IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PARROQUIAL DE MIRAMAR. FIGUEROLA DEL CAMP. TARRAGONA. CATALUNYA Quan començàvem la recerca sistemàtica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, havíem recollit ja una bona part dels edificis que s’aixecaven en el períodes la Mancomunitat, i posteriorment per la Generalitat durant la II República.
Teníem clar però, que l’ensenyament a Catalunya s’iniciava molt abans, i que ho feia en bona mesura a l’ombra de l’església catòlica, recordeu el doble significat del molt ‘escolà’ en la nostra llengua, oi?.
Bona part de les cases rectorals de Catalunya aixoplugaven escoles parroquials on rectors i/o vicaris ensenyaven les primeres lletres a la mainada, vindrien més tard les ordes religioses que atendrien separadament nens i nenes, i quan la reivindicació de l’ensenyament era un clam generalitzat, el ESTADO es posava a la feina, ho feia però de forma defensiva – per eliminar la influencia de l’església- més que per la convicció de que l’educació ÉS UN DRET CIUTADÀ.
Havia sentit el testimoni d’una persona que ho va viure a la parròquia de Santa Maria de Matamala, comarca del Ripollès, Girona, Catalunya.
Sembla que la darrera persona que m’ho podria haver confirmat al nucli de Miramar era el Joan Queralt Sanahuja ( 7-9-1894 + 3.3.1970 )
El lloc des de l’any 1857 tenia alcaldia pedània, i el seu sostre demogràfic s’assolia l’any 1867 amb 162 habitants, que atenen a l’esperança de vida implicaven no menys d’un terç, 54 persones en edat escolar.