EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES DE FIGARÒ-MONTMANY Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937), rebia l’encàrrec de l’AlcaldeJOSEP SURRIBAS I BARNILS (Figaró-Montmany, 1867 – 1935), de construir el nou edifici consistorial, dins el casc antic de la població, davant l'Hostal Congost i prop del pont que porta al ferrocarril, fou inaugurat el primer d'abril de 1922; en aquells anys el nombre d’habitants no arribava als 500, i quan es tancava l’any 2012 s’assolien els 1.103 veïns de dret. En relació a l’edifici de l’Ajuntament i Escoles de Figaró, el Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME , http://vptmod.blogspot.com.es/2008/12/el-figar-escoles.html , li atribueix l’autoria a l’arquitecte Josep María Miró Gibernau ( Vilanova i la Geltrú , 1889-1966) Al primer pis hi havia l'escola i arxiu municipal, als baixos la vivenda del mestre/a, i les oficines municipals. Amb el anys l’edifici es va anar degradant, i al desembre de 1998 les oficines es van traslladar a l'antic casino del poble, per tal de rehabilitarlo, a l'octubre de 1999 tornava a ser la Casa de la Vila . La descripció tècnica ens diu; les parets exteriors estan arrebossades en color blanc amb esgrafiats florals al voltant de les finestres i sanefes de botons ceràmics sobre les especials i elegants finestres de la part frontal de la planta baixa i també entre la segona i tercera planta del cos principal de l'edifici.
La teulada, coberta de teules ceràmiques de color verd i dibuixos geomètrics, sobrepassa amplament les parets de l'edifici amb un ràfec sostingut per mènsules que també tenen dibuixos geomètrics entre elles. L'interior, molt modificat per les nombroses reformes ha estat adequat per albergar l'ajuntament i ha perdut bona part dels elements modernistes isolats en punts concrets com l'escala i detalls ornamentals. La casa es troba en bones condicions de conservació. El topònim em feia pensar que trobaria un escut parlant amb la presència de la representació d’ambos nuclis que composen ara el municipi, alguna cosa com una figuera, i/o uns fruits d’aquest arbre dalt d’una muntanya. Em sorprenia – relativament – veure que tenen un peix , que representa sant Rafael.