Semana del 22/01/20 al 29/01/20

OCI caT

El setmanari divulgatiu català d’oci i cultura de 20minutos 22-29 de gener del 2020

Al Dente Albert Coll, un joier que amb 92 anys sedueix als milllenials. 4

Avui Sortim El Palace recomana un menú alpí al seu xalet d’hivern. 5

@NEM-hi 55 bandes i 25 concerts a la XV edició del Let’s Festival de L’Hospitalet. 6

TERRITORI SERRALLONGA Els boscos i masos de les Guilleries van ser l’escenari de les batusses entre els bandolers i els lloctinents que van crear el mite d’en Serrallonga, una llegenda popular que ha perdurat en el temps

Dos excursionistes en un dels senders de la Ruta d’en Serrallonga.

FOTO: TURISME LA SELVA

Dimecres, 22 de gener del 2020 — OCICAT — 20MINUTOS

2

EN RUTA

CAMINS I BOSCOS DE LLEGENDA A LES GUILLERIES La Ruta d’en Serrallonga és un itinerari de més de 50 quilòmetres per conèixer el mite dels bandolers

PILAR MAURELL zona20barcelona@20minutos.es / @20m

Considerat un bandoler sense escrúpols per uns i el Robin Hood català pels altres, Joan Sala i Ferrer fou, efectivament, un bandoler nyerro nascut a Viladrau, Osona, l’any 1594. La seva fama donà origen al mite creat per la literatura barroca i romàntica de lladre honest, protagonista de cançons tradicionals, comèdies, una sèrie de televisió i més d’un desmai.

Serrallonga, com Perot Rocaguinarda i Gilabert de Nyier, formaven part dels anomenats nyerros, enfrontats als Cadells, dues faccions que es feien la punyeta des del segle XIII, a causa de les lluites de les cases dels Cadell, senyors d’Arsèguel, i els

Banyuls, senyors de Nyer, al Conflent. Les tensions entre ambdós bàndols es van estendre a la política i dins el bandolerisme rural popular. Dos segles més tard, quan va néixer el nostre protagonista, aquests enfrontaments formaven part del dia a dia i encara haurien de passar cent anys més perquè les dues faccions desapareguessin.

EL GR-178

GAIREBÉ 56 QUILÒMETRES DIVIDITS EN ETAPES. Parlem de Serrallonga i dels nyerros perquè seguirem els passos del bandoler a través de les muntanyes i els boscos de La Selva i Osona, en una ruta força llarga i que s’ha de fer per etapes. És el GR-178 o l’anomena-

da Ruta d’en Serrallonga, que uneix els principals pobles del massís de les Guilleries, de Santa Coloma de Farners a Sau (Osona), passant per Osor. Gairebé 56 quilòmetres de caminada. L’itinerari té també dues variants que enllacen les poblacions d’Anglès i Sant Hilari Sacalm amb aquesta ruta.

Joan Sala estava predestinat a ser bandoler però, tot i que militava a la facció dels nyerros no es pot considerar un bandoler polític. A casa eren sis germans dels quals quatre es dedicaven a aquest lucratiu ofici. Va néixer al Mas Sala de Viladrau però el seu malnom o àlies el va aconseguir gràcies al seu matrimoni amb Margarida Tallades, pubilla del mas Serrallonga de Que-

20MINUTOS — OCICAT — Dimecres, 22 de gener del 2020

3

*

OCIpèdia ALIMENTACIÓ AMB PRODUCTES TÍPICS Fins al 26 de gener, Santa Coloma de Farners celebra les «Jornades Gastronòmiques del Cargol». Es destaca un producte típic que es consumeix durant la diada del Pelegrí de Tossa, que se celebra durant aquesta setmana.

OSOR Val la pena passejar pels carrers empedrats de França, del Pont i del Verger, i acostar-se als dos ponts medievals: el pont de can Vidal, sobre la riera Noguerola, i el Pont Vell, de caràcter romànic, documentat des del segle XV.

A la pàgina anterior, a l’esquerra, un dels senders, a dalt, la muntanya entapissada de boscos i a sota, l’ermita de Santa Bàrbara. En aquesta pàgina, un excursionista contempla les Guilleries, uns trabucaires i uns excursionistes travessant una zona boscosa.

ANGLÈS Es pot visitar el Vapor de la Burés, l’única màquina de vapor a Europa, mantinguda en el seu emplaçament original. La família Burés de Manresa va crear la societat Burés Germans, l’any 1881, i va instal·lar aquesta màquina de vapor que encara es pot veure en funcionament.

MUSEU GUILLERIES A Sant Hilari Sacalm hi ha el Museu Guilleries on coneixerem un dels oficis més antics del poble, els roders, així com la natura que l’envolta.

FOTO: TURISME LA SELVA

rós, de Sant Hilari Sacalm. Va participar en alguns petits robatoris amb els seus germans fins que el 1622 va ser denunciat a les autoritats per Miquel Barfull. Quan l’anaven a detenir i en sentir-se acorralat, va matar el delator. Un cop fora de la llei definitivament, Serrallonga es va dedicar a robar i segrestar amb els seus germans que aviat el van considerar el seu cap.

ELS ESCENARIS

DES DE CAN SERRALLONGA FINS CA L’AGUSTÍ. Durant la ruta passarem pels llocs més emblemàtics de la història del bandoler, els encreuaments de camins on realitzava atracaments, com el Coll de Ruscall; els colls on l’esperaven

batlles i sometents, com els de Nafré i Querós; els seus amagatalls enmig dels boscos o entre rocs, els masos amics on l’allotjaven, la seva llar, Can Serrallonga, on sorprenentment hi passava llargues temporades, i el lloc on va ser capturat després d’una traïció, ca l’Agustí. De fet, a Can Serrallonga s’hi va poder estar durant els primers anys, quan els interessos del lloctinent se centraven en els germans Margarit, però quan aquests van ser capturats en Serrallonga va convertir-se en el bandoler més important del país, buscat successivament per Miguel de los S. de San Pedro (1628-29), el duc de Feria (1629-30) i el duc de Cardona (1630-32). Aquest darrer es va prendre la captura del

bandoler amb tanta vehemència que va obligar a tota la banda a refugiar-se al sud de França, on els van acollir els senyors de Vivers i de Nyer i el senyor de Durban.

ESPAI NATURAL

BOSCOS MEDITERRANIS D’ALZINES, SUREDES I ROURES. A banda, aquest itinerari té un gran interès natural perquè transcorre per part de l’espai protegit del massís de les Guilleries, una zona muntanyosa amb relleus arrodonits, entre les comarques de La Selva i Osona, i gairebé completament entapissat de boscos mediterranis de sureda i alzinar litoral a les parts més baixes, i d’alzinar muntanyenc i rouredes als ves-

sants obacs de les parts més altes. Exceptuant uns centenars de metres que permeten arribar fins a l’embassament de Sau, pràcticament la totalitat de la nostra ruta s’estén per la comarca de La Selva. És en aquest espai natural on va néixer i créixer la llegenda d’en Serrallonga que sempre s’escapava de les persecucions de les tropes del lloctinent i senyors jurisdiccionals gràcies al coneixement del país. Espais feréstecs i deshabitats i llocs on l’home hi ha deixat la seva empremta en forma de masos, ermites, pous de glaç, ponts o fonts.

ERMITES

EDIFICACIONS HISTÒRIQUES EN EL RECORREGUT. Els 50

quilòmetres llargs de trajecte també ens permeten descobrir tot aquest espai natural des dels miradors dels cims i la seva història amb ermites com la de Santa Bàrbara -en direcció a Anglès-, documentada al s. XIII i ubicada al cim de la muntanya del mateix nom. Des dels seus peus es contempla tota la plana selvatana. A l’itinerari principal, en direcció a Osor, trobem Santa Creu d’Horta, de la que tenim notícies ja l’any 902 tot i que l’edifici actual és del segle XVIII, d’estil barroc-neoclàssic. Molt a prop hi ha l’espectacular roure de Ca n’Iglésies, catalogat com a Arbre Monumental de Catalunya. Les dues anteriors formen part de la Ruta de les 10 ermites, un itinerari circular de 66

quilòmetres que es fa en tres etapes.

EL FINAL

SERRALLONGA VA SER EXECUTAT EL 1634. No es pot dir que cap dels sants i verges venerats en aquestes ermites afavorís Serrallonga en els seus últims anys, perquè el bandoler més famós del país va acabar els seus dies fent de lladregot i vagant pel país, només acompanyat de Joana Massissa, una vídua de Castelló d’Empúries que la llegenda va convertir en la noble Joana de Torrelles. L’octubre de 1633 el va delatar l’hereu del mas Agustí, va ser detingut i traslladat a Barcelona on fou executat el gener de 1634.

La resta és llegenda.

Dimecres, 22 de gener del 2020 — OCICAT — 20MINUTOS

4

AL DENTE

Per Maria Almenar

«NO HO HAGUÉS DIT MAI QUE PICASSO FOS CREIENT, PERÒ AMB LA MEVA CREU HI VA CREURE» Albert Coll (Barcelona, 1928) ha viscut tota la vida envoltat de joies, en el sentit més ampli de la paraula. Creador per vocació. Visionari i autodidacta, 12 premis nacionals de joieria avalen el seu talent com artista en una trajectòria professional que s’expandeix durant 7 dècades. Amb 91 anys, l’Albert està jubilat, però continua en actiu. La ment mai descansa, així com les seves talentoses mans, grans com el seu cor. El ressorgiment de la firma es deu a la Mireia, la seva neta que ha heretat les capacitats de l’avi, rescatant de l’oblit, les joies d’or i titani que Albert Coll ja va dissenyar als anys 70. Les noves col·leccions, que sedueixen als millennials a través d’Instagram, son fruit del treball en equip i la complicitat entre ambdues generacions. Una sintonia meravellosa que uneix la família. La joia és veure’ls en acció.

Quan et va venir la vena creadora? El meu pare era rellotger, però jo vaig aprendre l’ofici de forma autodidacta.

Recordo als 6 anys al col·legi, que mentre els altres nois jugaven a futbol, jo agafava molles de pà i feia anells i alguna polsera. Llavors encara no teníem plastilina com ara!

El talent ja ve de sèrie. Durant la meva època d’estudiant, em vaig passar els estius vestit amb una bata blanca a la botiga del meu pare. És curiós que les coses que li dissenyava destacaven per la seva minuciositat, o això em deia. Recordo que una vegada li vaig fer un quadrat no massa gruixut de 3mm que s’aguantava dret de totes les maneres.

Ell em va dir que havia de ser joier, i fins que no em vaig casar no vaig ser joier.

D’això ja fa 63 anys.

Quin va ser el teu primer èxit comercial? La primera joia que vaig dissenyar va ser una creu una mica abstracta que duia un Crist d’or. Un client nostre va comprar un dels collarets per regalar a la seva dona. Doncs resulta que aquest

home era cosí germà de la dona de Picasso. Quan Picasso va veure la creu se’n va enamorar i ens va fer un encàrrec de tres peces. Fixa’t tu que no ho hagués dit mai que Picasso fos creient -es considerava ateu-, però amb la meva creu hi va creure!

I per què una creu? Per creença i perquè va ser la primera cosa que vaig sentir com a tal.

Què és el que encara et costa de creure? Que em proposessin obrir una botiga a la Cinquena Avinguda de Nova York o, des del Ministeri de Comerç, em van dir si volia anar a Mèxic a posar-hi més tallers. Aquestes son les proposicions més serioses que he tingut al llarg de la meva vida professional.

I et penedeixes d’haver dit que no? No. Reconec que m’ho vaig pensar bastant, però al final vaig pensar que tenia els nens aquí i que estaven a gust a l’escola i no vaig voler traslladar la meva família.

Quina és la importància d’anar a con-

ALBERT COLL

DISSENYADOR DE JOIES tracorrent? Les joies Albert Coll sempre han trencat els esquemes. M’agrada dissenyar coses que encara no fa ningú i sempre he fet el que he volgut. A mi m’han copiat i en canvi jo, d’aparadors no n’he mirat mai cap ni en vull mirar cap.

Llegeixo a la teva llibreta: “Les arracades només es mouen amb el vent perquè és tant lleuger el titani”. Com va sorgir la fascinació per aquest material? Vaig començar a fer joies de titani perquè vaig llegir en una revista anglesa que es podien fer i també em va inspirar l’estructura del Banc de Hong Kong i les seves vidrieres. Aquesta idea em va venir abans de que es fes el Guggenheim de Bilbao. Llavors vaig decidir comprar titani a Anglaterra i vaig començar a fer experiments juntament amb el meu cunyat que és químic per tenyir-lo perquè el seu color original és molt insípid.

I per què blau? Doncs perquè després de moltes proves i experimentar amb tots els colors de l’arc de Sant Martí, el que em va agradar més va ser el color blau. Ara aquesta tècnica que és secreta li he ensenyat a la Mireia. Em va sorprendre perquè la primera vegada que ho va fer ja li va sortir bé. Ara és ella qui segueix la tradició.

De fet, aquest nou ressorgiment de la firma té a veure amb un redescobriment que va fer la teva neta d’aquestes col·leccions de titani dissenyades ara fa 40 anys. -La Mireia s’introdueix a la conversa.Albert: Jo ja estava jubilat i “la culpa” de tot plegat la ha tingut la Mireia.

ALBERT COLL HA GUANYAT 12 VEGADES ELS PREMIS NACIONALS DE JOIERIA. ESBOSSOS DE LES NOVES CREACIONS A LA LLIBRETA DE L’ALBERT. ALGUNS DISSENYS CONTEMPORANIS D’OR I TITANI BLAU DE LA NOVA COL·LECCIÓ. FOTOS: J. DALMAU

Mireia: L’avi sempre ens havia regalat joies d’or pels aniversaris i és allò que penses m’agraden, però no me les posaré fins que tingui 50 anys. En canvi, vaig descobrir a la botiga, unes peces XL de titani blau que em van encantar perquè les vaig trobar molt modernes i vaig sa-

ber que aquelles peces no es van vendre en la seva època perquè els seus dissenys eren molt vistosos i la gent no s’atrevia a portar-los. En aquell moment és quan vaig entendre que el meu avi era un visionari i que els seus dissenys anaven avançats al seu temps. Recordo que el vaig renyar una mica al dir-li: “Avi, perquè no ens has donat això abans, què feia aquí oblidat?”

La primera col·lecció anomenada GEA, va veure la llum l’estiu passat i va ser un èxit de ventes. Com ho feu per connectar amb les noves generacions?

Albert: La feina ara és de la Mireia, jo només dissenyo i vaig pactant amb ella les peces finals.

Mireia: Jo he estudiat Comunicació Audiovisual i no en sabia res de joieria, però el projecte va néixer d’una circumstància familiar trista i volia que el meu avi tornés a dissenyar perquè els dies passessin més entretinguts. I mica en mica, vam crear les peces de la primera col·lecció inspirades en aquelles joies contemporànies que no es van vendre, vam dissenyar una pàgina web, vam fer fotografies de campanya i vam ensenyar al món el que fa el meu avi a través de l’Instagram -l’Albert li diu tableta-. Tot ho posem en comú i ho fem entre nosaltres.

La saga continua.

Albert: A mi m’agradaria que la Mireia fes cine.

Mireia: Aquest projecte ara mateix és el nostre dia a dia i ja va sol. A més, la il·lusió que hi ha darrere d’això no l’he trobat enlloc perquè té un valor personal incomparable i a més, em puc desenvolupar en tots els àmbits, també en l’artístic. Jo hi veig moltes possibilitats perquè penso que, més enllà dels diners, és un projecte que ens permet volar. Oi que sí, avi?

*

OCIpèdia

EXPOSICIÓ L’òpera té màgia Última setmana per endinsar-se en l’exposició ‘Òpera: passió, poder i política’. Un viatge sensorial per vuit premières als teatres principals d’Europa que permet entendre el context històric particular de cada òpera i la relació que té amb cada ciutat. Una experiència immersiva que apel·la directament a l’emoció.

Gaudeix del seu poder al CaixaFòrum Barcelona fins diumenge.

20MINUTOS — OCICAT — Dimecres, 22 de gener del 2020

AVUI SORTIM

5

Per Iker Morán / La Gulateca

REBOST

CARTA D’HIVERN

BENFUMAT Fumats diferents. Encara que per alguns els fumats siguin un producte gairebé estrictament nadalenc, passades les festes la veritat és que són un ingredient fantàstic per a animar molts plats i donar un toc distingit a qualsevol menú. Sobretot si del que es tracta és de fer una cosa diferent, just el que Benfumat proposa amb la seva original gamma de salmó fumat amb soia i 5 espècies, amb tòfona, amb sèsam i gingebre, amb cacau i chía...Combinacions sorprenents però que funcionen molt bé gràcies a dues claus: bon producte com a punt de partida i un fumat i salat més suau de l’habitual. Es pot trobar en botigues gurmet, El Corte Inglés i en línia. Preus d’entre 15 i 20 euros segons format i varietat. Més informació: benfumat.com.

WE BISTROT Proposta: cuina interessant a preus justats en un espai molt acollidor.

Adreça: Ronda de Sant Pere, 70.

Telèfon: 931 31 03 93.

Pàgina web: webistrot.com.

Preu mitjà: 20-30 €.

Porta ja bastant temps oferint bona cuina a preus competitius i amb una decoració acollidora a prop d’Arc de Triomf, així que segur que ja no cal descobrir-lo. Però aprofitant la renovada carta d’hivern ja tenim una bona excusa per tornar a visitar-lo. Situat al local de la històrica botiga de queviures Framis, We Bistrot funciona com a petit restaurant de l’hotel We Boutique. Inspirat -ens comenten els seus responsables- en les locandes italianes on es Aprofitant la renovada carta de combina el servei de la temporada d’hivern ja tenim menjars amb habitacions una bona excusa per tornar a en el mateix edifici, però visitar We Bistrot tot amb un toc alhora elegant i familiar. D’aquella idea original va sorgir aquest restaurant obert al carrer i amb horari continu des de les 12 del migdia que el converteix en un lloc ideal tant per al vermut, com per al cafè, el menjar o el sopar.

L’excel·lent atenció, la cuina ben resolta i els preus continguts conviden a això. Bones les zamburiñas amb ají groc, perfecte la pasta al punt i salses, interessant el rèmol amb fals arròs i molt bé la tonyina amb crema de mongetes. Recomanable deixar forat pel pa amb xocolata i oli de les postres.

MENÚ ALPÍ EL PALACE Proposta: Molt formatge en un menú d’allò més suís en el centre de la ciutat.

Adreça: Gran Via, 668.

Telèfon: 935 10 11 30.

Pàgina web: hotelpalacebarcelona.com.

Preu mitjà: 39 €.

TASTETS

MÚSICA EN DIRECTE. Entre les novetats d’hivern, els dissabtes a la nit (19.30 a 21.30 h) hi haurà música en directe per animar i acompanyar als qui ja estiguin sopant.

Una proposta que reforça aquesta filosofia en la qual, en qualsevol moment del dia, un és benvingut. A més, el seu menú de migdia per menys d’11 euros entre setmana és una altra excel·lent excusa per a visitar-lo qualsevol dia.

Una terrassa inspirada en els Alps però al centre de Barcelona? Doncs sí. Amb cabanyes de fusta, vi calent, mantes i, per descomptat, un menú suís en el qual el formatge és el gran protagonista. Aquesta és la proposta per aquest hivern de l’hotel El Palace, disposat a convertir la seva terrassa en un dels llocs més animats i originals de la ciutat. Ara com ara i mentre duri el fred aquest espai de l’històric hotel s’ha transformat en restaurant d’alta muntanya, tant en la seva decoració i ambient com en el menú que serveixen cada nit a un preu molt ben ajustat de menys de 40 euros, begudes a part. La proposta inspirada en la cuina helvètica –que bé ens aniria una mica més de fred perquè ens vingui encara més de gust– inclou clàssics com la sopa de ceba o, per alegria dels amants del formatge, raclette amb patates, cebetes i cogombrets o la fondue de formatge, amb opció tòfona, acompanyades de taula d’embotits. I tampoc fallen les postres, amb opcions com el pastís de nous caramel·litzades i cafè, Le Trianon (tant contundent com bo) o la pinya rostida amb gelat de vainilla i escuma de coco per als qui prefereixin una cosa més lleugera. Una nova i original excusa per visitar una de les terrasses més boniques de la ciutat.

PREMIS BAIX LLOBREGAT Els millors restaurants. Primera edició de la guia dels 50 millors restaurants del Baix Llobregat i l’Hospitalet editada per l’AGT (Associació de Gastronomia i Turisme). Un jurat s’ha ocupat de tastar i triar mig centenar de locals entre l’oferta gastronòmica de la zona, amb més de 1500 negocis repartits en 20 localitats. I en aquesta primera edició Marimorena (Sant Boi de Llobregat), del xef Albert Mendiola, ha estat escollit com el millor restaurant per la seva aposta per la cuina de territori i producte local, així com per la tècnica depurada i excel·lent servei de l’establiment, ha destacat el jurat. El segon lloc ha estat per al restaurant Major 36 (Gavà) i el tercer per a Sucapa, a L’Hospitalet. Més informació: agtbaix.cat.

Dimecres, 22 de gener del 2020 — OCICAT — 20MINUTOS

6

ESCAPADES GASTRO

Per Iker Morán

UN PASSEIG PER ANCILES. No fa falta ser un intrèpid muntanyenc ni anar equipat com per pujar l’Everest per gaudir d’un bonic passeig en plena naturalesa.

Molt prop de Benasque el preciós poble d’Anciles –es pot anar caminant– és el punt de partida de diverses rutes per la zona, aptes per a tots els nivells i amb la serra de Chia com a teló de fons.

RELAX HIVERNAL BONANSA COUNTRY HOTEL

FOTOS: BONANSA COUNTRY HOTEL / IKER MORÁN

Adreça: Plaza s/n, 22486 Bonansa, Osca.

Telèfon: 639330973.

Pàgina web: bonansacountryhotel.com.

Preu mitjà: A partir de 160 € amb esmorzar i spa.

Res millor per animar el gener i superar la depressió post nadalenca que organitzar una escapada. I si és una que combini la naturalesa amb la tranquil·litat i la possibilitat d’organitzar alguna caminada per la muntanya, aprofitar la temporada de neu o gaudir d’una excel·lent gastronomia, molt millor.

Hem trobat la destinació perfecta per aquest pla: el petit poble de Bonansa, al nord d’Osca. Una pintoresca localitat estratègicament situada entre el Pirineu aragonès i el català. Estem a una mitja hora de Taüll i les seves conegudes pistes d’esquí, molt a prop també de la Vall d’Aran, i a menys d’una hora de Benasque.

Un autèntic paradís per fugir del soroll i les presses que, a més, compta amb un gran al·licient: Bonansa Country Hotel, el nostre campament baLa situació d’aquest petit hotel se per passar per és perfecta per gaudir de la allà un estupend naturalesa, la neu i la cap de setmana o gastronomia de la zona uns dies de relax.

La comoditat d’un modern i elegant hotel urbà, però en una versió acollidora i familiar –són només 8 habitacions– que s’integra perfectament al poble i al paisatge.

Un petit projecte que sorgeix de la idea de Mercè Gili i Javier Ricou d’oferir una alternativa a la clàssica oferta hotelera d’alta muntanya i a les segones residències que tant s’estilen i que sempre amenacen de convertir una zona gairebé verge en terra d’especulació i apartaments tancats la major part de l’any.

Habitacions cuidades al detall, un petit spa, terrassa, saló amb xemeneia, sofà que convida a la xerrada i la lectura, i una atenció molt personal fan que ràpidament es tingui aquesta sensació d’haver trobat un bon refugi on sentir-se com a casa.

El turisme de naturalesa, neu i cultura són els pilars de l’atractiu

d’aquesta comarca de la Ribagorça.

Dedicar el dia a caminar per la zona, descobrir el romànic català i el Parc Nacional d’Aigüestortes -Vall de Boí, una ruta de raquetes per la neu o, per descomptat, una jornada d’esquí a Cerler, Boí Taüll –les pistes més pròximes– o a Baqueira són alguns dels molts plans hivernals des de Bonansa, un punt de partida estratègicament situat.

Per als qui s’animin a acostar-se a Benasque, una mica més al nord el balneari de Baños de Benasque pot ser una activitat curiosa, encara que millor veure’l abans, perquè té els seus anys i no és per a tots els públics.

I la zona d’Hospital, amb els seus paisatges espectaculars i perfecta per a tota mena de rutes de muntanya.

Però no tot és caminar, clar. No podem oblidar-nos de la gastronomia perquè estem en zona de bolets, tòfona, formatge, i molt a prop, també dels embotits de Graus i del vi de la DO Somontano.

Si a la nit fa mandra tornar a sortir, Bonansa Country Hotel compta amb un servei de sopars que encaixa perfectament amb aquesta filosofia familiar del lloc. Una carta breu i senzilla amb un únic truc perquè funcioni: producte de qualitat i molt ben triat.

Formatges, patés, carpaccios, rellom, o bolets en temporada, que es completen amb una petita però interessant selecció de vins. «Hem triat el que a nosaltres ens agrada», explica la parella responsable de l’hotel.

L’esmorzar, pista clau per saber si estem al lloc adequat, ens confirma que hem triat bé. Fruita, embotits i rebosteria de la zona, bon pa, ous preparats al moment… Perfecte per agafar forces abans de sortir a passejar.

Els preus per nit es mouen entre els 160 i els 250 euros, inclòs l’esmorzar i accés a l’spa, amb una petita piscina i sauna.

20MINUTOS — OCICAT — Dimecres, 22 de gener del 2020

7

@NEM-HI

22-29 DE GENER: AGENDA D’ACTIVITATS DIMECRES 22 ESCENA

‘LA CASA DE LES ARANYES’ La nova obra de Paco Zarzoso retrata amb una fràgil delicadesa la desolació d’unes vides distanciades del contacte amb la resta de la societat, i fortament marcades per les cicatrius que els lliguen als seus pitjors records.

BARCELONA. TNC. Sala Petita. Fins al 9 de febrer. tnc.cat.

DIJOUS 23 CINEMA

CONCURS INTERNACIONAL DE CURTS DEL RAVAL Del 23 al 25 de gener, es presenta la vuitena edició de La Mida no Importa, el Concurs Internacional de Curtmetratges del Raval.

BARCELONA. Teatre Akadèmia. Fins al 16 de febrer. grupbalana.com.

DIMECRES 29 OBRA

BARCELONA. Del 23 al 25 de gener.. lamidanoimporta.cat.

‘MAESTRO FELLINI’

DIVENDRES 24 CONCERT

Ludovica Damian i Guido Torlonia reten tribut al centenari del naixement del director de cinema italià. Amb Mario Gas BARCELONA. Buenos

LOS ZIGARROS La banda rock serà l’encarregada d’obrir el Let’s Festival amb el seu nou disc Apaga la Radio. L’HOSPITALET. Sala

Aires, 47. Fins al 16 de febrer.

Preu: 18 €. teatreakademia.cat.

Salamandra. Av. del Carrilet, 235. (20.

30 h). De 17 a 20 €. salamandra.cat.

TRADICIÓ

DISSABTE 25 POPULAR

FOGUERONS DE SA POBLA Gràcia celebra la tradicional festa mallorquina amb actuacions, fogueres i activitats famíliars. BARCELONA. Del 23 al 25 de gener. bcn.cat.

DIUMENGE 26 CONCERT

BARNASANTS El músic Joaquin Carbonell

recordarà enguany que 50 anys enrere va pujar en un escenari. L’HOSPITALET. Auditori

Nacional de Fotografia el 1997 i Medalla d´Or al Mèrit Artístic de la ciutat. BARCELONA. Pg.

Barradas. Rambla Just Oliveras, 56.

A les 19 h. 16 €. barnasants.com.

Fabra i Puig, 274. Fins al 8 de febrer. canbaste.com.

DILLUNS 27 EXPOSICIÓ

RECOMANAT A LES XARXES

T&T BCN

DIMARTS 28 MUSICAL

‘HUELLAS’

‘WEST SIDE STORY’

Amb motiu de la inauguració de la plaça Humberto Rivas , Can Basté vol retre un homenatge a qui va ser Premi

L’espectacle trasllada l’argument de Romeo i Julieta de Shakespeare al Nova York dels anys 50 del segle passat.

FESTA DE L’EDUCACIÓ AMBIENTAL S’apropa la

Festa de l’Educació Ambiental! Una matinal amb contacontes, jocs diversos i vermut. Diumenge 26 de

ELS TRES TOMBS

gener. A les 11 h @BCN_Ecologia

FICA’T AL SAT!

Avui comença el #FICATALSAT2020 Fins el 24/04 el @sat_teatre

TRANSPORT PÚBLIC TANCAMENT DEL FUNICULAR I DEL TELEFÈRIC PER REVISIÓ TÈCNICA. El funicular i el telefèric de Montjuïc estaran tancats del 27 de gener fins al diumenge 16 de febrer per revisió tècnica. Pots accedir a la muntanya de Montjuïc amb: l’L2 o l’L3 de metro, baixant a l’estació Paral·lel. A continuació, cal que agafis el bus especial que fa el recorregut del funicular amb el mateix horari (de dilluns a divendres, de 7.30 a 20 h, i dissabtes, diumenges i festius, de 9 a 20 h). L’ L1 o l’ L3 de

A l’esquerra, dalt, foguerons de Sa Pobla a Gràcia.

Per sota, l’actriu Rosa Renom a l’obra La casa de les aranyes. Sobre aquestes línies, la banda Los Zigarros que obren el Let’s Festival. Dalt, a la dreta, l’espectacle teatral Maestro Fellini. FOTOS: ARXIU / WHITE HORSE TNC / ACN

acollirà 6 companyies amateurs d’entitats del @BCN_SantAndreu que presentaran les seves propostes de teatre i dansa.

A les 21 h donem el tret de

sortida amb #NUeS de l’ @EsbartMaragall @sat_teatre ‘HERÈNCIA ABANDONADA’

El pes del llegat familiar.

Vides convencionals que, malgrat el q sembla, un no

metro, baixant a l’estació Espanya. Allà, cal que agafis la línia 150 de bus (Pl. Espanya - Castell de Montjuïc). Per a consultes, TMB té, a disposició dels usuaris, el telèfon d’informació i atenció al ciutadà 902 075 027 (de dilluns a diumenge, de 8.00 a 21.00 h) i també el compte d’informació i atenció a Twitter (de dilluns a divendres feiners, de 7.00 a 20.00 h). Si vols informar-te d’altres actuacions previstes que puguin afectar el servei de transport públic o bé vols accedir a recomanacions de transport, entra a la secció Estat del servei. tmb.cat.

DE SANT ANTONI La Cavalcada dels Tres Tombs del barri de Sant Antoni és la més antiga de la ciutat, té 195 anys. Es farà dissabte 25 i és una passejada d’animals formada per cavalls, ases i someres que fan un circuit pel centre de la ciutat tirant de carruatges. BARCELONA. Dissabte 25 a partir de les 10.30 hores a la cruïlla de l’avinguda del Paral·lel amb el carrer de Tamarit. bcn.cat/culturapopular.

ha controlat del tot...Tractat amb humor i ritme. Text ben executat. Missatges q t’acabes emportant per pair #HerènciaAbandonada a @salabeckett @claramartori

oci Cat

FESTIVAL SÂLMON

La Caldera participa al 8è Festival Sâlmon, del 27 de gener al 16 de febrer! @FestivalSalmon @BCN_LesCorts

SETMANARI DIVULGATIU EN CATALÀ D’OCI I CULTURA DE 20MINUTOS Han col·laborat en aquest número.

Puri Caro, Carla Mercader, Iker Morán, Maria Almenar, Adrià Martí i Pilar Maurell (redacció), Isabel Serrano (coordinació editorial), María del Sol García (disseny).

IMPRESO EN PAPEL

100% RECICLADO