ESCOLA DE SANT RAMON DE PENYAFORT DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS. Continuava la meva recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, superats llargament els 1 100, ja podem afirmar que almenys a Catalunya, un bon nombre dels habitants ja sabia llegir i escriure, abans que els sàtrapa decidís immolar més d’un milió de persones a la seva supèrbia.
Retratava la façana de l’Escola Sant Ramon de Penyafort , de la que llegia; es desconeix la data de la seva construcció, se sap però que a l'any 1802 s'hi estatja el rei Ferran VII. Aquesta circumstància va fer considerar seriosament la possibilitat d’ensorrar l’edifici com a mesura per evitar el ‘contagi’ del virus absolutista.
L'any 1886 s'hi instal•la un col•legi portat per seglars, però tres anys més tard se'n fa càrrec la Congregació del Fills de la Sagrada Família, que tenien llogat l'edifici al seu propietari, el VII marquès d'Alfarràs, Juan Desvalls y de Amat.
L'any 1899 consta com a nou propietari de l'edifici el bisbe Josep Morgades i Gili (Vilafranca del Penedès, 9 d'octubre de 1826 - Barcelona, 8 de gener de 1901)
L'any 1926 s'hi celebra la primera Exposició d'Arts del Penedès.
A mitjans dels anys 70, es reforma la capella del col•legi, segons projecte de l'arquitecte Josep Brugal i Fortuny. La descripció tècnica ens diu; casa - palau que fa cantonada, de planta rectangular. Consta de planta semisoterrani, planta baixa, entresol i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a diverses aigües. Hi ha un gran pati central de planta quadrada amb portals adintellats a la planta baixa, balcons