IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PARROQUIALS DE PUIG-REIG. EL BERGUEDÀ Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista : Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts. Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme. Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO: http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2 I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat. La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM. Llegia que la proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció : Quasi el 40% en Centres religiosos Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930. Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ . La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’. De la fitxa que confegien la Rosa Serra Rotés i el Jordi Piñero, per al Mapa de Patrimoni de Puig-Reig, a la comarca del Berguedà, reprodueixo el que diuen en relació a l’ Escola dita de Sant Martí, Anunciata, de les Monges o Parroquials.
Es tracta d'un edifici d'estructura massissa format per dos cossos laterals simètrics de planta rectangular, separats per altre cos central que, en la façana posterior, sobresurt en planta. Els cossos laterals es van destinar a aules i a residència de la comunitat religiosa, i el cos central a recepció i distribuïdor de plantes. Per tota la façana s'obren grans finestrals que conserven els quarterons originals, i permeten l'entrada de llum. Els materials utilitzats són la pedra, ben polida i unida amb morter, el maó vist per emmarcaments de portes i finestres, i la teula àrab en