IN MEMORIAN DE L’ESCOLA DE SANT PERE DE LLOBERA. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA El Tomás Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés en el llarg camí que ens portaria des de Vallès Occidental fins a la capital de la comarca de l’Urgell on assistiríem al lliurament dels premis Culturalia 2017, ens aturàvem a retratar la que fou església parroquial de Llobera, advocada a Sant Pere, com ho és també l’actual situada al nucli de l’Hostal.
Llegia que va ser consagrada el 1037 amb dotació de Bonfill de Sanç, senyor de Llobera i la seva muller Amaltruda, germana del bisbe d'Urgell sant Eribau.
El 1072 Em fa el seu testament amb alguens donacions a Sant Pere.
El 1087 Humbert Guitard i Ermessenda donen a Santa Maria de Solsona un alou de Llobera, amb els cementiris i els drets que tenien sobre Sant Pere.
Es conserven diversos capbreus des del segle XIV.
En el capbreu parroquial del segle XIV ens apareix la parròquia ja totalment estructurada i les seves sufragànies, que perduren fins al segle XIX
El capbreu parroquial de 1565-1569 parla d'un altar de Sant Miquel dins l'església de Llobera.
El 1897 són suprimides les sufragànies i s'hi incorporà amb la categoria d'església d'ajuda la de Sant Pere de Perecamps.
Patrimoni Gencat ens diu que l’església parroquial de Sant Pere està ubicada al poble de Llobera, totalment disseminat, a l'esquerra de la riera de Sanaüja, a 855 metres prop de les restes del Castell de Llobera.