__MAIN_TEXT__

Page 1

Festival d’arquitectura de Barcelona 21 - 22 octubre 2017

La pell de l’arquitectura


LA PELL DE L’ARQUITECTURA La pell és el nostre òrgan més extens, espai frontera amb el món i intercanviador de sensacions. La pell és un organisme viu que ens explica com som, des de les seves arrugues, tatuatges i taques. L’arquitectura és una espècie d’extensió de la pell, i, igual que el vestit, és el territori expandit de l’ésser, per protegir-se, expressar-se i relacionar-se amb l’exterior. Pell i arquitectura són reguladors de temperatures i humitat, i defensa d’elements agressors. L’arquitectura és, alhora, la continuació de la pell del lloc, del territori, de la ciutat. A la pell de la ciutat hi podem llegir passat i present, en aquesta vuitena edició del festival ho farem en una ciutat del Maresme, Vilassar de Dalt, i en cinc ciutats metropolitanes: Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan Despí, Badalona i, com a novetat, l’Hospitalet de Llobregat, la Ciutat Convidada 2017. La pell, com l’obra arquitectònica, és un mitjà d’expressió individual. L’arquitectura defineix el seu arquitecte i l’espai - temps d’una època. Ho podem veure, per exemple, en arquitectes com Ramon Puig Gairalt, autor del Gratacel de Collblanc, a l’Hospitalet; Josep M. Jujol, pioner en l’ús de materials reaprofitats, reciclats i de rebuig, a Sant Joan Despí; Rafael Guastavino i la cúpula de disset metres de volta catalana del teatre la Massa de Vilassar de Dalt, i Xavier Valls, arquitecte activista, autor del Pla Popular de Santa Coloma de Gramenet. Guanyadors del 1r Premi de Turisme Responsable de Catalunya

EL FESTIVAL 48H OPEN HOUSE BCN ÉS LA PRINCIPAL CITA DE LA CIUTAT AMB L’ARQUITECTURA. ESTÀ ORGANITZAT PER L’ASSOCIACIÓ CULTURAL HOMÒNIMA, UNA ASSOCIACIÓ SENSE ÀNIM DE LUCRE QUE TREBALLA OFERINT PRODUCTES I SERVEIS CULTURALS EN L’ÀMBIT DE L’ARQUITECTURA, I LA PROMOU COM A COMPONENT IMPRESCINDIBLE DE LA CULTURA.

AMICS DEL FESTIVAL L’Associació 48h Open House Barcelona promou l’arquitectura com a fet cultural a empreses i institucions amb responsabilitat social corporativa com una alternativa als models de patrocini tradicionals. El programa Amics és un model basat en la complicitat amb el públic, que té un component militant i de mecenatge, i en el foment de l’experiència arquitectònica com a part del consum cultural. L’Ass. 48hOHB ofereix productes durant el festival i activitats tot l’any des d’Open Extra; els beneficis es destinen íntegrament a projectes que ajudin a millorar el coneixement en arquitectura, per a la millora de la vida de les persones. Més informació per fer-te’n amic al nostre web: 48hopenhousebarcelona.org/amics.

36 CIUTATS OPEN HOUSE Si vols continuar gaudint de l’Open House, tria entre les 36 ciutats de la xarxa internacional: LONDRES 1992 / NOVA YORK 2002 / DUBLÍN 2005 / TEL AVIV 2007 / JERUSALEM 2007 / HÈLSINKI 2007 / MELBOURNE 2008 / GALWAY 2009 / BARCELONA 2010 / ESLOVÈNIA (tot el país) 2010 / CHICAGO 2011 / ROMA 2011 / LISBOA 2012 / PERTH 2012 / ADELAIDE 2012 / BRISBANE 2010 / TESSALÒNICA 2012 / LIMERIK 2012 / GDYNIA 2012 / BUENOS AIRES 2012 / VIENA 2012 / ATENES 2013 / OSLO 2007 / NICÒSIA 2013 / MONTERREY 2014 / CORK 2014 / VÍLNUS 2014 / PRAGA 2014 / MADRID 2014 / BELFAST 2015 / PORTO 2015 / LAGOS 2016 / MILÀ 2016 / ZURIC 2016 / ESTOCOLM 2016 / SANTIAGO DE XILE 2017 / SAN DIEGO 2017 / TORÍ 2017 / BILBAO 2017. www.openhouseworldwide.org

La pell de la ciutat fa la pell de l’habitant, un habitant metropolità i cosmopolita, gràcies a l’urbanisme sense fronteres i generador d’espai públic d’Oriol Bohigas (arquitecte de l’any i membre d’MBM arquitectes). La programació d’enguany ofereix una retrospectiva de la seva obra arquitectònica, amb interessants tipologies d’edificis i espais públics que afavoreixen la llibertat individual i col·lectiva. A Barcelona, per exemple, es fa palès en la llibertat pedagògica, amb les escoles Thau i Costa i Llovera; de reunió, a la parròquia del Crist Redemptor; d’esport i lleure, al Centre Municipal de Vela i el Parc de la Creueta del Coll. I a Badalona, i per viure, l’edifici d’habitatges Gama, entre d’altres. Explicarem la ciutat 25 anys després de les Olimpíades i com Oriol Bohigas va contribuir a crear noves àrees de centralitat a la ciutat de Barcelona (l’obertura de Barcelona al mar, pels Jocs Olímpics, amb la Vila Olímpica, el Parc del Litoral i el Port Olímpic), tal com ho havia fet anteriorment Puig i Cadafalch a Montjuïc, per l’Exposició del 1929. D’altra banda, celebrem els 150 anys del naixement de Puig i Cadafalch, amb novetats com Can Serra i un itinerari per l’Eixample. També els 25 anys de les subseus olímpiques de Badalona i l’Hospitalet: en ambdós casos, explicarem els espais esportius (que van acollir les proves de bàsquet i de boxa, la primera, i de beisbol, la segona, que actualment és el camp de futbol de L’H), i les àrees de nova centralitat de la ciutat postolímpica. L’Open Social té dues novetats importants: una activitat inclusiva d’usuaris i una cartografia inclusiva de públic. La dels usuaris és Arquitectes a les Aules: com el Gran Open Extra amb la gent gran, són els alumnes de tres escoles de primària de Santa Coloma de Gramenet, de l’arquitecte Xavier Valls, els qui ens expliquen l’arquitectura escolar. Per a l’activitat inclusiva per al públic s’ha estudiat l’accessibilitat de més de 220 edificis de la programació, amb l’objectiu d’informar del grau d’accessibilitat a les persones amb alguna limitació funcional, i de fomentar-ne la reflexió. L’Open Kitchen és una nova secció del festival que uneix per primera vegada dues arts funcionals, l’arquitectura i la gastronomia, amb diferents activitats: restaurants com el Lluerna, espais educatius com el Pavelló Canigó i la biblioteca Fondo, de Santa Coloma de Gramenet, interiorisme i experiència constructiva al Showroom d’OAK, a les Corts (premi FAD 2014 d’Opinió), entre d’altres. El 48h Open House BCN és un festival fet entre tots, gràcies a més de 900 voluntaris, i per a tothom. Però també hi té cabuda el públic més expert, amb seccions com l’Open Green i l’Open Infraestructures. Participem tots en la festa més gran de l’arquitectura, fem-la més gran que mai i superem els 61.000 participants de la darrera edició! Traspassem, doncs, el 21 i el 22 d’octubre, la pell de l’arquitectura per gaudir de més de 220 edificis, espais d’expressió cultural dels nostres conciutadans.

www.48hopenhousebarcelona.org


PARTICIPA. Abans/durant/després

Si et mires la programació, els espais per visitar, els itineraris i els concursos, et podràs planificar millor les visites. També pots consultar el web i les xarxes socials, que t’aniran informant i aconsellant sobre les activitats programades durant el cap de setmana del 21 i el 22 d’octubre.

No es pot córrer ni cridar durant les visites i les activitats del festival, per evitar accidents i molèsties a la resta de visitants. Amb la finalitat de protegir els edificis que es visiten, no està permès tocar-ne els objectes ni les parets. No es poden fer les visites amb motxilles i bosses que no siguin de mà, per evitar cops i desperfectes. En cas de dubte, pregunteu-ho als voluntaris. Els menors de 12 anys han d’anar agafats de la mà d’un adult.

El festival és gratuït, però si vols donar-li suport te’n pots fer micromecenes fent-te Amic del Festival. Com? Pots adquirir un passi de cua ràpida per al cap de setmana, i també tindràs un retorn durant tot l’any, amb experiències arquitectòniques i visites exclusives. Els passis es poden comprar amb antelació a la seu de l’Associació i per internet, a 48hopenhousebarcelona.org/botiga.

EDIFICIS ACCESSIBLES S’ha fet la cartografia d’accessibilitat del festival, s’ha estudiat l’accessibilitat de més de 220 edificis i s’han establert tres categories: no accessible (sense icona), accessible (icona de cadira de rodes), accessible amb condicions (icona de cadira de rodes amb asterisc (*) més informació a la fitxa de cada edifici al web).

La compra de la guia et permetrà tenir una idea global de la dimensió del festival. L’app t’ajudarà a seleccionar les activitats que t’interessin, amb el valor afegit de veure quines són més a prop del lloc on et trobes.

GRAN OPEN EXTRA Els canvis demogràfics de la societat han fet que el col·lectiu de la gent gran sigui nombrós, i un dels temes que més els afecten és l’accés a un habitatge digne i assequible. Gran Open Extra, l’activitat dins la secció Open Social que treballa per la integració del col·lectiu, culmina amb el Festival, quan els habitants d’aquests habitatges expliquen l’arquitectura dels seus edificis partint de la base que la llar és l’espai més íntim de relació (personal i col·lectiu). Visita als quatre edificis participants: a Ciutat Vella, Gràcia, les Corts i Sants-Montjuïc.

Només en una minoria d’activitats sense inscripció s’ha de mostrar el DNI. A Barcelona: 9. Cavallerisses Guàrdia Urbana; 50. Presó Model; 100. Caserna Nou Barris; 114. Banc de Sang i Teixits; 128. La Planta Integral de Valorització de Residus (PIVR); 134. Dessalinitzadora del Llobregat (majors de 11 anys) ; 135. EDAR del Prat de Llobregat. A Santa Coloma de Gramenet: 174. Illa dels Jutjats. ACTIVITATS AMB INSCRIPCIÓ Itineraris: Si vols tenir una visió urbanística i arquitectònica, apunta’t als nostres itineraris gratuïts, en tenim vint-i-dos. En concret, enguany es podran seguir itineraris a Ciutat Vella, l’Eixample, Sant Martí, Santa Coloma de Gramenet, Badalona i l’Hospitalet de Llobregat (inscripcions al nostre web, 48hopenhousebarcelona.org), i a Sant Joan Despí (inscripció a openhouse@ sjdespi.net). Un dels itineraris és en bicicleta i formen part de la secció temàtica Open Green –l’itinerari Recuperació Mediambiental Eix Besòs–, itinerari transversal per explicar la ciutat i reivindicar una mobilitat sostenible. Inscripcions al web: 48hopenhousebarcelona.org/itineraris/index.html Edificis: 39. Dipòsit d’aigües pluvials del Parc Joan Miró; 52. Xarxa de clavegueram; 78. Vall d’Hebron; 97. Can Peguera; 158. Estudi del Pintor Arranz – Bravo; 161. Observatori Fabra; 215. Ciutat de la Justícia (control policial amb DNI). Inscripcions al web: 48hopenhousebarcelona.org/edificis-amb-inscripcio

#OPENSKETCH17. És una proposta creativa: dibuixa i comparteix el teu dibuix a Instagram amb l’etiqueta #openscketch17 i #ohb17. No cal inscriure-s’hi per participar-hi! Vine a dibuixar: dissabte per l’Hospitalet (participa en el Sketchcrawl) i diumenge pel Tibidabo (parc i observatori Fabra).

PARTICIPA. Abans/durant/després

ABANS DEL FESTIVAL

#OPENGRAM17. LA PELL DE L’ARQUITECTURA La pell de l’arquitectura és el tema del concurs Opengram 2017 (del 9 al 31 d’octubre). Comparteix el teu punt de vista, fes servir les teves etiquetes d’arquitectura i afegeix-hi les nostres: #OHB17 i #Opengram17. Fes servir l’aplicació Instagram per compatir-la.

DESPRÉS DEL FESTIVAL OPENFOTO 2017. PREMI JOSEP LLOBET Tria bé un edifici o un detall d’algun dels edificis que hagis visitat durant el cap de setmana, captura l’esperit de l’esdeveniment i podràs ser el guanyador de la sisena edició de l’OpenFOTO (del 21 d’octubre a l’1 de novembre). Fes-nos arribar una única foto per participant a: openfoto2017@48hopenhousebarcelona.org. Pots continuar participant en els concursos enviant les teves propostes o compartint-les per Instagram.

DURANT EL FESTIVAL Totes les activitats tenen voluntaris de suport que poden vetar el dret d’admissió i que t’explicaran com funciona l’activitat, els horaris i la freqüència d’accés. Ells organitzen l’accés en funció de les prioritats establertes per l’organització, en primer lloc i per aquest ordre: mecenes, micromecenes, voluntaris, i públic en general. 2

Si no et vols perdre les activitats que portem a terme tot l’any des d’OpenExtra, registra’t al web 48hopenhousebarcelona.org. NOTA: Totes les imatges participants seran susceptibles de formar part de futures campanyes d’Open House Barcelona. Consulta les bases de cada concurs al web 48hopenhousebarcelona.org/participa/index.html

3


Ciutat Vella

ITINERARI:

ITINERARI:

Itinerari Fals Gòtic Dissabte de 16 a 19 h Diumenge d’11 a 14 h Punt de trobada: Plaça Sant Felip Neri

Itinerari Port Dissabte a les 16 h Diumenge a les 11 h Punt de trobada: Plaça de Pau Vila, 3

Sense inscripció prèvia.

Pots inscriure’t a l’itinerari al web: www.48hopenhousebarcelona.org

45

29 activitats

32

eIxAMPle

PlAÇA cATAlUNyA

1. ARC DE TRIOMF 3

47

3. BIO BUI(L)T - ESPAI TXEMA

14

4. CA LA DONA

28

15

5. CASA DE LA CIUTAT

6

34

6. CASA DE LA SEDA

26

7. CASA FÀBRICA - CAN 60

24

8. CASA FÀBRICA - REINA AMÀLIA 3

4

8

9. CAVALLERISSES DE LA GUÀRDIA URBANA

12

10. CENTRE CÍVIC PATI LLIMONA I PORTA DE MAR 11. CERCLE DEL LICEU

vIA lAIeTANA

7

12. COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA 13. CONFRARIA DE PESCADORS DE BARCELONA I TORRE DEL RELLOTGE

P. OHB 1

2 PASSeIg de SANT joAN

2. BALMESIANA

19

l A RA MB

lA

14. DÚPLEX TIBBAUT

11

15. ESCOLA LA SALLE COMTAL 16. FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA - UPC

18

23

5

21

121

PARc de lA cIUTAdellA

17. FUNDACIÓ ENRIC MIRALLES 10

18. FUNDACIÓ SETBA 19. HABITATGES PER A GENT GRAN REINA AMÀLIA (GRAN OPEN EXTRA) S 20. INSTAL·LACIÓ DELS ORANGUTANS AL ZOO DE BARCELONA

17

21. LA SECA 2

20

22. ONEOCEANS PORT VELL

16

dISSABTe

23. PALAU CENTELLES

9

dIUMeNge

24. PALAU MOJA

dISSABTe I dIUMeNge

25. PARC DE RECERCA BIOMÈDICA DE BARCELONA - PRBB 26. PIS ZERO FUNDACIÓ ARRELS

SANT MARTÍ

SANTS - MoNTjUÏc

S

oPeN gReeN

27. REIAL CLUB MARÍTIM DE BARCELONA 29. TORRE D’AIGÜES DE CATALANA DE GAS

22

oPeN INfRAeSTRUcTUReS

28. RESTAURANT DOS PALILLOS

S

oPeN SocIAl

29

27

oPeN KITcHeN ARqUITecTe(S) de l’ANy 25 ANyS jocS olIMPIcS

P. OHB

PUNT d’INfoRMAcIó I veNdA 48H oPeN HoUSe BcN

13

25


Eixample

dISSABTe

P. OHB

dIUMeNge

23 activitats

ITINERARI:

PUNT d’INfoRMAcIó I veNdA 48H oPeN HoUSe BcN

Puig i Cadafalch Dissabte a les 16 h i diumenge a les 10 i a les 16 Punt de trobada: Palau Macaya / Casa Amatller (segons inscripció)

MeRcAT gASTRoNÒMAdA

dISSABTe I dIUMeNge oPeN gReeN

30. ANTIGA FÀBRICA D’ESTRELLA DAMM

oPeN INfRAeSTRUcTUReS

31. AUDITORI, ESMUC I MUSEU DE LA MÚSICA

S

32. AVINGUDA DE LA LLUM 33. BIBLIOTECA ARÚS

Pots inscriure’t a l’itinerari al web: www.48hopenhousebarcelona.org

oPeN SocIAl oPeN KITcHeN

34. BIBLIOTECA SANT ANTONI - JOAN OLIVER

ARqUITecTe(S) de l’ANy

35. CALÀBRIA 66, ANTIGA SEU DE L’ONCE 36. CAN SERRA

SARRIà - SANT geRvASI

25 ANyS jocS olIMPIcS

37. CASA SAYRACH - CASA MONTSERRAT

163

leS coRTS

154

38. CONSERVATORI MUNICIPAL DE MÚSICA DE BARCELONA

HoRTA - gUNARdó

55 155

39. DIPÒSIT D’AIGÜES PLUVIALS DEL PARC JOAN MIRÓ

37

gRàcIA

P. OHB

167

40. FÀBRICA LEHMAN

152

41. OFICINES DE LA FUNDACIÓ MIES

62

36

44. HABITATGE AL CARRER DE PROVENÇA

30

45. HOTEL GRANVIA

50 41

51

47. MERCAT DE SANT ANTONI 48. PALAU CASADES (IL·LUSTRE COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA)

Av. dI

Ag o

44

NA

48

P. de gRàcIA

46. HOTEL VILLA EMILIA

l

49 52

38

49. PALAU MACAYA

P. de SANT joAN

c. d’ARAgó

50. PRESÓ MODEL

40

51. RESTAURANT DISFRUTAR

39

46

52. XARXA DE CLAVEGUERAM

gRAN vÍA de leS coRTS cATAlANeS

45

150 35 132

32 33

136 SANTS - MoNTjUÏc

47 34

143

123 SANT MARTÍ

145 138

31

129 126

cIUTAT vellA 1

125 115


Gràcia 12 activitats 53. ANTIGA FÀBRICA TÈXTIL MACSON (IED BARCELONA) 54. CAN TITELLA - HABITATGE I ESTUDI

64

55. CASA DE LA VILA DE GRÀCIA

59

56. CASA MARSANS (ALBERG MARE DE DÉU DE MONTSERRAT)

58

56

60

58. CENTRE CÍVIC EL COLL - LA BRUGUERA 59. FINCA SANSALVADOR 60. HABITATGES GOMIS

S

61. HABITATGES ILLA ESCORIAL

157

62. HABITATGES PER A GENT GRAN CIBELES (GRAN OPEN EXTRA) S

HoRTA - gUNARdó

63. ORATORI I RESIDÈNCIA DE SANT FELIP NERI

SARRIà - SANT geRvASI

64. PARC CREUETA DEL COL

73 53 àcIA

dISSABTe

gRAN de gR

dIUMeNge dISSABTe I dIUMeNge oPeN gReeN oPeN INfRAeSTRUcTUReS

69 61

63

TRAveSSeRA

oPeN SocIAl oPeN KITcHeN ARqUITecTe(S) de l’ANy 25 ANyS jocS olIMPIcS

55 P. OHB 155 152 51 eIxAMPle

P. OHB

PUNT d’INfoRMAcIó I veNdA 48H oPeN HoUSe BcN

de gRàcIA Pg. SANT joAN

S

66

54

62


71

67

Horta Guinardó

82

70 75

15 activitats

AlT ed

d dA

78

N Ro

P. OHB

65. CAN FARGAS 66. CASA DE LES ALTURES

74

67. CASA GALLART I PARC DE LES HEURES 68. CILINDRE D’HORTA 69. HABITATGES ‘LA CASA DEL PATI’ 70. HOTEL ALIMARA (ÀREA OLÍMPICA) 71. LABERINT D’HORTA

l Me

73. PARRÒQUIA DE CRIST REDEMPTOR

100

AR lc

74. PAVELLÓ DE LA REPÚBLICA

76. RECINTE MODERNISTA DE SANT PAU

56

MB

lA

59

S

NoU BARRIS

de

64 RA

75. POLÍGON MONTBAU

97

68

72. NAU TALLER

58

77. REFUGI ANTIAERI - MAS GUINARDÓ 78. VALL D’HEBRON – HOSPITAL GENERAL, BLOC QUIRÚRGIC, VHIR I VHIO

65

72

82. VELÒDROM MUNICIPAL D’HORTA 101 96

dISSABTe

gRàcIA

103

dIUMeNge

95

dISSABTe I dIUMeNge oPeN gReeN oPeN INfRAeSTRUcTUReS

S

73

oPeN SocIAl oPeN KITcHeN

66

SANT ANdReU

69

77

ARqUITecTe(S) de l’ANy

RoNdA gUINARdó

25 ANyS jocS olIMPIcS

P. OHB

PUNT d’INfoRMAcIó I veNdA 48H oPeN HoUSe BcN

76


Les Corts

156

84

12 activitats 83. CAN DÉU 84. CASA BARTOMEU - JARDÍ DELS TARONGERS 85. COLÒNIA CASTELLS. PASSATGE DE PIERA

91

S d dA

86. CRISTALERÍAS PLANELL

N Ro

87. ESCOLA THAU 88. HABITATGE GONZÁLEZ TABLAS 89. HABITATGES PER A GENT GRAN MONTNEGRE

AlT ed

87

S

167. OAK SHOWROOM 90. PAVELLONS GÜELL 91. REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES 92. ROCA GALLERY 88

93. SUPERCOMPUTADOR MARENOSTRUM TORRE GIRONA

93

SARRIà - SANT geRvASI 90

Av. dI

Ag o

NA

l

eS

III

dISSABTe cA

Rl

dIUMeNge

92 P. OHB

gR

AN

vI A

de

dISSABTe I dIUMeNge oPeN gReeN

86 P. OHB

oPeN INfRAeSTRUcTUReS

S

83 TRAv. de leS coR TS

oPeN SocIAl oPeN KITcHeN

89

ARqUITecTe(S) de l’ANy 25 ANyS jocS olIMPIcS

P. OHB

PUNT d’INfoRMAcIó I veNdA 48H oPeN HoUSe BcN

85 SANTS - MoNTjUÏc

leS coRTS 167


Nou Barris 10 activitats 94. BIBLIOTECA LES ROQUETES 95. BIBLIOTECA VILAPICINA I TORRE LLOVETA (ANTIGUES COTXERES DE BORBÓ)

102

HoRTA - gUINARdó

96. CAN BASTÉ 97. CAN PEGUERA

S

98. CAN VERDAGUER 99. CASA DE L’AIGUA - DIPÒSIT

RoN dA d e

100. CASERNA DE LA GUÀRDIA URBANA

dAl T

101. SANTUARI DE SANTA EULÀLIA DE VILAPICINA 99

94

102. TORRE DEL BARÓ 103. TORRE LLOBETA

PARc ceNTRAl de NoU BARRIS

97

100 IA

PI I

Mo

lIST

vIA jÚl

ocT oR

dISSABTe

101 96

c. d

el d

dIUMeNge dISSABTe I dIUMeNge 98

oPeN gReeN

SANT ANdReU

103

104

oPeN INfRAeSTRUcTUReS

S

oPeN SocIAl oPeN KITcHeN

95

ARqUITecTe(S) de l’ANy 25 ANyS jocS olIMPIcS

P. OHB

PUNT d’INfoRMAcIó I veNdA 48H oPeN HoUSe BcN

105


99

Dissabte

Sant Andreu

105

106

Diumenge Dissabte i DiUmenge OPEN GREEN Open INfraestructures

8 activitats

S

Open social Open Kitchen

104. CASA BLOC (PIS MUSEU HABITATGE 1/11)

S

105. CASA DE L’AIGUA A TRINITAT VELLA (MUHBA) 107. CASES BARATES DEL BON PASTOR

S

Arquitecte(s) de l’any 25 anys jocs olimpics

101 96

NOU BARRIS

108. CENTRE CÍVIC BARÓ DE VIVER

s i ba ge

103

108

to rras

112. PARRÒQUIA DE CRIST REI

95

e

111. NAU BOSTIK

104

PUNT d’informació i venda 48H OPEN HOUSE BCN

.d

110. HABITATGES AL CARRER DE BISCAIA

P. OHB

Pg

109. FABRA I COATS

la

ramb de fabra g

i pui

109 P. OHB

c. diana

eri

sant ad

ri

112

.m av

à

107 111 SANT MARTÍ

110

de

SANTa coloma de gramenet


Sant Martí 18 activitats

HoRTA - gUINARdó

dISSABTe

oPeN gReeN

30

oPeN INfRAeSTRUcTUReS

SANT ANdReU

oPeN SocIAl

113. ANTIGA NAU - TALLER OLIVA ARTÉS - MUHBA

oPeN KITcHeN

114. BANC DE SANG I TEIXITS 115. BETEVÉ

ARqUITecTe(S) de l’ANy

116. BIBLIOTECA CAMP DE L’ARPA - CATERINA ALBERT (FÀBRICA BONAVENTURA COSTA FONT)

25 ANyS jocS olIMPIcS

117. CAPELLA I SALA DE JUNTES DEL CEMENTIRI DEL POBLENOU

116

dISSABTe I dIUMeNge

S

Itinerari Recuperació Mediambiental Eix Besòs (Activitat #OpenBici) A càrrec de Bici Cultura BCN Dissabte a les 10 h

76

dIUMeNge

P. OHB

118. CASA NAU

110

Punt de trobada: Av. Icària 140 (Edifici Telefònica) Pots inscriure’t a aquests itineraris al web: www.48hopenhousebarcelona.org eIxAMPle

Itinerari Superilla Poble Nou Dissabte a les 17 h Diumenge a les 12 h

PUNT d’INfoRMAcIó I veNdA 48H oPeN HoUSe BcN MeRcAT gASTRoNÒMAdA

119. CENTRE MUNICIPAL DE VELA

Itinerari Vila Olímpica A càrrec d’Arquitectes per la Arquitectura Dissabte a les 16 i 17,30 h Diumenge a les 11 i 12.30 h

Punt de trobada: Ciutat de Granada / Almogàvers

120. DELEGACIÓ TERRITORIAL AEMET A CATALUNYA

gRAN vIA de leS coRTS cATAlANeS

Sense inscripció prèvia.

121. DIPÒSIT DE LES AIGÜES (BIBLIOTECA DE LA UPF) 123. EDIFICI CNMC 124. LA ESCOCESA (FÀBRICA DE CREACIÓ)

31

123

125. ESPAI MARC MARTÍ

124

126. MUSEU CAN FRAMIS - FUNDACIÓ VILA CASAS 113

129 126

127. PALO ALTO 128. PLANTA INTEGRAL DE VALORITZACIÓ DE RESIDUS (PIVR)

115 c. de

129. RNE BARCELONA - ROC BORONAT 22@ 130. SALA BECKETT

PeRe

Iv

130 Av. dI

Ag o

125

NA

l

118

RAMBlA del PoBleNoU

131. TORRE D’AIGÜES DEL BESÒS

121

cIUTAT vellA

20

117

9

25

120

119

128 127 114

Pg. del TAUlAT

131


Dissabte

Sants Montjuïc

Diumenge

Les corts

Dissabte i DiUmenge OPEN GREEN Open INfraestructures

19 activitats

S

Open social Open Kitchen

132. ANTIGA FÀBRICA CASARAMONA (CAIXAFORUM)

50

Arquitecte(s) de l’any c.

133. ANTIGA TINENÇA D’ALCALDIA D’HOSTAFRANCS (SEU DEL DISTRICTE)

de sans

25 anys jocs olimpics

134. DESSALINITZADORA DEL LLOBREGAT 135. EDAR DEL PRAT DE LLOBREGAT 136. ESPAI BOMBERS - PARC DE LA PREVENCIÓ DE BARCELONA

P. OHB

PUNT d’informació i venda 48H OPEN HOUSE BCN

eixample

133

137. ESTADI OLÍMPIC DE MONTJUÏC

40

138. FONT MÀGICA DE MONTJUÏC 139. FUNDACIÓ JOAN MIRÓ 39

140. HABITATGES PER A GENT GRAN BRONZE - COURE (GRAN OPEN EXTRA) S

46

215

141. INEFC

gran via de les corts catalanes

142. INSTITUT BOTÀNIC DE BARCELONA

134

143. MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA

135

pl. espanya

150 P. OHB

144. PARC DE BOMBERS MONTJUÏC 132

145. PAVELLÓ ALEMANY MIES VAN DER ROHE (RECONSTRUCCIÓ)

145

146. PISCINA MUNICIPAL DE MONTJUÏC

136

138

147. PISCINES PICORNELL

215. CIUTAT DE LA JUSTÍCIA

zona fran ca

150. TORRES VENECIANES

143

e la

149. REFUGI ANTIAERI 307 - MUHBA

140 141 143 147

pg. d

148. POLIESPORTIU LA MARINA

ciutat vella

137

139

149 146

144 132


156

Sarrià Sant Gervasi

158 160

165 161

84

164 153

P. OHB

91

15 activitats

162 Pg. de lA

BoNANov A

151

151. CASA MULEY AFID (CONSOLAT DE MÈXIC) 152. CASA PÉREZ SAMANILLO (CÍRCULO ECUESTRE) 153. DIPÒSIT DEL REI MARTÍ

60

154. EDIFICI DAVID 155. EDIFICI MAS DE MIQUEL (ANTIC HOTEL DIAGONAL TUSET)

93

156. ESCOLA COSTA I LLOBERA

157

157. ESCOLA SUNION 90

158. ESTUDI PEL PINTOR ARRANZ-BRAVO 160. MUHBA VIL·LA JOANA

A

vI

161. OBSERVATORI FABRA

g AU US

leS coRTS

TA

c. de MUNTANeR

162. RESIDÈNCIA D’ESTUDIANTS MARE GÜELL 163. RESTAURANT HISOP 164. TORRE BELLESGUARD 165. TORRE D’AIGÜES DEL TIBIDABO 166. VIL·LA URÀNIA

dISSABTe dIUMeNge dISSABTe I dIUMeNge

166

oPeN gReeN oPeN INfRAeSTRUcTUReS

S

gRàcIA

83

oPeN SocIAl oPeN KITcHeN ARqUITecTe(S) de l’ANy 25 ANyS jocS olIMPIcS

163 85 154 eIxAMPle

P. OHB

PUNT d’INfoRMAcIó I veNdA 48H oPeN HoUSe BcN

155 37

152


29 activitats 1. ARC DE TRIOMF

Pg. de Lluís Companys / Pg. de Sant Joan / Rda. de Sant Pere

4. CA LA DONA

12. COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA

C. de la Reina Amàlia, 3, baixos esquerra

Pl. Nova, 5

Dissabte d’11 a 14h i de 16 a 19 h

Dissabte d’11 a 14 h

Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Segle x; Sandra Bestraten Castells, 2013

1839

Xavier Busquets, 1962

Edifici medieval del segle xiii adossat a l’aqüeducte romà. Al segle xv va acollir les Escoles Majors, la primera Universitat laica, que depenia del Consell de Cent. El projecte de rehabilitació s’ha enfocat com un procés participatiu entre les sòcies i les entitats de Ca la Dona i un equip de dones arquitectes. Es fonamenta en l’aplicació de criteris innovadors de sostenibilitat. Cal destacar l’ús dels panells contralaminats de fusta que consoliden estructuralment l’edifici, amb una solució que pesa quatre vegades menys que les solucions convencionals de formigó.

Inaugurada el 1839 com a fàbrica tèxtil, es tracta d’una de les tipologies patrimonials més significatives del Raval. Edificació fruit de la Revolució Industrial del segle xix on convivien propietaris, treballadors, famílies, oficines i locals comercials. Després d’uns anys d’abandonament, la Casa Fàbrica Ateneu del Raval és un nou espai comunitari que busca l’intercanvi intercultural en tot àmbit del coneixement i expressions culturals, potenciant la cohesió del teixit social desenvolupant projectes inclusius i d’empoderament, tant de l’espai en si com del barri.

El projecte per a l’edifici del Col·legi d’Arquitectes va néixer d’un concurs celebrat el 1958. Consta de dues parts: un cos baix, de forma trapezoïdal, que conté l’espai d’exposicions i la sala d’actes, i una torre de vuit pisos d’alçada. Els tres frisos de la Mediterrània a la façana i els dos a l’espai interior del primer pis són el conjunt escultòric més gran de Picasso a Barcelona, i la visita permet tenir-los a tocar.

Metro: L1, L4 (Urquinaona), L1, L3, L6 i L7 (Catalunya)

Metro: L2 (Sant Antoni), L3 (Poble Sec)

* 5. CASA DE LA CIUTAT

Dissabte i diumenge d’11 a 19 h

C. de la Font de Sant Miquel, 2

Josep Vilaseca i Casanovas, 1888

Diumenge de 10 a 13.30 h

Arc triomfal segons les proporcions clàssiques, però amb alguns materials i alguns elements ornamentals que permeten parlar de neomudèjar. Va ser projectat i construït el 1888, com a entrada a l’Exposició Universal d’aquell any. Són remarcables els relleus escultòrics de Josep Reynés (que representen la ciutat acollint els visitants) i de Josep Llimona (que simbolitzen el lliurament de guardons). També hi ha altres motius escultòrics, de Torquato Tasso, Antoni Vilanova, Manuel Fuxà i Pere Carbonell.

Pere Llobet, Arnau Bargués, segle xvi; Josep Mas Vila, Francesc Daniel Molina, segle xix; Domènech i Montaner, Pere Falqués, Adolf Florensa, Manuel Brullet, segle xx

Visita per micromecenes dissabte i diumenge de 10 a 11h. (Per raons de seguretat, no poden pujar-hi menors de 18 anys)

Metro: L1 (Arc de Triomf)

2. BALMESIANA C. de Duran i Bas, 9-11 Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h 1919. D. Joan Rubió i Bellver, 1940 Edifici resultat de la unió de la vella casa del carrer de Duran i Bas i l’edifici contigu, obra de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver. El primer, d’estil gòtic modern, destaca per la façana exterior de carreu de pedra de Montjuïc; el segon conserva alguns elements romànics i gòtics de l’edifici anterior, entre els quals destaquen unes pintures murals que imiten tapisseries, dels segles xiv i xv. Articulat al voltant de dos patis centrals units, actualment acull diversos departaments de la fundació Balmesiana, entre els quals destaca la biblioteca, al segon pis. Metro: L1, L4 (Urquinaona), L1, L3, L6 i L7 (Catalunya)

*

8. CASA FÀBRICA - REINA AMÀLIA 3

C. de Ripoll, 25

3. BIO BUI(L)T - ESPAI TXEMA C. de Montalegre, 4X

Anomenat Edifici Vell, és una construcció marcada per la posició del Saló de Cent i el pati d’entrada, resultat d’adaptacions al llarg de sis-cents anys. El 1373, es va construir el Saló de Cent, primera edificació explícita per acollir les reunions del Consell de Cent Jurats. Era una sala al pati de la casa de l’escrivà del Consell i va ser encarregada al mestre Pere Llobet. A posteriori, l’arquitecte Arnau Bargués va fer la porta per a les noves dependències al carrer de la Ciutat. Al segle xix, es va dur a terme l’aixecament d’una nova façana, encarada a la plaça de Sant Jaume. Metro: L3 (Liceu), L4 (Jaume I)

* 6. CASA DE LA SEDA C. de Sant Pere Més Alt, 1 Dissabte de 15 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h i de 15 a 19 h Juan Garrido i Bertrán, 1758 - 1763; Jeroni Martorell, 1928 - 1932 La seu actual del Col·legi de l’Art Major de la Seda la trobem a la planta principal de la Casa dels Velers, que destaca per la façana, treballada i solemne, en contrast amb un interior luxós i elegant. Tot i que durant l’obertura de la Via Laietana va patir per no ser enderrocada (per propiciar un entorn folgat al Palau de la Música), els esgrafiats de la façana es consideren els millors de Barcelona del segle XVIII, i el 1919 va ser declarada monument historicoartístic nacional. Metro: L4, L1 (Urquinaona)

1945

Adrià Casademont, 1888

L’any 1945, es va constituir l’actual Confraria de Pescadors de Barcelona. Els fundadors van ser els pescadors del port de Barcelona, que van construir l’edifici social per mitjà de recaptació popular. Aquest edifici, aixecat a l’actual passeig de Joan de Borbó, 54 (abans, passeig Nacional), es va convertir, des de llavors, en la seva seu social, oficines i administració. Malgrat els avatars de la història, i després dels segles transcorreguts des de la creació de la primera associació de pescadors, el seu esperit preval. Actualment, però, la Confraria de Pescadors de Barcelona, igual que la resta de confraries de pescadors de Catalunya, està sota la regulació de la Direcció General de Pesca de la Generalitat de Catalunya.

L’antic edifici de la Galeria de Màquines de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 es va construir segons els paràmetres de modernitat del moment (tres naus cobertes per una estructura metàl·lica). Però, després de l’Exposició, va ser parcialment enderrocat i es va veure afectat pel nou traçat del carrer de Wellington. Encara se’n conserven la façana principal (mirant al Parc de la Ciutadella) i la part anterior de les naus, que estableixen un diàleg curiós amb els seus nous habitants. Metro: L4 (Ciutadella / Vila Olímpica)

10. CENTRE CÍVIC PATI LLIMONA I PORTA DE MAR Dissabte de 10 a 14 h Ignasi Solà-Morales i Rubió (1991) i Pere Riera i Roger Montoto Centre cívic format pels edificis Pati Llimona i el Correu Vell que realça la restauració de la muralla romana al centre històric de Barcelona. La reforma guia l’usuari i l’acosta a l’arqueologia proposant recorreguts, pauses i punts de vista. L’espai en què es troba l’observador mostra la Barcelona del segle i, la transformació de les muralles i la recuperació del caràcter defensiu del segle III, l’expansió demogràfica del xiv i la indústria del xix. Metro: L4 (Jaume I)

11. CERCLE DEL LICEU La Rambla, 65

Espai Txema és un petit edifici construït amb materials naturals, reciclats, compostables i/o reutilitzables. Aquest espai, destinat al treball, la formació i la divulgació, és un exemple clar d’experiència de bones pràctiques en l’autogestió de l’espai públic. Des de l’associació BAM, Bioarquitectura Mediterrània, es promouen nombroses activitats molt enfocades a l’intercanvi obert de vivències i experiències col·lectives per al foment del bé comú.

Dissabte d’11 a 14 h

Inaugurat sis mesos després del Gran Teatre del Liceu, en destaquen les dependències, de decoració modernista. A més del mobiliari i de l’interiorisme, el Cercle és una mostra viva de l’art dels millors artistes catalans de l’època. Té un interès particular la decoració, amb murals d’Antoni Martí, i l’important conjunt modernista constituït pels vitralls d’Oleguer Junyent, els elements decoratius de Josep Pascó i Alexandre de Riquer i, sobretot, els dotze plafons de Ramon Casas al saló de la Rotonda.

: Accesible

Antonio_Wijkmark

Diumenge de 10 a 13.00 h

C. de la Riereta, 18-22

Metro: L2, L3 (Paral·lel)

Metro: L4 (Barceloneta)

C. de Regomir, 3 i 7

Col·lectiu BaM, 2013

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

Moll de Pescadors

Dissabte i diumenge d’11 a 14 h

1847

L’antiga fàbrica Tarruella, coneguda com Can Seixanta, és un antic complex fabril on ara hi ha tallers d’artistes i entitats de caràcter social. Les cases fàbrica van aparèixer com a fruit de la primera etapa de la industrialització urbana de Ciutat Vella, una novetat per la seva doble funció, que incorporava en un mateix edifici fàbrica i habitatges per als treballadors. Va ser adquirida per l’Ajuntament de Barcelona per evitar que s’enderroqués, i actualment està destinada a equipaments i habitatge social.

13. CONFRARIA DE PESCADORS DE BARCELONA I TORRE DEL RELLOTGE Dissabte de 16 a 19h, diumenge d’11 a 14 h

7. CASA FÀBRICA - CAN 60

1832

*

C. de Wellington, 1

Dissabte d’11 a 14 h

Metro: L1 i L2 (Universitat), L1, L3, L6 i L7 (Catalunya)

24

* 9. CAVALLERISSES DE LA GUÀRDIA URBANA

Metro: L4 (Jaume I)

Metro: L3 (Liceu)

14. DÚPLEX TIBBAUT C. de Guifré, 4, entl. 1a Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h Raúl Sánchez, 2017 Dúplex resultant de la unió de dos pisos anteriorment separats. El projecte ha creat un habitatge mitjançant dos volums centrals enllaçats entre si i girats quaranta-cinc graus. Mitjançant aquest gest clar i rotund, s’organitza tot l’interior d’una manera no convencional. El primer nucli, més a prop de l’entrada, conté les zones humides a la part inferior i el dormitori a la superior. El segon nucli conté l’escala de comunicació vertical. Metro: L1 i L2 (Universitat), L1, L3, L6 i L7 (Catalunya)

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

Ciutat Vella

*

25


C. d’Amadeu Vives, 6 Diumenge d’11 a 14 h i de 15 a 18 h Bonaventura Bassegoda i Amigó, 1905 Edifici projectat per Bonaventura Bassegoda, dins d’un estil neogòtic d’inspiració modernista. El 1907 va ser premiat al concurs anual d’edificis artístics. Es tracta d’un edifici dissenyat per a la funció docent, on es valoren aspectes com la distribució de l’espai, l’ús de la llum i les solucions en matèria d’higiene. A l’interior, destaquen els ornaments florals, l’escala principal, de ferro forjat, els vitralls i el menjador, decorat amb ceràmica vidriada. Metro: L1, L4 (Urquinaona)

* 16. FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA - UPC Pla de Palau, 18 Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h, diumenge d’11 a 14 h Joaquim Vilaseca i Adolf Florensa, 1930 - 1933 Edifici construït especialment per situar-hi l’Escola de Nàutica (fundada el 1769 per reprendre la tradició marítima), al lloc on hi havia hagut el Portal del Mar. Es tracta d’un edifici aïllat, de planta rectangular, que segueix un estil classicista inspirat en l’edifici de la Llotja de Mar. En aquest cas, l’edifici està envoltat de quatre pòrtics exteriors de columnes toscanes i un interior articulat al voltant d’un pati central. Metro: L4 (Barceloneta)

17. FUNDACIÓ ENRIC MIRALLES

S 19. HABITATGES PER A GENT GRAN REINA AMÀLIA (GRAN OPEN EXTRA)

22. ONEOCEANS PORT VELL

S 26. PIS ZERO FUNDACIÓ ARRELS

C. de la Reina Amàlia, 33

Moll de la Barceloneta, 1 / Carrer de l’Escar, 26

C. del Carme, 84

Dissabte i diumenge d’11 a 13:30 h

Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Scob Arquitectura i Paisatge + El Equipo Creativo, 2014 - 2015

Elisava i Leve_projects, 2016

Dissabte d’11 a 14 h Eduard Bru i Bistuer i Neus Lacomba i Mongé, 2011 Dins de l’activitat GRAN OpenExtra, la gent gran ens explicarà l’arquitectura del seu edifici d’habitatges. En aquest cas, un edifici que fa de mediació entre l’Eixample i el Raval, entre present i passat, entre artesania i tecnologia. Amb diferents escales de façana, s’ajusta a la petita escala del Raval, incorporant el microcosmos publicoprivat als balcons, amb persiana tradicional, i alhora s’equipara a l’escala de l’Eixample amb un volum contundent que tanca la plaça. Metro: L2 (Sant Antoni), L3 (Poble Sec)

OneOcean Port Vell, la marina del Port Vell de Barcelona, amplia els equipaments i millora les instal·lacions amb la construcció de dos edificis sobre l’aigua i l’ordenació de 16.000 metres quadrats de molls i pantalans. L’estratègia general del projecte aposta per aconseguir una bona integració paisatgística dels edificis i dels espais exteriors dins l’entorn singular en què estan situats, a mig camí entre el port industrial i el centre històric de Barcelona. El restaurant que inclou el complex presenta un espai càlid, suau i romàntic des d’on gaudir de les vistes exquisides que ofereix l’entorn. Visita per micromecenes dissabte i diumenge a les 14 h

20. INSTAL·LACIÓ DELS ORANGUTANS AL ZOO DE BARCELONA Zoo de Barcelona, entrada pel carrer de Wellington Dissabte i diumenge d’11 a 14 h

Metro: L4 (Barceloneta)

* 23. PALAU CENTELLES Baixada de Sant Miquel, 8

Forgas Arquitectes Nou espai al Zoo de Barcelona, pioner amb les noves exigències ètiques, científiques, educatives i recreatives de les instal·lacions zoològiques. Amb un total de 2.300 metres quadrats, està format per un recorregut per al públic i quatre ambients per als orangutans. La proposta proporciona als visitants una visió intimista i complexa, sense renunciar a l’abstracció i a l’expressió de l’arquitectura i del paisatge que l’envolta. Interiors i exteriors es barregen buscant una relació propera i equilibrada entre visitants i orangutans. Metro: L4 (Ciutadella l Vila Olímpica), Tram T4 (Ciutadella l Vila Olímpica)

Dissabte i diumenge d’11 a 14 h Segle

xv

Aquest palau barceloní va ser elevat per Lluís de Centelles a final del segle xv sobre un altre edifici del segle xiii. Amb tres façanes de carreus de pedra de Montjuïc cedits de les pedreres municipals, destaca la de la baixada de Sant Miquel, amb portal adovellat i finestrals de traça gòtica convertits després en balcons. El pati rectangular, ordenat entre els segles xv i xvi, disposa d’escala allotjada al mur que, al segon tram, penetra per una de les crugies en forma de galeria. Metro: L3 (Liceu), L4 (Jaume I)

Ptge. de la Pau, 10 bis, pral. Dissabte i diumenge d’11 a 14 h

24. PALAU MOJA

Laboratori internacional de creació nascut el 2011, situat al mateix edifici que acull l’estudi d’arquitectura Miralles Tagliabue EMBT, i on es troba el centre de documentació i l’arxiu Enric Miralles. La Fundació disposa de més de 500 metres quadrats per allotjar diferents exposicions que mostren l’arxiu i, en particular, la col∙lecció de maquetes originals de l’arquitecte. L’entrada de l’edifici es caracteritza pel pati, amb un banc dissenyat per l’arquitecte Enric Miralles.

C. de la Portaferrissa, 1 Dissabte d’11 a 19 h Josep Mas, 1774 Palau senyorial que va fer edificar el marquès de Moja i que ocupava una de les torres de la Porta Ferrissa, oberta a les muralles de la Rambla. El seu estil mostra els darrers moments del barroc, juntament amb influències del neoclassicisme francès. Al final del segle passat, el palau va ser adquirit pel marquès de Comillas i, després d’un llarg abandó, durant el qual va patir un parell d’incendis, el 1984 va ser rehabilitat i adaptat com a seu de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Metro: L3 (Liceu i Drassanes)

18. FUNDACIÓ SETBA Simón Garcia

Pl. Reial, 10, 1r 2a

Metro: L3 (Liceu)

El Pis Zero és un habitatge temporal per a persones sense llar, un model de pis de baixa exigència i experimental, que es repetirà en altres situacions i emplaçaments. Per a la concepció d’aquest espai, es va tenir en compte el caràcter i la casuística dels usuaris, de manera que vestíbul, àgora i dormitori presenten una singularitat extrema. Les màrfegues, la peça clau de l’habitatge, estan dissenyades com una estructura contínua, flexible i funcional que s’estén per tot l’espai, i promouen que sigui l’habitant temporal qui triï, entre les diverses superfícies, el lloc on desplegar el matalàs. La recerca d’una experiència agradable i l’aproximació arquitectònica tan sensible fan d’aquest espai un lloc únic. Metro: L2 (Sant Antoni), L3 (Liceu) 27. REIAL CLUB MARÍTIM DE BARCELONA Pg. d’Ítaca, 3 Dissabte de 16 a 19 h, diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h 1959 El RCMB és un dels clubs més antics del país, ja que va iniciar l’activitat a finals del segle XIX. En aquest temps, la seva seu s’ha anat traslladant, passant d’edificis flotants amarrats al port, al pavelló octogonal amb cúpula modernista d’Enric Sagnier, per acabar, finalment, a l’edifici actual. Situat al Moll Espanya, les seves instal·lacions proporcionen als socis i els visitants tot el que necessiten per gaudir del mar i la navegació. Metro: L4 (Barceloneta), L3 (Drassanes)

28. RESTAURANT DOS PALILLOS C. d’Elisabets, 9 Diumenge d’11 a 14 h Jordi Tió (arquitecte), Fenando Amat (intreriorisme), 2007 Als baixos de l’Hotel Casa Camper se situa el Dos Palillos, un restaurant concebut per unir dues cultures gastronòmiques, l’asiàtica i l’espanyola. Està dividit en dos espais, el primer recrea un bar típic barceloní amb decoració kitsch, on es pot menjar dret al costat de la barra, i el segon, separat per les cortines, una barra asiàtica on es pot menjar assegut al costat de la cuina i servit pels cuiners mateix. Un disseny avantguardista i provocador per a una posada en escena carregada d’ironia. Metro: L1 i L2 (Universitat), L1, L3, L6 i L7 (Catalunya)

Dissabte i diumenge d’11 a 14 h 21. LA SECA 2

La Fundació Setba està situada al primer pis del número 10 de la Plaça Reial. D’estil neoclàssic, l’edifici s’aixeca sobre l’única plaça porxada de la ciutat, un projecte inspirat en les places neoclàssiques franceses. A la planta baixa, s’observen els arcs de mig punt amb pilastres d’ordre gegant i capitell corinti que abasten els dos pisos principals. A les sales expositives, trobareu la mostra Arquitectures, un diàleg entre arquitectura, disseny i art, en col·laboració amb l’arxiu del COAC.

C. de la Seca, 2

C. del Doctor Aiguader, 88

Diumenge de 11 a 14h

Diumenge d’11 a 13.30 h i de 16 a 17.30 h

Meritxell Inaraja i Genís, 2015

Manuel Brullet, Albert de Pineda, Alfonso de Luna i Xavier Llambrich, 2001 - 2006

Metro: L3 (Liceu i Drassanes)

Rehabilitació de part de l’antiga Reial Fàbrica de la Moneda de la Corona d’Aragó a Barcelona. La proposta ha mantingut la tipologia i les característiques formals principals de l’edifici existent i amb un únic gest ha resolt una patologia constructiva i estructural existent a la coberta i la falta de llum interior, consistent en un tall en coberta. El buidat longitudinal permet una relació visual directa amb l’Espai Brossa, a més d’aportar un nou espai exterior de connexió, que ressol la il·luminació natural de l’interior per reflexió de la llum solar al mur del pati. Metro: L4 (Jaume I, Barceloneta)

26

* 25. PARC DE RECERCA BIOMÈDICA DE BARCELONA - PRBB

1849

: Accesible

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

El PRBB està situat al front marítim de Barcelona, al costat de l’Hospital del Mar, amb el qual, juntament amb la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Autònoma de Barcelona, compon una gran illa que uneix assistència sanitària, docència i investigació. L’edifici es planteja compacte per adaptar-se al solar, esglaonat cap al mar i aixecant-lo per la part posterior cap a la ciutat. El revestiment de la façana, de fusta natural, i la forma troncocònica fan que tregui pes a tot el conjunt. Metro: L4 (Ciutadella-Vila Olímpica)

29. TORRE D’AIGÜES DE CATALANA DE GAS Parc de la Barceloneta Dissabte de 10 a 18 h i diumenge d’10 a 18 h Josep Domènech i Estapà, 1906 Aquesta torre modernista de 45 metres d’alçada permetia augmentar la pressió de l’aigua utilitzada a les instal·lacions de Catalana de Gas. S’aixeca sobre una base de planta rectangular sobre la qual es disposa un tronc de planta octogonal que sustenta el dipòsit, un cos cilíndric totalment recobert de ceràmica i envoltat per agrupacions de dobles obertures. Es corona amb una coberta cònica recoberta de ceràmica en la qual s’obren quatre obertures a manera de mansardes. Visita per micromecenes dissabte i diumenge de 18 a 19 h

Metro: L4 (Ciutadella - Vila Olímpica)

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

15. ESCOLA LA SALLE COMTAL

27


Eixample 23 activitats 30. ANTIGA FÀBRICA D’ESTRELLA DAMM C. del Rosselló, 515 Dissabte i diumenge d’11 a 19 h 1905 El que va ser l’antiga fàbrica de cerveses Damm, i que actualment allotja les oficines de la seu de l’empresa, ocupa una illa completa de l’Eixample. El tractament de les façanes, que combina estucat i maó vist, i l’esvelta xemeneia de planta troncocònica són propis de l’arquitectura industrial de l’època. Aquest espai emblemàtic acull tota mena d’esdeveniments, com concerts o exposicions, cosa que el converteix en un espai cultural de referència a la ciutat. Metro: L5 (Sant Pau – 2 de Maig), L2 (Encants)

32. AVINGUDA DE LA LLUM

39. DIPÒSIT D’AIGÜES PLUVIALS DEL PARC JOAN MIRÓ

36. CAN SERRA

Estació de FGC Plaça Catalunya, soterrani

Rambla Catalunya, 126

Dissabte i diumenge d’11 a 14 h

Diumenge d’11 a 14 h i 16 a 19 h

1940

Josep Puig i Cadafalch, 1903. Alfons Milà i Federico Correa, 1981

Durant cinquanta anys, va ser una galeria comercial subterrània que va atreure les llums i ombres del centre de Barcelona. Dels diversos comerços desapareguts, el més recordat és el Cine Avenida de la Luz, que va començar programant sessions infantils, el 1943, i que va tancar el 1992, ja com a Sala X. També és l’únic que encara conserva l’estructura, actualment com la sala d’exposició Espai de la Llum de FGC. “L’Espai de la Llum és el record d’una Barcelona ambiciosa i, ara ja, caduca.”. Metro: L1, L3, L6 L7, FGC i RENFE (Catalunya)

C. de la Diputació / Carrer de Tarragona

Edifici emblemàtic de l’avinguda Diagonal que, de quasi ser un palauet, va passar a ser la seu d’un col·legi de monges, fins a acollir, actualment, la seu de la Diputació de Barcelona. Can Serra, encarregada per Pere Serra i Pons a l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, destaca per la façana gòtica catalana amb certes llicències de flamíger, que l’acosta a l’arquitectura renaixentista barcelonina. La distribució amb la torre com a eix central permet un ús molt ambivalent dels espais i l’adaptació a diferents usos al llarg del temps. Metro: L3, L5 (Diagonal)

Dissabte, visites a les 9.30, 11 i 12.30 h Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org

Àngel Villanueva, 2003 Els dipòsits de regulació d’aigües pluvials de Barcelona, juntament amb una gestió avançada del sistema de drenatge i sanejament urbà, tenen com a objectiu minimitzar les inundacions a la ciutat i els desbordaments del clavegueram als medis receptors, enviant més aigües a les depuradores i reduint, per tant, la contaminació del riu Besòs i la mar Mediterrània. En cas de pluja o d’avís de pluja, s’anul·larà l’activitat. (Imprescindible dur calçat tancat i màniga llarga)

Metro: L1, L3 (Espanya)

33. BIBLIOTECA ARÚS Pg. de Sant Joan, 26

37. CASA SAYRACH - CASA MONTSERRAT

Dissabte d’11 a 14 h

Av. Diagonal, 423-425

Bonaventura Bassegoda i Amigó, 1895

Dissabte i diumenge d’11 a 14 i de 16 a 19 h

C. del Consell de Cent, 159

El fanal modernista de vidre glaçat penjat a la façana assenyala l’accés a aquest edifici, que, originàriament, va ser construït com a edifici d’habitatges. El desig del propietari de fundar una biblioteca pública va fer que, quan va morir, es comencés un procés de transformacions de l’edifici per adequar-lo al nou ús. Un accés independent des del carrer, amb una escala de marbre de tres trams, i el treball amb materials nobles que donessin qualitat pública al que havien estat espais privats van ser els criteris seguits per l’arquitecte i els artesans que van participar en el projecte.

Manuel Sayrach i Carreras, 1915 – 1918

Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Edifici d’habitatges en cantonada, construït seguint els esquemes modernistes, quan la majoria dels arquitectes ja havien abandonat aquesta estètica. Construït amb clares influències gaudinianes (finestres i coronament de l’edifici), en destaca la porta principal de l’avinguda Diagonal, coronada per una tribuna tancada per columnes esveltes, que formen una espècie de galeria al pis principal. També val la pena ressaltar-ne el sòcol exterior de pedra (que ressegueix les obertures), el vestíbul (que comunica amb el pati interior d’illa) i l’escala (treballada amb detall amb una decoració extraordinària).

Accedint-hi per un carreró central, s’arriba a un pati interior amb una xemeneia de 25 metres d’alçada, al voltant del qual es duien a terme totes les operacions de la fàbrica. Se’n coneixen diferents usos originals: des de subministrament de plats i coberts per a l’exèrcit, fins al treball de caps de nines de llauna i de porcellana, o el de teixits per a disfresses de peluix. Actualment, l’espai el comparteixen una vintena d’estudis taller, amb un aire atractivament decadent.

Metro: L1 (Arc de Triomf), L2 (Tetuan)

* 40. FÀBRICA LEHMAN

Metro: L1 (Urgell, Rocafort)

34. BIBLIOTECA SANT ANTONI - JOAN OLIVER C. del Comte Borrell, 44 Dissabte d’11 a 14 h RCR arquitectes, 2007

31. AUDITORI, ESMUC I MUSEU DE LA MÚSICA C. de Lepant, 150 Dissabte d’11 a 14 h i de 15 a 18 h i diumenge 12.30 a 17 h Auditori: Rafael Moneo, 1998; ESMUC: Arriola & Fiol arquitectes, 2004; Museu: Dani Freixes, 2007 Pont entre infraestructura i cultura, l’Auditori va ser clau en la renovació urbana de la ciutat el 1999, especialment la plaça de les Glòries. És el centre de la música a Barcelona, i combina la celebració de concerts musicals amb l’ensenyament i la difusió del coneixement de la música. L’espai s’articula al voltant de l’atri central d’accés a les sales, on hi ha una llanterna cúbica de vidre monumental en forma d’impluvi, decorada amb pintures ratllades de Pablo Palazuelo. El Museu de la Música, situat a la segona planta de l’Auditori, agrupa una col·lecció d’instruments musicals de tot el món i documents biogràfics, des de les antigues civilitzacions fins a les noves tecnologies del segle xxi. Situada a l’interior de l’Auditori, l’Escola Superior de Música de Catalunya s’afegeix al complex programa de l’edifici i acosta el conjunt a convertir-se en una veritable ciutat de la música autosuficient. L’adaptació dels espais ha estat realitzada per Arriola & Fiol, que han donat un caràcter propi a l’ESMUC sense perdre l’harmonia del conjunt de Rafael Moneo. Metro: L1 (Marina, Glòries) 28

: Accesible

Remodelació d’una illa de l’Eixample que va convertir una antiga fàbrica de caramels en equipaments públics: una biblioteca, un casal d’avis i un jardí interior. La biblioteca actua com a element de relació entre el carrer i la resta d’equipaments, i es converteix en un mirador urbà a l’Eixample. En destaca l’organització interior, al voltant d’una grada, que afavoreix una lectura de caire informal i lúdica, i és un exemple clar de com l’arquitectura propicia i dóna suport a noves maneres d’actuar i ocupar els espais. Metro: L3 (Poble Sec), L2 (Sant Antoni)

35. CALÀBRIA 66, ANTIGA SEU DE L’ONCE

(A les 10:30 h, s’oferirà una visita exclusiva per als micromecenes del Festival a càrrec del Sr. Manuel Sayrach)

38. CONSERVATORI MUNICIPAL DE MÚSICA DE BARCELONA C. del Bruc, 110 - 112 Diumenge d’11 a 19 h Antoni de Falguera i Sivilla, 1928 Equipament a cavall entre els estils modernista i noucentista. Les torres cilíndriques amb cobertes punxegudes són una clara influència de Puig i Cadafalch, de qui l’arquitecte Antoni de Falguera va ser deixeble i col·laborador. En destaca, sobretot, l’espai interior anomenat la peixera, a partir del qual s’organitzen les aules i els passadissos. Aquesta espècie de celobert de 130 metres quadrats queda tancat amb una claraboia envitrallada i ofereix un espai polivalent per a concerts, presentacions i diferents esdeveniments. Metro: L4 (Girona)

C. de Calàbria, 66 Dissabte d’11 a 14 h i 16 a 19 h Laviña – De la Villa Arquitectura, 2015 Restauració de l’antiga seu de l’ONCE al barri de Sant Antoni. El projecte ha suposat la construcció d’una nova façana, i el reforç i l’adaptació de l’estructura existent, així com una nova distribució interior de l’edifici i una millora dels acabats. Aquestes millores han permès generar un estalvi energètic a l’edifici del 25% en façana i la modernització de les instal·lacions. El nou edifici Calàbria 66 és un espai de convivència ciutadana cridat a convertir-se en referent a la ciutat. Metro: L1 (Rocafort), L3 (Poble Sec)

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

Cuixart

Metro: L3, L5 (Diagonal)

Wenzel

41. OFICINES DE LA FUNDACIÓ MIES C. de Provença, 318 Diumenge d’11 a 14 h La Fundació Mies van der Rohe va ser creada el 1983 per l’Ajuntament de Barcelona. A més d’atendre la conservació i el coneixement del Pavelló, la Fundació impulsa el debat, la difusió i la sensibilització sobre temes d’arquitectura i urbanisme contemporanis. D’acord amb les seves finalitats, la Fundació organitza nombrosos esdeveniments, molts del quals es duen a terme al mateix Pavelló i a l’espai de treball del carrer de Provença. Aquest és un espai obert a tothom que estigui interessat en el desenvolupament i la millora del territori, i on es pot visitar una part de la col·lecció de maquetes; l’arxiu de 2.881 projectes d’arquitectura contemporània, que inclou esbossos, plànols, fotos i vídeos; la biblioteca, i documents històrics. Metro: L3, L5 (Diagonal)

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

Es visitaran i s’explicaran els vestíbuls de la Casa Montserrat.

29


Adrià Goula

C. de Provença, 371

50. PRESÓ MODEL C. d’Entença, 155

Diumenge d’11 a 14 h

Dissabte i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

EO arquitectura, 2015

Josep Domènech i Estapà i Salvador Vinyals i Sabaté, 1904

Projecte de reforma d’un habitatge en un edifici de l’Eixample del 1930, que presentava un estat molt deteriorat, a causa de l’excessiva compartimentació i superposició de materials, que s’hi havien anat col·locant amb el temps. L’acció principal va ser la defoliació selectiva de totes aquestes capes fins a arribar als elements constructius tradicionals: paviments de mosaic hidràulic, sostres de volta ceràmica i fusteria. La intervenció busca emfasitzar el pas del temps redibuixant l’arquitectura tradicional de l’Eixample, conservant i reutilitzant el màxim d’elements recuperats.

Després de tancar les portes de manera definitiva el 8 de juny del 2017, la Presó Model ha patit un procés de transformació per acostar als ciutadans la vida dels presos que durant 113 anys l’han habitada. Els conjunts d’edificis s’endrecen a partir del punt central, el panòptic, una torre central dissenyada per mantenir el control sobre tots els presos. Les portes dobles i la museïtzació dels espais n’acosta la duresa més enllà de l’arquitectura que els emmarca. Metro: L5 (Entença), L3, L5 (Sants Estació)

Metro: L4, L5 (Verdaguer)

Gran Via de les Corts Catalanes, 642 Dissabte i diumenge de 12 a 19 h Jeroni Granells, 1870 L’Hotel Granvia es va inaugurar el 1935, després d’una reforma important que va respectar els principals elements del palau: la façana, l’escalinata principal i el gran saló. Situat al costat del passeig de Gràcia, es va convertir en un dels focus culturals i socials de Barcelona, acollint als seus salons reunions, gales i balls del Reial Club Artístic de Barcelona i del Teatre del Liceu, fins a finals del segle xix i principis del xx. Metro: L2, L3, L4 (Passeig de Gràcia), L1, L4 (Urquinaona)

Antoni Rovira i Trias, 1882, Ravetllat Ribas arquitectes, 2017 L’edifici del Mercat de Sant Antoni, construït segons un projecte de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias i l’enginyer Josep M. Cornet i Mas, l’any 1882, és un dels edificis públics més emblemàtics de l’Eixample barceloní. Ocupa una illa sencera i s’organitza en forma de creu grega, reproduint en geometria i dimensió el traçat de les alineacions de l’Eixample. El projecte de rehabilitació inclou una nova zona de museu amb el jaciment romà subterrani, espais d’ús cívic i pacificació dels carrers del voltant.

Metro: L3 (Fontana)

(Imprescindible dur calçat tancat)

Metro: L2 (Sant Antoni)

Dissabte de 15 a 19 h Antoni Serra i Pujals, 1883; Agustí Borrell i Sensat, 1950 Palauet classicista de planta rectangular que s’organitza al voltant d’un pati central, cobert per una claraboia i format per columnes de marbre multicolors. L’ampliació al carrer de Roger de Llúria replica la façana original i relliga el conjunt amb una façana aixamfranada, lleugerament enretirada de la línia del carrer, que esdevé l’entrada principal. Està presidida, al coronament, per quatre escultures de cos sencer. És la seu del Col·legi d’Advocats des de l’any 1921. Metro: L3 (Diagonal), L5 (Verdaguer)

46. HOTEL VILLA EMILIA C. de Calàbria, 115 Dissabte i diumenge de 12 a 14 h i de 17 a 19 h Bosch Cuspinera Associats, 2007 Uns nous propietaris, de tradició hotelera, han convertit una finca familiar en un hotel que vol transmetre als hostes la sensació d’allotjar-se en una casa particular. Per aconseguir-ho, s’ha moblat cada racó amb peces úniques de la col·lecció familiar, amb un estil eclèctic en què conviuen peces d’antiquari amb peces contemporànies. Metro: L1 (Rocafort) José Hevia 30

: Accesible

* 49. PALAU MACAYA Pg. de Sant Joan, 108 Dissabte de 17 a 20 h i diumenge de 10 a 14 h Josep Puig i Cadafalch, 1901

Valentina Cohen

54. CAN TITELLA - HABITATGE I ESTUDI C. d’Astúries, 40 Dissabte de 12 a 14 h i diumenge de 16 a 18 h

51. RESTAURANT DISFRUTAR

1900, Daniel Tigges 2014

C. de Villarroel, 163

Rehabilitació de la famosa Can Titella, una casa de la ciutat del segle xix, coneguda àmpliament per la seva activitat com a sala de festes de Gràcia. La nova proposta s’ha convertit en un projecte pilot d’edifici de baix consum, fins i tot d’energia zero a distància. L’edifici compleix els requisits de l’estàndard suís de construcció de baix consum Minergie, que combina sistemes d’alta eficiència energètica (com ara sòl radiant) amb fonts passives d’energia (com el pou canadenc).

Diumenge d’11 a 14h Oliver Franz Schmidt, Natali Canas del Pozo i Lucas Echeveste Lacy, 2014 Un local singular i arriscat tant en la forma com en la situació. Un espai amb una façana petita i estreta en un carrer actiu de l’Eixample barceloní: un espai que s’amplia, es relaxa i s’omple de llum fins a arribar al pati d’illa, on el local s’obre a una terrassa espaiosa. La proposta pretén transmetre l’essència del Mediterrani, des del respecte a la història i l’herència dels seus pobles, fins a l’admiració pels artesans, els artistes i els arquitectes que han transformat aquesta essència en peces de gran bellesa. Metro: L5 (Hospital Clínic) 52. XARXA DE CLAVEGUERAM Pg. de Sant Joan, 91 Dissabte, visites a les 9, les 10.15, les 11.30 i les 12.45 h

Aquest edifici constitueix l’homenatge que Josep Puig i Cadafalch fa a la tipologia de palau medieval barceloní, distribuint l’espai mitjançant un pati interior amb una escala que ens condueix al pis principal. En destaquen la pedra treballada de les façanes estucades blanques, la tribuna, d’estil gòtic, la porta principal i les dues torres laterals, cobertes amb teulada a quatre vessants. L’edifici, propietat de la fundació ”la Caixa” i reformat el 2012, és un espai per impulsar el diàleg i el coneixement entre tots els agents que impacten en el món social.

Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org

Metro: L4, L5 (Verdaguer)

Metro: L4, L5 (Verdaguer)

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

C. de Biada, 11

La nova seu de l’Escola Superior de Disseny conserva l’estructura original i l’aspecte industrial de l’antiga fabrica tèxtil Macson de Barcelona, construïda el 1952. L’edifici està format per quatre plantes, que integren els valors del Design For All, amb espais amplis i flexibles, que faciliten la intervenció i el treball col·lectiu entre estudiants i docents. La reorganització de l’antic pati de càrregues, que es cobreix amb un revestiment de fusta, amb una sèrie de rampes i escales, permet accedir als diferents punts de l’escola.

Dissabte de 10 a 19 h

C. de Mallorca, 283

53. ANTIGA FÀBRICA TÈXTIL MACSON (IED BARCELONA)

Cristiano Franconi i Rodrigo González, 2010-2012, amb Alessandro Scarnato (1a fase)

C. Comte d’Urgell, 1

48. PALAU CASADES (IL·LUSTRE COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA)

12 activitats

Dissabte d’11 a 14 h i de 17 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

47. MERCAT DE SANT ANTONI 45. HOTEL GRANVIA

Gràcia

Pere Garcia Fària, 1894 La xarxa de clavegueram de Barcelona recull les aigües residuals produïdes a la ciutat i les transporta fins a les depuradores. Les clavegueres garanteixen la higiene i la salut pública, eviten possibles inundacions i faciliten el sanejament de les aigües residuals. (Imprescindible dur calçat tancat i màniga llarga)

Metro: L3 (Fontana)

55. CASA DE LA VILA DE GRÀCIA Pl. de la Vila, 2 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h Francesc Berenguer i Mestres, 1905 – 1906 L’edifici, construït a mitjan segle xix, va ser remodelat per Francesc Berenguer cap al 1905, reforma de la qual va sorgir la façana actual. La façana, tot i que conserva alguns elements de l’obra antiga, és bàsicament modernista, un llenguatge que es fa sentir, sobretot, al pis superior i al coronament, on destaca un gran escut de Gràcia amb un notable treball de forja. En l’actualitat, és la seu del districte. A la primera planta, trobem el saló de Plens i la sala de Pintures. Metro: L3 (Fontana)

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

44. HABITATGE AL CARRER DE PROVENÇA

31


S 60. HABITATGES GOMIS C. de Gomis, 32 / Avingdua de Vallcarca, 125 Dissabte d’11 a 14 h Antoni de Moragas i Gallissà, 1953

Metro: L3 (Vallcarca) 56. CASA MARSANS (ALBERG MARE DE DÉU DE MONTSERRAT)

C. de Còrcega, 363 Diumenge de 16 a 19 h EXE Arquitectura, Marc Obradó, Elisabeth Sadurní i Jaume Valor, 2011 Dins de l’activitat GRAN OpenExtra, la gent gran ens explicarà l’arquitectura del seu edifici d’habitatges. En aquest cas, els habitatges es distribueixen en quatre plantes i n’hi ha vuit per planta. L’edifici ha obtingut la màxima qualificació energètica i es converteix en el segon edifici d’habitatges a Barcelona que obté una A, gràcies a un alt nivell d’aprofitament energètic, mitjançant sistemes d’energies renovables combinats amb sistemes d’alta eficiència energètica. L’edifici es troba just al solar on abans hi havia hagut l’emblemàtica sala de ball Cibeles. Metro: L3, L5 (Diagonal)

Diumenge d’11 a 14h

C. del Sol, 2-10

Juli Marial i Tey, 1907

Dissabte d’11 a 14 h

Antic habitatge unifamiliar de planta quadrada que s’organitza al voltant d’un pati centralitzat, que a l’interior es tradueix en un espai a manera de claustre desenvolupat a la primera planta amb arcades de disseny neoàrab. La decoració interior modernista confereix a l’espai un joc de llum i color espectacular. Una rehabilitació recent ha reconvertit l’edifici en alberg, tot afegint-hi un edifici de nova planta.

Josep Artigas i Ramoneda, 1891 – 1894

Antonio_Wijkmark

Metro: L5 (El Coll-La Teixonera) 61. HABITATGES ILLA ESCORIAL

* 58. CENTRE CÍVIC EL COLL - LA BRUGUERA C. de l’Aldea, 15-17 Diumenge d’11 a 14 h Sebastià Bonet, 1964 La que va ser l’editorial referència del món de les revistes d’historietes al nostre país, l’Editorial Bruguera, dóna nom al Centre Cívic del Coll. Amb el nom d’Editorial Gato Negro, va generar, al llarg dels seus anys de vida al barri, una gran activitat industrial i comercial, ja que la majoria dels veïns hi treballaven. Mortadelo i Filemón, El Capitán Trueno i Pulgarcito reviuen gràcies a la recuperació de l’edifici on van néixer. Metro: L5 (El Coll - La Teixonera)

15 activitas 65. CAN FARGAS Pg. de Maragall, 383-389 Dissabte d’11 a 14 h

* 63. ORATORI I RESIDÈNCIA DE SANT FELIP NERI

Pg. de la Mare de Déu del Coll, 41-51

Horta Guinardó

Aquest conjunt arquitectònic està format, d’una banda, per una part residencial, destinada a l’ús exclusiu de la congregació de l’oratori, on les dependències s’organitzen al voltant d’un claustre central, i, de l’altra, per l’edifici corresponent a l’oratori, del qual destaca la voluntat mimètica, especialment de les façanes externes, respecte de la casa mare, situada a la barcelonina plaça de Sant Felip Neri. Metro: L3 (Fontana)

BAMMP Arquitectes L’edifici que actualment forma la propietat de Can Fargas és el resultat de diverses modificacions i addicions que s’han anat fent al llarg del temps. Organitzada, bàsicament, al segle XVIII, està constituïda per un cos central de cronologia anterior, amb planta rectangular i coberta a quatre aigües, al voltant del qual s’agrupen tot un seguit d’afegits de diferents moments, entre els quals destaca la façana sud-oest, amb una galeria d’arcs rebaixats. Les façanes són de maçoneria i estan arrebossades només en part. A la part posterior, hi ha un petit jardí de gust romàntic, amb brollador i estàtua, separat del carrer amb un mur d’obra no gaire alt i un tancament de xiprers retallat. La torre alt-medieval de la masia està declarada bé cultural d’interès nacional. Metro: L5 (Vilapicina)

C. de l’Escorial, 50 Diumenge d’11 a 14h Oriol Bohigas, Josep M. Martorell, Francesc Mitjans, Manuel Ribas, Josep Alemany, Josep M. Ribas, 1952 1955 / 1958 – 1962 Aquesta unitat residencial a base de blocs es va plantejar com a alternativa a l’illa tancada, trencant l’esquema i obrint l’interior com a espai públic relacionat amb els carrers circumdants, tot i que posteriorment es va tancar. Gràcies a la poca profunditat dels habitatges i a la doble ventilació, es va aconseguir millorar molt les condicions higièniques dels habitatges, eliminant els patis interiors i dotant tots els habitatges de molt d’assolellament. L’habitatge que es visitarà s’ha reformat conservant al màxim l’esquema de distribució original en dúplex. Metro: L4 (Joanic)

64. PARC CREUETA DEL COLL

José Hevia

Pg. de la Mare de Déu del Coll, 77 Diumenge d’11 a 14 h MBM, 1981 Transformació del turó parcialment ocupat per l’explotació industrial d’una pedrera. Es troba sectoritzat en dos apartats principals: el vessant nord, que mira cap al Tibidabo, naturalitzat com a zona de repoblació forestal, i el vessant sud, connectat amb Mare de Déu del Coll, la zona més urbanitzada, i dedicada als veïns de la Teixonera. Es tracta de l’aprofitament de l’antic forat de la pedrera, donant lloc a un llac i plataformes amb equipaments esportius. A l’estiu, el parc es transforma en piscina municipal a l’aire lliure. Metro: L5 (El Coll l La Teixonera)

59. FINCA SANSALVADOR Pg. de la Mare de Déu del Coll, 79 Diumenge d’11 a 14 h Josep Maria Jujol i Gibert, 1910 Jujol va construir el mur de tancament de la finca i gran part de l’habitatge del porter, decorats amb elements de maó vist, ceràmica i esgrafiats. La troballa d’una mina d’aigua, que el propietari va voler explotar econòmicament, va fer aturar les obres, que preveien, també, l’edificació d’una torre a la part més alta, que no es va arribar a construir. A les galeries subterrànies de la planta embotelladora, Jujol va dissenyar diversos arcs parabòlics de maó vist amb una funció estructural. Metro: L5 (El Coll - La Teixonera)

Ariadna Gutiérrez

* 66. CASA DE LES ALTURES Rda. del Guinardó, 49 Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h Enric Figueres, 1890; Víctor Argentí, 1991 Projectada amb un llenguatge neoàrab, inicialment havia de ser l’habitatge de l’enginyer director de la Societat General d’Aigües de Barcelona. Es diu Casa de les Altures perquè al costat hi havia els motors d’elevació d’aigua cap als dipòsits situats al turó de la Rovira. El 1991 es va rehabilitar com a seu del districte d’Horta-Guinardó. Es tracta d’un edifici de base rectangular, amb un buit central que correspon a un pati i amb un cos adossat a la façana sud en forma de porxo. Metro: L4 (Alfons X)

32

: Accesible

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

Maria Alonso

Edifici d’habitatges socials esglaonat sobre la falda del turó de Vallcarca. Aquest edifici exemplifica la voluntat de lligar l’arquitectura del moviment modern amb les possibilitats constructives del moment mitjançant sistemes de construcció artesanals. Es va plantejar com una unitat residencial en la qual els propietaris adquirien l’habitatge i els drets d’utilització dels espais comuns de l’edifici i el jardí, amb la voluntat de conscienciar els veïns de la necessitat de conservar la finca. Es visitaran els espais comuns, que l’arquitecte va dissenyar amb el màxim detall, i un habitatge que presenta l’esquema de distribució original.

S 62. HABITATGES PER A GENT GRAN CIBELES (GRAN OPEN EXTRA)

33


72. NAU TALLER

70. HOTEL ALIMARA (ÀREA OLÍMPICA)

C. de l’Harmonia, s/n

C. de Berruguete, 126

C. Peris i Mencheta, 23 - 25

Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Dissabte d’11 a 14 h

August Font de Carreres, 1895; Norman Cinnamond, 1993 Josep Gallart Forgas es va fer construir un palau d’estil château francès envoltat d’un jardí majestuós de gran valor paisatgístic, per competir amb el palau veí de la finca del Laberint d’Horta. Durant la Guerra Civil, hi va residir el president de la Generalitat, Lluís Companys, i s’hi va construir un refugi antiaeri, actualment en un estat de conservació magnífic. Amb la rehabilitació per adequar l’edifici en seu universitària, se’n van reproduir els elements més significatius per retornar-los a l’estat original: l’escala principal, amb la barana, el sòl, amb dibuix de tauler d’escacs, les motllures als passadissos, etc. Metro: L3 (Mundet)

Escola d’art situada en dos habitatges del carrer de Peris i Mencheta. Aquestes propietats, inicialment indivises, s’articulen a través d’un petit pati interior i un jardí modernista que els envolta. A la planta baixa es troba l’escola pròpiament, mentre que al primer pis es troba l’habitatge privat. L’escola és un espai estimat i un referent educatiu i artístic al barri, treballa amb les escoles del districte per assessorar i complementar el programa educatiu, i duu a terme activitats i tallers oberts.

Óscar Tusquets, 1993 Hotel que s’havia d’inaugurar per les Olimpíades del 1992 a Barcelona. Per diversos motius, l’obra va estar aturada uns quants anys, fins que es va decidir col·locar-hi una escola annexa d’hostaleria que pogués funcionar en combinació amb l’hotel. Ambdós edificis es van inaugurar el 1995. La característica principal del projecte és la seva situació perpendicular a la ronda de Dalt, cosa que situa les habitacions en costat o en un altre, sempre amb vistes, però mai donant a l’autovia urbana, evitant així l’impacte visual i sonor del trànsit rodat.

Metro: L5 (Horta, Vilapicina)

Metro: L3 (Mundet)

73. PARRÒQUIA DE CRIST REDEMPTOR Av. de la Mare de Déu de Montserrat, 34 Diumenge de 16 a 19 h

*

68. CILINDRE D’HORTA

MBM, 1968

Ariadna Gutiérrez

Església annexa al conjunt parroquial existent de l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat. Situada en una trama urbanística uniforme d’illes tancades, l’edifici s’enretira de l’alineació per crear un petit pati d’accés que el caracteritza com a element de caràcter públic. La construcció es caracteritza pel realisme, basat en materials propers i naturals, executant tècniques tradicionals amb certa sofisticació expressiva. La nau principal queda neta, amb una estructura de coberta vista de cavalls de fusta. La força de la llum li acaba donant la solemnitat pròpia de les construccions religioses, traient protagonisme als elements simbòlics clàssics, afegits posteriorment.

C. de Lisboa, 27 Diumenge d’11 a 18 h Al final de la rambla del Carmel, es va construir aquest pas vertical per a vianants que salvava el relleu accidentat propi del barri del Carmel i millorava la comunicació entre barris. Amb una alçada màxima de 24,88 metres i un diàmetre de 19,35 metres, la construcció fa de mur de contenció de la rambla, al mateix temps que una rampa interior de formigó armat connecta els dos punts de desnivell i fa de trava estructural del mateix edifici.

Metro: L4 (Alfons X)

Metro: L5 (Horta)

*

74. PAVELLÓ DE LA REPÚBLICA C. de Berruguete, 126 Diumenge d’11 a 18 h Josep Lluís Sert i Luís Lacasa, 1937; Espinet-Ubach, arquitectes, 1992

*

76. RECINTE MODERNISTA DE SANT PAU C. de Sant Antoni Maria Claret, 167 Dissabte de 15 a 19 h Lluís Domènech i Montaner; Pere Domènech i Roura, 1905 - 1930; ONL Arquitectura i Guitart Arquitectura i Ass, 2014 Es tracta d’una de les obres més emblemàtiques del Modernisme, per les dimensions, la idea de ciutat que proposa, la lectura del Pla Cerdà i la relació peculiar amb la Sagrada Família. Avui, s’està aconseguint regenerar una sèrie d’edificis de gran valor històric i patrimonial, la rehabilitació i l’adaptació a nous usos, que sovint no és gens fàcil. El procés ha establert la recuperació de l’obra original de Domènech i Montaner i l’aplicació de criteris d’eficiència i estalvi energètic. El tractament com a conjunt monumental ha determinat molt els marges de maniobra dels arquitectes, al mateix temps que l’envergadura ha permès una instal·lació d’energia geotèrmica de gran eficiència. Metro: L5 (Sant Pau-Dos de Maig)

77. REFUGI ANTIAERI - MAS GUINARDÓ Pl. de Salvador Riera, 2 Dissabte d’11 a 14 h Segle

xv;

Rafael Vila, 2011

Durant la reforma del casal d’entitats, es va descobrir un refugi de la Guerra Civil en molt bon estat que es troba just a sota de l’equipament. Les parets i el sostre són de maons de diferents tipus, per l’escassetat de materials, i disposava de llum elèctrica i pou. El Mas Guinardó, ara un casal d’entitats, era una masia del segle XV que deu la fesomia actual, amb un llenguatge classicista, a les intervencions fetes a finals del segle xix, tot i que el capcer és modernista. Aquest edifici, amb sis-cents anys d’història, des d’on es van dirigir els atacs a Barcelona durant la Guerra de Successió, s’integra avui dins els Jardins de Frederica Montseny. Metro: L4 (Guinardó-Hospital de Sant Pau)

L’edifici del Pavelló de la República és una rèplica de l’edifici que la República Espanyola va encarregar als arquitectes Josep Lluís Sert i Luís Lacasa, per tal de representar-la, en plena Guerra Civil espanyola, a l’Exposició Internacional de París del 1937. Construït amb una gran limitació de materials, d’acord amb les circumstàncies d’aquell moment difícil, va suposar una fita arquitectònica important. Al pati obert, Picasso va exposar el famós Gernika, i avui en podem veure una reproducció. Metro: L3 (Montbau) 71. LABERINT D’HORTA Pg. dels Castanyers, 1 69. HABITATGES ‘LA CASA DEL PATI’

Dissabte i diumenge d’11 a 19 h

Rda. del Guinardó, 44

Domenico Bagutti, 1792

Diumenge d’11 a 14 h

Conjunt de jardins de diverses èpoques, situats al voltant del millor exemplar barceloní de jardí neoclàssic, construït per Joan Desvalls, marquès de Llupià i Alfarràs. Està distribuït en tres nivells esglaonats, el més baix dels quals conté un laberint de xiprers retallats, i el completen un petit canal navegable i escultures abundants de marbre italià amb temàtica mitològica. L’edifici és una antiga casa de pagès del segle xviii decorada amb motius àrabs en època romàntica. Adossada a la casa, trobem una torre de defensa del segle xiv, anomenada Torre Sobirana.

MBM arquitectes, 1962 - 1964 Aquest edifici emblemàtic dels anys seixanta va significar una aposta innovadora dels joves arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, i dels seus promotors. També cal ressaltar-ne una construcció impecable, a càrrec de Famadas. La innovació està marcada per la situació del pati, amb una font central, al voltant de la qual es plega l’edifici. Aquest va ser un paradigma de l’habitatge col·lectiu a Barcelona. Metro: L4 (Alfons X)

Metro: L3 (Mundet) / Bus: 27, 60, 73, 76

* S 75. POLÍGON MONTBAU C. de Roig i Solé, 31 Diumenge d’11 a 14 h Guillermo Giráldez, Pere López-Iñigo, Xavier Subias, 1958 - 1964 L’edifici del Pavelló de la República és una rèplica de l’edifici que la República Espanyola va encarregar als arquitectes Josep Lluís Sert i Luís Lacasa, per tal de representar-la, en plena Guerra Civil espanyola, a l’Exposició Internacional de París del 1937. Construït amb una gran limitació de materials, d’acord amb les circumstàncies d’aquell moment difícil, va suposar una fita arquitectònica important. Al pati obert, Picasso va exposar el famós Gernika, i avui en podem veure una reproducció. Metro: L3 (Montbau)

34

: Accesible

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

Òscar Fernádez

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

* 67. CASA GALLART I PARC DE LES HEURES

35


QUIRÚRGIC, VHIR i vhio

Pg. de la Vall d’Hebron, 119-129 Dissabte de 15.30 a 18.30 h i diumenge d’11 a 14 h El Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus és un parc sanitari de referència mundial on assistència, recerca, docència i innovació es donen la mà. A banda, és una icona de l’arquitectura del barri i és l’origen de la construcció del seu voltant. Enguany s’ha iniciat un projecte de transformació d’aquest gran complex per convertir-lo en un espai més agradable, accessible i saludable, i obert a l’entorn i als veïns. La visita a Vall d’Hebron permetrà conèixer aquest projecte amb les explicacions de BAAS Arquitectura i Espinet/Ubach, guanyadors del concurs arquitectònic. A més també es podran visitar tres espais: els edificis de recerca del Vall d’Hebron Institut de Recerca i del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia i els quiròfans del Bloc Quirúrgic de l’Hospital General. Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org a excepció dels micromecenes del Festival que poden accedir lliurement.

Metro: L3, L5 (Vall d’Hebron)

Les Corts

S 89. HABITATGES PER A GENT GRAN MONTNEGRE C. del Montnegre, 39 Diumenge d’11 a 14 h Espinet/Ubach. Arquitectes, 2003

12 activitats

Dins de l’activitat GRAN OpenExtra, la gent gran ens explicarà l’arquitectura del seu edifici d’habitatges. En aquest cas, es tracta d’un edifici lineal de planta baixa, sis plantes pis i dues plantes soterrani. Les plantes pis les ocupen els seixanta habitatges i espais comunitaris, com la bugaderia o espais polivalents.

* 83. CAN DÉU Pl. de la Concòrdia, 13

Metro: L3 (Les Corts), L5 (Entença)

Diumenge d’11 a 13.30 h Eduard Mercader i Sacanella, 1897; Xavier Aguilar i Borrás, 1984-1986; Judith Masana i Anna Ribas, 2003

167. OAK SHOWROOM

L’edifici reflecteix la convivència i la interacció de les arts decoratives, tant artesanals com industrials, amb la construcció, com podem veure en les solucions decoratives, de sostres, parets, paviments i elements de tancament. L’edifici fa cantonada i consta de dos cossos amb diferents alçades i un jardí. Al cos principal destaca la tribuna de ferro i vidre a l’angle. La coberta és a tres vessants amb ràfec prominent i hi sobresurt una torre mirador de planta quadrada.

C. de Numància 48-50 Diumenge d’11 a 15 h Anna i Eugeni Bach arquitectes, 2013 Espai expositiu on es mostren diferents solucions constructives i un pis de mostra. El local està dividit en dos espais, un primer amb exposició de cuines, banys i materials de construcció, i el segon, on hi ha un pis acabat. Aquesta lògica de divisió en dos no es manté en la reforma, sinó que el primer espai s’expandeix fins al fons, amb una extensió del paviment, el sostre i la paret que acompanya l’espai mitjançant un envolvent de lames de fusta i un armari longitudinal que unifica el perímetre i fa la sensació d’estar en un habitatge real, amb una cuina, un bany, una sala d’estar i un espai d’oficina.

Metro: L3 (Les Corts)

*

82. VELÒDROM MUNICIPAL D’HORTA

84. CASA BARTOMEU - JARDÍ DELS TARONGERS

Pg. de la Vall d’Hebron, 185

C. de la Ràbida, 5

Dissabte d’11 a 14 h i de 15 a 18 h

Diumenge d’11 a 14 h

Esteve Bonell, Francesc Rius i Camps, 1984

Josep M. Martirio Arroyo, 1942

El Velòdrom d’Horta es va inaugurar l’any 1984, amb motiu del Campionat Mundial de Ciclisme en Pista d’aquell any, i el 1992 va acollir les proves de ciclisme en pista dels Jocs Olímpics. Els arquitectes Esteve Bonell i Francesc Rius van comptar amb la col·laboració de l’especialista en velòdroms Herbert Schürmann per al disseny d’aquesta infraestructura emblemàtica de la ciutat. Amb una pista de ciclisme a l’aire lliure de 250 metres de circumferència i una arena de 2.022 m2, gaudeix d’una capacitat per a 3.200 espectadors. Metro: L3 (Mundet)

L’any 1942, Josep Bartomeu i Granell va comprar part d’una finca a Pedralbes, aleshores una zona poc poblada i de difícil accés, amb una casa construïda abans del 1866 que va remodelar al seu gust: va deixar les instal·lacions vistes, va fer servir materials senzills i tradicionals, i va organitzar les peces interiors al voltant de la sala de Música (que rebia un tractament material diferenciat de la resta de la casa). El jardí va mantenir el caràcter d’hort de Sarrià o de caseta de Sant Gervasi, però es va convertir en un jardí frondós. Bus: 113

S 85. COLÒNIA CASTELLS. PASSATGE DE PIERA Ptge. de Piera

Diumenge d’11 a 14 h 1923 La Colònia Castells és un testimoni de la història de la ciutat industrial, on la seva peculiar estructura urbana va formar, durant més de setanta anys, una veritable comunitat veïnal. Testimoni de la perifèria obrera del període d’entreguerres, actualment està patint un llarg procés de transformació. Es visitarà el passatge de Piera, l’únic carrer de casetes que queda construït. Metro: L3 (Les Corts), L5 (Entença) 86. CRISTALERÍAS PLANELL C. del Dr. Ibáñez, 48 Diumenge d’11 a 14 h H Arquitectes, 2016 Equipament públic en una parcel·la triangular que presenta les façanes de l’antiga Cristalería Planell, que es va establir al carrer d’Anglesola l’any 1913. L’edifici, com a peça urbana, aprofita la parcel·la en la seva totalitat, però la forma triangular i les façanes catalogades impedeixen una ocupació completa del solar. L’edifici reparteix el programa en quatre plantes que s’enretiren de la façana patrimonial sud, i el pati cobert resultant permet compatibilitzar edificació i patrimoni, millorant les condicions de llum natural dels espais d’aulari, i alhora aporta un coixí tèrmic i acústic respecte a l’entorn. Metro: L3 (Les Corts, Maria Cristina)

36

: Accesible

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

Antonio_Wijkmark

*

Metro: L3 (Plaça del Centre), L5 (Entença, Sants Estació)

87. ESCOLA THAU Av. d’Esplugues, 49-53 Dissabte de 16 a 19 h Escola: MBM, 1972; Poliesportiu: rga arquitectes i J.Fargas, 1986 Resoldre un programa complex en la mínima expressió volumètrica, aquesta era la voluntat de l’estudi MBM quan, el 1972, va projectar l’escola Thau. Es tracta de dos volums compactes col·locats de manera estratègica en el terreny per tal de separar-se de la transitada carretera d’Esplugues i, alhora, generar espais de relació entre els estudiants. La configuració dels espais es materialitza amb una senzilla estructura de formigó amb crugies de 7 metres. El poliesportiu va allotjar els entrenaments de gimnàstica esportiva durant els Jocs Olímpics. Metro: L3, L9S (Zona Universitària) Eugeni Bach

88. HABITATGE GONZÁLEZ TABLAS C. de González Tablas, 7 Dissabte de 16 a 19 h Lola Domenech, 2017 Reforma interior d’un habitatge amb nucli central de circulacions i programa funcional en tot el perímetre. Els espais comuns de l’habitatge, sala d’estar-menjador-cuina i estudi, se situen en les façanes principals, aprofitant les vistes i les ventilacions naturals directes de tot el front de façana mar-muntanya. Interior tractat amb fustes certificades i/o reciclades i materials naturals que qualifiquen i personalitzen cada àmbit. S’ha prioritzat l’ecodisseny, aprofitant la ventilació natural encreuada i incorporant l’ús de sistemes energètics eficients (aerotèrmia) per a la calefacció (terra radiant) i la producció d’aigua calenta sanitària. Metro: L3, L9S (Zona Universitària)

* 90. PAVELLONS GÜELL Av. de Pedralbes, 15 Dissabte de 10 a 14 h Antoni Gaudí i Cornet, 1884 – 1987 De la mateixa època que el Palau Güell de la Rambla, l’encàrrec certifica la bona entesa de Gaudí amb els senyors Güell. La construcció és de poca entitat i, per tant, Gaudí va aprofitar per experimentar amb diferents tècniques, que van des de la policromia sobre ceràmica fins a les diverses maneres de col·locar l’obra vista o el treball en forja. De fet, és precisament la tanca feta en forja la que popularment dóna nom al conjunt: el Drac de Pedralbes. Metro: L3 (Maria Cristina, Palau Reial)

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

* 78. VALL D’HEBRON – HOSPITAL GENERAL, BLOC

37


Baixada del Monestir, 9 Diumenge de 10 a 15 h i visites guiades a les 10.30, les 10.50, les 12 i les 12.20 h Han intervingut en la restauració, els darrers 120 anys: Joan Martorell, Geroni Martorell, Pallàs, Basegoda, Ros de Ramis, Casanoves, López Íñigo i, des de l’any 1988, Josep M. Julià

Nou Barris

Aquesta joia del gòtic català té un important valor afegit: el conjunt el va fer servir la comunitat de les clarisses des de la seva fundació i fins a l’any 1983, any en què es va obrir al públic. Gràcies a aquest ús ininterromput, avui ens podem atansar a la vida d’aquesta comunitat religiosa femenina tot recorrent-ne els espais més quotidians. El museu monestir conté nombroses obres d’art, objectes litúrgics i mobiliari que la comunitat ha anat aplegant al llarg dels segles.

10 activitats

Metro: L6 (Reina Elisenda)

Dissabte d’11 a 14 h

94. BIBLIOTECA LES ROQUETES Via Favència, 288 Alfons Soldevila, 2008

92. ROCA GALLERY C. de Joan Güell, 211-213 Dissabte d’11 a 19 h Carles Ferrater OAB, 2009 Edifici showroom de 2.400 metres quadrats que busca convertir-se en un punt de trobada de referència al voltant de la innovació, el disseny i la sostenibilitat. Els materials com l’aigua, la llum o els colors transformen els espais en diversos ambients, creant espais d’experimentació gràcies al sistema de detecció zonal i pantalles tàctils situades a l’interior. A l’exterior, la façana aconsegueix simular l’efecte de la caiguda d’aigua mitjançant més de 4.200 leds blaus, creant un aparador distorsionat de tot el que passa a l’interior. Metro: L3 (Maria Cristina, Les Corts)

Rehabilitació, ampliació i condicionament per a ús de biblioteca d’un equipament existent, obra de l’arquitecte Marcià Codinachs a la via Favència, en un tram situat sobre la ronda de Dalt. El programa s’organitza entre l’edifici existent i un nou edifici annex, connectat mitjançant un espai de transició que fa les funcions de sala d’exposicions, amb una gran rampa escalonada per unir els nivells. Les geometries contundents de l’exterior contrasten amb l’organització i la calidesa de l’interior. Metro: L4 (Via Júlia), L3 (Roquetes)

95. BIBLIOTECA VILAPICINA I TORRE LLOVETA (ANTIGUES COTXERES DE BORBÓ) Pl. de Carmen Laforet, 11

L’edifici forma part de l’illa d’equipaments sanitaris, socioculturals i esportius que ocupen el solar de les antigues Cotxeres de Borbó, les cotxeres de tramvies i autobusos que hi va haver en aquests terrenys fins l’any 2003. A la planta baixa d’aquests equipaments, es construeixen la biblioteca, que desenvolupa el seu programa en tres plantes, i el casal d’avis. Entre tots dos elements, apareix un pati central cobert que crea una riquesa espacial i visual. Metro: L4, L5 (Maragall)

Aleix Bagué

96. CAN BASTÉ Pg. de Fabra i Puig, 274

93. Supercomputador Marenostrum Torre Girona

Dissabte d’11 a 13.30 h

C. de Jordi Girona, 31

La masia de Can Basté s’aixeca sobre les restes d’una torre medieval propietat del baró de Creixell. L’edifici té forma quadrada i teulada a quatre vessants. Coronant la teulada, hi ha un pinacle de ceràmica verda vidrada com el que també corona el sostre de l’església vella de Santa Eulàlia de Vilapicina. El 1782, coincidint amb la reforma de l’esglesiola, es va construir el pont galeria que uneix les dues edificacions. La façana principal té una porta amb un arc de mig punt i una balconada de l’època. L’any 1995, es va inaugurar com a centre cívic, després d’una intervenció que en va transformar totalment l’interior.

Dissabte de 11 a 18.30 h Josep Masdéu i Puigdemasa, 1860; Yolanda Martínez i Josep Benedito, 2004 A la capella de Can Girona, s’allotja el supercomputador Mare Nostrum, un dels més potents d’Europa, amb la missió d’investigar i desenvolupar tecnologies de la informació per al progrés científic. La casa i els jardins de Can Girona van ser encarregats pel conegut banquer, financer i polític Manuel Girona i Agrafel. Actualment, en resten l’edifici principal, la capella, la zona de les cotxeres i les cavallerisses.

Segle

xviii

Metro: L5 (Virrei Amat)

Metro: L3 (Palau Reial) : Accesible

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

* 101. SANTUARI DE SANTA EULÀLIA DE VILAPICINA

Pl. de Sant Francesc Xavier

C. de Pere Artés, 2

Diumenge d’11 a 14 h

Dissabte d’11 a 14 h

Xavier Turull Ventosa, 1929

Segle x; reconstrucció, 1782

Un dels quatre barris de cases barates construïts pel Patronat Municipal de l’Habitatge l’any 1929, i l’únic que sobreviu com un poble dins la gran ciutat, inicialment va ser concebut per reallotjar els barraquistes de Montjuïc, arran de l’Exposició Universal. Actualment, continua sent propietat del PMHB i els habitatges es troben en règim de lloguer. Recentment, els veïns han acordat conservar la fesomia i l’estructura actual del barri, i n’han proposat la catalogació com a patrimoni històric de la ciutat, per la seva arquitectura singular, i salvar-lo de la demolició proposada per diferents plans urbanístics.

Temple parroquial d’un petit nucli rural, l’església de Santa Eulàlia de Vilapicina apareix documentada des del segle x. L’edifici religiós –els vestigis del qual trobem als paraments de l’actual capella del Santíssim– era d’estil preromànic, i estava vinculat al temple dedicat a sant Andreu, al Palomar veí. Reconstruït al segle xviii, l’edifici actual és d’una sola nau amb volta de canó. Corona la façana un campanar format per un petit cos amb arcs, on hi ha, voltant un òcul, restes d’esgrafiats.

Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org a excepció dels micromecenes del Festival que poden accedir lliurement.

Metro: L5 (Virrei Amat)

Metro: L5 (Virrei Amat)

* 102. TORRE DEL BARÓ Ctra. Alta de les Roquetes, 328 Dissabte d’11 a 14 h i de 15 a 17 h

98. CAN VERDAGUER C. de Piferrer, 94-100 Dissabte de 10.30 a 13.30 h Equipament municipal al servei del barri de Porta. El centre, situat a l’antiga masia Can Verdaguer, promou tasques socioculturals, produint cultura i donant suport a iniciatives de grups i artistes que volen obrir-se camí en el món de la creació i l’expressió artística. La masia, de planta basilical i portal d’accés adovellat, havia tingut una gran extensió de terres, que arribaven a l’avinguda Meridiana i fins al carrer de l’Escultor Ordóñez. Metro: L5 (Virrei Amat)

1904; Jordi Farrando, 2014 Aquest edifici residencial, tot un símbol de Nou Barris, és un bon mirador que acull un punt d’informació del Parc de Collserola. L’edifici també es coneix popularment com a castell, per l’aire medievalista, que es manifesta en les obertures de mig punt i el coronament a base de merlets, que evoquen una fortificació. Van ser els primers elements que es van recuperar, quan es va rehabilitar. Metro: L3 (Roquetes)

* 103. TORRE LLOBETA C. de Santa Fe, 2 bis

Dissabte d’11 a 14 h Laviña - De la Villa Arquitectura, 2011

38

S 97. CAN PEGUERA

99. CASA DE L’AIGUA - DIPÒSIT C. de Garbí, 2 Diumenge d’11 a 14 h Felip Steva i Planas, Joan Sitjes, 1916 Aquest complex modernista, construït per la Companyia d’Aigües de Barcelona el 1917, arran d’una epidèmia de tifus, s’ha transformat en un centre d’interpretació de l’aigua i d’educació ambiental, i està a l’espera que s’hi construeixi un casal de barri. El nou projecte s’ha centrat en el reforç de l’estructura original, la impermeabilització de cobertes dels dipòsits i la construcció d’un vestíbul de vidre i fusta que uneix els dos edificis originals.

Dissabte de 11 a 14 h Final del segle

xv

Aquesta casa pairal, tot i que per la seva tipologia especial podria haver estat més un edifici residencial suburbà, té planta quadrada, pati central i coberta a quatre aigües, i s’estructura en planta baixa i dues plantes pis. La rehabilitació per convertir-la en centre cívic del barri de Vilapicina va permetre recuperar tota la sèrie d’arqueries del segon pis i de les portes d’accés. Metro: L4, L5 (Maragall)

Metro: L11 (Casa de l’Aigua)

* 100. CASERNA DE LA GUÀRDIA URBANA C. Marie Curie 20 Diumenge de 10 a 13 h DataAE + XV Studio, 2014 Projecte de reforma i ampliació d’una caserna existent situada a l’antic Institut mental de la Santa Creu (1886-1910), a Nou Barris. L’edifici ocupa una extensió menor a la dimensió global del complex, a causa de les demolicions produïdes al llarg del temps. Actualment, concentra quasi la totalitat dels serveis municipals del barri: les oficines del districte, la biblioteca, els serveis tècnics i la caserna de la Guàrdia Urbana. L’edifici s’organitza a través d’una seqüència de patis amb estructura de claustres envoltats per naus longitudinals i transversals. Metro: L4 (Llucmajor)

Adrià Goula

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

* 91. REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES

39


8 activitats S 104. CASA BLOC (PIS MUSEU HABITATGE 1/11)

C. de l’Almirall Pròxida

C. de Biscaia, 340

Diumenge d’11 a 14 h

Dissabte d’11 a 13 h

Xavier Turull Ventosa, 1929

Antoni de Moragas i Gallissà, 1967 – 1970

Les Cases Barates del Bon Pastor es van construir en els moments previs a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, per eliminar barraques de la muntanya de Montjuïc. D’aquests habitatges, se’n van fer dos models, que es diferenciaven per les dimensions i la distribució interior. Se’n podran visitar dos, cosa que permetrà conèixer el seu particular aspecte extern, gairebé inalterat, així com l’evolució que han sofert els interiors al llarg dels anys. També s’explicarà el projecte de conservació d’alguns exemplars d’aquestes cases per convertir-les en espais patrimonials.

Aquest conjunt d’habitatges és un bon exemple de la funció del fundador del Grup R, i alhora de defensar la industrialització davant de l’artesania. El llenguatge emprat es basa en la sistematització d’elements domèstics: finestres, balcons, forjats, murs..., tots traçats rigorosament i de manera que cada element s’expressa amb un material diferent. Concilia les noves tecnologies (estructura de formigó armat) amb materials tradicionals (maó, ceràmica i fusta).

Metro: L9, L10 (Bon Pastor)

Metro: L1 (Torres i Bages) 105. CASA DE L’AIGUA A TRINITAT VELLA (MUHBA) Ctra. de Ribes, 103-111 Diumenge d’11 a 14 h Pere Falqués, 1916; Alberto Aguirre, 2007 Amb l’objectiu de garantir l’abastament d’aigua a la ciutat de Barcelona, la companyia d’Aigües de Montcada va encarregar a l’arquitecte Pere Falqués i Urpí, l’any 1895, el projecte de la construcció d’un aqüeducte i d’una central de bombeig. Falqués va plantejar un conjunt d’edificis exempts, d’acord amb les necessitats de la planta de bombeig. Metro: L1 (Trinitat Vella)

108. CENTRE CÍVIC BARÓ DE VIVER C. de Quito, 8 Dissabte d’11 a 13.30 h Territori 24, 2014 La proposta, basada en un disseny sostenible i en l’optimització dels recursos econòmics, aposta per oferir als veïns del barri un espai de conreu domèstic integrat en el programa de l’equipament. Ús d’estructura industrial prefabricada de pes lleuger i de mètodes passius, com la paret verda. És el primer equipament sociocultural de l’Estat amb el certificat LEED Platinium, el màxim guardó internacional a la sostenibilitat. Premi Beyong Building Barcelona, Construmat 2015. Metro: L1 (Baró de Viver)

* 109. FABRA I COATS C. de Sant Adrià, 20 Dissabte de 11 a 14 h i de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h Manuel Ruisánchez i Francesc Bacardit (Edificis D+L: Fàbrica de Creació, 2011, i Centre d’Art Contemporani, 2015); Joan Milelire - Miquel Alonso (Edifici E: Centre d’interpretació dels Tres Tombs, 2015)

Arnau Andreu

El conjunt està format per una dotzena d’edificis inclosos al Catàleg de protecció del patrimoni de Barcelona que s’estan rehabilitant per diferents fases i usos. El que era un complex industrial obsolet, una antiga filatura del segle xix, es converteix en un contenidor polivalent de producció cultural. L’ampliació del Centre d’Art Contemporani de Barcelona respecta el caràcter i l’estructura originals de la nau i comparteix temporalment el nucli de comunicació amb la Fàbrica de Creació. L’antiga quadra de Can Fontanet s’integra al recinte gràcies al nou accés, i ara és un centre d’interpretació dels Tres Tombs i combina l’ús tradicional, a la planta baixa, on se situen els boxs per als cavalls, i el cultural, per a exposicions, a l’altell. La sala de Calderes, amb cinc calderes i una màquina de vapor, s’ha convertit en un espai museístic centrat en la relació entre ciutat i treball. Metro: L1 (Sant Andreu)

40

: Accesible

C. d’Espronceda, 150 Diumenge d’11 a 14 h

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

Anna Galí

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

18 activitats 113. ANTIGA NAU - TALLER OLIVA ARTÉS - MUHBA

C. de Ferran Turné, 1-11

Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana (GATCPAC), 1933 - 1939 / Rehabilitació bloc 1: Jaume Sanmartí i Raimon Torres, 1986 / Rehabilitació blocs 2, 3, 4 i 5: Víctor Seguí i Marc Seguí, 1997 – 2008

Sant Martí

Metro: L1 (Navas)

* 111. NAU BOSTIK

Dissabte de 16 a 19 i diumenge d’11 a 14 h i de 16 h a 18h

Edifici d’habitatges per a obrers impulsat per l’Administració catalana durant la Segona República. Considerat avui un símbol de l’arquitectura racionalista a Barcelona, va representar una nova manera de pensar l’habitatge per als més necessitats, i de plantejar en clau local les propostes que en l’àmbit internacional trencaven amb la tradició i apostaven per noves solucions. Enguany, després d’una acurada restauració, la visita al pis museu permet veure’n l’estructura i l’aspecte originals, així com una proposta de mobiliari i equipament que ha seguit l’ideari del GATCPAC.

110. HABITATGES AL CARRER DE BISCAIA

La Nau Bostik, fins al 2006, va ser una de les cinquanta fàbriques d’una important multinacional especialitzada en la producció d’adhesius. L’empresa, que té els orígens a Chelsea, Massachusetts, es va fundar el 1889 amb el nom de The Boston Blacking Co. Aquesta productora de cola per a la indústria sabatera va arribar a Espanya com a Bostik l’any 1923, en els moments en què la companyia es va internacionalitzar i va començar a diversificar els productes. La seva presència a Catalunya, ininterrompuda des del 1923, va agafar una forta embranzida en començar la dècada del 1960. La nau, que va estar abandonada deu anys, ara està en ple procés de convertir-se en tot un referent cultural. Elements d’ara i d’abans: ciment, naus industrials, grafits i un pati ampli i assolellat al districte de Sant Andreu.

BAAS arquitectura, 2013 El projecte de rehabilitació de l’antiga fàbrica Oliva Artés com a centre divulgador de la tradició industrial de Barcelona vinculat al MUHBA, Museu d’Història de Barcelona, dóna valor a l’espai interior, de parets de maó i planta basilical. Tota la nova intervenció es fa amb un únic material, el ferro galvanitzat, com a vincle directe amb el passat industrial i metal·lúrgic de la fàbrica. Un porxo afegit relaciona l’edifici amb el parc que l’envolta i rep els visitants. Tram: T4 (Fluvià)

Metro: L9N, L10 (Onze de Setembre)

112. PARRÒQUIA DE CRIST REI Pl. dels Jardins d’Elx Dissabte d’16 a 19 h Enric Sagnier, 1924 Obra d’Enric Sagnier, un dels arquitectes amb més obra a la ciutat de Barcelona, de l’any 1924. Es coneix també com l’església del Crist Petit. És un edifici neoromànic caracteritzat per la presència d’un potent campanar central, que forma un sol cos amb la portalada. Aquesta forma un cos avançat, sota un ràfec sostingut amb mènsules esculpides. La porta pròpiament dita segueix l’esquema del més pur romànic, amb les arquivoltes ornamentades amb sanefes i motius vegetals. Metro: L1, L5, L9N, L10 (La Sagrera)

Ariadna Gutiérrez

114. BANC DE SANG I TEIXITS Pg. del Taulat, 116 Dissabte de 10 a 14 h J. Sabaté, A. Cazurra, H. Espeche, 2010 Les tecnologies aplicades a aquest edifici i el control de la seva relació amb l’exterior han induït a una gran reducció del consum energètic i, per aquesta raó, té una classificació energètica A. Els terres conductius i els materials aplicats contribueixen a crear un clima interior confortable i saludable. L’arquitectura resultant és serena i acompanya l’activitat científica que es duu a terme a l’interior. Maribel Mata

Metro: L4 (Poblenou)

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

Sant Andreu

S 107. CASES BARATES DEL BON PASTOR

C. de Tell, cantonada Claramunt

41


115. BETEVÉ

118. CASA NAU

121. DIPÒSIT DE LES AIGÜES (BIBLIOTECA DE LA UPF)

126. MUSEU CAN FRAMIS - FUNDACIÓ VILA CASAS

Pl. de Tísner, 1

C. de Lope de Vega, 106

C. de Wellington, 48

C. de Roc Boronat, 116-126

Dissabte i diumenge d’11 a 14h i de 16 a 19h

Diumenge d’11 a 14 h

Dissabte d’16 a 19 h

Betevé és un creador de continguts de qualitat de tot tipus (informatius, divulgatius, culturals, d’entreteniment...) amb vocació de servei públic. Aquests continguts es distribueixen en diferents suports (TDT, HbbTV, ràdio, web, xarxes socials...). L’edifici on desenvolupa l’activitat betevé no és singular per l’arquitectura, sinó pel que s’hi fa a dins. Així, doncs, hi trobareu sales d’edició i postproducció, de sonorització, platós, maquillatge, estudis de ràdio, cabines d’edició, càmeres, micros, mòbils... Tot el necessari per crear continguts de qualitat orientats al servei públic.

Carol Iborra Arquitectura, 1999

Josep Fontserè, 1888; Lluís Clotet, Ignacio Paricio, 1993 – 1999

Visites guiades: dissabte a les 11, 12, 13, 16.30 i 17.15 h i diumenge a les 11, 12 i 13 h

Metro: L4 (Poblenou)

Visita lliure: dissabte d’11 a 18 h i diumenge d’11 a 14 h

Quan es va construir la cascada del Parc de la Ciutadella, es va haver de disposar d’un gran dipòsit d’aigua que l’abastís. Fontserè va idear una gran bassa elevada sostinguda per una estructura de pilars i arcades impressionant, feta de maó vist, amb la qual s’aconsegueix un espai interior que recorda les naus de les esglésies romàniques. Actualment s’ha rehabilitat l’espai de la coberta, on hi ha la bassa d’aigua, i s’ha adaptat l’interior com a sala de lectura de la biblioteca de la UPF.

BAAS Jordi Badia, 2007 La intervenció a l’antiga fàbrica de Can Framis per convertir-la en espai expositiu de la Fundació Vila Casas mostra la seva pell deteriorada formant un collage contemporani i construeix un nou edifici que connecta les dues naus existents, coincidint a la vegada amb el traçat d’una altra antiga nau. D’aquesta manera, els tres edificis configuren un pati que es converteix en un vestíbul polivalent per al museu. La visita interior es comença des de la cota més alta, fent un passeig continu de baixada.

Metro: L4 (Ciutadella-Vila Olímpica) Pol Casella

119. CENTRE MUNICIPAL DE VELA Moll de Gregal, s/n, Port Olímpic Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h MBM arquitectes, 1989 – 1991

C. de Bolívia, 56

Aquest edifici, discret i sensible, reflecteix el compromís que l’equip que aleshores formava el despatx tenia amb la ciutat. En un entorn inhòspit, aquesta peça blanca amb un marcat caràcter portuari exposa en façana la clara organització i el funcionalisme de la planta. És remarcable el treball acurat en secció del conjunt. S’hi poden veure uns espais de gran riquesa, on el tractament de la llum i l’exposició han tingut una funció important.

Diumenge d’11 a 15 h

Metro: L4 (Ciutadella-Vila Olímpica) 116. BIBLIOTECA CAMP DE L’ARPA - CATERINA ALBERT (FÀBRICA BONAVENTURA COSTA FONT) Pg. del Taulat, 116 Dissabte de’11 a 13 h Antiga fàbrica de plàstics Alchemika, situada al barri Camp de l’Arpa, ocupava part de l’antic conjunt industrial Costa Font. Projecte de rehabilitació per tal de conservar les façanes i inserir un programa social al barri. Joc de transparències i visuals que generen als espais interiors ventilació i il·luminació naturals, creant espais diàfans i facilitant la plena consciència espacial del conjunt als usuaris.

Palo Alto és un territori delimitat, una illa urbana que conserva una porció de la memòria de Barcelona, del seu passat industrial. Dinou estudis creatius es reparteixen les instal·lacions d’aquesta antiga fàbrica reconvertida ara en diferents espais confortables, plens de llum i amb vistes al jardí comunitari. L’estudi de Jordi Bernadó, fotògraf establert a Barcelona, és un d’aquests espais, una de les naus més grans, que, amb la coberta semitransparent, manté el caràcter industrial del conjunt. Metro: L4 (Selva de Mar)

C. de Pere IV, 345 Diumenge d’11 a 15 h 1885

Av. d’Icària, s/n Dissabte d’11 a 14 h

Tram: T4 (Fluvià)

117. CAPELLA I SALA DE JUNTES DEL CEMENTIRI DEL POBLENOU

Antoni Vilanova i Eduard Simó, 2012 – 2013

: Accesible

Diumenge d’11 a 15 h

Raresa moderna en la transformació del 22@ negant angles rectes i paral·lelepípedes, i fugint de la cromàtica gris, fosca i vidriada. La pell exterior, formada per grans lames que protegeixen les oficines de la radiació solar, ajuda a annexar l’edifici nou amb les restes de Can Tiana, l’antiga fàbrica, catalogada com a patrimoni industrial, on se situen diferents equipaments. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència és l’organisme que vetlla per la competència, i supervisa i controla el funcionament correcte dels mercats de comunicacions electròniques i de comunicació audiovisual, del sector energètic i del gas natural, del mercat postal i del sector ferroviari a Espanya.

El primer edifici de La Escocesa va ser una fàbrica tèxtil d’estampats de la família Paul. A partir del 1877, el recinte industrial el van ocupar diferents empreses que llogaven part de l’antiga fàbrica, entre d’altres, l’empresa Johnston, Shields i Cia - La Escocesa (1894-1984), que li va acabar donant el nom. En aquests moments, La Escocesa acull una vintena d’artistes residents dedicats especialment al camp de les arts visuals.

Metro: L4 (Bogatell - Llacuna)

C. dels Pellaires, 30

Enric Batlle i Joan Roig, 2010

124. LA ESCOCESA (FÀBRICA DE CREACIÓ)

Metro: L4 (Poblenou)

La restauració, la recuperació i la dignificació d’aquestes dues construccions originals es planteja no només per corregir les lesions aparegudes al llarg dels darrers anys, sinó que també hi ha una voluntat de preservar i retornar als valors inherents del cementiri. En el cas de la capella, s’han recuperat els valors de l’arquitectura de la Il·lustració que hi va imprimir l’arquitecte Antonio Ginesi (1819), i que posteriorment es reformaria, per part de Josep Oriol Mestres (1832), seguint també els cànons classicistes. Respecte a l’edifici que va acollir l’antiga sala de Juntes (1850) – posteriorment reconvertida en l’arxiu general del cementiri–, obra de l’arquitecte neoclàssic Joan Nolla, cal destacar dos aspectes essencials: la restauració dels estucats interiors originals, així com del paviment de marbre i del cos lucernari, fet en estructura de fusta i que es trobava en un estat molt deficient.

* 127. PALO ALTO

Metro: L1 (Glòries)

Oliveras Boix Arquitectes, 2012

42

Metro: L1 (Glòries), L4 (Llacuna)

* 123. EDIFICI CNMC

Antonio_Wijkmark 125. ESPAI MARC MARTÍ 120. DELEGACIÓ TERRITORIAL AEMET A CATALUNYA C. de l’Arquitecte Sert, 1 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h Álvaro Siza, 1992 Edifici pensat com a centre meteorològic dels Jocs Olímpics de Barcelona, que es caracteritza per la forma cilíndrica (tallada pels laterals per donar pas als vianants i a la circulació rodada) i una imatge massissa. Aquesta simplicitat, però, és enganyosa, ja que, a l’interior, vuit obertures radials i una claraboia central proporcionen i tamisen la llum per a les oficines actuals. Metro: L4 (Ciutadella-Vila Olímpica)

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

C. de Pallars, 110 Dissabte i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h Fons documental dedicat al món de la publicitat i les arts gràfiques, principalment catalanes i espanyoles, i majoritàriament en suport de paper. Disposa de més d’un milió de referències diferents, que van des de l’any 1860 fins a l’actualitat, essencialment cartells de diversos formats i característiques. Metro: L4 (Bogatell), L1 (Marina)

Jordi Bernadó

*

128. PLANTA INTEGRAL DE VALORITZACIÓ DE RESIDUS (PIVR) C. de la Pau, s/n (Sant Adrià de Besòs) Dissabte de 10 a 14 h Valorització energètica (PVE), 1975; tractament mecànic - biològic (PTMB), 2006 La Planta Integral de Valorització de Residus (PIVR) és una instal·lació de tractament integral dels residus municipals de l’AMB en la qual conviuen dues instal·lacions amb dos processos de tractament diferenciats i complementaris: la del tractament mecànic - biològic (que separa els materials recuperables de la matèria orgànica, de la qual es produeix biogàs) i la de la valorització energètica (que condueix tot el que no s’ha pogut valoritzar a una línia de recuperació energètica per incineració que també genera electricitat i calor). TRAM: T4 (Port Fòrum)

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

Metro: L4 (Llacuna)

Seixanta anys separen aquesta antiga fàbrica de filatures, de grans finestrals, voltes i enormes estructures metàl·liques, del lluminós habitatge actual. Un espai organitzat per volums i passadissos laberíntics a dos nivells que permeten, des de qualsevol racó, mirar tot el conjunt. Una successió de funcions que giren al voltant d’una zona cèntrica, i alhora ben comunicada, de servei. Un lloc que combina el passat i el present en harmonia.

43


* 129. RNE BARCELONA - ROC BORONAT 22@ C. Roc Boronat, 127 Dissabte i diumenge d’10 a 14 h Ravetllat Ribas Arquitectes, 2007 Seu de RNE a Barcelona. Traslladats del passeig de Gràcia al centre del 22@, tenen àmplies instal·lacions d’un programa bàsicament administratiu, de redacció i d’emissió de programes. Es tracta d’un volum en planta baixa i quatre pisos de geometria rectangular, amb façana doble de brie-soleil, que permet el control solar. L’estructura i la disposició del nucli permeten l’ús diàfan de les plantes, tant en oficines com en platós.

Sants Montjuïc

135. EDAR DEL PRAT DE LLOBREGAT Pg. Pratenc - Carretera 100, 252, El Prat de Llobregat Diumenge de 10 a 13 h La depuradora del Prat Llobregat és una de les plantes de sanejament d’aigües residuals més grans i modernes d’Europa. Situada al municipi del Prat de Llobregat, al delta del riu Llobregat, tracta les aigües del sistema de sanejament del Baix Llobregat. Aquesta depuradora saneja un 36% del total d’aigua tractada a l’AMB, tant aigües residuals domèstiques i assimilables com aigües industrials pretractades. A més, la depuradora del Prat de Llobregat inclou una de les estacions de regeneració d’aigua més importants del món.

19 activitats

Metro: L4 (Llacuna), L1 (Glòries), T4 (Ca l’Aranyó)

Accés amb vehicle privat

Xavier Gómez

132. ANTIGA FÀBRICA CASARAMONA (CAIXAFORUM) Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8

C. de Pere IV, 228-232 Diumenge d’11 a 14 h Flores & Prats Arquitectes, 2011 – 2016 Aquest espai de creació i experimentació teatral ocupa l’antiga Cooperativa Paz y Justicia, que, tot i l’estètica industrial, mantenia molts elements decoratius que s’han recuperat i recol·locat en el nou projecte. A la planta baixa, trobem els espais públics del nou programa, que integren el nou edifici amb el teixit del barri, mentre que a les plantes superiors se situen les zones de formació i creació. Metro: L4 (Poble Nou)

Dissabte d’11 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

136. ESPAI BOMBERS - PARC DE LA PREVENCIÓ DE BARCELONA

Josep Puig i Cadafalch, 1910 - 1912; Roberto de Luna, Arata Isozaki, Robert Brufau, 1997 - 2001

C. de Lleida, 30 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

La fàbrica tèxtil que Casimir Casaramona va fer construir als peus de la muntanya de Montjuïc constitueix una peça única de l’arquitectura modernista industrial catalana de principis del segle xx. Tota la construcció es va fer de maó, emprant la ceràmica i la pedra artificial per ornamentar les parts nobles. Després d’una llarga temporada d’inactivitat, el 2002 ”la Caixa” va crear el CaixaForum, i el va dotar de les infraestructures pròpies d’un equipament cultural modern, mantenint l’esperit original de l’obra.

Roldán + Berengué arquitectes, 2014 - 2016 Antic parc de bombers del Poble-sec, aixecat per a l’Exposició Internacional del 1929, i reconvertit en un nou equipament, part de la xarxa d’espais culturals Montjuïc, Muntanya dels Museus. El nou projecte suposa una rehabilitació integral per aconseguir la major transparència entre els diferents espais expositius, fent servir, majoritàriament, el vidre en el nou cos i amb noves obertures als murs interiors, emmarcant així l’estructura de maó i acer.

Metro: L1, L3 (Espanya)

Adrià Goula

Metro: L1, L3, L8 (Plaça Espanya)

44

Carles Buïgas, 1929 Aquesta instal·lació, projectada per a l’Exposició Universal del 1929 per l’enginyer Carles Buïgas, va ser una de les últimes que es van construir en aquella ocasió, i es va fer gràcies a l’esforç de 3.000 treballadors. El projecte es va detallar amb 460 plànols i 70 dibuixos. Tres vasos concèntrics i uns sistemes de vàlvules i mecanismes hidràulics, juntament amb un sistema d’il·luminació batejat com a aiguallum, van permetre que la font brollés per primera vegada el 19 de maig del 1929.

Metro: L1, L3, L8 (Plaça Espanya)

C. de la Creu Coberta, 104-106

139. FUNDACIÓ JOAN MIRÓ

Dissabte d’11 a 14 h

Pl. de Neptú

Josep Puig i Cadafalch, 1910 - 1912; Roberto de Luna, Arata Isozaki, Robert Brufau, 1997 - 2001

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h Josep Lluís Sert, 1975; Jaume Freixa, 1986 i 2000

La façana, de grans dimensions i de notable riquesa ornamental, representava el municipi independent de Sants, encara que va ser annexionat a Barcelona el 1897, quan l’obra encara no estava enllestida, cosa que explica que sigui ja l’escut barceloní el que presideix la façana. A la planta noble, trobem el saló de Plens, molt ornamentat i il·luminat pels vitralls, clarament noucentistes. Recentment, s’ha recuperat l’espai del soterrani per allotjar-hi l’arxiu del districte i unes sales d’exposicions.

Pl. de Ramon Calsina, s/n

134. DESSALINITZADORA DEL LLOBREGAT

Dissabte i diumenge d’11 a 13.15 h

Av. de l’Estany de Port, 4 (El Prat de Llobregat)

Pere Falqués i Urpí, 1882; Antoni Vilanova; Eduard Simó, 2012

Diumenge de 10 a 13 h

: Accesible

Dissabte de 10 a 13 h i de 18 a 21 h

Per raons de seguretat, no poden accedir-hi menors de 16 anys.

Josep Lluís Sert, gran amic de Joan Miró, va projectar un museu racionalista que emfasitzava els trets principals de l’arquitectura mediterrània (el pati, les cobertes amb ús de terrat i el control de la llum), i alhora demostrava un control de les formes i les proporcions amb gran imaginació i fantasia. L’ampliació la va dur a terme Jaume Freixa, deixeble i amic de Sert, basant-se, sobretot, a aconseguir una circulació contínua que unís els antics espais amb les noves zones del museu.

Metro: L1 (Hostafrancs)

Metro: L4 (Selva de Mar)

Av. de Rius i Taulet, 11 (punt de trobada sota la passarel·la est)

133. ANTIGA TINENÇA D’ALCALDIA D’HOSTAFRANCS (SEU DEL DISTRICTE)

Metro: L1, L3, L8 (Plaça Espanya) + Bus 150

131. TORRE D’AIGÜES DEL BESÒS

Aquest conjunt singular destaca urbanísticament (és el darrer element patrimonial situat a la línia de costa de llevant de Barcelona), tipològicament i compositivament (és innovador), i estructuralment i constructivament (fa servir la volta catalana i material ceràmic). La rehabilitació s’ha basat a potenciar tots aquests aspectes i fer visibles tots els detalls que el singularitzen, i ens permet entendre el procés mecànic d’extracció d’aigua que es feia servir al segle xix.

138. FONT MÀGICA DE MONTJUÏC

La construcció d’aquesta dessalinitzadora d’aigua de mar es va valorar com la millor opció per incrementar simultàniament la quantitat i la qualitat de l’aigua distribuïda a 4,5 milions d’habitants. Juntament amb les connexions previstes del túnel de la Trinitat Fontsanta, vol aconseguir que el sistema Ter-Llobregat no depengui exclusivament de l’aigua dels embassaments i els aqüífers per abastir-se. Visites per a majors d’11 anys. Accés amb vehicle privat - aparcament al recinte.

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

Jordi Surroca

*

137. ESTADI OLÍMPIC DE MONTJUÏC Pg. Olímpic ,15-17 Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h Pere Domènech i Roura, 1929; V. Gregotti, F. Correa, A. Milà, J. Margarit, C. Buxadé, 1999

S 140. HABITATGES PER A GENT GRAN BRONZE - COURE (GRAN OPEN EXTRA) C. del Coure, 8-10 Dissabte de 16 a 19 h Pau Benach, Cándido Reyes, Màrius Carceller, 2008

Projectat per l’arquitecte Pere Domènech i Roura, va ser inaugurat l’any 1929 amb motiu de l’Exposició Internacional. La celebració a Barcelona del Jocs Olímpics del 1992 en va permetre la remodelació, a càrrec de l’equip d’arquitectes Correa - Milà Margarit - Buixadé, i es va renovar completament, conservant-ne només la façana i les dues escultures de genets de Pau Gargallo.

Dins de l’activitat GRAN OpenExtra, la gent gran ens explicarà l’arquitectura del seu edifici d’habitatges. En aquest cas, un edifici que, amb la geometria, busca crear espais de relació amb la ciutat. El projecte, desenvolupat sobre els terrenys que ocupava l’antic Mercat del Port, urbanitzarà els eixos de l’entorn als carrers de l’Energia i de l’Alumini, del Platí, del Bronze, del Coure i la mateixa plaça de José Sánchez Ríos, per donar un nou ordre urbà a la zona.

Metro: L1, L3, L8 (Plaça Espanya) + Bus 150

Metro: L9S (Fira)

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

130. SALA BECKETT

45


141. INEFC Av. de l’estadi, 12-21 Diumenge d’11 a 14 h Taller d’Arquitectura, 1991 Edifici que inicialment es va fer servir per celebrar diferents esdeveniments olímpics, i que més tard va passar a ser una escola per a l’especialització i el perfeccionament de llicenciats en Educació Física i Esport. D’aparença austera i noble, s’inspira en el particular estil noucentista que predomina a la zona. La planta rectangular està composta per dos quadrats que emmarquen las dues pistes principals, envoltades per diverses columnates per crear un efecte de claustre. Metro: L1, L3, L8 (Plaça Espanya) + Bus 150

142. INSTITUT BOTÀNIC DE BARCELONA

145. PAVELLÓ ALEMANY MIES VAN DER ROHE (RECONSTRUCCIÓ)

148. POLIESPORTIU LA MARINA

Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 7

Dissabte de 16 a 19 h

Dissabte i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h Ludwig Mies Van der Rohe, 1929; Cristian Cirici, Fernando Ramos, Ignasi Solà-Morales, 1986 El Pavelló de Barcelona, obra simbòlica del moviment modern, es va dissenyar com a pavelló nacional d’Alemanya per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Construït amb vidre, travertí i diferents classes de marbre, el Pavelló es va concebre per allotjar-hi la recepció oficial, presidida pel rei Alfons XIII amb les autoritats alemanyes. Un cop passada la clausura de l’Exposició, el 1930, el Pavelló es va desmuntar. La significació i el reconeixement del Pavelló van fer pensar en la seva possible reconstrucció, que es va consumar el 1986. Metro: L1, L3 (Espanya)

Carles Ferrater, Josep Lluís Canosa i Beth Figueras, 1989-1999/ 2001-2003 Situat dins l’actual Jardí Botànic de Barcelona, és el centre de recerca botànic mixt que depèn del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Ajuntament de Barcelona. L’edifici s’orienta sobre l’ala nord-est del jardí, amb vistes sobre la ciutat de Barcelona. S’estructura com una línia horitzontal que interseca el terreny natural en pendent a manera de frontissa entre dues cotes topogràfiques. En la construcció es troben els mateixos materials presents en la construcció del jardí; el formigó vist i l’acer corten. Metro: L1, L3, L8 (Plaça Espanya) + Bus 150

146. PISCINA MUNICIPAL DE MONTJUÏC Av. Miramar, 31 Diumenge d’11 a 14 h i 16 a 19 h A. de Moragas, I. Sánchez, 1992 Situada a l’est de l’Anella Olímpica de la muntanya de Montjuïc, es tracta d’un complex esportiu de dues piscines exteriors, una de 25 metres i una de salts. Es va inaugurar l’any 1929 i va sofrir diverses ampliacions fins a la remodelació del 1990, per esdevenir la seu de les competicions de salts i la fase preliminar del torneig de waterpolo dels Jocs Olímpics d’estiu del 1992. La comunicació vertical es resol amb un mur de formigó vist que configura el teló de fons dels salts, fent de marc de les vistes panoràmiques cap a la ciutat. Metro: L1, L3, L8 (Plaça Espanya) + Bus 150

143. MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA Valentina Cohen

Eugenio Pere Cendoya, Enric Catà i Pere Domènech Roura, 1929; Gae Aulenti i Enric Steegmann, 1990; Gae Aulenti i Josep Benedito, 2002

Metro: L9S (Fira)

Diumenge de 11 a 14 h Veïns del barri del Poble-sec, 1936 Som davant la construcció de 200 metres de túnels d’una alçada de 2,10 metres i una amplada variable d’entre 1,5 i 2 metres, que disposava de lavabos, font, infermeria, sala d’infants i llar de foc, entre altres peces. És un bon exemple dels refugis construïts durant la Guerra Civil a Barcelona, i permet sentir la brutalitat de les guerres i l’esforç dels ciutadans en la cerca de la supervivència. Metro: L2, L3 (Paral·lel) 150. TORRES VENECIANES Av. de la Reina Maria Cristina / Plaça d’Espanya Dissabte i diumenge de 11 a 19 h Aquestes dues torres de planta quadrada i 44 metres d’alçada es van concebre com la porta d’entrada a l’Exposició Internacional de Barcelona i estan inspirades en el campanar de la catedral de Sant Marc de Venècia (d’aquí ve el seu nom). Fidels als principis arquitectònics del moment, es van construir amb pedra artificial i obra vista, materials poc nobles, però coherents amb la voluntat de ser enderrocades un cop acabada l’Exposició. La visita inclourà, també, l’explicació de la font commemorativa de l’Exposició a la plaça d’Espanya, obra de Josep Maria Jujol (1929).

Gran Via de les Corts Catalanes, 111

Metro: L1, L3 (Espanya)

Diumenge a les 11, 12, 13, 16, 17, 18 h

Pg. de Josep Carner, 48-56 Diumenge d’11 a 14h i de 16 a 19h Ruisánchez arquitectes, 2012 La implantació de l’edifici en aquesta parcel·la, en una cruïlla de carrers a la falda de la muntanya de Montjuïc, resol la seva connectivitat amb la ciutat tenint en compte aspectes funcionals i paisatgístics. Cal destacar-ne l’horitzontalitat (marcada per un volum de formigó de 100 metres de longitud amb un voladís de 10 metres), que únicament queda contrastada per la lleugera i vidriada torre de pràctiques exempta del conjunt. Metro: L3 (Drassanes) : Accesible

Sarrià Sant Gervasi 15 activitats

149. REFUGI ANTIAERI 307 - MUHBA

El Palau Nacional, construït per a l’Exposició Internacional de l’any 1929, és un edifici de gairebé 50.000 m2 que s’adscriu als models del classicisme acadèmic imperants a l’època. La decoració interior del palau es va encarregar a reconeguts pintors i escultors del moment, representants, majoritàriament, del moviment estètic i cultural del noucentisme. Actualment, després d’una reforma important, a càrrec de Gae Aulenti, que va tenir lloc als anys noranta, acull la seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Se’n visitarà la sala 66, d’art modern, on es pot veure mobiliari dissenyat per Jujol.

144. PARC DE BOMBERS MONTJUÏC

46

El nou Poliesportiu La Marina està situat al barri de la Marina del Port de Barcelona, i forma part d’una gran parcel·la que inclou un camp de futbol i altres equipaments. Els terrenys formaven part de l’antic complex esportiu de la SEAT. La participació ciutadana, la preocupació per l’eficiència energètica i la cura especial de l’accessibilitat són els trets principals del projecte, que situa l’accés al punt més baix de la parcel·la i urbanitza els carrers perimetrals creant un nou teixit urbà.

Ramon Reventós i Farrarons, 1929

Palau Nacional (Parc de Montjuïc) Dissabte d’11 a 17 h

Conxita Balcells i Oriol Ribes, 2017

C. Nou de la Rambla, 175

C. de Doctor Font i Quer, 2 Diumenge d’11 a 14 h

C. de Bronze, 11

Visita per micromecenes dissabte i diumenge de 10 a 11 h

Metro: L1, L3, L5 (Plaça Espanya) 215. CIUTAT DE LA JUSTÍCIA

151. CASA MULEY AFID (CONSOLAT DE MÈXIC) Pg. de la Bonanova, 55 Dissabte d’11 a 14 Josep Puig i Cadafalch, 1914; Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas, 2002 Aquesta casa modernista, que va encarregar el sultà Muley Afid, exiliat a Barcelona a principis del segle xx, és un edifici aïllat i envoltat de jardí, organitzat segons una complexa volumetria, amb terrasses i miradors prominents i amb una torreta amb coronament agut que domina el conjunt. Exteriorment, els paraments blancs es complementen amb l’ús del maó com a element decoratiu aplicat puntualment, al costat de les teules vidrades de color verd i els plafons esgrafiats damunt les obertures. L’any 2002 es va restaurar per tal d’acollir el Consolat de Mèxic. FGC: L6 (Sarrià, Les Tres Torres)

* 152. CASA PÉREZ SAMANILLO (CÍRCULO ECUESTRE) C. de Balmes, 169 bis Diumenge de 10 a 19 h J.J. Hervàs i Arizmendi, 1910; Raimon Duran i Reynals, 1948; Robert i Esteve Terradas, 1993 Projectat com a residència unifamiliar, és un exemple atípic d’edifici exempt, emplaçat seguint l’alineació de la cantonada. Les façanes estan plantejades de manera eclèctica i afrancesada, sense excloure, però, elements de caire modernista, com el gran finestral ovalat del menjador, obert sobre la Diagonal. Arran de la instal·lació del Círculo Ecuestre a l’edifici, el 1948, s’hi va construir un cos adossat amb planta baixa i terrat, actualment modificat. Metro: L3, L5 (Diagonal) TRAM: T1, T2, T3 (L’illa, Francesc Macià) 153. DIPÒSIT DEL REI MARTÍ

David Chipperfield Architects, Fermín Vázquez (b720 arquitectos), 2004-2009

C. del Bellesguard, 14

Av. de l’Estadi, 30-38

Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org

Dissabte de 15 a 19 h i diumenge d’10 a 14 h

Diumenge d’11 a 14 h

Es realitzarà control d’identitat a nivell policial

Archikubik

M. Gallego, F. Fernàndez

Complex situat en una antiga caserna militar que centralitza els departaments judicials de Barcelona i l’Hospitalet. La proposta consta d’un programa de 240.000 metres quadrats distribuïts en nou edificis que es relacionen a través d’una plaça pública, i intenta equilibrar les relacions entre les diferents àrees de treball, àrees públiques i el paisatge urbà. Els edificis es mostren com blocs amb façanes portants de formigó armat acolorit, cadascun amb un color diferent. L’atri és el carrer de distribució i filtre d’accés a les dependències judicials.

Una troballa va ser el que va passar amb el dipòsit del Rei Martí, un antic dipòsit de retenció d’aigua situat a l’antiga finca de la torre i viaducte de Bellesguard, obra d’Antoni Gaudí. Un dipòsit soterrat de més de 600 metres quadrats i datat a la fi del segle XIX que havia quedat oblidat sota un bosc de pins fins que, fa vint anys, es va redescobrir de manera accidental. A l’interior del dipòsit, els arcs i les voltes ceràmiques mantenen el caràcter original i l’empremta de l’aigua i la calç. Uns elements constructius que s’emfasitzen amb la il·luminació per convertir-los en els únics protagonistes.

147. PISCINES PICORNELL

Consisteixen en tres piscines, una d’interior i una d’exterior, ambdues de 50 metres, i una altra de salts. Es van inaugurar el 1970, sota disseny dels arquitectes Antoni Lozoya i Joan Ricard, i es van remodelar el 1990, per part dels arquitectes Franc Fernández i Moisés Gallego, per acollir les competicions dels Jocs Olímpics. De la construcció inicial, tan sols es conserven les velles graderies d’espectadors. Metro: L1, L3, L8 (Plaça Espanya) + Bus 150

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

Metro: L1 (Santa Eulàlia) FGC: L8, R5, R6, R50, R60, S3, S4, S8, S9 (Ildefons Cerdà)

FGC: L7 (Avinguda Tibidabo)

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

*

47


158. ESTUDI PEL PINTOR ARRANZ-BRAVO

162. RESIDÈNCIA D’ESTUDIANTS MARE GÜELL

164. TORRE BELLESGUARD

C. d’Aribau, 230-240

C. de la Ginestera, 9

C. de l’Esperança, 5-7

C. de Bellesguard, 16

Diumenge d’11 a 14 i de 15 a 18h

Diumenge d’11 a 14h

Dissabte d’15 a 19 h

Diumenge d’10 a 14 h

Ignasi Mas Morell, 1929

Garcés, De Seta i Bonet Arquitectes, 2013

Jaume Rodrigo Dalmau i Lluís Cantallops, 1967. Mª Àngels Negre Balsas 2016

Antoni Gaudí, 1900 - 1909

154. EDIFICI DAVID

Seu de l’empresa Fábrica Nacional de Cyclecars David. Concebuda inicialment com una fàbrica de cotxes, actualment és un espai multidisciplinari amb comerços i oficines. Amb inspiració en l’escola de Chicago, l’arquitecte Ignasi Mas i Morell va projectar un edifici de 70 metres de llargada i estil classicista acadèmic, un autèntic garatge de vuit plantes, a les quals s’arriba per una rampa inscrita en un cilindre de 21,20 metres de diàmetre. A la darrera planta, abunden els estudis d’arquitectura i disseny gràfic o industrial.

Edifici dedicat a una sola activitat: creativa, abstreta i solitària. Es tracta d’un volum d’una forma compacta amb un exterior uniforme, per establir relacions de caràcter familiar. L’interior és una fluida i múltiple cavitat de formigó, conseqüència directa del concepte estructural monolític de la construcció i la cerca d’espais severs i nus al servei del treball artístic que s’hi fa. L’estudi rep llum, principalment, per la coberta, amb una gran claraboia situada a la trobada dels quatre plans inclinats que defineixen l’espai.

Metro: L3, L5 (Diagonal)

Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org a excepció dels micromecenes del Festival que poden accedir lliurement.

155. EDIFICI MAS DE MIQUEL (ANTIC HOTEL DIAGONAL TUSET)

FGC: Funicular Vallvidrera Superior + Bus 111

Obra guanyadora del Premi FAD d’Arquitectura de l’any 1967. En destaquen els tractaments exteriors, d’obra de fàbrica, i el pati central, d’una geometria escenificada. Tot respon a l’esforç per generar espais a partir de les funcions de la residència i les exigències concretes que va plantejar la comunitat religiosa promotora del projecte. Exemple de qualitat de la possible Escola de Barcelona, segons Oriol Bohigas a l’article Cantallops i Rodrigo, Premi FAD, al número 106 de la revista catalana Serra d’Or. El projecte de rehabilitació ha tingut com a repte fonamental mantenir les característiques estètiques de l’edifici, la seva actualització tècnica i funcional, la millora energètica i acústica, i la supressió de barreres arquitectòniques.

També coneguda com a casa Figueres, és una casa construïda al peu de la muntanya del Tibidabo on hi havia les restes de la torre de Vallblanc. Aquesta torre va ser habitada durant el segle XV pel qui va ser l’últim rei de la dinastia catalana, Martí l’Humà. Aquest noble edifici, fet de pedra i maó, presenta una torre prominent coronada amb la creu de quatre braços tan típica de Gaudí, que està ornada amb ceràmica i mostra els colors de la bandera catalana, en homenatge al sobirà. Es visitaran els exteriors i els jardins de la Torre. Visita a l’interior per micromecenes diumenge a les 14 h

FGC: L7 (Avinguda Tibidabo)

Bus: 123

Av. Diagonal, 520 Domènec Sugrañes i Gras, 1929 Tot i que sovint és més conegut per les col·laboracions amb Antoni Gaudí, l’obra de Domènec Sugrañes i Gras és ben lliure de tota imitació gaudiniana. A Barcelona, en podem trobar diversos exemples, però un dels més interessants és aquest edifici d’estil noucentista que Sugrañes va construir per als marquesos de la Pobla de Claramunt, a la cantonada de la Diagonal amb el carrer de Tuset. A Barcelona, és la primera casa que es construeix amb ciment armat, i en destaca l’esplèndid pati interior ovalat. Metro: L3, L5 (Diagonal) 156. ESCOLA COSTA I LLOBERA C. de la Capella de Can Caralleu, s/n Diumenge d’11 a 14 h

160. MUHBA VIL·LA JOANA Ctra. de l’Església, 104 Diumenge d’11 a 14h Vallvidrera, Barcelona Masia construïda al segle xviii i reformada al segle xix: la Cinquena Juana o Vil·la Joana. Antiga masia de la parròquia de Vallvidrera, es va transformar en torre d’estiueig al segle xix i en un equipament d’ús educatiu entre el 1921 i el 1973, les Escoles Vil·la Joana, d’educació especial, pioneres a Europa. És l’última casa que va acollir l’escriptor Jacint Verdaguer, amb què va esdevenir lloc de memòria del poeta després de la seva mort. Actualment, com a museu, mostra la història de la casa al llarg del temps i ha obtingut el distintiu de garantia de qualitat ambiental. FGC: S1, S2 (Baixador de Vallvidrera)

163. RESTAURANT HISOP Ptge. de Marimon, 9 Dissabte d’11 a 14 h Yoos - Yolanda Bondia, 2011 La barreja de sabors que s’elaboren a la cuina de l’Hisop, aconseguint que cada plat sigui un equilibri perfecte i harmònic, ens va portar a construir un espai basat en dos principis. Un era que el plat era el protagonista de l’obra i, en conseqüència, l’espai havia de ser quasi imperceptible, discret, i l’altre era que l’espai havia de reflectir d’alguna manera aquesta simfonia de sabors, colors i olors, transformat espacialment en unes peces de fusta que marquen aquest moviment i que, a més, són els contenidors de tots els estris necessaris per oferir l’espectacle. Bus: 27, 32, 6, 7, 33, 34 165. TORRE D’AIGÜES DEL TIBIDABO

MBM, 1976, ampliació 2003-2008 Conjunt de quatre edificis de planta rectangular situats a l’entorn d’un espai comú, un gran terrat a l’aire lliure que mira cap a Barcelona, que funciona com a centre de l’escola i espai d’esbarjo. El projecte de l’estudi MBM també l’ha ampliat, col·locant-hi el quart edifici, amb la finalitat d’obtenir un conjunt amb coherència volumètrica i topogràfica, augmentant el nombre d’estudiants als quals pot donar servei. La topografia i l’especejament de les obertures atorguen caràcter propi al projecte, creant una imatge unitària. FGC: L12 (Reina Elisenda) + Bus 130 157. ESCOLA SUNION Av. de la República Argentina, 85-89 Dissabte d’11 a 14 h Archikubik, 2015 – 2016 El projecte pedagògic de l’Escola Sunion es basa en tres conceptes: el sentit del respecte, la capacitat d’autoconcentració i la constitució d’una comunitat. Aquests tres principis es tradueixen, d’una banda, en una connexió visual entre els diferents volums edificats, i, de l’altra, en una transparència màxima entre els diferents espais de treball, siguin aules, seminaris o despatxos. Aquesta idea generadora del projecte, circulacions actives i àrees d’intercanvi, constitueix la columna vertebral d’una proposta dinàmica i enriquidora del conjunt, afavorint espais d’encontre dispersats per tot el centre.

Ctra. De Vallvidrera al Tibidabo, 107 161. OBSERVATORI FABRA

Diumenge d’11 a 18 h

Camí de l’Observatori, s/n

Josep Amargós i Samaranch, 1905

Diumenge d’11 a 18 h

Guanyadora l’any 1905 del Premi d’Arquitectura de la ciutat de Barcelona, la Torre de les Aigües va ser, durant uns anys, la construcció més alta del Tibidabo. Abastia d’aigua la colònia del Tibidabo i era símbol de la modernitat de la ciutat. Amb acabat de maó vist i pedra natural, té un dels primers ascensors elèctrics de l’Estat espanyol, per poder accedir al dipòsit de 100 metres cúbics més còmodament.

Josep Domènech i Estapà, 1904 Observatori astronòmic situat a Barcelona, sobre un contrafort del Tibidabo encarat cap al sud, a 415 metres d’altitud sobre el nivell del mar. Situat al vessant sud-est de la serra de Collserola, just una mica més avall del Tibidabo, domina tota la plana del Barcelonès, el delta del Llobregat i part del Maresme. Actualment, centra l’activitat de recerca astronòmica en l’observació d’estels dobles i en la participació en programes internacionals centrats en l’estudi i el seguiment d’asteroides i cometes.

: Accesible

FGC: Funicular Vallvidrera Superior + Bus 111

166. VIL·LA URÀNIA

Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org a excepció dels micromecenes del Festival que poden accedir lliurement.

Via Augusta, 98 Diumenge d’11 a 14 h i de 15 a 18 h

FGC: Funicular Vallvidrera Superior + Bus 111

Metro: L3 (Vallcarca)

48

Ferran Martí

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

SUMO Arquitectes SLP + YOLANDA OLMO, 2017

Alfons Puertas

La Vil·la Urània és una petita residència de finals del segle XIX, de l’astrònom Josep Comas i Solà. El nou complex d’equipaments assumeix el repte de donar una nova vida a la Vil·la Urània i al seu jardí, incorporant-la a un edifici de nova construcció de baix impacte ambiental i consum energètic reduït. Destaca per l’ús d’espais intermedis, climatitzats de manera natural, tancat amb una gran façana formada per diversos filtres superposats que s’adapten a les condicions exteriors. FGC: S1, S2 (Gràcia)

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

Dissabte i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

49


180

Montcada i Reixac

Santa Coloma de Gramenet

2- Itinerari Recuperació Mediambiental Eix Besòs (Activitat #OpenBici)

Aquesta ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona participa en el Festival per cinquè any consecutiu, reivindicant la funció cultural i social de l’arquitectura: des de l’homenatge a Xavier Valls, arquitecte de la ciutat, ideòleg i impulsor del Pla Popular, lliçó inaugural de l’empoderament ciutadà amb relació a la construcció i l’urbanisme d’una ciutat, fins a l’actuació contemporània d’Arquitectes de Capçalera a Safaretjos, i el nostre nou projecte educatiu: Arquitectes a les Aules, on els alumnes de tres escoles de Xavier Valls lideraran la visita arquitectònica. L’interès per l’arquitectura al servei dels ciutadans es consolida amb la secció Open Green, explicant el Parc Fluvial i el projecte de renovació dels habitatges del carrer dels Pirineus. I què serveix millor als ciutadans que la gastronomia? La participació de la ciutat en la nova secció #OpenKitchen és clau per aprofundir en el diàleg entre arquitectura i gastronomia a través d’un taller, una escola d’hostaleria i un restaurant. La dinàmica de funcionament durant el Festival és la mateixa que en anys anteriors: itineraris guiats per la ciutat amb preinscripció i en format de visita guiada als edificis, en els horaris establerts, sense inscripció.

Dissabte Diumenge Dissabte i DiUmenge OPEN GREEN

1- Itinerari Xavier Valls Diumenge de 16 a 19 h (Punt de trobada al c. Milà i Fontanals, 14-18)

-

Can Mariner i plaça Habitatges Saladrigas Can Saladrigas (ampliació) Escoles Rosselló-Pòrcel / Salvat-Papasseit Escola de les Palmeres

2- Itinerari Recuperació mediambiental eix Besòs Activitat #OpenBici Diumenge a les 10 h (Punt de trobada a Casa de les Aigües de Montcada i Reixac)

-

Casa de les Aigües de Montcada i Reixac Pont del Molinet Planta de valorització energètica Parc de la Pau (Fòrum)

3- Itinerari Teatralitzat Centre Diumenge de 10 a 12.30 h (Punt de trobada a la plaça de l’Església)

- Església Major - Auditori - Escola de Música Can Roig i Torres - Ajuntament - Pl. de la Vila

175

Open INfraestructures

S

Open social Open Kitchen

179

Itinerari 3

171

169

Itinerari 2

Pots inscriure’t als itineraris al web: www.48hopenhousebarcelona.org

Els itineraris amb inscripció que oferim en aquesta edició, guiats per experts, són els següents:

176

Itinerari 1

172

174

170

16 activitats 168. ARQUITECTES DE CAPÇALERA AL BARRI DELS SAFARETJOS S 169. AUDITORI CAN ROIG I TORRES 170. EDIFICI MULTIFUNCIONAL FONDO (activitat gastronòmica a la biblioteca) 171. ESCOLA DE LES PALMERES

S

S

Itinerari 4

172. ESCOLA ROSSELLÓ-PÒRCEL I ESCOLA JOAN SALVAT-PAPASSEIT S

4. Itinerari Front Fluvial Dissabte de 16 a 18 h

173. HABITATGES AL FRONT FLUVIAL

(Punt de trobada a l’av. de la Salzereda, 15)

175. LA VINYA D’EN SABATER

- Habitatges del Front Fluvial - Parc Fluvial del Besòs - Illa dels Jutjats

176. NOVA ESCOLA D’HOSTALERIA DE TORRIBERA, AMB TAST DE TAPA I VI

178

173

174. ILLA DELS JUTJATS

177. PARC FLUVIAL DEL BESÒS 178. RENOVACIÓ DELS HABITATGES DEL CARRER DELS PIRINEUS S 179. RESTAURANT LLUERNA 180. TORRE PALLARESA

50

177

51

168


SAFARETJOS

Av. de la Generalitat, 222 Dissabte de 16 a 18 h Visita al barri dels Safaretjos, on s’ha dut a terme el Workshop ACBesòs 2017. AC pretén apropar la figura de l’arquitecte als ciutadans i reivindicar la seva funció clau en plena crisi. Un cop establert el contacte amb veïns i col·lectius del barri, es fan cartografies específiques derivades del treball de camp. La presa de dades es fa amb unes eines metodològiques pròpies d’AC i el seu equip pluridisciplinari. Segons la cartografia obtinguda, es fan diferents propostes amb contingut tècnic. Metro: L1 (Santa Coloma), L9 (Can Zam) 169. AUDITORI CAN ROIG I TORRES

C. de Mossèn Camil Rosell, 45

Av. de la Salzereda, 15-18

S 178. RENOVACIÓ DELS HABITATGES DEL CARRER DELS PIRINEUS

Diumenge de 10.30 a 12 h, inclòs a l’itinerari Xavier Valls

Dissabte de 16 a 18 h, inclosa a l’itinerari de Front Fluvial

C. dels Pirineus (cantonada c. d’Olot) Dissabte de 10.30 a 11.30 h

Xavier Valls, 1982

Jordi Bosh i Joan Tarrús, 2008

Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, 2016

S 171. ESCOLA DE LES PALMERES

Projecte que inicia la transformació del carrer de Mn. Camil Rosell en un tram que havia de ser l’anell de la rambla de Santa Coloma. La volumetria de l’edifici és la confluència de dues geometries, resultat de la trama urbana existent. A partir d’aquesta base, s’ordena un passatge de caire semipúblic dotat d’una zona porxada, unes grades a mode d’amfiteatre, una pista esportiva i una zona arbrada que donen continuïtat al passatge de la Ciutadella. Aquest edifici forma part del projecte Arquitectes a les Aules, en què els alumnes mateix explicaran l’arquitectura de la seva escola. Metro: L9N (Església Major)

C. de Rafael de Casanovas, 5 Diumenge d’11.00 a 13.00 h, i inclòs a l’itinerari Teatralitzat Centre Carles Llinàs i Oriol Ribera, 2007 A la ciutat del 1915, hi destacaven el campanar de l’església major i el pinacle de la torre de la residència que el cònsol de l’Uruguai, Rafael Roig i Torres, es va fer dins un jardí que l’aïllava del poble. Avui, l’Auditori i l’Escola Municipal de Música de Santa Coloma formen un conjunt dins el pati interior d’illa en què s’ha convertit aquest jardí, gairebé secret i vigilat per una multitud atapeïda i bigarrada d’habitatges. L’eclèctic casal va ser hospital, col·legi i darrerament escola de música; aquest ús es va completar el 2007 amb un auditori semisoterrat i adaptat al relleu creant un recorregut per diverses placetes, en què apreciareu el diàleg entre arquitectures molt diverses. Metro: L1 (Santa Coloma), L9N (Esglèsia Major)

S 172. ESCOLA ROSSELLÓ-PÒRCEL I ESCOLA JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Rbla. de Sant Sebastià, 92 Diumenge de 10.30 a 12 h, inclòs a l’itinerari Xavier Valls Xavier Valls, 1983 Entre els barris del Centre i Fondo, les escoles Rosselló-Pòrcel i Salvat-Papasseit comparteixen edifici. Xavier Valls va fer el projecte d’adaptació dels espais de l’antiga fàbrica tèxtil Casadesport per al seu ús actual. Un projecte ambiciós que buscava generar nous espais per a la ciutat proposant la recuperació del centre d’illa com a jardí del barri. Aquest edifici forma part del projecte Arquitectes a les Aules, on els alumnes mateix explicaran l’arquitectura de la seva escola. Metro: L1, L9N (Fondo) 173. HABITATGES AL FRONT FLUVIAL Av. de la Generalitat, 110-122 / Pl. de les Cultures Només inclosos a l’itinerari Front Fluvial Gabriel Lerma, Carme Ribas, Pere Joan Ravetllat, 2011

Simón García

S 170. EDIFICI MULTIFUNCIONAL FONDO (activitat gastronòmica a la biblioteca) C. de Mossèn Jacint Verdaguer, 131 Dissabte de 10 a 13.30 h, i taller gastronòmic de 12 a 13.30 h

La jove plaça de les Cultures, al barri colomenc del Raval, dóna solució als mals d’una ciutat històricament densa i mancada d’espai. Situada com un pla de descans en una topografia complexa, la plaça connecta riu i ciutat dibuixant-se entre el front preexistent de l’avinguda de la Generalitat i els nous blocs d’habitatge, que reculen i es tornen permeables al pas cap al passeig del riu, acollint zones verdes, comerç i equipaments. Els blocs, amb un ritme de buits i panys de color, creixen en torres que densifiquen el projecte sense descuidar la continuïtat visual del barri en pendent i establint una nova escala a la façana fluvial. Metro: L9 (Can Peixauet)

Pich Architects, 2013 Taller-concurs que versa sobre la relació entre cuina i arquitectura, reflexionant al voltant de la composició i l’estètica en la creació arquitectònica i gastronòmica. L’arquitecte i cuiner Lluís Nadal ens explicarà el seu projecte vital d’arquitectura i gastronomia a l’espai de cuina de la Biblioteca del Fondo, situada en un edifici multifuncional que encaixa, a més, els programes de: mercat, supermercat i llar d’infants, una sort, davant la manca de solars públics en aquest barri. Es podrà visitar també, la retrospectiva de l’exposició sobre Xavier Valls de l’any 1988, organitzada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Metro: L1, L9 (Fondo) 52

: Accesible

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

174. ILLA DELS JUTJATS

Antigament, els jutjats de Santa Coloma es trobaven al solar de l’antiga fàbrica Ciba, a la memòria de tots els colomencs. Al costat, el 2008, es va estrenar el nou edifici, que forma una illa amb uns habitatges dels mateixos autors. La façana singular dels nous jutjats és l’inici de la nova façana fluvial de la ciutat. Veurem que el volum contundent dóna final al parc de la plaça Baró, que es troba immediatament al darrere, però ha tingut un tractament especial amb els carrers preexistents i obre un pas en planta baixa, fent que el carrer de Santa Rosa no vegi tapada la sortida al riu Besòs. Metro: L1 (Santa Coloma), L1 (Baró de Viver) 175. LA VINYA D’EN SABATER C. de Prat de la Riba, 171

Dins el Pla Renovem els Barris, la renovació d’aquests 32 habitatges enceta la iniciativa municipal de millora de qualitat de vida dels districtes més envellits. La novetat és que l’obligació del manteniment rau en la propietat i, aquí, l’Ajuntament és pioner a liderar el procés amb el veïnat. Des de la gestió i la recerca de subvencions, fins al sistema de pagament adaptat a tothom, el consistori ha regenerat l’àrea amb una estètica colorista escollida pel veïnat entre les propostes d’un concurs de paisatge urbà. L’acció, reconeguda com a bona pràctica municipal per la FMC, és d’interès per a altres entitats, fent de Santa Coloma un model. Metro: L1/L9 (Fondo), L9 (Santa Rosa) 179. RESTAURANT LLUERNA

Diumenge a les 11 i a les 12 h

Av. Pallaresa, 104

Projecte experimental de recuperació del patrimoni vitivinícola de la ciutat. Amb l’objectiu de recuperar la vinya, molt present fa uns anys a la ciutat, el projecte ha adaptat els terrenys que formen part del que es coneixia com la Vinya d’en Sabater, dins del Recinte Torribera. L’espai està dividit en tres zones situades a diferents alçades i seguint el desnivell de la muntanya. Un total de vint alumnes són els encarregats de fer el conreu, el manteniment i la cura de les vinyes.

Dissabte de 10 a 12.30 h

Metro: L9 (Singuerlín), L9 (Església Major) 176. NOVA ESCOLA D’HOSTALERIA DE TORRIBERA, AMB TAST DE TAPA I VI

Pere Cortacans, 2017 Espai diàfan de 430 metres quadrats que acull el nou local del restaurant Lluerna i un bar de tapes, el Bar Verat. Són negocis independents que comparteixen certs espais i a vegades funcionen de manera complementària i d’altres antagònica. Un dels aspectes més interessants del projecte és la resposta donada a les diferents necessitats funcionals, en ocasions contraposades. Al Lluerna, el celler és protagonista en un espai d’estètica allunyada del que és rabiosament actual i que cerca el que és permanent en el temps. Metro: L9N (Singuerlín)

C. de Prat de la Riba, 171 Diumenge d’11 a 14 h Rafael Masó i Josep Maria Pericas, 1936; Mim-Arquitectes, Josep Benedito i Manel Rio (renovació), 2016-2017 Es tracta del projecte de canvi d’ús del pavelló noucentista Canigó, al recinte Torribera, dels arquitectes Rafael Masó i Josep Maria Pericas. El pavelló esmentat s’havia destinat, principalment, a l’atenció i la residència de malalts mentals, i ara es proposa un nou ús com a escola de restauració. El projecte és atent amb els espais i els acabats originals, i busca emfatitzar l’estructura de voltes i arcs de l’arquitectura noucentista. Els espais del pavelló són prou versàtils i generosos per permetre la ubicació del nou programa d’una manera folgada i d’acord amb els requeriments funcionals actuals. El tractament interior és molt neutre i busca l’expressió de les instal·lacions més clara i neta possible. Metro: L9 (Singuerlín), L9 (Església Major) 177. PARC FLUVIAL DEL BESÒS Pont del Molinet Dissabte a les 18.30 h Barcelona Regional, 2001

180. TORRE PALLARESA Camí de Sant Jeroni de la Murtra, s/n Diumenge de 10 a 13 h (dos torns de visita, un a les 10 h i un altre a les 11.30 h) Segles

xvi-xvii

Desguàs dels rius i els torrents del Vallès, el Besòs va ser temut per les crescudes sobtades: les besossades. Als anys seixanta, els murs de canalització van iniciar un procés degeneratiu on el contorn urbà i els abocaments van fer del riu el més contaminat d’Europa. En democràcia, els desitjos de la ciutadania van provocar que, el 1995, els ajuntaments riberencs acordessin un projecte unitari d’actuació sobre el tram final del riu que va portar, el 2001, al Parc Fluvial del Besòs, un espai natural per gaudir de l’esport i el lleure on s’ha recuperat la biodiversitat i la qualitat ambiental.

Situada als afores de la ciutat, a la vall Carcerenya, la torre és representativa de l’arquitectura catalana del segle XVI. Se’n data l’origen als voltants de l’alta edat mitjana i va ser declarada monument historicoartístic d’interès nacional el 1931. A finals del segle XIV va passar de mans de la família Carcereny a les dels Pallarès, adoptant-ne el nom. L’any 1520, la vídua Pallarès la va vendre als Cardona, que van transformar el casal en el que trobem avui: una planta gòtica amb dues torres laterals desiguals, tot plegat coronat per galeries i guarnit amb una decoració mixta gòtica i renaixentista.

Metro: L9/L10 (Bon Pastor), L9 (Can Peixauet)

Metro: L9 (Singuerlín), L9 (Església Major)

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

S 168. ARQUITECTES DE CAPÇALERA AL BARRI DELS

53


ÍNDEX D’AUTORS I NÚMERO DE REFERÈNCIA DELS EDIFICIS CORRESPONENTS

Vilassar de Dalt La programació a Vilassar de Dalt ens ofereix un interessant recorregut tècnic i històric sobre els orígens de la construcció amb volta catalana: des de tres forns d’època romana per a la producció ceràmica fins a diferents mostres i tipologies de volta en fàbriques, cellers, cases de cos i la de màxima esplendor, la del Teatre la Massa, de Guastavino.

182

PUNT D’INFORMACIÓ OPEN HOUSE:

183

CAN BANÚS (MUSEU ARXIU DE VILASSAR DE DALT) C. MARQUÈS DE BARBERÀ, 9

181

TRANSPORT DES DE BARCELONA (25 MINUTS): BUS C3/4: BARCELONA (RDA. DE LA UNIVERSITAT, 21) - VILASSAR DE DALT

185

VEHICLE PARTICULAR:

187 184

APARCAMENT RESERVAT ALS FORN ROMANS DE LA FORNACA C. EDUARD CALVET I PINTÓ S/N dIUMeNge gUASTAvINo

10 activitats 181. CAL NOTARI

185. FÀBRICA DE CAN MANYER

C. de Sant Miquel, 9

Pl. de Miquel Martí i Pol, 6

Diumenge d’11 a 14 h i de 17 a 20 h

Diumenge d’11 a 14 h i de 17 a 20 h

Segle

Nau antiga atribuïda a la patent Guastavino (1881); biblioteca, Dilmé i Fabré, 2010-2014

xviii

Masia senyorial de tres cossos reconvertida per a diversos habitatges. Visita al distribuïdor. 182. CAN BANÚS (MUSEU ARXIU DE VILASSAR DE DALT) C. del Marquès de Barberà, 9 Diumenge d’11 a 14 h i de 17 a 20 h Segles

xiv-xix

Visita la col·lecció arqueològica local i el jardí romàntic Exposició Panys de Vilassar, aquarel.les dels escuts de pany de Vilassar a càrrec de Santiago Isla Sanz De l’1 al 22 d’octubre de 2017

Seu de la biblioteca pública, amb estructura de voltes sobre pilar de fosa i paviment hidràulic. Exposició Puig i Cadafalch i el Maresme: una visió documental Del 16 al 29 d’octubre de 2017 Conferència: 150 aniversari Josep Puig i Cadafalch / Frank Lloyd Wright Divendres 20 d’octubre de 2017 a les 20 h. A càrrec d’Agàpit Borràs, arquitecte Lloc: Biblioteca de Can Manyer

* 186. FORNS ROMANS DE LA FORNACA

183. CARRER DE SANTA ENGRÀCIA

C. d’Eduard Calvet i Pintó, s/n - Pg. de la Fornaca

C. de Santa Engràcia

Diumenge d’11 a 14 h i de 17 a 20 h

Diumenge d’11 a 14 h i de 17 a 20 h

Segle I dC; Antoni Gironès, 2003-2004

Segle

Forns protegits per un edifici guardonat amb diferents premis.

xix

Passeja i descobreix les cases de cós de l’època. 184. EL CELLER DE CAN BRUGUERA C. d’Ignasi Iglesias, s/n - Pàrquing de la Quintana Diumenge d’11 a 14 h i de 17 a 20 h Segles

xvii-xviii

En destaca la volta catalana de rajola i arcs a plec de llibre. 54

186

: Accesible

Aguilar i Borràs, Xavier (83) Aguirre, Alberto (105) Alemán, Eduard (204) Alemany i Juvé, Josep (61) Alonso, Miquel (109) Alsina i Arús, Joan (213) Álvarez i Minguillón (222) Amargós i Samaranch, Josep (165) Amat, Fenando (28) Amigó i Barriga, Joan (200) Andreu, Ramon (194) Anna i Eugeni Bach arquitectes (167) Antoni de Falguera i Sivilla (38) Archikubik (153, 157) Argentí, Víctor (66, 198) Arriola & Fiol arquitectes (31) Artigas i Ramoneda, Josep (63) Aulenti, Gae (143) BAAS arquitectura (113, 126) Bacardit, Francesc (109) Bagutti, Domenico (71) Balcells, Conxita (148) BAMMP (65) Baptista Subirana, Joan (104) Barba Corsini, F.J. (202) Bassegoda i Amigó, Bonaventura (15, 33) Batlle i Roig (192) Batlle, Enric (123) Benach, Pau (140) Benedito, Josep (93, 143, 176) Berenguer i Mestres, Francesc (55) Bestraten Castells, Sandra (4) Bohigas i Guardiola, Oriol (61, 204) Bonell, Esteve (82, 207, 216) Bonet, Sebastià (58) Borrell i Sensat, Agustí (48) Bosch Cuspinera Associats (46) Bosh, Jordi (174) Botey, Jaume (197) Brender Rubira, Margarita (202) Bru i Bistuer, Eduard (19) Brufau, Robert (132, 213) Brullet, Manuel (5, 25) Buïgas, Carles (138) Busquets, Xavier (12) Buxadé, Carles (137) Caldés, Gabriel (190) Camps, Helena (83) Canas del Pozo, Natali (51) Canosa, Josep Lluís (142) Cantallops, Lluís (162) Canyelles, Núria (194) Carceller, Màrius (140) Casademont, Adrià (9) Catà, Enric (143) Cazurra, Alex (114) Cinnamond, Norman (67) Cirici, Cristian (145) Clotet, Lluís (121) Col·lectiu BaM (3) Colomer, Lluís G. (191) Corea, Mario (216) Correa, Federico (36, 137)

Cortacans, Pere (179) Costa Curriu, Agustí (43) Dani Freixes (31) DataAE (100) David Chipperfield Architects (215) Dilmé i Fabré (185, 187) Domènech i Estapà, Josep (29, 50, 161) Domènech i Montaner, Lluís (5, 76) Domènech i Roura, Pere (76, 137, 147) Domenech, Lola (88) Durán i Reynals, Raimon (152) Duran Ventosa, Claudi (218) Echeveste Lacy, Lucas (51) El Equipo Creativo (22) Elisava (26) EO arquitectura (44) Espeche, H. (114) Espinet-Ubach, arquitectes (74, 89) EXE Arquitectura (62) Falqués i Urpí, Pere (5, 105, 131) Fanconi, Cristiano (53) Farrando, Jordi (102) Fernàndez, Franc (147) Ferrater, Carles (92, 142) Feu i Estrada, Modest (213) Figueras, Beth (142) Figueres, Enric (66) Florensa, Adolf (5, 16) Flores & Prats Arquitectes (130, 201) Font de Carreres, August (67) Fontserè, Josep (121) Forgas Arquitectes (20) Fossas, Juli M. (190) Fradera i Botey, Josep (198) Franz Schmidt, Oliver (51) Freixa, Jaume (139) Gallego, Moisés (147) Garcés, De Seta i Bonet Arquitectes (158) Garcia Fària, Pere (52) Garrido i Bertrán, Juan (6) Gaudí i Cornet, Antoni (90, 164) Gil, Josep Maria (216) Giráldez, Guillermo (75) Gironès, Antoni (186, 205) González, Rodrigo (53) Granells, Jeroni (45) Graner, Josep (191) Guastavino i Moreno, Rafael (185, 187) Guitart Arquitectura (76) Gustà, Jaume (133) H Arquitectes (86) Henrich, Jordi (217) Hervàs i Arizmendi, Joan Josep (152) Iborra Arquitectura, Carol (118) Inaraja i Genís, Meritxell (21, 210) Isozaki, Arata (132) J. Margarit (137) Jujol, Josep Maria (59, 189, 190, 191, 195, 196) Julià, Josep M. (91) Lacasa, Luís (74) Lacomba i Mongé, Neus (19)

Laviña – De la Villa Arquitectura (35, 95) Lerma, Gabriel (173) Leve projects (26) Llambrich, Xavier (25) Llinàs, Carles (169) López Lázaro, Sergio (211) López-Grado Padreny, Sergi (209, 221) López-Iñigo, Pedro (75) Luna, Alfonso de (25) Luna, Roberto de (132) Malavía, Albert (206) Marial i Tey, Juli (56) Martínez, Yolanda (93) Martirio Arroyo, Josep M. (84) Martorell i Codina, Josep M. (61, 204) Martorell, Geroni (6, 91) Mas Morell, Ignasi (154) Mas, Josep (24) Masana, Judith (83) Masdéu i Puigdemasa, Josep (93) Masó, Rafael (176) Massot, Josep Maria (199) Mayné, Joan (206) MBM arquitectes (64, 69, 73, 87, 119, 156, 203, 212) Mercader i Sacanella, Eduard (83) Mies Van der Rohe, Ludwig (145) Milà, Alfons (36) Milà, Alfonso (137) Milelire, Joan (109) Mim-Arquitectes (176) Mitjans i Miró, Francesc (61) Moneo, Rafael (31) Montoto, Roger (10) Moragas i Gallissà, Antoni de (60, 110, 146, 208) Negre Balsas, Mª Àngels (162) Olivé, Josep (189, 195) Oliveras Boix Arquitectes (116) Olmo, Yolanda (166) ONL Arquitectura (76) Padrós Galera, J.A (202) Pallàs, Camil (206) Paricio, Ignacio (121) Pere Cendoya, Eugenio (143) Pericas, Josep Maria (176) Perpiñà i Sebrià, Antoni (61) Pich Architects (170) Pineda, Albert de (25) Puig i Cadafalch, Josep (36, 49, 132, 151) Ramon Casanovas, Joan (213) Ramos, Fernando (145) Raspall i Mayol, Manuel Joaquim (209) Ravetllat Ribas Arquitectes (47, 129, 151) Ravetllat, Pere Joan (173) RCR arquitectes (34) Reventós i Farrarons, Ramon (150) Reyes, Cándido (140) Riba de Salas, Francisco (60) Ribas i Casas, Josep M. (61) Ribas, Anna (83) Ribas, Carme (173) Ribera, Oriol (169)

Ribes, Oriol (148) Riera, Pere (10) Rio, Manel (176) Rius, Francesc (82, 207) Rodrigo Dalmau, Jaume (162) Rogers, Richard (219) Roig, Joan (123) Roldán + Berengué arquitectes (136) Rovira i Trias, Antoni (47) Rubió i Bellver, Joan (2) Ruisánchez arquitectes (144) Ruisánchez, Manuel (109) Sabaté, Joan (114) Sagnier, Enric (112) Salvador Vinyals i Sabaté (50) Sánchez, Irene (146) Sánchez, Raúl (14) Sanmartí, Jaume (104) Sayrach i Carreras, Manuel (37) Scarnato, Alessandro (53) Scob Arquitectura i Paisatge (22) Seguí, Víctor (104) Serra i Pujals, Antoni (48) Serrallach, Antoni (209) Sert, Josep Lluís (74, 104, 139) Simó, Eduard (117, 131) Sitjes, Joan (99) Siza, Álvaro (120) Solà-Morales i Rubió, Ignasi (10, 145, 187) Soldevila, Alfons (94) Steegmann, Enric (143) Steva i Planas, Felip (99) Subias, Xavier (75) Sugrañes i Gras, Domènec (155) SUMO Arquitectes (166) Taller d’Arquitectura (141) Tarrida, Josep (189) Tarrús, Joan (174) Terradas, Robert i Esteve (152) Territotori 24 (108) Tigges, Daniel (54) Tió, Jordi (28) Torres Clavé, Josep (104) Torres, Raimon (104) Toyo Ito & Associates Architects (220) Turull Ventosa, Xavier (97, 107) Tusquets, Óscar (70) V. Gregotti (137) Valls, Xavier (171, 172) Vázquez, Fermín (215, 220) Vegué, Pere Ll. (199) Viaplana, Albert (218) Vila, Rafael (77) Vilanova, Antoni (117, 131) Vilaseca i Casanovas, Josep (1) Vilaseca, Joaquim (16) Villanueva, Ángel (39) Villar Lozano, F. (199) Vitòria, Xavier (199) XV Studio (100) Yoos - Yolanda Bondia (163) ZFC (55)

187. TEATRE DE LA MASSA Pl. del Teatre, s/n Diumenge d’11 a 14 h i de 17 a 20 h Rafael Guastavino i Moreno, 1881; Solà Morales, Dilmé i Fabré, 2002 Espai on s’aprecia la novetat de l’època en el sistema constructiu de la cúpula.

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

GAUDEIX D’ACCÉS PREFERENT I VISITA MÉS EDIFICIS SENT AMIC DEL FESTIVAL! Seràs micromecenes del 48h Open House BCN i, entre altres avantatges, gaudiràs d’experiències arquitectòniques durant tot l’any! Més informació a: www.48hopenhousebarcelona.org/amics

55


Sant Joan Despí

C. de Rius i Taulet, 4 Dissabte de 17 a 19.30 h i diumenge de 10 a 13.30 h i de 17 a 19.30 h 1848 (inscripció de la façana)

La participació per tercer any consecutiu de Sant Joan Despí en el festival s’articula entorn a la figura de l’arquitecte Josep Maria Jujol, un arquitecte-artista per la seva actitud oberta i aglutinadora de diferents arts (dibuix, pintura, escultura...) cap a l’arquitectura.

És un mas de planta rectangular format per tres cossos; el central és més alt que els laterals i té la porta d’accés principal. La part lateral dreta està voltada d’una galeria arcada. Els pilars de les arcades estan fets a base de maons superposats. La teulada és a doble vessant. Al cos principal se n’ha afegit un altre a la part posterior, fent teulada a dos vessants, i també la teulada sota la qual es troba la galeria arcada del primer pis.

Pots fer el teu propi recorregut amb la programació del Festival, o apuntar-te als itineraris amb inscripció que oferim en aquesta edició: Itinerari Jujol / Caminada cultural al Canal de la Infanta. Per fer-ho, envia un correu a openhouse@sjdespi.net 1. Itinerari Jujol: Dissabte a les 12 i 16 h Diumenge a les 10 i 12 h Espais dins de l’itinerari: - Can Negre - Torre de la Creu - Façanes de: Casa Rovira, Casa Serra-Xaus, Torre Jujol - Interior de l’església parroquial Sant Joan Baptista

RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí) / Tram: T1, T2 (Bon Viatge) / Autobús: L79

* J 189. CAN NEGRE

2.Itinerari Canal de la Infanta: Dissabte a les 10 h Espais dins de l’itinerari: Recorregut des del Passeig del Canal, 1 (Centre Cívic Sant Pancraç) fins a la fabrica de cartró. Recorregut exterior amb diverses parades. Itinerari guiat per l’actual Passeig del Canal on reviurem els paisatges de l’antic canal de la Infanta tot seguint el seu recorregut per Sant Joan Despí. Salts, horts, canalitzacions, entre d’altres seran els protagonistes d’aquest recorregut.

Pl. de Catalunya, s/n Dissabte de 17 a 20 h i diumenge de 10 a 14 h i de 17 a 20 h Josep Maria Jujol, 1915-1930; Josep Olivé, Josep Tarrida (col·laboració) Can Negre ha esdevingut un dels símbols jujolians de Sant Joan Despí per excel·lència, tot i no ser un edifici de nova planta de l’arquitecte. Construeix una gran façana decorada amb una carrossa a la part central i esgrafiats, creant una lloança a la Mare de Déu. Jujol va adaptar aquesta antiga masia del segle XVII a casa d’estiueig per al propietari, Pere Negre. A l’interior destaquen l’explosió plàstica de la capella i de l’escala. RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí) / Tram: T1, T2 (Bon Viatge) / Autobús: L79

J oig

er de Carrer

e

de

gud a de la Gen eral itat

del

Car

de

rer

del

Dissabte de 17 a 20 h i diumenge de 10 a 14 h

del Foment

Pla

del

Carrer

da

Carrer

de la

vila

ada arin

la

Carrer

Car

Segle xviii; Juli M. Fossas, 1927 (reforma); Josep Maria Jujol i Gabriel Caldés, 1927 (esgrafiats)

cnica

rer

d rill carri Ferroc

de la

vers

rans

al

e roda

rs

ose

s C-4 lies

er

Carr

orre

ant ordi

aci

de

dels

de

cesc Fran

a lanc

rer

rer rrer Car

Carrer

192

ingu

t oven

rer Car

e asti

n

Petit

l

Carrer

de

Avin

da ingu

Carrer del Correu

11 activitats A Av

re etem

A Av

t

ant

Carrerr del re all

Ven

Car

Pla a de la Pau Carrer

188. CAN MALUQUER

193. ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL BON VIATGE

rer

Car

del Carrilet

de

u

i

i

u ud

urí

Pla a de aria Aur lia Capmany

irador del Pla

de

da ingu A Av Avin guda

J J J

de la Gen erali tat

de

cesc Fran

rer Car

er Carr

oan ir

aci

re etem

A Av

de

da ingu

l

n

e

de

ardins de les renete renetess

s Lluí

Carrer

ys pan Com

es e rd rer Car

ada

la

arin

189. CAN NEGRE rer

de

les

Viny

Car

da ingu A Av

del

Pla

del

es

nt V Ve

C

de

les

Viny

del Pont

J J

191. CASA ROVIRA

196. TORRE JUJOL Carrer

ric Frede

r de Carre

u ompo

e la V de d

la

r

tituci

Cons

ao

am

V de la

Carrer

r de

r

l del de

C

195. TORRE DE LA CREU Carre

192. CIUTAT ESPORTIVA FC BARCELONA - JOAN GAMPER

Carre

Masia construïda al segle xviii i reformada el 1927 per ennoblir-la, tal com fan molts propietaris de Sant Joan Despí entre finals del segle xix i principis del xx. Abans de la reforma es coneixia com a Manso Vidal. El propietari, Miquel Cardona i Durán, encarrega a Juli M. Fossas la reforma de la casa el 1927. Presenta una estructura simètrica en les tres plantes. Les façanes principal i posterior estan dissenyades amb un perfil ondulant típic del barroc català. Temàtica dels esgrafiats molt variada.

ei at

194. RESTAURANT FOLLIA

190. CAN PO CARDONA

er

ont

arrer

Carre

a al de Les egudes

Carr rre er de

n

ss oss

r de

erdagu acintV acint

oss os s n acint Ver Verdag agu uer

RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí) // Autobús: 78, L46, L52, L79

Carr er a r o rer Car de ast s nes

i Pla

ontserratt ontserra

Carrer de osep arrad rrade ella llas s

rd rre Ca

p ose

en

s ella ad arr

p ose

de la Gen

Carre arrerr d Ant nton onii G on Gau audí au dí

rueta

a

r uer ue ag rd Vee tV cint acin

r de Carre

Carrer de Fr Fru uct ctu u s Gela ert

Pla a de l statut

u de

gud n

ca Lor rcia Ga

are de

rico ede nF de

inguda de la Avinguda Av

r rre Ca

p

ose

Avin A s oss os

era

de

litat

arrer C

Carre

rd

artí

ant

e

de

J 191. CASA ROVIRA

rm

l

Car rer a or

194

ant

C. de Jacint Verdaguer, 27

artí d de e l rm

eig

rm

l

al

e sd

de

o isttr is on l

u Cre la ner de unta rer ne Car d

190 er

at rra ontserr

entir

í del

i Av Av a

l

er t

ura

eu d

Llo

rgell

oi de

la Pened

r del Carre

al del

t rega

is

ell

Feliu ant r de regat Carrede Llo

Vendr

s Catal

illet

Llum e la ia d rravess avess

dela Llum

rv

d

nric

Gran

Car

erc er Carr

d

nric

rer ipol del l s

ados Gran

Car

rer

er

s

er

la

Carr

de

Guim

er

er Carr

Lluís

de

de

are

d

ngel

u

d

erc

Antic

la

illet

de

d err

Camí

Carr e ri ari Fortu ny

Car rer

d

scle

a

oler

de

regat

atge

Llo

Pass

del Grup Passa tge de

les

Plan

Carrer r de

Feliu

er

de igue

aria arrida

les

r de

Cerv

C

rdova

Carre

ante

s Carrer

Flors

de

iguel

Carr er

omas r antes rv de Cerv

Pla a d ngel Guimer

Pla la a del Pallars

de

Lluís om

nec

i

onta ner

193. ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL BON VIATGE C. del Bon Viatge / C. del Torrent del Negre Dissabte de 17 a 20 h i diumenge de 10 a 14 h i de 17 a 20 h 1262 Estil romànic. Utilitzada per documentar el pas dels vianants que s’hi aturaven per demanar a la Mare de Déu un bon viatge. La capella actual és un edifici de tradició gòtica que evidencia diverses reformes sofertes modernament, tal com està documentat: el 1727 va ser enrunada; el 1740 s’estava restaurant; a partir del 1818 havia servit de presó i magatzem; el 1833 estava, segons el rector, en un estat deplorable, i el 1851 es diu que la capella s’ha reparat i es demana autorització per reobrir-la al culte. RENFE, R1, R4 / Tram: T1, T2 (Bon Viatge) / Autobús: L79 194. RESTAURANT FOLLIA C. de la Creu d’en Muntaner, 17 Dissabte de 18 a 20 h i diumenge de 10 a 13 h Ramon Andreu i Núria Canyelles Jo Baixas, un cuiner amb ànima d’arquitecte, va restaurar una antiga masia amb fusta, pedra, ferro i vidre per transformar-la en el seu restaurant somiat: amb la cuina oberta, el menjador amb vistes a una vinya i un hort (amb tomaqueres, enciams, arbres fruiters i plantes aromàtiques), i un celler amb més de 200 referències. RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí) / Autobús: 78, L46, L52, ,L79

J 195. TORRE DE LA CREU

Pg. de Canalies, 14 Dissabte de 17 a 20 h i diumenge de 10 a 14 h i de 17 a 20 h Josep Maria Jujol, 1913-1916; Josep Olivé (col·laboració) La casa, formada per cinc cilindres i encarregada per Josefa Romeu, va ser la primera obra de Josep Maria Jujol a Sant Joan Despí. Dins del context agrícola de l’època, l’edifici va esdevenir un impacte visual per a la societat. Jujol ens proposa un edifici sense limitacions estilístiques, format per cinc cilindres en intersecció amb diferents alçades. RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí) / Tram: T1, T2 (Bon Viatge) / Autobús: L79

* J196. TORRE JUJOL

C. de Jacint Verdaguer, 31 Diumenge de 10 a 15 h Josep Maria Jujol, 1931 Durant els anys de relació de l’arquitecte amb el poble, Jujol va acabar construint-se una casa pròpia per tal de fer-hi estades i controlar les obres engegades a la població. La casa està formada per dos habitatges amb planta amb forma de lletra L, i decorada amb esgrafiats ondulats del color predilecte de Jujol, el blauet. La inscripció sobre la porta, Déu hi sia, ens parla d’una personalitat marcada pel sentit religiós. RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí) / Tram: T1, T2 (Bon Viatge) / Autobús: L79

Carre

span

r de

Car

laga

ruc

d e les Aig

del

es

or

Can

Pla a de Campreci s

del

el Llo

Litoral

Car

rer

rregat

de

e satg Pas

er Carr

Viny

de

de

Gra

Carrer

nad

a

de

Carr

err de

de

la

Lle

am

osep

de

la

oan

osep

Fite

r

Car rer

osep

ol

tova Fon

u

de

rer

Car

rer Car

am

oli cobert cobe rt

lles i e

aria

atiport

onrat

Camí

Ptge

s Cort

Carrerr de la

am

de

arca

del

aura

Car

rer

ni to An

guda

d

Avin

er

Carr Pla a de Campru í

osa Pla a del

or eod

ol

d er Alm

e ent

Llor

n

e satg Pas

de

u

a r de

Pla a de Pau Casals

Carr

e

Vall Vall

est

a de ingud A Av

l de

i Codina

iguePas ssat l dssatge satg e ge Cerva e de ntes

ent

ari

ai

lo tiso Goy

de

l Litora

RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí) / Tram: T1, T2 (Bon Viatge) / Autobús: L79

ateu

de er cia Carr l n V Va

liv

c

del ipol lll

Carr

u

re ados

er

Carr

la

ont

ia

osep er uny de i rer Pi Car aria

a Famíl

Clav

l

de

e

re gat

Pla a

e

u

err d

Llo

agrad

el i u

d err

de

Carr

de

la

ant

t

arce lona

Corn ellll

r de Carre

de

Carr

m nsel dA

Plan

erra

de

n

n Ara

e la

r de

tge Passa

Lluís

are

de

les

onts

Avin A guda

regat

esver

rd Carre

ll d la Vall

Carre

ant

la

er Carr

es

r de

Carre

de

stín Agu

ram

Llo

ust

r de

tremad

r de

de

i

u er

Carr

Pon

o

Pla a del ercat

de

os

de

de

iu

Cam

cobert cobe rt

15,799 15,7

on nt

Carr

er

ya

rd sar

tA

Carr

alta rer

an

are

ensat

i ida

Carre

es

ls Casa

osa

Pla a de odoreda

Car

ell íd

e

la

Pau

Pla a

erc

cobertt cob

cobert cobe rt

rd

de

de

de

Pla a de la Ciutat Gegantera

rre

Anto

a

or

er Carr

a

rer Car

re eg

er

onda

e n

Carr

la

d

ant

gud

r rer

Car

a

l de latera

a irg irga

nt re or

er Carr

Avin A

a arrid

Camí

e íd

cobert cobe rt cobert

ell de íd m Ca

er

al

aria

A-

m Ca rt cobert cobe rtcobert

cobert cobe rt

cobert

Galí

Carr

Can

de

i e s

err de

s

del

Viatge

er en

de

oPeN KITcHeN

ontilla

Carr

A-

-

er

rd

Carr

ed Pen

stria

al

-

o

del

nd

araga

ranca

la

Litor

en

Vila

de

eig

on

r de Carrer

Pass

gat re

í del

ad ierr ie

Can

ls de

Ca

de

cia l n V Va

l Llo del

r del

os Agustín Goytisolo Goytisol

Carre

r rer erre Fer í de mí Cam Ca

cia

de

Via

Carre

Cam

cobert cobe rt

er rre rr Ca

ni

er

er

ol uo u

er Carr

Carr

Pla a de

cobert cobe rt

nd

Carr

cobert cobe

cobert cobertt cob

a lla

it Cap

Car

cobert

cobert

Pla a del Carme

osep

de

de ni er Carr Anto ant

Carr

i

er

uny

mic Vico

Pla a d spanya

ll

oan

r del

Pla a de ant oan

ona

de

de

Cam

Carr

s lic

Gran

aria

rer

arrag

er Carr Fort ari

de

de

at Ca C

del

rer Car

de

e r d uny rre ort Ca i F ar

egre

er rrer rr Ca

eis

er Carr

en

er

joSeP MARÍA jUjol

ls Casa

p ose

td

Pau

de orren

nya spa

de

la del

d

er Carr

am

sar alta

er

C-4

del

Carr

Camp de l A at

lies

aulet

orren er

egre

a tria stri

pit Ca

del er rre rr orr o Ca ruc am ruc del

i

si

o tisol Goy

cobert

roda

ius

Previ

ín

n

de

la

Agust

Ca

ril ocar

de

de

os

í de

e n

Ferr

rer Car

rer Car

e

m

td

esc Franc

de

ruc

ge

Pla a de la de Constituci

r

Verd

d err

acint

Carr

de

an Gr el rd rre Ca

del

Viat

rida

Ca

J

on

ar er

r de Carre

r de

er

del

aria Pla a de l rmita

ague

Carr

Carr

Carr

or

visi

est

rer Car

de

ral

193

Pla a de l rmita

cobert cobe rt

s l es aliiiie al ana Can

Lleida

Carre

rias

C

Lito cobert cobe

r de

Carre

itges

er Carr

188

ia luss alu nd dA

am

Pre

ol

a cobert cobe

cobert cobert cobe rt

anta

de

e de d are erc

span

r rre Ca

la de a r de lla e Carre u d

d

e

de

osa

ar

de

del

altas

aulet

de

i

la

t erca

u

Carr

er

ius

egre

e

e d n

de

nt del orre

rer

del

aria

Carrer

a tina tin istin is Crr C

er Carr

ya

Pla a de sgl asi

de

anta

r rre Ca

rd rer

osep

l

Car

er Carr

de

odoreda

ta an

dISSABTe I dIUMeNge ge at ss Pa

a tilllla on

de

la

i lioteca

cobert

cober ertt

na lon arcelo

er

o tisol Goy

Pla a de Catalunya

tina Cris

satg Pas

Carr

e de guda d ing Avin Av

er

195

Flora

Carr

r ao

stín Agu

Casa

Fred

erc

ond cobert

la

rdia

os

de

am

la

cobert

cobert

de

189

er Carr

de

s eric

er

Carr

cobert

Cor

Car

Itinerari 1

er

cobert cobe rt

A-

í late

de

del

i Gu

Carr

-

Cam ral

er Carr

cobert

A-

cobert cobe rt

dIUMeNge

rer Fer

-

Pla a de l staci

sc

Casa

nce

or

eric

Fra

a

Fred

de

rer

de

Carr

e

Car

s

er

satg

re

cobert rt

Pas

o

en

cobert

de

ant

Carre

Carre

rdia

regat

ig

d iera

hiv.

cobert cobe rt

rd

i Gu

Llo

del

hiv.

cobert

let

r de

Carre

rer

196 191

Camí

cobert cobe

Lito ral

ospita

ita

Carre

al

Fer

aci

del err Carr

cobert

cobert cobe

i del

Edifici fet en dues fases. Segons el projecte original, façana amb porta i finestra a banda i banda, amb un coronament horitzontal i rectilini, sense cap tipus d’ornamentació. El mateix any de construcció, i sense que en quedi constància documental, s’encarrega a Jujol la decoració de la façana: l’arquitecte va dedicar-la a sant Antoni Abat, i podem trobar-hi esgrafiats dedicats al camp i a la fruita. Les característiques principals de l’edifici són la datació (anno domini 1926) i la signatura de Jujol acompanyada per l’anagrama ARQ, referint-se a arquitecte.

d Asís A s

en

sc

cesc

rm artí de l

Fran

ria

r del

cobert cobe rt

cobert cobe rt

cobert cobe

ues splug r d regat Llo Carre de

ant Farncesc

G

nce

ontsanta Fo la F C ar r e r de

y

la

Fra

ant

de

u de

Carre

cobertt cob

ern nde

r de

de

de

e

er

are de

at r reg

cobert cobe rt

iguel

Carre

ud

e

del

cobert cobe rt

Cam

Josep Graner, 1926; Lluís G. Colomer, 1930 (ampliació); Josep Maria Jujol, 1926 (esgrafiats)

anta

dISSABTe

satg

Font

Carr

la

Carrer de

de la

Llo

r de Carre

cobert cobe cobert cobe

la Fonts

Pla a de

Pas

Carrer

Via

cobert cobe rt

cobertt

cobert rt

r de

i

Cem

Cam

ng

Carrerr de Catalunya

ruïnes

ardana

Pla a de la

Carre

e de ud

nec

enned

s om

o n F

o orre n de

e de are d

Itinerari 2

les

ig er

Carre r de

de

del

Carr

Carrer de

unta

mr

splugu se

ne

d

l

Car rer rd e

u

ddee

guda de la ing in Avin Av

Cre

rtí aartí

l

la

t ant an

Carr

e

er Carr

rd rer

ddee

re

carri

ner

Car

o

Ferro

or

en

del

a

hiv.

d

s

rer rrer rr Car Ca

iera

er

rer

Carr

Car

u ar el l o ad u d n is t r o in g Av de Av

Pla a de Lluís Companys

cobert cobe rt

cobert cobe

Dissabte de 17 a 20 h i diumenge de 10 a 14 h i de 17 a 20 h

u ar

Can

l de

del

de

r rre Ca

Pass artí

t an ant

Car rer

de

la

Fon

tsan

ta

Carr rre er d de e

rer rrer Car Ca

190. CAN PO CARDONA Camí del Mig, 44

Carrer

rsal

ingu A Av

Pla a de ontserrat

192. CIUTAT ESPORTIVA FC BARCELONA - JOAN GAMPER Av. de l’Onze de Setembre, s/n Dissabte de 16.30 a 18.30 h i diumenge d’11 a 13 h i de 16.30 a 18.30 h Batlle i Roig, 2000 La Ciutat Esportiva té una superfície de 136.893 metres quadrats i s’organitza al voltant del camp central. La resta de camps són de lliure accés i estan comunicats entre si per diversos passeigs arbrats. Els equipaments estan formats per camps de gespa natural i de gespa artificial, un pavelló poliesportiu, un edifici de tribuna del camp 1, un edifici de serveis i un edifici de vestidors. Tram: T3 (Sant Feliu | Consell Comarcal) / Autobús: 78, L50, L51, L57, L60, L62, L64

de

ari

enlliure

: Accesible

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

188. CAN MALUQUER

57


16 activitats

Badalona

197. ANÍS DEL MONO

De la ciutat Romana a la ciutat contemporània

198. ANTIC ESCORXADOR - NAU 3 199. CASA DE LA VILA I SALA D’EXPOSICIONS EL REFUGI 200. CASA I TALLER JOAN TOLRÀ

Endinsa’t a la ciutat de Badalona a través dels itineraris proposats o fes el teu propi recorregut.

201. CASA PROVIDÈNCIA 202. CONJUNT D’HABITATGES CAN MERCADER 203. EDIFICI D’HABITATGES GAMA

Pots inscriure’t als itineraris al web: www.48hopenhousebarcelona.org

204. HABITATGE UNIFAMILIAR I SABATERIA GUBERN 205. HABITATGES WEYLER 206. MUSEU DE BADALONA I JARDÍ QUINT LICINI 207. PALAU MUNICIPAL D’ESPORTS (PAVELLÓ OLÍMPIC) 208. PARRÒQUIA DE SANT JAUME

Els itineraris guiats per experts inclouen: A. Itinerari Badalona, subseu Olímpica A càrrec del Sr. Alfons Soldevila Barbosa, arquitecte Dissabte a les 16h Diumenge a les 11h Punt de trobada: C. Ponent 143-161 (Pavelló Olímpic) - Pavelló Olímpic - Pavelló Països Catalans B. Itinerari Arquitectura Postolímpica A càrrec del Sr. Josep M. Massot, arquitecte Dissabte a les 16h Diumenge a les 11h Punt de trobada: pl. Sant Carlos de Nicaragua -

Habitatges Habitatges Habitatges Habitatges

Ruisánchez Tusquets Ferrater Pasqual-Incasòl

C. Itinerari Arquitectura Industrial Reciclada A càrrec del Sr. Alfons Soldevila Riera, arquitecte

Dissabte a les 16h Diumenge a les 11h Punt de trobada: Ctra. Mataró amb c. Velàzquez -

Habitatges Antiga Nau Al Manresà Fustes Alberch Skatepark Àgora Pont ferrocarril Habitatges al Carrer Orient

D. Itinerari Modernisme A càrrec de la Sra. Margarida Abras Pou, directora del Museu de Badalona. Dissabte a les 16h Diumenge a les 11h Punt de trobada: Av. Martí Pujol 23 (Casa Pavillard) -

Casa Pavillard Casa Leonardo Leprevost – Gitanjali Casa Mir Casa I Taller Joan Tolrà Casa Paquín Casa Gafarel·Lo Casa Prat Ca L’amigó

Itinerari B

Itinerari C 203 206

202

199 Itinerari A

198

Itinerari D

205 207

208

204

200 201 197

Dissabte Diumenge Dissabte i DiUmenge Arquitecte(s) de l’any 25 anys jocs olimpics

58


*

197. ANÍS DEL MONO

201. CASA PROVIDÈNCIA

C. d’Eduard Maristany, 115

C. de la Providència, 54

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

Dissabte de 16 a 19 h

Jaume Botey, 1882

Flores & Prats, 2002 - 2006

Vicenç Bosch Grau, únic propietari d’Anís del Mono, després de la mort del seu germà Josep, el 1897, va donar un gran impuls a l’empresa i va destacar per la seva relació amb el Modernisme per mitjà del cartellisme i l’arquitectura. La fàbrica, que avui encara funciona, conserva espais d’un gran valor patrimonial, com la sala de destil·lació, l’arxiu i el despatx del gerent. També s’hi poden veure còpies dels cartells del concurs que va guanyar el pintor Ramon Casas el 1898. Cal esmentar que a l’estació del ferrocarril de Badalona hi va haver un quiosc de venda d’anís, avui desaparegut, projectat el 1896 per Puig i Cadafalch.

El projecte és la rehabilitació d’una casa obrera del segle XIX. Amb pati al darrere, entre mitgeres i originàriament de dos pisos, la casa creix en alçada a partir dels criteris constructius i geomètrics de l’habitatge original per donar cabuda a una parella amb dos fills. L’escala, situada al centre, es converteix també en claraboia, que distribueix llum natural i concentra totes les circulacions dins de la casa. Aquesta escala és el lloc on els membres de la família es troben, l’espai públic de la casa, i tan bon punt l’escala toca la planta baixa es converteix en una mena de lloc secret. Qui l’utilitza desapareix de la vista i torna a aparèixer per sota de l’arc, per sorpresa.

198. ANTIC ESCORXADOR - NAU 3 C. de l’Arquitecte Fradera, 2-6 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h Josep Fradera i Botey, 1927; Víctor Argentí i Salvadó, consolidació 2002, rehabilitació 2010 L’antic escorxador de Badalona, ara espai social i cultural, és una obra noucentista protegida amb un recinte clos de més de 17.000 metres quadrats organitzats en diverses naus. Aquestes presenten, a l’interior, pilars de foneria Torras i frisos ceràmics. L’element més destacat és la torre cilíndrica on s’alça el dipòsit d’aigua, amb un campanaret al damunt i els quatre rellotges. Actualment, la Nau 3 funciona com a centre cultural i promou iniciatives de difusió, creació i producció cultural dins de les arts escèniques, plàstiques i visuals. Metro: L10 (La Salut), L2 i L10 (Gorg) / Tram: T5 (Gorg)

* 199. CASA DE LA VILA I SALA D’EXPOSICIONS EL REFUGI Pl. de la Vila, 1 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

Metro: L2 (Pep Ventura)

* 202. CONJUNT D’HABITATGES CAN MERCADER C. de Sant Bru, 60 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h F.J. Barba Corsini, J.A. Padrós Galera i Margarita Brender Rubira, 1966 - 1973 Situat al centre de Badalona, al costat de la N-II, el conjunt d’habitatges agafa el nom de Can Mercader del fundador de la fàbrica de teixits, després adquirida per Fabra i Coats, que hi va haver fins als anys seixanta del segle xx. Els arquitectes aposten per una volumetria amb una orientació pura nord-sud amb dos tipus d’agrupacions diferents: el front nord, amb volums de gran alçada, agafant la mida de la ciutat, proporcional a la importància de la N-II, i, a la resta de l’illa, volums amb alçades inferiors que s’apropen a la vida quotidiana del centre, complementats amb un entramat de carrers i places interiors, i la generació d’espais verds i equipaments.

MBM Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, 1965 Edifici dels anys seixanta que va significar una aposta clara per l’habitatge de qualitat, dels aleshores joves arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, amb una construcció impecable a càrrec de Famadas. És un edifici entre mitgeres amb una seqüència de patis de dimensions generoses amb els quals doten de ventilació i llum totes les estances dels habitatges. Cal destacar-ne l’escala, de graons prefabricats sense contrapetja, i també els tancaments solars verticals, separats de la façana principal.

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

Edificat sobre part de l’antiga ciutat romana de Baetulo, el Museu de Badalona té 3.400 metres quadrats de restes visitables al subsòl, en la que és una de les superfícies arqueològiques cobertes més grans de Catalunya. La museïtzació d’aquest circuit minimitza la presència de l’arquitectura contemporània per ressaltar les restes de Baetulo, i fa servir recursos com la il·luminació, el so o les ambientacions amb mobiliari i objectes, per tal que els visitants se sentin immersos en la vida quotidiana de la ciutat. Museografiat amb els mateixos criteris, el Jardí de Quint Licini és un petit espai, que també depèn del Museu, que conserva l’estany del peristil d’una gran casa del final del segle I dC.

Josep Martorell i Oriol Bohigas, 1973; Eduard Alemán (reforma botiga), 1999 Calçats Gubern és un referent del comerç badaloní, fundat per Jacint Gubern Suárez. El 1952, el seu fill va fer-hi la primera gran reforma i ampliació, per part de Josep Martorell i Oriol Bohigas. El 1973, es va construir l’actual edifici de planta baixa, on hi ha situada la sabateria, i tres pisos, on hi ha els habitatges de la família. L’obra és d’una gran simplicitat de línies i colors, on predomina el blanc. La botiga, que projectava les darreres tendències dels anys setanta del segle xx, plantejava una zona de venda sense el gènere a la vista per fer un espai més còmode per als clients, i es va reformar el 1999. Metro: L2 (Pompeu Fabra) / Renfe: R1 (Badalona)

Metro: L2 (Badalona Pompeu Fabra) / Renfe: R1 (Badalona)

*

207. PALAU MUNICIPAL D’ESPORTS (PAVELLÓ OLÍMPIC) Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h Esteve Bonell i Francesc Rius, 1991

Maribel Mata

* 205. HABITATGES WEYLER C. del General Weyler / C. de Concha Espina

200. CASA I TALLER JOAN TOLRÀ

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

C. d’Enric Borràs, 19-25

Toni Gironès, 2001-2004

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h Joan Amigó i Barriga, 1909

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

Segle i aC - segle iv dC; Camil Pallàs, 1955 - 1966; Joan Mayné (museografia), Albert Malavía (arquitectura), 2008 - 2010

C. de Ponent, 143-161

Metro: L2 (Badalona Pompeu Fabra) / Renfe: R1 (Badalona)

: Accesible

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

C. del Mar, 54-56

Casa consistorial de planta baixa i tres pisos que, en els orígens, també va tenir funcions d’escola elemental, jutjat municipal i dipòsit de detinguts. Amb el pas del temps, els equipaments es van traslladar i s’hi ha afegit una remunta de dos pisos enretirats de les façanes. L’edifici actual permet la integració dels porxos amb la plaça i hi conviuen nous materials amb elements històrics i patrimonials, com el saló de plens i el despatx de l’alcaldia. També connecta amb una sala d’exposicions al subsòl de la plaça de la Vila, construïda com a refugi durant la Guerra Civil, i que va ser rehabilitada el 1982 i utilitzada com a oficina de la subseu de Badalona per als Jocs Olímpics de Barcelona del 1992.

60

Pl. de l’Assemblea de Catalunya, 1 i 3

204. HABITATGE UNIFAMILIAR I SABATERIA GUBERN

Francisco de Paula del Villar Lozano, 1860; reforma, 1928; Josep M. Massot i Pere Ll. Vegué; Xavier Vitòria (Saló de Plens), 2003

Metro: L2 (Pompeu Fabra) / Renfe: R1 (Badalona)

206. MUSEU DE BADALONA I JARDÍ QUINT LICINI

Metro: L2 (Pompeu Fabra) / Renfe: R1 (Badalona) / Bus: B2, B3, B4, B7, B8, B17, B25, B27, B29, B30

Bus: B2, B4, B7, B29 i B30

Construït l’any 1909 per Joan Amigó i Barriga, era l’habitatge i fàbrica de teixits i gèneres de punt de Joan Tolrà. És un conjunt de dos edificis catalogat com a patrimoni historicoartístic. Del cos de l’habitatge destaca la façana, amb motllures d’inspiració vegetal sota el balcó i carreus a la part inferior. El cos de taller té dues plantes i tres crugies, de volta catalana al soterrani i amb encavallades de fusta al pis superior. El coronament ondulat de la façana amb pinacles esglaonats és un referent modernista.

Antonio Guillén

Maribel Mata

La construcció d’un palau d’esports de grans dimensions havia de resoldre tres temes fonamentals: la funcionalitat (en aquest cas, construir la catedral de l’esport de Badalona, amb capacitat per a 12.000 espectadors), la connexió amb la ciutat (el nou edifici ordena i dóna sentit a una part de la trama urbana de Badalona) i el disseny de la coberta (els espectadors, després de recórrer una successió d’espais, arriben a un lloc on l’emoció està provocada per les dimensions, les proporcions i la llum). La solució arquitectònica d’aquest pavelló va ser reconeguda amb el Premi Mies van der Rohe l’any 1992. Metro: L2, L10 (Gorg) / Tram: T5 (Gorg)

* 208. PARRÒQUIA DE SANT JAUME Av. del Marquès de Mont-roig, 130

El creixement urbà de la segona meitat del segle XIX va accelerar el ritme constructiu de Badalona, que la va transformar en una ciutat caracteritzada per la dispersió de mitgeres ceràmiques d’alçades variables. El projecte va passar d’industrial (fàbrica de margarina i xocolata) a residencial (28 + 7 unitats), i explora els llocs difusos al límit entre la ciutat i la casa, entre interior i exterior, i es treballen materials com ferro, argila, grava o fusta... Un test com a unitat que, per repetició, genera la forma final de l’edifici, i una vegetació que transmet a la ciutat un interior d’acord amb l’escala humana.

Dissabte de 16 a 19 h i Diumenge de 10 a 12 h

Metro: L2 (Pep Ventura), L2 i L10 (Gorg) / Tram: T5 (Gorg)

Metro: L2 (Gorg), L2 (Sant Roc) / Tram: T5 (Gorg)

Antoni de Moragas i Gallissà, 1957 El projecte aprofita un edifici preexistent inacabat, situat en un barri obrer de Badalona. Va ser l’únic lloc que el capellà de la parròquia de Sant Jaume va poder adquirir. L’actuació mostra alguns dels elements més representatius de l’obra de Moragas, responent a l’estratègia d’una actuació econòmicament assequible per resoldre tant els elements exteriors com els acabats interiors, que remeten a una arquitectura realista de la qual aquesta obra constitueix una de les primeres manifestacions.

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

Metro: L2 (Badalona Pompeu Fabra) / Renfe: R1 (Badalona)

203. EDIFICI D’HABITATGES GAMA C. Laietània, 16-18

61


Ciutat Convidada

Itinerari 2 222

L’Hospitalet de Llobregat L’Hospitalet de Llobregat, la Ciutat Convidada 2017. Una nova ciutat per descobrir: des d’antigues masies o cases de pagès, com Torre Barrina, fins a naus industrials, com la de Can Trinxet, o hotels en alçada, i el passat reivindicatiu, el present i el futur de Bellvitge.

Itinerari 5 218

213

210

209

Itinerari 1

215

211 214 Itinerari 3

Itineraris: 1. Industrial A càrrec de l’Ajuntament de l’Hospitalet Dissabte a les 16 h Diumenge a les 12 h Durada: 1 hora 30 minuts Punt de Trobada: Can Vilumara (Av. de Josep Tarradellas, 153) - Can Vilumara - Germans Albert - CosmeToda - Tecla Sala 2. Puig Gairalt A càrrec de l’Ajuntament de l’Hospitalet Dissabte a les 16 h Diumenge a les 12 h Durada: 1 hora Punt de Trobada: Torre Barrina (Ptge. d’Amat, 9-13 - Parc de la Marquesa) - Gratacel de Collblanc - Teatre Joventut - Mercat de Collblanc - Pont d’en Jordà 3. Històric A càrrec de l’Ajuntament de l’Hospitalet Dissabte a les 16 h Diumenge a les 12 h Durada: 1 hora Punt de Trobada: Casa Espanya - Museu de l’Hospitalet (C. de Joan Pallarès, 38) - Casa Espanya - Casa dels Finestrals Gòtics

62

212

-

221

La Talaia L’Harmonia Can Sumarro Can Riera Carrer Major Cal Pau de l’Arna Mercat Ajuntament Església Plaça del Repartidor

217

4. Bellvitge a petita i gran escala A càrrec de Sandra Bestraten/ Emilio Hormías Diumenge a les 11 h Durada: 1 hores 30 minuts Punt de Trobada: Av. Europa, 55 – despatx F - Exposició de maquetes de l’evolució de Bellvitge - Exposició Made in Bellvitge - Centre Cultural Bellvitge – Gornal - Hotel Richard Rogers 5. Open Sketch Dissabte Durada: tot el dia Punt de Trobada: Fàbrica Tecla Sala (Av. de Josep Tarradellas, 44) - Fàbrica Tecla Sala - Can Trinxet - Can Gras - Can Colom

220

Itinerari 4

216 219

oPeN gReeN oPeN INfRAeSTRUcTUReS dISSABTe dIUMeNge dISSABTe I dIUMeNge

19 activitats 209. CAN BUXERES 210. CAN COLOM

S

oPeN SocIAl 25 ANyS jocS olIMPIcS

216. ESTADI DE BEISBOL (CAMP DE FUTBOL DE L’HOSPITALET)

S

217. CENTRE CULTURAL BELLVITGE-GORNAL

211. CAN RIERA

218. FÀBRICA TECLA SALA

212. CAN SUMARRO

219. HOTEL RICHARD ROGERS

213. CAN TRINXET - CAN GRAS

220. HOTEL TOYO ITO

214. CASA ESPANYA

221. L’HARMONIA

215. CIUTAT DE LA JUSTÍCIA

222. TORRE BARRINA

S 63


S 210. CAN COLOM C. de Martí Codolar, 2-4 - C. de Can Pujadas Dissabte i diumenge d’11 a 13 h Segle xviii; Meritxell Inaraja, 2008-2010, urbanització entorns 2011 Antiga masia clàssica que ha patit transformacions importants i de la qual únicament es conserven les façanes principal i laterals (tot i que, probablement, les obertures d’aquestes façanes són fruit de reformes posteriors). Les diverses transformacions van afegir un nou volum rectangular al tercer pis; una capella d’estil neogòtic amb vitralls adossada a la façana est; una galeria a l’oest, i un celler amb terrassa a la nord. Actualment, l’edifici s’ha rehabilitat per acollir-hi la seu del Programa Municipal per a la Dona. Metro: L1 (Santa Eulàlia) / FGC: L8, R5, R6, S3, S4, S8, S9 (Magòria - La Campana) 211. CAN RIERA C. de la Riera de l’Escorxador, 17-19 Dissabte i diumenge d’11 a 13 h 1684; Sergio López Lázaro, 2007-2009 Masia representativa del passat agrícola de la ciutat amb portal adovellat, finestres amb ampits motllurats de pedra polida, façana arrebossada, espais per a abeuradors, argolles per al bestiar, etc. La reforma va eliminar transformacions posteriors, fet que li va permetre recuperar les façanes originals (eliminant noves obertures, recuperant-ne algunes de tapiades i enderrocant construccions afegides); recuperar un safareig existent, amagat per construccions posteriors, i treure a la llum un antic pou. Metro: L1 (Rambla Just Oliveras; Av. del Carrilet) / Renfe: R1, R3, R4 (L’Hospitalet de Llobregat) / FGC: L8, R5, R6, R50, R60, S3, S4, S8, S9 (L’Hospitalet - Av. del Carrilet)

*

212. CAN SUMARRO C. de la Riera de l’Escorxador, 2-22 Dissabte i diumenge d’11 a 13 h 1580; MBM (MacKay, Bohigas i Martorell), 1985 Masia amb un cos principal de planta baixa, pis, golfes i coberta a dues aigües al qual es van adossar, posteriorment, altres volums. La façana posterior, totalment reformada, dóna pas a una construcció de mida més reduïda que originalment es feia servir com a quadra i paller. L’Ajuntament en va rebre la propietat per cessió testamentària del Dr. Santiago Parts i Comas i va situar-hi la Biblioteca Central de la ciutat, tot mantenint, al voltant, els espais enjardinats que recorden el passat rural de l’edificació. Metro: L1 (Rambla Just Oliveras; Av. del Carrilet) / Renfe: R1, R3, R4 (L’Hospitalet de Llobregat) / FGC: L8, R5, R6, R50, R60, S3, S4, S8, S9 (L’Hospitalet - Av. del Carrilet)

213. CAN TRINXET - CAN GRAS

216. ESTADI DE BEISBOL (CAMP DE FUTBOL DE L’HOSPITALET)

219. HOTEL RICHARD ROGERS

Dissabte i diumenge d’11 a 13 h

C. de la Feixa Llarga, 24

Diumenge d’11 a 14 h

Joan Alsina i Arús, 1905 (Can Trinxet) - Modest Feu i Estrada, 1906 (Can Gras); Joan Ramon Casanovas (rehabilitació), Robert Brufau (reforç estructural), 2015

Mario Corea, 1992; Esteve Bonell i Josep Maria Gil, 1999

C. de Santa Eulàlia, 182-212

Conjunt de dues fàbriques tèxtils mostra del passat industrial de l’Hospitalet del Llobregat que presenta tres etapes diferenciades: una primera etapa (finals del segle XIX) on s’instal·len les primeres indústries mogudes pel vapor o per la força hidràulica dels salts d’aigua del Canal de la Infanta; una segona etapa (1890-1910) d’expansió i creixement, i una tercera etapa de frenada del procés i de crisi que culmina amb el crac del 1929. El conjunt va arribar a ser el centre fabril més important de la ciutat, amb un nucli molt dinàmic de moviment obrer. Actualment se’n conserva l’ús industrial i de magatzems. Metro: L1 (Santa Eulàlia) / FGC: L8, R5, R6, R50, R60, S3, S4, S8, S9 (Ildefons Cerdà) 214. CASA ESPANYA C. de Joan Pallarès, 38

Dissabte d’11 a 14 h

El fet de ser seu olímpica de beisbol va permetre a l’Hospitalet consolidar un conjunt esportiu de 16 hectàrees per a tota la ciutat. L’any 1995 s’hi va afegir un nou equipament, el Poliesportiu Sergio Manzano, obra també de Mario Corea, amb una important estructura tensada que dialoga amb la volumetria singular de Bellvitge. La reconversió de l’antic estadi de beisbol en l’actual camp municipal de futbol va potenciar la zona esportiva de la Feixa Llarga. Amb capacitat per a 8.000 espectadors, la reconversió ve marcada per la forma tradicional d’un camp de beisbol, que es va haver d’adaptar a la forma rectangular del futbol. El vèrtex del camp, en forma de V, es troba alineat a l’accés principal de l’edifici, mentre que els dos braços es van situar a les tribunes que formen la façana exterior. Metro: L1 (Hospital de Bellvitge) / Renfe: R2, R2N, R2S (Bellvitge) / FGC: L8, R5, R6, R50, R60, S3, S4, S8, S9 (Ildefons Cerdà)

Dissabte i diumenge d’11 a 13 h 1563; 1735; 1969

217. CENTRE CULTURAL BELLVITGE-GORNAL

Antiga residència senyorial de planta baixa, pis i golfes amb una façana principal que presenta un acabament d’imitació de carreus, una porta principal d’accés adovellada, llindes dels balcons decorades amb relleus i un matacà central d’estil medieval. La façana lateral és més senzilla, tot i que manté la decoració d’imitació de carreus, i les golfes ventilen a través d’una sèrie d’arcs rebaixats de maó vist. Des de l’any 1972 és la seu principal del Museu de l’Hospitalet.

Pl. de la Cultura, 1

Metro: L1 (Rambla de Just Oliveras; Av. del Carrilet) / Renfe: R1, R3, R4 (L’Hospitalet de Llobregat) / FGC: L8, R5, R6, R50, R60, S3, S4, S8, S9 (L’Hospitalet - Av. del Carrilet) 215. CIUTAT DE LA JUSTÍCIA Gran Via de les Corts Catalanes, 111 (Barcelona) Diumenge a les 11, 12, 13, 16, 17, 18 h David Chipperfield Architects, Fermín Vázquez (b720 arquitectos), 2004-2009 Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org

Dissabte de 11 a 13.30 h Jordi Henrich, 2005-2007 Edifici polivalent que conté la seu del districte VI, el centre cultural, l’auditori, la biblioteca i els serveis socials. El forma un volum compacte de formigó prefabricat amb una gran façana de vidre a nord, que obre l’edifici a la plaça de la Cultura amb un suau plec de dos plans que genera un reflex insòlit del cel i l’entorn. A l’interior es pot visitar l’exposició Made in Bellvitge, mostra de projectes urbanístics, paisatgístics i arquitectònics per a un Bellvitge del futur ideats en universitats catalanes (UPC-ETSAB, ETSAV i UIC). L’exposició inclou la proposta guanyadora a l’Hospitalet del concurs Passatges Metropolitans, promogut per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, AMB. La visita s’acaba al despatx BH Arquitectura, en un dels edificis de serveis dissenyat als anys seixanta per Xavier Busquets, on es pot veure l’exposició de la història del barri Bellvitge50. Metro: L1 (Bellvitge) / Renfe: R2, R2N, R2S (Bellvitge) / FGC: L8, R5, R6, R50, R60, S3, S4, S8, S9 (Gornal)

Es realitzarà control d’identitat a nivell policial

Complex situat en una antiga caserna militar que centralitza els departaments judicials de Barcelona i l’Hospitalet. La proposta consta d’un programa de 240.000 metres quadrats distribuïts en nou edificis que es relacionen a través d’una plaça pública, i intenta equilibrar les relacions entre les diferents àrees de treball, àrees públiques i el paisatge urbà. Els edificis es mostren com blocs amb façanes portants de formigó armat acolorit, cadascun amb un color diferent. L’atri és el carrer de distribució i filtre d’accés a les dependències judicials. Metro: L1 (Santa Eulàlia) FGC: L8, R5, R6, R50, R60, S3, S4, S8, S9 (Ildefons Cerdà)

218. FÀBRICA TECLA SALA Av. de Josep Tarradellas, 44 Dissabte i diumenge d’11 a 13 h 1855; Claudi Duran Ventosa (edifici manxesterià), 1892; Albert Viaplana, 2000 Complex industrial que té l’origen en un molí paperer, que es va ampliar i transformar en fàbrica de filats, fins que va ser adquirit per la senyora Tecla Sala, que en va canviar la producció i la font d’energia (el vapor per l’electricitat). L’edifici principal és d’estil manxestarià, amb murs de maó vist, grans finestrals, columnes de ferro colat i sostre de volta catalana atirantada. Al recinte trobem una casa modernista i uns antics camps d’esports per als treballadors que envoltaven la indústria. Actualment és un centre cultural de l’Hospitalet. Metro: L1, L9 Sud (Torrassa)

Av. de la Granvia, 144 Richard Rogers, 2006 Edifici en forma de L distribuït, d’una banda, en una torre de 110 metres d’alçada que conté l’hotel i se situa a la part vertical de la L; d’altra banda, en un sòcol de vidre de 30 metres d’alçada que conté l’auditori i un centre esportiu, i que formen la part baixa de la lletra. Ambdós elements queden connectats per una plaça pública que s’estén per sota la torre i la vincula amb els edificis adjacents. A la part superior de la torre se situa un restaurant cobert per una cúpula d’acer i vidre que es va construir a terra per elevar-la, un cop feta, fins a la coberta de l’edifici. Metro: L1 (Hospital de Bellvitge) / Renfe: R2, R2N, R2S (Bellvitge) / FGC: L8, R5, R6, R50, R60, S3, S4, S8, S9 (Ildefons Cerdà) 220. HOTEL TOYO ITO Pl. d’Europa, 45 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h Toyo Ito & Associates Architects, Fermín Vázquez, 2009 Aquesta torre hotel de 26 plantes s’ha dissenyat de manera orgànica, provocant que la seva percepció canviï a mesura que el visitant s’hi acosta. La façana s’ha dividit en dues pells: la pell interior és un tancament lleuger estanc, un mur cortina amb panells d’alumini i vidre pensat per garantir les necessitats acústiques i tèrmiques de l’edifici; l’exterior, formada per tubs independents d’alumini vermell, es planteja com una pell per donar textura a l’edifici i absorbir la seva geometria variable. Metro: L9 Sud (Europa - Fira) // FGC: L8, R5, R6, R50, R60, S3, S4, S8, S9 (Europa - Fira) 221. L’HARMONIA Pl. de Josep Bordonau i Balaguer, 6 Dissabte i diumenge d’11 a 13 h 1595; 1973; Sergi López-Grado Padreny, 2006-2009 Gran casa pairal probablement resultat d’una noble transformació de l’antic Hospital de Torre Blanca, que acabaria donant nom a l’actual municipi. Entre altres usos, l’edifici ha allotjat un Casino de bayle y teatro, una petita escola Montessori i l’Ateneu de Cultura Popular. El projecte de rehabilitació integral actual, amb un sistema de captació d’energia mitjançant la geotèrmia, ha estat reconegut amb diversos premis i mencions. Metro: L1 (Rambla de Just Oliveras; Av. del Carrilet) / Renfe: R1, R3, R4 (L’Hospitalet de Llobregat) / FGC: L8, R5, R6, R50, R60, S3, S4, S8, S9 (L’Hospitalet - Av. del Carrilet)

S 222. TORRE BARRINA Ptge. d’Amat, 9-13 - Parc de la Marquesa Dissabte i diumenge d’11 a 13 h 1836-1845; 1867; 1920; 1939; Álvarez i Minguillón, 2006 Antiga casa de pagesia transformada, primerament, en una finca d’estiueig del segle XIX i, en l’actualitat, en un centre de recursos audiovisuals i multimèdia. L’edifici actual es caracteritza per la porxada de la façana sud, amb columnes octogonals i un fort ritme compositiu, que la diferencia de la resta de la construcció. Se situa al Parc de la Marquesa, nom popular donat als jardins pels moviments de reivindicació veïnal dels anys setanta, que en van reclamar l’ús públic quan l’antiga casa era un espai en decadència i en desús. Metro: L5, L9 Sud (Collblanc)

64

: Accesible

* : Accesible amb condicions (més info a la fitxa de cada edifici al web)

La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

209. CAN BUXERES Ctra. d’Esplugues, 3-5 - Parc de Can Buxeres Dissabte i diumenge d’11 a 13 h 1770; Antoni Serrallach, 1901-1904; Manuel Joaquim Raspall i Mayol, 1906; Sergi López-Grado Padreny, 1999 Exemple de casa pairal transformada en residència senyorívola gràcies a un seguit de modificacions que van permetre adaptar l’ús agrícola a un de residencial: ampliació de la casa; modificació del traçat del camí d’accés; afegit de les galeries laterals i les torres de la façana posterior; planificació dels espais exteriors i disseny dels jardins; etc. Can Buxeres va passar a ser propietat municipal l’any 1968, amb l’objectiu de convertir-lo en el primer gran parc públic de la ciutat. Metro: L1 (Rambla Just Oliveras) L5 (Can Boixeres) / Renfe: R1, R3, R4 (L’Hospitalet de Llobregat)

65


Disseny gràfic: susana de castro

www.dortoka.com

Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès

VOLUNTARIAT Gràcies a les més de 1000 persones que aporten el seu temps, el seus coneixements i el seu entusiasme per tal de fer possible el 48H OPEN HOUSE BCN EDIFICIS Gràcies als 220 edificis que obriran les seves portes durant el 48H OPEN HOUSE BCN​

Profile for 48H Open House Barcelona

Guia 2017  

Guia 48h Open House Barcelona 2017. El Festival d'arquitectura 48h Open House Barcelona és la principal cita de la ciutat de Barcelona amb l...

Guia 2017  

Guia 48h Open House Barcelona 2017. El Festival d'arquitectura 48h Open House Barcelona és la principal cita de la ciutat de Barcelona amb l...

Advertisement