IN MEMORIAM DE COL·LEGI I LA CAPELLA DEL SAGRAT COR DE CAMBRILS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA.

IN MEMORIAM DE COL·LEGI I LA CAPELLA DEL SAGRAT COR DE CAMBRILS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL CAMP JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA Feia molt de temps que cercava conèixer l’autor de l’edifici de l’escola i la capella del Sagrat Cor de Cambrils, de la que em facilitaven imatges des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/08/capella-del-sagrat-cor-de-jesus-del.html

El meu signe de zodíac és capricorn i em definia a mi mateix en una entrevista com ‘tossut’, li hagués escaigut millor potser com deia José María Escrivá Albás (Barbastre, província d'Osca, 9 de gener de 1902 - Roma, 1975), declarat Sant per l’església catòlica el 6 d'octubre de 2002 amb el nom de Josep Maria Escrivá de Balaguer, substituir-ho per la ‘ santa

obstinació ‘.

Llegia ; http://www.revistacambrils.com/index.php?reportatge=true&c_noticia=4173 El 14 de desembre de 1880 l’arquebisbe de Tarragona Benet Vilamitjana i Vila (Sant Vicenç de Torelló, província de Barcelona, 1812 - Tarragona, 1888 ) posava la primera pedra de l’escola del Sagrat Cor, en una finca propietat de la família Vidal Gimbernat L’empresa estava promoguda per l’advocat i canonge cambrilenc Benet Vidal i Gimbernat (1827-1907), que també es va preocupar de trobar alguna congregació religiosa disposada a establir-se en aquest col·legi i 1895 donar ensenyament de franc als nens i les nenes del poble. La construcció de l’edifici va durar sis anys, amb el finançament d’algunes de les principals famílies del municipi, fins que, el gener de 1887, hi van començar les classes les religioses carmelites de Santa Joaquima de Vedruna. El mes de maig d’aquell mateix any, iniciaven també classes els religiosos Fills de la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep. Les dues congregacions, dedicades a l’ensenyament de nenes i nens, respectivament, es van distribuir en les dues meitats de l’edifici, a banda i banda de l’església.

L’autor va ser el mestre de cases Francesc Ribot del que ens agradarà rebre més dades, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercataluya@gmail.com

http://www.cambrils.cat/arxiu/fitxers/documents/documents-del-patrimonicultural/documents-de-el-document-del-mes/comunicat-del-cens-d2019alumnes-del2019escola-vedruna-1953 La presència dels religiosos Fills de la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep, s’acabava abruptament el diumenge 28 de juliol de 1895, a les quatre de la tarda, els religiosos de la Sagrada Família van visitar l’ermita de la Mare de Déu del Camí per acomiadar-se de la imatge i, ja de nit, es van dirigir a peu cap a Reus, acompanyats pels guardes rurals i quatre veïns del poble. En aquesta ciutat, el pare superior –Josep Manyanet– ja havia previst de construir un nou col·legi per traslladar-hi la comunitat cambrilenca. Clanxet va escriure aquesta conclusió: “Les sucedió a esta pobre gente lo de la fábula de la oveja y el lobo, que bebiendo éste en la parte superior del arroyo, decía que la oveja le enturbiaba el agua. Los de la Sagrada Familia habiendo hecho mucho bien durante los ocho años que permanecieron en Cambrils, fueron también víctimas del lobo de la envidia”.

No va ser fins al 1900 quan van arribar els Germans de les Escoles Cristianes de La Salle, després que les religioses carmelites de Santa Joaquima de Vedruna es traslladessin a l’edifici que ocupen actualment al carrer de les Creus obra de l’arquitecte RAMON SALAS I RICOMA (Tarragona, 1848-1926). Font : l’excel·lent treball del Dídac Gordillo Bel, L’EDIFICI DE LES ANTIGUES ESCOLES D’AMPOSTA EN RELACIÓ AMB ALTRES OBRES DE RAMON SALAS I RICOMA Antonio Mora Vergés

-----------------------------------------------------------------------------------------Altressí, Els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya; En cal persistir i fer arribar a l’Altíssim les nostres pregaries per la llibertat dels uns i pel retorn en llibertat dels altres.

Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent. https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf Recorda sempre.