Page 1


INDEX

LA

. Índex

pàg. 2

. Comiat de 4t

pàg. 3

. Events de l’escola

pàg. 4

. Finalistes dels Premis Dracs

pàg. 8

. Premis Dracs 2010

pàg. 10

. El dia a dia a l’escola

pàg. 26

. Sortides

pàg. 33

. Colònies

pàg. 35

. Què és per a tu la família?

pàg. 37

. Francesc et recordem

pàg. 39

. English corner

pàg. 40

. Passatemps en anglès

pàg. 41

. Publicitat

pàg. 43

. Sobre la maquetació

pàg. 45

VEU DEL DRAC

EDITORIAL Benvolguts pares i mares, ens complau saludar-vos. Un any més arribem a la diada de Sant Jordi, tenint a l’escola la tradicional parada de venda de llibres, roses, llaminadures i una mostra dels treballs que han realitzat els nostres fills/lles. Com l’any passat també ens heu pogut trobar en una carpa a la plaça de la Vila, així com acompanyar-nos en l’acte de lliurement del premis dracs al teatre de la Massa, que ha estat, com sempre un acte entranyable. Malgrat els temps de crisi que vivim, seguim endavant treballant per adequar l’escola a les noves circumstàncies que ens ha tocat viure. La crisi com que també afecta l’escola, estem fent un esforç per reestructurar preus i serveis, i ens toca estrènyer-nos el cinturó i lluitar per aconseguir-ho. És un curs de contenció i estalvi. Seguim treballant amb els nous conceptes d’ensenyament, que vàrem implantar en cursos anteriors; les noves tecnologies i la formació en anglès ja formen part del present de l’escola. L’objectiu final és que els nostres fills adquireixin tant les competències necessàries per participar en la vida pública i en el món laboral, com que assoleixin un conjunt de coneixements i d’hàbits pel seu creixement personal. El repte és possible, treballem plegats per millorar la nostra escola.

El Consell Rector

Cliqueu damunt el títol o el número de pàgina per anar-hi!

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

2


COMIAT DE 4T

LA

VEU DEL DRAC

1, 2 , 3... o 13 anys, tots som un!

Aquests anys que hem passat junts ens costarà oblidar-los, per això tindrem sempre presents: les festes d’aniversari de La Caseta, les estones de menjador al racó, les colònies de tres dies amb els seus accidents i anècdotes, les nostres festes als profes (per saltar-nos classe), en Francesc amb el seu “xorisset” i “totxo”, el càstig col•lectiu al passadís, els nostres espectacles i la graduació de 6è a 1r, que va ser l’inici d’una nova etapa. Això ens va permetre conèixer nous companys i altres experiències que sempre portarem al cor i que, poc a poc, ens han fet anar creixent com a grup. Als Dracs’09 vam obrir els ulls en veure que tots aportem una cosa diferent a cada un de nosaltres i que, tot plegat, ens ajuda a seguir el nostre camí com a persones.

Els alumnes de 4t d’ESO

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

3


Events a l'escola JORNADES ESPORTIVES

M

Per nosaltres va ser una experiència divertida, fantàstica i lògicament esportiva. Ens varem dividir en uns quanta grups, barrejats entre les tres escoles de Vilassar de Dalt: Francesc Macià, la Nova Immaculada i el nostre, el Sant Jordi. Vam competir per equips. El poliesportiu estava dividit en tres pistes Voleibol. Després de fer bastants partits, els dos equips que quedaven amb més bona posició, que guanyaven més partits, havien de competir la final. Els nens també feien d’àrbits mentre descansaven dels seus partits. Com he dit abans va ser una experiència extraordinària i volem repetir-ho, i ho repetirem!!!

&&

Santi Tierz David Buireu Adrià Santos

LA

VEU DEL DRAC

CANTADA DE NADALES

El dimarts 22 de desembre, últim dia del primer trimestre vam fer una cantada de nadales per a tots els pares. Vam baixar per cursos. Ens vam treure la bata, vam baixar les escales, vam entrar al gimnàs per la porta del darrere, vam pujar a l’escenari i ... hi havia molts pares mirant. Quina emoció! Mentre cantàvem ens rèiem per sota el nas i quan vam acabar de cantar ens van aplaudir molt. Tots estem molt satisfets amb la nostra actuació.

Guillem Sualís i Marc Garcia.

&

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

4


Events a l'escola

LA

VEU DEL DRAC

EL DIA DE LA PAU (I)

EL DIA DE LA PAU (II)

El dimecres 27 varem fer un esmorzar preparat pels alumnes de 4t. d’ESO. Cap a les 11 ens vam distribuir en diferents grups des de P-3 fins a 4t. ESO, tots junts vam pintar un colom, el vam retallar i vam escriure desitjos per la pau, els grans ajudàvem els petits. Divendres ens vam tornar a reunir els grups i amb els coloms enganxats a una cinta vam sortir tots junts cap a plaça. Quan vam arribar, els grans, des del balcó de l’ajuntament van llegir el manifest per La Pau. Cada grup va penjar la seva cinta dels coloms a l’arbre dels desitjos i vam tornar cap a l’escola. A la tarda vam anar a Torremar, ens van ensenyar les instal•lacions (habitacions, hort, piscina) i les activitats que feien (tallers...). Aquell dia ens ho vam passar molt bé.

Quan va ser el dia de la pau tots els del cole es van dividir en grups. Quan van estar dividits vam fer uns coloms molt macos i a les ales els hi vam posar un missatge de la pau. El dia següent no, l’altre, vam anar a la plaça de la vila. Allà vam penjar els coloms a l’arbre dels desitjos. I els de la ESO van fer un petit discurs.

Arnau Nicolau Marc Novoa Paula Muñoz Marina Hernando

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

Judith Chulià Anna Aguaron Anna Mendez Maria Tierz

5


Events a l'escola

LA

VEU DEL DRAC

TORNEIG D’ESCACS El dia 6 de febrer, dissabte, vam participar a un torneig d’escacs a l’escola Thau de Barcelona. El torneig era al menjador de l’escola. Una corda separava els participants dels pares. Hi havia nens de diferents cursos de primària. En un llistat hi havia amb qui jugaves, el número del taulell i el color de les peces. Cada partit durava deu minuts però la tercera ronda durava trenta minuts perquè ens donaven l’esmorzar. L’esmorzar era un croissant i un cacaolat. Havies d’esperar a aixecar-te perquè vingués el jutge i digués qui havia guanyat. Hi havia 150 nens. Molt altres no van poder participar perquè no quedaven places i si no es presentaven els participants hi havia suplents. Després es van fer les classificacions, segons els resultats de les partides. Van repartir els premis des de les puntuacions més baixes a les més altes. També li van donar un premi a la nena més petita del torneig. Es deia Nora i tenia sis anys.

Els premis eren una medalla amb un olograma d’escacs i els tres primers classificats de cada grup guanyaven una copa. L’escola Sant Jordi va quedar molt ben classificada. El Mateu va quedar en el lloc 44 i en Guillem en el lloc 10.

Mateu Pujol Guillem Rivera

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

6


Events a l'escola

LA

VEU DEL DRAC

CARNESTOLTES El dia 12 de febrer vam sortir de l’escola per fer la rua de Carnestoltes. El cicle mitjà vam anar disfressats de Tintín. Molta gent va anar disfressada de Tintín. D’altres anaven disfressats de Capità Haddock i d’altres també anaven disfressats de Dupont i Dupond. Quan vam sortir de l’escola es sentia molt de soroll i quan ja estàvem girant vam tornar cap a l’escola perquè la policia encara no havia arribat. Quan va arribar la policia vam sortir de l’escola per segona vegada. Va ser un recorregut bastant llarg. Vam anar al polisportiu, a aquella pista de futbol i bàsquet.

Per tornar a l’escola vam fer el mateix recorregut. Quan vam arribar a l’escola ens van deixar molta estona de pati i després ens en vam anar a casa. Va ser molt xulo!!

Joan Cahué Quim Mataró

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

7


LA

FINALISTES PREMIS DRACS

VEU DEL DRAC

FINALISTES DRACS 2010 Cicle Inicial 1 Prosa

Júlia Anton Mireia Casas Maria Celdrán Marina Muñoz Olga Rodríguez Ona Xarrié

Cicle Inicial 2

Prosa

Cicle Mitjà 1 Prosa

Cicle Mitjà 2 Prosa

Mariona Artigas Abril Hernández Àlex Muñoz Xavier Vilà

Poesia

Mariona Artigas Àgata Bot Albert Vega Xavier Vilà

Blanca Amich Adriana Blázquez Rodrigo Gallego Arnau Guàrdia

Poesia

Mar Árboles Sandra Fernández Núria Saborit Maria Sánchez

Joan Cahué Àlex Hernández Aina Paytuví Guillem Rivera

Poesia

Raquel Abellán Marc Capdevila Judit Hernández Martí Parladé

Poesia

Maria Casta Aida Navarro Arnau Nicolau Aleix Serra

Poesia

David Buireu Clàudia Pérez Gerard Valle Jan Xarrié

Cicle Superior 1 Prosa

Enric Anton David López Joan Palou Judit Santafé

Cicle Superior 2 Prosa

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

Laura Jansà Santi Tierz Jan Xarrié Sara Zurera

8


FINALISTES PREMIS DRACS 1r ESO Prosa

2n ESO

Prosa

3r ESO

Prosa

Enric Núñez Berta Corominas Aina Sánchez Àlex Sala

Poesia

Chara Dincheva Sergi Paytuví Eduard Sans Airy Noguera

Nora Martín Clàudia Moncau Jordi Cahué Marta Álvarez

Poesia

Georgina Moya Paula Torrents Mireia Estorach Núria Espuña

Ainhoa Lizandra Jan Sala Kevin Steiner Marc Vigil

Poesia

Berta Requena Laura Buireu Anna Martí Marc Duran

4t ESO

Prosa

Maria Corbalán Anna Casals Enric Marimon Núria Corominas

Poesia

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

LA

VEU DEL DRAC

Mireia Vázquez Ariadna Pàmies Elena Díez Núria Pujol

9


LA

PREMIS DRACS La tortuga petita Hi havia una vegada una tortuga molt petita que un dia es perdre pel bosc i estava molt despistada i llavors es va caure al riu se la va emportar però va xocar amb una pedra i va plorar i va poder sortir de l’aigua va trobar un camí i va anar par allà i es va trobar amb els seus pares i el seu germà. Van fer una festa amb els seus amics.

Ona Xarrié CI-1

El gat Hi havia una vegada un gat que vivia al bosc i es va trobar un gos al mig del bosc i anar a casa seva i van jugar amb la pilota i després van menjar Després de dinar van dormir van anar a passejar i quan van tornar es van escapar de casa.

Maria Celdrán CI-1

La princesa despentinada Hi havia una vegada una princesa despentinada

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

VEU DEL DRAC

que es deia Catarina però li deien Tina. Tenia vuit anys ah però tenia uns cabells espantosos! I la criada del palau cada dia la pentinava. Però un dia la Tina va anar a la perruqueria reial i li van allisar els cabells perquè també els tenia arrissat però molt arrissats! I quan va sortir de la perruqueria reial se li van tornar a inflar el dia següent va fer dues mandres i va obrir els ulls va esmorzar es va rentar les dents i va anar un tomb. Feia un dia preciós i va un ram amb roses, tulipes i clavells i va veure que totes eren diferents va pensar que havia de respectar els seus cabells.

Abril Hernàndez CI-2

Els animals El llop, que no li agrada el pop. El gat, que no li agrada el gos. El gall, que no li agrada la gallina. El porc, que no li agrada la por. La vaca, que no li agrada la llana. El toro, que no li agraden les coses estranyes.

Xavier Vilà CI-2

10


PREMIS DRACS La vaca lladre Hi havia una vegada en el país de les vaques una vaca lladre que robava tota la palla de les demés vaques. Sortia a la nit, ella s’ho menjava tot, per això estava tan grassa. Sempre agafava una bossa gegantina per posar-hi el menjar. Quan tornava a la seva casa. Sempre deixava el menjar a un magatzem que tenia a casa seva. El menjar se’l menjava quan tenia molta molta gana i cada nit tenia que menjar una bossa plena. Un dia una vaca inspectora va trobar la casa de la vaca lladre i va idear un pla perquè se sentís com que les que no tenien menjar i va funcionar va estar un temps sense robar menjar i els hi va demanar perdó a les demés vaques. Conte contat ja s’ha acabat.

Rodrigo Gallego CM-1

M’agrada l’hivern La bufanda agafarem i l’abric ens posarem, amb el gorro i els guants ens taparem el cap i les mans. A fora al carrer molt de fred jo tindré!

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

LA

VEU DEL DRAC

Tot està nevat i bufa un vent gelat. Dalt de la muntanya pujarem, amb les botes, els pals i es esquís, i molt contents baixarem fent xiga-zagues pels camins. L’hivern és elegant, Perquè es vesteix de blanc. L’hivern és molt bonic, Tant de dia com de nit!

Maria Sánchez CM-1

L’estrella d’or Hi havia una vegada una estrella del cel que no brillava tant, i les seves amigues i els seus amics brillaven molt, i ella res. La seva mare deia que quan sigui gran brillarà molt. I després va passar una estrella fugaç i les estrelles s’havien d’apartar perquè passés l’estrella fugaç. I desprès les estrelles van mirar a l’estrella fugaç i estava molt molt lluny d’aquí. Després va venir el matí i les estrelles no brillaven perquè hi havia el sol i el sol també brillava molt. Desprès d’unes quantes hores va venir el migdia i les estrelles van anar a dinar, i desprès a fer la migdiada cadascú al seu llit. I quan es van aixecar dels seus llits ja era de nit i se’n van anar a dormir. I a l’endemà faltava una estrella i la seva mare l’estava buscant per tot arreu, no la trobaven per cap lloc, i van descobrir que se l’havia emportat una estrella fugaç dolenta. Les estrelles no sabien on vivia l’estrella fugaç, i nosaltres vam trucar a totes les portes i encara no

11


PREMIS DRACS la vam trobar per cap casa. La seva mare estava súper preocupada, però encara faltava una porta, van trucar i era ella, una estrella la va rescatar i se’n van anar molt ràpid, i l’estrella, que no brillava, es va fer gran i va brillar més que les altres estrelles, i les estrelles van viure molt felices.

Àlex Hernández CM-2

La sabata La sabata està trista, un peu aquí un peu allà, els mitjons que la trepitgen mai pensen parar. Un dia es desperta amb forats petitets, es troba molt lletja amb els cordons desfets. Estava a la brossa amb pesta i pudenta, amb altres sabates, lletges com ella.

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

LA

VEU DEL DRAC

Una nena les va recollir, tenia pena, i les va obrir.

Raquel Abellan CM-2

PEIXOS ENTREMALIATS Hi havia una vegada,un nen que tenia 4 anys i li agradava molt,molt,molt el peix i no menjava ni pollastre,ni verdura,ni enciam, ni flam. No li agradava res més que el peix. La seva mare estava desesperada perquè cada dia es gastava 90€.Al nen no li agradava el peix congelat perquè era massa dolent. En canvi li agradava molt el peix fresc perquè era de la peixateria i el peixet de la peixateria era molt més bó. Els pares i el nen van anar al metge. El metge els hi va dir que li posessin tot el menjar per un tub i així se’l menjaria. Un dia la mare va anar a un supermercat que es deia la Sirena .A la Sirena hi havia peix congelat .El nen estava jugant a els Playmobils i quan la mare va arribar de la Sirena es va posar a fer el peixet congelat . Els Playmobils eren de futbol i de sobte el nen va xutar la pilota amb el playmobil i aquesta va anar a parar dintre de la boca del peix congelat i la mare es va posar a fer el peix i no se’n va adonar que a dintre la boca del peix hi havia la pilota. Quan la mare va servir el peix,el nen no se’n va adonar que el peix que li havia tocat era el peixet que tenia la pilota a dins. El nen s’estava menjant el peix tranquil·lament ,quan… es va començar a ofegar. Llavors els pares el van sentir com tossia i van trucar a l’hospital. Van passar 10 minuts i llavors va vindre l’ambulància i el van

12


PREMIS DRACS atendre. Se’l van emportar cap a l’hospital i li van treure la pilota apretant-li la panxa. Els pares van veure al metge i li van dir que continuava menjant peix cada dia i el metge els hi va dir que volia parlar ell sol amb el nen .El metge li va dir el nen que havia de menjar de tot. I llavors el nen va reflexionar i a partir de llavors va decidir menjar de tot.

Enric Anton CS-1

ELS COLORS El marró de la terra, el blau del cel, molts colors existeixen, per agradar a tota la gent Qui no ha vist el verd de l’herba sota el gran color groc del sol, quan no es tapat pels núvols blancs que per l’incolor vent són empenyats Tots els colors m’agraden, gris, lila, taronja o rosa. Tants tinc per escollir, que no ser quin és el meu preferit Tenim por al negre de la foscor , a cremar-nos amb el vermell del foc.

%&%

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

LA

VEU DEL DRAC

Però com s’alegra el meu esperit quan veig els colors de l’Arc de Sant Martí!

Maria Casta CS-1

Amagades sota el llit

%&

Tot va començar quan un bon dia a ple estiu va venir a dormir a casa meva la meva amiga Ona. Estàvem jugant a fet i amagar amb el pare, i vam decidir amagar-nos sota el llit. Després d’estar-nos cinc minuts allà sota vaig notar que al meu peu hi havia com un botó, el vaig clicar i de sobte es van obrir com unes portes que havia el terra, vam caure i vam anar a parar a una habitació tota fosca de sobte es va engegar una llum molt intensa. Vam sentir una veu que venia de la porta i vam avançar fins allà, vam obrir i hi havia una altra habitació però aquest cop era de color blau, de cop vam tornar a sentir la mateixa veu que sortia un altre cop de la porta, vam anar en direcció cap a la porta i de cop un home se’ns va plantar al davant. Era un home gran, amb una barba blanca i un bigoti que se li estirava de banda a banda de la cara. Se’ns va quedar mirant i ens vam espantar molt i vam sortir corrents. Vam passar per uns passadissos molt estrets i foscos, i després de molta estona vam anar a parar a una sala molt gran que estava plena de petits ratolins que estaven immòbils i ens estaven mirant tots, no ens atrevíem ni a respirar, però sense voler, l’Ona va trepitjar la cua d’un d’ells i el ratolí va xisclar i nosaltres dues també vam xisclar, aleshores de cop tots els ratolins van venir cap a nosaltres per atacar-nos, pensàvem que ja no podíem escapar de cap manera, vaig mirar al terra i sota dels nostres peus vaig veure un altre botó, no se perquè però em vaig ajupir i el vaig apretar i en aquell mateix instant tornàvem a estar amagades sota el llit i no hi havia ni rastre de ratolins, ni de passadissos, ni res de tot el que acabàvem de viure. Vaig pensar que els pares estarien patint per nosaltres, vaig mirar al despertador de

13


PREMIS DRACS l’habitació i ens vam donar compte que era exactament la mateixa hora a la que vam amagar-nos sota el llit, no havia passat ni un minut. Però se que nosaltres tot allò ho vam viure. Mai sabrem que va passar.

Laura Jansa CS-2

Et trobo a faltar Dos anys desesperat, no puguen estar al teu costat. No se perquè vas marxar amb molta tristesa em vaig quedar. Saber que cada nit t’imagino al meu costat i no poder parar de pensar amb tu fins que ja he plorat. En el cor molts bons records m’han quedat Records d’alegria i felicitat. Des d’aquell dia ha sigut com una nova vida. Només nou anys he estat amb tu. Però no t’oblidaré, perquè t’estimava, t’estimo i sempre t’estimaré.

David Buireu CS-2

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

LA

VEU DEL DRAC

FACEBOOK SI, FACEBOOK NO, AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ L’Andreu ho té clar, vol obrir-se un Facebook i no pararà fins que els pares accedeixin a deixar-li obrir. Tots els amics el tenen i, es clar, ser l’únic que no està connectat a la xarxa li sembla que no és ser güai. Ell no pot ser menys, només faltaria. Ell ha de ser igual que tots. Els pares no hi estan massa d’acord, no veuen clar tot aquest sistema en xarxa, tenen por que a l’edat de l’Andreu, tot això tan sols serveixi per distreure’l amb tonteries o amb contactes no massa adients i que a la llarga tot això se’ls hi escapi una mica de les mans… Però, i la Marta, la seva germana? Ella també ho té clar. No perquè tots ho tinguin ella també ha d’estar connectada a la xarxa. Tant la Marta com l’Andreu n’han parlat amb els pares, a casa s’ha tocat molt el tema i això ja és important. Els pares ho han consultat i no veuen del tot clar el que pensa l’Andreu. Encara que saben que no poden anar contracorrent. - De moment i fins que no veiem com evoluciona el tema, tots tindrem accés al facebook i així tots controlarem tot el que passa a cadascú. - Mare, pare, això és un rotllo! - Home pitjor seria que no te l’haguéssim deixat obrir. - Doncs si m’ho arribo a pensar, no us en dic res. - Ah! molt bé i et sembla que no ens n’ haguéssim assabentat? I que estaria bé fer-ho d’amagat? La Marta que sembla una mica més responsable o fins i tot una mica més madura li diu: Ara t’explicaré la història del Pau... En Pau Fortuny, era un estudiant d’un institut de Girona, era una

14


PREMIS DRACS persona sociable i tenia uns bons amics. Tothom li deia que no tenia “Facebook” i que se’n tenia que obrir un. En Pau cansat de sentir aquella frase “ Va, Pau obre’t un Facebook!!” al final se’l va obrir, per veure si callaven d’una vegada. S’hi va penjar fotos i de moment tenia 12 amics agregats, menys la noia que li agradava, la Laia Capdevila. Per una altra banda, un grup de delinqüents anomenada “King’s Evil” (rei del mal) l’espiava per la xarxa de ben a prop, i sabia a on anava cada dia de la setmana, a on vivia i què feia, quines eren les seves aficions, a quina escola anava i quin horari tenia a classe. Fins i tot, tots els noms dels seus familiars i quina noia li agradava. Aquell dia va ser molt mogut per en Pau. Al matí va tenir un control de Matemàtiques i de Naturals. A l’hora de dinar ell estava amb la seva colla assegut en una taula del menjador, xerrant i menjant. De cop i volta se li va acostar un de segon de batxillerat, agafant-lo pel coll de la samarreta i dient-li :“ Tu, ni miris a la Laia. T’ha quedat clar?”. En Pau decebut va assentir amb el cap i va tornar a seure a taula. Tots els seus companys li van dir a la vegada intrigats “que t’ha dit?” En Pau ràpidament va dir que no passava res. A la tarda ja a casa va anar a l’ordinador i va obrir el Facebook i se li havia agregat la Laia. Ell la va acceptar com a amiga, i ja tenia 13 amics.

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

LA

%&%&%%&%

VEU DEL DRAC

L’endemà en el Facebook hi tenia un missatge de la Laia que deia: Perquè no vens al pàrquing del descampat a les 18:30 h??? En Pau li va dir que sí que es veurien allà. En Pau anava més content que un gínjol fent saltirons per tota la casa. - Mare!!! Me’n vaig amb la colla!!! Adéu! - D’acord, però a les 21:00h aquí, eh?? - Sí, si no et preocupis! El pare va arribar a les deu de la nit i la mare li va preguntar: - Has vist a en Pau? -amb un aire plorós. - No, no l’he vist perquè? - Es que no ha tornat a casa i...no em contesta al telèfon! - Truca a la policia ràpid!!! - Si, hola? La policia? - Si! Digui’ns que passa? - Ha desaparegut el meu fill, no sabem on està i..-va dir la mare excitada- Molt bé ara venim senyora! - Bona nit,-va dir el policia- em podríeu explicar què ha passat i si heu trobat alguna cosa estranya en ell últimament? S’ha obert alguna pàgina web com un Facebook o alguna cosa per el estil? -No, que jo sàpiga no! - I sap ven bé a on ha anat o no? -No, si és que ... no se que ha fet últimament, només sé que ha anat amb els amics. -D’acord, farem una recerca del noi, a veure si en traiem resultats. -Gràcies -va dir la mare mig tremolant. 22:13, a la comissaria de policia... -Vull què busqueu el millor que sapigueu, tots els racons inimaginables, estem buscant un noi, entesos? -Sí -van assentir tots a la vegada. -Cerqueu pel barri Jueu, per Montilivi, per les afores de Girona i als

15


PREMIS DRACS voltants de la catedral! I parleu amb els seus amics! -Els amics ens han confirmat que s’ha obert un Facebook, per tant Ignasi, ja saps quina és la teva feina, entra en el seu disc dur, després en el seu Facebook i mira-li i remira-li tots els seus amics. - Sembla que va quedar en el descampat amb una amiga, encara que no concorda amb el Facebook d’aquesta tal Laia, sembla que l’adreça és un d’un noi, el Raül, cap dels King’s Evil. També va enviar un dels seus a l’institut perquè l’espiés i de tant en tant l’amenacés així podien saber tot el que feia. -Busqueu-me aquest Raül, i aneu pitant cap al descampat. Al descampat.. - Hem trobat un cos no sabem si es ell, però de ben segur que és un cos, estem al pàrquing del descampat! - Ara venim! Truqueu a una ambulància! I als seus pares, ràpid! La mare estava amb les mans a la cara per no veure res, el pare desconcertat veient tot aquell panorama, i en Pau... - Sr. I Sra. Fortuny tenim notícies- va dir el metge de l’ambulància. La mare i el pare tremolaven de por. - Sabem que...és en Pau i que ha rebut una forta pallissa, però... és viu. Té ferides molt greus, però esperem que se’n sortirà. A en Raül li van caure 13 anys de presó pels

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

LA

VEU DEL DRAC

fets, i En pau al cap de 2 mesos és va recuperar -va afegir la Marta. -Que et sembla Andreu? quina història més esgarrifosa, i tot per no fer les coses com calen. Val la pena parlar-ho amb els pares i que tinguin el Facebook controlat.

Àlex Sala 1r ESO

!!!

AQUELL T’ESTIMO QUE EM VAS DIR Aquell dia, justament aquell dia, aquell dia, que tan malament vaig passar, aquell dia, que feia fred, aquell dia, que ella va marxar. Aquella setmana, que el meu voltant era negra, aquella setmana, que el cor se’m va parar, aquella setmana, que tot em sortia malament, aquella setmana, que tantes llàgrimes vaig deixar. Aquells moments, que tant vaig patir, aquells moments, que tothom em deia no, aquells moments, que tothom anava contra mi, aquells moments, que em vaig sentir tan sola. Aquella paraula, que em va canviar la vida, aquella paraula, que em va fer sentir feliç, aquella paraula, que em va fer oblidar la tristesa, aquella paraula, que em deia T’ESTIMO.

Airy Noguera 1r ESO

16


PREMIS DRACS

Estimat Tu

LA Aquella que parlava del primer somriure que m'havies dedicat i que tant m'havia fet feliç, d'aquella primera mirada que m'havia fet somiar dies i nits sencers, i dels teus llavis encantats que mai tornaria a descobrir pronunciant el meu nom en va.

Mireia Estorach 2n ESO

Ahir vaig anar als camps de l'alegria, entre optimisme i oblit, i reia i saltava amb novetats fins que, corrent amb joia, vaig caure al blat de primavera.

Zombies

Quan anava a alçar-me, vaig trobar-me als records en forma tímid pensament, que s'entregaven a mi convidant-me al seu niu d'hivern; aquell niu que un cop havia estat nostre i que ara, esperava buit amb el fred de l´hivern. Te'n recordes d'aquells gira-sols del pont del somriure? Encara eren allà, amb la cinta vermella i la ploma blanca de l'oca tafanera.

Hola, em dic James Barrow

Va ser llavors quan el passat m'envoltà amb els seus càlids braços de cotó fluix. El nus que tenia a la gola es desfé suaument, com si fos de seda, i deixà espai al meu cor per la llàgrima que fa tant temps guardava en el meu interior.

23 DE OCTUBRE 2023:

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

VEU DEL DRAC

10 DE ABRIL 2023:

M’han destinat al Sud d’Austràlia concretament a Tasmània, per dur a terme un experiment que podria canviar el món tal i com el coneixem. Em trobaré amb uns altres científics, on cooperarem per dur a terme aquesta investigació. Aquesta tarda prendré l’avió cap el meu destí.

Segons els descobriments que hem anat trobant al llarg dels mesos, hem arribat a conclusions fascinants: podem millorar la condició física, curar el càncer i fins i tot immunitzar de la SIDA. Amb aquesta vacuna es podria perllongar la vida trenta anys més. L’únic

17


PREMIS DRACS inconvenient és que augmenta molt la pressió de la sang en els nostres animals. Això podria provocar un atac de cor a algunes persones. Demà ho comprovarem amb humans, ja que el Doctor Peter s’ha ofert voluntari a provar aquesta extraordinant vacuna. 24 DE OCTUBRE 2023: Al injectar-li al Doctor Peter la vacuna no hi ha hagut cap efecte secundari, a apart de l’augment de la pressió sanguínia. Però al cap de unes sis hores ha començat a patir pal·lidesa a

LA

VEU DEL DRAC

la pell, i vermellor al glòbuls òptics. Està en observació. 25 DE OCTUBRE 2023: Han aparegut més efectes secundaris: agressivitat, disminució del reflexes, els ossos s’han allargat i té pèrdues de cabell. Sembla que estigui molt dèbil, potser necessitarà menjar. La Doctora Anne ha volgut donar-li de menjar. La Doctora Anne ha sigut mossegada pel Doctor Peter. Ara està a l’ infermeria amb el Metge italià Mario. 26 DE OCTUBRE 2023: Mentre dormíem la doctora Anne ha començat a patir els efectes secundaris. També està en observació. En parlar tots els metges restants, li hem donat nom a aquest síndrome: ACAP (Agressivitat Contra Altres Persones), també hem decidit investigar sobre una possible vacuna contra l’ACAP. 27 DE OCTUBRE 2023: Hem observat que no es mengen entre ells. Necessitarem una prova d’ADN per poder crear la vacuna. Ningú s’ofereix voluntari. Ho fem a sorts, el típic joc de que tregui el fil més curt perd. Li toca al Doctor Henry. En Henry ha mort. Un d’ells l’està devorant, mentre que l’altre ha sortit de la sala d’observacions. En Mario ha tancat la porta d’observacions per evitar que en surti el Doctor. Jo he agafat una cadira per defensar-me. La Doctora

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

18


PREMIS DRACS s’ha llençat sobre mi, però el seu intent ha fracassar, li he donat amb la cadira al crani. Encara era viva. L’he hagut de tornar a estossigar perquè no sofrís més. Només en quedem tres. He canviat el nom d’ACAP, pel de FICAM (Fam incontrolada Contra Altres

LA

VEU DEL DRAC

més. El Doctor Peter està dèbil, ara és el moment d’agafar la mostra. Aquest cop m’ofereixo jo com a voluntari ja que ningú ha volgut oferir-se després de l’atac del dia 27. Entro a la tenebrosa sala d’observacions, fa pudor a putrefacció, observo qeu esta tota plena de sang, però ja està coagulada. És la sang del Doctor Henry, ja mort. El Doctor Peter estava tirat al terra immòbil, va ser aleshores quan tenia la oportunitat de prendre-li la mostra. Vaig clavar-li l’agulla, i vaig començar a extreure’n sang... ja la tenia. Acte seguit surto d’aquella horripilant sala. En Mario va tancar la porta. 31 DE OCTUBRE 2023: No trobem cap manera de neutralitzar la vacuna amb la qual haguéssim canviat el món. Potser ho podríem associar amb la història de Frankenstein de Mary W. Shelley. Al principi ens pensàvem que havíem creat un déu, però després ens hem adonat de que és un monstre. I ara aquest monstre ens vol destruir. De sobte en Mario em pregunta on és el Doctor Hirosaki l’expert en virus. Ens dediquem a cercar-lo. 1 DE SEPTEMBRE 2023: Ja són les dotze passades i encara no l’hem trobat. Sento un crit d’horror i corro per veure que era. En Mario estava observant el cos inert del Doctor Hirosaki, el qual s’havia donat un tir al cap amb un revòlver. A la mà duia una carta:

Persones). Sembla que aquest síndrome elimina tot tipus d’emocions i les transforma en ira i fam. 30 DE OCTUBRE 2023: Portem tres dies i no hi ha hagut cap símptoma

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

Estimats Doctors James i Mario: Fins a aquí he arribat, no vull transformar-me en aquell ser tan horripilant. En la meva estància vaig observar com en Henry aportava des del seu ordinador els arxius que fèiem diàriament, els enviava cap a el govern dels Estats Units, que segurament l’havien enviat per controlar-nos. Com que he vist que això se’ns escapava de les mants he triat el meu propi camí.

19


LA

PREMIS DRACS En Mario s’havia tornat boig al llegir la carta. Estava nerviós per això del govern, ja que començava a cridar coses com que vindrien i ens matarien, o potser fins hi tot ens arrestarien per assassinat. Va córrer fins al laboratori per destruir la prova, jo li ho vaig intentar impedir, ja que mai podríem curar a en Doctor Peter. A ell tant se li en donava que es moris el doctor Peter, ell l’única cosa que volia era salvar la seva pell. Al final va aconseguir agafar la mostra. Vam forcejar i la mostra es va trencar. La sang infectada queia per la seva mà. Ell aleshores em va dir que agafés el revòlver d’en Hirosaki i li disparés un tret al cap. Que ell no volia matarme ni a mi ni a ningú. Aleshores em dirigeixo a l’habitació en es la pistola amb el cadàver d’en Hirosaki, i agafo la pistola. Li vaig disparar el tret al cap. El soroll va rebotar per tota la sala. El cos d’en Mario va caure al terra i un líquid vermell va sortir del forat que l’entravessava de punta a punta, vaig repetir la mateixa acció amb el Doctor Peter. I finalment amb mi ja que no hagués pogut suportar aquesta gran càrrega, espero que vosaltres els del govern creieu el que ha ocorregut aquí i no deixeu que les meves paraules quedin en el buit.

Kevin Steiner 3r ESO

\

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

VEU DEL DRAC

El meu àngel Tu ets el meu àngel el que m’ajuda a tirar endavant, a vegades et miro en fotos i penso que estàs plorant. Això no ho tenia previst, només et veig en els meus somnis, no puc deixa de pensar en com et vaig estimar. Encara em puc en recordar, de la última abraçada. el buit que has deixat es massa gran per tirar endavant. Em vas ensenyar a lluitar, però no a dir adéu et trobo a faltar, necessito escoltar la teva veu. Ho donaria tot, per tornar-te a tocar. Algun dia, ens tornarem a trobar.

Laura Buireu 3r ESO

20


PREMIS DRACS

LA

VEU DEL DRAC

Em sembla que t’estimo... Jo sé segur que t’estimo Era un dissabte de març. La Sònia estava a punt de tancar “La Pàtria” el bar musical on ella treballava des de feia anys. Feia tres hores que havia acabat un gran concert. La il·luminació era baixa i gairebé ja no hi havia ningú. Ella observava qui considerava que era el seu amic, l’Eric, el cap de la banda que havia tocat aquella nit. Un jove d’uns 25 anys, atractiu, que sabia atreure totes les noies que volia només amb la mirada, era assegut a la barra bevent la que seria, probablement, la cinquena copa de la nit. - Me’n poses una altre? – va dir ell amb un to estrany. - Ja estic a punt de tancar. – va informar la Sònia, malgrat que sabia que acabaria acceptant la seva petició. - D’acord, la última doncs. – va declarar l’Eric contundent. Ella li va servir. En realitat, la relació entre ells dos era molt estreta. S’havien embolicat més d’una nit però tots dos eren conscients que allò no podia anar més enllà. Però la intenció de la Sònia aquell dia només era ajudar un amic que se’l veia enfonsat per algun motiu.

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

- Avui el concert ha anat molt bé, ha vingut molta gent. – va anunciar la Sònia. - Sí... I la gent estava molt animada... – va dir ell amb indiferència. - Ningú ho diria... Amb aquesta cara que fas! – va manifestar

21


PREMIS DRACS ella amb el propòsit de descobrir la causa d’aquell estat anímic. - Estic cansat i no tinc ganes de parlar... – va murmurar ell. - D’acord. Però a mi no m’enganyes. No estàs bé. – va afirmar la Sònia. - Què fas aquesta nit? – va preguntar ell seductor, desviant el tema de la conversa. - No ho sé, no tinc plans, vols companyia? – va preguntar la noia. - No sé... No vull estar sol. – va dir ell amb la mirada fixa al terra. - Si et penses passar la nit així d’ensopit, no ets massa bona companyia, la veritat. – va comunicar ella. - Val més que em deixis estar. - va remarcar l’Eric. La Sònia va seguir netejant copes, pensat la manera de fer parlar l’Eric, que seguia capficat en alguna cosa. Van passar uns minuts. - Pensava que marxaries amb alguna de les teves fans, aquesta nit. – ella va reprendre la conversa. - Ja t’he dit que no estic per festes. A part, et prefereixo a tu. – va dir ell amb un somriure als llavis. - A tu t’agrada variar. Mai t’he vist més de dues setmanes seguides amb la mateixa noia –

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

LA

VEU DEL DRAC

va xiuxiuejar ella amb complicitat. - No sé... Les dec espantar. - No t’has enamorat mai? – va pronunciar ella amb valentia. - Uf... Vas forta eh? A què ve això ara? – es va sobresaltar l’Eric. - Simple curiositat. - I qui no ha estat enamorat? No hi ha manera d’escapar-se’n. – ell va sospirar – És clar que m’he enamorat! De fet, em sembla que porto tota la meva vida enamorat de la mateixa persona! - I es pot saber qui és ella? – va preguntar la Sònia entusiasmada. - Es diu Raquel. I és la noia més meravellosa que conec. - I m’equivoco al pensar que té alguna cosa a veure amb aquesta cara que fas? - T’han dit mai que ets molt llesta? – va dir ell carinyós. - Però com va començar? - Ens varem conèixer a l’escola tindríem 12 o 13 anys. Crec que ens vam agradar des del primer moment tot i que encara érem uns nens. Abans les coses no eren com ara saps, érem molt mes innocents! De fet, les primeres vegades que vam veure’ns a soles va ser per passejar el seu gos. Era una excusa perfecta, ella duia unes trenes llargues i tenia el somriure més encantador que he vist mai. - Se’m va difícil imaginar-te. – va dir ella sorpresa per la confessió del seu amic. - Érem uns nens. Un dia en unes colònies d’estiu les noies van col·lar-se a l’habitació dels nois, ella va venir directament al meu llit, i em va donar una empenta per què li fes lloc. Vam estar parlant de tonteries, tothom anava saltant per les lliteres fent tant soroll que tots sabiem que els professors no trigarien a venir. De cop i volta em va agafar la mà, i em va dir molt fluixet: em sembla que t’estimo. Llavors vam sentir soroll al passadís. Ella em mirava esperant que jo digués alguna cosa però era incapaç, em semblava massa bonic perquè fos real. Aleshores els professors van aparèixer i ens van castigar. Sobretot a les tres o quatre noies que encara eren a

22


PREMIS DRACS l’habitació. No podien acostar-se als nois en tota la resta de les colònies i jo havia de dir-li tantes coses. Al final, només se’m va acudir escriure-li una nota i li vaig deixar sota el seu coixí deia: jo se segur que t’estimo. - Què romàntic- va manifestar la Sònia que seguia la història apassionadament. - Vam ser nuvis des de llavors, el primer petó, la primera anada al cinema tots sols, el primer dia sols a casa... Tots dos pensàvem que res no podia separar-nos. - I què va passar? – va preguntar ella intrigada. - Vam començar el institut. Jo vaig entrar en un grup de música molt popular com a guitarrista i cantant. Desprès, quan fèiem COU, l’escola va deixar d’interessar-me. Jo em passava els dies tocant la guitarra, assajant amb el grup o de concerts, i desprès de cada concert totes aquelles noies fàcils se’m posaven al meu abast i jo em sentia el rei del món. I ella només sentia rumors que havia estat amb una o amb una altra. Discutíem, però sempre ens reconciliàvem, sempre. I jo continuava pensant que res ni ningú ens podria separar. Fins que va arribar ell. - Un altre noi – va afirmar la Sònia mosquejada. - Exacte. –va dir l’Eric amb cara de ràbia Un altre noi de la colla, en Marc. En realitat, sempre havia estat enamorat de la Raquel, però

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

LA

VEU DEL DRAC

ella ni se’l mirava. No sé com ni de quina manera va aconseguir acostar-s’hi i la va embaucar. Era tot el contrari de mi: responsable, obedient, avorrit. Un dia jo era a Girona, teníem concert. Ella em va trucar per telèfon, i em va dir entre llàgrimes que no podia més, que s’havia acabat, que l’havia perdut. - I aleshores? – va sol·licitar la Sònia. - Vam perdre la relació durant un temps. Al cap d’uns anys els amics de la colla em van dir que es casaven i que a ella li faria molta il·lusió que hi anés. Però no vaig poder. – va dir l’Eric resignat. - I tu com ho portes? – va preguntar la Sònia a l’Eric, que semblava realment preocupat. - No ho sé. A vegades vull creure que ja no em fa mal però no és cert. Avui he rebut una invitació per una festa sorpresa per una amiga de la colla, la Maria, i no se si hi vull anar. - Eric, quina història més trista. Potser va decidir-se per l’home equivocat. – va afirmar ella amb ganes d’animar el seu company. - No ho sé, suposo que sí. El que sé segur és que la Raquel és la dona de la meva vida i l’he perdut. – va dir ell lamentant-se. - Doncs intenta recuperar-la! – va declarar la Sònia espontàniament. - Massa tard. Ella ja té la seva vida, la seva família. A més jo continuo sent un autèntic impresentable, justament per això em va deixar. – va comunicar ell desesperant-se. - Eric, si realment és la dona de la teva vida lluita per ella. Potser, encara pensi en tu. – va dir la Sònia esperançadora. - Em sembla que no – va afirmar l’Eric desconcertat. - Molt bé! Llavors assumim que ets un covard que es pensa passa la resta de la seva vida lamentant-se! – va dir ella molt seria. - No ho sé... Prometo pensar-hi, val? - D’acord. Pensa-hi. I fes-ho. – va insistir la Sònia. Aquella nit la Sònia va acompanyar l’Eric a casa seva i s’hi va quedar a dormir, per tal de recolzar el seu amic. Van dormir junts, ja

23


PREMIS DRACS que necessitaven sentir-se acompanyats. Però no va sorgir res més que una gran confiança. Va haver de passar una setmana per què l’Eric tingués prou valor per agafar el telèfon i trucar a la Raquel. - Si, digui’m. – va respondre la Raquel. - Raquel? – va dir ell amb veu tremolosa. El cor li batega molt de pressa. - Eric? – va dir ella sorpresa. - Hola Raquel. – va remarcar l’Eric. - Eric... Quina sorpresa! – va dir la Raquel com si parles amb la veïna per evitar demostrar els seus sentiments ja que la Marina, la seva filla de 4 anys, era ven a prop seu jugant amb una nina. - Ja veus! Com estàs? – va preguntar ell. En realitat, no sabia cap a on dirigiria la conversa però sabia improvisar molt bé, ho havia fet tota la vida. - Bé... Fa molt de temps que no ens veiem. – va afirmar ella. - Sí. Ja ho sé. Per això t’he trucat. Necessitava sentir la teva veu. - Eric... – va manifestar ella ja que intuïa el seu propòsit. - Deixa’m parlar. Ja sé que fa molts anys que tot va acabar entre nosaltres, que segurament és massa tard, que hauria hagut de lluitar per tu molt abans, però no ho vaig fer,

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

LA

VEU DEL DRAC

vaig ser un idiota i un covard i me’n penediré tota la vida. No vull veure com vius amb un altre la vida que sempre he somiat per tots dos. Necessito saber si encara sents alguna cosa per mi, si hi ha alguna esperança, per petita que sigui. Estic disposat a tot per tu: a deixar la música, el que tu vulguis. Sé que mai podré ser feliç sense tu. Raquel, contesta’m una pregunta i sigues sincera: tu ets feliç? - No ho sé, ... Sí...Em sembla que sí... – va respondre la Raquel. - Està bé. Llavors oblida tot el que t’he dit. Em sap greu haver-te trucat. – l’Eric estava molt nerviós, havia de fer esforços per no plorar. – En realitat, m’alegra saber que les coses et van bé i... És igual. M’ha agradat parlar amb tu, sents? Raquel? Ja ens veurem, si? - Eric...No pengis! Recordes el concert dels Rolling Stones? – ella va preguntar amb un to més tendre. Tornava a ser una adolescent. - És clar. – va dir l’Eric neutral. - Aquella nit va ser màgica. Mai m’he sentit tant lliure, tan especial. Quan van cantar “Satisfaction” tots dos estàvem saltant i cridant com bojos. De sobte et vas girar cap a mi, em vas estrènyer entre els teus braços i em vas fer el petó més intens de la meva vida. En aquell moment, entre la música i la gent, vaig sentir que realment les nostre ànimes es podien tocar, que mai a la vida res ni ningú podria separar-nos. - Jo encara sento el mateix – va comunicar l’Eric. - No sé que ha passat, Eric... Em sembla que és massa tard. Necessito temps, ara les coses són molt difícils... Però una cosa sé segur: aquella nit entre els teus braços vaig ser la persona més feliç de tot el món. Mai m’he sentit així. Mai més ningú em farà sentir així. - Jo t’estimo, Raquel. Esperaré el temps que calgui, i algun dia, algun dia tots dos tornarem a estar junts, t’ho prometo. T’esperaré. Sempre. No ho oblidis mai sents? - D’acord. Ens veurem a la festa de la Maria? – va dir la Raquel amb il·lusió. - Sí. Necessito veure’t. – es va produir un silenci – Fins aviat! –

24


LA

PREMIS DRACS va afirmar l’Eric tornant a ser aquell tipus atractiu que feia bavejar a moltes noies. - Eric... Em sembla que t’estimo. – va rebel·lar la Raquel. - Jo sé segur que t’estimo. – va concloure ell molt convençut. I l’Eric era allà, assegut en un seient del Metro, més nerviós que mai. Faltaven tant sols dues parades per arribar al barri on vivia la Maria, l’amfitriona de la festa, on es retrobaria després de deu anys amb la Raquel, l’amor de la seva vida. El tren es va aturar en un parada, en una altra, en una altra, en una altra... L’Eric s’estimava massa a la Raquel, no hauria estat capaç de suportar el fet de veure-la patir per culpa seva. Ella era feliç, tenia una casa, una família, una filla per qui lluitar cada dia. I per primera vegada en molt de temps la consciència de l’Eric estava tranquil·la. Ell era conscient que la Raquel l’estimava i només per aquest motiu ja podia llevar-se cada dia, mirar endavant i lluitar per ser feliç.

VEU DEL DRAC

Res pot canviar si no ets Tú Res pot canviar si no és per la teva voluntat però, em miro al mirall, penso que tot s’ha acabat tot els meus esforços no m’han funcionat tinc por, no tinc voluntat. Penso que és dur, però només intento ser feliç no sé estimar aquells que no saben estimar hauria d’esforçar-me per donar a aquells que no saben donar a vegades és difícil, però m’hauré d’esforçar. La meva referència de la vida, és que tot té solució no pots tancar-te i esperar a que passi el temps sinó arribar a una bona conclusió, vull que sigui millorar, encara que sigui amb un gran esforç. Dit tot això, se que tindré voluntat el treball personal és important tot és possible, la vida lluita al meu voltant aconseguit tot això sento més felicitat.

Mireia Vázquez 4t ESO

Enric Marimon 4t ESO

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

25


LA

EL DIA A DIA a l'escola

VEU DEL DRAC

EL DIÀBOLO AL PATI

PADRINS DE LECTURA

Al pati juguem amb el diàbolo. Ens ho passem molt bé i ens agrada molt. El professor Toni juga també. Sabem fer molts trucs.

L’experiència de fer de padrins de lectura amb els nens i nenes de P-5 és molt emocionant. Ens costa bastant fer que estiguin atents, però ja han après algunes lletres. Cada setmana canviem de grup i així ells també poder venir a la nostra classe. Tenim uns llibres que els llegim amb els fillols.

Pol Aguilà

LES CULTURES A “El Món de l’Art” hem fet pots australians i els hem pintat tipus aborigen. També ens vam pintar la cara tipus aborigen. Hem treballat els punts, les línies I els colors australians. Hem fet uns pots australians amb el material que ve a continuació: un pot, pasta de paper, guix, pintura de colors australians, pinzells, aigua, punxons i escuradents. Després vam fer un quadre de la muntanya d’ Austràlia.

Esperem que els nens de P-5 també se n’alegrin de tenir un fillol quan facin 6è.

Jordi Teixidó Josep Ribó C.S-2

Anna Mendez Maria Tierz Nora Benlekhal

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

26


LA

EL DIA A DIA a l'escola

VEU DEL DRAC

EL RACC A L’ESCOLA Avui ha vingut un noi del RACC. Ens ha parlat de la seguretat dels cotxes, de les motos i de les senyals del món. Ens ha ensenyat un vídeo i ens ha donat una llibreta de jocs. Hem fet els grups del color vermell, blau, verd i groc i hem jugat tots junts. I així hem après coses sobre la circulació i les senyals.

Pol Caballero Pol Castellví Pol Noguera

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

27


LA

EL DIA A DIA a l'escola L’HORT DEL CICLE MITJÀ

En Monkey

A l’hort ens ho passem molt bé; plantem, reguem i collim. Les coses que collim estan molt bones. Quan reguem ens esperem a fora de les collites i després ens en anem cap al cole. Al cap d’uns dies tornem a l’hort a veure si han crescut. Ho collim i ens ho mengem.

Els alumnes d’educació infantil tenim una mascota que ens ajuda amb l’anglès. Perquè no es quedi sola, els caps de setmana va casa d’algun de nosaltres. (adjuntar fotos)

Raquel Abellán Judit Hernandez Helena Bot

VEU DEL DRAC

Recomano No hi ha dret!

Morgenstern, Susie Aquest llibre tracta d’una nena que vol ser rica. Inventa una injecció per treure els polls, fa un diari, fa entrepans i els ven pel pati… Al final no aconsegueix ser rica però si que guanya alguns diners!! També aprèn que els diners no és el que més importa a la vida. T’ho passaràs molt bé amb ella!

Sònia Parladé

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

28


EL DIA A DIA a l'escola EL MEU PRIMER POEMA Als nostres pares i germans, perquè els estimem molt.

La muntanya

Quan vaig a la muntanya amb les botes d’aigua, en els bassals sempre faig xip-xap, i tota contenta no em paro d’esquitxar. Quan vaig a caminar veig les marietes i les papallones volant de flor en flor. Jo a les papallones les veig fent un petó

a les flors... perquè serà això?

Mariona N

La nit

A la nit es pot dormir, tinc son al llit. A la nit vaig al llit, la lluna plora, les estrelles moren, i l’espai que les vol pentinar no té un raspall.

Àlex E

El terrat

Al terrat juguem, ballem i cridem, tenim molts amics, fem espectacles i molt i molt bé junts ens ho passem. Portem joguines de casa i juguem i esmorzem, i després... cap a classe!

VEU DEL DRAC

Les joguines

De totes les joguines, els dinosaures per mi són els més bèsties. Els monstres també, però els meus preferits són els gornitis.

Àlex M

Jan S

Els animals

El llop, que no li agrada el pop. El gat, que no li agrada el gos. El gall, que no li agrada la gallina. El porc, que no li agrada la por. La vaca, que no li agrada la llana. El toro, que no li agraden les coses estranyes.

Xavier

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

LA

Els amics

Sempre vaig al parc, a gronxar-me al gronxador i em trobo qualsevol amic. Em trobo un amic, i jugo amb ell a totes hores. Les mares es cansen

29


LA

EL DIA A DIA a l'escola d’esperar-nos tantes hores al parc.

Maria S

Les papallones

Les papallones són boniques com una margarida. Volen pels cels i amb els seus colors ballen de veritat. I després d’això, se’n tornen volant entre les flors.

Eudald A

La natura

La natura és molt formosa, i les muntanyes tenen molts arbres. La natura és molt bonica amb les seves plantes i amb els seus arbres.

Lucas M

Les granotes

-Una granota! -Que veus? -Una granota que salta, una granota que treu la llengua, i una granota que es menja un mosquit!

Lia C

L’hort

L’hort està ple d’olor, les flors, les verdures, ara ja estan madures, plantades i aviat menjades. L’hort és bonic com l’ametller, flors roses i vermelles, margarides, l’hort és molt bonic.

Àgata B

A dalt de la muntanya A dalt de la muntanya hi havia

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

un conill que deia... - Per què no puc ser un ós? I va venir un ós que li va dir: - Perquè vols ser un ós? - Perquè tu ets molt fort i valent! I diu l’ós: - No cal ser un ós, per ser valent i fort. I el conill va dir: - Si, no importa que no sigui fort i valent, si tu ets el meu amic.

Nil M

Les joguines

Una joguina era lletja i li deien lletja. Una joguina era bonica i li agradaven totes les joguines i aquella joguina lletja es va tornar bonica.

Marc R

VEU DEL DRAC

L’abril

L’abril no pot ser gris. A l’abril els grills canten per a mi, els grills salten a l’aigua, els grills juguen amb mi. A l’abril els conills corren amb mi, els conills salten amb mi.

Alberto N

El ratolí i el gos El ratolí i els gos, sempre juguen. Que bonics! Es volen mossegar la cua, no sé com s’ho fan! Algun dia, es faran mal.

Borja A

Els animals

30


LA

EL DIA A DIA a l'escola Jo tinc animals, els meus preferits són els esquirols, i les marietes. Els dono menjar, i si es porten bé els porto a passejar.

com la rosa. Es diu Raquel i li agraden els cascavells, i la neu, i la cançó del Marrameu. No s’avorreix

Clara C

VEU DEL DRAC

sinó que es diverteix, li agraden els gossos, però no els monos. S’adorm de seguida. i també li agraden les margarides.

El monopatí

Albert V

Marc F

El meu monopatí volia anar a la pista; quan va arribar a la pista, va fer uns salts molt grans i em vaig quedar parat.

La meva gosseta Tinc una gosseta que té un anyet. És bona gosseta i es diu Nuca però li dic Nuquita o Nuqueta. Li agrada molt jugar a piloteta, i quan té un os de vegades plora perquè no sap on el vol amagar.

Aina D

La Raquel

La meva germana és formosa

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

La meva germana

Amb la meva germana ens enfadem, és normal, però l’estimo i fem el mateix. L’estimo tant, que li dono abraçades, i petons, i més, i amb els meus pares fem el mateix.

Abril H

31


LA

EL DIA A DIA a l'escola L’abril

L’abril té un nom bonic, és el bon temps, és solejat, i tot ple de colors perquè surten les flors.

Iker

El vaixell

Al vaixell hi ha un martell, i també hi ha passatgers. El vaixell va pel mar, i els peixos el troben, de vegades entra a les coves i no troba la sortida.

Sergi

Els gats

Els gats són molt divertits, i molt juganers. M’agraden molt, sempre juguen i em llepen. El meu gat

es deia Grey, els gats estan acostumats a les persones.

I faré tot el que vulguis. Ja vinc, ja vinc! No ploris més que vindré volant!

Helena

Mariona A

Els animals

Una rosa

El lleó és un animal ferotge, el mono és un animal que es gronxa, l’elefant té una trompa molt gran, i el cocodril amb tot de punxes a l’esquena, també té unes dents molt grans.

Marc B

Una rosa rosa tan bufona! Et veig i surt l’alegria, m’emociono tant que em desmaio. Miro al cel i no sé que fer... Què faré? Ja ho sé! Patinaré.

La meva germana

Júlia M

VEU DEL DRAC

Quan algú se’n va el trobes a faltar, oh! germaneta que podria fer per tu? Vine, vine! que les flors et troben a faltar! Vine,vine! vine si us plau!

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

32


LA

Sortides SORTIDA A LES TOMBES ROMANES DE VILASSAR DE DALT (C.S-2) En plena construcció de les pistes d’atletisme, es van trobar unes tombes romanes on s’hi podien veure restes humanes i d’animals. Com que el dia abans havia plogut, se’ns enganxava tot el fang a les sabates i costava molt caminar. També ens van explicar que deixarien un espai al centre de les pistes d’atletisme on es podrien veure les tombes a través d’un vidre.

Joaquim Gavaldà i Jan Xarrié

VEU DEL DRAC

SORTIDA AL MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA Avui hem anat al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona. Hem fet un viatge en el temps des de la Prehistòria fins a l’Edat Moderna. Hem representat personatges, com per exemple, un rei, un virrei,burgesos, sabaters, bandolers com en Serrallonga, pirates i corsaris. Ha sigut emocionant! Les escultures i les maquetes et feien imaginar com era l’època. Un nou món, nous coneixements. Tot això gràcies a les explicacions de la nostra guia, l’Anna. Guerres havien passat i lluites havien guanyat, aliats i enemics. Tot va passar molt ràpid pels nostres ulls, era increïble. En només unes hores semblava que havien passat segles.

Eric Cozodoy Cicle Superior 2

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

33


LA

Sortides

VEU DEL DRAC

Sortida a can julià CICLE INICIAL Quan vam arribar a Can Julià vam començar a esmorzar i quan vam acabar d’esmorzar les professores ens van deixar una estona de pati i després vam fer 5 proves amb el Pere Anton i 5 amb la Neus, doncs vam fer 10 proves. Després vam dinar i després vam anar a jugar una mica, després de jugar i abans d’anar a l’autocar ens van donar un gelat i després vam anar a

L’AVI DE L’ÀFRICA Sortida al Teatre la Massa El nostre primer teatre de 3r a la Massa va ser molt divertit. Al teatre es feien molts petons i feia riure. Per culpa de les llums van haver de tornar a començar una altra vegada. Van veure uns senyors que sortien per la pantalla. Tenien com una columna que era molt ampla, jugaven amb les mans i es veien com ombres xinesques. També seguien formigues amb una lupa. Els actors eren dos nois i dues noies.

Un dimarts a la tarda vam anar a casa de l’avi de l’Àfrica. L’avi de l’Àfrica els animals dissecats que tenia en una sala. Hi havien lleons,ossos , tigres,... També ens va ensenyar unes quantes fotografies dels animals i de quan estava a Àfrica. Al final ens van donar unes piruletes per a xupar-se els dits!!

Blanca Amich i Marc Clotet

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

Àfrica Gonzalez Anna Aguaron

34


LA

COLÒNIES

VEU DEL DRAC

LES COLÒNIES DE C.S. A VILADRAU Les colònies van ser molt divertides. Vam anar a Viladrau, Santa Marta. Eren sobre els bandolers. Vam anar a visitar la casa d’en Serrallonga. Vam menjar castanyes, fèiem jocs de nit, excursions. Un dia vam fer una gimcana que anàvem sols i ens anàvem trobant personatges d’aquella època. Ens ho vam passar molt bé.

Laura Jansà (C.S.-2)

LES COLÒNIES

or, a Cal de colònies al Corred ar an m va e br tu oc d’ i a la tarda Els dies 28, 29 i 30 actaven les colònies tr e qu de r ica pl ex Arenes. Ens van s. dolmen de Ca l’Arene vam anar a veure el van i D es van perdre i C s up gr s el i c jo m fer un Allà, al Corredor va venir. amb un gos que va tenir una aventura vem afònics. El primer dia ja està bomba!! Ens ho vam passar

Gallego, Àlex Pare Mar Arboles, Rodrigo

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

t i Àlex Hernandez

35


COLテ誰IES

LA

VEU DEL DRAC

INFANTIL

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

36


LA

VEU DEL DRAC

Què és per a tu la família? Primària Infantil E.I.3 La sagrada família El papa, la mama que ens fan abraçades i petons. E.I.4 És una casa amb el pare, la mare, els germans, els tiets i els avis que s’estimen molt. E.I.5 Són els que jo estimo i m’estimen, amb els que vivim i compartim, ens agrada jugar amb ells i anar a molts llocs amb ells.

C.I.1 Per a mi la família és un cor molt gran. Víctor Estebanell C.I.2 La família és qui ens ha fet, ens ajuda, en qui podem confiar i ens cuida. Albert Romà Vega C.M.1 Per mi la família és un regal molt valuós que per molts diners que ens donin no es pot vendre. És la gent que m’estima, em cuida i m’alimenta. Arnau Guardia C.M.2 La família és un eix d’ajuda i amor que no es pot trencar, comprar, ni canviar. Martí Parladé

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

37


LA

VEU DEL DRAC

Què és per a tu la família? Secundària C.S.1 Són persones que m’estimo moltíssim i ells a mi. És com una cadena que no es trenca. Nil d’Espona C.S.2 Per mi la família ho és tot. Sempre passem tots els moments bons i dolents junts i t’ajuda a decidir moltes coses i et dóna molts consells bons. Mar Casals

E.S.O1 La família és aquella que sempre hi és. Quan estàs sol, quan no. Et dóna consells, t’ajuda, t’estima... E.S.O.2 Són una sèrie de persones que estan al teu costat des de que neixes. Són les persones que més et fan patir, però al mateix temps són aquelles persones que saps que en el pitjor moment de la teva vida, quan no hi hagi ningú, ells estaran allà. E.S.O.3 La família per mi ho és tot. Vull dir, els teus pares t’estimen per molt que et renyin i castiguin... però en el fons fan el que han de fer, educar-nos, estimar-nos i fer-nos feliços. María Frias E.S.O.4 Una família és un mar de sentiments units per un punt. Andrea Ripoll

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

38


LA

Francesc, et recordem

VEU DEL DRAC

Ens costa imaginar-te absent per sempre. Ens costa imaginar-te absent per sempre. Tants records de tu se’ns acumulen que ni deixen espai a la tristesa vivim intensament sense tenir-te. No volem parlar-te amb veu melangiosa, la teva mort no ens crema les entranyes, ni ens angoixa, ni ens lleva el goig de viure; ens dol saber que no podrem partir-nos mai més el pa, ni fer-nos companyia; però d’aquest dolor en traiem la força per escriure aquests mots i recordar-te. Tu ja no hi ets i floriran les roses, maduraran els blats i el vent tal volta desvetllarà secretes melodies; tu ja no hi ets i el temps ara ens transcorre entre el record de tu, que ens acompanyes, i aquell esforç, que prou coneixies, de persistir quan res no ens és propici. No tornaràs mai més, però perdures en les nostres coses i en nosaltres de tal manera que ens costa imaginar-te absent per sempre. Miquel Martí Pol

(adaptat)

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

39


English Corner Què és CLIL?

LA

VEU DEL DRAC

D’aquesta manera, s’aconsegueixen diferents objectius: a. utilitzar l’anglès com a eina per aprendre altres continguts que no són pròpiament lingüístics. b. Adonar-se de la rellevància d’aquesta c. Millorar el coneixement de la llengua anglesa. d. Acostumar els alumnes a utilitzar l’anglès com a eina bàsica del seu aprenentatge ja que el domini d’aquesta llengua serà un avantatge per ells en el seu futur acadèmic i professional. El projecte CLIL es va iniciar el curs passat a Primària a la nostra escola i enguany s’ha ampliat a Secundària. Aquí teniu algunes de les opinions que els alumnes de 2n i 3r d’ESO han expressat:

CLIL significa Content and Language Integrated Learning, en català es diu AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres). Aquest projecte pretén introduir una llengua estrangera (en el nostre cas, l’anglès) com a llengua vehicular (tant per donar instruccions com per a comunicar-se) utilitzant altres àrees del currículum com per exemple les ciències naturals, la geografia, les ciències socials, etc...

. “ L’anglès no és una llengua d’estudi sinó que es veu una llengua per parlar normalment” . “You learn more English Vocabulary” (Aprens més vocabulari) . “Expositions in front of the class are difficult but you can practise more English” (les presentacions o exposicions a davant de la classe són difícils però pots practicar més anglès) . “At the same time Students learn, Teachers also learn new concepts and new words”(Al mateix temps que els alumnes aprenen, els professors també aprenen continguts i paraules noves)

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

40


English Corner

LA

VEU DEL DRAC

PASSATEMPS EN ANGLÈS

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

41


English Corner

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

LA

VEU DEL DRAC

42


Publicitat

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

LA

VEU DEL DRAC

43


Publicitat

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

LA

VEU DEL DRAC

44


LA

VEU DEL DRAC

Aquest any, per primer cop, hem fet la revista "LA VEU DEL DRAC" digital. Esperem que us hagi agradat! La redacció ha anat a càrrec de mestres, professors i professores i alumnes de l'escola i les il·lustracions són d'alumnes de l'escola. El disseny i maquetació de la nova revista ha estat realitzada pels alumnes de 4t de la matèria optativa d'Educació Visual i Plàstica: Àgata Albà Dani Balasch Pau Buisan Daniela Cano Natàlia Comas Maria Corbalan Núria Corominas Elena Díez Zhaklin Georgieva Enric Marimon Nil Massanet Francesca Munaretti Ariadna Pàmies Núria Pujol Andrea Ripoll Jordi Torrents Mireia Vàzquez

la VEU del DRAC - curs 2009/2010

45

DRACS  

La revista DRACS del curs 2009-2010