VICENT ANDRES ESTELLÉS
Dades més destacables de la seua vida personal i literària:
Vicent Andrés Estellés va nàixer en Burjassot a l’any 1924. Va ser un poeta i periodista, considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, és també recordat com el poeta més gran que ha donat el País Valencià, del segle XV fins a l'actualitat. El seu pare era el forner del poble. Tenia una germana, Carme, que, com els seus pares, sovint és citada als versos del poeta. La vocació literària es va desvetllar molt aviat en Vicent Andrés Estellés, però no pel costat de la poesia sinó pel teatre, tot i que als volts dels anys 1935-36 ja va començar a escriure poesia. Al 1955, es va casar amb Isabel Llorente, que treballava a l'Ajuntament de València, i deu mesos més tard van tenir una filla que es va morir als quatre mesos. La mort de la nena els va aclaparar i va dur el poeta a escriure La nit (1956) i “Primera Soledad”. Però aquest no va ser l’únic poema que va fer Vicent, ja que juntament a la seua ciutat, València, els poemes de Vicent van estar relacionats amb la seua dona, família i ciutat.
Relació amb la Guerra Civil:
Quan va esclatar la guerra civil espanyola, tenia 12 anys i ja havia començat a escriure algunes peces teatrals que ell anomena "de combat". La guerra fa que deixe els estudis, però llegeix una gran quantitat de llibres que li deixa un veí. Entre les lectures d'aquella època hi ha poemes de García Lorca i Antonio Machado, de Mossèn Cinto, de Teodor Llorente, de Josep Maria de Sagarra, de Josep Carner... La família no es va exiliar, però va haver de cremar alguns llibres, atès l'empresonament de persones que tenien llibres prohibits. Acabada la guerra, va començar a treballar de forner, com el seu pare; després, d'orfebre, de mecanògraf i d'ordenança.
Premis aconseguits:
Premi Cantoni-gròs (1956) al llibre “Donzell amarg”. Premi València (1958) al llibre “La clau que obri tots els panys”. Ausiàs Marc (1966) al llibre “L'inventari Clement”. Lletra d'Or (1975) al llibre “Les pedres de l'àmfora”. Crítica Serra d'Or de poesia (1975) al llibre “Les pedres de l'àmfora”. Crítica Serra d'Or de poesia (1978) al llibre “Balanç de Mar”. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978). Creu de Sant Jordi (1982). Premi de les Lletres Valencianes (1984). Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes de l'Ajuntament de Silla(1992). Medalla d'Or Belles Arts Ministeri de Cultura, a títol pòstum (1993).
Imatges:
Webs Emprades http://www.escriptors.cat/autors/andresv/pagina.php?id_sec=227 https://www.bing.com/images/search?view=detailV2&ccid= %2bMSkAcGZ&id=BDE1FEB2AF38F2E148295584222D723EDAAA48C0&thid=OIP.MSkAcGZVy_W4IdsWiaPHwEsC0&q=vicent+andr%c3%a9s+estell %c3%a9s&simid=608029072650339413&selectedIndex=56&ajaxhist=0
Vídeos https://www.youtube.com/watch?v=G21raQjcPZw https://www.youtube.com/watch?v=HOVQE9g4aG0 (Entrevista que li van fer)
Cançons https://www.youtube.com/watch?v=uMstfCWw19M https://www.youtube.com/watch?v=f5JZa4jicms https://www.youtube.com/watch?v=_R9sR1iLnZ4