PREMIS DRACS l’habitació i ens vam donar compte que era exactament la mateixa hora a la que vam amagar-nos sota el llit, no havia passat ni un minut. Però se que nosaltres tot allò ho vam viure. Mai sabrem que va passar.
Laura Jansa CS-2
Et trobo a faltar Dos anys desesperat, no puguen estar al teu costat. No se perquè vas marxar amb molta tristesa em vaig quedar. Saber que cada nit t’imagino al meu costat i no poder parar de pensar amb tu fins que ja he plorat. En el cor molts bons records m’han quedat Records d’alegria i felicitat. Des d’aquell dia ha sigut com una nova vida. Només nou anys he estat amb tu. Però no t’oblidaré, perquè t’estimava, t’estimo i sempre t’estimaré.
David Buireu CS-2
la VEU del DRAC - curs 2009/2010
LA
VEU DEL DRAC
FACEBOOK SI, FACEBOOK NO, AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ L’Andreu ho té clar, vol obrir-se un Facebook i no pararà fins que els pares accedeixin a deixar-li obrir. Tots els amics el tenen i, es clar, ser l’únic que no està connectat a la xarxa li sembla que no és ser güai. Ell no pot ser menys, només faltaria. Ell ha de ser igual que tots. Els pares no hi estan massa d’acord, no veuen clar tot aquest sistema en xarxa, tenen por que a l’edat de l’Andreu, tot això tan sols serveixi per distreure’l amb tonteries o amb contactes no massa adients i que a la llarga tot això se’ls hi escapi una mica de les mans… Però, i la Marta, la seva germana? Ella també ho té clar. No perquè tots ho tinguin ella també ha d’estar connectada a la xarxa. Tant la Marta com l’Andreu n’han parlat amb els pares, a casa s’ha tocat molt el tema i això ja és important. Els pares ho han consultat i no veuen del tot clar el que pensa l’Andreu. Encara que saben que no poden anar contracorrent. - De moment i fins que no veiem com evoluciona el tema, tots tindrem accés al facebook i així tots controlarem tot el que passa a cadascú. - Mare, pare, això és un rotllo! - Home pitjor seria que no te l’haguéssim deixat obrir. - Doncs si m’ho arribo a pensar, no us en dic res. - Ah! molt bé i et sembla que no ens n’ haguéssim assabentat? I que estaria bé fer-ho d’amagat? La Marta que sembla una mica més responsable o fins i tot una mica més madura li diu: Ara t’explicaré la història del Pau... En Pau Fortuny, era un estudiant d’un institut de Girona, era una
14