Issuu on Google+

ELS BESTIARIS de

Josep Carner i Pere Quart

RECREACIONS

Primer d'ESO IES J. M. QUADRADO CURS 2009 - 2010


Les abelles

Collim i collim, feineres, del millor pol·len les flors mentre les vespes recullen aranyotes i cucots. Si manquessin no hi hauria mel per a petits ni grans, i mai no veuríeu ciris que guarnissin els altars. I aquest món com ho faria, tan vell i cansat de tot, si no dúiem en volades pol·len de flors a les flors? Ja digué la nostra reina: -Heus ací com ho cal fer: per a nosaltres, la tasca, per als altres, els plaers.

Josep Carner

2


Les abelles, que són molt treballadores, cullen el millor pol.len de les flors. En canvi, les vespes recullen aranyes i cucs. Si les abelles no hi fossin no hi hauria mel ni ciris, ja que elles fabriquen la cera. No sé com ho faríem si elles no hi fossin, perquè són elles les que duen el pol·len de flor en flor. La reina és la que mana i els diu que han de fer i els humans rebem els plaers. Ivan Ortega Vinent 1 ESO C

3


Les abelles són molt feineres i cullen el millor pol·len de les flors, també hi ha les vespes que cullen aranyes i cucs. Si no hi hagués abelles no tindríem mel ni ciris. Les abelles fan mel i nosaltres ens la menjam. Abril Gomila Allès 1 ESO C

Les abelles són uns animals molt feiners, a partir de elles obtenim: mel i cera per fer ciris per als altars. També fan la pol·linització, és a dir, que transporten el pol·len d'una flor a una altra. Marta Moll Pons 1 ESO C 4


Les abelles, que són molt treballadores, cullen el millor pol·len de les flors. En canvi, les vespes recullen aranyes i cucs. Si les abelles no existissin no hauria mel ni cera. També, gràcies, a elles nosaltres podem gaudir de menjar mel, de poder obtenir cera i ajuden a renovar la natura. Marc Massip Mesquida 1 ESO C

5


Les abelles són molt feineres i cullen el millor pol·len de les flors, en canvi les vespes es mengen aranyes i cucs. Si no les tinguéssim, no tindríem mel per ningú, ni ciris que fessin polit als altars. Elles han de fer la feina de fabricar-ho i nosaltres en gaudim. Irina Caules Colomar 1 ESO C

6


Les abelles són uns insectes molt feiners, elles fabriquen la mel i la cera. Si les abelles no existissin no tindríem ni mel ni cera. No es podrien fer ciris per adornar els altars. I aquest món no faria res si les abelles no duguessin en volades el pol·len a les flors.

Ja els va dir la seva reina que per elles era la feina de recollir el pol·len i fabricar la mel i per als altres, el plaer de menjar-la. Estela Ruz 1 ESO C

7


Les abelles són molt treballadores, cullen el millor pol·len les flors. En canvi, les vespes recullen aranyes i cucs. Sense elles no tindríem ni mel, ni cera, ni durien pol·len d'una flors a una altra. Elles fan tota la feina i els plaers són per als humans. Mariona Barceló Genestar 1 ESO C

Les abelles són feineres ens aporten mel, cera i pol·linitzen. Xavier Florit Mesquida 1 ESO C 8


Les abelles, que són molt treballadores, cullen pol·len de flor en flor. En canvi, les vespes recullen aranyes i cucs. Si no hi hagués abelles no podríem menjar mel i no hi hauria cera per fer ciris. Elles fan feina i noltros gaudim del treball que fan. Juan Mari Salord Seguí i Eulàlia Salord Petrus 1 ESO C

Les abelles són molt treballadores i sempre agafen el millor pol·len de les flors, en canvi les vespes es mengen els cucs i les aranyes. Gràcies a elles podem gaudir de la mel i dels ciris dalt l'altar, ja que elles fan cera. La reina les organitza i nosaltres ens n'aprofitem. Joan Coll Muñoz 1 ESO C 9


El poema diu que les abelles són molt feineres, que cullen el millor pol·len. També diu que si no hi haguessin abelles, nosaltres, els humans, no gaudiríem de la mel. I tampoc tindríem cera per fer els ciris dels altars. Zoe Montagud Rubio 1 ESO C

Gràcies a les abelles tenim mel i cera; elles recullen pol·len de les millors flors; si elles no hi fossin no podríem gaudir de la mel ni dels ciris en els altars. Fan feina i nosaltres gaudim del treball de les abelles. M. Pilar Pons Florit 1 ESO A

10


Les abelles treballen molt. Recullen pol·len de les flors i fan mel i cera. Si no hi hagués abelles no hi hauria res d'això, ni per els petits ni per als grans. Jessica Ramírez Dìaz 1 ESO A

Les abelles, que són molt treballadores, cullen el millor pol·len de les flors. En canvi, les vespes recullen aranyes i cucs. Si faltessin no hi hauria ni mel ni ciris. Aquest món no podria fer res si no duguessin pol·len d'una a l'altra flor. Elles fan la feina i nosaltres ho gaudim. Xavier Raga Llorens 1 ESO A 11


Les abelles, que són molt feineres, cullen el millor pol·len de les flors, en canvi les vespes recullen aranyes i cucs. Si no hi hagués les abelles no hi hauria mel ni cera per adornar les esglésies. Nosaltres no podríem aprofitar ni la mel ni les ceres si elles no poguessin anar de flor en flor per collir el millor pol·len. La reina diu que per les abelles molta feina i per als altres, que ho aprofitin. Dounia Bertit 1 ESO B

12


Les abelles, que són molt treballadores, cullen el millor pol·len de les flors. En canvi, les vespes recullen aranyes i cucs. Si no hi haguessin abelles no n'hi hauria mel per a les persones, i tampoc hi hauria ciris a les esglésies. I com ho faria aquest món per dur d'una banda a una altra el pol·len? Ja va dir la reina de les abelles que així és com les abelles treballen i les persones en gaudim. Mónica Cantillo Ramírez 1 ESO A

13


Les abelles s贸n molt feineres. Sense les abelles no tindr铆em cera per fabricar espelmes i ciris, tampoc tindr铆em la saborosa mel. Sense flors elles no podrien fer cera ni mel. Les abelles s贸n les qui treballen i nosaltres ens mengem el seu producte. Sergi Moll Benejam 1 ESO A

14


Les abelles cullen el pol·len de les flors i les vespes agafen alguns insectes. Si faltessin abelles hi hauria falta de mel i ciris per a la gent. Les abelles treballen i nosaltres ens menjam la seva mel. Hilari Melià Caballero 1 ESO C

Les abelles són molt feineres i treballadores, recullen el pol·len de les flors, en canvi les vespes cacen aranyes i cucs. Sense les abelles també s'acabaria la mel i la cera. Si les abelles no fessin la seva feina no hi hauria mel ni cera ni per als fillets ni per a les persones majors. David Sánchez Caballo 1 ESO A

15


Les abelles, són molt feineres, cullen el millor pol·len de les flors. En canvi, les vespes recullen aranyes i cucs. Si faltessin no hi hauria mel per a la gent i mai no veuríem ciris als altars. També duen volant el pol·len de flor en flor. La reina de les abelles digué que elles fan la feina i els altres tenen el plaer. Júlia Moll Barber 1 ESO B

Les abelles treballen molt, recullen el millor pol·len de les flors i les vespes, aranyes i cucs. Si no hi hagués abelles no tindríem mel ni ciris, i hauríem de repartir el pol·len de flors a les flors. La reina de les abelles digué que per a elles és la feina i nosaltres en gaudim. Antoni Pons Bosch 1 ESO B

16


Les abelles són molt feineres, agafen el millor pol·len de les flors, en canvi, les vespes recullen aranyes i cucots. Fan mel i cera per als ciris dels altars. La reina va dir que elles fan la feina i nosaltres tenim el plaer. Anaïs Faner Anglada 1 ESO B

Les abelles són molt feineres: fan la mel i la cera. Sense elles, les persones i nens no menjaríem mel ni tindríem ciris. Per tant, elles treballen i noltros en gaudim. Josselyn Ibarra Revelo 1 ESO B

17


Les abelles feineres, cullen el millor pol·len de les flors, mentre que les vespes recullen aranyes i cucots. Si no existissin no hi hauria mel ni ciris per decorar els altars. I com faríem els homes per dur pol·len de flor en flor? La reina va dir que elles fan la feina i nosaltres en gaudim. Lluís Antem López 1 ESO B

18


Les abelles, que són molt treballadores, cullen el millor pol·len de les flors. En canvi, les vespes recullen aranyes i cucs... Si elles faltàssin no hi hauria ni mel ni ciris per a ningú. Són molt importants perquè ens ajuden a collir el pol·len de les flors. Elles fan la feina i noltros ens n'aprofitam. Jesahel Caruso 1 ESO B

19


El cargol

Tinc banyes que no fereixen, menjo tant de verd com puc i, com una joia viva, porto un estoig al damunt. Temo sabates discretes i peus feixucs o ferrats que sabrien esclafar-me damunt la pols o l'herbam. I quan sento criatures que a la voreta o de lluny canten un:-Cargol, treu banya!mig em moro de poruc.

Josep Carner

20


El caragol té banyes, tot i que són molt toves, a la punta hi té els seus dos ulls. Damunt d'ell hi duu una closca on s'hi amaga en cas de perill. És molt fàcil trepitjar-lo, sobretot si vas despistat. Per exemple, els cavalls, n'aixafen un munt. Als nens petits els encanta jugar amb ells i que surtin de la seva closca. Joan Coll Muñoz 1 ESO C

El cargol té dues banyes i una closca que el protegeix dels perills. Té por a les trepitjades d'altres éssers, sobretot quan es despisten, perquè és delicat i bo d' aixafar. Irina Caules Colomar 1 ESO C

21


El cargol té dues banyes que no fereixen, menja molta herba i com una joia viva porta la seva closca al damunt. Li fan por els peus dels humans i les potes ferrades dels cavalls perquè podrien esclafar-lo. I quan sent fillets/es que juguen o canten pel seu voltant es mor de por. Estela Ruz Arroyo 1 ESO C

El caragol té dues banyes i menja tanta herba com pot perquè necessita força per dur la casa al damunt. Vés alerta si en veus un, no el trepitgis. Es mor de por quan sent que els fillets canten “Caragol, treu banya...”. Esperança Frau Anglada 1 ESO C

22


El caragol té banyes que no fan mal, menja herba i fulles i diuen que és una joia viva perquè du al damunt una closca que sembla un estoig. Té por que el trepitgin les sabates i també té por quan sent que de prop o d'enfora hi ha uns fillets que canten: -Cargol, treu banya! Juan Mari Salord Seguí i Eulàlia Salord Petrus 1 ESO C

23


Té banyes que no fereixen, menja molta herba i porta la seva closca al damunt. Té por a les persones que poden trepitjar-lo. I quan sent als nens cantant ''Caragol treu banya'' es mor de por. Eva Torres Collado 1 ESO A

El cargol té antenes que no fan mal, menja herba, fulles, flors ... i té una closca a l'esquena. Té por dels peus que pesen i dels que tenen ferradures perquè el poden esclafar sense voler. També li fa por quan els nens canten: Cargol, treu banya!

Paula Comella Aguiló 1 ESO A

24


El cargol tĂŠ banyes que no fereixen, s'alimenta de plantes i porta una closca al damunt. TĂŠ por que l'esclafin sabates de persones o potes d'animals pesades o amb ferradures, damunt la pols o l'herbam. I quan els nens van a buscar cargols i canten "Cargol treu banya" es mor de por. Hilari MeliĂ  Caballero 1 ESO A

25


El caragol és petitó i duu al damunt una closca. Té por dels peus que s'aferren al terra. I també té por que el trepitgin les persones o els animals. David Sánchez Caballo 1 ESO A

El cargol té dues antenes. Li agrada menjar l'herba verda i sempre porta una closca al damunt. La gent li fa por, tem sabates distretes i peus feixucs o ferrats. Però li fa més por quan els nens canten: “Cargol treu banya...”. Héctor Moncada Bravo 1 ESO A 26


El cargol té antenes i menja herba, fulles, flors... La pell li brilla, i porta una closca damunt el seu cos. Té por dels peus, sobretot si pesen o són d'un animal que porta ferradures, perquè el podrien esclafar. També té por quan els nens petits canten "Caragol treu banya, puja a la muntanya...". Roser Juaneda Arriaran 1 ESO A

27


El caragol és un animal que té banyes i una closca que el protegeix. És herbívor perquè s'alimenta d'herba. És un animal molt petit i per això és mal de veure i si una persona o un animal gros el trepitja el pot esclafar. És un animal molt poruc i quan sent que els fillets canten "Caragol treu banya" té por de ser capturat. Ignasi Ferrer Muñoz 1 ESO A

28


El caragol és una joia viva perquè la seva pell brilla i té un estoig al damunt, que és la seua closca. M. Pilar Pons Florit 1 ESO A

El cargol té un parell de banyes que no fan mal. Li agrada l'herba verda i sempre porta la closca al damunt per protegir-se. Té por de la gent: ja sigui gent distreta, gent feixuga o animals que vagin ferrats perquè en qualsevol moment el poden aixafar. Però el que li fa més por de tot és sentir nens que el veuen i criden: -Cargol, treu banya! Llavors té tanta por que quasi es mor de poruc. Miquel Cànovas Barceló 1 ESO A

29


El caragol té dues banyes, menja molta herba i té una closca al damunt que el protegeix. Quan sent les sabates té por que el matin. Iris Martínez Menéndez 1 ESO B

El caragol va per tot sempre amb la casa al damunt i té por que les criatures l'esclafin. Marc Bosch Olives 1 ESO B

El cargol és un animal herbívor, té antenes i també té una closca que el protegeix. Té por als homes i als animals amb ferradures com el cavall perquè el poden esclafar. Júlia Moll Barber 1 ESO B 30


El caragol té antenes, menja tota l'herba que vol i porta una closca al damunt. Té por de les persones i els animals de càrrega perquè el poden esclafar. Xavier Riera Casasnovas 1 ESO B

El caragol té antenes, és herbívor i té una closca que llueix. Té por dels homes o animals ferrats (com el cavall), perquè el podrien trepitjar. I quan plou i els nens canten “Caragol treu banya...”, té por. Anaïs Faner Anglada 1 ESO B

31


Diu la papallona Papallona encisadora, jo, lleugera i voladora, tendrament, en dia bo, vaig de l'una a l'altra flor. Com a il·lusió tan bella, cal no haver-me; fóra un crim. Per als ulls só meravella i, dins una mà, polsim.

Josep Carner

La papallona va de flor en flor, vola i és lleugera. És molt bella, però no hem de agafar-la perquè sinó serà un crim. És meravellosa d'admirar, però dins la mà és pols, s'esmicola. Ivan Ortega Vinent 1 ESO C

32


La papallona és un animal molt polit que els dies de bon temps van d'una a altra flor, mentre s'alimenta del nèctar d'elles. Però, tot i ser tant polida, no la podem agafar perquè li llevam una pols que tenen a les ales i no la deixaríem volar. Joan Coll Muñoz 1 ESO C

La papallona és encantadora, vola i pesa poc, i els dies bons va a totes les flors. És tan polida que per a ella és un crim que la gent la vulgui agafar. Per a nosaltres és preciosa i si l'agafes amb la mà te la deixarà plena de polsim. Maria Carretero Pons 1 ESO A

33


La papallona és encantadora, lleugera i vola. Quan fa dies bons va d'una a una altra flor. Com que la papallona és molt polida ens agrada mirar-la, però si l'agafam és un crim perquè li feim mal i ens deixa polsim a la mà. Paula Comella Aguiló 1 ESO A

La papallona és encantadora i vola lleugerament quan fa bon dia, anant de flor en flor. Com que és tan polida, tocar-la és un crim! Com que és bella i delicada, quan l'agafam ens deixa polsim a la mà. Roser Juaneda Arriaran 1 ESO A

La papallona és lleugera i voladora. Quan fa bon dia vola i xucla el pol·len de les flors i si l'agafes o la toques et deixa polsim a la mà. M. Pilar Pons Florit 1 ESO A 34


La papallona és encisadora, lleugera i voladora. Quan fa un dia bo va de l'una a l'altra flor xuclant el pol·len que les flors contenen. És molt polida, però si l'agafes es fa polsim. Héctor Moncada Bravo 1 ESO A

35


La papallona, que és un insecte bell, lleuger i volador, va de flor en flor els dies de bon temps. Hem d'anar alerta perquè és molt delicada i just quan li toquen les ales, les hi rompen i no pot volar més. Esperança Frau Anglada 1 ESO C

La papallona és polida. És molt lleugera, i quan fa bon dia va de flor en flor. Si algú l'agafàs seria un crim perquè dins la mà es fa polsim. Anna Taltavull Pons i Aina Zornoza Pons 1 ESO C 36


La papallona és preciosa, pot volar d'una manera lleugera i quan fa bon dia va de flor en flor de manera tendre. A tots ens pareix bella i si l'agafam seria un crim perquè les seves ales polides es convertirien en pols. Irina Caules Colomar 1 ESO C

Les papallones són molt polides, lleugeres i poden volar. A elles els agrada anar de flor en flor. I és molt important saber que si les atrapes, les mates. Marc Florit Mesquida 1 ESO C

37


La papallona és encantadora, lleugera i també voladora. Quan fa bon dia va de flor en flor. Encara que sigui tan bella, més val no tocar-la perquè podria ser un crim. Quan la veim és preciosa, però quan la tens dins una mà li rompem les ales. Estela Ruz Arroyo 1 ESO C

La papallona és un animal polit, és lleuger i pot volar. Si fa un dia assolellat, va de flor en flor. És encantadora i no cal agafar-la perquè seria un crim. Per als ulls es una preciositat, però si l'agafes s'esmicola. Júlia Coll Marqués 1 ESO C 38


Les papallones són uns insectes encisadors, lleugers i saben volar. Quan fa bon dia, van volant d'una flor a una altra. Si les agafam és un crim, perquè si les miram són molt polides i dins sa mà es moren. Mariona Barceló Genestar 1 ESO C

La papallona és un insecte molt polit, és lleuger i pot volar. Quan fa bon dia, la podem observar mentre va d'una flor a l'altra. Agafar-la seria una mala opció perquè és tan fràgil que es faria pols. Marc Arroyo Carreras 1 ESO C 39


La papallona és encantadora, lleugera i voladora, va de flor en flor i no es pot agafar perquè si l'agafes es fa pols dins la teva mà. Aina Zornoza Pons 1 ESO C

En aquest poema diu que la papallona és polida, lleugera i que vola i també diu que quan fa bon temps pol·linitza. Zoe Montagud Rubio 1 ESO C

40


La papallona és encisadora, lleugera i voladora. Els dies bons va de l'una a l'altra flor. Seria un crim agafar-la perquè és molt polida i fràgil i, per això, dins la mà deixa polsim. Núria Arellano Taltavull 1 ESO A La papallona és encisadora, lleugera i vola tendrament. Quan fa bon dia va de flor en flor xuclant el pol·len que aquestes contenen. És molt polida i és com una meravella per als ulls, però, malgrat tot això, si l'agafes es fa polsim. Per la qual cosa, si la toques és com si cometessis un crim. Miquel Cànovas Barceló 1 ESO A

41


La papallona és preciosa, quan fa bon temps li agrada volar de flor en flor. Però si l'agafes li lleves la pols de les ales i li lleves la capacitat de volar. Iris Martínez Menéndez 1 ESO B

La papallona polida, lleugera i voladora, va d'una flor a l'altra, però cal que no l'agafin perquè perd el polsim de les ales. Marc Moll Llorens 1 ESO B

La papallona va de flor en flor i si li agafes les ales es converteixen en polsim. Marc Bosch Olives 1 ESO B

42


La papallona, que és lleugera i voladora, va de l'una a l'altra flor i si l'agafes perd el polsim de les ales. Àlex Bosch Anglada 1 ESO B

Sa papallona és molt guapa, és molt petita i vola d'una flor a s'altra. Per a nosaltres és preciosa i si l'agafam li feim malbé ses ales. Dounia Bertit 1 ESO B

43


La papallona és preciosa, és petita i vola, li agrada anar al damunt de les flors, però hem de procurar no agafar-la perquè sinó perd el polsim de les ales. Anaïs Faner Anglada 1 ESO B

La papallona és molt bella, és lleugera i pot volar. Quan fa sol i bon dia, va d'una flor a altra, però ella és molt fràgil i si l'agafam li destrossem les ales i deixa una pols molt fina. Antoni Pons Bosch 1 ESO B

44


La papallona és encisadora, lleugera i sap volar després de la metamorfosi. Els dies que fa bon temps li agrada anar de flor en flor. Si l'agafam amb la mà ens la deixarà plena de pols. Pablo Brenes Madrid 1 ESO B

La papallona, que és molt bonica i lleugera, en els dies bons va de flor en flor. És tan bella que si la toquessis seria un crim perquè la mataries, si la mires és una meravella, però a la mà se li lleva el polsim i la fas malbé. Lluís Antem López 1 ESO B 45


La papallona és molt bella i és molt lleugera i voladora. Quan fa bon dia surt a xuclar les flors. És tan polida que si l'agafessin seria com un crim, perquè la matarien. Fa gust veure-la, però és tan fràgil que quan l'agafes i l'estrenys te queda com una pols a la mà. Josselyn Ibarra Revelo 1 ESO B

46


Zebra Pel desert corre la brama que no et saps treure el pijama.

Pere Quart

La zebra no es pot treure el pijama, ja que ĂŠs la seva pell. Eva Torres Collado 1 ESO A 47


Les ratlles de la pell de la zebra semblen un pijama que la zebra no es pot treure, ja que és la seva pell! Roser Juaneda Arriaran 1 ESO A

Les retxes de la zebra són com un pijama impossible de treure perquè és le seva pell. Sergi Moll Benejam 1 ESO A

La zebra és retxada com un pijama i no es pot treure la seua pell. M. Pilar Pons Florit 1 ESO A

Les zebres són uns animals que viuen al desert i tenen la pell retxada. Mercè Moll Portella 1 ESO A

48


La zebra, que viu pel desert, té la pell de color blanc i negre com si sempre dugués un pijama. Dounia Bertit 1 ESO B

La zebra té el cos amb retxes igual que un pijama i pel desert corre la veu que la zebra no se sap treure el pijama. Jesahel Caruso 1 ESO B 49


La zebra és un animal molt peculiar, les seves retxes la fan única. El poema compara la seva pell amb un pijama. Joan Coll Muñoz 1 ESO C

Diuen que pel desert corre lotícia que no se sap treure el pijama perquè és la seva pell. Eulàlia Salord Petrus i Juan Maria Salord Seguí 1 ESO C

50


La pell de la zebra s'assembla a un pijama perquè té retxes. Pel desert corre la notícia que no se sap treure aquesta pell, que la fa tan diferent als altres animals. Marc Arroyo Carreras 1 ESO C

La zebra viu pel desert, la seva pell és de color blanc i negra. Anna Taltavull Pons 1 ESO C

51


Tigre captiu ¿Les fuetades t'han ratllat la pell, o pot ser l'ombra de la reixa?

Pere Quart

Un tigre captiu és un animal trist que viu tancat a un zoològic i com que té retxes a la pell sembla que li han pigat fuetades i li han quedat marcades a la pell o que l'ombra de les reixes de la seva gàbia li ha fet les taques negres que té. Ignasi Ferrer Muñoz 1 ESO A

El tigre té moltes ratlles i de tantes fuetades que li han donat s'assembla a l'ombra d'una reixa. És un tigre sense llibertat. Marc Bosch Olives 1 ESO B 52


El poema diu que com que està captiu, la reixa i les fuetades, l'hi han ratllat la pell. Xavier Riera Casasnas 1 ESO B

El tigre és un animal salvatge a qui no li agrada estar entre reixes. El fan servir molt per als circs, per açò li peguen fuetades, per educar-lo. Mariona Barceló Genestar 1 ESO C 53


El tigre és un animal que els caçadors sempre han volgut agafar. I quan el tenen, per controlar-lo, el tenen dins una gàbia. També el volen fer fer cabrioles i salts, per dominar-lo empren el fuet, pegant-l'hi fins que fa cas, tot i que sempre hauria d'haver estat un animal lliure. Joan Coll Muñoz 1 ESO C Amb el fuet li han pigat tantes fuetades que li han deixat marca a la pell. Tal vegada, les ratlles que té el tigre són l'ombra de les reixes que té la gàbia on ha viscut durant aquest temps. Aina Zornoza Pons 1 ESO C

54


Al tigre captiu li han pigat tants cops amb el fuet que li han quedat marcades aquestes retxes, o potser que el motiu d'aquestes sigui que de tanta estona que l'han tancat dins gàbies li hagin quedat marcades per l'ombra de la reixa. Marc Arroyo Carreras 1 ESO C

Amb el fuet li han pigat tantes fuetades al tigre que li han deixat marcades ratlles a la pell o, tal vegada, les ratlles que el tigre té a la pell són de l'ombra de les reixes que hi ha a la gàbia on ell ha viscut durant tot aquest temps. Estela Ruz Arroyo 1 ESO C

55


Colomí

L'home voldria tenyir les teves ales de sang. No et paris, colomí blanc. No paris blanc, colomí.

Pere Quart

El colomí no s'ha d'aturar de volar perquè sinò serà l'objectiu del homes, que el volen matar. Maria Carretero Pons 1 ESO A

El colomí blanc significa la Pau. Pere Quart diu que l'home vol tenyir-li les ales de sang, vol guerra i fer mal a la gent. Demana que escampi Pau al món. Mercè Moll Portella 1 ESO A 56


Els homes tenim tendència a fer la guerra i voldríem caçar el colomí. El colomí blanc, al contrari, simbolitza la pau. I ell ha de fugir enfora per no ser l'objectiu dels homes. Antoni Pons Bosch 1 ESO B

Els homes tenen tendència a la guerra, i d'alguna manera lluiten amb el colom, que és el símbol de la pau. Que el colomí no s'aturi ni sigui l'objectiu dels homes. Roger Pons Pons 1 ESO B

57


L’home té tendència a fer la guerra, per això vol matar al colomí, però ell ha de deixar de ser l’objectiu de les bales de l’home perquè és el símbol de la pau. Júlia Moll Barber 1 ESO B

L'home vol matar el colomí blanc, però el colomí ha de deixar de ser el blanc (l'objectiu). Iris Martínez Menéndez 1 ESO B

58


El poema té molt a veure amb la pau. El poeta li diu al colomí que no se posi en mig perquè els caçadors el mataran i que no sigui l'objectiu. I el colomí blanc sempre ha estat símbol de pau, i el poema diu que si maten al colomí blanc ja no hi haurà pau. Estela Ruz Arroyo 1 ESO C

Els colomins són uns animals que es solen caçar. El poeta li diu al colomí que fugi, que se'n vagi volant ràpidament perquè no sigui el blanc del caçador. Però si anam més enllà del que diu el poema, diríem que el colomí és el símbol de la pau i els homes sempre han tendit a la violència i a la guerra. Mariona Barceló Genestar 1 ESO C

59


Els bestiaris de Josep Carner i Pere Quart. Recreacions