiques, medicina o mecànica van permetre una millora del nivell de vida de l’oest d’Europa i del seus colonials. I amb la Revolució Francesa s’iniciaven les redaccions pels drets de la ciutadania, i les definicions de la llibertat i d’igualtat dels humans es van convertir en la base de les democràcies occidentals del segle XX.

7. CARACTERÍSTIQUES DEL ROMANTICISME

El romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. Es podria concebre com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment. El seu caràcter revolucionari i trencador amb les convencions socials de l'època és inqüestionable. La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.

Palau de Westminster

Glorieta de Bécquer

Londres

Sevilla

El caminant sobre el mar de núvols

La Cosette

de Caspar David Friedrich

d'Els Miserables

Alma Mahler

Lola de València

Compositora romàntica

ballarina romàntica

Don Juan Tenorio (Teatre)

8. CURIOSITATS I ALTRES

Lluís XVI de França

El matí del 21 de gener de 1793, a un quart d’onze del matí, es va instal·lar una guillotina a la Plaça de la Revolució per poder guillotinar a Lluís XVI, rei de França. Un o dos minuts després de las deu i vint, el rei va ser finalment guillotinat. Decapitat ja, un jove membre de la Guardia Nacional va recollir el cap ple de sang i el va mostrar al poble passejant-se pel cadafal. Es va sentir una veu que proclamava «¡Visca la República!». La majoria dels presents van començar a entonar «La Marsellesa», mentre algunes espectadores van començar a ballar en cercle al voltant del cadafal. Altres s’afanyaven en recollir la sang que s’havia filtrat a través de les fustes del cadafal; alguns la provaven. Un ajudant del botxí va subhastar les peces de roba i els cabells del difunt Lluís XVI. Els guàrdies, mentrestant, col·locaven el cadàver al costat del cap en un cistell de vímet que van traslladar a un carro.

Lluís XVI

La guillotina

9. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA TÍTOL: Medi 6 AUTOR: VVAA EDITORIAL: Vicens Vives ANY D’EDICIÓ: 2010

TÍTOL: Història de Catalunya AUTOR: Antonio Espino i Maria Antònia Martí EDITORIAL: Edicions 62 ANY D’EDICIÓ: Març del 2014

https://es.wikipedia.org/wiki/Luis_XVI_de_Francia#La_Revoluci.C3.B3n https://es.wikipedia.org/wiki/Guillotina https://ca.wikipedia.org/wiki/Romanticisme https://ca.wikipedia.org/wiki/La_llibertat_guiant_el_poble https://es.wikipedia.org/wiki/Eug%C3%A8ne_Delacroix https://translate.google.com/?hl=es

LA NENA OBRERA

Marta Grau Mónica Mora Pablo Vázquez 6èB. Escola Setelsis. Desembre de 2016

Índex 1. Què representa el quadre? 2. Qui el va fer? 3.Quan i on és va fer? 4. En què es va inspirar? 5. De quin estil i tècnica és? 6. Què és el realisme? 7. L’oli sobre tela 8. Dues versions del quadre 9. On està exposat ? 10. Situació econòmica s. XIX 11. Situació política s. XIX 12. Situació social s. XIX 13. Artistes destacats 14 Curiositats 15. Webgrafia i Bibliografia

1. Què representa el quadre? La nena obrera mostra un instant de la duresa del treball infantil a les fàbriques catalanes del segle XIX. A Espanya fins a la Llei Benot del 1873 no hi va haver cap llei que regulés el treball infantil. Aquesta llei intentava regular-lo en tres aspectes: 1. La protecció de la infància a través de la fixació de límits a l’extensió de les jornades laborals que podien ser desenvolupades per nens, així com l’exclusió del món laboral als menors de deu anys. 2. L’educació dels menors, a través de l’existència d’escoles en les fàbriques, obligatorietat de què els nens rebin educació durant almenys tres hores diàries. 3. Creació de jurats mixtos (òrgan amb funcions inspectores) amb poca força. El 14 d’agost del 1873, menys d’un mes després que s’aprovés la llei Benot, el nou ministre de foment, José Fernando Carné, va presentar a les Corts un projecte de Llei per a la creació de jurats mixtos amb el propòsit de solucionar les diferències entre els patrons i els seus empleats: passaven de ser l’òrgan inspector a ser òrgans de negociació col·lectiva dotats de funcions jurisdiccionals com “únics tribunals competents per a resoldre les qüestions civils que passaven entre capitalistes i obrers amb motiu del compliment dels contractes que havien subscrit lliurement entre ells. Però, aquest projecte no es va aprovar, ja que les convulsions a les quals estava sotmès el govern de Salmerón, que era president de la República, van posar fi a la vida de la Llei abans del seu naixement.

2. Qui el va fer

El quadre el va fer Joan Planella i Rodríguez. Va néixer el 2 de febrer de 1849, i va morir al 1910, quan tenia 61 anys. Fill de Joaquim Planella i Parera i de Josefa Rodríguez Canalda. Fins al 1870 va estudiar. Va estudiar a l’escola de Llotja. Al 1887 va dibuixar també una quadre molt conegut anomenat: Los comuneros de Castilla salen de Valladolid.

3. Quan i on es va fer

Es va fer a Barcelona, el 1882.

4. En què es va inspirar

És il·lustratiu de la rebuda que tingué "La nena obrera" la bona crítica que en va fer Joan Brull al diari Joventut el 10 d’abril del 1902: Va figurar en l’Exposició Universal. L’assumpte no pot ésser més senzill: Una nena anèmica treballant en un teler, pintada molt senzillament. Cap novetat de tècnica, res de rompre motlles; y no obstant aquell quadre tan petit va anar creixent, el jurat va adonarse’n, després va seguir una marxa triomfal per diverses Exposicions d'Europa, y acabà per ésser venut a Chicago a un preu extraordinari. Es va inspirar en l’explotació infantil a les fàbriques catalanes al segle XIX.

5. De quin estil i tècnica és?

L’estil que Jaume Planella solia utilitzar era l’oli sobre tela, emmarcat dins el realisme.

6. Què és el realisme?

El realisme es un corrent artístic que intenta plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d‘art i si be la majoria d’obres han buscat assemblar-se al model imitat (tret de l’art abstracte), el realisme prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall i la màxima proximitat.

7. L’oli sobre tela.

La pintura a l’oli és una tècnica pictòrica on el suport és fusta o tela penjada en un vestidor a la qual s’apliquen amb pinzells pigments molts dissolts en olis secants.

8. Dues versions del quadre

D’aquest quadre se’n van fer dues versions: la primera el 1882 i la segona el 1885.

La primera versió del 1882: El quadre original de La nena obrera apareix datat el 1882, si bé no es donà a conèixer al públic fins a l'any 1884. Sembla que al principi no fou intitulat com el coneixem avui dia, sinó que feia ús d’una cita bíblica en castellà al seu marc: Y dijo Dios: Ganarás el pan con el sudor de tu rostro. Aquesta versió és la que tradicionalment s’ha reproduït en infinitat de publicacions, especialment a partir de la fotografia que Francesc Català-Roca en va fer pel llibre Història de l’art català. La historiografia tradicionalment ha considerat que només existia aquesta versió, fins que al desembre del 2012 va aparèixer una rèplica a la casa barcelonina de subhastes Balclis. Aquesta versió finalment fou adquirida pel Museu d'Història de Catalunya, a Barcelona, ja que el quadre ha esdevingut una icona per il·lustrar els mals de la Revolució Industrial.

Segona versió del 1885: Aquesta segona versió apareix amb la data de 1889, tot i que havia estat pintada uns quants anys abans, probablement vers el 1885, ja que coincideix amb la reproducció apareguda al catàleg de l'exposició organitzada pel Centre d'Aquarel·listes, que tingué lloc al Museu Martorell de Barcelona i on Planella la presentà. Les diferències bàsiques entre l'una i l'altra afecten a les mides (menors a l’ultima versió), la tècnica (més definida i acabada a la primera) i el colorit (una mica més viu a la segona). Segurament Planella dugué a terme aquesta rèplica gràcies a l’èxit aconseguit amb la primera versió a la Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid del 1884, on fou guardonada. Aquesta va rebre la mateixa bona acollida que l’original.

9. On està exposat?

Museu d’història de Catalunya, a Barcelona.

10. Situació econòmica s. XIX

En aquell moment hi havia la Revolució Industrial a Catalunya, que va començar al 1832, que s’havia iniciat a Anglaterra. La derrota de 1714 va comportar el tancament de les universitats catalanes, en especial la de Barcelona, que va ser substituïda per la Universitat de Cervera, ciutat que havia fet costat a la causa felipista. A més, en un primer moment, fins i tot es va prohibir als habitants de l'extinta Corona d'Aragó el comerç amb Amèrica. Com a resposta, la societat civil catalana, amb la voluntat de contribuir al desenvolupament cultural i de modernitzar l'economia del país, va impulsar la creació de noves institucions dedicades al foment de les lletres i les ciències (acadèmies i escoles), així com una sèrie d'institucions econòmiques. I, pel que fa al comerç, no van faltar empreses catalanes que es van decidir a operar des dels ports andalusos.

El segle XVIII va ser una etapa de creixement econòmic i demogràfic a Catalunya. La població del Principat va passar de 700.000 habitants l'any 1717 a 1.200.000 el 1787, com a conseqüència de la davallada de la mortalitat i d'un notable augment de la natalitat. Cap al 1725 Catalunya va iniciar un procés de transformació econòmica que va assentar les bases del progrés industrial del segle XIX. L'especialització agrària, el desenvolupament de les manufactures tradicionals, l'aparició d'una nova indústria cotonera i la consolidació d'una economia de mercat orientada a l'exportació van ser els eixos d'aquesta modernització. La indústria tèxtil que es va desenvolupar principalment a Catalunya, va dominar el mercat ’Espanyol. El període de 1876 a 1882 va ser dit “la febre de l’or“. Les condicions de treball de la població obrera durant el segle XIX van ser extremament dures. Les jornades de treball eren molt llargues -12 o 13 hores- i els sous amb prou feines garantien la subsistència. Les fàbriques es caracteritzaven per la manca d'higiene, temperatures molt elevades, sorolls, pol·lució, sinistralitat laboral… Els infants hi entraven a treballar des de ben petits. Les dones, majoritàries a la indústria tèxtil, cobraven sous més baixos que els homes. El treball no era estable i les crisis provocaven períodes d'atur. Els treballadors accidentats o malalts no estaven protegits. La patronal i les autoritats imposaven una forta disciplina laboral.

11. Situació política s. XIX

1808: Inici de la Guerra del Francès. 1812. Napoleó annexiona Catalunya a França. 1812: Les Corts de Cadis proclamen la primera Constitució liberal espanyola. 1814: Fi de la Guerra del Francès. Restabliment de l'absolutisme per Ferran VII. 1820-23. Trienni Liberal. Pèrdua definitiva de les colònies americanes. 1823. Barcelona i altres ciutats són assetjades pels Cent mil fills de Sant Lluís. 1825-27. Revolta dels Malcontents. 1833: Mort de Ferran VII. Inici de la primera guerra Carlina. 1846-49. Guerra dels Matiners. Segona Guerra Carlina. 1854-1856: Govern progressista. 1868. Revolució de setembre. La Gloriosa. 1872-75. Tercera Guerra Carlina. 1873. Primera República. 1874. Restauració borbònica

Políticament, aquest quadre s’emmarca en l’època de la restauració (1875 1902). El general Serrano va assumir la presidència i va oferir a Antonio Cánovas del Castillo participar en el govern, però aquest ho va refusar conscient de què la seva idea de restaurar la monarquia en la persona d’Alfons, fill d’Isabel II, s’aconseguiria tant amb el recolzament de l’exèrcit com en un moviment d’opinió pública, fets pels quals es necessitava temps i paciència. Tot i això, durant aquest període hi va haver un alçament militar encapçalat per Martínez de Campos i va proclamar rei a Alfons XII. Es va redactar una constitució l’any 1876, però no era democràtica com la que coneixem ara, ja que es basava en el sufragi censatari, i això donava lloc al caciquisme, fenomen que permetia als nobles i econòmicament poderosos comprar els vots. Tot i això, Espanya era un dels països més democràtics del món.

El 1897 va ser assassinat Cánovas del Castillo. La seva mort no va entorpir la continuïtat del seu sistema polític ,que amb la regència de Maria Cristina I i amb el regnat de Alfons XII al 1902 va seguir endavant. Més tard van ser substituïts els antics líders dels partits liberal i conservador per la nova generació de polítics: Antonio Maura i Dato (del partit conservador) , Canalejas i Romanones (del partit liberal). Durant el regnat d’Alfons XII es produïren canvis substancials: -

S’elabora

constitució de 1876 i s’estableix els sistema de partits per torns. -

consolida

unificació administrativa de totes les províncies. -Neix el codi del comerç, la llei de enjudiciament criminal i el codi civil. - Comencen a formar-se les primeres bases en matèria educativa que servirien per, més tard, treure el poble de la seva gran situació d’analfabetisme (70%). Santiago Ramon i Cajal va aportar molt al desenvolupament d’aquestes bases. A més, van sorgir algunes lleis protectores del proletariat industrial que no van alleujar el que existís una indiferència total cap als problemes socials del camp. Després del naixement de les seves dues filles (María de las Mercedes y María Teresa), Maria Cristina es trobava embarassada quan va morir Alfons XII, moment en el qual es va veure forçada a assumir la regència sense saber si el seu fill seria varó. El 17 de maig de 1886 va néixer Alfons XIII, que va ser rei des del seu naixement; no obstant això, la regència va ser exercida per la seva mare fins que el monarca va ser declarat major d’edat el 1902.

El govern d’España de 1886 estava format per: - Oligarques: Grup de poques persones poderoses que dominaven la política. - Cacics: De diferents graus - Governador Civil: Òrgan de comunicació. A les comarques hi havia altres cacics inferiors. El setembre de 1868 hi va haver una revolució i es va proclamar Sobirania Nacional i Constitució Democràtica. El ministre de la governació va intentar canviar la situació però tampoc va donar resultat.

12. Situació social al s. XIX

Passem de la societat estamental (societat antiga) a la societat de classes (segle XIX : revolució industrial).

CAUSES:

CLASSES :

-CAMP: Petits propietaris convertits en jornalers:

- ALTA :Empresaris, banquers, propietaris agrícoles,... que tenien més fortuna.

-ARTESANS: Arruïnats perquè els costos de producció eren més elevats.

- MITJANA: Advocats, metges, professors,...Tots professionals. - BAIXA: Homes i dones que venen la seva mà d’obra. Treballaven 12-13 hores a canvi de molt poc sou.

Causes del canvi del model de societat: Els il·lustrats van criticar els pilars fonamentals de làntic règim i van proposar el nou model dòrganització política i social basat en els principis de la llibertat i la igualtat. Van criticar làbsolutisme i van configurar les bases d’una nova doctrina política que coneixem amb el nom de liberalisme.

Característiques de la societat de classes: Impostos: segons la riquesa Ascendir als llocs públics segons els mèrits. Tothom té les mateixes oportunitats.

La nova societat industrial: El triomf de la industrialització i la instauració del capitalisme van comportar una transformació profunda de la societat de l`antic regim.

Al camp: Petits propietaris es van convertir en jornalers i el nombre de pagesos va anar disminuint com a resultat de la concentració de la propietat i de la mecanització. Els Artesans: Es van arruïnar perquè els costos de producció eren més elevats que els de la fabricació,en sèrie. L’aristocràcia: va perdre una part del seu estatuts social a causa de la consolidació del mercat i del poder econòmic. Es formà una nova classe, la burgesia, que estava vinculada a la propietat de les fàbriques, la riquesa de la qual va augmentar a un ritme molt ràpid

Les classes: Classe alta o burgesia: empresaris, banquers, gran propietaris agrícoles i els que tenien més fortunes. Aquesta classe es va convertir en l’elit social. Gràcies a la seva riquesa i a la seva influència política i cultural, va organitzar la societat segons les seves idees i els seus valors. Exaltació de la propietat privada, la feina, l’estalvi i l’individualisme. Les famílies d’alta burgesia disposaven de servei domèstic, duien vestits elegants, tenien institutrius i tutors per educar els fills i la seva dèria era fer ostentació de luxe i refinament. Classe mitjana: El tret característic era que no exercia feines manuals. En formaven part professionals liberals (advocats, metges, professors), als quals es van incorporar nous professionals, que van assolir una gran importància en la societat industrial: enginyers i tècnics, empleats de comerç, funcionaris de l’administració, treballadors especialitzats, militars d’alta graduació etc... Classe baixa, proletariat o obrers: Classe treballadora de fàbriques. Són homes i dones que venen la seva mà d’obra a canvi d’un salari. Constituïen el gruix de la força del treball, necessària per fer moure les màquines i produir els béns, que venien a canvi d’un salari. Les condicions laborals eren precàries, els sous escassos i les jornades de treball eren molt llargues (12-13 hores). El treballador de la fàbrica va perdre la independència i es va haver de sotmetre a un horari laboral rígid.

13. Artistes destacats del s.XIX: Els músics importants són: Beethoven, Tchaikovsky i Haydn.

Arquitectes:Antoni Gaudí.

Pintors:, Van Gogh, Gustav Klimt.

14. Curiositats: - Com és diu el quadre en altres idiomes ? - Workinggirl (Anglès) - Operantes puella (Llatí) - Ragazzachelavora (Italià) - ArbeitsMädchen (Alemany) - Menino de trabalho (Portuguès) - Langirl (Basc) - La niña obrera (Castellà)

- Quins premis va guanyar ? El quadre no es va conèixer públicament fins al 1884, primer a la Sala Parés de Barcelona, i poc després a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid. Aquí Planella va portar dos olis, Un lancero de Borbón i la primera versió de La nena obrera. L'obra va causar admiració entre el públic i la crítica especialitzada, causant diversos comentaris a la premsa que, en general, foren molt positius. Es valorà que el pintor hagués tingut la valentia de representar un tema contemporani, car es considerava necessari i, fins i tot, digne de ser plasmat en art. Tot i la denúncia del tema, Planella n'havia aconseguit trobar poesia on fàcilment podia haver fracassat i haver caigut en la lletjor. Es va aplaudir el fet que hagués aconseguit l’equilibri difícil entre modernitat i bellesa, d’una manera emotiva, i sense oblidar-se d'aplicar una bona tècnica. L'any següent, el 1885, presentà la segona versió, la conservada al MHC de Barcelona, a la mostra celebrada pel Centre d'Aquarel·listes al Museu Martorell.

A partir d'aquí ambdós quadres començaren una carrera internacional: el 1887, s’exposà al Saló de París, on agradà molt; el 1888, a l'Exposició Universal de Barcelona, on aconseguí la primera medalla; el 1891, a la Internacional de Belles Arts de Berlín (probablement la pintura original), on va aconseguir una medalla d'or de segona classe; i finalment, el 1893, a l'Exposició Universal de Chicago (la rèplica), on se li va lliurar una altra medalla i fou adquirida per la Fall Festivites Association de Saint Louis, amb destí al City Art Museum d’aquesta població. Tanmateix, el 1945 el museu donà de baixa la pintura i es vengué en subhasta pública a Nova York. És llavors quan entrà en mans privades, fins a la seva incorporació a les col·leccions del Museu d'Història de Catalunya, després d'haver passat per la sala de subhastes Balclis.

15. Webgrafia i Bibliografia Webgrafia: -

Viquipèdia de la nena obrera

http://es.slideshare.net/elicres/societat-estamental-i-societat-de-classes

www.mhcat.cat/

Bibliografia: Títol: El siglo XIX. Editorial: Santillana Autors: Varis Any d’edició: 1986

100

PARK GÜELL

MARÇAL CARDONA JÚLIA MANZANO MARIA ALGUÉ 6è B. Escola Setelsis. Desembre de 2016

101

ÍNDEX 1. Què és el Park Güell 2. Quin any es va construir 3. On està situat 4. Qui el va construir 5. Que hi ha a dins 6. El modernisme 7. El món a inicis del s. XX 8. Informació del parc 9. Curiositats 10. Webgrafia i bibliografia

102

1. Què és el Park Güell

El Park Güell és un parc d’estil modernista, és un gran jardí amb elements arquitectònics molt variats: existeixen formes ondades, semblants als rius de lava, i passejos coberts amb columnes que tenen formes d'arbres o d'estalactites. superfícies

Moltes estan

les

cobertes

amb trencadís, trossos de ceràmica o de vidre a manera de mosaics de colors.

Els

angles

rectes

apareixen enlloc. Té una extensió de 17,18 hectàrees (0,1718 km2), això fa que sigui una de les obres arquitectòniques més grans del sud d’Europa, i el 1984 la UNESCO el va declarar patrimoni de la humanitat. Per la seva localització al mig de la ciutat i a una altitud elevada, aquest parc és un recés de pau que contrasta amb el soroll i el frenesí de la capital catalana.

2. Quin any es va construir

Va se construït entre els anys 1900 i 1914, ho sigui, que es va tardar 14 anys a fer-lo, va ser inaugurat com a parc públic l’any 1926. L’octubre del 1900 es va començar a anivellar els terrenys i les obres van anar a bon ritme. El 4 de gener de 1903, un article publicat a l’anuari de L’Associació d’Arquitectes constatava que ja estaven acabats els dos pavellons de l’entrada l’escalinata principal, la tanca exterior, l’aixopluc, els viaductes i una part de la gran esplanada. El 1907 es van celebrar els primers actes a la gran plaça i el banc de ceràmica que l’envolta es va completar l’any 1914.

103

3. On està situat ?

El park Güell està situat a la part alta de Barcelona, al costat del turó del Carmel que està en direcció al mar, no gaire lluny del Tibidabo. El parc està a uns 15/20 minuts en metro o en cotxe del centre de la ciutat. S’hi pot accedir amb l’autobús urbà, el bus turístic de la zona nord, el metro (línia 3) de Lesseps i amb taxi.

4. Qui el va construir?

Aquest parc va ser dissenyat per l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet, un dels més famosos del modernisme català. Va néixer a Reus o Riudoms el Baix Camp ,el dia 25 de juny del 1852 i va morir a Barcelona el dia 10 de juny del 1926, atropellat per un tramvia. Va ser un arquitecte català que ha esta reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina. Gaudí es va traslladar per fer els seus estudis d’arquitectura a la ciutat de Barcelona, on les seves primeres obres van estar influïdes per diversos estils com el mudèjar, barroc fins arribar a l’explosió del modernisme, en el que va aconseguir implantar un estil propi, amb la utilització dels seus estudis sobre la natura i les formes reglades.

104

5. Què hi ha a dins Antoni Gaudí tenia al cap les ciutats jardí angleses, i es va obstinar a assolir una perfecta integració de les seves obres a la naturalesa. Prova d'això són les columnes fetes de pedres de mides i formes molt variables, que suggereixen troncs d'arbres, estalactites i coves naturals. Els angles rectes no apareixen enlloc: les columnes estan inclinades com palmeres. Dins del parc hi ha una escola que és diu Escola Pública Baldiri i Reixac. A part de l’escola hi ha una àrea de jocs infantils, fonts, bars,

llibreria,

pista

patinatge, espai per a gossos i wc, també hi ha la sala de les cent columnes i el mosaic situat al sostre de la mateixa sala i la font de les escales de l’entrada amb forma de salamandra. En el disseny del parc es posa clarament de manifest la mà d’un arquitecte, i l’estil peculiar de Gaudí resulta evident en qualsevol element, per petit que sigui. Existeixen formes ondades, semblants als rius de lava, i passejos coberts amb columnes que tenen formes d’arbres o d’estalactites. Moltes de les superfícies estan cobertes amb trencadís, trossos de ceràmica o de vidre a manera de mosaics de colors. El punt central del parc està constituït per una immensa plaça, la vora de la qual serveix de banc i ondula com una serp de cent cinquanta metres de longitud. Aquest banc està recobert també de trencadís fet de petites peces de ceràmica i vidre i és obra de Josep Maria Jujol, un col·laborador de Gaudí.

105

La plaça està parcialment sostinguda per la Sala de les Cent Columnes, composta per vuitanta-sis columnes semblants a estalagmites gegants en una cova. Al sostre, entre les columnes es troben unes decoracions circulars allà on no es van construir les columnes que hi havia previstes inicialment (havien de ser cent). Fins a aquest lloc hi arriba l’escalinata de l’entrada principal del parc, de graons disposats

simètricament

voltant

l’escultura d’una salamandra que s’ha convertit en l’emblema del jardí. Representa la salamandra alquímica, que simbolitza l’element foc. A l’entrada principal del parc s’alcen dos edificis de pur estil gaudinià, amb sostres de corbes suaus, apèndix estranys i motius geomètrics. El que es troba a la dreta és la Casa del Guarda, ideada i dissenyada per Gaudí com a habitatge per al porter del Park Güell. Els treballs de forja són obra de Badia, germans. Hi ha un teatre Grec i un temple dòric. La Casa del Guarda és un dels pocs exemples d’habitatge modest construït per Gaudí. Va ser edificada entre 1901 i 1903 responent als principis d’utilitat i senzillesa interior, sense renunciar, però, a una gran riquesa formal i visual. Al llarg del temps, la casa ha tingut diferents usos i ha estat sotmesa a diferents restauracions fins a acollir l’actual projecte museogràfic del Museu

d’història de

Barcelona (MUHBA). S’hi presenta l’exposició “Güell, Gaudí i Barcelona. Expressió d’un ideal urbà” que explica la Casa del Guarda, el Park Güell i la Barcelona dels temps del modernisme a partir de tres eixos: la casa, el parc i la ciutat.

106

Què és el Modernisme

El modernisme va ser un moviment cultural produït a França a la fi del segle XIX i al començament del segle XX, és a dir, entre els anys 1880 i 1920. En l’art, tot i que a Catalunya

té un sentit més ampli, va tenir incidència

sobretot en l’arquitectura i les seves arts decoratives. Si bé existeix certa relació que fa reconeixibles aquests estils com a part del mateix corrent, en cada país, el seu desenvolupament es va expressar amb característiques distintives. Una d’aquestes

és la inspiració en la naturalesa i l’ús profús

d’elements d’origen natural, però intenten lluir més els vegetals i les formes arrodonides. També s’utilitza molt la línía corbada i l’asimetria, tant en les plantes i alçats dels edificis com en la decoració. L’any 1920 s’utilitzava la línia anomenada “línea fuet” i l’art decó. Solien utilitzar dibuixos o escenes de fantasia, i no tant de la realitat, i moltes d’aquestes inclouen imatges femenines.

El modernisme va tenir el seu clímax entre els anys 1892 i 1902. El primer senyal evident del moviment modernista, es pot reconèixer en la dècada del 1880 en un conjunt de dissenys progressistes. Un punt destacat en l’evolució del modernisme va ser a l’exposició universal de París l’any 1900, on el modernisme va triomfar en cada mitjà exposat. L’exposició va agradar tant que va arribar en una altra exposició, però aquest cop internacional i a Torí, Itàlia. L’art del modernisme es va presentar en l’arquitectura, literatura, música, joies, roba, arts gràfiques, art decoratives, en dibuixos, en cultures, pintura i cartells. Aquests són uns dels artistes més famosos del modernisme:

107

-Arquitectura: Antoní Gaudí

-Pintura: Gustav Klimt (El petó)

-Escriptor: Joan Maragall

108

6. Què passava al món a inicis del s.XX El desenvolupament industrial: El 1900 Espanya seguia sent un país agrari. Aquesta situació no va gaire al llarg de les primeres dècades del segle. Si que hi va haver, però, canvis significatius en el sector industrial. Va créixer la producció minera i siderúrgica, especialment al País Basc, i es van desenvolupar nous sectors com l’elèctric i el químic. Diversos factors van dificultar un major creixement industrial: l’excessiva concentració geogràfica de la indústria a Catalunya i el País Basc, la dependència de la tecnologia estrangera i la debilitat del mercat interior. Quan s’inicia la construcció del Park Güell, l’any 1900, Barcelona era un metròpolis moderna i cosmopolita que basava la seva economia en la potència de la seva indústria i amb més de mig milió d’habitants. Les seves muralles s’havien enderrocat ja feia gairebé mig segle i la nova ciutat, l’eixample dissenyat per Ildefons havia

l’enginyer Cerdà, crescut

manera espectacular a partir del 1860. La Hisenda i el sector bancari: En els primers anys del segle els governs de la Restauració van dur a terme una política de sanejament de les finances públiques. La reducció dels interessos del deute, el control de les despeses de l'Estat i l’augment dels impostos van propiciar un cicle de nou anys, 1900-1909, de pressupostos amb superàvit, cosa mai vista en la història recent del nostre país.

109

La llei de 1899 va transformar al Banc d'Espanya. El banc estatal va passar a controlar l’emissió de bitllets, el que va permetre limitar la inflació i aconseguir l’estabilització de la pesseta, bàsica per al comerç exterior. En aquests anys es van fundar els principals bancs del futur, com els de Bilbao, Biscaia, Mercantil de Santander, Hispanoamericano (fundat amb capitals repatriats de Cuba) o l'Espanyol de Crèdit.

Conseqüències econòmiques de la Primera Guerra Mundial (1914 – 1918): La Gran Guerra va portar un boom econòmic per al país. La situació de neutralitat va permetre un creixement considerable de la producció i de les exportacions de matèries primeres, carbó i manufactures. La desaparició de la competència estrangera dels països bel·ligerants i l'enorme demanda per al seu proveïment d’aquests mateixos països en conflicte expliquen l’auge econòmic. No obstant això, la fi de la guerra i de la demanda dels països bel·ligerants va acabar amb l’eufòria i va desencadenar la crisi. El mercat intern no va ser capaç de substituir les exportacions. Moltes empreses van haver de tancar. Les classes treballadores, que ja havien patit un important procés inflacionari durant la guerra, van ser les més damnificades per la nova situació. No tots els sectors econòmics es van veure igualment afectats. El siderúrgic i el químic es van modernitzar; els ferrocarrils i la mineria van passar a mans nacionals en retirar el capital estranger; mentre que sectors com el tèxtil o l’agricultura van passar per més dificultats al no haver-se modernitzat.

110

De la crisi a l’eufòria dels anys vint: Les dificultats econòmiques europees van ajudar al fet que la crisi es perllongués fins a 1924. El cop d’estat de Primo de Rivera es va donar en un context de dificultats econòmiques. No obstant això, paral·lelament al que estava passant a Europa, la segona meitat dels vint va coincidir amb un nou període d’eufòria econòmica. La recuperació econòmica va permetre que la Dictadura portés a terme una ambiciosa política d’inversions en infraestructures. En aquests anys es van introduir novetats que tindran una llarga repercussió en la nostra economia: es van crear les Conques Hidrogràfiques per al desenvolupament del regadiu, es va invertir en la xarxa ferroviària nacionalitzant les línies, es va establir el monopoli de petrolis (CAMPSA) i la Companyia Telefònica. La contrapartida d’aquesta política inversora va ser la tornada a l’endeutament de l’estat. Aquesta circumstància va ser molt negativa a l’hora d’afrontar les repercussions a Espanya de la crisi de 1929 durant la II República.

Política: El 1898 hi va haver la crisi de Cuba, Espanya va perdre aquell territori en mans dels EUA. Es considera el final de l’imperi espanyol. El Segle XX a Catalunya es va caracteritzar pels conflictes obrers i per la recuperació de l’autonomia política de Catalunya després de la seva abolició el 1714. Fets importants: La Setmana Tràgica, la Mancomunitat de Catalunya, la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930, la segona república (1931-1939), la guerra civil (1936-1939), el franquisme (1939-1975), la transició (1975-1982) i el govern de Jordi Pujol (1980-2003).

111

Alfons XII va regnar des del 29 de desembre de 1879 fins l’any 1885, l’any en el que el monarca va morir als 27 anys víctima de la tuberculosis. Es va casar amb Maria Cristina d’HamburgLorena, amb qui va tenir 3 fills, el més petit seria rei des del seu naixement ja que va ser pòstum, va néixer després de la mort d’Alfons XII. Des del naixement d‘Alfons XIII, fins que va ser major d’edat el 1902, va assumir la regència

seva

mare,

Maria

Cristina

d’Hamburg-Lorena. Alfons XIII va regnar fins a la proclamació de la Segona República el 14 d’abril de 1931.

Societat a España el segle XX:

La població: La població espanyola va créixer de forma lenta però contínua en el primer terç del segle passant de 18,6 al 1900 a 23,5 milions d’habitants en 1930. La caiguda de la taxa de mortalitat, basada en les millores sanitàries, va ser la raó d’aquest increment demogràfic.

No obstant això, l’elevada mortalitat infantil, una de les més elevades d’Europa, era prova de l’endarreriment del país. La major catàstrofe sanitària va ser l’epidèmia de grip de 1918-1919, que va causar la mort a 230.000 persones, d’un total de vuit milions de malalts. Coneguda en el món com la "Grip Espanyola" va causar més morts a tot el planeta que la Segona Guerra Mundial.

112

Al costat de l’emigració interior del camp a les ciutats, que va portar a una creixent urbanització del país amb el cinquanta per cent de la població urbana a 1930, destaca l’emigració exterior, amb més d’un milió d’espanyols que van partir cap a Amèrica Llatina (Cuba , Argentina ...). L’auge de l’emigració va tenir lloc abans de la I Guerra Mundial. L’evolució social entre 1900 i 1930 La societat espanyola va seguir sent al llarg d’aquest període una societat marcada per grans diferències de riquesa entre els diversos grups socials. Els grups lligats a la indústria i a les finances van tenir un pes creixent en els classes altes. Molts nous burgesos, enriquits amb els fabulosos negocis propiciats per la Gran Guerra, es van anar integrant en la vella oligarquia dominant. El 1909 hi va haver la Setmana Tràgica a Barcelona En un fenomen lligat al procés d’urbanització, les classes mitjanes experimenten un augment significatiu en aquest primer terç del segle XX. Aquestes classes mitjanes, de vegades colpejades per dificultats econòmiques, van girar cap a postures polítiques d’oposició al règim de la Restauració, lligats als grups republicans o nacionalistes a Catalunya i al País Basc. Dos fenòmens destaquen pel que fa a les classes populars: el creixement numèric de la classe obrera, cada vegada més organitzada entorn dels sindicats CNT i UGT, i la pervivència d’una àmplia massa de jornalers sense terra al sud del país, en una situació social desesperada que els portarà cap a postures polítiques cada vegada més radicals.

113

El moviment obrer: Els socialistes, PSOE i UGT, es van implantar essencialment a Astúries, País Basc, Madrid i zones del camp andalús. Mentre els anarquistes i el seu sindicat la CNT van assentar el seu predomini a Catalunya, Aragó, Llevant i Andalusia. El PSOE, igual que els altres partits socialistes europeus, va viure una important crisi a partir del triomf de la revolució soviètica a Rússia en 1917. Finalment, la major part del partit es va negar a adherir-se a la Internacional Comunista propugnada per Lenin. Un petit grup es va escindir i va fundar en 1921 el Partit Comunista d'Espanya (PCE). Els comunistes eren un grup molt minoritari el 1930. Els anarquistes també van viure fortes tensions entre els partidaris de la lluita pacífica i la facció més extremista i revolucionària. Aquests últims van formar el 1927 la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), que tindria gran influència en la Segona República. Els sindicats catòlics, minoritaris, es van desenvolupar especialment a les regions del nord, on predominava el minifundi i de la petita propietat camperola. El 1917 es van agrupar en la Confederació Nacional Catòlicoagrària.

114

10. Informació del parc

Avui en dia, les entrades valen: -Entrada general -Nens 0-6 anys

7 euros 0 euros (gratuït)

-Nens 7-12 anys - Majors de 65 anys

4,90 euros 4,90 euros

El parc també disposa d’una web, la “Pàgina web oficial del Park Güell”: http://www.parkguell.cat/es/

115

11. Curiositats El parc el va encarregar Eusebi Güell, mecenes d’Antoni Guadí. El nom del parc s’escriu amb k ja que no li van deixar anomenar-lo parc amb català, perquè ell no volia tenir el seu parc com a “parque” el va anomenar park en anglès. El parc és accessible per a minusvàlids que van amb cadira de rodes, però a causa dels pendents i de la grandària del parc, algunes zones son difícils de visitar per a persones discapacitades. Malgrat tot, les àrees bàsiques poden visitar-se. L’aigua de la pluja també s’aprofita, perquè a la sala de les cent columnes es filtra l’aigua, cap a un dipòsit i quan el dipòsit està ple l’aigua que sobra se’n va cap a la font. L’òrgan responsable de la seva ordenació és “Parcs i jardins de l’ajuntament de Barcelona”. La imatge de la font es diu que és un drac però no saben si és un drac o una sargantana. La sala de les cent columnes en realitat no en té cent sinó 68. L’Eusebi Güell és va instal·lar en una casa de dins el parc que ara és una escola. Gaudí també es va instal·lar en una de les 3 cases, en la que va viure uns vint anys, des de 1906 fins a 1925, quan es va traslladar a viure a la Sagrada Família, pocs mesos abans de la seva mort., juntament amb el seu pare i la seva neboda .

116

Avui, la casa és un museu de Gaudí. L’any 2015 van visitar el parc 2.700 milions. Gaudí a part del Park Güell, també va fer la porta de la casa Vicens (Barcelona), algunes parts de la casa Calvet (Barcelona), trossos de la Sagrada Família, Torre de Bellesguard, Casa Batlló i Casa Milà, (Barcelona). El primer que va comprar una parcel·la en el Park va ser un amic de Güell, l’advocat Martí Tries i Domenèch, que va encarregar la construcció del seu xalet a l’arquitecte Juli Batllevell , l’any 1902. Al mateix any, Josep Pardo i Casanovas, contractista de l’obra, va edificar una casa mostra per tal de dinamitzar les vendes. 4 anys més tard, Gaudí va comprar-la i va decidir traslladar-s’hi a viure amb el seu pare i la seva neboda. La marca d’un transport adequat, les condicions complexes de la venda de les parcel·les (mitjançant antics contractes emfitèutics) i el caràcter exclusiu de la urbanització la van fer inviable. A falta de compradors, les obres s’abandonaren l’any 1941. Només s’havien construït dues de les 60 cases previstes. D’aquesta forma, el parc passava a ser un jardí privat que Güell cedia per actes públics, mentre començava a aparèixer en les guies turístiques de Barcelona com un dels punts més visitats de la ciutat.

117

11. Webgrafia i bibliografia

Webs: - http://www.es.mhcat.cat. - Historiaseglo20.org - slideshare.net -Viquipèdia /Park Güell. -Web oficial /Park Güell Barcelona.

Llibres: Em dic Gaudí. Carme Martín. Editorial Parramon Gaudí la vida d’un visionari. J.Castellar Gassol. Edicions de 1984. Gaudí. Joan Bassegoda i Nonell. Editorial Salvat.

118

I Guerra Mundial

Edurne Llácer Marc Tomé Yosra Chennoufi Amin El Badaoui 6è B. Escola Setelsis. Desembre de 2016.

119

ÍNDEX

1. Què és la foto?

2. Estat prebèl·lic

3. Desenvolupament de la guerra

4. Conseqüències de la I guerra mundial

5. Situació política després de la I guerra mundial

6. Situació econòmica després de la I guerra mundial

7. Situació social després de la I guerra mundial

8. Personatges destacats d’inicis del s.XX

9.Curiositats

10.Webgrafia i bibliografia

120

1. Què és la foto

La foto es va fer durant la primera guerra mundial, i s’hi veuen uns soldats que estan jugant a futbol: alemanys contra britànics. El títol de la foto és “La treva de Nadal”, i va ser una breu aturada no oficial que va succeir entre l’imperi alemany i les tropes britàniques estacionades al front occidental de la Primera Guerra Mundial durant el Nadal de 1914. La treva va començar la vigília de Nadal, el 24 de desembre de 1914, quan les tropes alemanyes van començar a decorar les seves trinxeres, després continuaren amb la celebració cantant nadales, concretament Stille Nacht (Santa nit). Les tropes britàniques a les trinxeres de l’altre costat van contestar amb nadales en anglès. Les dues tropes van continuar intercanviant salutacions de Nadal els uns amb als altres. Aviat cridaren per trobar-se a l’anomenada terra de ningú, on es van intercanviar petits regals: beguda, tabac...

L’artilleria va romandre silenciosa aquella nit, la treva també va permetre que els morts poguessin ser recuperats per poder-los enterrar. Es van fer enterraments conjunts a la terra de ningú.

121

Molts relats també parlen que durant la treva es van disputar partits de futbol en terra de ningú. Aquest fet apareix reflectit en alguns dels primers informes com una carta escrita per un doctor de la brigada de fusellers britànics, on s’hi explica que el resultat final va ser de 3 – 2 a favor d’Alemanya. Al front oriental també es va donar una particular versió de la Treva quan alguns oficials austríacs van iniciar una aproximació a la zona de Galítsia. Sembla que els russos van respondre positivament i els soldats van trobar-se en terra de ningú. Es van intercanviar regals i les tropes que assetjaven Przemyśl van plantar tres arbres de Nadal on desitjaven als combatents un bon Nadal i transmetien les seves esperances perquè s’arribés aviat a un acord de pau. En molts sectors la treva només va durar aquella nit, però en d’altres àrees va durar fins a inici de l’any 1915. Els comandants britànics van jurar que mai més tornaria a haver-hi treves, i per això, els anys següents s’ordenaven bombardejos durant tota la nit de Nadal. Sovint es veuen aquestes treves com un moment simbòlic de la pau i la humanitat enmig d’un dels esdeveniments més violents de la història humana.

2. Estat prebèl·lic Des de 1904 a 1914 hi van haver unes crisis violentes: -Primera crisis marroquí (1904-1906) -Crisis Bòsnia (1908-1909). -Segona crisi marroquí (1911) -Guerres balcàniques(1912-1913).

122

Rivalitats territorials: Entre França i Alemanya perdura el contenciós d’Alsacia i Lorena. El nacionalisme francès no deixa de reivindicar els territoris; els alemanys adopten mesures de germanització que provoquen incidents amb la població. A Saverne s’enfronten els militars germanics i la població alsaciana.

Rivalitats econòmiques: Fins a finals del s.XIX la supremacia industrial anglesa semblava incontestable, era el principal proveïdor de las potències continentals; però des de principis de segle, el ràpid desenvolupament de la indústria alemanya l’havia convertit en un competidor temible. A 1913 França adquiria tants

productes alemanys como anglesos; a Bèlgica les importacions

alemanyes conquereixen el primer lloc, inclòs a Amberes, feu tradicional dels anglesos; els holandesos prefereixen decididament els productes germanics i Rotterdam es converteix en un port de sortida per al comerç alemany; a Rússia les importacions alemanyes arriben a quadruplicar a les angleses. Alemanya havia conquerit molts mercats aprofitant la situació geogràfica central dins el continent i establint una organització flexible en els seus sistemes de crèdit.

123

El magnicidi va ser el detonant o pretext de l’escalat de la primera guerra mundial (1914-1918). l’arxiduc

El 28 de juny de 1914

Francesc

Ferran,

hereu

d’Àustriahongria és assassinat per un estudiant bosni a Sarajevo. La reacció de les potències en aquest episodi està determinada

fonamentalment

pels

problemes i tensions dels 10 anys anteriors. El govern austrohúngar veu en l’atemptat una prova del perill que per l’imperi representava el nacionalisme iugoslau i prova d’aprofitar el greu incident per enfonsar Sèrbia. L’imperi austrohúngar veia la possibilitat de guerra amb Rússia, i necessitaven el recolzament d’Alemanya, el van obtenir. El 28 de juliol, Austriahongria bombardeja Belgrat (capital de Sèrbia), Rússia defensa Sèrbia. França i Anglaterra diuen que també els ajudaran i així comença la guerra.

3. Desenvolupament de la guerra

Hi havia dos contingents bel·ligerants: Les potències centrals: Austriahongria, Alemanya, Turquia, Bulgària. Els aliats: França, Regne Unit, Rússia, Itàlia, EUA, Japó, Sèrbia. 1914 Agost: els alemanys derroten els Russos a Tanemberg. Setembre: Tropes britàniques i franceses detenen l’avanç alemany. Novembre: una línia de trinxeres des del mar del nord fins a Suïssa marca el front occidental.

124

1915 Febrer: submarins alemanys ataquen la flota britànica. Abril: la gran ofensiva de les tropes britàniques a Ypres, Bèlgica causa moltes baixes però guanyen trinxeres. Abril: les forces australianes neozelandeses i britàniques aterren a Gallipoli i intenten expulsar Turquia de la guerra. Maig: L’enfonsament del transatlàntic Lusitania causa 1400 morts, entre ells alguns estadounidencs. L’opinió pública americana es posa en contra d’Alemanya. Juny: Rússia comença a perdre terreny davant les forces austríaques i alemanyes al front Oriental .

1916 Febrer: una gran ofensiva alemanya contra el front francès de Verdú s’allarga pràcticament tot l’any. Maig: La batalla de Jutlandia, l’única gran batalla naval de la guerra, té lloc prop de la costa de Dinamarca. Juny: Moren més d’un milió de russos durant un atac frustrat a las forces austríaques. Juliol: a la batalla de Somme, França, moren nombrosos britànics el primer dia de lluita. Setembre: Els britànics utilitzen tancs per primera vegada.

125

1917 Abril: EUA s’uneix als aliats. Juliol - novembre: una important ofensiva britànica Passchendaele, Bèlgica, provoca 400.000 baixes. Desembre: Alemanya firma un armistici amb Rússia.

1918 L’arribada de noves tropes americanes a Europa occidental el 1918 i una exitosa ofensiva per part de les tropes aliades va produir un cansament generalitzat entre la població germana. La flota alemanya es va amotinar a Kiel durant l’octubre, i tant Turquia com Àustria–Hongria van demanar la pau. El novembre es va firma un armistici entre les potències aliades i Alemanya. La guerra acaba a les 11 hores del dia 11 de novembre .

126

4. Conseqüències de la guerra mundial

Després de la primera guerra mundial el món canvia per complert. Tota una generació d’homes joves va morir en combat i milions van ser ferits o havien quedat mutilats. Imperis sencers van desaparèixer del mapa i noves nacions lluitaven per sobreviure. Europa havia deixat de ser la primera potència mundial, ja que Gran Bretanya i França van quedar destruïdes després del conflicte, i Alemanya estava arruïnada. En aquell moment, EUA era la potència amb més poder econòmic i militar del món. El sistema capitalista basat en la propietat privada tal i com s’havia posat en practica a EUA, Gran Bretanya i França es va veure molt d’hora amenaçant. La revolució russa de 1917 condueix a l’establiment del primer estat comunista del món. Els comunistes promulgaven la propietat comunitària dels mitjans de producció, incloent tant la terra com la indústria. Molts creien que el comunisme aportaria una solució als problemes d’atur i pobresa. A Europa, diversos països van caure en mans del feixisme, que promulgava el domini nacional d’un fort govern dirigit per un sol líder. Itàlia als anys 20, i Alemanya, Espanya i molts països de l’Europa de l’est van ser governats per dictadors feixistes durant els anys 30. Quan va

finalitzar la Primera Guerra Mundial el 1918, la gent esperava

finalment que fos l’última de totes les guerres. Els polítics prometen una terra perfecta perquè hi visquessin els herois de la guerra. Es va fundar una organització internacional: la Lliga de les Nacions, amb finalitat de mantenir la pau mundial. Aquests desitjos es van veure frustrats per l’esclat d’altres guerres importants que la Lliga no va poder evitar: Xina, a Vijinia (Etiòpia) i Espanya. A finals dels anys trenta, estava clar que la gran guerra, nom amb el que es va conèixer llavors la Primera Guerra Mundial, tan sols era l’inici de moltes altres que es van desenvolupar al s.XX.

127

5. Situació política després de la I guerra mundial:

Al final de la guerra, va quedar clara la impossibilitat d’Europa de poder controlar, per ella sola, les relacions internacionals de forma pacífica. Per altra banda, els EUA es van convertir en el líder de la postguerra i el seu president Wilson, va formar els 14 punts per una pau justa el 1918. Es van firmar cinc acords de pau els quals posaven fi a la guerra, el més important amb Alemanya, el Tractat de Versailles. Es van signar uns altres amb Àustria, Bulgària, Hongria i Turquia. Al conjunt de tots ells es coneix com pau de París, la qual pretenia que els nous règims polítics havien de ser forts per combatre davant el perill de la propaganda revolucionària dels bolxevics russos. També pretenia que Alemanya perdés poder i quedés sota control i que el mapa europeu es reestructurés per poder fer front a les demandes de les minories nacionals. Els acords de pau que el componien no garantien que una altra guerra pogués esclatar.

128

6. Situació econòmica després de la I Guerra Mundial

L’efecte de la Primera Guerra mundial sobre l’economia és causa de múltiples polèmiques, ja que com tota anàlisi històrica i econòmica està profundament lligat a la ideologia política. En qualsevol cas, gairebé tothom coincideix que va ocasionar grans convulsions que marquen el final d’una època i l'inici d’una transició cap a un nou ordre mundial que es consolidaria amb el final de la segona guerra mundial. Molts autors veuen en la gran depressió una conseqüència directa de la magnitud dels canvis que es produïren.

7. Situació social després de la I Guerra Mundial

Agricultors i assalariats patiren l’atur i els elevats preus. Les classes mitjanes s’empobriren, fet que contribuí a què abracessin causes com el feixisme, desconfiant de la democràcia. Altres grups, com especuladors o industrials, acumularen fortunes immenses. Un país on les empreses i la banca acumularen grans beneficis fou Espanya, país neutral que exportà tèxtils, calçats, metalls i minerals als països en conflicte. A l’inrevés, això no ajudà les classes més modestes, que van veure com els preus pujaven molt més que els salaris, i contribuí a l’increment de la conflictivitat social. Destaca el fenomen de la incorporació de la dona al treball, per substituir la manca d’homes, i la progressiva implantació del vot femení i l’ampliació de drets.

129

8. Personatges destacats d’inicis del s. XX

Richard Strauss, Alemanya. Va ser un destacat compositor i director d’orquestra.

Heinrich Schenker, Austria-Hongria. Va ser un teòric de la música, més conegut per l’aproximació als anàlisis musicals.

Margaret Macmillan,Canadà. És una historiadora i catedràtica de la Universitat d’Oxford.

130

9. Curiositats

- Una creu, aixecada a Saint-Yves el 1999, commemora el lloc de la treva de Nadal.

- El salm que es va llegir durant la treva, per enterrar els soldats britànics i alemanys morts: El senyor és el meu pastor, res em falta. Sobre camps verds em fa reposar , Per aigües tranquil·les em condueix. El senyor em dóna noves forces, Em consola, em fa perseverar. Em porta per bon camí, per a l’amor del seu nom. Encara que camini per una vall fosca No tindré por de cap mal perquè Ell està amb mi.

- L’1de gener de 1915, els britànics van aixecar una vegada més la bandera blanca, i es va organitzar una reunió entre els soldats que es coneixien d’abans de la guerra. Aquest cop, però, les forces franceses no van complir amb l’alto el foc i van continuar bombardejant les posicions alemanyes.

131

10. Webgrafia i bibliografia

https://ca.wikipedia.org/wiki/Conseq%C3%BC%C3%A8ncies_econ%C3%B2mi ques_de_la_Primera_Guerra_Mundial https://ca.wikipedia.org/wiki/Conseq%C3%BC%C3%A8ncies_p%C3%B3litica_d e_la_Primera_Guerra_Mundial https://es.scribd.com/doc/113427865/La_primera_guerra_mundial_para_niños https://ca.Vikipedia.org/wiki/Treva_de_Nadal http://www.ara.cat/etiquetes/primera_guerra_mundial.html www.eldiario.es/cultura/primera_guerra_mundial_artistas_O_26457342.htm/ www.operaworld.es/1914/musica

Titol: Siglo XX Autor: AAVV Editorial: Ediciones B, 1997

Titol: Diccionari català-castellà Autor: Enric Hernàndez-Roig Editorial: Alvartí, 1980

Titol: Historia del mundo contemporáneo Autor: AAVV Editorial: C.O.U

132

GUERNICA

Clara Bonvehí Lucas De la Riva Alèxia Fernández

6èC. Escola Setelsis. Desembre 2016

133

ÍNDEX

1. Biografia 2. Any creació obra 3. Organització política Espanya 4. Organització econòmica 5. Organització social 6. Art: arquitectura 7. Art: escultura 8. Art: pintura 9. Art: literatura 10. Art: música 11. Curiositats i altres 12. Bibliografia i Webgrafia

134

FITXA DE L’OBRA

Tipus: quadre Artista: Pablo Picasso Data de creació: 1937 Tècnica: oli sobre tela Estil: cubisme Dimensions: 350 ( altura ) x 780 ( llargada) cm Ubicació: Museu Reina Sofia ( Madrid )

1- Biografia

Pablo

Ruiz

Picasso

(Màlaga,

Andalusia, 25 d'octubre del 1881 – Mogins, la Provença, 8 d'abril del 1973), més conegut pel nom artístic de Pablo Picasso, ja que sempre signava amb el segon cognom, va ser un pintor andalús, un dels més reconeguts del segle XX, conegut sobretot perquè va crear

cubisme

juntament

amb

Georges Braque. En la seva dilatada carrera, va evolucionar per diferents estils i va conrear altres disciplines com la ceràmica, l'escultura amb bronze, el collage, i fins i tot va fer poesia. Va crear més de 20.000 obres al llarg de la seva vida.

135

2- Any creació obra L’any 1937 es va crear l’obra de Guernica. Per crear el quadre es va tardar des del dia 26 d’abril fins al juny.

3. Organització política Espanya El dictador que hi va haver l’any 1937, va ser Francisco Franco Bahamonde, (4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador] espanyol, cap d'estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975. Amb el suport d'altres caps militars el 1936 s'alçà en armes contra el govern legalment constituït de la Segona República Espanyola, i rebé el suport del feixisme europeu: del nazisme, amb la legió Còndor amb material bèl·lic modern, i del feixisme italià.

4. Organització econòmica Espanya La guerra civil espanyola va començar el 18-19 de juliol de 1936 i va acabar l’1 d’abril de 1939. Les tensions acumulades durant anys, bipolaritzades en les forces de dreta i d’esquerra, van esclatar violentament pel juliol de 1936. Un cop orquestrat des de la dreta contra el govern del Front Popular esquerrà, elegit democràticament pel febrer d’aquell mateix any, va donar lloc a una guerra sagnant d’àmplies conseqüències. La guerra s’explicà perquè el cop d’estat no va triomfar arreu. Mentre en algunes zones triomfava de seguida, en d’altres la resistència de les forces lleials a la República va impedir-ho.

5. Organització social Espanya

La Guerra Civil Espanyola (18 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle XX, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors.

136

6. Art: arquitectura

L'any 1937, en plena guerra civil espanyola, el govern de la República va participar a “l'Exposition internationale des arts et techniques dans la vie moderne”, coneguda popularment com l'Exposició Internacional de París de 1937. La guerra civil que s'estava vivint a Espanya comportà un canvi en la concepció del projecte, incialment més encarat a l'exaltació dels avenços tècnics dels diferents països, i el Pavelló espanyol s'acabà convertint en un testimoni de la tràgica situació política del país: "El carácter que debe tener la Sección Española de la Exposición (...) puede y debe representar el momento presente y el esfuerzo maravilloso del pueblo español por defender su independencia y la causa de la paz en el mundo". L'exposició va durar del 25 de maig fins al 25 de novembre de 1937. El Pavelló, però, no es va inaugurar fins al 12 de juliol. Es trobava situat a l'Avinguda del Trocadero prop dels pavellons d'Alemanya i de la Unió Soviètica.

137

7. Art: escultura

Els inicis del XX són prometedors per a l'escultura espanyola. Destaquen figures com Àngel Ferrant, Alberto Sánchez Pérez, Pablo Gargallo i Julio González. En els anys 50, després del nefast període de la guerra civil i la postguerra, es va produir el renaixement de l'art espanyol i en concret de l'escultura amb les obres expressionistes i abstractes de Pablo Serrano, Jorge Oteiza i Eduardo Chillida, carregades de renovació i contingut cultural basc, l'abstracció d'Eusebio Sempere, Martín Chirino i Andreu Alfaro o l'hiperrealisme d'Antonio López.

8. Art: pintura Amb aquest quadre anomenat Guernica, Picasso va voler denunciar el bombardeig brutal de la ciutat de Guernika el 1937 per l’aviació alemanya, que donava suport al bàndol franquista.

138

9. Art: literatura Als anys 30 torna la literatura més reflexiva, que analitza el context històric i preludia l'existencialisme, com per exemple l'obra d'André Malraux o Louis-Ferdinand Céline. Els autors de cada país estan marcats per la situació política, amb canvis de règim i l'auge del totalitarisme. Entre ells: Rafael Alberti Merello (El Puerto de Santa María, Cadis, 16 de desembre de 1902 28 d'octubre de 1999) fou un poeta espanyol. Federico García Lorca (Fuente Vaqueros, Granada, 5 de juny de 1898 – entre Víznar i Alfacar, Granada, 18 d'agost de 1936) va ser un poeta, dramaturg i prosista andalús, també conegut per la seva destresa en moltes altres arts. Juan Ramón Jiménez Mantecón (Moguer, Huelva, 23 de desembre de 1881 - San Juan, Puerto Rico, 29 de maig de 1958) fou un poeta i professor universitari espanyol en llengua castellana guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1956, conegut sobretot per l'obra “Platero y yo”.

10. Art: música Joan Albert Amargós i Altisent (Barcelona, 1950) és un compositor català. Artista més conegut pel gran públic per haver arranjat temes per a Joan Manuel Serrat i Miguel Poveda.

Miquel Asins Arbó (1918-1996), nascut a Barcelona, desenvolupà la seva carrera a València; és autor de molta música per a banda.

139

11. Curiositats i altres A principis del 1937 Picasso es trobava a París en un període de crisi personal i creativa. Durant el mes de gener va rebre al seu apartament la visita de Josep Renal, Joseu Lluís Sert, Juan Larrea, Jose Bergamín i Max Avlo, que el van visitar per fer-li l’encàrrec de pintar un mural, per decorar el pavelló espanyol de l’exposició Internacional de París, oficialment anomenada Exposició Internacional de les Arts i tècniques en la vida moderna, que tindria lloc durant aquell mateix any. Aquella exposició havia de servir per mostrar arreu del món la situació política d’Espanya.. Picasso va acceptar.

12. Webgrafia i Bibliografía

Webgrafia https://ca.wikipedia.org/wiki/Guernica_(quadre) https://ca.wikipedia.org/wiki/ Guerra-Civil-Espanyola https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista-de-compositors-(A-1) https://ca.wikipedia.org/wiki/Francisco-Franco-Bahamonde www.buixaweb.com/historia/temes/escat/guerra civil espanyola.htm

Bibliografia Títol: Medi 6 Autor: Vicens vives Editorial: Món de colors Any d’edició: 2010

140

LA VIDA ÉS BELLA Blanca Bonache Clàudia Bonvehí Èric Danciu Laia Semís 6èA. Escola Setelsis. Desembre de 2016

141

ÍNDEX 1- Títol i autor de l’obra

2- Any de creació

3- Organització política

4- Organització econòmica

5- Organització social

6- Art: arquitectura

7- Art: escultura

8- Art: pintura

9- Art: literatura

10-Art: música

11- Curiositats i altres

12- Bibliografia i webgrafia

13- Glossari

142

1- Títol autor de l’obra ”La vida és bella” va ser creada per Roberto Benigni que va néixer a Itàlia el 27 d’octubre de 1952. Va obtenir certa

fama en el món de

l’espectacle, durant la meitat dels 70, amb els seus monòlegs.

“La vida és bella” relata la vida d’una família jueva a l’època dels nazis. El protagonista és un home que arriba a Itàlia amb el propòsit de quedar-se a viure allà, obrir una llibreria i fer una família.

Només en arribar a Itàlia troba la dona de la seva vida amb la que es casarà i tindrà un fill. Però abans de casar-se haurà de treballar de cambrer en un restaurant de luxe del seu tiet. Després de diverses visites porten al seu fill amb un tren al camp de concentració on se’ls reclourà, hauran de realitzar treballs forçats i on intentaran matar el nen ficant-lo a la cambra de gas, però gràcies a l’enginy del pare no ho aconseguiran.

143

2- Any de creació “La vida és bella” és una pel·lícula italiana estrenada el 1997 i doblada al català. Va ser creada a l’edat contemporània (segle XX).

3- Organització política Les causes de la segona guerra mundial van ser que es van enfrontar perquè uns volien dictadura i els altres democràcia.

Es van enfrontar: Perdedors (nazis/feixistes/eix)

Guanyadors (aliats)

Itàlia

URSS (Rússia)

Alemanya

Gran Bretanya

Japó

França

Estats Units Hitler: Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 – Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un políticaustríac, principal ideòleg del nazisme. Esdevingué, escollit democràticament, Canceller d'Alemanya, però progressivament anà eliminant els mecanismes de separació de poders dins l'estat alemany aglutinant-los en la seva persona i esdevenint de facto un dels dictadors més poderosos del segle XX. Liderà el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys i fou canceller del Tercer Reich.

144

Mussolini: Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 27 d'abril del 1945), fou el cap d'estat dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943. Va ser el creador d'un règim antidemocràtic anomenat feixisme, en el qual ell va rebre el sobrenom de Duce (guia o cap).

Les conferències de pau i els canvis territorials: Des que la guerra va començar a canviar de signe en favor dels aliats, aquests van començar una sèrie de conferències per definir les condicions de pau després de la derrota de l’Eix. A la conferència de Ialta (febrer de 1945), entre EUA URSS i Gran Bretanya, Alemanya es divideix en quatre zones igual que Berlín, la seva capital; es decideixen les reparacions de guerra que ha de pagar Alemanya.

Conseqüències de la Segona Guerra Mundial - pèrdues humanes: entre 40 i 50 milions de morts (més mutilats, ferits, etc.); - augment de la mortalitat entre la població civil (a Polònia, el 97 % dels morts van ser civils, i a Rússia el 50 %); - desplaçaments de població; - destrosses materials; especialment a Alemanya, Polònia i URSS; ciutats, vies de comunicació (carreteres i línies fèrries), instal·lacions industrials; - carestia i fam; crisi econòmica a Europa; - pèrdua de l’hegemonia mundial per part d’Europa; - dues grans potències mundials: EUA i URSS; - decepció moral; holocaust jueu (6 milions de jueus morts); camps d’extermini; judici de Nuremberg;

145

A la II Guerra Mundial (1939-1945) es van produir bombardeigs massius contra les ciutats i es van llançar dues bombes atòmiques sobre el Japó (Hiroshima i Nagasaki). Hi va haver 50 milions de morts. A més moltes persones es van quedar sense casa i feina.

L’impacte causat per la segona guerra mundial va impulsar la fundació l’any 1945 de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) els objectius de la qual són el manteniment de la pau i la cooperació entre països. EL 1948 l’ONU va elaborar la Declaració Universal dels Drets Humans. Consta de 30 articles que recullen els drets fonamentals que té tothom sense distinció de: raça, color, sexe, religió o llengua.

4- Organització econòmica Al llarg del segle XX, l’economia mundial va experimentar un desenvolupament sense precedents gràcies als avenços de la ciència i de la tecnologia. El gran creixement econòmic es va centrar en unes zones molt determinades del planeta: principalment a Europa Occidental, Americà del Nord i Japó. Actualment, tots aquests països acumulen la major part de la riquesa mundial.

146

5- Organització social La URSS va ser el país més afectat per la II Guerra Mundial, va perdre una xifra escandalosa de població: més de 20 milions de morts. La van seguir Polònia, país que va perdre més de 6 milions d’habitants, Alemanya i Iugoslàvia, mentre que a la resta d’Europa i els Estats Units el nombre de baixes va ser més baix. Al sud-est asiàtic la guerra i la repressió també va provocar grans pèrdues, especialment a la Xina on les estimacions de morts civils i militars van de 2 a 13,5 milions segons les fonts consultades, mentre que el Japó, va patir més de 1,5 milions de baixes militars.

La bomba atòmica sobre Hiroshima i Nagasaki va causar una gran destrucció

147

6- Art: arquitectura Els arquitectes del segle XX

pensaven que l’arquitectura havia d’estar, en

primer lloc, el servei de les persones. Per això van utilitzar els nous materials industrials de construcció (formigó armat, alumini, acer, vidre...) pensant en la funció que havien de tenir aquests edificis. Molts arquitectes van donar una gran importància a la simplicitat de les formes i a la geometria, però també a la integració de l’edifici en el seu entorn natural. A la segona meitat del segle XX el nazisme, en mans de Hitler i Goebbels, va imposar a Alemanya un art peculiar, diferent, exclusiu, un art que utilitzaven com a instrument fonamental per la consolidació del règim i la submissió de les masses. I és que aquell temps la cultura en general es va utilitzar com a arma del nazisme per transmetre els ideals de Hitler. El dictador era un apassionat de l’art; quan encara era jove va intentar entrar a l’acadèmia de Belles arts per estudiar pintura. Però mai va arribar a aconseguir-ho.Es diu que per a tot això va anar desenvolupant en ell el seu complex contra la societat. Vicente Agustí Elguero nascut al 31 de març de 1942 va ser un arquitecte espanyol, d’origen valencià. Va desenvolupar inicialment la seva carrera professional a Madrid. Després d’ingressar la Direcció General de Presons va dissenyar establiments penitenciaris per tot Espanya. Va rebre el títol com a millor arquitecte a l’any 1913 a l’escola superior d’arquitectura de Madrid.

OBRES: Cine Legazpi (1930), a Madrid.

148

7- Art: escultura Els escultors van simplificar i distorsionar les formes i van utilitzar tot tipus de materials (ferro, plàstic, materials reciclats...) per crear obres molt allunyades de la realitat visible..

Josep Aixa Íñigo (València, 28 novembre de 1844 - ibíd., 21 d abril de 1920) va ser un escultor espanyol que va desenvolupar la major part del seu treball més destacat a la ciutat de València.

149

8- Art: pintura Durant el segle XX van sorgir nombrosos corrents pictòrics que tenien en comú l’experimentació amb la forma i el color i la recerca de l’expressivitat. Els cubistes com Picasso o Juan Gris van desintegrar els objectes. Salvador Dalí va deformar les figures d’una manera dramàtica i Juan Miró va crear un món poètic molt personal.

Autor:Pablo Picasso Estil:Cubisme Títol original:Paisatge mediterrani

Autor:Salvador Dalí Estil:Surrealisme Títol original:Paisatge amb papallones

Autor:Juan Gris Estil:Cubisme Títol original: Ampolla d’aigua i fruitera

150

9- Art: literatura BIOGRAFIA ANNA FRANK: El diari d'Anne Frank és un llibre amb els escrits del diari que la jove juevaAnne Frank va escriure en neerlandès al llarg de dos anys, durant l'ocupació nazi dels Països Baixos. La primera publicació aparegué el 1947 amb el títol HetAchterhuis: Dagboekbrieven van 12 Juni 1942 - 1Augustus 1944 («La casa del darrere: notes del diari del 12 juny de 1942 a l'1 d'agost de 1944»). Després de l'arrest per la Policia Verda i la deportació al camp de concentració Westerbork de la família Frank, van trobar a les possessions familiars el diari d'Anne Frank. Com que la situació d'Anne era incerta en aquell moment, el diari va ser conservat. Després de la guerra resultà que Anne, com la seva mare, germana, la família Van Daan i Senyor Dussel, no van sobreviure al camp. Només el seu pare, Otto Heinrich Frank, va sobreviure als horrors. El 1947 Otto Frank va decidir redactar i publicar el diari. Des d'aleshores, el diari ha estat traduït a més de seixanta llengües i també algunes pel·lícules s'hi van basar, com The Diary of Anne Frank (1959), que va guanyar tres Oscars. El 30 de juliol de 2009 la Unesco va anunciar que el Diari d'Anne Frank seria afegit a la Llista de Patrimoni de la Humanitat de documents.

BIOGRAFIA GIANNI RODARI: Va néixer a el 23 d'octubre de 1920 a Omegna, el Piemont, una petita ciutat de la Província de Novara, situada al nord d'Itàlia. Va morir a Roma el dia 14 d'abril de1979 en el transcurs d’una operació quirúrgica a l'edat de 59 anys. Va

ser

mestre,

escriptor,

pedagog

periodistaitalià. És una de les figures més rellevants de la literatura infantil.

151

10-Art: música Durant la II Guerra Mundial moltes cançons es van convertir en un fenomen global, com “Lili Marleen”, per part alemanya. La música més coneguda era òpera i les cançons: Die Kathrin, La luna, The Old Maid amol the Thief.

11-Curiositats i altres -Durant la II Guerra Mundial va explotar una mina alemanya molt valuosa. -Hi ha una còlonia que és diu “la vida és bella”. -Calvin Graham va ser el soldat nord-americà més jove en actiu.

Calvin

Graham va mentir sobre la seva edat i es va allistar a la Marina amb tan sols 12 anys, el 1942. La seva veritable edat només es va descobrir després de resultar ferit en combat. -El 1942, es va prohibir a les emissores musicals de ràdio acceptar peticions dels radiooients.

12- Bibliografia i webgrafia Bibliografia – Llibre Medi 6è. Ed Vicens Vives Webgrafia - https://ca.wikipedia.org/wiki/Segona_Guerra_Mundial

152

13- Glossari Hegemonia- Superioritat o supremacia que un estat exerceix sobre dels altres. Holocaust jueu- Sacrifici que antigament s’oferia als déus, i en el qual sacrificaven persones o animals. Es diu de la matança de persones de religió jueva que es va fer durant la II Guerra Mundial. Carestia – Escassetat d'alguna cosa; per antonomàsia, dels queviures. Pujada de preu de les coses d'ús comú. Població civil- Dels ciutadans o que hi està relacionat. Que no és militar.

153

UNIÓ EUROPEA

Sebi Lacustoiu Aitana Medina Laura Serra

6èC. Escola Setelsis. Desembre 2016

154

ÍNDEX

1- EDIFICI 2- LUCIEN DE VESTEL 3- PER QUÈ ES VA CREAR LA UE 4- MONEDA DE LA UE 5- FRONTERES 6- REQUISITS PER FORMAR PART DE LA UE 7- AMPLIACIÓ DE LA UE 8- WEBGRAFIA 9- BIBLIOGRAFIA

155

1- EDIFICI Localització: Brussel·les, Bèlgica Inici/ finalització de la construcció: 1963 -1969 Propietaris: Comissió Europea Altura: 130,3m Dimensions: 111.200m2 (de soterranis) i 14 pisos (inclosa la planta baixa) Superfície: 240.500m2 Arquitecte(s): Lucien De Vestel, Jean Gilson, André Polak i Jean Polak Modificació: 2004

2- LUCIEN DE VESTEL (biografia)

Naixement: 25-01-1902 (Ixelles) Mort: 21-08-1967 (Brusel·les) Nacionalitat: Belga Lucien De Vestel va ser un arquitecte Belga conegut pel disseny de l’edifici Berlaymont a Brussel·les. Ell era un arquitecte d’estil modernista que va fer molts treballs, entre guerres; va construir d’habitatges i blocs o apartaments, on es necessitava una gran experiència en textures i colors.

156

3-PER QUÈ ES VA CREAR LA U.E?

La Unió Europea té els seus origens en la declaració de Schumann i la creació de la comunitat Europea del Carbó i l’Acer formada per sis països (Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg), al 1951. Des d’aleshores, la unió ha crescut amb l’admissió de nous països membres. El 23 de juny de 2016, el Regne Unit votà a favor d’abandonar la U.E.

4- MONEDA DE LA UE

L’euro (EURO €) és la moneda oficial de 17 països de la U.E: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Espanta, Estònia, Finlàndia, França (amb les illes: St. Pere i Miquelon, St. Martí, St. Bartomeu, Guadalupe, Güiana Francesa, Martinica, Reunió i Mayotte), Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Portugal, i 4 microestats: Andorra, Mònaco, St. Marino i la Ciutat del Vaticà, també és utilitzada a Montenegro i Kosovo.

157

5- FRONTERES

Una frontera és la franja de territori de les nacions, ubicada als límits de cada país és a dir, una frontera marca la separació dels països. Actualment Europa està formada per 28 estats independents, dos dels quals, Rússia i Turquia, tenen la major part del territori a Àsia. En alguns casos, les fronteres entre aquests estats s’ha mantingut durant molts anys; però en altres, s’han establert recentment i no sempre de manera política.

6- REQUISITS PER FORMAR PART DE LA UE

Per a poder formar part de la Unió Europea, es necessita: respectar els principis de llibertat, democràcia, respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals, i estats de dret.

158

7- AMPLIACIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA Alemanya (1958) Àustria (1995) Bèlgica (1958) Bulgària (2007) Xipre (2004) Croàcia (2013) Dinamarca (1973) Eslovàquia (2004) Eslovènia (2004) Espanya (1986) Estònia (2004) Finlàndia (1995) França (1958) Grècia (1981) Hongria (2004) Irlanda (1973) Itàlia (1958) Letònia (2004) Lituània (2004) Luxemburg (1958) Malta (2004) Països Baixos (1958) Polònia (2004) Portugal (1986) Regne Unit (1973) República Txeca (2004) Romania (2007) Suècia (1995)

159

8- WEBGRAFIA https://es.wikipedia.org/wiki/Uni%C3%B3n_Europea https://es.wikipedia.org/wiki/Ampliaci%C3%B3n_de_la_Uni%C3%B3n_Europea https://es.wikipedia.org/wiki/Euro https://ca.wikipedia.org/wiki/Frontera http://www.idcnacional.org/%3Foption%3Dcom_content%26view%3Darticle%2 6id%3D297:isabes-cuales-sonl&sa=U&ved=0ahUKEwih_9P0z9LMAhUMxYMKHdDgAK8QwW4IOjAS&usg=A FQjCNFTo0wJdg4vZp3TSvARd9dVwa9wRA

9- BIBLIOGRAFIA

MEDI 6 Autors: R. Casajuana Botines, E. Cruells Monllor, M.García Sebastián, C. Gatell Arimont, Mª. J. Martínez De Murguía Larrechi. Editorial: Vicens Vives. Any d’edició: 2010.

ATLES JÚNIOR Il·lustrador: Marcel Socias. Editorial: Vicens Vives. Any d’edició: 2014.

160

MUR DE BERLÍN

Sònia Closa Gerard Espuga Lara Juàrez Dèlia Marcut 6è A. Escola Setelsis. Desembre de 2016

161

Índex:

1. Títol i autor de l’obra (biografia) 2. Any de creació 3. Guerra Freda 4. Organització econòmica de Catalunya i Espanya 5. Organització social de Catalunya i Espanya 6. Art: pintura 7. Art: literatura 8. Art: música 9. Curiositats de 1961 10. Bibliografia i webgrafia

162

1.Títol i autor de l’obra (biografia). Després de la Segona Guerra Mundial, la ciutat de Berlín es dividiria en el Berlín est, que es convertiria en la capital de l’Alemanya de l’Est, i el Berlín oest, que es convertia en un enclavament occidental, envoltat pel mur de Berlín durant el període 1961-1989, mentre Bonn es convertia en la capital provisional d’Alemanya. Després de la reunificació alemanya del 1990, la ciutat recobrava el seu estatus de capital de tota Alemanya i oferia 147 ambaixades estrangeres

2.Any de creació. El Mur de Berlín la propaganda de l’RDA el considerava un “mur de protecció antifeixista”, en altres llocs també va ser anomenat “mur de la vergonya ”, era part de la frontera interalemanya i separà Berlín Oest de Berlín Est i de l’RDA del 13 d’Agost de 1961 al 9 de Novembre de 1989. És el símbol més conegut de la Guerra Freda i de divisió d’Alemanya. Al menys 86 persones van morir a mans de les forces de seguretat de l’RDA mentre intentaven fugir cap a l’Oest. Altres fonts parlen d’un mínim de 238 morts, incloent-hi els morts en accident. El Mur de Berlín es va fer per evitar que els habitants de la zona controlada per la URSS passessin a la banda occidental. La Segona Guerra Mundial la van guanyar Gran Bretanya, França, Estats Units, URSS (Rússia), entre els països més importants. La van perdre Itàlia, Alemanya i Japó. Després de la Segona Guerra Mundial va venir una altra guerra, però no una guerra d’armes i morts, sinó una guerra d’amenaces, “la Guerra Freda”. Hi competien per una banda els comunistes i per l’altra, els capitalistes.

163

3.Guerra Freda Amb el terme Guerra Freda s’al·lueix a l’enfrontament tàctic entre l’URSS i els Estats Units, amb els seus aliats, després de la Segona Guerra Mundial (1945). La Guerra Freda va començar, l’any 1947, després de molta tensió política entre un bloc i un altre. Era un enfrontament no declarat, sense ofensives militars, basat en la mútua amenaça (incloent-hi el desenvolupament de bombes atòmiques) i en l’intent per expandir les àrees d’influència respectives, ja que arran del llançament de les bombes d’Hiroshima i Nagasaki, hi havia molta por d’entrar en una guerra nuclear. Els països de l’òrbita americana defensaven el capitalisme (bloc capitalista, units per l'OTAN des del 1949), mentre que els partidaris dels russos vivien versions diferents del comunisme (bloc comunista) units pel pacte de Varsòvia (1955). La Guerra Freda va afavorir l'espionatge, les curses espacial i armamentista així com diversos conflictes armats de baixa intensitat (per oposició al possible enfrontament total entre els dos blocs). La guerra freda es va acabar l'any 1991 amb el desmembrament de l'URSS i la caiguda del comunisme que es va donar entre 1989 (caiguda del mur de Berlín) i 1991 (cop d'estat a l'URSS), entre els blocs occidental-capitalista, liderat pels Estats Units, i oriental-comunista, liderat per la Unió Soviètica. Aquest enfrontament va tenir lloc als nivells polític, ideològic, econòmic, tecnològic, militar i informatiu. Cap dels dos blocs va prendre mai accions directes contra l'altre, raó per la qual es va denominar al conflicte «guerra freda». Aquestes dues potències es van limitar a actuar com a «eixos» influents de poder en el context internacional, i a la cooperació econòmica i militar amb els països aliats o satèl·lits d'un dels blocs contra els de l'altre. Si bé aquests enfrontaments no van arribar a desencadenar una Guerra Mundial, l'entitat i la gravetat dels conflictes econòmics, polítics i ideològics, van marcar significativament gran part de la història de la segona meitat del segle

164

XX. Les dues superpotències desitjaven implantar el seu model de govern en tot el planeta. Els límits temporals de l'enfrontament s'ubiquen entre 1945 i 1947 (fi de la Segona Guerra Mundial i fi de la postguerra respectivament) fins a 1985 (inici de la Perestroika, moviment que volia reconstruir Rússia de manera més democràtica) i 1991 (dissolució de la Unió Soviètica).

Berlín Mundial

després de la II Guerra

Alemanya després de la II Guerra Mundial.

165

4. Organització econòmica de Catalunya i Espanya Després de la caiguda de la dictadura de Franco (1975) l’economia va anar millorant. Va pujar la renda i el benestar de la població. Espanya va començar a obrir el seu mercat, va començar a fer més comerç exterior i va rebre diners dels EUA, a canvi d’instal·lacions militars que EUA posava a Espanya per poder tenir una base provisional en plena Guerra Freda. També començava el turisme.

5. Organització social de Catalunya i Espanya Al llarg de tot el segle XX, a Espanya es produeixen grans moviments migratoris, especialment en el període comprès entre 1961 i 1973. Els principals punts de partida eren àrees com Galícia, Aragó, Extremadura i Múrcia, i els principals punts de rebuda eren Catalunya, el País Basc i Madrid.

Comunitat Econòmica Europea: es va crear el 1957 i ha anat incrementat el nombre dels estats que en són membres. Pretén crear un espai comú europeu que fomenti el desenvolupament econòmic i social dels estats membres i protegir els drets de tots els seus ciutadans. S’ha unificat la moneda (l’euro). Les monedes i els bitllets d'euro entraren en circulació l'1 de gener del 2002.

166

6. Art: pintura El tram més gran que és conserva del Mur de Berlín mesura 1,3 Km, i es coneix com East Side Galery. És la galeria d’art a l’aire lliure més llarga del món. Al llarg del mur es poden veure centenars de gràfics d’artistes de tot el món que van pintar el canvi després de la caiguda del mur, les seves obres mostren el sentiment d’alegria i esperança per un futur lliure i millor, però també missatges de protesta. Les que criden més l’atenció són les pintures del líder rus Leonid Brezhner fent un petó a Erich Honecker, líder de la República Democràtica Alemanya.

167

7.Art: Literatura. Durant el temps que hi havia el mur de Berlín en el costat occidental hi havia escriptors com Grass, Lenz, Balls i en el costat oriental, hi havia escriptors que estaven censurats pel règim comunista. Quan va caure el mur, escriptors com Günter Grass van escriure llibres sobre la caiguda del mur. També va fer que comencés un moviment literari, sobretot amb els joves escriptors de la banda oriental, ja que ara tenien llibertat d’escriure el que volguessin. Això va afectar a tota la cultura: cine, teatre, literatura... van ser escriptors com Ingo Schulze, Julia Franck, Judith Herman, Thomas Hettche.

8. Art: Música Es van fer moltes cançons sobre el mur de Berlín i la destrucció del mur, però algunes de les més famoses són les següents: Berlín de Lou Reed, on es troben dos enamorats a l’Alemanya dividida. Els cantants que van publicar cançons aquells anys van ser: Cliff Richard i The Shadows: The Young ones. Elvis Presley: G.I Blues. Roberto Carlos: Louco por vocé. I els Beatles fan les seves primeres actuacions a Liverpool.

168

9.Curiositats de 1961 - Es fa el primer vol espacial tripulat per Yuri Gagari. - 4 d’agost, al Canadà un grup de científics amb dinamita fan la major explosió no atòmica de la història. - 31 d’agost, Espanya retira les seves últimes tropes del Marroc. - 20 de gener, a Estats Units, John Kenedy es fa president. - 18 de juliol, a Espanya la policia destapa la primera acció terrorista d’ETA: saboteja la línia fèrria de Madrid- Barcelona, on anava un grup d’excombatents.

10.Webgrafia i bibliografia Viquipèdia Llibre de medi 6è Ed Vicens Vives

169

SALA DEL GOVERN DE LA GENERALITAT

Carles Feixas Wissal Frarchi Lorena Merino Joan Vilaseca 6Ã¨ A Escola Setelsis, Desembre, 2016

170

ÍNDEX

1.Títol i autor de l’obra (biografia) 2.Any de creació 3.Organització política de Catalunya i Espanya 4.Organització econòmica de Catalunya i Espanya 5.Organització social de Catalunya i Espanya 6.Art: arquitectura 7.Art: escultura 8.Art: pintura 9.Art: literatura 10.Art: música 11.Curiositats i altres 12.Bibliografia i webgrafia 13.Glossari

171

1. Títol i autor de l’obra (biografia) Antoni Tàpies i Puig, marquès de Tàpies (Barcelona, 1923- 2012) fou un pintor, escultor i teòric de l’art català. Fou un dels principals exponents a escala mundial de l’informalisme i és considerat com un dels artistes catalans més destacats del segle XX. L’obra de l’artista barceloní gaudeix d’un centre d’estudi i conservació a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona.

2. Any de creació El Palau de la Generalitat va començar a fer-se al 1410 i l’obra va acabar al 1619. L’estil és gòtic pels arcs a l’entrada del palau,… i també del Renaixement com les pintures als sostres. “Les quatre cròniques” és una obra de l’artista català Antoni Tàpies que presideix la Sala Tarradellas. L’estil és contemporani i l’any de creació de la pintura va ser l’any 1990.

172

3. Organització política de Catalunya I Espanya durant el segle XX La dictadura de Primo de Ribera va començar al 1923 i va acabar al 1930. La II República va començar al 1931 i va acabar al 1936. La Guerra Civil Espanyola del 1936 al 1939 va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la II República Espanyola amb l’exèrcit de Franco. La Dictadura de Franco va començar al 1939 i va acabar al 1975. A partir de 1976 l’estat s’organitza com a monarquia parlamentària que garanteix: -Llibertats públiques i respecte pels drets humans.

-Divisió dels poders de l’estat. -Sufragi universal: tothom pot votar a les eleccions si té l’edat corresponent (18 anys). -Constitució. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya es va aprovar l’any 1978 defineix: -Les institucions polítiques autonòmiques i les seves competències -Les relacions amb l’estat -Els drets i deures dels ciutadans

4. Organització econòmica de Catalunya i Espanya Durant la dècada dels cinquanta, es va anar millorant, encara que molt poc, la renda i el benestar de la població gràcies a la fi del racionament, 1951, i amb l'inici del creixement moderat. L'any 1953, Espanya va començar a obrir el seu mercat i va començar a permetre un comerç exterior i va rebre diners dels EUA, a canvi d'instal·lacions militars que EUA ficava a Espanya per poder tenir una base provisional en plena guerra freda.

173

5. Organització social de Catalunya i Espanya En començar el segle XX, Espanya era encara una societat predominantment agrària i amb un notable endarreriment econòmic respecte els altres països de l'Europa industrialitzada. Durant l'últim terç del segle XIX i el primer del XX, va començar una transformació, lenta, però ferma, de la base econòmica i social, lligada a les innovacions de la Segona Revolució Industrial a nivell mundial. Aquestes innovacions van seguir trobant dificultats durant força anys, per culpa de la inestabilitat política, les tensions socials creixents, la manca de recursos, la falta de competitivitat en el mercat exterior, l'excessiu intervencionisme estatal, etc. Tot plegat va fer que l'Estat espanyol no donés l'empenta definitiva fins a la dècada dels anys seixanta, moment en què es consolida la societat industrialitzada. Des de llavors, Espanya deixa de ser un país agrari per passar a ser un país industrial.

6. Art: arquitectura En arquitectura va tenir molta importància Josep Lluís Sert, que va passar molt de temps a l’exili d’Estats Units. Antoni Gaudí va néixer a Reus el 25 de juny del 1852 i va morir a Barcelona el 10 de juny del 1926. Va ser un arquitecte català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina. Gaudí es va traslladar per realitzar els seus estudis d'arquitectura a la ciutat de Barcelona, on les seves primeres obres van estar influïdes per diversos estils com el neogòtic, mudèjar, barroc, fins a arribar a l'explosió del modernisme, en què va aconseguir implantar un estil propi, amb la utilització dels seus estudis sobre la natura i la geometria, la utilització de totes les arts aplicades per a la decoració dels seus edificis i la recuperació per a l'ornamentació de l'antic mosaic transformat per Gaudí en trencadís, convertit en una nova tècnica.

174

Josep Lluís Sert i López ( Barcelona, 1 de Juliol del 1902-15 1983) Fou un arquitecte i urbanista català

de març de

que pren part en el corrent

de l’arquitectura racionalista i un artífex del GATCPAC. Característiques de l’arquitectura racionalista: El racionalisme arquitectònic (en anglès: rationalism, functionalism, international style o tot simplement modern architecture, o modernist architecture) és un corrent sorgit a Europa després de la Primera Guerra Mundial que defensa el funcionalisme dels edificis, l'absència de decoració, la ruptura amb els valors històrics i la influència de la producció industrial.

7. Art: escultura En el camp de l’escultura cal destacar l’obra de Juli Gonzalez, un dels grans escultors europeus del segle XX, que va treballar sobretot l’escultura de ferro de grans proporcions. Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 11 de març de 1927 - ídem, 7 d'abril de 2014) fou un escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català. Va ser un dels escultors contemporanis amb més prestigi internacional, com es pot veure als seus múltiples guardons i reconeixements rebuts, així com en la presència de la seva obra en nombrosos museus i llocs públics de ciutats de tot el món, principalment Barcelona. També participà en una gran quantitat d'exposicions tant col·lectives com individuals, a museus i galeries públiques i privades.

175

8.Art: pintura En la pintura hi ha hagut 2 pintors molt destacats a Catalunya: ·Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, Mallorca, 25 de desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme. A la seva obra va reflectir el seu interès pel subconscient i pel seu país.

Salvador Domingo Felipe Jacinto Dalí i Domènech, marquès de Púbol (Figueres, l'Alt Empordà, 11 de maig de 1904 - 23 de gener de 1989) fou un pintor, decorador, escriptor i pensador català, un dels principals representants del surrealisme. Dalí va tenir l'habilitat de forjar un estil personal i ireconeixible Es considerava a si mateix més bon escriptor que pintor i assegurava que si havia de passar a la història preferia fer-ho com a pensador.

176

9. Art: literatura MODERNISME : Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX. La seva obra manuscrita es conserva a l'Arxiu Joan Maragall de Barcelona.

NOUCENTISME: Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 Brussel·les (Bèlgica), el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme. Característiques del noucentisme: El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del segle XX. El seu programa modernitzador i catalanista el reflectien la literatura i l'art del moment, però també va influir en el desenvolupament científic i econòmic de principis de segle. Es va caracteritzar per la voluntat de renovació dels intel·lectuals i artistes del nou segle, sovint en contraposició als del segle anterior. AVANGUARDISME: Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en català i castellà Característiques de l’avanguardisme: L'avantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquin o distorsionin els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, literatura, cinema, etc. Té, en general, un ús pejoratiu, tot i que també s'utilitza per designar els moviments artístics renovadors, i en general dogmàtics, que es van produir a Europa durant les primeres dècades del segle XX, i que són agrupats sota els noms genèrics d'avantguarda o avantguardes.

177

POSTGUERRA: Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 – 21 de juliol de 1994) va ser un escriptor i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista, que va rebre, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi de 1982 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1986. CONTEMPORANI: Ferran Torrent i Llorca (Sedaví, l'Horta, 30 de maig de 1951)és un escriptor i periodista valencià, un dels més prolífics en català gràcies que ateny una alta xifra de vendes. Des dels seus inicis ha sigut conscient de les dificultats culturals i lingüístiques del País Valencià, però, en certa manera, el seu èxit representa la culminació de la normalització lingüística als territoris de parla catalana.

10. Art: música Richard Starkey MBe, conegut com Ringo Star va néixer a Liverpool, 7/7/1940 és un músic, cantant, compositor i actor britànic reconegut per ser el bateria dels Beatles. Aquests són uns dels grups i cantants més reconeguts del segle XX: Òpera: Victòria dels Àngels (Barcelona, 1/11/1923-15/1/2005) era filla d’un bidell de la Universitat de BCN. Jazz: Tete Montoliu (Barcelona, 28/3/1933- ídem 24/8/1997) va néixer cec, i quan ja era molt petit va començar a tocar el piano. Rumba: Gato Pérez (Buenos Aires, 11/4/1951-Barcelona, 18/10/1990) va ser un músic argentí establert a Catalunya l’any 1966. Pop: Antònia Font va ser un grup de pop català mallorquí creat al 1997. Aquest nom tant caraquerístic el va rebre perquè el cantant tenia una ex-novia que es deia així. Hip Hop:Pretty Ass White Niggas Gang, més coneguts com a P.A.W.N. GANG, és un grup de música de rap català, format a Barcelona l'any 2011.

178

11: Curiositats El quadre està fet en 4 plafons. El primer està dedicat a la Crònica de Jaume I. El segon està dedicat a la Crònica de Bernat Desclot. El tercer és sobre la Crònica de Montaner. I la quarta el dedica a Pere III. El símbol J1 correspon al nom del rei, petjades humanes i el text << Fe sense obres morta és>>. Les potes de cavall i les petjades humanes fan referència a les expedicions reials. Com a símbol hi ha la lletra D, inicia el cognom del cronista. El símbol català de les quatre barres recorda a l’Almirall Corrall Llonça. Els signes P i els 3 pals fan referència al nom del rei. La boca de la fera fa al·lusió al text de David (Llibre dels Reis). Les creus negres i vermelles són símbols tot sovint presents en obres d’Antoni Tàpies.

12: Bibliografia i webgrafia Https.//WWW. Taringa.net > Arte Wikipedia http://www.buxaweb.com/historia/temes/escat/economiaXX.htm Què és la Generalitat?----ED Edicions 62 S.A. Història de Catalunya----ED Obra Social

13: Glossari Informalisme: Art. Tendència artística, desenvolupada després de la Segona Guerra Mundial, que es basa en el valor expressiu de la matèria pictòrica. Bidell: El seu nom significa empleat, conserge. Ídem: Adjectiu o pronom llatí que vol dir el mateix “igual”.

179

ESPAI GUINOVART

Pere Gené Lucia Lozada Anas M’ghaiti 6èC. Escola Setelsis. Desembre 2016

180

ÍNDEX

1-Espai Guinovart (Fitxa tècnica) 2-Biografia de Guinovart 3-Organització política de Catalunya 4- Organització social de Catalunya 5- Organització econòmica de Catalunya 6- Art: Arquitectura 7- Art: Escultura 8- Art : Pintura 9- Imatges de l’espai Guinovart i d’Agramunt 10-Webgrafia

181

1. ESPAI GUINOVART Nom: Espai Guinovart d’Agramunt Autor: Josep Guinovart i Bertran (Barcelona 1927-2007) Arquitecte: Pere Domènec Torres Any de creació: 1990 Inauguració: 2 de juliol de 1994 Estil: Monumentalisme Academicista

2. BIOGRAFIA DE GUINOVART Va néixer a Barcelona (1927-2007) L’any 1946, Guinovart conclouria els seus estudis a l’escola d’Arts i Oficis i obtindria una beca del Foment de les Arts Decoratives (FAD), fet pel qual pogué gaudir de l’assistència a un curs de dibuix al natural. Les seves primeres obres estan fortament marcades per Nonell i Gimeno. Josep Guinovart va néixer en el bressol d’una família menestral, i de ben jovenet, amb catorze anys, ja es documenta la seva labor com a pintor de parets al taller familiar. Passaria gran part de la guerra civil a la vila d’Agramunt, juntament amb la seva mare, avi, tiets, i germans, fet que l’apropà directament a la natura, les eines i els animals.

3. ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE CATALUNYA Catalunya, nacionalitat autònoma, exerceix l’autogovern dins l’Estat espanyol, d’acord amb la Constitució de 1978. El nou Estat d’Autonomia aprovat l’any 2006 que és l’Estat autònom que tenim ara. La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament Catalunya i data de l’any 1359. Està integrada pel Parlament, la Presidència, el Govern (constituït pel Consell Executiu) i altres institucions d’autogovern com el Síndic de Greuges i la Sindicatura de Comptes.

182

4.ORGANITZACIÓ SOCIAL DE CATALUNYA Entitat específica que denota una situació estable o estructurada

funcionament que comporta una interrelació entre els seus components (persones o grups), els quals posseeixen unes característiques que no són manifestes fora d’aquesta entitat.

5. ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE CATALUNYA La història econòmica de Catalunya és la història de l'organització des de l'edat mitjana fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vincles ideològics, polítics i socials amb l'economia de cada època.

6-ART: ARQUITECTURA L'arquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques. Una definició més ampla també inclouria el disseny de tot l'ambient o entorn construït, des de l’organisme, fins al disseny de mobles. És una de les sis belles arts. El professional que desenvolupa aquesta disciplina s'anomena arquitecte: planifica el projecte i sovint dirigeix les obres. Determinats edificis o altres construccions són percebuts com a símbols culturals i polítics i en algunes ocasions com a obres d'art, ja que poden ser considerats primàriament en funció de la seva forma o estructura sensible o de la seva estètica. El mot arquitectura ve del grec «αρχ» (cap, xef, qui té el comandament) i «τεκτων» (constructor o fuster). Així tenim que pels antics grecs l'"arquitecte" era el cap de la construcció i l'arquitectura era la tècnica o l'art de qui projecta i construeix els edificis i les estructures, per als antics grecs, el mot «Τεχνη» (techne) significa art o capacitat de fer alguna cosa.

183

7-ART: ESCULTURA L’escultura és una de les belles arts. A diferència de la pintura, la qual es crea en un pla –un espai fictici de dues dimensions–, l'escultura ho fa en un pla tridimensional exempt o en relleu, tot utilitzant l'espai real. L'escultor actua sobre diferents materials que transforma mitjançant processos de talla i modelatge, que són els mètodes tradicionals. L'ús de diferents combinacions de materials i mitjans ha originat un nou repertori artístic que comprèn processos com el constructivisme i l'assemblatge. En un sentit genèric, s'entén per escultura l'obra d'art plàstica feta per l'escultor.

8-ART: PINTURA La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors. La pràctica de l'art de pintar consisteix a aplicar una tècnica concreta damunt una superfície determinada, ja sigui un full de paper, un llenç, un mur, una fusta o un retall de teixit. La finalitat n'és obtenir una composició amb les formes, colors, textures,i el dibuix, que dóna lloc a una obra d’art d'acord amb uns principis estètics. Una gran part de la pintura a l'art occidental i oriental està dominada per motius religiosos;

exemples

d'aquest

tipus

pintura

són

les

escenes bíbliques realitzades des de les parets de les catacumbes als interiors i el sostre de la Capella Sixtina; o en l'art oriental les escenes de la vida de Buda; o les pintures egípcies de les tombes dels faraons, que representaven el pas a la immortalitat.

184

9-IMATGES DE L’ESPAI GUINOVART I D’AGRAMUNT

185

10- WEBGRAFIA www.EspaiGuinovart.cat https.//cam.wikipedia.org https.//es.wikipedia.org. JosepGuinovart.

186