FELIU VENTURA. “L’única diferència” “Ara que ets gran ho recordes i encara et veus jugant amb nines a pares i mares. Sense voler o sabent-ho t‟havien educat a un món dominat pels homes. Però ara que hem crescut, ens veiem més iguals, perquè l‟única diferència entre tu i jo, és aquell cos que jo estime, és aquell esguard que vull. Ara sóc gran i ho recorde i encara em veig plorant –“No plores que els homes no ploren”. Els prejudicis ens porten la bruta desigualtat que fa murs de les diferències. Trenquem els prejudicis i ens veurem més iguals, perquè l‟única diferència entre tu i jo, és aquell cos que jo estime, és aquell esguard que vull.
90