Les Bruixes de Roald Dahl. Cartes a l'autor. Opinions de l'alumnat de primer d'ESO by 1 ESO JMQ

DAHL, ROALD: Les bruixes. Barcelona, EmpĂşries, 2007.

1 ESO IES J. M. Quadrado Curs 2009 - 2010

DESPRÉS DE LLEGIR...

REDACTEM L'OPINIÓ PERSONAL Tens dues opcions:

OPCIÓ A

Pots ser totalment creatiu i escriure una carta a l’autor (des del cel t’escoltarà) tot fent-li observar com podria millorar la novel·la segons el teu gust o la teua opinió. No cal que li capgiris tot, es tracta de fer-li veure que tal vegada: • la Reina de les Bruixes seria més repel·lent si... • que el narrador-protagonista podria haver-se convertit no en ratolí, sinó... • que en Bruno i la seua família resultarien més antipàtics si... • que l’àvia seria més excèntrica si... • que les bruixes haurien d’haver estat homes perquè... • qualsevol altra observació que pensis que milloraria el resultat. Es tracta de ser una mica enginyós i creatiu.

OPCIÓ B

Pots fer un comentari rigorós que respongui a aquestes preguntes: 1/ T’ha agradat la novel·la? Per què? Què té d’especial? Quins elements de la història fan que aquest llibre sigui atractiu o diferent? Què opines de les il·lustracions? 2/ Quina part de la història t’ha semblat més interessant o divertida? Per què? 3/ Quin personatge t’ha agradat més i quin més poc? Per què? 4/ T’ha agradat el final de la història? Per què? Què canviaries? Quin final t’havies imaginat? Per què? 5/ A qui recomanaries la novel·la i per quines raons?

Les cartes a Roald Dahl...

Ciutadella de Menorca, 18 de desembre de 2009

Benvolgut senyor Roald Dahl, Som n’Ignasi Ferrer, un fillet de dotze anys. Enguany he començat 1r. d' ESO a l’institut de Ciutadella Josep Maria Quadrado. Vostè ja és al cel des de fa denou anys i les coses han canviat molt. Ara les bruixes estan en crisi i no totes són dolentes, n’hi ha que s’han tornat bones per raons econòmiques i prediuen el futur per vint euros la sessió. També hi ha bruixes que fan sèries de televisió i anuncis publicitaris per vendre pocions màgiques per llevar les arrugues i els grans. A més les bruixes dolentes ja no empipen els nens perquè el policia tutor les encalça quan proven d’atracar-se. A part d’això li voldria dir que no ha pensat a explicar-nos què li va passar a l’àvia quan va perdre un dit perquè se va trobar amb una bruixa i jo estic ben intrigat. Si no li sap greu, li explicaré jo. Resulta que quan l’àvia era petita vivia a Oslo amb els seus pares. Un dia per Nadal va anar a veure Els pastorets i durant l’obra un personatge disfressat de dimoni va sortir de l’infern i va dir que sentia olor de carn humana i se va atracar a la filleta per donar-li un retgiró. Aquell dimoni tenia la saliva blava. Li va agafar el dit i va fer veure que li havia pres i tothom va riure molt. Quan va acabar la funció, la filleta va anar a ca seua i va dir que tenia picor a la mà i la seva mare se la va mirar i va veure que de veritat li faltava un dit. Esper que la meva història li hagi agradat i que estigui bé i sigui feliç. Adéu, Ignasi Ferrer Muñoz 5

Ciutadella de Menorca, 17 de desembre de 2009

Benvolgut senyor Dahl, Jo crec que el llibre està molt bé, però també crec que podríem fer unes modificacions perquè sigui més divertit. Li proposaria que la Reina de les Bruixes es pogués convertir en qualsevol ésser viu. El narrador-protagonista es podria haver convertit en mosquit perquè la gent l’esclafi amb la mà. També podríem fer que els que es beguessin la poció es convertissin en bèsties horribles a qui la Reina de les Bruixes dominaria amb el seus pensaments. Les bruixes serien mes fastigoses si tinguessin el cos cobert de pèl. Ben cordialment, Sergi Moll Benejam

Ciutadella,17 de desembre de 2009

Hola, estimat Roald Dhal, T'envio aquesta carta per fer unes observacions de com podries millorar la teva novel·la d'aventures. – Podries haver dit què li va passar a l'àvia amb el dit i per què no el tenia. – També hi podria haver homes. Així podries fer una segona part on hi intervinguessin personatges masculins i la nova Reina de les Bruixes. – La història podria haver estat narrada en un lloc més tenebrós i així tenir més intriga. – El final podria haver estat més interessant si aparegués un nou personatge, però molt breument, i així podria haver-hi un nou llibre a partir d'aquest personatge. – Es podria dir que en Bruno i el nostre protagonista són amics, d'aquesta manera podrien tenir un nou membre per aconseguir acabar amb totes les bruixes malèvoles. Aquestes són les meves recomanacions, esper que t'agradin. Et voldria dir que la teva obra és molt bona i que m'ha agradat molt. Per a un bon escriptor, Lluís Antem López

Ciutadella de Menorca, 21 de desembre de 2009

Benvolgut Roald Dahl: Em dirigeixo a vostè perquè a l’institut Josep Maria Quadrado els alumnes de 1r. d'ESO hem llegit ell llibre Les bruixes, que vostè ha publicat. Ens ha agradat molt, però agrairia que valorés uns petits canvis que jo proposaria: - La Reina de les Bruixes faria més por si als seus ulls no tingués pupil·les. - En Bruno seria més divertit si fos molt lleig i intel·ligent. - El nen protagonista s’hagués pogut convertir en formiga en lloc de ratolí... - Les bruixes, en lloc d’haver-se

convertit en ratolins, podien haver desaparegut per

sempre més. - Les bruixes podien haver estat homes perquè així causarien més impressió. - També seria divertit si l’àvia és convertís en ratolí com el seu nét. - O que el pare i la mare no s’haguessin mort. - La mare d’en Bruno podria haver estat la Reina de les Bruixes. Moltes gràcies per la seva atenció i esper que els meus canvis li agradin i que, des del cel, els pugui aplicar al llibre. Salutacions cordials. Atentament, Anaïs Faner Anglada

Ciutadella de Menorca, 17 de desembre de 2009 Estimat Roald Dahl, Sóc na Júlia Moll Barber, una alumna de 1r. d' ESO B de l’IES Josep Maria Quadrado de Ciutadella de Menorca. Els alumnes de primer aquest trimestre hem llegit un dels llibre que vas escriure: Les bruixes. T’escric perquè et voldria comentar alguns canvis que jo faria. Jo crec que: •

La Reina de les Bruixes seria més repel·lent si a més de tenir la cara fastigosa tingués els peus arrugats i mig podrits, fes molta mala olor i s'hagués de posar un perfum molt potent per dissimular-la.

•

El nen protagonista podria haver-se convertit en una panera, no en un ratolí, perquè així feria més oi.

•

La família d’en Bruno resultarien més antipàtics si ignoressin l’àvia, no la deixessin parlar i no els importés el seu fill.

•

Les bruixes haurien d’haver estat homes perquè així seria divertit que es disfressessin de dones perquè no els reconeguessin i que la seva reina fos una dona.

Bé, trob que ja no canviaria res més, esper que t'hagin agradat els meus canvis i que em contestis, des del cel, explicant per què vas decidir que a la història les malvades fossin dones i no homes. Una abraçada, Júlia Moll Barber

Ciutadella de Menorca, 15 de desembre de 2009

Benvolgut Roald Dahl, La novel·la Les Bruixes m'ha agradat molt perquè passen uns fets que a la vida real no podrien passar mai. Tal vegada podries millorar això: - La Reina de les Bruixes podria ser més bondadosa si fes bones obres i no malifetes. - El protagonista podria haver-se convertit no en un ratolí, sinó en un lloro. - En Bruno Jenkins i la seva família serien més simpàtics si el senyor Jenkins escoltés la gent, els fes cas i no es posés tan nerviós. - L'àvia no seria tan excèntrica si es comportés com el reste de les àvies. - Les bruixes haurien d'haver estat homes perquè en els contes sempre solen ser dones, les bruixes. - Que el castell de les bruixes no sigués a Noruega, sinó a Espanya. - La reunió anual de les bruixes no es fes a la sala de ball de l'hotel, sinó a la terrassa de l'hotel. Adéu, Roald Dahl, Marc Moll Llorens

Ciutadella de Menorca, 17 de desembre de 2009

Benvolgut Roald Dahl, El llibre Les bruixes m'ha agradat molt, però jo voldria modificar alguns aspectes que trob que farien l'obra més interessant i divertida. Si la Reina de les Bruixes fos un home hagués estat molt més violent i posaria el protagonista en més problemes perquè els homes solen ser més agressius que les dones, però en cas que la Reina de les Bruixes fos dona, podria ser més malvada i repel·lent si torturés les seves víctimes fins a la mort, menys al protagonista, com que és tan ràpid, intel·ligent i diminut, sortiria com un llamp, tot salvant a en Bruno Jenkins, perquè és molt golafre i té molta peresa. També la Reina de les Bruixes podria haver convertit el protagonista de la història i en Bruno Jenkins en una panerola, un escarabat, un mosquit, una mosca, etc. Perquè jo pens que els humans posen més trampes contra aquests animal que no pas a un ratolí, i moren més fàcilment perquè solen estar dins les cases i, per això, hi tenen més fàstic. I per últim, l'àvia del protagonista, si fos menys amable la història canviaria molt, ja que hauria reaccionat d'una altra manera quan hagués vist el seu nét, el narrador de la novel·la, i en Bruno convertits en dos ratolins peluts i diminuts. Gràcies per escoltar la meva opinió per fer la història més divertida i entretenguda, que tot i així ho ha estat molt. Una salutació cordial, Antoni Pons Bosch

Ciutadella de Menorca,17 de desembre de 2009

Estimat Roald Dahl, L’obra m’ha agradat molt, és una de les meves preferides. Està molt ben escrita encara que es podria millorar si es complissin els aspectes següents: que les bruixes fossin més agressives i misterioses, ja que l'obra és fa més interessant, i la Reina de les Bruixes tingués més “mala llet”, ja que faria més por; en Bruno seria més desagradable si, a més de ser antipàtic i golafre, també fos mentider. Respecte a l’àvia, m’estimaria més que no fumés i ens expliqués més secrets misteriosos de les bruixes. Quant al nen protagonista, preferiria que és convertís, a més d’un ratolí, amb un ocell, ja que podria volar i seria més fàcil desplaçar-se. La minyona seria més desagradable i xafardera si anés a espiar el nen disfressada de vell, de vella, d'home, de dona... Tot i així, l'obra està molt bé. Amb moltíssim d’amor, Mariona Barceló Genestar.

Ciutadella, 22 de desembre de 2009

Estimat novel·lista, Després d'haver llegit la seva obra em sembla que el llibre

hauria sigut més interessant

si ens hagués explicat el final, si nosaltres acabéssim sabent si derroten les bruixes o no. A mi el final em va deixar un poc insatisfeta, m'hi faltava la rematada per fer, d'aquesta història, una novel·la encara més meravellosa del que és. Però també hauria estat més interessant si l'àvia, en el moment en què el nen es converteix en ratolí, no sabés qui era, i el nen i en Bruno se'ls haguessin hagut d'arreglar per aconseguir que l'àvia descobrís que eren ells. O que una vegada convertits en ratolins, no poguessin parlar. Així sí que ho tindrien difícil. En Bruno resultaria més golafre si mengés més xocolata i els seus pares més antipàtics si fossin molt rics, golafres i es trobessin dins el jacuzzi de l'hotel. Crec que no faria més canvis, la resta em sembla que esta molt bé. Atentament, Júlia Coll Marqués

Ciutadella, 22 de desembre de 2009

Benvolgut escriptor Roald Dahl, Després d'haver llegit el seu llibre, m'he quedat fascinada. És una novel·la molt divertida i entretinguda. Tanmateix, jo hagués canviat el final. D'una manera que quedi clar als lectors el final, que es sàpiga si l'àvia i el fillet aconsegueixen eliminar totes les bruixes del món. Per altra banda, si els pares d'en Bruno haguessin estat més antipàtics i més malcriats, hagués estat més difícil comprendre que aquell ratolí era el seu fill, en Bruno. Un personatge que destacaria és l'àvia, una persona molt educada i que sempre ajuda el seu nét en totes les accions. M'hagués agradat que l'àvia hagués dit a en Bruno si volia quedar a viure amb ells, hagués donat la impressió de ser encara més bona persona del que és. En Bruno, un fillet molt golafre i a qui li agrada molt el menjar, estaria millor si tot el temps en què passa la història estigués amb una bosseta de llaminadures a la mà, menjant-se-les. Referint-nos al fillet protagonista, m'agrada en totes les accions que fa i la manera com es comporta, perquè se'l veu una persona molt amable i amb molt de bon cor. No hi canviaria res d'ell. L'únic que sí hi canviaria és que al final del llibre, ell i en Bruno, acabessin convertits una altra vegada en fillets normals i corrents. D'aquesta manera faria el final de la història més feliç. Salutacions cordials, Irina Caules Colomar

Ciutadella de Menorca, 172 de desembre de 2009 Benvolgut Roald, Aquests dies m’he estat llegint la teva novel·la, Les bruixes, i m’ha agradat molt. I ara em toca fer la ressenya. I m’han dit que t’haig d’enviar una carta on hi posi algunes coses que canviaria de la teva obra. No et molestis, són idees d’un alumne de primer d’ESO. Trob que el nen protagonista és massa bona persona, tot ho fa molt bé, sembla el nen perfecte. Jo el faria un poc més dolent i que fes més malifetes. M’ha semblat bé que el convertissis en un ratolí, així ja no és perfecte. No sé per què, però em fa ràbia el nen protagonista. Tampoc no estaria malament que li posessis un nom, que mesquí, no en té. M’ha agradat molt el paper de àvia, aquest personatge l’has clavat, m'ha agradat molt. La Reina de les Bruixes seria més dolenta si eliminés alguna persona important per al nen protagonista, com l'àvia. I seria encara més dolenta si hagués transformat el nen en un animal més repel·lent. Però ja no la pots fer més repel·lent perquè ets, ben segur, al cel. En Bruno hauria d'estar una mica més atent. M'hauria agradat que, en Bruno, hagués fet una acció heroica per impressionar els seus pares. Els seus pares no poden ser més antipàtics ni irresponsables. Però encara ho podrien ser molt més si quan l'àvia deixa en Bruno, convertit en ratolí, damunt la taula dels seus pares, els pares el deixessin tot sol amb l'àvia a l'hotel i ells se n'anessin a un altre lloc. I això es el que trob de la teva novel·la. Una novel·la interessant i molt divertida. Que et vagi bé, per allà dalt, Fins a una altra. Atentament, Joan Coll Muñoz

Ciutadella de Menorca, 18 de desembre de 2009 Estimat Roald Dahl, He llegit la teva obra Les Bruixes i a mi m'ha agradat molt com està, però m'han demanat que et faci una crítica, encara que jo trobi que no és necessari. A continuació et don unes quantes idees, no t'ofenguis. Jo trob que pel meu gust la Reina de les Bruixes és immillorable de repel·lent, també estaria bé que el nin no fos transformat en ratolí sinó en granota que és un animal més típic de les bruixes, així saltaria més. Està clar que essent ratolí també li va bé per córrer i tot això, però no quedaria malament si fos granota. En Bruno podria ser més entremaliat i més golafre, podria estar menjant més coses com xocolata i altres llaminadures. L'àvia m'ha semblat molt amable i la família d'en Bruno podrien ser més esvalotadors, com per exemple quan l'àvia li diu que el seu fill, en Bruno, és un ratolí podrien esvalotar-se més, cridar més... Les bruixes queden millor de dones que d’homes, perquè de tota la vida han estat dones, però hagués quedat molt original que les bruixes fossin homes. Això és tot, és curiós perquè de tant bona que és la història no sóc capaç de canviar-te res més. Esper que et vagi tot bé per allà dalt. Sort, Xavier Florit Mesquida

Ciutadella de Menorca, 18 de desembre de 2009

Apreciat Roald Dahl, He llegit la teva novel·la Les bruixes i vull proposar-te algunes modificacions: La Reina de les Bruixes podria ser antipàtica i malcarada. També podria ser més fastigosa si la seva cara fos de plastilina llefiscosa. També et vull dir que la novel·la ha estat bastant bé però jo la l'hauria acurçada un poc perquè una novel·la tan llarga és difícil de llegir per uns lectors lents. En fi, estimat Roald Dahl, no tenc res més a dir-te, però que sàpigues que la meva opinió és important per a la teva novel·la. Un salutació, Espe Frau

Ciutadella de Menorca, 20 de desembre de 2009

Benvolgut Roald Dahl, La teva novel·la m'ha agradat molt perquè quasi tots els personatges de la novel·la se converteixen en animals. El que canviaria de la teva novel·la seria el final perquè acaba que el personatge principal i en Bruno no se converteixen una altra vegada en humans. Podries haver escrit que el personatge principal i l'àvia haguessin anat al castell de les bruixes i amb les pocions que tenen les bruixes fer un antídot perquè en Bruno i el personatge principal se convertesquin una altra vegada en humans. Agafarien els beuratges entrant al castell per una finestra (són ratolins) i anant per la habitació on els guarden.

Allà agafarien la poció per convertir-se en humans i en aquells mateixos

moments podria entrar una bruixa i els ratolins es podrien amagar darrere un armari i sortir per la finestra. A baix els esperaria l'àvia, partirien a ca seua i se la beurien la poció. Ensoldemà tornarien a ser humans, després en Bruno telefonaria a la seva família i el vindrien a cercar. El el nan protagonista i la seva àvia viurien junts per sempre. Les altres parts m'han agradat molt. Adéu, Abril Gomila Allès

Ciutadella de Menorca, 18 de desembre de 2009

Estimat Roald Dahl, La novel·la Les Bruixes m’ha agradat molt, és molt divertida, i també molt entretinguda, però sempre s'hi poden millorar alguns aspectes com aquests: · Si les bruixes fossin fillets tot el llibre seria molt més animat, i tindria més acció. · També seria millor si l’àvia no fumés perquè podria ser una mala influència per als al·lots i al·lotes que el llegeixen. · Els pares d’en Bruno podrien ser més simpàtics, però després ja no seria el mateix la història. · Si la Reina de les Bruixes fos més guapa, tal vegada passarien altres coses, que no ens imaginam. · Si els seus pares no es morissin segurament els fets no hagueren estat iguals perquè, sense l’àvia, el nen no sabria res sobre les bruixes. Bé, esper no haver-te molestat amb els meus suggeriments i que seguesquis descansant al cel. Ben cordialment, Marta Moll Pons

Ciutadella de Menorca, 22 de desembre de 2009

Estimat Roald Dahl, A mi la història que vas escriure m’ha agradat molt, millor dit és una de les històries que he llegit que m’ha agradat més, però totes les històries no són perfectes, és a dir, sempre podríem canviar-hi algun aspecte de la narració segons l'opinió de cada lectora o lector. I pel meu gust i la meva opinió jo milloraria que la Reina de les Bruixes fos més repel·lent i que en lloc de convertir tots els fillets i filletes en ratolins, els matés directament amb una pastilla o medicina aposta per aquesta situació. Així mateix, en Bruno i la seva família resultarien més antipàtics si denunciessin directament l’àvia del protagonista per haver-los dit que en Bruno s'havia convertit en ratolí, i que no la perdonessin mai, ni que mai més estimessin en Bruno. Tanmateix, igualment segueix siguent una història molt polida i que m’ha agradat molt. Moltes gràcies per escriure aquesta història tan polida i molta sort allà dalt! Adéu! Estela Ruz Arroyo

Ciutadella de Menorca, 17 de desembre de 2009

Benvolgut Roald, La teva novel·la m’ha semblat molt bé perquè tens molta creativitat i imaginació. Però jo crec que la Reina de les Bruixes seria més espantosa i repel·lent si volgués eliminar totes les persones del Planeta i l’Univers. En Bruno crec que podria ser un fillet amb un caràcter sever i responsable. L’àvia seria més graciosa si la fessis amb més rues a la cara, i tingués una veu aguda. Tanmateix, tota la història m’ha semblat molt bona perquè cada personatge l’identificaves amb algun parent o algú que coneixies i això m’ha semblat molt creatiu i imaginatiu. Una salutació ben cordial, Anna Taltavull Pons

Ciutadella, 20 de desembre de 2009 Benvolgut senyor Dahl, La novel·la Les Bruixes m'ha agradat bastant, tot i això, suposo que haurà sentit a dir que tot es pot millorar. Alguns dels meus consells per aconseguir-ho serien els que es troben a continuació: La Reina de les Bruixes s'hauria pogut escapar i, amb l'ajuda d'algunes altres companyes o bruixes, haurien pogut formular l'antídot i tornar a convertir-se en dones normals i corrents. Bé, dones normals i corrents no; en tot cas es convertirien en bruixes. Si ho aconseguissin podrien tornar-se a proposar eliminar tots els fillets del món. D'aquesta manera, el llibre podria allargar-se una mica més explicant com el nen-ratolí i l'àvia intenten derrotar de bell nou

les bruixes i la seva reina. Per aconseguir-ho, haurien

d'inventar noves pocions i beuratges que les eliminin completament de la Terra. Una altra cosa que vaig pensar va ser que en Bruno Jenkins podria resultar més antipàtic i malcriat si tot el dia jugués a juguetes de nova tecnologia com són la Nintendo DS, la PSP, etc. I, a sobre, fes ontes al nen. Sigui com sigui, no vull que cregui a partir d'aquests suggeriments que la meva versió de Les Bruixes sigués més interessant o ben feta, res més enfora de la intenció d'aquestes retxes, perquè reconec que una vegada inventada una història -o qualsevol creaciósempre n'hi ha que creuen que ells ho podien fer millor i el difícil és tenir la idea i saber donar-li forma. Gràcies per la seva atenció i que la seva novel·la tengui molts èxits. Ben cordialment, Miquel Cànovas Barceló 22

Les nostres opinions personals...

La novel·la m’ha agradat perquè és divertida i té d’especial l’amor entre l’àvia i el nen. Hi ha elements de la història que fan que aquest llibre sigui atractiu i diferent com quan el fillet es torna ratolí, quan les bruixes es beuen la sopa enverinada que elles mateixes havien creat per convertir els fillets d’Anglaterra en ratolins i l’amor entre l’àvia i el nen. Les il·lustracions fetes per Quentin Blake són molt polides i molt encertades per la història que s’explica i ajuden a fer-se una idea de com és la Reina de les Bruixes o de l’aspecte de les bruixes en general. També és una manera de fer que els personatges com l’àvia o el nen ens semblin més coneguts. La part de la història que m’ha semblat més divertida és quan el fillet-ratolí entra dins la cuina per posar la poció màgica dins la sopa de les bruixes i li passen una sèrie d’aventures entre els cambrers que el volen caçar. També m’ha semblat interessant que presenti les bruixes com unes dones normals (tal vegada la meva mestra de català és una bruixa camuflada però en tot cas és una bruixa bona i no malvada) El personatge que m’ha agradat més és l’àvia perquè protegeix el nen i li fa la vida més fàcil i no li importa que sigui un ratolí. M’ha recordat un poc la meva àvia perquè també és fabulosa i estic segur que me faria el mateix. El final de la història m’ha agradat però m’hauria agradat més que el nen es tornés normal com passa a la pel·lícula. A la vegada he de dir que el final és original i inesperat. Jo recomanaria Les bruixes a la gent que li agrada llegir i sap reconèixer una bona novel·la. També al meu amic Miquel que l’any qui ve vindrà a l’institut i així ja sabrà l’argument. Pens que en Roald Dahl escriu molt bé i sap crear històries originals i per això l’estiu llegiré altres obres seues. Ignasi Ferrer Muñoz 1r. d'ESO A

El llibre de Les Bruixes m'ha agradat perquè té molta d'imaginació. És diferent als altres. Jo crec que el que té d'especial és que hi ha bruixes i molt d'amor entre l'àvia i el nen. Hi ha molt poca il·lustració, n'hauria d'haver-hi més, les imatges que hi ha no es veuen clares i haurien de ser en color. La part de la història que m'ha agradat més i que ha estat més emocionant és quan tots es converteixen en ratolins amb la poció màgica. El personatge que destacaria es l'àvia. Crec que és l'única àvia en el món que estima tant el seu nét. També m'agrada perquè coneix molt bé les bruixes i sap ben bé com són. Els personatges que m'han agradat menys són les bruixes perquè són molt malvades. El final de la historia m'ha agradat perquè és molt emocionant. Jo no canviaria res perquè està molt ben estructurada. M'imaginava el mateix final que hi ha hagut. Jo recomanaria aquest llibre a tots els que els agradi la imaginació. Kevin Castell Gornès 1r. d'ESO A

La novel·la de Roald Dahl, Les bruixes, és molt imaginativa i creativa, però podria ser més llarga i no acabar de la manera en què ha acabat perquè si no hagués acabat d'aquesta manera trob que podria haver estat més interessant. M’ha agradat molt perquè amb les il·lustracions ha estat més divertit llegir el llibre i així t’entretens més, tant perquè Quentin Blake dibuixa molt bé com perquè així no és necessari llegir tanta descripció, i no t’avorreixes gens, se’t passa el temps volant. El principi de la història era més avorrit, amb les històries que li contava l’àvia al seu nét (el narrador), i llarg, però desprès m’ha agradat més quan han començat a sortir les descripcions de les bruixes i els dibuixos espantosos de bruixes, lletges i fastigoses. El final ha estat el fragment més divertit i bo, quan el ratolí (el protagonista) va entrar a dins dels pantalons i calçotets del cuiner perquè quan llegia aquest fragment vaig riure molt de la gràcia que em feia i com era de divertit. Els personatges eren bons i graciosos. Però el més bo ha estat el fillet - ratolí perquè quan feia alguna cosa era el més graciós, creatiu i divertit, amb tots els moviments i expressions que ha descrit Roald Dahl. Els qui m’han agradat més poc han estat els pares d'en Bruno Jenkins, tot i que també han estat graciosos quan li deien cosa a l’àvia del protagonista, el fillet-ratolí. El que no m’ha agradat d’ells és que podien cercar-lo mentre no el trobaven, i deien que no era el ratolí de la bossa de l’àvia, o fer alguna cosa perquè fos més divertit del que era o ser més antipàtics perquè la cosa segués més complicada i mala d'aclarir, i així el llibre seria més llarg i podríem gaudir més de llegir-lo i riure d'alguns dels seus fragments. No creia que la història acabés així. Em pensava que, en comptes que les bruixes matessin

les persones, les persones seguessin les que matessin les bruixes i així

quedarien en pau, i desprès, al final de la història, hi hauria pau a aquell poble de Noruega i a Anglaterra. O que quan la Reina de Les Bruixes es morís que totes les bruixes deixessin d’existir i així ningú mai més molestaria els fillets o filletes de tot el món.

Crec que la novel·la és divertida i imaginativa, i la poden llegir moltes persones d’edats diferents, perquè t’entretens quan llegeixes. Les edats quan llegeixes no importen, mentre el llibre sigui prou bo, no t’avorreixis o sigui massa llarg per l’edat que tinguis. L’edat recomanable per llegir aquest llibre pot ser de deu a catorze anys, més o menys. Paula Comella Aguiló 1r. d'ESO A

Aquest llibre m’ha agradat molt, però crec que hi pot haver millores. Es pot millorar amb el gust d'altres persones encara que no siguin autors de llibres, poden ser fillets o filletes que vagin a l’escola i que la seva mestra els faci fer una opinió personal del llibre, Les bruixes, que han llegit fa uns mesos i hagin de valorar-lo, dir el que els ha agradat més o el que podrien canviar de la història. Tot i que la novel·la no canviarà, jo proposaria: *

La Reina de Les Bruixes seria més repel·lent si en comptes de viure a Noruega, pogués ser a tots els llocs del món, en un minut, i pogués renyar o castigar les bruixes que no ho fessin bé.

* El narrador- protagonista (fillet - ratolí) podria haver-se convertit no en ratolí sinó en formiga perquè així no el veiessin gens i pogués anar per tot sense que ningú li fes res, perquè no el veurien. * En Bruno resultaria més antipàtic si en comptes de menjar-se els plàtans es fumés els cigars que tant li agraden a l’àvia del narrador. * La família d’en Bruno seria més antipàtica si en comptes de cridar a l’àvia del protagonista, cridés a tothom de l’hotel Magnificent, es queixés del menjar, del beure i de com és l’hotel i de la gent que hi ha a dins. * L’àvia del protagonista podria ser més excèntrica si es vestís amb una camiseta llarga i enorme, amb un jersei groc fosforescent i molt estret, un abric negre de pèl espantós i molt estrany, amb unes sabates petitíssimes i velles i tingués els cabells en punta i de color rosa. * Les bruixes haurien d'haver estat homes alts perquè així per agafar les formigues haurien d'acotar-se tant que la formiga ja estaria molt enfora i no la podrien agafar, i els fugiria i perquè els homes alts són més maldestres i per córrer a agafar-la caurien, es cansarien o passarien de fer-ho. Paula Comella Aguiló 1r. d'ESO A 28

La novel·la m'ha agradat molt perquè té molta acció i també moltes il·lustracions. La novel·la té d’especial que els personatges son ficticis i així com són, són molt especials. Les il·lustracions són molt divertides i estan molt ben fetes, la veritat és que m’han fascinat. La part que m’ha agradat més de la història ha estat l’estància a l’hotel, perquè hi ha molta acció. El personatge que m’ha agradat més ha estat el protagonista mentre era ratolí perquè es pot ficar per tot arreu. La veritat és que jo m’esperava un final més complex, podria haver fet el llibre més llarg però hagués estat molt cansat per al lector, però jo trob que ha acabat bé l'obra. Jo recomanaria l’obra a tot tipus de lectors perquè té acció i intriga. Sergi Moll Benejam 1r. d'ESO A

T’ha agradat la novel·la? Per què? Què té d’especial? Quins elements de la història fan que aquest llibre sigui atractiu o diferent? Què opines de les il·lustracions? Sí, m'ha agradat molt la novel·la Les bruixes perquè és divertida, és bona per entretenirse llegint aventures del nen protagonista i la seva àvia i també serveix per desenvolupar les capacitats de llegir del lector. El que té d'especial és que és una novel·la entretinguda per llegir persones de totes les edats. També és especial perquè és una novel·la que no tracta de violència ni res dels altres gèneres de literatura que existeixen. Els elements que fan la història diferent són que té il·lustracions i no hi ha moltes descripcions com en altres novel·les. Les il·lustracions són molt bones perquè amb les imatges descriu els fets que està argumentant l'autor. Quina part de la història t’ha semblat més interessant o divertida? Per què? La part en què el nen protagonista es fica dins les sabates de la seva àvia. Aquesta és la part que m'ha agradat més perquè aquest fragment està ple d'acció. És la novel·la més divertida i entretinguda que he llegit fins al dia d'avui. Quin personatge t’ha agradat més i quin més poc? Per què? El personatge que m'ha agradat més és el nen protagonista perquè gairebé tots els fets li succeeixen a ell o participa en part de l'acció. El personatge que m'ha agradat menys és la la Reina de les Bruixes perquè fa molt de mal als nens. T’ha agradat el final de la història? Per què? Què canviaries? Quin final t’havies imaginat? Per què? No, no m'ha agradat molt el final de la història perquè en acabar la història no acaba amb un final molt clar i perquè el nen protagonista es queda convertit en ratolí. Sí que ho modificaria una mica, jo modificaria la darrera part i faria que el nen protagonista torni a ser un nen. 30

A qui recomanaries la novel·la i per quines raons? Recomanaria la novel·la a tota la meva família i amics perquè és molt interessant, ajuda a desenvolupar les capacitats com a lector, perquè és entretinguda i la poden llegir persones de totes les edats. També la recomanaria perquè és una novel·la que no és violenta i per això està bé llegir-la. Héctor Moncada Bravo 1r. d'ESO A

A mi, la novel·la m'ha agradat perquè m'agraden les novel·les en què passen coses anormals, com que existeixin bruixes o que hi hagi pocions que te transformin en ratolí, també m'agrada que Roald Dahl faci que mirem les il·lustracions, com la il·lustració de la pàgina 11. La part de la història que més m'ha agradat ha estat quan el nen estava al pis de baix perquè m'ha resultat divertit quan no s'adonava que aquelles dones eren bruixes o també perquè intentava fugir, però les bruixes l'havien atrapat. Jo crec que el personatge millor ha estat en Bruno perquè no aturava de menjar inclús no s'havia adonat que era un ratolí mentre menjava. El personatge que m'ha agradat menys ha estat el pare d'en Bruno perquè era mala persona. A mi m'ha agradat el final de la història perquè decidiren anar a derrotar les bruixes, però en comptes de fer un final obert el podrien haver canviat ja que m'havia imaginat que el tancarien. Segons la meva opinió la novel·la Les Bruixes seria millor si: •

la Reina de les Bruixes fos més repel·lent, si tingués serps en comptes de cabells.

•

el narrador-protagonista es convertís no en ratolí, sinó en un llimac.

•

en Bruno i la seua família fossin més antipàtics i tota la família menjàs igual que en Bruno.

•

l'àvia fos més excèntrica i s'hagués volgut desempallegar d'en Bruno.

•

les Bruixes fossin homes perquè així la Reina hagués demanat a algú que es casés amb ella.

Jo recomanaria la novel·la als meus amics perquè m'ha agradat. Xavier Raga Llorens 1r. d'ESO A

Les Bruixes de Roald Dahl m'ha semblat força interessant perquè les aventures que li succeeixen al nen protagonista són molt imaginatives. Aquest llibre es fa atractiu perquè el nen i la seva àvia mai intenten escapar de la Reina de les Bruixes, sinó que sempre van cap al perill i sempre en volen més. Les il·lustracions de Quentin Blake m'han semblat molt atractives tot i que no són gaire cosa i només són semblants a esbossos. La part més divertida de tota la història ha estat quan el nen està a casa de l'àvia i l'àvia, de tant emocionada que està d'haver matat totes les bruixes d'Anglaterra, romp un gerro amb el bastó mentre crida d'emoció. El millor personatge ha estat el nen i el pitjor, en Bruno Jenkins. El nen ha estat el millor perquè és a qui li passen totes les aventures i és el més atrevit. Per altra banda, en Bruno Jenkins no m'ha agradat perquè no fa res més que menjar i ser un nen maniàtic, a qui els pares li fan totes les coses i li compren tot el que ell vol. El final de la història no m'ha agradat perquè deixa massa en l'aire el que els passarà. D'aquest llibre no hi canviaria res perquè trobo que està prou bé. M'hauria agradat que hi hagués un segon llibre on s'expliqués si els protagonistes aconseguiran acabar amb totes les bruixes. Recomanaria aquesta novel·la al meu cosí perquè crec que li agradaria. A ell li agraden els llibres d'aventures i d'éssers màgics com bruixes. També recomanaria

el llibre a

qualsevol persona de totes les edats ja que és una història molt original. Molts amics meus ja l'han llegit i també els ha agradat. Lluís Antem López 1r. d'ESO B

Les bruixes m’ha agradat molt perquè és una història que et fa reflexionar molt. Té d'especial que és molt fantàstica. Jo crec que és diferent perquè quan llegeixes el llibre has de mirar la foto per acabar-ho d’entendre, perquè les imatges reflecteixen el que explica el narrador. La part més divertida de la novel·la és quan el nen es converteix en ratolí perquè així dóna emoció a la història i veus que l’àvia segueix estimant-se’l tant com abans. El personatge que m’ha agradat més és el nen-protagonista perquè és el que, amb amb l’ajuda de l’àvia, fa desaparèixer les bruixes d’Anglaterra i el que m’ha agradat menys és la Reina de les Bruixes perquè és malvada i vol fer desaparèixer els nens de tot el món. El final de la història no m’ha agradat gaire perquè saps el que volen fer, però quedes intrigada, canviaria el final tot fent un desenllaç. Jo m’havia imaginat que no farien cap més pla i que viurien feliços perquè crec que l’àvia ja és prou major, i necessita descansar i cuidar del seu nét. Recomanaria la novel·la a tots els fillets i filletes del tot el món de la meva edat per conèixer aquesta història tan meravellosa. Anaïs Faner Anglada 1r. d'ESO B

1. T’ha agradat la novel·la? Per què? Què té d’especial? Quins elements de la història fan que aquest llibre sigui atractiu o diferent? Què opines de les il·lustracions? A mi m'ha agradat la novel·la perquè és original i divertida, quan la comences a llegir ja no pots aturar. Té d'especial que una persona normal i corrent es converteixi en un ratolí Els dibuixos m'han agradat molt, sobretot com dibuixa l' àvia i les bruixes. Tanmateix, jo proposaria algun canvi, com per exemple que: •

la Reina de les Bruixes seria més repel·lent si sigués un extraterrestre.

•

el narrador-protagonista podria haver-se convertit no en ratolí, sinó en un gran monstre perillós i depredador.

•

les bruixes haurien d’haver estat homes perquè serien més perilloses i més malvades.

•

l’acció hagués passat en un lloc més important com a La Casa Blanca.

2. Quina part de la història t’ha semblat més interessant o divertida? Per què? La part que m'ha semblat més divertida és quan el fillet i l’àvia volen convertir les bruixes en ratolins perquè m’ha agradat la idea que les bruixes es converteixin en ratolins. 3. Quin personatge t’ha agradat més i quin més poc? Per què? El que més m’ha agradat ha estat el fillet, perquè a ell li passa tota l'acció i fa de tot. Les que menys m’han agradat han estat les bruixes perquè ajudaven a la Reina de les Bruixes a eliminar els fillets del món.

4. T’ha agradat el final de la història? Per què? Què canviaries? Quin final t’havies imaginat? Per què? Sí que me va agradar el final, és la millor part perquè passa de tot, el fillet i l’àvia transformen unes bruixes en ratolins. Proposaria que el fillet hagués tornat a ser una persona i no un ratolí perquè a quasi totes les novel·les al protagonista li passa alguna cosa dolenta i després torna a estar bé. 5/ A qui recomanaries la novel·la i per quines raons? A les persones a qui els agradi llegir molt llibres de fantasia perquè jo crec que aquesta novel·la fantàstica els agradaria molt. Lorena Kleinhans Carballo 1r. d'ESO B

El llibre Les bruixes ens ha agradat molt perquè l'hem trobat molt interessant i divertit, quan acabàvem els capítols, ens deixaven amb intriga. Té d’especial que és un llibre únic i que té molta fantasia i imaginació perquè les bruixes no són com trobem que haurien de ser i fan màgia, com quan la Reina de les Bruixes fa la fórmula per transformar els nens en ratolins. Iris Martínez Menéndez Bibiana Roman Hitar 1r. d'ESO B

Aquesta novel·la m’ha agradat molt perquè se nota que l’autor a l’hora d’escriure ha pensat com a fillets de la nostra edat i això la fa molt especial. L'acció i els fets de la història fan que el llibre sigui diferent i divertit. Jo crec que les il·lustracions fan que sigui més fàcil imaginar el que ens conten. La part de la història més divertida i interessant ha estat, per a mi, el final, quan el fillet havia d'entrar a la cuina per posar la dosi al menjar de les bruixes, perquè ha estat un moment que no sabies si se'n sortiria.

El personatge que m’ha agradat més ha estat l’àvia perquè encara que el seu nét l'hagin convertit en un ratolí ella l'ha estimat igual. El personatge que m’ha agradat menys ha estat la Reina de les Bruixes perquè té una cara lletgíssima.

El final de la història m’ha agrada perquè ha acabat bé, però l’he trobat molt obert, jo canviaria que el final no fos tan obert. El final que jo m’havia imaginat era semblant, però jo em pensava que el protagonista tornaria a ser un fillet.

Jo recomanaria la novel·la als primers (1r. d'ESO A, 1r. d'ESO C...) perquè semblava que l’havia escrita un fillet de la nostra edat. Júlia Moll Barber 1r. d'ESO B

La novel·la m'ha agradat molt perquè tracta d'uns fets imaginaris que a la realitat mai haurien passat i a mi m'agradaria veure'ls. Té una cosa en especial que m'agradaria dir-la: quan les bruixes converteixen en Bruno i el nen protagonista en ratolins i de veritat no existeixen ni bruixes ni nens que es converteixin en ratolins. Hi ha uns fets que fan que el llibre sigui diferent, que són els següents: l'existència de bruixes; que hi hagi nens que es convertesquin en ratolins, i les pocions màgiques. He vist que els dibuixos reflecteixen perfectament la part més descriptiva del text, són molt realistes i expressius. El nus de la història m'ha semblat molt divertit perquè intervenen més personatges, hi ha més acció i es allà on es desenvolupa el contingut de la narració. El protagonista de la novel·la és un dels personatges que m’ha agradat més perquè no vol que l’àvia es posi trista quan el cuiner li talla la cua o quan les bruixes el converteixen en ratolí. La Reina de les Bruixes és un dels personatges que no m’ha agradat perquè vol matar tots els nens del món. El final de la història m’ha agradat molt perquè el protagonista i l’àvia volen anar al castell de les bruixes i eliminar-les totes, però jo canviaria una cosa, que la Reina de les Bruixes anés al castell i avisés les altres. Jo m’havia imaginat que al final, a les bruixes, la poció no els faria efecte i que l’àvia i el nen protagonista tornessin intentar matar totes les bruixes del món perquè si la poció l’havien fabricat les bruixes hi haurien tirat unes gotes d’una altra poció que a elles no els fes efecte. Jo recomanaria la novel·la al meu amic Gerard, perquè a ell li agraden molt les novel·les fantàstiques. Marc Moll Llorens 1r. d'ESO B

La novel·la Les bruixes m'ha agradat molt perquè ha estat molt divertida i entretinguda, ja que el protagonista ha passat per una sèrie de problemes amb molta tensió, a causa de que és molt atrevit i que el seu amic en Bruno és molt peresós, i sempre ha de ser el protagonista qui l'ha de salvar. Les bruixes és una novel·la fantàstica, amb fets inversemblants, com per exemple: la transformació del protagonista i en Bruno en ratolins; els poders de la Reina de les Bruixes; l'existència de les bruixes, etc. En aquest llibre, l'autor s'ha posat en el lloc d'un nen per fer que la novel·la sigui més atractiva i diferent. Així, ha creat les bruixes i la seva reina, amb aquelles cares tan repugnants i totes les seves característiques i la fórmula que converteix les filletes i fillets en ratolins; També destacaria l'amistat entre el protagonista i l'àvia, les il·lustracions per no escriure tantes descripcions avorrides i el perill a què el nen s'enfronta. Jo opín que les il·lustracions, a part de estar molt ben encertades, també ajuden a fer més àgil la lectura. La part que m'ha semblat més interessant ha estat quan una de les bruixes que era dins la sala de ball ha dit caca de gos i han capturat el protagonista i l'han transformat en un ratolí, perquè no sabia què li passaria o què li farien aquelles dones i si en sortiria viu. El personatge que m'ha agradat més ha estat el protagonista perquè ha estat molt valent i atrevit en tot moment i no s'ha fet enrere, ni tan sols quan era un ratolí. El personatge que m'ha agradat menys ha estat la Reina de les Bruixes, perquè ha posat el protagonista en molts de problemes i situacions delicades. El final de la història no m'ha agradat gaire, perquè és un final un poc obert i et deixa amb ganes de saber el que passarà. Jo canviaria el final obert per un de tancat, perquè així sabríem com acaba la història i la novel·la hagués quedat millor. Jo m'havia imaginat que acabaria que l'àvia i el protagonista derrotaven totes les bruixes del món, perquè així viurien fora de perill de les bruixes per sempre més. Jo recomanaria la novel·la a tota la gent del món, perquè ha estat molt interessant i mostra fins a quin punt pot arribar l'amor d'una àvia per el seu nét. Antoni Pons Bosch 1r. d'ESO B 39

L’obra Les bruixes ha estat una de les úniques novel·les que m’ha agradat, més ben dit, és la meva preferida. És molt especial, interessant, misteriosa, divertida, original, és molt diferent a les altres obres, ja que no té un final molt feliç. És una novel·la que està escrita per a lectors i lectores de la nostra edat, ja que el protagonista és un fillet de set anys i l’antagonista és un adult, exactament, una bruixa. Les il·lustracions es presenten en blanc i negre. A mi, personalment, m’agraden més unes il·lustracions en color. Però trob que són uns il·lustracions molt originals, complicades i divertides. Tota la història ha estat molt divertida, però la part que m’ha agradat més ha estat quan el nen, ja convertit en ratolí, va anar a robar la poció de la Reina de les Bruixes a la seva habitació. El meu personatge preferit és l’àvia de protagonista, perquè és un personatge molt reservat, misteriós, interessant, il·lusionat... El personatge que m’agrada menys és en Bruno Jenkins, perquè és antipàtic, golafre... A mi m’agrada més un final tancat, m’agrada saber com acaba. M’hagués agradat que, en dos capítols, haguessin contat com entraven al castell, com convertien les bruixes en ratolins... Jo la recomanaria a fillets i filletes aficionats a la lectura, més o menys de la meva edat. Mariona Barceló Genestar 1r. d'ESO C

La novel·la Les Bruixes de Roald Dahl m'ha agradat bastant. És divertida i al protagonista li passen moltes coses interessants. La part del llibre que més m'ha agradat és quan el nen es converteix en ratolí i va la cuina per enverinar les bruixes i li tallen la cua. Aquest fragment em va fer molta gràcia perquè, pobre, li devia de fer molt de mal! Les il·lustracions m'han agradat perquè t'ajuden a saber amb més exactitud com són els personatges. El personatge que més m'ha agradat és el nen perquè a ell li passen les aventures, és simpàtic i no només pensa amb ell, sinó que vol ajudar els altres i junt amb la seva àvia volen alliberar el món de la maldat de les bruixes, que són repugnants i dolentes i només volen desfer-se de tots els nens del món. Els personatges que menys m'han agradat no són les bruixes, sinó que són els pares d'en Bruno Jenkins perquè són aquella típica parella que només pensa amb ella i no es preocupa del seu fill i que quan veuen que es un ratolí no el volen perquè els ratolins els fan fàstic. Em vaig quedar un poc desil·lusionada en llegir el final de la història perquè es podria dir que no té fi i no t'explica si al final acaben derrotant les bruixes o no, i et quedes amb la intriga. Jo m'esperava que t'explicarien que el nen i l'àvia aconseguien derrotar les bruixes i aconseguien tornar el nen a la normalitat. Júlia Coll Marquès 1r. d'ESO C

La novel·la Les Bruixes de Roald Dahl és bona, m'ha agradat bastant. És entretinguda, amb un munt d'aventures que els passen als personatges. És aquella sensació de tenir ganes de llegir un altre fragment del llibre, perquè mai saps el que pot passar. El moment en què el fillet entra dins la sala i es produeix la reunió es fa molt intrigant, ja que tens por de que el vegin i el convertesquin en ratolí. Les il·lustracions de Quentin Blake fan que Roald Dahl s'eviti fer aquelles llargues i cansades descripcions que trobes en algunes novel·les i pots imaginar-te la història d'una manera més real. El millor moment del llibre és quan el fillet (que ja és un ratolí) entra dins de la cuina i li passen moltes aventures. Ha de passar per un munt d'obstacles que el posen en perill. Aquest moment es posa molt interessant i et fa ganes de veure el que succeeix. El personatges que més m'han agradat són el fillet i l'àvia. El fillet és el protagonista i descobreix moltes coses que no sabia anteriorment. A més és una persona que pensa en els altres i fa el possible per ajudar-los. L'àvia és una persona fascinant, que ajuda el seu nét en totes les circumstàncies. El personatges que menys m'han agradat són els pares d'en Bruno, perquè són dues persones que sempre es queixen, a més són rics, malcriats i no pensen en els altres, sinó que en ells mateixos. El final de la historia m'ha deixat un poc bocabadada, perquè no defineix ben bé com acaba. Ens diu que l'àvia i el fillet es proposen eliminar totes les bruixes del món, però el que no ens diu és si ho aconsegueixen. M'hagués agradat que el final estigués una mica més definit, però a la vegada està molt bé d'aquesta manera. Jo m'imagino que per la manera que diuen que volen eliminar les bruixes, ho aconsegueixen. Aquesta novel·la la recomanaria a qualsevol fillet/a de la meva edat, perquè si són més grans ja no els farà gràcia aquesta història. També perquè és molt entretinguda i divertida. Irina Caules Colomar 1r. d'ESO C

Les bruixes, de Roald Dahl, m'ha agradat molt. Ha estat divertida i interessant, tot i que no m'agraden els temes de bruixes, aquesta novel·la ha aconseguit enganxar-me. M'ha agradat que l'autor de la novel·la es posi en el lloc dels fillets i filletes. A més, fa despertar la imaginació, com que no descriu tots els personatges, te'ls has d'imaginar. Així i tot, els que descriu també te'ls imagines i els caracteritzes amb alguns trets físics. Les il·lustracions t'ajuden a entendre millor la història i els personatges. La part que m'ha semblat més divertida és quan el nen protagonista, convertit en ratolí, va a tirar la poció a l'olla del menjar de les bruixes. M'ha agradat perquè, per a mi, és la part amb més acció i més emocionant. M'ha fascinat el personatge de l'àvia perquè és molt valenta i forta. Tot i passar una malaltia i que el seu nét es converteix en un ratolí, segueix endavant, estimant igual o més el seu nét i perseguint bruixes. El personatge del pare d'en Bruno l'he trobat molt antipàtic i mala persona. És tot el contrari que l'àvia. Quan veu el seu fill convertit en ratolí s'enfada i no es preocupa com a massa. El trob un mal pare que no dóna exemple al seu fill. El desenllaç de la història no és que no m’hagi agradat, però m’ha sorprès. M’esperava que el nen quedés ratolí, i així és, però esperava que l’àvia contés com les bruixes li van tallar un dit i que es resolgués el conflicte amb les bruixes i s’eliminessin totes. Trob que el final és massa llarg i ràpid. Podria acabar un poc més bé, que eliminen totes les bruixes o que el final expliqués amb més exactitud el darrer capítol. Recomanaria aquest llibre a tota aquella gent, petits i grans, que els hi agradi els llibres fantàstics, amb éssers irreals, en aquest cas les bruixes. Encara que si no t’agraden aquests temes també el recoman, perquè a mi tampoc no m’agraden aquest tipus de novel·la i, en canvi, aquesta m’ha encantat. Joan Coll Muñoz 1r. d'ESO C 43

La novel·la m'ha agradat un poc perquè és un poc interessant, però a mi no m'agraden gaire les històries d'aquest tipus. Té d'especial que fa imaginar-te molt bé els personatges. El que fa que aquesta historia sigui diferent i especial és que les bruixes estiguin a un hotel i que transformin dos nins en ratolins i que facin una reunió cada any. Les il·lustracions estan ben fetes perquè fan que t'imaginis els fets, i a la vegada ja te donen una idea de com són els personatges. El fragment que m'ha semblat més interessant és quan l'àvia, el nin i en Bruno volen transformar les bruixes en ratolins perquè t'intriga i et dóna alegria quan les bruixes es tornen ratolins. El final de la història és un poc trist perquè el nin es queda ratolí. Canviaria que, al final de la història, el nin es torni a quedar nin com sempre. M'havia imaginat que succeiria així, que després de la victòria de transformar les bruixes en ratolins, el nin seria nin per sempre. Recomanaria la novel·la a la gent a qui li agradin les històries de bruixes , d'éssers fantàstics i de personatges irreals. Xavier Florit Mesquida 1r. d'ESO C

A mi m'ha agradat la novel·la Les bruixes perquè no havia llegit mai una novel·la sobre bruixes (i molt menys de bruixes de debò), vull dir que no sabia que les bruixes de debò tenguin la saliva blava o que no tenguin dits en els peus. A mi, quan llegia aquesta part de la novel·la, això em va semblar fascinant. Aquesta novel·la té d'espacial que les bruixes de debò tenguin la saliva blava, siguin calbes, no tenguin dits en els peus i tenguin unes urpes tan llargues. Per a mi aquesta part és molt especial per si algun dia trobo una bruixa pel carrer, he de saber actuar si m'arriba a passar... Aquesta història és molt diferent a les que jo sol llegir perquè jo no havia llegit mai cap llibre de bruixes i molt menys un de bruixes de debò. Per a mi les il·lustracions són un poc infantils i podrien tenir un poc de color. La part que més m'ha agradat és la reunió de bruixes. Aquesta part és molt bona pel fet que la Reina de les Bruixes quan xerra pronuncia z en lloc de s, i que es lleven les perruques, les sabates i els guants. El personatge que més m'ha agradat és la Reina de les Bruixes perquè és molt malvada, però al final no se'n surt amb la seva. El cas és que els malvats mai se surten amb la seva. Hi hauria d'haver una història en què els malvats triomfessin, però faria massa por. A tothom li agrada que els personatges protagonistes guanyin, però a mi ja em comença a avorrir. El personatge que menys m'ha agradat és en Bruno perquè és un golafre i sempre la pífia. Per a mi el final ha estat com m'esperava. Canviaria que, per molt que he dit que no volia que es morís la Reina de les Bruixes, tot el món es dormís durant mil anys i que les bruixes no es tornessin a despertar mai més, però els altres personatges, sí. Aquesta és una novel·la que no llegeix qualsevol, vull dir que aquest casta de novel·les són per les persones que els hi encanti llegir novel·les tan llargues i estranyes (amb això de estranyes vull dir que no són corrents perquè els llibres de bruixes no solen agradar). Esperança Frau Anglada 1r. d'ESO C 45

La novel·la m'ha agradat molt perquè és molt divertida i perquè quasi tots els personatges se converteixen en animals. La novel·la té d'especial que el personatge de la història se converteix en ratolí i la seva àvia l'ajuda a fer desaparèixer la Reina de les Bruixes i les altres bruixes. Hi ha un element que fa que la novel·la sigui atractiva i diferent, aquest element és quan la Reina de les Bruixes i les altres bruixes se converteixen en ratolins. Hi ha massa poques il·lustracions i haurien de ser en color. La part que m'ha semblat més interessant i divertida ha estat la part en què les bruixes es converteixen en ratolins. El personatge que m'ha agradat més ha estat el nen protagonista perquè passa moltes aventures. El personatge que menys m'ha agradat ha estat la Reina de les Bruixes perquè vol fer desaparèixer tots els nens de tot el món. El que no m'ha agradat gens ha estat el final de la història perquè no acaba bé. Per acabar bé hauria d'acabar que el nen protagonista i en Bruno se converteixen una altra vegada en humans. Jo m'havia imaginat un final diferent. El final que jo m'imaginava era que el nen protagonista i en Bruno se tornaven a convertir en humans. Aquesta novel·la la recomanaria a tota la gent a qui li agradi llegir perquè aquesta història m'ha agradat molt. Abril Gomila Allès 1r. d'ESO C

La novel·la Les Bruixes m'ha agradat molt perquè trob que té uns personatges molt divertits i simpàtics, entre ells s'ho passen molt bé. El personatge que més m’ha agradat és en Bruno Jenkins perquè sempre està menjant plàtans, i sembla un bon al·lot. El que menys m’ha agradat és el pare d’en Bruno, perquè és un antipàtic. Trob que la novel·la té moltes coses bones, com els sentiments que té l’àvia cap al protagonista, però a mi, sobretot, m'ha cridat l'atenció la part en què el protagonista es converteix en ratolí. El llibre té moltes il·lustracions i, per a mi, això es una cosa bona, sobretot per guiar-nos dins la història, i per saber com són els personatges més detalladament. A mi m’agraden molt les il·lustracions perquè les trob gracioses i curioses, però estarien millor pintades en color. La història té un final obert, ja que sembla que la deixa a mitges, per això trob que quedaria millor si el nen acabés com a nen, no com a ratolí. Jo recomanaria aquesta novel·la a tots els públics, de dos, tres o més anys, encara que sigui una persona de vuitanta anys, perquè trob que no té res de dolent, és a dir, que no suposa cap mala influència. Marta Moll Pons 1r. d'ESO C

La novel·la m'ha agradat molt perquè, com és de ficció, pot passar-hi qualsevol cosa. L'element principal que fa que els lectors la llegesquin és com són els personatges, com xerren, com fan les accions,etc. Les il·lustracions estan bé, però seria millor si Quentin Blake les fes més clares. La part que més m'ha agradat ha sigut quan els dos personatges es convertien en ratolins perquè és un fet divertit. El personatge que menys m'ha agradat ha sigut en Bruno perquè no es tan intrigant i divertit com el altres personatges, i no fa tantes accions. I el personatge que més m'ha agradat és el nen protagonista, perquè fa quasi totes les accions i és divertit i el seu personatge està molt ben fet. No m'esperava aquest final, pensava que el nen protagonista (que es va convertir en ratolí) tornaria a ser un humà i que totes les bruixes del món desapareixerien. Recomanaria aquest llibre a tot el que li agradi la ficció, la fantasia i sobretot que li agradi llegir. Zoe Montagud Rubio 1r. d'ESO C

Aquest llibre està escrit d'una forma molt bona de llegir; la forma en què ha explicat com era la Reina de les Bruixes és fantàstica, i ho feia d'una manera que te l'havies d'imaginar. Aquest autor ha escrit altres libres i tots m'han agradat molt, com per exemple: Matilda, Charlie en la fábrica de chocolate, etc. Un fragment que m'ha agradat molt ha estat quan el fillet estava jugant damunt un arbre i una bruixa hi va anar i se li va posar davall l'arbre i la bruixa li va dir: -Si vols aquesta serp que te duc baixa aquí. I el fillet no li va fer cas i va quedar dalt l'arbre durant hores fins que hi va anar la seva àvia i li va dir que es tractava d'una bruixa i el fillet es va quedar espantat. Un altre moment va ser quan el fillet va entrar dins una sala de l'hotel on s'hi reunien totes les bruixes cada any, i el fillet va escoltar tota l'estona el que deien les bruixes i les bruixes el van veure i el van convertir en un ratolí, i ara és un ratolí i ho serà sempre. Ricardo Recasens Camps 1r. d'ESO C

L'obra literària Les Bruixes m'ha agradat molt perquè és una novel·la entretinguda i molt divertida; té uns personatges ficticis, les bruixes, i altres reals com: l'àvia, el protagonista, en Bruno Jenkins... La novel·la té d'especial que l'autor ha tingut molta imaginació a l'hora d'escriure la història i això m’ha entusiasmat. Els elements que fan que la història sigui atractiva i diferent són els personatges que hi apareixen, principalment les bruixes, perquè sense elles la història no seria el mateix. Les il·lustracions estan bé, es podrien millorar. Tanmateix, opin que estan prou bé. La part què m’ha semblat més interessant ha estat el desenllaç, és la part més intrigant de la història perquè ja que t’has llegit quasi tot el llibre fa ganes saber com es resoldran els conflictes de la narració. A mi m’ha semblat que el personatge més divertit i que m’ha agradat més ha estat el fillet protagonista perquè és el personatge que més intervé en la història i perquè ell és el narrador que conta els fets. I els que menys m’han agradat han estat els pares d'en Bruno Jenkins perquè són dues persones molt incrèduls, ja que no creien a l’àvia quan en Bruno s’havia convertit en un ratolí. El desenllaç de la història m’ha agradat i no m’ha agradat perquè no és el final que jo m’esperava i és un poc estrany, està bé la part en què les bruixes es converteixen en ratolins, però el final no m’ha agradat gaire perquè el protagonista segueix siguent un ratolí i jo no m’esperava aquest final. Jo canviaria el desenllaç, faria que el fillet tornés a ser un fillet. No canviaria res més perquè la resta dels fets estan molt bé. Jo recomanaria la novel·la a tots els fillets/es a qui els agradi llegir perquè estic segura que aquesta història els agradarà molt. Estela Ruz Arroyo 1r. d'ESO C 50

A mi m’ha agradat molt Les Bruixes perquè m’agraden molt les novel·les d'aventures, misteri i, sobretot, les històries en què hi hagi personatges fantàstics. El que jo crec que té d’especial és que l’autor té molta imaginació, perquè que les bruixes no tinguin dits als peus... El que fa que Les Bruixes sigui atractiva o diferent és l’amistat que hi ha entre l’avià i el fillet, perquè es cuiden molt entre ells. El que m’ha agradat més de tot és quan la Reina de les Bruixes xerra, perquè la lletra s la pronuncia z, i fa molta gràcia. Els personatges que m’han agradat més han estat les bruixes perquè fan molta por. I el que menys, la Reina de les Bruixes, perquè fa molta por, és molt malvada i molt lletja. El final de la novel·la ha estat bé, però el que canviaria seria que, quan acaba, en Bruno i l’àvia tiressin les bruixes i la Reina de les Bruixes a un barranc. Jo recomanaria la novel·la a na Sara, que és una amiga meva, perquè li agrada molt llegir. Anna Taltavull Pons 1r. d'ESO C

El llibre m'ha agradat perquè és bo d'entendre i el tema és atractiu i interessant. La part que més m'ha agradat és quan les bruixes es transformen en ratolins. Els personatge que més m'ha agradat és el nen perquè és molt valent, intel·ligent i creatiu. El final de la història m'ha agradat perquè el nen i l'àvia volen acabar per sempre amb totes les bruixes del món. Joana Maria Salord Seguí Eulàlia Salord Petrus 1r. d'ESO C

A mi, la novel·la no m'ha desagradat perquè els personatges són divertits, enginyosos, la trama és interessant i creativa i la idea de voler fer veure que les bruixes aparenten ser dones normals és bastant bona i bastant original. Però, per altra banda, el tema de les bruixes (almenys a la nostra edat) ja és molt poc creïble. El que m'ha agradat especialment d'aquesta novel·la és la idea de reflectir etapes de la vida d'una persona als llibres, és una cosa que m'agrada molt perquè només llegint aquest llibre ja et pots imaginar com vivia Roald Dahl. Les il·lustracions, en general, estan bastant bé perquè van molt lligades al text, és a dir, totes les accions un poc rellevants que passen al text apareixen a les il·lustracions de Quentin Blake. Les parts de la història que he trobat més interessants i que més gust he pres mentre les llegia són: quan l'àvia li conta històries al seu nét sobre les bruixes i li diu com reconèixerles perquè és interessant i sembla que l'àvia t'ho estigui contant a tu mateix; i a la cuina, quan el fillet, ja convertit en ratolí, aboca la poció a la sopa de les bruixes. Aquest fragment l'he trobat graciós perquè és divertit veure (a les il·lustracions) i llegir (al text) com el ratolí fuig dels cuiners que el volen caçar per matar-lo. El personatge que m'ha agradat més de la història és l'àvia perquè sempre ha estat al costat del nen per ajudar-lo en tot i, per molt ratolí que fos el noi, se l'estimava igual o més que quan era un al·lot com qualsevol altre. En canvi, el personatge que menys m'ha agradat ha estat en Bruno perquè, com els seu pares, és un fillet molt antipàtic i malcriat. El final de la història, a mi, personalment, no m'ha agradat. No m'ha agradat perquè, primera: és molt obert i ens deixa massa amb les ganes de conèixer el que passarà i, senzillament, no passarà res. I segona: això d'eliminar totes les bruixes del món... Aquí Dahl es va passar perquè exterminar qualsevol raça duu temps, i a l'àvia, el que és temps, no li sobra precisament.

Aquesta novel·la jo la recomanaria a les persones que, per suposat, els agradi llegir i a tothom (pares, mares, fills, avis, àvies, filles...) Perquè aquest llibre ens mostra que hi ha que entendre les persones i estimar-les tal com són. Miquel Cànovas Barceló 1r. d'ESO A