Page 1

zonasec Publicació del Poble-sec

Any 17 - Gener 2014

Exemplar gratuït

nº 121

www.zonasec.cat

El nou CSS, més i millor

Entrevista a Jordi Martí, president del GMS i candidat A Barcelona hi ha 40 CSS, amb més de a les primàries del PSC

El Centre de Serveis Socials (CSS) del Poble-sec s'instal·la en un modern 650 professionals. Quatre estan dins edifici de Roser de 620 m2 i tres plantes les fronteres de Sants-Montjuïc (pàg. 5)

Foto: Ana Inés Falcone

La Base, la força del veïnat Ferm defensor del dret a decidir i radicalment crític amb la gestió de la crisi dels governs d’esquerres, Jordi Martí (Barcelona, 1965) es presenta a unes primàries obertes vitals pel PSC. El 29 de març, els ciutadans podran escollir qui serà el candidat socia(pàg. 7) lista que aspiri a l’alcaldia.

Foto: Ana Inés Falcone

La seva salut en bones mans

El ZONA SEC visita el nou Ateneu Cooperatiu del Poble-sec, que albergarà projectes col·laboratius com espais de trobada, menjador popular, cooperatives de consum i un centre de documentació audiovisual entre les principals propostes (pàg. 3)

COMPREM OR fins a 40* E

(Or de 24 quilats) per gram * segons cotització del dia

COMPREM PLATA

0,45 E per gram

Tels. 665 28 99 93 93 426 59 90 Marià Cubí, 78 • Indústria, 146 • Secretari Coloma, 79 • Rosselló, 371

Tamarit, 116

Oh! Pisos

BRASERIA MARISQUERIA

GALIZA - CATALUNYA

Mariscades - Parrillades Combinats - Carns gallegues

Menú diari: 10E Dissabtes i diumenges: 15E Obert de 7 matí a 1.30 matinada divendres i dissabtes fins les 2 matinada

Av. Paral·lel, 99 • Reserves: Tel. 93 441 30 71

Confíenos la venta o alquiler de su vivienda Valoraciones gratuitas Reformas de pisos 93 443 61 00 C/ Blai, 1, Local


zonasec

2 Editorial

nº 121 Gener 2014

editorial/ Equipaments i ateneus, més coixí social Nou CSS del Poble-sec. El barri compta, des d’aquest Nadal, amb un modern i renovat Centre de Serveis Socials (CSS). El passat 24 de desembre una comitiva de l’Ajuntament, liderada per l’alcalde Xavier Trias, oficialitzava l’obertura d’un centre necessari pel barri i que des de feia anys calia actualitzar. Durant la roda de premsa corresponent a l’obertura, l’equip municipal aprofitava per posar de manifest la seva aposta per cobrir les necessitats dels qui ho passen més malament. De la mateixa manera que cal reconèixer les prestacions del nou equipament, també caldria autocrítica per part del consistori. Els ciutadans amb rendes més baixes pateixen segons quines apostes de ciutat. Quines zones de Barcelona en surten beneficiades de la distribució d’inversions? Com afecta el turisme sobre determinats punts de la ciutat?

Neix l’Ateneu La Base. L’esperit de l’Ateneu Llibertari de l’any 1976 ha renascut amb la posada en marxa de l’Ateneu Cooperatiu La Base. En una entrevista recent a l’Altaveu del Poble-sec, tres dels activistes d’aleshores explicaven la seva experiència en un ateneu que ara està situat al barri de Sants i que recentment va celebrar el seu 37è aniversari. Dediquem el tema del mes a la inauguració d’un espai que vol ser un referent de la cultura popular al districte i, perquè no, a Barcelona. Veïns i veïnes de diferents sensibilitats han treballat de valent per posar en marxa un ateneu que a més donarà resposta a problemàtiques concretes dels veïns. A la tradició associativa del barri ja fa uns anys que se li ha sumat la tradició cooperativa. Entre uns i altres el Poble-sec es consolida com un dels barris socialment més actius de la ciutat.

Primàries obertes al PSC. La Federació de Barcelona del PSC aprovava aquest gener el calendari de les eleccions primàries per escollir el candidat a l'alcaldia de Barcelona, que tindran lloc el 29 de març i, en cas que sigui necessària una segona volta, el 5 d'abril. Des del 20 de gener està en vigor el procés de recollida d'avals, que es tancarà l'1 de març. Cal reconèixer la valentia dels socialistes que, en un dels pitjors moments que travessa el PSC, faran un exercici que la ciutadania reclamava des de feia temps. Els candidats oficials, de moment, són: Jordi Martí –a qui dediquem l’entrevista del mes—Carmen de Andrés, Laia Bonet i Manel Fernández. Tot apunta, però, que Jaume Collboni, Carles Martí, Albert Soler i Rocío Martínez-Sampere també entraran a la pugna.

Els reis de la solidaritat se superen El Nadal Solidari torna a omplir de somriures el Poble-sec.

U

na edició més, tant la junta directiva de la Coordinadora d’Entitats, com l’equip tècnic, Bona Voluntat en Acció, Càritas, parròquies del barri, escoles, instituts, associacions i entitats, així com membres voluntaris d’acompanyament a la gent gran i del projecte Baixem al Carrer, van voler ser partícips i d’una de les campanyes de solidaritat més importants del barri, enguany aconseguint uns resultats magnífics: 900 quilos d’aliments i lots de joguines per a 240 infants per al dia de Reis. El president de la Coordinadora d’Entitats, Josep Guzmán, va voler agrair mitjançant un correu electrònic en nom de la

junta directiva de la Coordinadora d’Entitats l’esforç i la feina realitzada de forma desinteressada per part de desenes de voluntaris per tal de concloure de forma molt satisfactòria la campanya del Nadal Solidari 2014, fent especial incidència en la tasca realitzada la nit de Reis, el punt de cloenda de les activitats programades dins la campanya. Frenètica jornada de reis Des de dues setmanes abans del dia de Reis, hi havia distribuïts al barri punts de recollida de joguines, mentre entitats com Bona Voluntat en Acció, parròquies del barri o Càritas designaven els futurs beneficiaris d’aquests lots, en base a la manca de recursos que presentaven les famílies. Per preparar els lots de joguines per a cada nen la nit de Reis, el dispositiu va ser

important: l’equip de voluntaris s’organitzà en dos torns: de 21.00 a 03:00 i de 03.00 a 9:00. El grup que formava el primer torn s’encarregava principalment de la recollida de joguines tant de la Gran Via com dels diversos punts de recollida del barri, així com del desplaçament d’aquestes al CC El Sortidor. El segon torn, ben entrada la matinada, s’encarregava majoritàriament de preparar els lots en funció de les demandes, del nombre d’infants, edat i sexe als quals havien de destinar els lots. El centre cívic va romandre obert fins a les 9 del matí, els Reis Mags tenien temps fins aleshores de passar a buscar el lot de joguines corresponent. Tot plegat, una autèntica marató per als voluntaris, ajudants dels Reis Mags, que mereixen un fort aplaudiment.

Elena Berlanga

Una cavalcada passada per aigua Dissabte 4 de gener el patge Gregori va recórrer el barri en una cercavila des del parc de les Tres Xemeneies en què hi van participar més d’un centenar de persones. Tot i l’estira i arronsa de la pluja, inquietant, els castellers del Poble-sec van poder homenatjar el patge amb un pilar a la seva arribada a la plaça de Santa Madrona.

Clínica Dental Rosal ODONTOLOGÍA - PRÓTESIS Y ESTÉTICA DENTAL ODONTOPEDIATRÍA - IMPLANTOLOGÍA C/ Roser, 21, baixos - 08004 Barcelona - Tel. 93 441 37 20

Escola Infantil

Llar d’infants

APOLO 10 des de 4 mesos

VENDA A L’ENGRÒS • MATERIAL ELÈCTRIC FONTANERIA • ELECTRODOMÈSTICS AIRE CONDICIONAT • SANITARIS

Ampli horari i 12 mesos de servei (obert tot l’any) Mestres i Educadores espec. en Educació Infantil Cuina pròpia, Instal·lacions acollidores Assessorament pediàtric i psicopedagògic

Av. Paral·lel, 110 - 08015 Barcelona - Tel. 933 290 668 www.apolo10.com e-mail: escola@apolo10.com

zonasec Direcció: Enric Mestres

Il·lustracions: David Vila

Redacció: Jordi Molina, Ernest Millet, Elena Berlanga, Marta Tello, Enric Mestres

Publicitat: Ernest Millet (Tel. 699 271 825) ernestmillet@hotmail.com

Maquetació: Enric Mestres

Col·laboracions: Xavier Rodríguez, Maribel Craus, Núria Beltrán, Jordi Llavoré, Josep Mª Torremorell, Castellers Poble-sec, Geganters Poble-sec, Diables del Poble-sec

Fotografia: Ana Inés Fernández

edita: zona sec comunicació

(sempre independents!)

Correcció: Elena Berlanga

La tirada d’aquest zonasec és de 6.000 exemplars

Amb el suport de:

Dep. Legal: B-39.712/1997 zonasec no es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista. Si voleu col·laborar truqueu al telèfon: 93 329 99 52 / 699 73 97 79 Carrer Elkano, 24-26, baixos 08004 Barcelona E-mail: redaccio@zonasec.cat www.zonasec.cat

Aquesta publicació forma part de:


Gener 2014 nº 121

zonasec

Tema del mes 3

La Base: alternatives reals a problemes reals

Del descrèdit del model econòmic actual a nous Des del 25 de gener el Poble-sec compta amb un nou Ateneu Cooperatiu models de consum

(Hortes, 10) que acull projectes autogestionats del barri i per al barri

La Base, ubicat al carrer Hortes, 10

passant pel moviment llibertari, fins a l’activisme del 15-M i altres sensibilitats nodreixen l’ànima del projecte. “Segurament entre nosaltres discrepem en diversos aspectes, però des que vam començar a treballar plegats hem compartit la mateixa necessitat: dotar-nos d’un espai on impulsar projectes a mitjà i llarg termini”, subratlla Aguado. Alternatives reals a problemes reals Des d’aquest 25 de gener La Base serà “un alberg de projectes”. L'autonomia sobre qualsevol tipus de finançament públic o privat permetrà que les activitats que s'hi desenvolupin puguin tenir una vocació de crítica radical i una voluntat de transformació social profunda. “Si volem transformar la nostra societat, és important qüestionar i canviar les nostres pràctiques socials, econòmiques, culturals per d’altres que creiem més justes i igualitàries”, explica David Haro que ho sintetitza així: “donar alternatives reals a problemes reals”. Sota aquest principi, L’Ateneu té previst acollir diversos projectes autònoms. És el cas d’un espai de trobada per compartir el temps lliure, llegir o menjar de carmanyola; o un altre espai de menjador, que rebrà el nom de La Igualitària –el 23 de febrer organitzarà un dinar popular al XV Mercat d'Intercanvi Trocasec

a la plaça Navas—que emularà la tradició de les cantines obreres, amb menús a preus assequibles. “La gran majoria de la gent està d'acord amb principis com la igualtat, la sostenibilitat, la justícia social, l'horitzontalitat, la participació o la democràcia econòmica. Ara han de saber que al seu barri poden trobar una cooperativa de consum, un bar, un club d'informàtica o una biblioteca sota aquests principis”. L’aposta per la sobirania alimentària i el consum responsable serà un dels principals reclams de l’espai. De fet, la cooperativa La Seca es traslladarà a La Base per ampliar la seva oferta i compartir la seva experiència de quatre anys al barri. Més enllà de l'Ateneu Estendre el funcionament de l’Ateneu a d’altres espais de la ciutat és l’objectiu a llarg termini de molts dels activistes que participen del projecte, que desitgen un canvi de model que lligui la viabilitat econòmica amb la social. “Hi ha una crisi del règim capitalista que, de manera cada vegada més evident, genera misèria, exclusió i desigualtat. Davant d’aquesta realitat, cada vegada són més els que ens organitzem per posar en pràctica una altra manera de funcionar”, explica en Marc Serra, que celebra que les organitzacions polítiques més clàssiques s’estiguin contagiant d’aquest funcionament. Per tal de posar en comú diferents experiències similars a d’altres barris de la ciutat, el Poble-sec acollirà unes Jornades de reflexió sobre com impulsar la ‘Ciutat Cooperativa’. “Es tracta de trobar-nos diferents veïns que estem implicats en projectes de canvi social i estendre-ho a l’àmbit quotidià”. Col· lectius com CooperaSec, l’Observatori Metropolità de Barcelona, la Ciutat Invisible i la Comissió de Xarxes Territorials de la XES promouran unes Jornades sota l’enunciat Quins barris cooperatius volem?, previstes per a la primera setmana d’abril a La Base.

Jordi Molina

El sector passa per un bon moment i cada cop més gent s’apunta a fer la compra a aquests establiments, ja sigui per salut o perquè volen canviar el sistema agroeconòmic actual. Alhora s’ha posat de moda encarregar cistelles agroecològiques i s’han obert a la ciutat nous establiments de venda a granel, de proximitat, i de productes ecològics, amb una imatge molt actual i cuidada; i algunes cadenes de supermercats s’han apuntat al carro i comencen a promocionar els productes de proximitat.

Esther Vivas en una imatge d'arxiu

A ZONA SEC hem volgut conèixer com veu la situació l'Esther Vivas, periodista, sociòloga i activista especialitzada en moviments socials alternatius, sobirania alimentària i consum crític. Per a ella, la introducció dels productes de proximitat als supermercats és tan sols "capitalisme vestit de verd", una nova tècnica de màrqueting que no transforma l'agroindustria. Tot i així veu positiu el canvi d’hàbits de consum, alhora que indica que el repte està en “passar a una pràctica que vagi a l’arrel del consum” i en aconseguir un canvi en les polítiques públiques. Creu que “més enllà dels canvis locals i de petita escala, calen canvis d’estructura" i per aconseguir-ho cal “molta pedagogia” i mobilitzar-se. Tot i així, pensa que “els escàndols agroalimentaris” que estem patint en els darrers temps estan aconseguint que la població es replantegi les formes de consum i “obren una oportunitat” per donar pas a nous models de consum i de relacions comercials. Marta Tello El 8 i 15 de febrer, Esther Vivas realitzarà la segona edició del curs 'Qui decideix què mengem?' a l’Ateneu Rebel (Fonthonrada, 32-34), en què analitzarà el model actual i les alternatives existents.

Foto: Laura Roca

ia d’eufòria a La Base. Les darreres inspeccions tècniques s’han superat satisfactòriament i tot està a punt per l’obertura del nou Ateneu Cooperatiu del Poble-sec. Des de l’estiu, la força de treball del veïnat ha estat l’únic motor que, de forma voluntària, ha transformat un local atrotinat del carrer Hortes en un espai de trobada farcit de projectes col·laboratius i autogestionats. El 25 de gener, un pilar dels Castellers del Poble-sec s’enfilarà per escenificar la posada en marxa del que pretén ser un referent de la cultura popular, del cooperativisme i de la lluita veïnal al barri. “Partim d’una crítica global al sistema, però la proposta que fem des de l’Ateneu és de quotidianitat, amb projectes relacionats amb assumptes tant naturals com l’aprenentatge, l’alimentació o el suport mutu”, explica Carlos Aguado, que va sumar al projecte la seva experiència de la universitat lliure La Rimaia. Un dels principals reptes serà, precisament, que l’Ateneu no es converteixi en un espai que només atengui les necessitats dels seus impulsors. “No volem que sigui el nostre xiringuito, sinó un espai on construir comunitat”, diu la Míriam Sánchez, vinculada a l’Assemblea de Barri i a d’altres col· lectius del barri, com Poble-sec per la Independència. “No som radicals en les formes, simplement tenim uns trets polítics clars, però la nostra principal voluntat és avançar cap a una societat més justa”. Ho explica Manel Escriva, fundador del primer Ateneu Llibertari del Poble-sec, l’any 1976, que va acudir a la trucada de La Base per aportar la seva experiència. “Han canviat les èpoques, però les necessitats segueixen sent les mateixes”, diu Escriva, que considera que la Transició va trair els moviments d’esquerres més compromesos. I és que la barreja de sensibilitats és el pal de paller de La Base, que trenca amb l’estereotip sobre les dificultats d’enteniment que, històricament, han tingut les posicions més rupturistes entre elles. Des del moviment okupa,

Foto: Ana Inés Falcone

D

Les cooperatives agroecològiques i la venda de productes ecològics i de proximitat proliferen. Sense sortir del barri tenim dues cooperatives de consum El Carretó i La Seca, que s'ha unit a l’Ateneu La Base.


zonasec

xxx 4 Actualitat

Ol'Green: ''Moltíssimes gràcies, sou molt grans!'' Els Ol’Green agraeixen al seu públic el suport durant la primera edició del programa Oh Happy Day!, en què es van convertir en tercers classificats.

E

ència, gent a qui han tingut l’oportunitat de conèixer, en millora musical, en recorregut i sobretot, en gent que ara són seguidors d’Ol’Green. I és que els Ol’Green acumulen a dia d’avui gairebé 4.500 seguidors a Facebook i 1.800 a Twitter, el que suposa una inimaginable repercussió social, segons admeten. “Quan algú et diu què sent amb el que fas t’adones que l’esforç val la pena. Gaudim i fem gaudir la gent. I això és molt important”.

l passat 21 de desembre TV3 va emetre el darrer dels programes de la primera edició d’Oh Happy Day!, la gran final. Tres corals es disputaven el primer lloc, Deudeveu, Messengers i I ara, concerts, càsting i disc propi Ol’Green, i tot depenia de les votacions del públic, que van assolir Ara per ara, els Ol’Green treballen per acabar de polir el al llarg de la nit xifres molt ajustades. Finalment, però, l’au- seu espectacle, incorporant els temes del programa i posant-ho diència es va tot a punt perquè ja tenen decantar pels l’agenda plena Deudeveu, un grup vocal que de concerts. A va néixer de la banda d’això, unió d’actorsel grup comencantants de çarà ben aviat a buscar noves diferents esveus i ben avicoles de teat prepararan atre musical un càsting. El de Barcelona. 2014, doncs, En segon lloc van quedar els es presenta Messengers carregat, tenint en compte que i tot i partir com a favorits entre els seus del jurat del plans també hi Els Ol'Green als platós de TV3, el dia de la gran final programa, els ha la voluntat Ol’Green, que d’enregistrar un assajen al CC El Sortidor, van quedar en tercera posició, quel- disc propi. Tota la informació sobre el grup, concerts, notícies com inimaginable per al grup fa tant sols 4 mesos. o vídeos la podreu trobar al web www.olgreen.es. El principal objectiu d’Ol’Green en començar l’aventura teleElena Berlanga visiva era donar el millor de si mateixos a cada actuació i gaudir de l’experiència. Va ser així com es van prendre el programa, La final d’Oh Happy Day! al CC El Sortidor com a camí, i es van anar marcant fites a curt termini. Pensaven: El CC El Sortidor va obrir les seves portes dissabte a “Si no ens fan fora a la primera gala ja estarà bé!”, després la nit per projectar a la sala d’actes la gran final del pensaven: “Estaria molt bé arribar a la meitat del concurs...”. I programa en directe. Més d’una trentena de seguidors així successivament, fins a arribar a la gran final. “El programa van acostar-se a l’equipament per gaudir conjuntament i ha estat una experiència increïble, i sense guanyar la final, hem amb un sopar pica-pica de les actuacions del grup verd. guanyat tantes coses...”. Coses que es tradueixen en experi-

La França Hostal per a parelles intimitat, discreció i luxe

Botiga i Oficina: Parlament, 35 • 08015 Barcelona Tels. 93 441 08 66 - 93 443 99 77 / Fax 93 443 98 18 www.serralleriasoyma.com e-mail: serralleriasoyma@hotmail.com

Una finestra a l'Assemblea de Barri

El CIE: barbàrie al Districte de Sants-Montjuïc Les recents denúncies de maltractaments i les pèssimes condicions del Centre de la Zona Franca tornen a posar de manifest que és un espai de vulneració de Drets Humans. A la Zona Franca, entre el barri de la Marina i el Prat de Llobregat, hi ha el Centre d’Internament d’Estrangers. Aquest centre torna a estar a l’ull del huracà mediàtic arran de la mort, el passat desembre, d’un ciutadà Armeni i les denúncies de maltractaments, pallisses i vexacions que han fet varis interns desprès de que el cos d’antiavalots de la Policía Nacional hi entrés reiteradament els tres primers dies de Gener. Des d’organitzacions civils com ara Tanquem els CIE’s, SOS Racisme o Migrastudyum s’està duent a terme accions legals i polítiques per a que s’esclareixin aquest fets i s’assumeixin responsabilitats. La postura és comú i ferma: si no es tanquen els CIE, l’Estat seguirà emparant mecanismes i institucions contràries als Drets Humans. Els Centres d’Internaments d’Estrangers són una fosca realitat a tot l’Estat Espanyol i la Unió Europea. Les persones que hi són internades no han comés cap delicte, perquè no tenir els papers en regla és una falta administrativa, equiparable a tenir el DNI caducat, que no hauria de ser motiu de privació de llibertat ni aquí ni enlloc. Al CIE de la Zona Franca amb capacitat per 226 interns les condicions són pèssimes i preval la seguretat per sobre del benestar de les persones. L’aigua calenta a les dutxes és intermitent i els sistemes de refrigeració absolutament ineficients: fa fred a l’hivern i calor a l’estiu, el menjar és escàs i de valor nutricional clarament insuficient. De nit i durant els caps de setmana no hi ha atenció mèdica. Els interns només poden rebre visita durant 10 minuts al dia separats per una mampara dels seus familiars i amics. L’assistència de traducció és inexistent i els mecanisme per interposar queixes no garanteixen la seguretat jurídica. Som veïns i veïnes d’aquesta barbàrie: No Tanquem els Ulls, Tanquem els CIE.

www.lafransa.com C/ La França Xica, 40 Tel. 93 423 14 17

nº 121 Gener 2014

Comissió Repensar Poble-sec

Més info: www.assemblea.barripoblesec.org @barripoblesec

PRODUCTOS CÁRNICOS COLOM, S.L.

Aprofiteu els nostres descomptes amb 40è aniversari de les nostres botigues al Poble-sec les ofertes dels lots. Demaneu informació! Vedella, porc, pollastre, xai, ESTABLIMENT RECOMANAT PEL CONSELL CATALÀ DE LA PROMOCIÓ AGRÀRIA I ECOLÒGICA

formatge i més productes

Preus especials de vedella de Girona certificada i carn ecològica del Pirineu Central: Blasco de Garay, 42, baixos • 08004 Barcelona Tel. Botiga: 93 441 51 42 • Fax: 93 441 68 63 • Mòbil: 620 91 96 96 • central@calcolom.com

(Ofertes especials de lot només a la botiga de Blasco de Garay, 42)

Vallhonrat, 27 • 08004 Barcelona Telèfon: 93 325 61 42


Gener 2014 nº 121

zonasec

Actualitat 5

El nou Centre de Serveis Socials del Poble-sec, entre els més amplis i moderns de Barcelona El CSS deixa les instal·lacions del centre cívic El Sortidor i s’instal·la a un edifici al carrer Roser amb més de 600 metres quadrats distribuï ts en tres plantes. es dates nadalenques han portat al Poblesec una de les seves principals reivindicacions: un renovat Centre de Serveis Socials (CSS). En realitat, es tracta d’un trasllat. I és que fins ara, aquestes funcions les assumia el Centre Cívic El Sortidor, juntament amb altres serveis municipals. El nou equipament –ubicat al carrer Roser número 15— compta amb tres plantes, 620 metres quadrats de superfície i els últims avenços en seguretat, accessibilitat i noves tecnologies. Tot plegat ha suposat una inversió d'1,3 milions d'euros que el converteixen en un dels CSS més moderns i amb més capacitat de la ciutat. L’alcalde Xavier Trias va assegurar durant la inauguració que l’estrena d’aquest nou equipament “respon a la prioritat que donem des del govern municipal a l’atenció a les persones, especialment a aquelles que estan vivint més dificultats”. L’acte va comptar, també, amb la tinenta d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualat i

Foto: Ajt. BCN

L

345 pisos turístics al barri L’alcalde va prometre donar prioritat a la despesa social i va rebutjar comprar habitatges ocupats, en referència a si el consistori hauria d'haver adquirit pisos del Consell Comarcal del Barcelonès. Segons la comissió Repensar Poble-sec de l’Assemblea de Barri, “molts veïns han hagut de deixar el barri arran de l’elevat preu de la vida i de l’habitatge, mentre tenim 345 pisos turístics al Poble-sec i es calcula que hi podrien haver fins a una desena de desnonaments en els propers mesos”. De fet, es donen casos força paradigmàtics, com en el número 154 del carrer Nou de la Rambla, on hi ha un edifici únicament habitat per turistes, llevat el 1r. 1a.

Trias conversa amb els responsables del CSS durant la visita

Esports, Maite Fandos, que va insistir que qualsevol persona amb dificultats econòmiques vagi als serveis socials, on "no hi ha sostre de despesa per atendre els necessitats”. Segons fonts municipals, el nou equipament donarà assistència als 50.000 veïns dels barris de Poble-sec i Font de la Guatlla i atendrà, principalment, problemàtiques sobre gent gran, estructura familiar, infància i immigració. De fet, després de les primeres setmanes de

feina –abans de la inauguració oficial, el 24 de desembre, el centre ja funcionava des de l’11 de desembre— ja atén més de 60 persones de mitjana. En aquest temps, les demandes més sol·licitades són les referents a feina i habitatge. L’equipament està conduït per 22 professionals entre el personal de direcció i administració del centre i l’equip assistencial —format per treballadors i educadors socials i psicòleg—. Actualment, a Barcelona hi

ha 40 CSS, amb més de 650 professionals. D’aquests, quatre estan dins les fronteres de Sants-Montjuïc: CSS La Marina, CSS Numància, CSS Cotxeres de Sants i el nou CSS Poble-sec. L’acte va comptar, també, amb la presència del regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí i alguns representants del teixit associatiu del Poble-sec, com Josep Guzmán o Javier Velasco.

Jordi Molina


zonasec

6 Actualitat

nº 121 Gener 2014

Noves propostes al La Font Màgica de centre cívic El Sortidor Montjuïc s'atura un mes per fer-hi tasques de millora i manteniment La font romandrà apagada del 7 de gener al 6 de febrer a causa del manteniment anual habitual i per fer-hi actuacions de millora de la il·luminació i la sonortizació.

L Ja hi som! Ha arribat el fred i els dies curts... us convidem a combatre’ls tot passant bones estones amb les propostes culturals, de tallers i la nova programació d’A taula! per aquest hivern.

D

ivendres 24 de gener a les 19 h. Niebla en el bigote, adaptació de la Companyia Acércate y dame un verso, obra ambientada en la ciutat de Londres de mitjans del segle XX, és una comèdia d'embolics, entretinguda i plena de situacions divertides que farà passar una bona estona als espectadors. També celebrarem el cinquè aniversari del cinema a dues rodes, amb una equilibrada combinació de clàssics del cinema motorista, autoproduccions i documentals inèdits. Tot amanit amb els convidats, mecànics i humans, adients per a cada ocasió. Això serà els dissabtes fins al 25 de gener, a les 18 h. Dissabte 18 de gener a les 12 h. commemorem el 70 aniversari de la mort de Antoine de Saint-Exupèry, amb l’espectacle El petit príncep, un espectacle de titelles i musica en directe, recomanat per al públic familiar. Aquest 2014 destaquem els tallers d’Iniciació al Running de Nit; Estimulem la ment, fotografia pràctica per a càmera reflex; fotografia nocturna; A punt per a l'hivern; Ganxet XXL; taller de patchwork; roba per a nadons; confecció de motxilles; transferències d'imatges; cosmètica natural, i el projecte A taula! on destacaran les salses creatives per a pasta i l’Hort Urbà. Les inscripcions són fins el 23 de gener. De dilluns a divendres, de 10 a 14 h. i de 17 a 21 h. dissabtes de 10.30 a 13.30 h. i de 16.30 a 20.30 h. i diumenges de 10.30 a 13.30 h.

Centre cívic El Sortidor

a Font Màgica de Montjuïc es prendrà un descans del 7 de gener fins al 14 de febrer. Després de ser un dels atractius de la festa de Cap d’Any, que va aplegar més de 70.000 persones milers a l’avinguda Maria Cristina, la font s’apagarà per per qüestions de manteniment. Segons ha informat l’Ajuntament de Barcelona, aquesta parada tècnica, que es fa de manera anual, permet la neteja i revisió preventiva de la font i dels 44 llacs i quatre cascades de l’avinguda Maria Cristina. També es preveuen millores en els sistemes mecànics i elèctrics de les instal·lacions d’aigua, la revisió dels equips de so i d’il· luminació, i la renovació de la pintura de les canonades, després del què es reprendrà la seva activitat amb coreografies programades cada divendres i dissabtes fins al 30 d’abril.

Durant aquest peróde, la Font Màgica restarà sense espectacle

2’5 milions de visitants cada any L’Ajuntament, que vol promocionar aquest punt de la ciutat com un dels atractius turístics del propers caps d’anys, rep cada any al voltant de 2’5 milions de visitants a l’any. Des del mes de novembre, compta amb una web pròpia, on s’hi poden consultar informacions com els orígens i història de la font, la trajectòria i evolució des de la seva inauguració al 1929.

Redacció

Assessorament fiscal, laboral i comptable per a empreses i autònoms • Planificació fiscal per a persones

físiques i jurídiques. • Elaboració de liquidacions tributàries (IVA, renda, societats, IAE, IRNR...) • Assistència i representació en procediments de gestió o inspecció tributària. • Revisions fiscals (Due Diligence).

• Confecció de contractes de treball, altes, baixes i modificacions contractuals. • Confecció de nòmines, així com de butlletins de cotització de la Seguretat Social. • Acomiadaments i assistència davant el CMAC. • Assistència i defensa davant procediments d'inspecció de treball.

Vilamarí, 86-88 baixos • Tels. 93 567 70 62 / 619 002 769 e-mail: ricard.escriba@gmail.com

El 1994 va començar a existir El Troc-Butlletí de Col·leccionisme, publicació de l'Associació de Promoció del Col·leccionisme, i aquest 2014 farem 20 anys

E

l TROC–Butlletí de Col·leccionisme té entre els seus objectius recollir informació dels actes realitzats per les associacions o clubs de col·leccionistes, para poder donar difusió d’ells entre els col·leccionistes. Ens interessa recollir informació de trobades d’intercanvi, exposicions, mercadets, conferències, publicacions, catàlegs de col· leccions... i fer la seva difusió pels nostres mitjans. Hem promogut trobades d'àmbit de barri, de ciutat a nivell de Catalunya i fins i tot a nivell de l’estat, en concret a Monzón. Trobades especialitzades o trobades de caire generalista, obertes a tota mena de col·leccionisme. Esperem arribar aquest any al número doscents de la nostra revista El Troc. Al llarg dels anys hem fet diverses línies de publicacions en funció de les necessitats de promoció de les trobades de col·leccionisme. Durant aquests anys al barri hem fet trobades, exposicions, publicacions i fins i tot la primera trobada de

ROSTISSERIA PIZZERIA

col·leccionisme de sorpreses Kinder es va fer a la antiga seu de la Coordinadora d’Entitats del carrer Roser, 15. Per la Festa Major els últims anys hem fet reculls de patrimoni i els hem publicat: portes de fusta del barri, les campanes de les parròquies... i també reculls d’història de diverses entitats, geganters, diables, colla sardanista i aquest any farem els castellers. Procurem adaptar-nos als nous mitjans tècnics, especialment internet: web, facebook, blocs, correus electrònics... El 23 de febrer tornarem a fer la tradicional trobada d’hivern: sota-gots, adhesius, calendaris de butxaca... i qualsevol objecte que vulgueu portar al centre cívic El Sortidor al matí. Esteu convidats!!! Ens podeu trobar a www.eltroc.org i el nostre correu electrònic és eltroc@eltroc.org.

El TROC

(Elkano, 24, baixos - 08004 Barcelona)

MENÚS A

6E i 6,95E Menjars preparats a qualsevol hora

Faci les seves comandes al TEL. 93 443 80 83 Horari: de dimarts a diumenge de 12 a 17 h. Dilluns tancat (excepte festius i vigílies)

C/ BLAI, 51


Gener 2014 nº 121

zonasec

L’Entrevista 7

l’entrevista

per Jordi Molina

Jordi Martí, president del Grup Municipal Socialista i candidat a les primàries del PSC

‘‘Trias premia la Barcelona que funciona per la que pateix’’

El PSC se la juga en unes primàries obertes. És l’última oportunitat per redreçar el rumb? Sí. En un moment en què el partit està dividit, fer unes primàries obertes és donar tota la capacitat de decisió al teu espai electoral. Cal reconèixer-li al PSC la valentia en aquesta qüestió. Si el PSC ha de renàixer, ho començarà a fer a Barcelona. Què el diferencia de la resta d’aspirants? Suo molta ciutat. Per ser alcalde de Barcelona, la ciutat ha de ser la teva dèria. En el meu cas ha estat així des de dins, però també des de fora de la política. Sosté que, en política, el més correcte hauria de ser entrar per tornar a sortir. Sempre he tingut un peu a fora. M’ajuda a mantenir una certa vivacitat en la meva activitat institucional. De jove era més revolucionari, amb el temps he comprovat que les verdaderes revolucions es fan amb passes petites. L’altra revolució l’esperes però no arriba mai. L’esquerra reformista és el meu espai, però sense perdre l’actitud crítica. En l’esquerra reformista de què parla, com a mínim al PSOE, hem vist força casos de portes giratòries. Noms gens menyspreables com els de González, Salgado... Hem viscut massa casos de companys que després de la política han trobat la manera de tenir uns ingressos infinitament superiors a la mitjana del país. Hem arribat al punt en què personatges pels quals jo he sentit sincera admiració, com Felipe González, ens generen certa frustració. Una frustració que arriba a la gent. El PSC ha perdut la sintonia amb el carrer?

Foto: Ana Inés Falcone

La independència amb què s’expressa Jordi Martí (Barcelona, 1965) pot ser la seva millor arma per guanyar les primàries del PSC, però també la seva perdició. Ferm defensor del dret a decidir i radicalment crític amb la gestió de la crisi dels governs d’esquerres, s’ho juga tot en base a l’autocrítica i a la versió més flexible dels socialistes en l’àmbit nacional. El 29 de març Barcelona escollirà l’accent que caracteritzarà el PSC del futur en unes primàries obertes.

Jordi Martí, al despatx del PSC

Ens veuen com un partit d’establishment. I, en part, arrosseguem certa responsabilitat de molts fenòmens que patim ara. Som els qui administràvem el Ministeri de l’Habitatge quan s’aprovava la llei que permet els desnonaments. Ens vam creure l’onada econòmica que ens deia que ho tindríem tot pagat. Cap socialdemocràcia europea no va alertar que creixia la desigualtat. Tampoc ho vam fer a Barcelona. Per tant, el primer que ens cal és molta autocrítica. La part positiva és que la societat s’ha organitzat i ara diversos col·lectius els apreten. Durant els anys 80 i 90 semblava que vivíem a l’oasi català. Molts moviment veïnals havien entrat a l’administració a través dels partits d’esquerres i van quedar abduïts per l’administració. Molts líders dels moviments socials van marxar perquè no hi havia manera de ser alternatius de veritat. Ara això ha canviat i Barcelona torna a ser la ‘Rosa de Foc’. A una democràcia és fonamental que hi hagi moviments que empenyin. En el cas de la PAH, per exemple, no m’obsessiona haver d’estar d’acord en tot, però la vull i cal que existeixi. Són els únics que

han ubicat el debat sobre l’habitatge com una prioritat de l’agenda política. Trias va inaugurar aquest Nadal el nou CSS del Poble-sec. Tanmateix, alguns veïns han hagut d’abandonar el barri per l’augment del preu del lloguer, motivat, en part, per un model de ciutat que té el turisme com a principal actiu. Contradictori? El model econòmic en què estem instal·lats genera riquesa però també provoca problemes socials. I el dret a l’habitatge n’és un. Aquesta dualitat és la característica de les societats d’avui. Abans, quan estàvem en creixement, tothom anava amunt i, si anàvem en decadència, tothom anava avall. La característica del segle XXI és que tenim ciutats enormement exitoses, com Barcelona, però que al seu interior amaguen entorns degradats. El carrer Blai pot ser una bona metàfora del que explica? Es va projectar un carrer per afavorir el passeig i el comerç de proximitat i avui veiem una invasió excessiva de l’espai públic que el fa invivible pels veïns. Aquesta és la contradicció a la qual em refereixo. Ara a uns els hi van molt bé les coses i als altres cada vegada més malament. El Pla Paral·lel és un projecte que ha rebut crítiques en aquest sentit, tot i ser un projecte que va generar unanimitat al consistori. Si el Paral·lel només s’enfoca perquè sigui una nova artèria turística de la ciutat ens estarem equivocant. De la mateixa manera que ens equivocarem si nosaltres centrem el model de creixement econòmic en el turisme. El turisme és una activitat que sempre hi serà i que necessitem, però en certes dosis. Ara bé, calia un projecte de regeneració urbana de l’avinguda. Hauria de ser un passeig més peatonal, té massa trànsit, masses carrils dedicats a l’automòbil. Culturalment hauria de recuperar l’esperit que havia tingut com una artèria vibrant en termes teatrals i alternatius. I encara cal un Pla d’Usos que afavoreixi el seu comerç. La nova normativa de terrasses blinda prou l’espai públic? És un text horrorós. Han fet una norma que té 31 excepcions que continua sent un garbuix difícil d’interpretar. Al final, s’ha donat carta blanca a la liberalització. Hi ha indrets, com Blai, on la

ocupació és excessiva, la qual cosa ha provocat que baixi la qualitat del servei. És a dir, com que creix la competència, un ha de començar a rebentar preus per atraure el públic. Què ha fet millor i pitjor CiU? La remodelació del Mercat de Sant Antoni o la línia octogonal de la xarxa d’autobusos estan molt bé, però ja les havíem iniciat nosaltres. Potser destacaria l’exemplaritat de la transició entre un govern i l’altre. El pitjor, el Pla d’Usos de Ciutat Vella, la nova normativa de terrasses. Però sobretot la distribució de les inversions. Trias premia la Barcelona que funciona per davant de la que pateix, de la que viu amb més cruesa la crisi. S’ha invertit a la part alta de Balmes, Rambla Catalunya, passeig de Gràcia... L’etiqueta d’'outsider' et ve, en part, per la teva defensa del dret a decidir. El PSC ha tingut un paper fonamental en aquesta qüestió. Ha estat garant que el país no es trenqués, sent capaç d’unir sectors populars amb d’altres de més catalanitzats. No ens podem quedar al marge d’aquest procés. Què respondries a la doble pregunta de la consulta? És una formulació que em representa, no la veig malament. A la primera, indiscutiblement: ‘sí’. Pel que fa a la segona, depèn. Espanya ha de moure fitxa. Tenim una crisi de cavall a l’estat espanyol. Les paraules del Rei aquest Nadal són la metàfora màxima de quan un estat s’està començant a desmembrar. Si això continua així, és lògic que els catalans no vulguin estar enganxats a un estat que trontolla. L’independentisme sempre ha crescut quan a Espanya ha crescut la crisi. Veus els teus companys del PSOE defensant el dret a decidir algun dia? No s’atreveixen a donar aquest pas. Però penso que molts espanyols ho estan esperant. Caldria fer més pedagogia sobre el federalisme, és l’opció d’estat que més connecta amb la millor tradició republicana. Ara bé, si alguna persona creu que una Catalunya independent pot anar bé amb una Espanya que s’ensorra és que no sap a quin món viu. Sóc partidari de seguir participant d’alguna manera a la governança d’Espanya. No ens podem quedar al marge del que està passant, per exemple, a València o a les Balears.


8 Districte de Sants-MontjuĂŻc

zonasec

nÂş 121 Gener 2014


Gener 2014 nº 121

zonasec

Convivència 9

Torna el cicle EquilibradaMENT (Eines per viure millor) D esprés de realitzar els dos primers cicles d’aquesta sèrie de tallers amb el subtítol: Eines per viure millor. Des de la comissió de salut del Pla Comunitari del Poble-sec, hem decidit seguir amb una nova edició. Recordar-vos que el cicle equilibradaMENT sorgeix de l’observació i priorització dels problemes de salut mental (ansietat, estrès, pesimisme, insomi...) que s’ha anat aguditzant en els últims anys. Per tant, aquests cicles estant formats per tallers o xerrades que ens ajuden a obtenir més eines personals o per reforçar les que ja tenim per afrontar el nostre dia a dia. La peculiaritat d’aquest cicle és que no es demana una quota per participar-hi, ni les persones que imparteixen els tallers (les persones que anomenem talleristes) cobren. Els talleristes que imparteixen aquests tallers a canvi poden rebre un altre taller o xerrada sense cap contraprestació, difusió dels seus projectes

e inclús experiència laboral i futurs contactes. És un cicle que vol reforçar la xarxa d’intercanvis del Poble-sec. Volem seguir amb la filosofia inicial del projecte, el qual vam engegar amb la gran ajuda del col·lectiu TROCASEC. Per tant, per assistir als tallers es demana la posterior col·laboració en algun dels projectes o de les activitats del Pla Comunitari. Dit tot això, us volem convidar a participar-hi! L’inici del 3è cicle EquilibradaMENT, serà al febrer del 2014. En breu anunciarem el programa a la Coordinadora d'Entitats, centre cívic El Sortidor i Albareda, Biblioteca Francesc Boix, CAP Hortes i Manso i altres entitats del barri. Inscripcions: Coordinadora d'Entitats de Poblesec (Elkano, 24 - Tel. 93 443 21 72). O enviar un mail al placomunitaripoblesec@gmail.com.

Pla Comunitari del Poble-sec Comissió de Salut

Do d'Acords s'alia amb els Castellers del Poble-sec i l'Escola de Dansa Carles Ibáñez per reforçar la seva aposta per la cohesió social L’Orquesta infantil i juvenil del Poble-sec va estrenar el seu ‘Programa Comunitari 2014’ amb un concert al CaixaForum dirigit pel músic i director Pablo Persico.

L

Foto: IntegraSons

a cohesió social del Poble-sec és cosa de tots. Amb aquesta premissa ben present, el director d’IntegraSons, Pablo Persico, vol estendre el compromís del projecte Do d’Acords a la resta de representats del teixit associatiu del barri. Amb la comunitat educativa al darrere –recordem que la banda està formada per alumnes de CEIP Jacint Verdaguer, CEIP Carles Primer, IES Consell de Cent, IES XXV Olimpíada; a més dels adolescents de l’espai 12@16– l’orquestra prepara un any amb actuacions conjuntes amb destacades entitats del Poble-sec. Algunes de les dates assenyalades del calendari seran l’actuació experimental amb els Castellers del Poble-sec, a l’abril, a més d’una composició amb l’Escola i Companyia de Dansa Carles Ibañez i una actuació al Mercat de les Flors, totes dues el mes de juny. “Intentem donar un pas més en la integració i la cohesió del barri connectant els nois i les seves famílies amb persones d'altres entitats, disciplines i equipaments del Poble-sec. Ens

valem de l'art com la nostra eina per al diàleg i l'acostament”, explica el músic i pedagog argentí, Persico. El programa de l’entitat per aquest 2014 es va donar a conèixer arran de l’actuació aquest 15 de gener al CaixaForum, on els petits i joves músics van tornar a enamorar els assistents. En aquesta ocasió, els alumnes van estar acompanyats per músics professionals i el grup Tahadi. I és que des dels inicis, la incorporació de músics professionals al projecte ha estat un tret característic de la metodologia IntegraSons. “Es tracta de buscar l’excel·lència, que els alumnes s’adonin que hi ha gent del món de la música que valora la seva feina i que comparteixen protagonisme a una actuació. Valorar la creativitat comunitària en la formació dels nens és elemental”, defensa Persico, que fa quatre anys que treballa en un projecte que, des del curs passat, s’ha instal·lat al centre cultural Albareda. J.M. Més informació sobre Do d’Acords: web: integrasons.com twitter: @integrasons Facebook: Facebook/Integrasons

Pablo Persico amb la seva orquestra Do d'Acords, a un assaig previ al concert

Consum conscient per a la transformació social Setem Catalunya ha posat en marxa el projecte 'Pam a Pam' per donar a conèixer els comerços de consum responsable i economia solidària de Barcelona, i facilitar-ne l’accés.

E

Pam' valoren si l’establiment compleix amb els criteris establerts. Es tenen en compte aspectes com: cultiu ecològic, producció artesanal, mesures per minimitzar l’impacte mediambiental, forquilla salarial, equitat de gènere, integració social o gestió econòmica per mitjà d’una banca ètica.

l consum responsable va obrint-se camí i la preocupació per una alimentació sana i per fomentar les cadenes comercials respec- Consum responsable al Poble-sec tuoses amb els drets humans, la igualtat de Al Poble-sec ja en forma part de 'Pam a gènere i l’equitat cada vegada arriben a més Pam' la cooperativa de consum agroecològic gent que busca una transformació social. Per El Carretó. L'Enric EIejalde, membre de la coodonar eines per a ser un consumidor conscient, perativa, creu que la proposta de Setem "és inSetem Catateressant per lunya ha posumar sinèrsat en marxa gies" i va ser el projecte per aquest 'Pam a Pam'. motiu, "col· Un mapa laborar amb tothom que col·laboratiu (www.pamatreballi dins pam.org) que del camp mostra les ecològic i de botigues de comerç just" Foto: Ana Inés Falcone Barcelona de que s'hi van Membres d'El Carretó preparen les cistelles dels socis consum ressumar. Ben a ponsable. De moment hi ha d’alimentació, prop del barri, a la Ronda de Sant Pau, trobem roba i banca, però s’espera que el projecte també inclosa al projecte Ceres Naturals, una botiga on es venen tota mena de productes avanci cap a d’altres sectors. ecològics i de proximitat, des d’alimentació, fins a productes de neteja. El mapa permet descobrir Un projecte col·lectiu El mapa es construeix per mitjà de la partici- que les botigues de consum responsable no són pació ciutadana. Qualsevol persona pot posar en un fet residual a la ciutat i que és fàcil trobar-ne coneixement de Setem l’existència de botigues tant per a l’alimentació diària, com per vestir o que considerin que poden formar part del projecte. fins i tot decorar o fer regals. Marta Tello Posteriorment, membres de l’equip de 'Pam a


10 Economia

zonasec

economia/opinió

nº 121 Gener 2014

per Josep Maria Torremorell

L'estat espanyol fomenta la desigualtat É

s molt preocupant l’augment de la desigualtat que està creant l’actual crisi econòmica i financera, que provoca un dany enorme en el benestar de la població. Es posen els “mercats” en el centre del debat i es demana que les polítiques públiques (de dretes) els prioritzin o que l’estat intervingui per corregir-los (polítiques d’esquerres). Però el debat no és si més o menys estat, sinó a favor de qui intervé l’estat. Les desigualtats són degudes a causes polítiques i no econòmiques. Tant en la Gran Depressió dels anys 30 com ara el poder polític i mediàtic del gran capital instrumentalitza l’estat en benefici propi a costa del factor treball, víctima principal de totes les retallades (sous, pensions, educació, sanitat, benestar, etc.). Igualar els sous a la baixa i no a l'alça La globalització del comerç es presenta com una causa de l’augment de les desigualtats: inversions en països de mà d’obra barata que creen atur en els països d’origen del capital. Per exemple, Amancio Ortega, la tercera fortuna del món (47.600 milions d’euros) i candidat a ser el més ric del cementiri, produeix a Bangladesh a preus rebentats els tèxtils d’Inditex (Zara). Si repartís 1.000 € de la seva fortuna a cada un dels 47 milions d’habitants de l’estat, encara li quedarien 600 milions d’euros a la butxaca. Aquestes inversions són possibles per les decisions que els estats prenen a favor de les grans empreses, a costa dels treballadors

l’objectiu de proporcionar més beneficis als rics. Als poderosos de l’estat espanyol ja els va bé saber que el nivell d’ocupació del 2007 no s’assolirà fins el 2033. Les reformes fiscals han estat una altra de les causes polítiques del creixement de les desigualtats que han beneficiat a les rendes de capital a costa de les rendes del treball. I ara se n’anuncia una altra enguany. És l’estat i no el mercat el culpable de les desigualtats. Cal crear el nostre propi estat per intentar, per utòpic que sembli, assolir una Catalunya amb menys desigualtats.

dels països d’origen, per tal d’enfrontar-los amb diferents nivells salarials: es vol que els salaris s’igualin a la baixa i no a l’alça. Són decisions polítiques, perquè l’estat podria protegir els interessos dels treballadors a costa dels beneficis empresarials. Una d’aquestes decisions ha estat deixar el salari mínim congelat en 645,30 euros mensuals. No són els mercats, sinó els estats, els que imposen baixades salarials que provoquen l’augment de la desigualtat i que els rics ho siguin cada vegada més. Qui es beneficia de la globalització del comerç? El món empresarial, tant en els països rics com en els pobres. En realitat la reforma laboral és només un instrument per crear atur (“l’exèrcit de reserva” de Marx) i per “disciplinar” el món del treball amb menors salaris, amb

Espanya, una marca cremada El camí ja està traçat. Espanya és una marca cremada (em remeto a l’afer del canal de Panamà), un estat decrèpit i decadent governat pel contuberni de la llotja del Bernabéu. Si, com sembla probable, la miopia de l’estat prohibeix la consulta anirem a unes eleccions plebiscitàries, amb una contundent victòria dels partidaris del sí, cosa que ens durà a una proclamació unilateral de la independència. Llavors l’estat espanyol activarà l’article 155 de la Constitució i inhabilitarà el nostre Honorable President (sigui el que sigui en aquell moment). Només caldrà esperar la pressió internacional que se sumarà a la pressió popular per assolir finalment la nostra independència. Per tant, veïns del Poble-sec, aquell “Per quan vingui un altre juny / esmoleu ben bé les eines” ja ha arribat. Les espigues d’or les farem caure quan siguem lliures. El 2014 segarem cadenes.

Trias destaca els llocs de treball que genera Blai com la part positiva de l'evolució del carrer L’a l c a l d e d e la ciutat comprèn les molèsties dels veïns, però posa en valor les virtuts del turisme.

tar retòricament després de defensar la nova normativa municipal que ha de regular la proliferació de vetlladors. “El que no podem fer és prohibir als negocis que posin terrasses”. A més, Trias, va descartar a inauguració del nou les similituds amb Ciutat Centre de Serveis Vella i va negar que el Socials del Poble-sec va Poble-sec estigui vivint servir perquè l’alcalde cap procés de gentrifide la ciutat, Xavier Trias, cació, tal i com alerten s’apropés al barri en una algunes plataformes de setmana en què el carrer veïns del barri. Blai havia estat el centre Les afirmacions de d’atenció. Feia només uns l’alcalde contrasten dies que aquest diari haamb l’anàlisi que fan via publicat el reportatge algunes plataformes ‘Blai: la immensa terrasde veïns. “Cal tenir sa’ i, hores després, era en compte la situació El Periódico el que, sota d'explotació laboral en el títol ‘Blai, mort d’èxit?’, què es troben molts qüestionava l’aspecte dels treballadors i treactual del carrer, superballadores d'aquestes Fotos: Ajt. BCN / Ana Inés Falcone poblat de terrasses que grans cadenes de bars L'alcalde, Xavier Trias, a dalt, durant la compareixença de envaeixen l’espai públic que ofereixen preus tan premsa al CSS Poble-sec pel qual es va projectar. barats”, ens explica En el torn obert de preguntes, l’alcalde es va mos- Marc Serra, sociòleg i membre de la comissió Repensar trar comprensiu amb les molèsties que pateixen el veïns Poble-sec de l’Assemblea de Barri, que en el darrer article d’aquest tram del barri, però va insistir a destacar les parts d’aquest col·lectiu publicat a ZONA SEC denunciava un positives, com la generació de llocs de treball a la zona, “urbanisme depredador” que, entre d’altres conseqüènconseqüència, va dir, del turisme. “El Poble-sec, com totes cies, comporta “especulació i empobriment”. les zones de Barcelona, necessita el turisme, o és que és l’únic punt de la ciutat que no vol turisme?”, es va pregunJordi Molina

L

Miquel M. Palou Jounou Ana Vélez Costa Mireia Alcázar Cutié Advocats

miquel@palouijounou.com www.palouijounou.com anna@palouijounou.com www.facebook.com/Assessoria.Palou.Jounou

Masaje Ayurvédico Ayurdevic Massage Relájate, equilibra y cuida tu bienestar con esta milenaria técnica de la India. Relax, balance and enhance your wellbeing with this ancient Indian health practise.

Sesión 1 h.

Janeth Solá

655 560 162


Gener 2014 nº 121

zonasec

Esports 11

Jordi Márquez: ''Ha arribat el moment en què els tres clubs de futbol del barri s'uneixin L’exdirectiu de la Fundació Atlètic Poble-sec i la U.E. Poble sec assegura que existeix un “risc real” que el futbol del barri desaparegui si no se superen les discrepàncies personals entre les directives dels tres clubs.

Foto: Ana Inés Falcone

U

nir-se o desaparèixer, aquesta és la qüestió. O com a mínim, és el binomi que resumeix la preocupació de Jordi Márquez, que fa uns dies ha aparcat la seva vinculació de més de vuit anys amb els equips de futbol del barri. “He vist contínuament com les directives dels clubs posen els seus interessos personals per davant del bé comú del futbol del barri”, ens explica l’expresident de l’Atlètic Poble-sec —ara Fundació Atlètic Poble-sec— i més recentment, exdirectiu la U.E. Poble-sec, que desitja “un únic equip de futbol normal i competitiu”. La seva passió per aquest esport és directament proporcional a la sensació d’impotència que sent en veure com els anys d’esforç per dignificar el futbol del Poble-sec no han donat els fruits que esperava. “En el seu dia es posava com a excusa l’autoritarisme del

Márquez, un dels impulsors de la moció de censura a Venero a la UE Poble-sec

president de la UE Poble-sec, Pedro Venero , però avui ell ja no té cap paper al barri”. I és que Márquez és un dels impulsors de la moció de censura que el juliol de 2012 va posar fi als més de 34 anys de presidència de Venero. Després de dos anys sense el veterà mandatari, Márquez demana ara coherència a la UE Poble-sec, però també a l’APA Poble-sec

i l’Atlètic que, “originalment, es van formar per oposició a Venero”. La fórmula: mantenir l’antiguitat i la presidència de consens Per tal de desbloquejar l’atzucac en què es troba la situació d’allunyament entre els clubs, Márquez proposa una solució de con-

sens. “L’entitat resultant de la fusió hauria de conservar el nom de la U.E. Poble-sec i la presidència l’hauria d’ocupar un president de consens”. D’aquesta manera, explica, es conservaria l’antiguitat del ‘Sec’, fundat l’any 1928 i un dels històrics de la ciutat. Sobre el president del club sortint, Márquez creu que tots tres podrien fer-ho bé, però “veuria raonable” que es reconegués la bona feina del club més professional que té ara per ara el barri, l’APA Poble-sec, actualment presidit per Joan Munt i amb 230 jugadors i jugadores a les seves files. Segons Márquez, cal un interlocutor –“ja sigui de la Coordinadora d’Entitats o de la Unió de Veïns”— per mediar en aquest conflicte i aconseguir la fusió que molts aficionats esperen. La hipotètica unificació facilitaria, a més, l’obtenció de patrocinis i resoldria els problemes d’horaris a la Satalia i, sobretot, posaria fi a un conflicte que malmet la imatge del futbol del barri. “No té cap sentit que cada inici de curs els nens hagin d’escollir a quin equip dels tres volen jugar a futbol”, sentencia Márquez per concloure una entrevista amb ZONA SEC que ell mateix ha sol·licitat.

Jordi Molina

La Penya Blaugrana Les Tres Xemeneies aporta 550 euros a la Marató de TV3 L a Penya Blaugrana Les Tres Xemeneies, com ja és habitual en les últimes edicions ha col·laborat amb la Marató de TV3, aquest any dedicada a les malalties neurodegeneratives. Per aquesta ocasió es va organitzar un partit amistós amb l'APA Poble-sec (pares) al camp de futbol de la Satalia on hi van coincidir una gran part dels membres de les Juntes Directives, representats pels seus presidents, en Ramon Borras (PBLTX) i en Joan Munt (APA

Poble-sec). Es va sortejar una samarreta de les quatre barres signada pels jugadors del Barça Messi, Iniesta i Neymar Jr. En aquest acte es van recaudar uns 300 euros, al que s'ha d'afegir l'aportació dels participants i que ha fet que el total de la recaptació fos de 555 euros. A continuació es va fer un dinar popular per als socis, tot en un ambient de molta germanor.

(PBLTX)

Segueix-nos a: facebook.com/ZonaSec twitter.com/zona_sec www.zonasec.cat ANUNCIA’T AL ZONA SEC Tel. 699 271 825 ernestmillet@hotmail.com www.zonasec.cat

ESCOLA SAGRAT COR LLAR D'INFANTS (Autoritzada pel Departamanent d'Ensenyament) ESTIMULACIÓ DE LES CAPACITATS DELS INFANTS APRENENTATGE EXPERIMENTATIU I MANIPULATIU TRACTE PERSONALITZAT DES DELS PERSONAL TITULAT 4 MESOS SUBVENCIONADA

TAMBÉ OFERIM: INFANTIL I PRIMÀRIA (Concertada) ESO (en Centre Col·laborador) C/ Aldana, 1 (cantonada Borrell) Telèfon 93 441 02 96 escola@sagratcoraldana.com www.sagratcoraldana.com


12 Entitats

zonasec

nº 121 Gener 2014

Diables i Tabalers amb els Reis E ls Diables i Tabalers del Poble-sec hem començat l’any amb força. El passat 4 de gener vam acompanyar els Patges Reals dels Reis Mags de l’Orient en la ja tradicional cavalcada pel barri. En aquesta ocasió, la nostra colla va fer triplet. Els nostres tabalers van obrir la cavalcada anunciant amb la seva música de l’arribada dels Patges Reals. Una part de les nostres diablesses van passejar una gran Mafalda pels carrers i, durant una estona, es van sentir com mafaldes petites perquè anaven vestides com ella. La resta de la colla, diablesses i diables adults i infantils, van reviure el món màgic del conte d''Alícia al país de les meravelles'. Alícia, el Conill Blanc, el Sombrerero Loco, els

Bessons, la Reina de Cors i la Reina Blanca, acompanyats de l’exèrcit de cartes de cors i piques, van desfilar tots a una. I tot i que la pluja no estava convidada i va fer acte de presència, no va poder aigualir la festa que va finalitzar a la plaça de Santa Madrona amb un munt de nens i nenes que esperaven la comitiva del Carter Real per entregar-li les seves cartes. Les nostres activitats continuen. Durant aquest mateix mes de gener, participarem en el Correfoc Infantil de les Festes de Sant Antoni i al mes de febrer en els actes organitzats amb motiu de la celebració de Santa Eulàlia, Festa Major d’hivern de Barcelona. Fins aviat!

Diables del Poble-sec

La colla castellera ha viscut moments històrics aquest passat 2013

Practica el 'bandarrisme' un any més

E El Tabalers en la seva participació a la Cavalcada

ls Castellers del Poble-sec encarem l’any amb algunes indecisions, com ara qui serà el cap de colla; però amb moltes certeses, com ara celebrar com cal el 15è aniversari de la colla, estar a l’alçada d’una colla de vuit i estrenar un nou local. El juliol farà una quinzena d’anys que en el nostre estimat barri va néixer la colla més bandarra de Barcelona. Amb els anys i amb molt d’esforç, hem demostrat que no només sabem fer festa, sinó que, tot i ser colla de barri, obtenim grans resultats castellers. El 4d8 va ser el gran repte del 2013. Assolit ni més ni menys que a l’última diada de l’any, ens obre les portes a una brillant nova temporada. Alguns ja parlen del 3d8, construcció no gens trivial, i fins i tot n’hi ha que ja visualitzen un primer folre, el del 2d8f. De moment, però, caldrà demostrar

que el que va passar a Gràcia no va ser un cop de sort. Que els bandarres vam descarregar el 'carro gros' a la primera, i que ho tornarem a fer de seguida que vingui una gran diada. Que no ens estancarem en la primera construcció de vuit pisos, que encararem nous reptes amb paciència. Que no ens decebrem si els grans resultats no arriben de seguida. I que, per davant de tot, mantindrem l’esperit de colla petita i integradora amb ganes de créixer i seguir oferint una segona família a tantes i tantes persones. Tenim un calendari molt ambiciós per al 2014, sobretot tenint en compte que, més enllà dels castells, els actes per celebrar els quinze anys no són pocs. Pretenem fer una diada especial que comptarà amb la participació de l’orquestra infantil i juvenil Do D’acords, volem crear una vídeo-instal· lació, volem fer 15 pilars en 15 espais emblemàtics del barri... I tenim (per fi!) l’eina que ens ajudarà a aconseguir d’aquest any que entra tot el que n’esperem: el nou local social i d’assaig al carrer Blesa, 7.

Castellers del Poble-sec

Assajos: A partir del 24 de gener a Blesa, 7 (fins llavors estem de vacances!) Local d'Assaig i Social: Carrer Blesa, 7 Tel. 653 11 34 96 - cps@castellersdelpoblesec.cat www.castellersdelpoblesec.cat (també al facebook!) - Twitter: @Bandarres

Consulti amb els nostres

ADVOCATS

Reparació de l’Automòbil Revisió i Reparació d’Aire Acondicionat Olivera, 28 - 08004 Barcelona Tel. 93 325 58 06 Mòbil 609 32 67 30

C/ Elkano, 24-26, baixos 08004 Barcelona Si vosté té Tels. 93 329 99 52 problemes amb: 93 443 21 72 el treball, el pis, la família, coordinadora@poblesec.org les administracions públiques www.poblesec.org (Hisenda, Ajuntament, Demaneu hora Seguretat Social...) Preus molt asequibles a la Sra. Anna


Gener 2014 nº 121

zonasec

Cultura 13

Ara fa anys

1854, 1859, 1869, 1874. Dates importants per al Poble-sec, més enllà del tricentenari 2014 és un anys que comença farcit de celebracions relatives al tricentenari del setge de Barcelona de 1714 en la Guerra de Successió; però també és un any que ens permet rememorar diverses de les dates clau en el naixement de barri del Poble-sec. Fins a mitjan del segle XIX, la zona que en l’actualitat és el barri del Poble-sec era un paisatge de torrenteres que baixaven de Montjuïc, en les parts més elevades, i un pla d’hortes i maresmes en les franges inferiors, més o menys en el territori que avui ocupa l’avinguda del Paral·lel. En l’època romana de Barcino, la línia de mar tenia una petita badia que anava des del peu de Montjuïc fins a l’actual part baixa de la Rambla, entrant per les Hortes de Sant Bertran, l’extrem litoral del Raval i les Drassanes, fins a la zona de les tres xemeneies. Amb el pas dels segles, aquesta línia litoral va anar progressant cap a mar, fins a finals del segle XIX, és a dir, fins on avui dia hi ha la plaça del Carbó i les Drassanes. A mitjan segle XIX, hi havia una zona de maresmes en tot el pla que anava des de l’actual començament de les Rondes fins a

Dibuixos de Lluís Giralt d'abans d'edificar-se el barri. Les Hortes de Sant Bertran (1846) i el Morrot (1877)

la zona del portal de Santa Madrona. A més dels torrents que baixaven de Montjuïc, que es recollien en el de les Taronges, la part baixa de l’actual Poble-sec també tenia aigües que venien de la riera de Magòria i de la Bargalló. Des que en el segle XIV es va construir la muralla, les aigües que es recullen per la seva part externa, des del portal de Tallers, també acabaven anant a parar a les maresmes del la zona litoral de l’actual Paral·lel. Com en totes les ciutats emmurallades, la regió perimetral dels murs no era edificable, i, per tant, era territori dedicat principalment a les feines rurals. A més, des de la construcció en el segle XVIII de la fortificació actual del castell de Montjuïc, aquest també tenia delimitada una zona perimetral on tampoc no es podia edificar. L’any 1854 (fa 160 anys) s’inicia l’enderroc de les muralles de la ciutat de Barcelona. I cinc anys després Ildefons Cerdà fa el pla urbanístic que es va acabar aplicant al Pla de Bar-

celona. Però la zona del futur Poble-sec, tot i estar fora de l’espai de l’antiga muralla, en resta al marge; precisament perquè bona part entrava dins de la zona perimetral del castell de Montjuïc. El 1869 (fa 145 anys) la tercera zona d'influència del castell de Montjuïc (que abastava fins a l'actual carrer de Vila i Vilà) fou suprimida; i això va permetre de construir fins al límit dels actuals passejos de Montjuïc i de l'Exposició. De tal manera que el 1874 (fa 140 anys) va començar la urbanització de l’actual barri del Poble-sec. Sembla que l’illa de cases compresa en els actuals carrers de Salvà, Blai, Poeta Cabanyes i Paral·lel fou la primera a delimitar i la primera casa fou el número 58 del carrer de Salvà. De la construcció de la primera casa del Poble-sec, ara fa 140 anys.

Xavier Rodríguez

'Barcelona, ciutat de teatres'

Reunions per a la propera Festa Major del Poble-sec

Un minuciós treball dels periodistes Carme Tierz i Xavier Muniesa amb el qual descobrim la història dels teatres de Barcelona.

B

arcelona, ciutat de teatres', publicada per Viena Edicions i l’Ajuntament de Barcelona, fa un recorregut històric per prop de 200 teatres de Barcelona. Descobreix què han aportat a la ciutat, quan es van inaugurar, transformacions que han patit i anècdotes. Una documentada recopilació d’informació il·lustrada amb fotografies actuals i antigues, que posa de manifest la riquesa artística que ha tingut la ciutat des de fa més de 400 anys, i com la història del teatre ha passat sempre per alts i baixos. L’obra, de 392 pàgines, recull a mode de diccionari la història de petits i grans teatres de Barcelona, una part molt destacada dels qual estan situats al Paral·lel. Així recuperem

Carme Tierz

la història del desaparegut teatre Talia o veiem la transformació de l’actual BARTS des que va començar el seu camí com a Circo Español Modelo, l’any 1892. Una obra amena que recull per primera vegada en un sol llibre el patrimoni cultural que ens han deixat els teatres de la ciutat.

Marta Tello

Torna a organitzar-se la Festa Major del Poble-sec; els segons dimecres de mes a la Coordinadora d'Entitats (Elkano, 24) de 20 a 21 hores. Tothom que vulgui participar està convidat a assistir i exposar les seves propostes. Des de la comissió animem als veïns i veïnes i a les entitats del barri a col·laborar i organitzar activitats.

festamajor@poblesec.org


14

Cultura

zonasec

cine amèrica

per Núria Beltrán

nº 121 Gener 2014

Trobareu en aquesta columna periodística la veu i les reflexions de persones ateses des del Centre de Dia del Poble-sec, especialment persones sense sostre.

Inside Llewyn Davis (Directors: Ethan i Joel Coen) Veus del carrer

De la cima al abismo

L

a segona pel·lícula musical dels germans Ethan i Joel Coen després de la divertida O Brother és una de les grans estrenes que ens ha portat l’incipient 2014. El fet que hagi estat guanyadora del Gran Premi del Jurat en el darrer festival de Cannes i nominada als Oscars en tres categories són raons més que suficients per justificar el seu atractiu. Ens descriu una setmana de la vida de Llewyn Davis: un cantant de folk jove i narcisista al Nova York dels inicis dels 60’s. Magníficament interpretat per Oscar Isaac el protagonista sobreviu gràcies a l’ajuda d’alguns amics (Justin Timberlake o Carey Mulligan) que no només li ofereixen un lloc on dormir sinó també oportunitats de feina que no sempre sap aprofitar adequadament. Llewyn representa a la perfecció la figura del perdedor, d’aquell qui sap del seu gran talent però també de la seva incapacitat per aprofitar-lo. És una mena de rodamón musical que alhora que recerca L'actor Oscar Isaac a 'Inside Llewyn Davis'

Bon

a tec

Blai,

28-32

T 65

9 048

aib

394

ona

0800

cara

4 Ba

al Po

rcelo

ble S

na

ec

l’autenticitat artística es perd en les relacions humanes, potser per això es troba més còmode al costat d’un gat que esdevindrà un company de la seva particular odissea. Amb una fotografia extraordinària els germans Coen invoquen a la perfecció l’atmosfera bohèmia i creativa d’aquell moment històric i posen de manifest el valor de la música en la cultura popular. Inside Llewyn Davis és una tragicomèdia que emociona i busca l’afecte cap a un personatge esquerp que lluita contra les circumstàncies pròpies i alienes amb l’única pretensió d’esdevenir un músic respectat. Es tracta d’una obra delicada, rica en matisos, amb personatges secundaris memorables i una fabulosa banda sonora. Un elogi del fracàs que resulta una experiència deliciosa.

Trabajaba en SEAT, tenía casa y mujer y, en uno de esos momentos que nunca tendrían que haber ocurrido, dejé el trabajo con la intención de tomarme un tiempo libre. Cobré el paro, se me acabó la prestación y el dinero fue desapareciendo poco a poco. Cuando estaba cobrando el paro, pensaba que ya tendría tiempo de encontrar un empleo, que no debía desesperarme, que no había prisa. A partir de entonces fui de albergue en albergue. Desde luego, no me hacía ninguna ilusión, pero la perspectiva de dormir en la calle era mucho peor. Cada día me levanto con la intención de buscar trabajo y no paro de hacerlo... sin éxito. Mucha gente en mi situación se ha arruinado la vida. No quiero acabar así, no pienso tirar la toalla. Tengo 35 años y, aunque la sociedad excluya a la gente como yo y muchos se caigan en el camino, no pienso acabar en la cuneta. Casi nadie piensa en cómo te puedes sentir hasta que no está en tu misma situación. Es entonces cuando te das cuenta de quién es realmente un amigo y quién se limita a decirte que es amigo tuyo, te promete que te ayudará, que intentará buscarte algo, que te llamará... y esa llamada nunca llega. Esta es la historia –una historia que no ha terminado todavía, ni mucho menos- y que espero que sirva de ayuda a otros para levantarse del suelo cuando más difícil les parezca y tengan muchas veces la sensación de que no hay nada que hacer.

Anónimo

Ja som més de 130 associats! SIGUES EL PROTAGONISTA DEL TEU BARRI NO DEIXIS QUE D’ALTRES PARLIN PER TU

FES-TE’N SOCI: TEL. 619 94 43 49

www.comerciantspoblesec.org

info@comerciantspoblesec.org

CLÍNICA VETERINÀRIA

farmàcia

F. IGLESIAS HUIX dermofarmàcia veterinària - homeopatia - ortopèdia fòrmules magistrals

Paral·lel, 131 - 08004 Barcelona Telèfon 93 289 21 90


Gener 2014 nº 121

zonasec

La crítica literària Escrivint un nosaltres possible

E

n Cesk Freixas és un conegut cantautor català nascut l’any 1984 a Sant Pere de Riudebitlles. Després de 10 anys de carrera musical i diversos discos a les seves espatlles, ha decidit donar a conèixer la seva faceta literària a través de l'obra Paraules per a Gaeta, a través de la cooperativa editorial Tigre de Paper (de la qual

Cultura 15 ja us n’he parlat en alguna altra ocasió). Deixo, però, que sigui el propi Freixas qui us expliqui què és Gaeta: “És un carrer. Una mà, una idea, un dubte, una ciutat. Gaeta és el que vulguis que sigui. És decidir. És un terrat abans que marxi el sol, i dir alt que no volem morir. Gaeta és l'espai de temps que encara no hem viscut. El record, la memòria i el temps. I la calor que arriba per despullar-nos de la pena i el verí. Això és Gaeta. Per recordar-nos que prosseguim amb l'impossible”. En aquesta magnífica opera prima, hi trobareu cent cinquanta textos breus no gaire allunyats de les lletres a les que ens té acostumats el cantautor. Aquest mapa que ens proposa Freixas descansa sobre tres “caps”: el de l’univers emocional, el

polític i el geogràfic, i ens dibuixa els Països Catalans des de la subjectivitat d’un autor que no té por de fer sortir a escena a Miguel Hernández, Miquel Martí i Pol, Manuel de Pedrolo o Ovidi Montllor, just al costat de l’Ester Quintana i els Mossos d’Esquadra. En resum, un bell llibre de paratges i records que farà les delícies no tan sols dels seguidors del cantautor català, sinó de tots aquells lectors que feia anys que maldaven per trobar a les lleixes de les llibreries l’Eduardo Galeano nostrat. Es recomana paladejar lentament els relats per tal d’assaborir-los com es mereixen i destil·lar el bo i millor de la prosa de Freixas.

Jordi Llavoré i Pons

Un somni de receptes i contes T

eresa Llop, presidenta de l'associació poblesequina Es Purna, va presentar el passat dissabte dia 11 el 'Primer libro de recetas. Un sueño' als socis i simpatitzants de l'entitat. Un llibre de receptes molt peculiar en què s'entremesclen receptes, contes i vivències de la pròpia Teresa. La cuina serveix d'excusa per tal d'apropar-nos a bocins de la cultura hindú i a l'origen d'alguns dels projectes d'Es Purna. Mentre aprenem a fer melmelades, pastissos, condiments... descobrim perquè moltes dones dels Nilgiri estan a un centre d'acollida i coneixem el poble Tolda.

hinagar; l'escolarització dels nens i nenes de les famílies més humils, amb Purna Projecte; i el suport a les aldees, a través del projecte Nilgiri Problem. El cost del llibre és de 10 euros i es pot aconseguir sol· licitant-lo al correu electrònic: vinatahouse@hotmail.com. Una Teresa Llop, presidenta de l'Associació Es Purna aportació amb què l'asUn llibre molt emotiu amb el qual l'as- sociació pot fer molt pels demés, ja que sociació recull fons pels projectes que amb 5 euros pot mantenir una dona a la desenvolupa a l'Índia: com ara la casa casa d'acollida, o un infant a la guarderia, d'acollida per a dones maltractades, Sa- durant un mes. rada Home; la guarderia per a fills de doMarta Tello nes camperoles de les aldees del Gand-

Carabassa amb bolets

Foto: Ana Inés Falcone

Es Purna ha publicat el seu primer llibre de receptes per finançar els projectes que l'associació desenvolupa a l'Índia.

zona fogons

L

a carabassa és una planta provinent d’Amèrica, que fins fa poc temps no era gaire comuna en les nostres cuines. La recepta d’avui és molt fàcil de realitzar, gustosa i saludable. Ingredients: 1 carabassa tipus guitarra ½ kg de bolets variats oli / sal / all / julivert

El pare Lelu

Roser, 19 - Telèfon: 93 441 51 88 Fontrodona, 22 - 08004 (Poble-sec) Baluard, 36 - 08003 (Barceloneta)

Elaboració: Tallem 12 rodanxes fines de carabassa, de la part que no te llavors. En una paella, amb una mica d’oli, saltegem els bolets i hi afegim una picada d’all i julivert. Passem per la planxa les talls de carabassa. Quan siguin cuits, al dente, disposem en els plats un tall de carabassa, el cobrim amb el saltejat de bolets, un altre tall de carabassa i els bolets, i per últim un tall de carabassa; de manera que haurem alternat capes de carabassa i de bolets. Els acompanyem amb unes fulles d’enciam i tomàquet cirera. Bon profit!

Maribel Craus

MONTSERRAT AGUIRRE CANYADELL FARMACÈUTICA

C/ Elkano, 70 • Tels. 93 441 60 91 94 • 08004 Barcelona


16 Publicitat

zonasec

nยบ 121 Gener 2014

Zonasec121  

ZONASEC és el diari del barri del Poble-sec de Barcelona, de periodicitat menual.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you