Llibret AC Falla Plaça Rodrigo 2021

Page 1



AC Falla Plaça Rodrigo 2021


Edita AC Falla Plaça Rodrigo Port de Sagunt / 2021

Equip de redacció Juanjo Medina Alba Fluixà Albert Llueca Hugo Morte Carles López Elisa Ferrer Gaby Collado Asun Moll Luis Calderón Carmen López Antonio Isach Amador Gázquez Santiago Ríos Vicente Herrando José Manuel Rambla Pere Valenciano Salvador Enguix Antonio J. Fresno Adolf Beltrán Palmira Benajas Moisés Pérez

Miguel Giménez Vicente Martínez Marc Adsuara Paco Medina Miquel Platero Fran Tochena Art Antic Caballer FX Ximo Aragonés José Luis Doblare Pako Giménez Cristina Plumed Jaime Gil Telmo Gadea Maria Llüisa Monferrer Beni Cifuentes Jose Antonio Monzonís Jesús González Vicente Julio Muñoz Martín Leal

Equip de coordinació

Publicitat

Laura Madrid Gaby Collado Miguel Giménez Ximo García

Mar Bruno Roberto Guiñón Cristina Plumed Laura Piqueras

Maquetació

Portada

Yogur de Fresa / yogurdefresa.com

Albert Llueca

Justificació de tirada

Depòsit legal

800 exemplars

V-400-2001

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2021. Este llibret participa en els premis de les Lletres Falleres. Aquest llibre ha estat revisat pel Gabinet de Promoció Lingüística de l’Ajuntament de Sagunt. NOTA: El contingut d’aquest llibret va ser elaborat a la fi de 2020 i començaments de 2021, incloent articles i entrevistes, abans de conéixer l’ajornament definitiu de les Falles.


Pròleg / Reflexions Amb el llibre del 2021, des de la Falla Plaça Rodrigo volem retre un gran homenatge a totes les víctimes d'aquesta gran pandèmia mundial que ens ha assolat i que malauradament continua amb nosaltres. A més, volem agrair a totes i tots els treballadors d'emergències (sanitaris, policies, bombers, etc.) i a la resta d'oficis que han treballat durant aquesta xacra, la seua gran labor.

Però, que és reflexions? És un llibre on hem volgut expressar les vivències i inquietuds de diferents sectors de la nostra festa, de gent involucrada dins del món de les falles, reflexionant al voltant de com han viscut aquest últim any. Però reflexions no és tan sols això, com molt bé el seu nom indica, hem convidat a molta gent a reflexionar, a expressar els seus sentiments que moltes vegades resten amagats a la nostra ment i no els deixem veure la llum. Hem volgut continuar la línia del llibre de l'any passat, puix en aquest any tan atípic, des de la nostra comissió pensem que no podem tancar el cercle faller fins que no es puga cremar la falla, fins que els nostres representants i els nostres fallers puguen gaudir de la seua setmana fallera com es mereixen. Com es pot observar Reflexions se sustenta en cinc seccions ben diferenciades: " Reflexions en veu alta: els nostres articulistes reflexionen a propòsit de diferents temes de la societat actual des de diferents perspectives. " La visió Periodística: Des d'una visió experta, com és la dels professionals dels mitjans de comunicació, trobem diferents reflexions per a llegir detingudament. " Els sectors de la nostra festa: darrere d´aquesta pandèmia tenim diferents sectors que estan patint les seues restriccions. En aquests fulls reflexionen sobre com han viscut aquest any i com veuen el futur més pròxim.

" La perspectiva empresarial: aquesta xacra ens afecta a tots, per això ens parlen des de diferents sectors empresarials de com estan fent per a poder superar-la. " Les Falles van emmudir: Hi ha falles per tot arreu del nostre territori, però hem volgut entrevistar els representants de les poblacions amb més cens faller perquè relaten, de primera mà, com valoren tota aquesta situació que estem vivint. Volem també aprofitar aquestes línies per a donar suport a tots els sectors de la nostra festa (artistes, indumentaristes, floristes, músics, pirotècnics, orfebres, etc.), així com als diferents sectors empresarials, a les falleres i fallers i a tota la ciutadania en general i convidar-los a reflexionar amb aquesta frase:

Per molt llarga que siga la tempesta el sol torna a brillar després dels núvols


Darío Moreno Lerga

A LCA LD E D E L'EXC EL·LEN T ÍSSI M A J UN TA ME N T DE SAG UN T

Les Falles són cultura i art. A més, reflecteixen la realitat social, política i cultural del moment. Les Falles per la seua pròpia natura afavoreixen la reflexió i promouen accions d'altes implicacions socials a través de les diferents accions dutes a terme per les comissions falleres. Des d'antany les Falles han estat vinculades amb la reivindicació social. Podem veure-ho en els monuments que es planten al carrer carregats d'ironia o en els manuscrits publicats en els llibrets que ens fan considerar la nostra realitat. Justament enguany en la Falla Plaça Rodrigo heu decidit posar el focus a promoure la reflexió crítica perquè puguem enfrontar-nos al nostre entorn social amb garanties. Potenciant la reflexió el que s'aconsegueix és potenciar les capacitats de cadascú per a ser més autònoms i curiosos. Dos trets imprescindibles per a enfrontar-se al món hui dia. L'any que deixem arrere ha sigut un any que ens va desafiar i ens va fer replantejar-nos la nostra manera de viure, de relacionar-nos, de consumir o viure les tradicions. És difícil subratllar tant com mereix la importància que té la cultura en la societat, així com les festes i tradicions arrelades en el temps. Parar-nos a reflexionar sobre la importància d'això és vital, gràcies a la Falla Plaça Rodrigo per incitar a això. Aprofite i agraïsc també el treball realitzat per tota la junta directiva, les Falleres Majors i els Presidents. Gràcies al vostre esforç podem continuar gaudint de la festa gran dels valencians. Si les Falles ressorgeixen cada any de les cendres, aquesta garrotada causada pel coronavirus només serà una altra manera de demostrar al món que les Falles ressorgiran amb força i energia per a manifestar el seu art, màgia i esplendor. Perquè com diu el poema del gran Vicente Vayà “mentres quede en l’horta un taronger, brodant or la flor blanca dels rames, mentres nàixquen baladres i llorers, València tindrà Falles!” Reprendrem la festa gran del poble valencià! Que visquen, ara i sempre, les Falles!

És difícil subratllar tant com mereix la importància que té la cultura en la societat, així com les festes i tradicions arrelades en el temps

004 / SALUTACIÓ


Jaime Gil i Arastell P R E SI D E N T FJ F S

Benvolguts fallers i falleres Aprofite aquestes línies per a poder dirigir-me a totes i tots. Un any més, tinc el privilegi de poder escriure al vostre llibret, com a President de Federació Junta Fallera de Sagunt. M'haguera agradat escriure aquestes paraules en una situació molt diferent de la que estem patint des de fa ja molts mesos a causa del Covid-19. El dia 10 de març de l'any passat, ens va caure un gerro d'aigua freda en el moment que ens van suspendre la setmana fallera, van ser dates de molta tristor i estressants per a tots nosaltres, ja que la incertesa i la poca informació, no ens ajudava gens a trobar una solució per poder celebrar la tan desitjada setmana fallera. Definitivament vam prendre la decisió d´ajornar la setmana fallera fins al mes de març de l'any 2021 amb el vistiplau de la taula de Presidents i l'opinió de les comissions. Amb aquella decisió, des de FJFS vam adoptar el compromís de treballar, adaptant-se a la nova situació i de constant canvi, desenvolupar la majoria d´actes i fer que durant aquest temps d'espera, es mantinguera la il·lusió dins el col·lectiu faller, creant resiliència fallera. M'agradaria donar les gràcies a l’Excel·lentíssim Ajuntament de Sagunt i als Ajuntaments de Gilet i Faura; per escoltar-nos i donar-nos el suport i totes les facilitats per poder realitzar els actes que hem pogut celebrar. Però per damunt de tot, per lluitar junt amb el nostre col·lectiu per mantindre les tradicions i les nostres arrels. També no volia deixar passar l´oportunitat per recordar a totes aquelles persones que desgraciadament ja no estan amb nosaltres i donar una salutació molt especial a les seues famílies. Amb la vostra participació en els actes i activitats organitzats per les diferents delegacions de FJFS, esforçant-se per millorar, competint i amb ganes de passar-ho bé amb la resta de comissions, feu més gran si cap al nostre món faller. Una mostra del gran treball que feu, és aquest llibret, és uns dels llibrets destacats en les diverses convocatòries per a la promoció de l'ús del valencià que fan tant a l´àrea de Cultura de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Sagunt com la Conselleria d´Educació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana. Volia aprofitar per a donar la meua salutació més especial a les Falleres Majors, Tamara i Aroa, com també al President i a la Presidenta Infantil, Jorge i Erika. Enhorabona per ser els representants d´aquesta gran comissió, desitge que enguany definitivament tingueu unes molt bones i desitjades falles i deixem enrere aquest mal somni.

Desitge que enguany definitivament tingueu unes molt bones i desitjades falles


008

Reflexions en veu alta

010

1

Juanjo Medina

Salvem-nos

012

2

Elisa Ferrer

D'aquella cremà a deshora

014

3

Antonio Isach

Incertesa

016

4

Alba Fluixà

Reflexió des del silenci

018

5

Gaby Collado

La vestimenta masculina

028

6

Amador Gázquez

Un sonet d’esperança

030

7

Albert Llueca

Acció / reflexió: repensant les falles de Sagunt

032

8

Asun Moll

Ajornem, anul·lem, celebrem? Reflexionem

034

9

Santiago Ríos

Passat, present i futur de l’artesà i artista faller

040

10

Hugo Morte

Una oportunitat única

042

11

Luis Calderón

Peces de transmisió oral i tradició popular al CM

050

12

Vicente Herrando

La ciutat de l’Artista Faller

052

13

Carles López

El valencià a Internet

058

14

Carmen López

Fàbrica de paraules

060

15

Gaby Collado

Micro-reflexió d´una parella trencada

062

La visió periodística

064

16

José Manuel Rambla

Imaginació o paper higiènic

066

17

Antonio J. Fresno

La informació fallera durant la pandèmia

070

18

Moisés Pérez

Tenim dret a respirar

072

19

Pere Valenciano

La crisi del periodisme valencià

074

20

Adolf Beltrán

La sociologia frenètica de l’smartphone

076

21

Salvador Enguix

Les falles que no va estimar la “gauche divine”

078

22

Palmira Benajas

Tempus fugit

080

23

Miguel Giménez

Allò que ens (em) va ensenyar la COVID


082

Els sectors de la nostra festa

084

24

Vicente Martínez

Artistes fallers

092

25

Fran Tochena

Sastres i modistes

094

26

Marc Adsuara

Orquestres i xarangues

098

27

Art Antic

Orfebres

100

28

Paco Medina

Floristes

104

29

Caballer FX

Pirotècnia

108

30

Miquel Platero

Llibrets

112

La perspectiva dels empresaris

114

31

Ximo Aragonés

Sector Hostaleria

116

32

Pako Giménez

Sector Tecnològic

118

33

José Luis Doblare

Sector Comerç

120

34

Cristina Plumed

Multisectorial

122

Les Falles van emmudir

124

35

Jaime Gil

128

36

Jose Antonio Monzonís Dènia

130

37

Telmo Gadea

Gandia

136

38

Jesús González

Xátiva

142

39

M. Llüisa Monferrer

Borriana

148

40

Beni Cifuentes

Borriana

152

41

Vicente Julio Muñoz

Alzira

156

42

Martín Leal

Torrent

Sagunt

162

Falles i un any extrany

164

Part fallera del llibret

192

Reflexions dels nostres representatns

194

43

Tamara Rosell

Continue somiant

195

44

Jorge Caballero

Quan tot s'esfuma en un segon

196

45

Aroa Parra

Del soroll de la festa al silenci de la COVID

197

46

Erika Antonino

La pitjor de les notícies

198

Publicitat


Re flexions en veu alta


HUNG CHUNG CHIH / SHUTTERSTOCK


1

Juanjo Medina Bonilla R E V ISTA C E NDR A

Salvem-nos La pandèmia ens va agafar als fallers i falleres, i a tots aquells i aquelles que conviuen d’alguna manera amb la Festa, a punt per a complir amb els dies grans del cicle. Algunes falles ja estaven al carrer, inclús havien cadafals en avançat estat de plantà. Les ciutats i els pobles bollien d’activitats festívoles i culturals, encara que els avisos, la incertesa i també la prudència i la por, començaven a fer que s’ajornaren actes o que en l’assistència en esdeveniments, com per exemple les mascletaes en València, s’aprecià un descens significatiu de públic. Després, a partir del 10 de març quan el President de la Generalitat, Ximo Puig, anunciava el ja rumorejat ajornament —que finalment i abans del què estava previst fou suspensió definitiva— de les Falles, arribà el caos, la por a l’abisme d’allò desconegut. Les generacions actuals de fallers i falleres no havíem viscut una situació semblant en les Falles. I ningú sabia que fer ni amb les falles a mig plantar, ni amb la flor preparada per a les ofrenes, ni amb els vestits tradicionals quasi rematats, com tampoc amb les parades de masses fregides, i demés paradetes comercials, que havien ocupat els carrers i places. Vingueren nits sense dormir, dies de nervis i setmanes de xarrades, comunicats, discussions, d’ubicar en un espai temporal la possibilitat de fer falles en juliol o bé octubre, d’accions per a salvaguardar els oficis que directament depenen de la Festa... Ara, quan escric estes línies —entre octubre i novembre de 2020 i amb el virus campant al seu lliure albir— ja sabem com han anat totes eixes voluntarioses previsions, i que el dubte present és, ja no el quan, sinó si podrem celebrar, encara que siga de forma exigua, les Falles de 2021. I fent-ho, salvar la Festa per al futur. Tot un repte. 010 / REFLEXIONS EN VEU ALTA / SALVEM-NOS

Però, per a mi, el major repte que enfrontem com a fallers crec que és el de salvar les pròpies comissions. Els fallers i falleres, gran i menuts, de tot l’any o de setmana fallera, de falla o de teatre, de llibret o de pinta, d’ofrena només o de tot sarau convocat... Tots i totes hem de sumar, açò és feina de cadascun i cadascuna. Ningú pot quedar-se arrere, i les comissions han d’assegurar-se que es prenen les mesures adequades per a què això siga aixina.


Les falleres i els fallers som, i és obvi, el mig pel qual s’oxigena econòmicament l’entramat festiu, perquè amb les quotes que paguem mes a mes fem moure’s a les comissions, pagant de l’acumulat resultant els lloguers, les falles, els focs d’artifici i una llarga llista de bones conseqüències per als negocis que s’apropen a la Festa, fent què l’oli dels diners de les comissions, com diu el refrany, taque allà per on passa. Però a més, directament, els fallers i falleres, produixen activitat econòmica quan es compren un saragüells o unes pintes, quan van a fer-se el monyo per assistir a qualsevol dels actes programats, quan ens mengem una dotzena de

bunyols o comprem als nostres fills o filles uns quants petards. A més, fem involucrar-se a una gran part de la societat que participa de la Festa eixint a mirar falles o les ofrenes de cada ciutat o poble, parant al bar del cantó a fer-se un vermut o dinant fora de casa. Fem que el turisme i tots els negocis relacionats es beneficien, com a mínim, del 80% de l’impacte econòmic produït per les Falles,

URE / SHUTTERSTOCK

Ningú sabia que fer ni amb les falles a mig plantar, ni amb la flor preparada per a les ofrenes, ni amb els vestits tradicionals quasi rematats, com tampoc amb les parades de masses fregides, i demés paradetes comercials, que havien ocupat els carrers i places al provocar un tsunami de visitants, per damunt de tot al Cap i Casal, encara que històricament, el sector ho ha negat. Tot açò vinc a dir-ho perquè sense salvaguardar els xicotets engranatges que suposen els fallers i falleres, eixe entramat socioeconòmic —en un impacte aproximat d’uns huit-cents milions d’euros— es vindrà avall com un castell de naips, volatilitzant-se tot l’esforç de generacions concentrat a cadascun dels casals fallers que vertebren el territori des de Vinaròs a Elda. No és fàcil mantindre els pressupostos de les comissions, com tots sabem, i no vaig a ser jo qui li diga a cap d’elles què ha de fer, però insistisc, que totes les que formen el conglomerat festívol de la Comunitat han de fer tot allò necessari per a evitar una fuga massiva d’actius, ja no pensant en les Falles de 2021, i si m’apureu tampoc en les de 2022, sinó en les de 2023, quan, desitge i espere, que este malson estiga superat de manera definitiva,—creuem els dits per a que siga lo abans possible— i així poder reprendre les activitats de la vella normalitat. I a més, aprofitar per a recuperar aquella essència perduda de la que vos parlava en estes mateixes pàgines fa un parell d’anys. És l’única opció que ens queda, les demés ens duran a la desaparició com a col·lectiu, o com a molt serem un ens residual. Evitem-ho.


2

Elisa Ferrer ES C R I P TO R A

D'aquella cremà a deshora Des del balcó veiem els carrers de Russafa buits, enfonsats en un silenci dens, apegalós, pesat, un silenci que encara ens sobtava, que encara no sabíem que anava a acompanyar-nos dies i nits, nits i dies, fins a semblar etern (semblar-nos etern). Feia poc més d'una setmana dels petards, dels masclets, del que paren ja, que vull dormir, poc més d'una setmana del soroll orgiàstic, del ponte la mano en el pecho, que la mascletà se nota ahí, coge aire, ¿sientes, al respirar, como todo tiembla? Matías és de Madrid, no sap massa de masclets, tampoc de petards, bombetes, despertaes. A març, el seu primer març vivint a València, anava a aprendre'n alguna cosa, fins i tot vam tenir temps per a gaudir de la plantà, d'una mascletà, per a veure els carrers farcits de remolcs que venien xurros i porres, font d'esmorzars de qui allarga la nit, la matinada, i li ve la gana abans de clavar-se al llit. Però va ser de sobte que els carretons van tancar, els petards s'apagaren, amagats a un calaix, au revoir, fins a la pròxima, i els ulls van quedar expectants, esperant darrere de persianes i cortines, guaitant pels balcons els carrers deserts. Perquè de sobte, res. Res més que el silenci dens, apegalós, pesat. De tant en tant, una sirena trencant la quietud marciana, quietud de ciència-ficció, de quan les naus recorren la galàxia i es prescindeix de la banda sonora perquè imaginem com és el buit, el no-res, l'abisme. I de la festa, només les llums blaves, roges, engroguides, les llums que tenyien el nostre saló d'un aire postfestiu, de confeti trepitjat, ressaca, tristesa (sí, direm tristesa). Ho confessaré abans d'endinsar-me en aquesta història i que es faça tard i fer-vos la impressió equivocada: 012 / REFLEXIONS EN VEU ALTA / D'AQUELLA CREMÀ A DESHORA

jo de falles no en sé massa, mai he sigut una xica fallera. Accepteu-me les disculpes, però imagine que, com tot, és una qüestió de costums. Al meu poble no hi havia falles, a ma casa no anàvem a veure les de la contornada, i vaig tardar anys, molts anys, en tenir un brusó, un mocador, en ballar a un casal, en riure'm de l'enginy dels artistes fallers, en unflar-me a xurros i xocolata (mesclat amb el regust àcid de cerveses i gintònics) quan despuntava el sol. El 2020, en tornar a València després de tants anys donant voltes pel món, ho enyorava tot, també les falles, perquè sí, en 2020 em vaig sorprendre enyorant les falles. I venia amb ganes, moltes ganes d'ensenyar-li-les a Matías, de presumir d'eixa tradició pròpia, tant d'ací, especial, plena de misteris que anar desvelant-li (que anar desvelant-me). Però com tantes altres coses d'aquell any inclement, les falles van ser esborrades de les pàgines del calendari, esborrades a l'agenda, creu i ratlla, i es van amuntonar a eixe cúmul de desitjos incomplits, viatges irrealitzables, encontres posposats, irreconciliables. Les falles es van transformar en mirar pel balcó als ninots fastuosos esperant per ser festejats, observats, celebrats, cremats; els ninots sols enmig del carrer, els fanals il·luminant-los com un regal que, sense obrir-se i encara lluent i carregat d'expectatives, es converteix en un record llunyà (massa llunyà per haver nascut ahir). Des del balcó vivíem rememorant altres falles perquè li contava a Matías d'aquell any en què uns amics italians van vindre de visita i corrien aterrits quan algun xiquet feia explotar una bombeta a prop d'ells, quatre dies de vacances en els que van córrer, de segur, una marató. O d'aquell altre any en què una amiga alemanya es perdia tot el temps perquè es parava


VIVVI SMAK / SHUTTERSTOCK

Des del nostre balcó, butaca d'honor improvisada, vam presenciar la màgia impensada d'un foc que cap artista faller va imaginar mentre dissenyava la seua obra mestra, un foc que, sense voler-ho, ens va emocionar

a cada poc, bocabadada davant d'un monument faller, de les llums, dels castells de focs artificials, dels vestits de les falleres. Dels dies previs a les falles, quan vivia al Lluís Vives, el col·legi major, de com tremolava cada cop que començava la mascletà, com veiem trontollar l'estructura, les finestres, com veiem caure pedretes per les parets i pensàvem, una mascletà més i el col·legi cau (el col·legi ens cau). Del senyor pirotècnic ja pot començar la mascletà, de la primera vegada que ho vaig sentir. De com era de complicat pujar al rodalies els dies de falles, perquè per molts trens que eixiren, sempre anaven plens de gent, i els pasdobles matxacons convertien cinquanta minuts de trajecte en l'infern. Un infern que ara se'ns entoixava paradís, el paradís de veure gent, tocar gent, estar a prop de la gent, tanta gent. I així, recordant altres nits, va arribar la del 17 de març de 2020, una nit com qualsevol altra, pensàvem, tot i estar confinats (paraula que hem pronunciat en excés i s’ha tornat avorrida, extenuant) fins que Matías, que estava al balcó, em va dir que eixira i refrescava i era mitjanit i mira para abajo, mira la calle, i des d'allí, emmudits, vam ser espectadors inesperats d'una nit de fum, de foc, d'una cremà diferent. Perquè sense previ avís, els ninots es convertien en flames verticals, en flames que semblaven tocar el cel, i al carrer desert, sols un parell de bombers, cap fallera plorant, cap turista, ni gent amuntegada olorant el fum de les coses velles que s'obrien pas perquè arribaren les noves. Des del nostre balcó, butaca d'honor improvisada, vam presenciar la

màgia impensada d'un foc que cap artista faller va imaginar mentre dissenyava la seua obra mestra, un foc que, sense voler-ho, ens va emocionar, perquè, per un moment, eixes falles que havien deixat d'existir, ens picaven l'ullet per a dir-nos que tot i no haver festejat, el foc seguia fent neteja dels trastos vells, purificant el fred de l'hivern per entrar a la primavera. Una primavera que tindria poc de sol, poc d’aire a la cara, però ens portaria a comprendre el significat de les primaveres anteriors, aquelles a les que no vam donar massa importància, primaveres precedides per falles, per foc, per xurros a la matinada, per mascletaes que quan tancàvem els ulls se sentien al pit. Primaveres plenes de llum, de sol, de brisa, de carrer, plenes de vida.


3

Toni Isach DO C EN T I FA L L E R

Incertesa Ben sabut és per tots, que el món de les falles aglutina un gran nombre de sensibilitats, tal volta per això o potser simplement pel caràcter dels valencians, i sobretot dels fallers, que la nostra festa per excel·lència, sempre ha estat marcada per la incertesa. Les condicions meteorològiques de la setmana fallera, els premis que es desitgen aconseguir, la conclusió de la feina de l’artista faller, la propera Fallera Major i el color dels seus vestits, són només una xicoteta mostra de coses que més d’una vegada ens han amoïnat. Però, tanmateix, allò que va passar ara fa pràcticament un any, mai havia estat al nostre cap. Amb els monuments eixint al carrer i tots els preparatius més que preparats, un fet històric, paralitzava la nostra festa. Una nova i alhora preocupant situació sanitària, arribava a la nostra societat i li furtava tot el protagonisme a la festa marcera, de tal forma que en tan sols unes hores aconseguia la seua suspensió. Un fet inèdit, però necessari, tan necessari com que un any després estem al mateix punt, un punt que només era imaginable dins d’una pel·lícula de ciència-ficció, però que lamentablement és real. És per això, que estem davant de la gran incertesa, eixa que ha crescut exponencialment i ha canviat les nostres vides, eixa que ens està ensenyant a vore les coses des d’una altra perspectiva. Per tant, com que la situació no pareix que vaja a canviar, al menys a curt termini, lluny de queixar-nos, hem de reinventar-nos i de la mateixa forma que altres aspectes de la nostra vida ja no són com eren, haurien de començar a vore les falles, d’una forma que ens permitisca gaudir d’elles, dins de la ja més que coneguda “nova normalitat”. Potser siga 014 / REFLEXIONS EN VEU ALTA / INCERTESA


És per això, que estem davant de la gran incertesa, eixa que ha crescut exponencialment i ha canviat les nostres vides, eixa que ens està ensenyant a vore les coses des d’una altra perspectiva

PABKOV / SHUTTERSTOCK

el moment d’obrir altres espais, de donar major rellevància a camps que fins ara eren minoritaris i de canviar hàbits i costums. És clar que tot açò s’ha de pensar i parlar, perquè no és gens fàcil, però la realitat és que malgrat l’aparició del COVID, la vida continua i ho fa a casa, al treball, a l’escola i evidentment també a la falla. Els dies passen i si no fent res per canviar, continuaran passant sense falles. Crec que d’una vegada per totes, ha arribat el moment en què cal pensar en unes falles en concordança amb la realitat que malauradament ens ha tocat viure. I així arribe al final d’aquest xicotet article de reflexió, amb la ferma intenció de fer reflexionar a tot eixe col·lectiu al qual gustosament pertany… LES FALLES! Cuideu-vos i coneixement!


4

Alba Fluixà Pelufo P O ETA I G ESTO R A C ULTUR A L

Reflexió des del silenci Els darrers mesos he estat immersa en el silenci. La quietud d’un món en pausa és inevitablement aclaparadora, però, quan tot tornà a girar, la velocitat ja no és la mateixa d’abans. Almenys, no per a mi. La incertesa de no saber fins quan ha de durar aquesta situació, que pensàvem extraordinària, però que ja s’ha convertit en la nostra quotidianitat, ho ha trastocat tot. En especial, tot allò que es relaciona amb els espais de retrobament i d’intercanvi col·lectiu i emocional, com ara la festa de les falles. Enguany, sabíem tot era diferent. Hem estat més conscients que mai de la fragilitat de les circumstàncies que ens permetien dur a terme la nostra xicoteta revolució festiva anual. A més, en al cas dels llibrets, els dubtes començaren prompte. Calia contestar a una pregunta inevitable abans de seguir: «Quin sentit tenia fer un llibret, si no s’havia cremat la falla del 2020; i, per tant, el monument al voltant del qual giraria tot, era el mateix?». Al meu voltant veia diverses formes de respondre, totes perfectament lògiques i oposades al mateix temps. D’una banda, si el llibret anava indefugiblement lligat a eixos ninots que dormien indefinidament, era raonable pensar que les lletres que els havien d’acompanyar esperaren també. No obstant això, per altra banda tampoc era desencertat pensar que, si tot havia canviat, si el món ja no era com abans del 10 de març del 2020, el significat de les falles plantades després de l’espera, no anava a ser el mateix que el que anaven a tindre en un any normal (un any de la vella normalitat, clar). Per això mateix, calia explicitar la nova situació, 016 / REFLEXIONS EN VEU ALTA / REFLEXIÓ DES DEL SILENCI

calia reescriure i redefinir la falla des de la nova normalitat. O és que no era ja suficient amb el silenci obligat de la pólvora, la música i els casals? Una part de mi abraçava aquesta posició, perquè silenciar també les paraules em resultava insuportable. A més, no s’ha d’oblidar com la literatura ens salvà del primer abisme. La màgia de l’escriptura rau precisament en el fet que ens permet tocar-nos les emocions en la distància i mantindre viva l’espurna de l’esperança i la fantasia de l’art. Per tot això, molts llibrets en els quals participe ‒entre altres, aquest‒, seguiren endavant. Perquè cal reflexionar, des del silenci que ens envolta, com volem que seguisca aquesta història compartida i aprofitar l’oportunitat que ens dona la pausa per a imaginar un futur que, sens dubte, arribarà prompte.



5

Gaby Collado DO C EN T, P OE TA I FA L L E R

La vestimenta masculina, de gran desconeguda a protagonista de la festa Per poder fer-se una idea de la importància d'un poble, és necessari conéixer la seua cultura, les seues tradicions i per descomptat la seua història. Una part molt important de la història d'un territori és la seua vestimenta tradicional, que forma part fonamental de la idiosincràsia dels pobles i li dona la seua senya d'identitat. Al seu origen primigeni aquestes vestimentes van ser pensades per al treball al camp valencià; i és per aquest motiu que existeix una escissió inherent a la vestimenta, la qual servia per a distingir entre estrats socials jerarquitzats basant-se principalment en els materials de fabricació tèxtil. Així, aquesta diferència dels estrats socials era molt apreciable i mentre la gent podent de l'aristocràcia, pel fet de dedicar-se a oficis menys rudimentaris i disposar de majors recursos econòmics, podia permetre's copiar les pomposes modes franceses, la gent més humil, com els llauradors, que no disposaven de diners, duia una vestimenta que estava pensada no sols per al treball en el camp, sinó que també s'emprava com un bé heretable, i per tant estava implícita la necessitat de fer-la resistent i pràctica, moltes vegades obviant els cànons estètics.

Igualment passava amb la gent que vivia als pobles d'interior del nostre territori, on la comunicació era poc fluida amb la ciutat i, per tant, moltes de les modes no aconseguien ser assimilades, malgrat que s'absorbien alguns elements més aïllats. Però si parlem de l'època daurada dels vestits populars valencians, la podem datar al segle XVIII, coincidint amb l'auge de la indústria tèxtil, i sent els materials més utilitzats la seda, el lli i el cotó. També cal ressaltar l'època que va de mitjans del segle XIX al primer terç del segle XX, quan la revolució de la moda ja és més profunda i canvia l'estructura mateixa del vestit masculí. Ja no sols es du el típic pantaló pel genoll, sinó que els homes ja es posen pantalons llargs (de diferents teixits segons l’època de l’any a la qual es trovaren) i s'estén l'ús de la brusa, o brusó com es coneix hui en dia. Aquesta brusa als seus orígens es porta per dins de la faixa i posteriorment va solta per damunt d'aquesta, manera en què ha perdurat fins als nostres dies i que han adoptat els fallers com a roba de casal. A la classe més humil estava ben diferenciada la roba de feina quotidiana, la "d'anar net", la de mudar-

018 / REFLEXIONS EN VEU ALTA / LA VESTIMENTA MASCULINA, DE GRAN DESCONEGUDA A PROTAGONISTA DE LA FESTA


se i la de festa. Dins de la roba de festa encara es distingia si es tractava d'un diumenge normal o els anomenats "Diumenges del Nostre Senyor" i festes assenyalades, com el Corpus, Nadal o d'altres festes majors. PERÒ, COM ÉS L'EVOLUCIÓ DINS DE LA NOSTRA FESTA DE LA INDUMENTÀRIA MASCULINA?

Puix es pot apreciar a la nostra vestimenta, què a l'evolució al llarg de la història de la nostra roba tradicional, la funcionalitat ha fet un pas enrere per a donar cabuda a una estètica que parla de les herències que configuren la identitat valenciana, herència que és rescatada anualment a les festes populars repartides al nostre territori, i més si cap a la festa gran de les Falles. Doncs per això, ens remuntem a l'inici de la festa fallera, parlem de finals del segle XVIII, quan eren considerades com un simple festeig que s'organitzava la vespra de Sant Josep per grups improvisats de veïns, que solien ser homes. Aquests anaven abillats amb vestits com qualsevol altre dia, donat l'esmentat caràcter accidental de la tradició i la seua encara escassa importància a la societat valenciana. Amb aquesta forma de vestir dels homes anaven passant els anys, fins que arribem al primer terç del segle XX, més concretament l'any 1929, quan la dona agafa un paper important a la nostra festa i, per primera vegada, ostenten la representació de les Falles de València. Va ser Pepita Samper, la primera miss Espanya (“senyoreta d’Espanya” es deia llavors), la que va realitzar la funció de Fallera Major de València lluint un “vestit de llauradora valenciana”, convertint-se en la primera persona de la festa que portava una indumentària específica. Aquest càrrec honorífic, anomenat reina fallera en 1931, bellesa fallera en 1932 i fallera major de València des de 1933, va suposar la necessitat d'implantar una indumentària específica per a elles, que va ser aquell vestit inspirat en l'utilitzat per les llauradores valencianes. Passada la Guerra Civil Espanyola i amb l'arribada de la postguerra, just en 1939, la Junta Central Fallera (JCF), va començar a desenvolupar la seua activitat, on regulava les Falles al Cap i Casal, fins que l'any 1945 es va constituir amb un organigrama que encara continua vigent. L'entrada en vigor de la Junta Central Fallera, va donar una espenta més gran a la nostra festa, i donà un impuls a la indumentària tradicional valenciana. Així, des de 1940 el vestit “tradicional”, va començar a usar-se per la resta de falleres, per la generalització del càrrec de fallera major (i els seus actes associats, com l'exaltació) i l'aparició d'actes multitudinaris com l'Ofrena (1945) o la Crida. L’evolució de la indumentària femenina era prou evident, però encara que la dona ja tenia el seu tradicional vestit de fallera, l'home continuava usant un de carrer, que en actes oficials solia ser el de jaqueta i corbata.


Els tradicionals de saragüell i torrentí, només s'utilitzaven en comptades ocasions com les cavalcades, per la qual cosa no es podia parlar d'indumentària masculina per a la festa. Però va ser durant els següents anys quan els homes van canviar a poc a poc la indumentària, i a l'ofrena, dia gran de la festa marcera, es podia contemplar una vestimenta prou variada, uns de particular (amb vestit i corbata), altres amb brusa, uns altres amb torrentí i saragüell... Tot aquest batibull de vestimentes, va generar que ja enfonsats a la postguerra espanyola, es buscara que tots els fallers anaren igual vestits, a més amb açò, amb aquest uniformisme, el franquisme pretenia suposadament ocultar les classes socials i mostrar iguals a tots els participants de la festa, buscant un mateix uniforme per a tots.

Per això, ofuscats en aquesta idea, l'any 1954 va aparéixer un “vestit de faller”, inventat per Junta Central Fallera. Era com una espècie d'uniforme negre i que llavors va ser anomenat “vestit de llaurador de gala” (encara que de llaurador no tenia res més que el nom). El precursor d'aquest “vestit de faller” va ser el jurista Juan Martín Belda que en aquells temps era regidor i president de fires i festes, i a més fou president de Junta Central Fallera des de 1964 al 1970. Aquest vestit era una espècie de transformació de peces tradicionals: jaqueta curta de ras negra, camisa blanca, faixa de color (el color depenia del càrrec del faller roig per al president; blau per a la junta directiva; morat per al vocal), de la qual penjaven unes borles, pantalons llargs negres i espardenyes. No sabem d'on ve la invenció d'aquest vestit, però com es pot apreciar en aquesta imatge de Lo Rat Penat de 1889, els vestits que llueixen els homes són prou similars als que Martín Belda i la seua Junta instauraren. També trobem a final dels anys 50 vestits de torrentí amb moltes similituds als que JCF volia ficar com a oficial. Als primers anys de la “creació” d´aquest uniforme, anomenat popularment “de panerola” (cucaracha en castellà), només l'utilitzaven els membres de Junta Central Fallera i no era molt habitual entre els fallers anomenats de carrer, a pesar que es va fer oficial en el Congrés Faller de 1958. Però va ser a partir de 1964, al IV Congrés Faller, quan el van exigir per eixir a l'Ofrena de Flors, el que feu que a poc a poc es fera obligatori a altres actes, el que va provocar que es generalitzara dins de la nostra festa. Així amb ell pas dels anys, amb la introducció d’aquest vestit negre, van modificar-se alguns elements de l’abillament masculí com, per exemple, es van canviar les espardenyes tradicionals valencianes per sabates normals, la faixa per un faixí amb borles com les del barret i afegint uns serrells anomenats “xorrera” a la camisa, inclús en alguns casos es ficaven una veta negra pel coll de la camisa nugada amb una llaçada. Amb aquestos canvis, s’aconseguí fer més assequible del que ja per si era el vestit de l´home, facilitant que els fallers el pogueren adquirir en una època on l'economia domèstica encara era feble. Però no totes les comissions falleres estaven d'acord amb la imposició d'aquest vestit i algunes d'elles van reivindicar la seua contrarietat, com per exemple la Falla Bolseria, la qual al seu blog relata una anècdota que diu així: «A 1.957, la Falla tenia una comissió masculina formada per un grup de solters que va passar a denominar-se com a sobrenom Els Fadrins. En aquells dies no existia el denominat vestit de faller, s'utilitzava un vestit jaqueta normal, i portaven al costat de la corbata, un distintiu de la Senyera amb l'escut de la comissió fallera. Servisca com a anècdota, que quan en 1.962, J.C.F. va aprovar l'anomenat vestit de faller negre, el qual portava penjant del faixí les borles del barret de

020 / REFLEXIONS EN VEU ALTA / LA VESTIMENTA MASCULINA, DE GRAN DESCONEGUDA A PROTAGONISTA DE LA FESTA


la persona que va vestida amb els usos tradicionals de l'horta valenciana. El vestit de saragüell s'ha convertit en les últimes dècades en el més popular entre els homes.

LLENÇ “DOS HUERTANOS BEBIENDO VINO”, DE JOAQUÍN AGRASOT

llaurador, la comissió en senyal de protesta, per estar en desacord amb aquest vestit, va decidir no portar les citades borles.»… Però, la tendència en indumentària va començar a canviar prompte, la gent començà a cansar-se d´aquell vestit inventat i immpost, i va ser ja quasi entrant als anys setanta i principis del huitanta quan van començar a haver-hi fallers que rebutjaven els vestits oficials promulgats per Junta Central, volent recuperar els tradicionals vestits valencians d'altres èpoques. A poc a poc els vestits de saragüell i torrentí anaren imposant-se al de 'panderola'. Cal dir que, amb l'arribada del nou segle, i sense cap tipus de fonament històric, es va voler instaurar un nou vestit per als homes, una nova invenció basada en aquell de 1960, buscant un vestit econòmic, el qual estava format per un pantaló llarg de ratlles, normalment gris, i jupetí obert, sense res al cap. Per sort, aquests vestit no ha agafat la força suficient per a arrelar-se en el temps i ha perdut força als nostres dies, deixant pas a uns vestits basats en l'antiga tradició valenciana, on cada vegada més els fallers busquen la perfecció al seu estilisme. Per això en aquestes línies volem parlar dels vestits tradicionals valencians, aquells que formen part de la nostra història, com són el saragüell i el Torrentí.

VESTIT TRADICIONAL ALBANÉS

La paraula saragüell, prové de l'àrab “sarawil”, data del segle X i fa referència a una espècie de 'pololos' solts (o “falda pantaló”) utilitzats per llauradors. Al principi aquesta peça d'influència musulmana era usada tant per homes com per dones. Aquests calçons amplis i amb forma de bossa, eren molt comuns en la pagesia espanyola des del segle XIII, hereus de la vestimenta musulmana,​els models més antics portaven el vol cenyit en la cintura per una sèrie de plecs i els camals prou baixos, quasi a l'altura del genoll, per a major comoditat, amb pernils que baixaven més enllà dels genolls, podent arribar als turmells. Així, com s’ha esmentat el pantaló de saragüell, a més d'utilitzar-se a la nostra terra com a indumentària tradicional, ha sigut utilitzada per tot arreu del món com podem apreciar a les següents imatges. Vestit tradicional grec i vestit tradicional albanés. Com bé hem comentat, el seu origen és molt antic, confeccionat generalment en llenç o lli, ha tingut un ús que s'ha perllongat al nostre territori durant molts segles, sobretot en l'horta i entre els agricultors que per la seua gran comoditat, lleugeresa i frescor es resistien a vestir els pantalons que ja s'imposava per a altres usos i classes socials. És una peça senzilla de fer, econòmica i també pràctica. Format per dos camals molt amplis, cenyits a la cintura mitjançant veta i una unió en mig de les cames on es col·locava un quadret. Tan popular ha arribat a ser que amb el pas temps s'ha imposat l'expressió de “vestir de saragüell”, en prendre la part pel tot, que utilitzem per a definir a

VESTIT TRADICIONAL GREC

PERÒ QUE ÉS I DE QUÈ ES COMPON EL VESTIT DE SARAGUËLL?


Doncs, de què es compon el vestit de saragüell? 1

2

3

4

JUPETÍ: És l'evolució del gipó masculí del segle XVI, peça sense mànegues que al vestit de saragüell original, al considerar-se de la gent més humil, duia teixits de menys qualitat que els jupetins del vestit de torrentí. Normalment es corda per davant i té coll escotat de vegades amb solapa. Generalment es cordava en claudàtors, però també apareixen els botons que s’empren de forma tradicional, que són els anomenats mançanetes perquè tenen forma pareguda a una poma. Moltes vegades aquestes mançanetes s’empraven d’adorn sota el jupetí cordat amb claudàtors. Al segle XVIII apareixen també monedes d’argent que servien per a botonar i/o per a fer d’adorn. CAMISA: Cobreix el cos des dels muscles fins als genolls. Anaven obertes per davant fins a la cintura i les més antigues s'arrepleguen frunzides al coll, també es botonaven al coll amb un doble botó conegut popularment com a mançanetes. Més tard apareix el coll de tireta, la camisa es fa més curta i s'obri completament de dalt a baix. Les de treball eren fetes de llenç. Després podien afegirse-li peces per resguardar-se del clima més dur. Les camises actuals, moltes d’elles sols van obertes des del pit fins al coll. SARAGÜELL: Com hem esmentat, són uns calçons amples que no arriben més avall del genoll; és una peça de reminiscència morisca, que es combina amb les altres peces del model anglo-francés; habitualment eren fets de teixit de llenç. Segons Cavanilles en Geografia General del Reino de Valencia, els llauradors del camp, els dies de festa, afegien als saragüells un segon calçó ample de llana, anomenat fredolic. FAIXA: Tira llarga de tela de cotó, llana o seda (la majoria d'ocasions de cotó), de dos o més metres de longitud i uns vint centímetres d'amplària. Se cenyia al cos del llaurador i en l'actualitat al del faller donant diverses voltes, de manera que subjecte els saragüells o els pantalons. Normalment són d'un mateix color o monocromes, la majoria antigament eren negres, encara que també hi havia en menor mesura blaves i roges. En els extrems portaven serrells i un d'aquests extrems anava doblegat i cosit en forma de butxaca. És una peça molt antiga. Tant que en el crit del palleter del 23 de maig 1808 apareix aquesta peça: "Un venedor de palletes (ofici què li dona peu al malnom), davant un públic nombrós reunit en la placeta de les Panses de la Ciutat de

València, va esquinçar la seua faixa d'estam roig, la va repartir en xicotets trossos perquè servira d'escarapel·la, va posar el tros major a l'extrem d'una canya, amb una estampa de la Verge dels Desemparats i un retrat del Rei, enarborant l'improvisat estendard va cridar: Un pobre palleter li declara la guerra a Napoleó. Visca Fernando sèptim i muiguen els traidors!" 5

6

CALCES: Per als treballs a l’horta els llauradors no gastaven calces, a açò se li deia anar a cames crues. Les calces s’empraven sobretot a partir del segle XVIII els dies de festa, i les característiques de les quals duia el llaurador valencià eren les de traveta que sols cobrien la cama i no tenien peu, s’agarraven a ell amb la citada traveta. Normalment les calces perquè no caigueren, eren subjectades amb lligacames i adornades amb escarapel·les. Solien usar-se blanques o colors clars, però amb el pas del temps han anat evolucionant i agafant les diferents tonalitats per fer joc amb els jupetins. MANTA: s’utilitzava per a resguardar-se del fred. Hi havia de diferents tipus, les anomenades mantes morellanes, que eren de quadros de colors blaus i blancs, eren de grans dimensions i formaven en una de les seues vores una punta que en cas de pluja, es tirava sobre el cap i servia també per a protegir-se d’ella. També trobem la manta de mostra, que era utilitzada pel llaurador en dies festius i quasi com un element de passeig i lluïment, per la qual cosa comunament en compte de dur-la cobrint el cos es deixava caure sobre els muscles. Era de vius colors i portava un floc i borles, cosa que no solia portar la morellana que portava un floc molt simple. Hi ha un error actual a cridar manta morellana a la mostra que es fabricava generalment en la ciutat de València. La morellana es fabricava més sovint en Bocairent i Ontinyent, encara que conservava el nom de la població de Morella. Si l'home vestit de saragüell vol anar un poc més mudat, pot col·locar-se una jupa damunt del jupetí. A més, si fa més fred, es pot afegir un fredolic per damunt del saragüell (tradicionalment de color negre, encara que últimament el troben de tots els colors) inclòs dur un capotet. Però s'ha de remarcar que el tradicional va sense aquests últims complements.

022 / REFLEXIONS EN VEU ALTA / LA VESTIMENTA MASCULINA, DE GRAN DESCONEGUDA A PROTAGONISTA DE LA FESTA


8

IAKOV FILIMONOV / SHUTTERSTOCK

7

1

2

6

4

3

5


7

8

MOCADOR AL CAP: En tot vestit de saragüell ha de col·locar-se de forma obligatòria el mocador al cap. Ja que si el que volem és vestir-nos segons la tradició valenciana, a l’última meitat del segle XVIII es pot comprovar la diversitat de pentinat en l’home, distingint-se dels de més alt llinatge o poder, fins als dels més simples llauradors, els quals també porten el cabell llarg arreplegat en forma de cua o dins de xarxes. És per això que a finals del segle XVIII, per motius d’higiene, es dicta una reial ordenança que obligava a rapar-se els caps per a evitar paràsits i transmissió d’algunes malalties. Açò queda marcat en alguns articles de diversos escriptors viatgers als quals els crida molt l’atenció, com per exemple, Teòfil Gautier (1811-1872), en el seu Viatge per Espanya, es refereix a l’home valencià dient: “Habitualment porta el cap rapat, com els orientals i quasi sempre embolicat en un mocador de color viu”. I és precisament aleshores, en aplicar la reial ordenança, quan se substitueix la xarxa, que ja no embolica res en dur el cap rapat, per mocadors que cobreixen al mateix temps que imiten el volum de la xarxa. Aquests mocadors eren de seda, cotó o pita nugat al cap i que fins i tot podria tractar-se del mateix que de vegades duia lligat al coll. Els mocadors hi ha cinc formes ben diferenciades per a col·locar-se'l.

7

Fumeral

Fumeral amb llaçada

De cua, nugat davant

De cua, nugat lateral

ESPARDENYES: calçat amb sola de cànem o d'espart, que cobreix la part superior del peu en llenç, cintes o cordons, a vegades d’espart. Podem distingir tres tipus d’espardenya: ESPARDENYA DE CARETA: és la que cobreix el dit gros amb tela de cànem, d’on comencen les cintes (ara generalment negres) per a sostindre. Aquestes cintes es creuaven pel mig del peu per damunt de l’empenya fins a la talonera on s’introduïen en dos ullals, un a cada costat i es creuaven i nugaven a la cama. ESPARDENYA DE CARA AMPLA: és la que cobreix amb lona tots els dits, així com tots els costats del peu, el que es completa amb cintes. Es nua de forma similar a les de careta. ESPARDENYA DE RAMALET: és la d´espart, que s’agarra al coll de la cama amb un sol cordó també d’espart. Aquesta última és la que pròpiament es deuria denominar “espardenya”, ja que la paraula espardenya deriva de la paraula espart. Com s’aprecia a les imatges següents es nugava al tirant central, quedant subjecta al turmell.

En l'actualitat podem trobar diferents formes i models, sempre basats en la tradicional. Mai el vestit de saragüell pot anar acompanyat de sabates, sempre ha d'anar acompanyat per espardenyes.

Barret

8 Espardenya de careta

Espardenya de cara ampla

Espardenya de ramalet

024 / REFLEXIONS EN VEU ALTA / LA VESTIMENTA MASCULINA, DE GRAN DESCONEGUDA A PROTAGONISTA DE LA FESTA


I en què es diferencia del vestit de Torrentí? Tradicionalment, el vestit de torrentí es correspon amb el vestit de mudar que utilitzaven antigament els valencians. El vestit de torrentí està format per uns pantalons ajustats o calçons (calçó) per davall del genoll, que deixa veure les calces i lligues; un jupetí i una jaqueta curta o jupa. Pantalons i jaqueta solien ser de ras de seda en colors vius. També porta faixa i camisa. Al cap, l'home sol portar un mocador o una còfia o casquet fets de punt de ganxo. Aquests es complementen amb diferents capells i barrets, com la rodina o el cossiol. Així podem desgranar el vestit de Torrentí de la següent manera: 9

10

11 12

13

14 15

JUPA: Probablement és una evolució de les casaques del segle XVII. Acurtada fins a la cintura i originàriament sense coll ni solapes, que s'han afegit més tard, on ja evoluciona cap a la forma de la jaqueta. Té una estructura similar a la del jupetí, però amb mànegues, que solien adornarse amb botons o punys tornats. Els teixits més emprats eren llana, cotó, vellut i seda. La jaqueta que pot ser curta o més llarga (levita o casaca), segons l'època i classe social que es vulga replicar amb el vestit. Els colors, igual que al pantaló solien ser foscos. JUPETÍ: Igual que passa al vestit de saragüell, el jupetí, és l'evolució del gipó masculí del segle XVI. És una peça sense mànegues que arriba fins a la cintura (els dels senyors, que es porta baix de la casaca, és més llarg). En la primera època portaven solapes o coll girat, que després desapareixen. CAMISA: és similar a la de saragüell. PANTALÓ O CALÇÓ: Normalment de drap, va ajustat al contorn de la cuixa fins als genolls sota els quals es col·loquen amb una pestanya. Tenia una apertura lateral per a facilitar l'entrada de les cames, que es tancaven en cintes o botons. Predominaven els colors foscos: negre, burrell, morat, etc. CALÇOTETS: Es duien sota el calçó quan ja es portava pantaló, per baix del genoll, lloc on es lligaven amb vetes. CALCES: similars a les del vestit de saragüell. ESPARDENYES O SABATES: estan admeses ambdues per a aquest uniforme. Les sabates són molt similars a les que s´empraven a la moda francesa uns segles enrere.

16

17

18

FAIXA: Emprada per a subjectar el calçó o pantaló. Els teixits i la forma són iguals o similars als del vestit de saragüell. MOCADOR, CÒFIA O CASQUET: Igual que passa al vestit de saragüell, sempre s'ha de dur una peça al cap cobrint el monyo per a respectar les tradicions. Referent als mocadors, es poden fer els diferents nusos depenent del barret que es duga. En quant a la còfia s’emprava ja què, segons la costum del segles passats, els llauradors es deixaven créixer el monyo en llargues cabelleres, i per a arreplegar eixes cabelleres empraven una xarxa de seda o de fil, que es rematava amb borles. A aquesta còfia també se la coneixia com a còfia de mornell per la seua similitud amb la xarxa del mateix nom que era utilitzada per a la pesca. BARRET O CAPELL: es posa damunt del mocador i podem diferenciar diferents classes.

A banda de totes les peces mencionades hi ha diferents complements que engalanen el vestit de l’home com són els reliquiaris, les medalles, els rosaris, etc. Hi ha moltes variacions per a poder dur de forma correcta la nostra roba tradicional, però és imprescindible saber com la duien els nostres avantpassats. Igual que nosaltres cada dia no portem la mateixa roba, depenent de les condicions meteorològiques, si fa més o menys fred i de l'època de l'any que ens trobem, abans passava el mateix.


18

17

11

9

10

16

12

14

15

026 / REFLEXIONS EN VEU ALTA / LA VESTIMENTA MASCULINA, DE GRAN DESCONEGUDA A PROTAGONISTA DE LA FESTA

JOAQUIN CORBALAN P / SHUTTERSTOCK

13


18

La Montera Capell cònic de drap o vellut

La Rodina Ala ampla i copa troncocònica

El Calanyés Ala estreta i copa troncocònica més alta que la rodina

El d’Estudiant Ala ampla

El Cossiol o pistó Ala menuda amb copa troncocònica invertida molt alta

Com hem comentat, normalment l'home no portava calces, era el que en aquella època s'anomenava "Camalets a cames crues" o potser portava calces de traveta sense peal, és a dir, amb els peus a l'aire. Mentre que a l'hivern duien calcetins i fins i tot peücs a les comarques més fredes. A les estacions més fredes la gent que treballava al camp podia portar el capot, generalment de burrell o d'altra roba gruixuda, amb mànegues, sovint amb caputxa, que es lligava a la cintura i es podia dur també durant la feina. Si es volia anar més mudat se solia portar capa llarga des del coll fins als peus, oberta per davant i sense mànegues, amb coll alt i mesclavina, o bé es posaven als muscles la esmentada manta. Tots aquests complements han donat pas a molts complements que hui en dia podem observar a la nostra festa marcera, perquè tenim una història i el més important és respectar-la. Doncs com a reflexió final podem dir que en els últims anys els homes estan igualant la pompositat dels seus vestits als de les dones, que cada vegada es busca una reproducció més exacta de les vestimentes tradicionals valencianes, deixant de banda aquestes modes que ens volien imposar fa uns anys i que no tenien molta relació en les vestimentes que empraven els nostres predecessors. Això ha fet que la nostra festa estiga augmentant la seua riquesa cultural, perquè com hem dit al començament d'aquest article, la vestimenta tradicional forma part fonamental de la idiosincràsia dels pobles i ens dona la nostra senya d'identitat. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

El de tres puntes Prové de la modificació del barret bicorn a principis del segle XIX

El Copino Barret de copa molt baixa i arredonida d’ala gran i dura

Rausell Adrian, F.X. Indumentària tradicional Valenciana. La construcció del vestit tradicional valencià II. Andana Editorial. http://www.clapir.org/indumentaria-tradicional. htmlhttp://web.archive.org/web/20130208033053/ http://www.falles-alzira.com/indumfem. htm#castella http://www.falles-alzira.com/indumasc.htm https://el1iel2.com/traje-de-torrenti/ https://espaidindumentaria.wordpress. com/2015/07/21/saraguell-indumentaria-fallas/ https://fallers.es/el-traje-de-saraguell/ https://www.carlossalvador.es/indumentariatradicional/indumentaria-masculina/ https://es.wikipedia.org/wiki/Indumentaria_ tradicional_de_la_Comunidad_Valenciana http://fallers.es/el-origen-del-bluson/ https://floreal-indumentaria.blogspot. com/2013/11/espardenya-de-careta.html


6

Amador Gázquez R O C KER I P O E TA

Un sonet d’esperança En temps de confinament, de virus i mascaretes, som com anacoretes lluitant amb l'abatiment. No n'hi ha pitjor patiment, tancats i fent piruetes al balcó en cadiretes sentint-te un delinqüent. A veure si ve la vacuna i ja s'arregla la cosa que vull veure rondalles. Una cara amistosa, si ens somriu la Fortuna enguany tindrem Falles.

028 / REFLEXIONS EN VEU ALTA / UN SONET D’ESPERANÇA



7

Albert Llueca

P R ES I D EN T D E L’A R X I U CA MP DE MO RVE DR E

Acció / reflexió: repensant les falles de Sagunt Les falles de Sagunt en l’any que la seua Junta compleix 50 anys estan en temps de canvi. Un canvi no voluntari sinó obligat per una pandèmia. Sí que és cert que amb algunes falles muntades en 2020 la Federació Junta Fallera de Sagunt amb Jaime Gil al capdavant va prendre la decisió, pense que de manera encertada, d’ajornar les festes a 2021 una acció valenta que ha de provocar, pense jo, una reflexió en el model de festes i falles en el nostre municipi. Les festes i les falles són un dels elements més importants del nostre patrimoni immaterial i de la cultura mediterrània que ens caracteritza. Una forma de relació veïnal que ha anat evolucionant al llarg dels segles però que en essència manté l’esperit de sociabilitat entre les persones per deixar de banda les activitats diàries i centrar-nos en la celebració col·lectiva. En açò està la clau i la primera premissa per tal de poder fer un pensament o judici, primera reflexió, sobre el tema. Les Falles de Sagunt articulen la major de les festes de la nostra comarca, El Camp de Morvedre, i és per això que és una festa que no sols afecta els fallers i falleres de les diferents comissions que la componen sinó que va més enllà. La ciutadania estima les nostres falles i tradicions i no hem d’estar al marge i aprofitar l’ocasió per a reinventar les activitats per continuar gaudint d’aquest esperit col·lectiu apel·lant a la

responsabilitat de tots i totes. I és més, són una festa marcada per la voluntat de contribuir a reactivar l’economia local, ja que molts comerços depenen d’ella. Filosòficament una reflexió és l’operació mitjançant la qual la ment fa atenció als propis actes de coneixement, i àdhuc al jo o subjecte que els sustenta, i no al contingut d'aquests mateixos actes. Esta segona clau, ens marca el que no s’ha de fer. Les falles i per tant les festes de Sagunt han de tindre una coordinació comuna per tal de poder aportar solucions als problemes i no ser regnes de ‘taifas’ lluitant cadascú per la seua banda. El Pensador de Rodin reflexionava soles però per que no reflexionar tots junts i poder vore des de diferents prismes i colors? De tu a tu! Com si d’un cristall i la seua reflexió és tractes. Des de les administracions públiques, com a valedors de la salut pública, s’ha de fer el possible per a poder unir per una banda els aspectes de la festa – l’espai festiu reconegut per l’UNESCO – i les limitacions marcades per una emergència sanitària mundial que ens farà vore les falles de manera diferent durant els propers anys. Però clar açò no ha de ser estàtic. Per sort o per desgràcia la polarització de les falles sempre ve donada de les decisions de València capital encara que, les de Sagunt, ací son autònomes. Possiblement les decisions que es prenen ací poden

030 / REFLEXIONS EN VEU ALTA / ACCIÓ / REFLEXIÓ: REPENSANT LES FALLES DE SAGUNT


MINIMOON PHOTO / SHUTTERSTOCK

ser modificades com la trajectòria d’una partícula i arribar, de sobte, a altres conclusions. En cada acció i en cada reflexió pot haver-hi un espectre molt gran de colors i accions. Sumant tot açò hem de tindre clar la simetria respecte a la festa i saber quins punts han de ser els més importants a tractar. Possiblement els fallers i falleres vulguen tornar a la seua normalitat, nova normalitat, i des d´altres estrats de la societat intenten donar-li la volta a la festa. En este cas crec necessària una mesa festes, administració i veïnat per tal de poder tindre clar les accions, després de la reflexió, que s’han de dur a terme.

És una festa que no sols afecta els fallers i falleres de les diferents comissions que la componen sinó que va més enllà


8

Asun Moll

REGIDOR A D E C U LT U R A , FEST ES I C U LT U R A P O P UL A R D E L'A J UN TA ME N T DE SAG UN T

Ajornem, anul·lem, celebrem? Reflexionem Mai oblidaré el 10 de març del 2020. La jornada començava amb una reunió de treball a la conselleria de Cultura per a continuar amb un dels actes fallers més protocol·laris: l’acompanyament a les Falleres Majors i els presidents de la Federació Junta Fallera de Sagunt a la visita a la Diputació i a les Corts Valencianes amb dos guies de luxe, el president de la Diputació, Toni Gaspar; i el president de les Corts, Enric Morera. Certament, era un dia de molta emoció, ja que érem la primera comarca que en 2020 visitàvem les institucions valencianes. I com després, malauradament, vam comprovar, també fórem les úniques. Acabàvem el matí amb la mascletada a la plaça de l’ajuntament. Dia perfecte i redó per iniciar les falles 2020. Hi havia molt d’ambient faller, però si és cert que no era com sempre. La meua primera estranyesa va ser que la multitudinària mascletada, no ho era tant. Encara no hi havia molta gent amb mascareta, però l’aforament no era el que s’esperava per a aquells dies. No obstant això, la raó principal per la qual no oblidaré mai aquell 10 de març va ser la compareixença del president Ximo Puig durant el capvespre, on ens anunciava que s’ajornaven les falles “sine die”. Tampoc oblidaré la difícil reunió que vam tindre al casal faller amb totes i tots els presidents i presidentes de falles, on vam acceptar l’ajornament de la setmana més esperada de l’any i com els monuments van haver de ser arreplegats i emmagatzemats.

Diverses vegades ens hem plantejat la data de celebració i cremà dels monuments, però a hores d’ara, quan són els últims dies del 2020, encara tenim els monuments tancats, protegits i esperant amb una situació de tristor i incertesa. Considere que no hem de perdre l’esperança i confie que prompte estes obres d’art engalanaran els nostres carrers i places, i que tota la ciutadania, amb les mesures de seguretat corresponents, podrà tornar a riure amb la sàtira fallera i fer un passeig per les falles del seu barri i de la ciutat. Com diu el cartell d’enguany. TORNAREM! Les falles són CULTURA. Tradició que hem heretat dels nostres avantpassats i que com a poble hem defensat al llarg dels anys. Música, pólvora, indumentària, artistes fallers, ornamentació, ofrena... El sentiment faller sols pot ser comprés des de dins. Pertànyer a una comissió des dels primers dies de la teua vida fa molt complicat haver de resignar-nos a no poder gaudir de la nostra festa, la més internacional de totes, Patrimoni de la Humanitat. A més, este reconeixement ha fet que siga una grandíssima atracció per al visitant, una crida multitudinària als nostres actes. Justament això és el que ara no ens està permès. És evident que no tenim una bola de vidre per tal de veure quina serà la situació sanitària el pròxim mes de març. I que les falles són festa i amb l’actual situació no podem celebrar-ho com voldríem. Com tampoc hem fet en tantes altres festes, inclòs el

032 / REFLEXIONS EN VEU ALTA / AJORNEM, ANUL·LEM, CELEBREM? REFLEXIONEM


JOAQUIN CORBALAN P / SHUTTERSTOCK

Però les falles no sols són festa. Les falles són una forma d’entendre la vida, la cultura valenciana, una forma de riure’ns de nosaltres mateixa i de “cremar” allò que no ens agrada, de compartir amb els amics, d’espais de germanor, de crear comunitat

Nadal. Però les falles no sols són festa. Les falles són una forma d’entendre la vida, la cultura valenciana, una forma de riure’ns de nosaltres mateixa i de “cremar” allò que no ens agrada, de compartir amb els amics, d’espais de germanor, de crear comunitat. Indubtablement, este 2020 ens ha fet reflexionar sobre moltes qüestions, i generat moltes incerteses: “Podrem plantar els monuments als nostres carrers per tornar a gaudir de la creació d’enginy i gràcia que els nostres Artistes Fallers exposen al museu del carrer les seues millors obres?” “Podrem escoltar als nostres músics ben uniformats i agrupats en bandes acompanyant a les comissions lluint d’indumentària valenciana que en seda brodada porten les nostres dones per tal d’ofrenar a la Mare de Déu i presentar les flors més perfumades de la nostra terra?” “Podrem tornar a veure els nostres carrers ornamentats de llum i perfumats de la pólvora que tant ens agrada als valencians?” “Podrem desfilar amb mascareta i renunciar a actes massius per tal que continuen les falles?” Tristament són qüestions que passen pel nostre cap i que no sabem si decidir amb el cor o amb l’enteniment, i que a hores d’ara no tenen resposta. No obstant això, si d’una cosa estic segura, és que perquè estes qüestions tinguen una resposta favorable cal que totes i tots continuem amb la responsabilitat col·lectiva i respectant les mesures de seguretat necessàries. Cal

comprometre el nostre present per a tenir un gran futur ple de pólvora i Falles. Vosaltres sou els primers que amb sensatesa vos heu de plantejar les qüestions. I Jo... estaré al vostre costat per donar-vos tot el meu suport. Reflexionem!


9

Santiago Ríos Guinot JU B IL AT, H ISTO R I A DO R I L I TE R AT FA L L E R

Passat, present i futur de l’artesà i artista faller Als valencians tots els elements del foc com gatzara, bullícia o festa, ens ve de lluny. De tots és sabut que per a les grans solemnitats civils es botava foc a les alimares que eren tonells plens de llenya enquitranada, en llocs elevats. Serà en el segle XVI, amb les organitzacions gremials, quan podem situar l’origen de les falles. Un important estudi fet per Enric Soler Godes, ens recorda el costum de penjar ninots en cordes, en mig dels carrers i ens situa en el gremi dels fusters, els quals sense pensar-ho crearen la festa, al cremar al carrer arribada la primavera, al “parot”. Fustes, borumballa i roba vella, junt amb l'enginy, sapiència i saber fer, donen l’inici en l’any 1849 al que es coneix com a monument faller. El temps passa de pressa i el fuster “aprenent” d’artista faller, comença a tindre la importància que es mereix, adquirint fama i respecte dintre de la societat del moment. Deixa de ser eixe fuster manifasser, sense més aspiracions artístiques que el saber fer i es converteix en una persona respectada i admirada en el barri, adquirint per moments rellevància social i familiar. Moltes fogueres i poques falles, més era l’inici d’una activitat que deixava de passar de refiló en les cròniques del “Diari Mercantil”, fent constància de les escenes “picants” que es representaven, acompanyades d’excel·lents versos d’anomenats poetes de la terra. La màgia de l’artesà i la sàtira del

poeta, converteixen la humil foguera en falla que dona de parlar en ambients col·lectius i casolans. A poc a poc, any rere any, l’artesà fuster va passant a ser artista, professionalitzant el “pensat i fet” en uns treballs més elaborats, afegint nous elements en la confecció dels ninots, com la cera i el fang, o en moviments mecànics en determinades escenes de la falla, per a donar més realisme a les figures representades. A banda de les figures, en una estructura de fusta, farcits de palla d’arròs i roba d’ús quotidià, ja hi ha una inquietud manifesta per a evolucionar i donar més qualitat monumental al conjunt. En la darrera part del segle XIX, primer a causa de les guerres carlistes, les censures governamentals i els arbitris municipals en constant pujada que es varen imposar per a poder-se plantar els monuments, van repercutir de diversa manera en la creativitat de l’artista que veia com se li coaccionava la seua capacitat imaginativa, encara que en el transcurs del temps havia millorat la construcció, la grandiositat, en els ninots més ben fets i en els objectes i ornaments que completaven els monuments, més ben acabats. L’entaulat faller ja no eren quatre fustes i uns trossos de tela; la falla havia arrelat en els carrers i places de la ciutat, de forma que qui la confeccionava ja era un “professional” distingit en el cercle fester i admirat pels seus treballs.

034 / REFLEXIONS EN VEU ALTA / PASSAT, PRESENT I FUTUR DE L’ARTESÀ I ARTISTA FALLER


Entrem en el segle XX i la festa continua. A banda d'en el cap i casal, ja s’ha plantat alguna que altra falla, en poblacions de la província de València, com Xàtiva, Sueca, Gandia i Alzira. Si; la festa ja no pot parar i l’artesà de prestigi te que preparar en més antelació, esborranys i matèries primeres per a l’elaboració de més d’un monument. Pedro Ferrer, Carles Cortina, García Mas, Soler, Sanchis Arcís, Vives, Soriano Torrejón, el pintor escenògraf Igual, el pintor Blesa, Alemany, Luis Cebrián, Antonio Fillol, Manuel Sigüenza, Joaquín Agrassot, Peiró, Cebrián Mezquita, Beut, Stolz, Paredes, Causaràs, Palau, Giménez Cotanda, Rafael Raga, Daniel i Abelardo Guillot, Álvaro Miralles, José Pérez i Vicente Ramil, eren els artistes més reconeguts que confeccionaven les falles importants de la primera dècada del nou segle. Reconeguts i considerats per la Comissió de Festes Municipal que no dubtava en sol·licitar dels seus serviments, per a jutjar els monuments i concedir els premis anuals a les millors falles de València. Entrem en la segona dècada i destaquen l’escultor Vicente Pellicer, els germans Luis i Vicente Benedito, Tadeo Montesinos, Arturo i Tadeo Villalba, Carmelo Roda, Amadeo Desfilis, Pedro Guillem, Marco Cabrelles, Roig, González, Carlos Cortina i els artistes del “Círculo de Bellas Artes” per la seua repercussió popular. Abans una falla sense pretensions, era qüestió d’hores, “pensat i fet”, tres o quatre amics del casino, orxateria o barberia eren suficients per a confeccionar-la en gràcia i mala intenció. Això va passar a la història. A partir de 1920, les falles tornen a ser monuments artístics que representen els temes clàssics de les subsistències, els lloguers d’estatges, el gas, el directe i les qüestions locals. És en esta dècada dels anys 20 quan comencen a aparèixer importants artistes que canviarien la forma de fer els monuments, iniciant un camí de grandesa fins als nostres dies. José Soriano, Cabrelles, Barreira, Pertegás, Just, Mateu, Vicente Canet, Carmelo Vicent, Moreno, Oliag, Murillo, Albert, Enrique Vidal, Pitarch, Llácer, Antonio Vercher, Goñi, José Arnal, Ribelles, Gabinay, Alfredo Duato, Santiago Latorre i l'escultora María Labrandero, entre altres. Les temàtiques s’havien llançat fins a allò que ara es diu “destape” i abans “frescura” o pornografia; més era una pornografia molt vulgar que no va deixar de carrejar censures. Falles monumentals i carrers estrets donaren prou que fer als bombers, les nits de cremà. En 1929 es passa la barrera psicològica del centenar i es planten 106 falles en la ciutat de València i 15 en altres poblacions, el que suposava abundant activitat en els tallers dels artistes. En 1933 es creen dues seccions per a les falles, el que fa que els artesans s’acuncen més en els seus treballs, per aconseguir rellevància en la primera

CARLOS CORTINA

A partir de 1920, les falles tornen a ser monuments artístics que representen els temes clàssics de les subsistències, els lloguers d’estatges, el gas, el directe i les qüestions locals


REGINO MAS OCTAVIO VICENT CORTINA JUAN HUERTA JULIÁN PUCHE

categoria i el que això significava per a una important entrada econòmica. En 1934 naix un nou al·licient per a l’artista, el “ninot indultat”. La primera Exposició del Ninot, en els soterranis del Mercat Central, és l’aparador on les comissions prenen bona nota per a les contractacions del pròxim any i un motiu de grandesa per al guanyador del premi que va recaure en la “Vella i la neta” de la falla del Mercat, obra de Vicente Benedito. En 1935, la primera falla oficial improvisada davant l’Ajuntament, en una carrossa i alguns ninots de l’exposició, perquè pogueren veure-la cremar els forasters, sense molèsties. Destacats artistes, Octavio Vicent, Regino Mas, Coret, Adolfo Ariño, Francisco Canet, Luis Dubón, Vicente Benedito i Modesto González. L’impàs de la Guerra Civil, desvirtua l’activitat fallera i no seria fins a 1940 quan es reprèn la confecció de nous monuments, en el que es denomina com a “falles de la postguerra”, comprenent les dues dècades següents. Una nova generació de nous artistes, molts d’ells havien estat a les ordres de consagrats artesans, apareixen en places i carrers plantant innovadors monuments al socaire dels seus mestres educadors. 1941 és el primer any que s’atorguen premis a les falles infantils, fomentant l’entusiasme entre els joves aprenents d’artista. És esta dècada la més reconeguda per a Regino Mas que acapara tots els premis importants. És l’artista del qual tots volen aprendre i admiren. Carlos Cortina Beltrán, Modesto González Latorre, Paco Baró, José Justo i Octavio Vicent, destacaven de la resta d’artistes per la qualitat i monumentalitat de les seues falles. La professionalització està completament arrelada per a poder optar a projectes importants, sent la causa inicial per a realitzar efímeres obres d’art. En 1946, donat la bellesa plàstica i artística de les falles, junt amb la popularitat de la festa que havia traspassat les fronteres nacionals, el “Ministerio de Educación Nacional” les declara “Fiesta de interès turístico y fiestas de arte de interès nacional”, el que va suposar un increment en el nombre de falles, en un augment del pressupost destinat al monument i de feina per als artistes. Antonio i José Fontelles Alegre, nebots de l’artista Carlos Cortina del que havien sigut col·laboradors , comencen a destacar en la dècada dels 50. En 1954, l’escultor Octavio Vicent va ser l’encarregat de realitzar la falla dissenyada per Salvador Dalí. Obra artística que va constituir un fracàs popular, sent abundantment criticada, a pesar de la bona llavor de Vicent. Encara que Regino continuava acaparant premis, ja destacava un jove Vicente Luna Cerveró que posteriorment aplegaria a ser un faller molt important, igual que Juan Huerta Gasset, Salvador Debón Cortina i Julián Puche Ferrandis. En un altre nivell estaven, Pascual Gimeno, Vicent Tortosa,

036 / REFLEXIONS EN VEU ALTA / PASSAT, PRESENT I FUTUR DE L’ARTESÀ I ARTISTA FALLER


MIGUEL SANTAEULALIA NÚÑEZ (1) JOSÉ MARTÍNEZ MOLLÀ

Fernando Roda, Gori Gallego, els germans Sánchez, Rafael Villaverde, Manuel Viguer, Ricardo Rubert, Enrique Vidal Moreno i Juan Ruiz. L'any 1961, en la Plaça del Mercat, un revolucionari Ricardo Rubert va plantar una falla plena d’ous i camells, com un intent de modernitzar els monuments fallers. En 1962, enfront de l’ajuntament, Vicent Pallardó planta una grandiosa falla, molt admirada pel públic. Ricardo Rubert Andrés en 1963 és l’encarregat de la falla municipal, el cavall de Troya, dins del qual estava instal·lat un bar. També repetiria en l’any següent, en una espècie de coet que no va convéncer a la gent. Regino Mas ja havia deixat de fer falles i l’hegemonia es repartia entre Luna, Debón i Puche. També van destacar, José Martínez Mollá, José Barea, Manuel Giménez, Arturo Martínez, V. Domingo, Vicente Tortosa Biosca, Ramón Iranzo, J.M. Martínez, Alfredo García, Enrique Viguer, José López, Salvador Gimeno, Pascual Carrasquer, José Devís, David Cortés, M. Guinart, Antonio Ferrer, Antonio Vidal i un jove José Pascual Ibañez “Pepet”. En la dècada dels 70, és l’esclafit d’una nova generació d’artistes que revolucionen la manera de fer la falla. “Pepet”, de contrastos coloristes, estil grotesc i satíric, va ser el primer que va ficar els ninots arran de terra, sense pedestal; constructor de monumentals remats i atrevides estructures. Alfredo Ruiz Ferrer “Xispa”, un altre innovador, d’estil elegant, modelat senzill i depurat sincretisme va obtindré en 1971, el Ninot indultat “Pescador en vestit de bany” i el primer premi de la Primera secció A, en la falla Trinidat-Alboraia, de línies molt ben estructurades i completes escenes. Artista José Azpeitia, d'acabats preciosistes en els seus ninots. Proliferació de bons artistes que treballen en tallers propis o arrendats, on comença a entrar maquinària elèctrica que ajuda a la confecció dels treballs. També es dona el cas recurrent que és comú, el que treballen més d’un en el seu propi equip, en un mateix taller, per a reduir despeses que redunden en la magnitud del monument. Vicente Monzón, Hernán Cortes, Roig Arnal, M. Guinart, Jesús Sáez, Joaquín Gómez, A. Ramón, José Barea, Mario Lleonart, Francisco Ribes, José Albarracín, Secundino March, Juan M. De la Barrera, Germán Hernández, Francisco Tomás, Joaquín Dolz, Alberto Rajadell, Juan Manuel Gabarda, José Carrer, Ernesto Llorca, Vicente Cebrián, Daniel Guillot, Juan Carceller, Manuel Oliver, Ángel Azpeitia, José Ballester, Arturo Musoles, Vicente Agulleiro Aguilella, José Sales, Santiago Soro, Andrés Martorell i Miguel Santaeulalia Núñez, formen part d‘una nova generació que al transcurs de la dècada comencen a despuntar, de la resta d’artesans. Passem als anys 80 i la gran proliferació d’artistes, fa que una vegada cremades totes les falles, les comissions comencen a rebre visites amb esborranys baix el braç, convertint l’elecció de l’artista faller en

JOSÉ PASCUAL IBAÑEZ

RICARDO RUBERT

En la dècada dels 70, és l’esclafit d’una nova generació d’artistes que revolucionen la manera de fer la falla


SALVADOR DEBÓN VICENTE LUNA CERVERÓ

un “concurs” de projectes, on és complicat decidirne un, entre els diferents grups d’opinió dels fallers. Massa oferiments per a una mateixa demanda, provoca la rebaixa de preus i les desplaences a l’hora de la plantà, al veure que no correspon el que hi ha al carrer, en l’esborrany del contracte. A l’artista “l’ha agarrat el bou”, per haver-se compromés en massa projectes, per aplegar al seu topall d’ingressos. Mentre els uns van desapareixent, els que resten van sofrint les contínues pujades d'impostos i de les noves normatives a les quals han d'adaptar els seus llocs de treball. També és un temps d’abundància del “refrito”. La reiteració de les temàtiques i les escenes i inclús la repetició de falles completes. Les noves comissions, a l'assabentarse del que està succeint, filen prim a l’hora de firmar els contractes, elegint als professionals més responsables i seriosos. José Luis Ferrer Vicent sorprén per la seua originalitat en 1981, en la falla Antic Regne-Mestre Serrano, Federico Contreras, Ramón Espinosa, Manuel Martín López, Santiago Ferrer, José Soro, Agustín Villanueva, José Vicente Andrés Sánchez, Rafael Borrás, Vicente Tornador Pascual, Miguel Esteban, José Martínez, el jove virtuosisme de Julio Monterrubio, Vicente Almela, Ángel Gómez Martínez, Francisco Roca, Francisco Mesado Poveda i l’excel·lent pintura i perfectes acabats de José Luis Pascual Nebot, copen els monuments de les seccions més importants. Els joves dels 70 i 80, són els que es consagren en la dècada dels 90. “Pepet”, Villanueva, Martínez Mollá, Agulleiro i Espinosa, van donant pas a Enrique Garcia, Santiago Rubio, Juan Miguel Delegido, Luis Herrero Gargallo, Alberto Rajadell, Sergio Cabedo, Pascual Calleja, Manuel Blanco, Emilio Miralles Ferrero, Juan Carlos Molés, Pere Baenas García, Miguel Banaclocha, Pedro Santaeulalia Serrán, Joaquín Esteve, José Latorre i Gabriel Sanz, en els que competissin, entre altres, per a l’obtenció dels primers premis. Canviem de dècada i de segle fent un gran pas extensiu, a la construcció de grans volums, a causa de la utilització de l’escuma de poliuretà, més coneguda com a “suro blanc” que redueix considerablement el pes dels remats i contraremats. Cada vegada més, van desapareixent els ninots de cartó, fibra de vidre i polièster, de costosa elaboració pel modelatge en fang, posteriors motles d’escaiola espartada en llistons i aquelles fantasies artesanes en vareta. Els artistes punters, ràpidament canvien als nous modes de construcció, adaptant els tallers en noves maquinàries i ordinadors. Augmenta notablement la qualitat de les figures i la quantitat d’elles, a l'abaratir-se els costos de producció, principalment el temps. De darrere

JULIO MONTERRUBIO

Als anys 80, la gran proliferació d’artistes, fa que una vegada cremades totes les falles, les comissions comencen a rebre visites amb esborranys baix el braç, convertint l’elecció de l’artista faller en un “concurs” de projectes

038 / REFLEXIONS EN VEU ALTA / PASSAT, PRESENT I FUTUR DE L’ARTESÀ I ARTISTA FALLER


venen empentant, Paco López Albert, José Francisco Espinosa Aguilar, Alejandro Santaeulalia, Vicente Martínez Aparici, Francisco Vizcaíno Palacios, Javier Herrero Martínez, Lázaro Chuecos, Vicente Llácer Rodrigo, Fernando i José Manuel García Ribes, Antonio Rosell Ninot, Salvador Dolz, Abel Monteagudo, Manuel Viguer, Jordi Fresquet, Manuel Blanco Sáncho, Sergio Edo Llopis, José Lafarga Palomares, Francisco Vázquez, Juan Carlos Donet García, Manuel i José Luis Martín Huguet, Sergio Musoles Ros, Manuel Martínez Reig, Manuel Algarra Salinas, José Ramón Espuig Escrivá, Joaquín Rubio Yáñez, Juan Carlos Ferri Herrero, Juanjo Armengol, Venancio Cimas, Luis Palacio i José Serra. Una altra vegada, la pressió fiscal i continues inspeccions d’Hisenda, el percentatge de l'IVA que no s’aconsegueix reduir, les noves mesures de seguretat, la contínua pujada de les matèries primeres, els lloguers dels tallers, les cotitzacions a la “Seguridad Social” i altres, fan replantejar-se la continuïtat de molts artistes que han de deixar l'activitat, al no poder suportar tantes despeses. Esta darrera dècada, salpicada d’ingerències polítiques i darrerament sanitàries, culminant en no poder haver mostrat al carrer els treballs del 2020, està replantejant-se en un present incert, on més d’un artesà ha plegat els trastos i ha tancat definitivament el taller. El 2011 hi havia començat en bons auguris, plens d'imaginació en continua evolució creativa, a banda dels artistes ja consagrats de vàries èpoques, els uns anant pujant de categories inferiors i altres vinguts de l’Escola d’Arts i Oficis, volent-se fer un lloc en este difícil món de la construcció, són el present més representatiu de l’actualitat artística fallera. Alberto J. Ribera Fernández, Fede Ferrer, José Manuel Gramaje Llisteri, Eva Mª Cuerva, Mario Gual del Olmo, José Vicente Sánchis Izquierdo, Francisco Giner Núñez, Javier Álvarez-Sala Salinas, Javier Arévalo Castilla, Anna Ruiz, Carlos Carsí García, Pedro Simarro, Victor Lozano, Antonio Verdugo Ballester, Paco Torres Josa, Rafael Ibañez Sánchez, Alberto Ribera, Carlos Albaladejo Rodríguez, Leonardo Gutierrez Guerra, José M. López Ibañez, Javier Igualada Fernández, Antonio Pérez Mena, Emilio Miralles, Loren Fandos, Luis Espinosa Olmos, David Sánchez Llongo, Vicente Herrando, Salva Bañuls, Néstor Ruíz, José Ramos Devis, David Moreno i Miguel Arraiz. De segur han sigut moltíssims més que s’han quedat en el tinter. La llista necessitaria un llibret a part, més són baix el meu entendre els més representatius dels artesans i artistes faller que fan possible el que la falla genera tot un món d'il·lusions i fantasies, festivitat, activitats diverses i economia per als nostres pobles.

Quin és el futur que els espera a tots els components agremiats? Incert, a l’espera que es done per desaparegut el virus que ens ha produït la pandèmia sanitària. Es considera necessari la rebaixa d’impostos directes sobre esta activitat artesanal. Haurien de reconsiderar, tant les autoritats autonòmiques com les nacionals, a través de la Conselleria i Ministeri de Cultura, un seriós estudi sobre la repercussió econòmica que suposaria l’ofegament dels treballadors directes i indirectes, junt amb la desaparició del Gremi d’Artesans i Artistes Fallers. Donem-li temps al temps que tot ho cura.

Una altra vegada, la pressió fiscal i continues inspeccions d’Hisenda, el percentatge de l'IVA que no s’aconsegueix reduir, les noves mesures de seguretat, la contínua pujada de les matèries primeres, els lloguers dels tallers, les cotitzacions a la “Seguridad Social” i altres, fan replantejar-se la continuïtat de molts artistes


10

Hugo Morte

FA LLER , D E C OR DE L MO CA DO R

Una oportunitat única REFLEXIONS (I POSITIVES)

LES FALLES I EL SEU VALOR AFEGIT

I ara em pregunte: Quin impacte econòmic tenen les Falles de Sagunt, Gilet i Faura al Camp de Morvedre? Són les Falles dinamitzadores de l’economia local? Quins són els sectors econòmics vinculats a la festa? Quantes famílies viuen gràcies a l’activitat social i cultural fallera? Quins altres sectors són beneficiats per l’impacte turístic que tenen les Falles de Sagunt? Quina quantitat econòmica destinen els ajuntaments de Sagunt, Gilet i Faura a les Falles? Hi ha retorn de la inversió? És a dir, esta despesa pública impacta directament en el teixit empresarial i el comerç local? Per altra banda, també em pregunte: El model de Falles actual és un anacronisme que necessita (re)evolucionar? Hem de tornar al passat per a construir el futur? Hem de protegir verdaderament les nostres tradicions originàries? És una oportunitat l’actual crisi per a dita evolució? Què vol el col·lectiu faller per a si mateix?, i per al futur de la Festa? És la Falla (monument) el centre genuí i eix on ha de girar tot? Cal definir un pla de màrqueting per a vendre internament les Falles? És necessari un nou model de desenvolupament (evolució) i sostenible? És necessària i suficient una millor venda exterior de les Falles? L’objectiu no és respondre a cada pregunta amb la veritat absoluta, NO, són preguntes retòriques i que m’agradaria reflexionar en este text i invitar les persones a reflexionar. Segons l’AVL reflexió és el pensament o juí que es té o es fa després d’haver reflexionat. Acció de reflexionar. Una pregunta que requereix una certa reflexió.

Segons un estudi, molt prudent per la carent justificació de les dades, de la Interagrupació de les Falles de València de l’any 2008, les Falles del Cap i Casal tingueren un impacte econòmic de 750 milions d’euros i 7.580 persones com a empleades que varen suposar 26,7 milions d’euros a les cotitzacions de la Seguretat Social i a l’IRPF. L’any 2017 l’Ajuntament de València va destinar 4,3 milions d’euros a la festa. L’UV i la Facultat d’Economia va posar els ulls en un motor dinàmic i potent a nivell econòmic, els professors d’economia Alejandro Mollá i Francisco Martínez varen plasmar els elements que haurien de tindre en compte per a calcular amb més detall. Destaquen la despesa que fan l’ajuntament de València, les comissions falleres i l’augment de l’activitat, que sumen més de trenta oficis: artistes fallers, pirotècnica, impremtes, lloguers de carpes, floristeries, indumentària, etc. Cal sumar l’efecte de la festa en activitats turístiques: restauració, hotels, transport i altres formes d’oci. Reflexionem: Sagunt i la comarca han de tindre este estudi? Pot ser aprofitar la sinèrgia generada per l’estudi esmentat anteriorment i adaptar-la a la realitat saguntina i del Camp de Morvedre? I vaig més enllà, per tot el que ens envolta hui, amb la maleïda crisi sanitària... Seria molt adient fer un estudi global de totes les falles de la Comunitat? Matisem que som 250.000 falleres i falleres i 1.051 falles, és hora que la potència de les Falles es pose en valor en la seua globalitat i en la seua particularitat. “Think global, act local”

040 / REFLEXIONS EN VEU ALTA / UNA OPORTUNITAT ÚNICA


Segons un estudi, molt prudent per la carent justificació de les dades, de la Interagrupació de les Falles de València de l’any 2008, les Falles del Cap i Casal tingueren un impacte econòmic de 750 milions d’euros i 7.580 persones com a empleades que varen suposar 26,7 milions d’euros a les cotitzacions de la Seguretat Social i a l’IRPF. L’any 2017 l’Ajuntament de València va destinar 4,3 milions d’euros a la festa.

LES TRADICIONS ESTAN PER A TRAIR-LES

La vertebració social i cultural del territori de les Falles està fora de cap dubte. Les iniciatives, cada vegada més, solidàries, igualitàries, culturals i sostenibles en el món faller estan assolides. Eliminem etiquetes negatives amb iniciatives positives. Alguna vegada heu pensat de fer una anàlisi “DAFO”? Intentaré seduir-vos. Per una banda, tenim les següents característiques o debilitats: soroll, botellot, talls de trànsit, conciliació dels drets al descans i l’oci, fem, baralles, incivisme, mala educació i tots els que estem “acostumats” a rebre. Per altra banda, les següents fortaleses: vertebració social, revitalització de la indumentària tradicional valenciana, dinamització econòmica, la millor i més gran exposició d’art al carrer del món, felicitat, música, cultura amb majúscules, font inacabable de literatura festiva, foc i color i un llarg etcètera. T’atreveixes a fer les amenaces i oportunitats de l’anàlisi? Socialment potser siga impopular, però tal vegada hem de tornar al passat per a evolucionar cap al futur, posar al centre de tot la Falla, deixar a un costat els protagonismes personals, i vetlar pel “nosaltres”. Deixar de tancar i regular, per a obrir i actuar. És la meua opinió i reflexió. I la teua?


11

Luis Calderón Simón

EC RE TA R I D E L’AS O C I AC I Ó N C U LT UR A L “VA MO S DE R O NDA” D E N AVA JAS. M EM B R E D EL G R U P D E DA N SE S “E L P I LÓ ” D E BUR JASSOT M EM B R E D ’A M IC S D EL C O R P U S D E L A C I UTAT D E VA L È N C I A

Peces de transmisió oral i tradició popular al Camp de Morvedre INTRODUCCIÓ

Grans investigadors del folklore ens han deixat una herència única, formada per lletres i música recollida arreu la nostra regió de boca en boca, destacant entre d’altres cançons infantils, de feina, romanços, cants i danses religioses, 'aguinaldos', cançons de pasqua, pregons i cançons d’amor, peces per a ballar o de bressol. I perquè em referisc a esta part del folklore? Perquè transmesa oralment, forma part de la nostra personalitat, cultura i forma d’entendre’ns, de viure la vida els valencians. Tradicionalment soles es relaciona amb les danses, però esta manera de transmetre la nostra historia és la més habitual, fàcil i senzilla. Amb aquest xicotet article, no voldria fer un recull folklòric minuciós de la comarca del Camp de Morvedre, sinó més bé assenyalar diferents tipus de figures arreplegades per la seua geografia que en la major part de casos tenen origen de tipus “popular” i no acadèmic. A Les Valls abunden els

balls populars i de plaça, jotes i rogatives religioses. D’estes peces en trobem moltes, no tant així no n’he obtingut a Sagunt ni al Port de Sagunt cap (qüestió que no implica inexistència). També hem d’assenyalar com a qüestió important l’ús tant del valencià com el castellà a la lletra de les peces recopilades, si bé depenent de la peça i l’època era més habitual en els anys de la dictadura el castellá com a idioma imperant. Estes són les categories que he revisat i de les quals vos oferisc representació en este xicotet recull: I.- Cançons de bressol / nanas II.- Cançons infantils III.- Cançons de pasqua IV.- Cançons de ronda V.- Cançons d’amor VI.-Peces per a ball VII.-Cançons nadalenques VIII.-Cançons religioses

042 / REFLEXIONS EN VEU ALTA / PECES DE TRANSMISIÓ ORAL I TRADICIÓ POPULAR AL CAMP DE MORVEDRE


El Mestre Enric Martí i Mora junt amb Maria Teresa Oller estableixen prou més classificacions de la mateixa forma que Salvador Seguí i el Mestre Fermin Pardo. Seria complicat a més indicar les partitures de cadascuna de les peces, però deixe en mans de cada lector la interpretació de cada peça segons la seua pròpia lectura, les rimes i els versos. El recull de peces forma part del patrimoni a conservar per part de tots els habitants del Camp de Morvedre, vos convide a que el conegueu i fomenteu per a que no es perda, com ara peces semblants a la Salpassa, pràcticament extinta. TEMÀTIQUES I TIPUS DE PECES POPULARS DE TRANSMISIÓ ORAL A LA COMARCA

Per tal de distingir les temàtiques o seccions que els investigadors dugueren a terme, s’establiren unes classificacions prou extenses, però al nostre cas, únicament descriuré les tipologies sobre les quals dispose d’informació del Camp de Morvedre: I. CANÇONS DE BRESSOL (BRESSOLS, NANAS, JOCS…) En esta primera classificació, inclouríem boniques peces de transmissió oral destinades a adormir els xiquets i xiquetes, de tipus binari segons es movia el bressol i senzilles de composició, i que a tots en la nostra vida, en qualsevol ocasió ens han cantat amb dolça i amorosa veu. A continuació vos reproduisc la lletra d’algunes d’elles i la població on foren arreplegades: BRESSOL El meu xiquet és l'amo El meu xiquet és l'amo Del carrer i del corral De les fulles de la parra I la flor del tarongeral

El recull de peces forma part del patrimoni a conservar per part de tots els habitants del Camp de Morvedre, vos convide a que el conegueu i fomenteu per a que no es perda, com ara peces semblants a la Salpassa, pràcticament extinta.

NANA Al ritrun y al ritranco va el carretero Y a los golpes del carro yo me mareo, Yo me mareo niña, muy mareada Y el carretero dice yo no sé nada

NANA Ya duérmete, niño hermoso, Ya duérmete, niño hermoso, Mira que viene la mora Preguntando en casa en casa ¿Dónde está el niño que llora? ¿Dónde está el niño que llora? Y duérmete niño hermoso Por mucha agua que caiga en aquella peña No se ha de volver blanca, la que es morena La que es morena niña La que es morena sol La que es morena, Prenda de mi corazón

(Petrés)

(Petrés)

NANA La meua xiqueta és l’ama Sa mare l’adormirà li farà una adormideta I en el llit la gitarà I En el llit la gitarà La meua xiqueta és l’ama.

NANA “Aduérmete”, niño hermoso “Aduérmete”, niño hermoso Que a tu madre le da pena, Que dirán que un niño llora En casa de una doncella En casa de una doncella Aduérmete, niño hermoso.

(Petrés)

(Torres-Torres)

(Torres-Torres)


II. CANÇONS INFANTILS (SALPASSES, BATEJOS, ROMANÇOS…) Dins d’esta categoria, estarien incloses cançonetes fàcils i senzilles emprades pels xiquets en moments habitual de la seua vida, com ara el col·legi, la vida religiosa (recordem que prou temes que es conserven es deu a la socialment estesa vida religiosa en èpoques antigues que sovint es mesclava amb la vida familiar). Un cas molt especial es el de la salpassa. Estes peces de temàtica religiosa eren semblants als antics “sobretaules” en que una colla de xiquets demanen voluntat de porta a porta, al·legant raons religioses i que amb el pas del temps anaren desapareguent fins pràcticament extingirse de tot el nostre territori, i havent estat esteses sobretot a les comarques interiors. Reproduisc a continuació la lletra d’algunes d’estes peces trobades a la comarca: BATEIG Padrina, la vella, li cau la mamella; Padrí, el Vell, li cau el budell; El padrí ronyós tira’n un, tira’n dos… (Ací, ací!!! ) Si no tiren confitura, es morirá la criatura! (Algimia d’Alfara) MACES, MACES Maces, maces! Al sermó que s’acaba la passió Xibiribiri, xabarabaraá L’olla del mestre bollirà Porta oberta, clau al pany La filla el notari es casará (Gilet) SALPASSA Ous ací, ous allá: bastonades al sagristà, Ous al jolivert: bastonades a Maria Vert Ous al ponedor: Bastonades al senyor retor. (Petrés) MARE, PUJE DALT Mare puje Dalt i baixe’m la corbata Que m’en vaig al camp en una xica guapa Passa un senyoret i me tira una peseta Tire-me-la a mi que soc la més pobreta. Totes les pobretes se’n van a dormir En la camisa curta i el cul arropit. (Quartell)

LA PUNTA DEL PIE La punta, la punta, la punta del pie, Los hombres me dicen que no soy mujer Entrando en la barca me tira un papel, Por ver si quería casarme con él Que te tengo, que te tengo, que te tengo que dar Un vestido blanco que te ha de gustar Corto de delante, largo de detrás, Con cuatro volantes, tira que te vas (Quart de les Valls) PEPITO EN UN BARCO Pepito en un barco me escribió un papel, Por ver si quería casarme con él Y yo le decía con otro papel, Que lo que él quería no podía ser Quería ser monja de Santa Isabel Un día mi madre lo llegó a saber Me cogió del pelo, tres palos me dio. Maldita la carta que él me escribió (Quart de les Valls) EL SERENO I LA SERENA El sereno i la serena se n’anaren a peixcar i peixcaren una anguila en el fondo de la mar Sereno, les once i mitja garrofes i herba, Pa qui, pa qui, pa’l meu sossí que li agrà Si, si, no no, pepites de melò Ha vengut un barco De cacau torrat I al pobre Pepico L’han deixat soldat Se n’ha anat a Cuba I no l’han volgut Perque tenia el cap Com un mig armut. Totes les dones s’alcen de matí, S’alcen i reguen el seu jardí Jo també regué el meu hortet Fabes i pèsols i jolivertet El sereno s`ha perdut En la Font de la salut I una agüela l’ha encontrat Amagat en un forat (Quartell)

044 / REFLEXIONS EN VEU ALTA / PECES DE TRANSMISIÓ ORAL I TRADICIÓ POPULAR AL CAMP DE MORVEDRE


III. CANÇONS DE PASQUA

IV. CANÇONS DE RONDA ('ALBAES', 'MAYOS'…)

En esta secció repassem peces habituals d’estes dates especials de l’any, de la Pasqua de Resurrecció que res a vore tenen hui en el cerimonial festiu d’anys enrere, jocs infantils, eixides al camp etc. A banda de la tradicional “Tarara” pràcticament comuna a tota la comarca, seleccione un parell de peces:

Entre les peces que s’inclourien ací, hauríem de destacar les 'albaes', peces de gran tradició a la comarca, amb 'cantaors' històrics prou estudiades i que procedeixen en bona part de la tradició transmesa oralment, qüestió a la que caldria afegir l’existència d’una boníssima base de dolçainers i tabaleters a tota la comarca que, recordem, s’improvisen en la major part dels casos, per tal cosa es un tresor disposar de lletres escrites. D’algunes d’elles, reproduïm una arreplegada a Faura. En l’extrem contrari ens trobaríem en la pràcticament inexistència o bé testimonial de cant dels “Mayos”, típics de l’arribada de la primavera en que homes d’una banda i dones d’una altra treien el pols a les estrofes, que més bé trobem a les comarques de l’interior de la província, les riberes, la Costera i la perifèria de València capital.

A LA XÚMBALA Dicen que Santa Teresa cura a los enamorados La santa podrá ser buena, pero a mi no me ha curado A la xúmbala que es carabassa, a la xúmbala que es polissó A la xúmbala que es xica rubia, xica rubia “como el sol” (Quart de les Valls) EN UN ROGLE N’EREN CINC En un rogle n’eren cinc A minjar figues de pala A Amparín que estava allí Vicente li les pelaba Ai xumbala que és carabassa Ai xumbala que és polissó Ai xumbala des xiques guapes I les lletjes al rincó (Alfara de la Baronia)

CANT D’ALBAES Esta nit farem albaes en tabal i dolçainer en tabal i dolçainer Aixó ho canta Maravilla Perque no paga Barber Ni ne pagará en la vida A mi em pasaren moltes coses, Cavallers, miren si es cas Si que te’n passen de grosses, Que l’altra nit pa sopar, Te varen traure garrofes (Faura)


V. CANÇONS D’AMOR (ROMANÇOS, HABANERES…) Aquest gènere és prou desconegut, sobretot el dels romanços, i potser siga un dels que més han patit la pèrdua de la seua transmissió oral. Actualment es troba en una gran tasca de recuperació i recopilació arreu la nostra regió. Altres regions, com ara Ses Illes Balears o Catalunya, encara pogueren transmetre gran part del Romancer gràcies a recopilacions escrites com el “Gran Romancer Popular Català”, que recull peces des del segle XV. A continuació transcrivim un romanç popular arreplegat a Quartell: CAMINITO DE ROMA (ROMANÇ) Caminito de Roma Van dos romanos ¡Ay que pecado han hecho Primos hermanos! ¡Ay madre mía, primos hermanos!

¿Quién me compra esta capa Y esta esclavina? Porque no quiero que mi niña Sea peregrina. ¡Ay, madre mía, Sea peregrina!

Llegaron a Roma Y en Roma entraron Y a los pies del Papa Se arrodillaron ¡Ay, madre mía, Se arrodillaron!

El Papa les pregunta, Que edad tienen. La peregrina quince Y él diecisiete. ¡Ay, madre mía, Él diecisiete!

Los criados del Papa Le hacían señas A la peregrinita Que no se fuera. ¡Ay, madre mía, Que no se fuera!

Al pasar por el puente Él le dio la mano. ¡Ay, que pecado han hecho Primos hermanos! ¡Ay, madre mía, Primos hermanos!

El Papa le ha dado De penitencia Que no se den la mano Hasta Valencia. ¡Ay, madre mía, Hasta Valencia!

Los peregrinos Ya se casaron, Porque el Papa bueno Les ha perdonado. ¡Ay, madre mía, Les ha perdonado!

Al llegar a Valencia Piden posada, Para la peregrina, Que estaba mala ¡Ay, madre mía, Que estaba mala!

(Quartell)

Al dia siguiente Tuvo una niña Y por nombre le ponen Rosa de Lima. ¡Ay, madre mía, Rosa de Lima!

046 / REFLEXIONS EN VEU ALTA / PECES DE TRANSMISIÓ ORAL I TRADICIÓ POPULAR AL CAMP DE MORVEDRE


VI. PECES PER A BALL (JOTES, FANDANGOS, VALENCIANES, SEGUIDILLES, BOLEROS…)

VII. CANÇONS NADALENQUES (NADALES, 'AGUINALDOS'…)

Les peces de ball són part primordial de la transmissió oral a les nostres terres. La zona del Camp de Morvedre, prou influenciada per l’Alt Palància i L’Horta Nord, ens aporta arenillas, balls de plaça, jotes, etc., totes plenes d'alegria popular i composades en tots els casos de passos senzills. A continuació vos indique algunes peces que he conegut de la comarca i dispose en la meua col·lecció particular i altres d’ús habitual a les festes dels pobles:

Poques representacions he localitzat sobre 'aguinaldos' i altres peces nadalenques, però destacaria aquest arreplegat a Petrés:

Arenilla d’Algar (Algar de Palància) Ball de las bailás d’Algar (Algar de Palància) Ball de l’arenilla (Alfara d’Algimia) Ball de plaça (Benifairó de les Valls, Canet d’En Berenguer, Faura) Ball de Plaça de Quart de les Valls (Jota i Arenilla) Jota valenciana (Faura) Oració a la Verge del Bon Succés (Benifairó de les Valls) Passacarrers (Quart de les Valls)

Carrascal, que Niño tan guapo Carrascal, que bonito está Carrascal que Madre que tiene Carrascal, carrascal, carrascal

BALL DE L’ARENILLA A la arenilla, mi padre se ha muerto Y a la arenilla, mi madre también Y a la arenilla me ha escrito una carta Y a la arenilla con tinta y papel. (Algimia d’Alfara) BAILE DE LA CARRASQUILLA Este baile de la carrasquilla Es un baile muy disimulado Que en poniendo la rodilla en tierra Este baile se queda parado Que Que Que Que

menea, menea los brazos, menea, menea las sayas; en mi pueblo no se estila eso se estila un abrazo y un beso.

(Quart de les Valls)

SANT JOSEP COM ÉS FUSTER Sant Josep com és Fuster Al Ninyo li ha fet un carro I els pastors li han regalat Un borreguet pa arrastrar-lo Un borreguet pa arrastrar-lo

(Petrés) VIII. CANÇONS RELIGIOSES Aurores, gojos, salves entre d’altres peces, es multipliquen pràcticament a tots els pobles de la comarca, bé siga en dies de festa o moments puntuals del calendari anual. Normalment enalteixen les virtuts i qualitats de cada Sant, de la Mare de Déu o de Jesucrist; d’entre moltíssims, destaque els següents: Gozos a la Virgen de la Estrella (Gilet) Gozos a San Miguel (Gilet) Salve de Enfermos (Gilet) Salve de Enfermos (Petrés) Salve de Agua (Petrés) GOIGS A SANT VICENT FERRER Mireu l’horta qué bonica Quan l’aigua, cantant, la rega Ia tots els camps aplega I en tots els racons es fica. Abans que l’horta siga sequer Per nostra Algimia vetleu, Gloríos Sant Vicent Ferrer Pues teniu tant de poder Al ser tan volgut de Déu. Algímia, en deler cordial, Davant vostra bella imatge, Vos rendix el homenatge De filla espiritual Hui, que té rosa el roser Que és l’altar a on esteu Per nostra Algímia vetleu, Gloríos Sant Vicent Ferrer Per nostra Algímia vetleu, Gloriós Sant Vicent Ferrer.


Vos que el miracle major Que en la terra haveu fet Ha segut portar dret A l’heretge cap al Senyor Quant nos aplegue el dia darrer Per els mortals demaneu. Per nostra Algimia vetleu, Gloriós Sant Vicent Ferrer

CRISTIANS SI SABER VOLEU

(Alfara de la Baronia)

Som de guardia capitans

GOZOS DE ÁNIMAS Por las pobrecitas almas Todos debemos rogar Que Dios las saque de pena Y las lleve a descansar Allí tienes a tus padres, Madres, hermanos y abuelos Conocido y compadres, Amigos y bisabuelos Sin alivio ni consuelo Por no quererte acordar

De l’ejercit de Maria, Venim a anunciar el dia Que es hui de tots els cristians Venim a anunciar el dia Que es hui de tots els Cristians.

(Alfara de la Baronia) GOZOS DE LAS ALMAS Por las pobrecitas almas todos debemos rogar Que Dios las saque de penas y las lleve a descansar Si Dios te diera a gustar lo que suelen padecer No harias si no llorar Si te dejaran volver Y no habrías de perder Un instante por rogar (Petrés)

Cristians, si saber voleu Qui us canten en veu sonora, Son els xiquets de l’Aurora Que us criden en nom de Déu Son els xiquets de l’Aurora, Que us criden en nom de Déu

Tots, xiquetes i xiquets, Alceu-se prompte, enseguida, A cantar l’Ave Maria, Que canten els angelets Pereosos que escolteu I feu els sorts a l’Aurora, No la tindreu protectora pues és la Mare de Déu. (Petrés) CANTO DE PASIÓN Va Maria, Llorosa al Calvario Cruzando las calles, Diciendo: ¡Ay mi luz! Que dolor sentía la madre Al ver a su hijo clavado en la cruz (Petrés) AURORA El demonio a la oreja te está diciendo Deja misa y rosario, sigue durmiendo. Viva María, muera el pecado Y Jesús sea siempre glorificado Pecador no te acuestes nunca en pecado, No sea que amanezcas ya condenado Viva María, muera el pecado Y Jesús sea siempre glorificado Las salves del rosario son escaleras, Para subir al cielo las almas buenas. Viva María, muera el pecado Y Jesús sea siempre glorificado (Quart de les Valls)

048 / REFLEXIONS EN VEU ALTA / PECES DE TRANSMISIÓ ORAL I TRADICIÓ POPULAR AL CAMP DE MORVEDRE


BIBLIOGRAFIA

https://guillermocamarelles.blogspot.com/ http://www.xirimita.com/ OLLER BENLLOCH, MARIA TERESA I MARTÍ I MORA, ENRIC. Panorámica de la Música y la Danza Tradicional Valenciana, Universitat Politècnica de València, 1998. València. PARDO PARDO, FERMÍN Y OLLER BENLLOCH, MARIA TERESA. Los Mayos en el Campo de Requena-Utiel y otras comarcas valencianas, Centro de Estudios Requenenses, 1997, Requena. PITARCH ALFONSO, CARLES A. Materials Inèdits per a una Antologia del Cant Valencià. Associació d’Estudis del Cant Valencià, 2011, València. SEGUÍ SALVADOR. Cancionero Musical de la Provincia de Castellón, Fundación Caja Segorbe, 1990, València. SEGUÍ SALVADOR. Cancionero Musical de la Provincia de Valencia, Institución Alfonso el Magnànimo, Diputación de Valencia, 1980, València.


12

Vicente Herrando Soler A RT I STA FA L L E R

La ciutat de l’Artista Faller Enguany s'està celebrant el quart aniversari de la declaració de patrimoni immaterial de la humanitat de la festa de les falles, entre altres actes s'ha organitzat un col·loqui d'artistes fallers sobre l'actual situació del nostre ofici, ha sigut molt interessant, durant aquest col·loqui s'ha plantejat el tema de la situació de la ciutat fallera, hui dia ferida de mort, això m'ha portat a una reflexió. Com és possible que fa seixanta anys, en un país controlat per una dictadura, amb moltes limitacions econòmiques, es poguera crear un polígon meravellós que va unir als artistes fallers de l'època en un espai digne per a treballar? La meua següent pregunta, com és possible en aquest estat del "benestar, lliure, plural, europeu i modern”, no hi haja hagut una sola corporació política que ja no sols haja ajudat a revitalitzar aquest polígon degradat on la majoria de les seues naus es dediquen a altres negocis lluny de les falles (per al que va ser creat...), que no hi haja hagut ni un sol govern autonòmic, ni ajuntament capaç d'ajudar a crear un nou polígon, o bé ampliant l'actual, o en una altra localització? Vergonya hauria de donar a l'administració que tant s'ompli la boca de la memòria històrica, d'haverla perdut, referent a quan es va crear "la ciutat de l'artista faller", senyores i senyors!!!, no els fa vergonya? I damunt m'he de sentir que demanar-li als polítics és inviable. Llavors, perquè els volem? Les falles no sols són la festa més singular del món, és (o era una indústria puixant en la nostra Comunitat), si de debò som un Patrimoni Immaterial de la Humanitat, exigim unes vertaderes ajudes per a tot el 050 / REFLEXIONS EN VEU ALTA / LA CIUTAT DE L’ARTISTA FALLER

sector i per tant a l'ofici de l'artista faller, únic a tot el món i ferit de mort. Als polítics, no els fa vergonya que el polígon de la ciutat fallera s'haja creat en plena dictadura? No es colpegen tant el pit i volen acostar el muscle... A la nova directiva del Gremi d'Artistes Fallers que isca elegida després de les eleccions, li demane que aquest tema el lluite, a tot arreu, en les institucions,


AJ. PEDROSA / SHUTTERSTOCK

Vergonya hauria de donar a l'administració que tant s'ompli la boca de la memòria històrica, d'haver-la perdut, referent a quan es va crear "la ciutat de l'artista faller", senyores i senyors!!!, no els fa vergonya?

i si no funciona a tots els mitjans de comunicació a reivindicar, que és temps de canvis, de revitalitzar el nostre bell ofici, de salvar-ho, lluitem per ell i per dignificar-ho, treballant en unes naus modernitzades on el turisme puga veure la nostra labor. Donem-li possibilitats a una nova Ciutat Fallera!!!, és possible, fa seixanta anys ho va ser... Esperem que ocórrega alguna cosa.


13

Carles López

BUNYO L D ´ O R EN ES C EP T IC I S M E. A RTI STA D ´ A RTI C L E S E XP E R I ME N TA L S. SEGON PREMI D ’EN G IN Y I G R ÀC I A P ER A S A MA R E . MA N TE NE DO R D E G LÒ R I E S VA L E N C I A NE S. AUTOR DE “ DIA R I D ’U N JOVE EN IG M ÀT IC ” . D IS P E R S DE P R O F E SSI Ó. TA MBÉ E SC R I U E N L L I BR E TS

El valencià a Internet Sovint es diu que a Internet no hi ha fronteres. És una visió epidèrmica. Internet té fronteres i bàsicament són lingüístiques. A pesar que el traductor de Google és extraordinari continuem visitant les pàgines que estan en "les nostres llengües" i això ens priva de coneixement i informació plural. A més, cada vegada és menys freqüent tindre una actitud activa de recerca dins d'Internet i més una actitud reactiva: entrem on ens crida l'atenció per algun titular original vist o llegit, recomanat o algoritmitzat. Més encara, la relació interpersonal virtual de les empreses de xarxes socials marca l'arribada d'un paradigma oral predominant que dificulta més poder eixir de les llengües pròpies. Per tant, a nivell virtual, i sense donar-li tota la raó a Fuster, una llengua és un país. A Internet el país d'adscripció és lingüístic. Llegim i mirem allò que entenem amb la sort que podem tindre diverses pàtries digitals. Esta introducció és imprescindible per a entendre la resta del text perquè el valencià ha de fer un camí digital si vol sobreviure que al mateix temps ha de ser propi i compartit amb la resta de la comunitat lingüística. El valencià necessita fer un camí propi perquè la comunitat lingüística té característiques pròpies suficients per a construir un camí propi però a la vegada ha de compartir part del camí amb la resta de la comunitat lingüística catalanobalear col·laborant i treballant conjuntament la imatge externa i la projecció al món. Sobre este tipus de relació un altre dia podríem parlar fent 052 / REFLEXIONS EN VEU ALTA / EL VALENCIÀ A INTERNET

una comparativa amb Escandinàvia on sense grans paraules com ara Commonwealth han entés la dinàmica col·laborativa i respectuosa amb les identitats nacionals. Bé, un altre dia si tinc temps i ganes. La bona notícia és que esta dinàmica aparentment contradictòria de col·laboració-competició i diversitat-unitat és afavorida per la disponibilitat tecnològica actual perquè permet més mecanismes que mai per a superar els hipotètics oxímorons. La mala notícia és que no sé si estem preparats col·lectivament perquè els valencians derivem massa energia a espais de conflicte analògic. Val a dir que les llengües llatines ho tenen molt complicat per a no retrocedir en ús a Internet. Serà un procés lent però hem d'entendre que les llengües ocupen un mercat. El mercat més important és el de segona llengua no materna. El primer mercat és inconscient perquè parlem la llengua que ens ensenyen els pares però el segon mercat lingüístic és el més complicat: la segona llengua no materna. La major part de les persones amb formació humanística i especialment filològica ja estaran espantades amb el concepte mercat lingüístic. És la vostra decisió construir una barricada moral contra la meua reflexió o intentar aprofundir en ella: el mercat lingüístic existix des del moment en que has de triar la quantitat de temps que estàs disposat a invertir en aprendre una llengua més. I això és un mercat amb un preu d'equilibri, un cost marginal, un cost d'oportunitat. Les llengües llatines com el castellà o el francés ho tenen mal en el mercat de llengües perquè l'anglés té la millor situació de mercat: capacitat


d'innovació, amplitud geogràfica, prestigi social, propaganda cultural, utilitat econòmica i -atenciópoques barreres d'entrada. Efectivament, l'anglés no deriva gènere, la conjugació verbal és tan bàsica com afegir una s a la tercera persona i amb dos mil paraules pots començar a comunicar-te amb certa eficàcia. L'anglés es parla de tantes maneres no natives que ja existeix un anglés no natiu que s'accepta amb naturalitat sense que ningú practique l'ultraortografisme. L'anglés és molt més barat d'aprendre com a segona llengua no materna que qualsevol altra. Si tens els altres instruments (el castellà els té) com ara amplitud geogràfic de producte, propaganda cultural, mediàtica, utilitat i no vigilància potser tingues més marge de temps per a sobreviure en el mercat de les llengües. El valencià-català té una situació delicada perquè no té un bon posicionament de marqueting. És la meua opinió lògicament. És una llengua conflictualitzada per la majoria castellanoparlant i el resistencialisme èpic de reserva índia d'alguns dels seus parlants més militants. És una llengua relativament fàcil d'entendre per a un castellanoparlant però difícil de parlar. La seua utilitat és relativa, el prestigi social és quasi neutre (diria que ha millorat un poc en l'última dècada). A més cal afegir la hipervigilància pròpia de les llengües amb dificultats que propicia una santa inquisició lingüística que espantaria a qualsevol que vulguera incorporar-se.

Espoiler: acaba mal. Potser he concentrat massa males notícies en poques línies. La veritat és que hi ha espai per a l'esperança però cal adoptar unes mesures tan innovadores i ràpides que serà difícil trobar el consens intern (especialment dels puristes) per a fer-ho. L'esperit crític -per a mi- consisteix a pensar, analitzar i oferir solucions. Si només és pensar i analitzar el bucle és infinit. Per tant, voldria albirar algunes

El valencià-català té una situació delicada perquè no té un bon posicionament de marqueting. És la meua opinió lògicament. És una llengua conflictualitzada per la majoria castellanoparlant i el resistencialisme èpic de reserva índia d'alguns dels seus parlants més militants solucions que la nova societat digital permet per a millorar el marqueting del valencià. 1. El paradigma the winner takes it all i la teoria del nínxol de mercat. La digitalització (almenys en les primeres etapes de la mercantilització d'Internet on ara ens trobem) ha creat duopolis i oligopolis per tot arreu. És difícil trencar el posicionament de líder de mercat quan el mercat és planetari. Però en l'ombra del mercat mainstream apareixen submercats actius que poden sobreviure. Eixes comunitats minoritàries poden ser sostenibles en funció de la seua interacció, cohesió i activisme. És a dir, un mercat menut és sostenible si és molt dinàmic i estableix mecanismes de confiança, autoestima proximitat i pactes winwin. Per posar un exemple de digitalització primària: un youtuber pot triar el videojoc més jugat per a fer el seu canal. En eixe cas tindrà molta competència, haurà de ser el millor, dedicar moltes hores i tindre molta paciència. L'altra opció és buscar un espai que no estiga ocupat amb suficient demanda per a mantindre el canal de manera sostenible. Haurà de ser innovador. És una decisió clàssica de posicionament de mercat. El valencià hauria d'optar per una posició de nínxol actiu. La clau en este cas està a generar dinamisme dins del mercat. En un article anterior ja vaig parlar de com generar dinamisme (Projecte 2030 i gestió de lideratges virtuals) però més enllà de la idea de fomentar la creativitat és imprescindible crear una industria interna de la influència i la creació. 2. Barreres d'entrada. En els anys que porte parlant i escrivint en valencià he notat que els natius valencianoparlants descompten una cosa: el valencià és una llengua complexa per a començar a parlar-

La digitalització ha creat duopolis i oligopolis per tot arreu. És difícil trencar el posicionament de líder de mercat quan el mercat és planetari. Però en l'ombra del mercat mainstream apareixen submercats actius que poden sobreviure Parle evidentment des de l'experiència d'un castellanopensant que arriba a ser valencianoparlant amb afecte, vocació, esforç, estudi i interés. I des de l'experiència de més de 30 anys d'observació sociolingüistica intuïtiva. Fa poc es publicava la pèrdua de mig milió de parlants en valencià en 15 anys. Si has llegit el panorama complicat que té el valencià en termes de marqueting lingúístic entendràs que perdre parlants és un problema però el problema principal és no guanyar-ne. Si el valencià-català no entén que ha de facilitar l'entrada en el seu mercat de nous parlants amb "rebaixes" en les barreres d'entrada està condemnat a morir. Si no pots guanyar clients només pots perdre clients.


054 / REFLEXIONS EN VEU ALTA / EL VALENCIÀ A INTERNET

la. Consonants sonores, vocals obertes, conjugació verbal, excepcions eternes, pronoms febles. Per tant, començar a parlar-la no és fàcil. Per això he insistit tantes vegades en incentivar el concepte de bilingüisme passiu (dos persones parlant diferents llengües amb comprensió mútua). Després de la primera barrera d'entrada (aprendre a parlar mínimament) topetes amb la hipervigilància. L'elitisme de Fabra va configurar una llengua culta allunyada del poble però després va arribar Fuster i ho va acabar d'arreglar. El millor exemple d'hipervigilància lingüística valenciana és el model de llengua de la ficció audiovisual. Escriure un guió o fer un doblatge està més a prop de la llengua oral que de la llengua escrita. És oralitat transcrita. Això en castellà i en anglés està prou clar. En valencià no. He de dir que em va sorprendre "La mort de Guillem" perquè trencava amb el paradigma habitual en les sèries de la televisió valenciana. Però habitualment el que passa és que les senyores de 80 anys que viuen en un poble de la Safor parlen igual que un ionki de la Malvarrosa o un estudiant de filologia. Això, no és normal. El model de llengua literària té la funció de servir a l'harmonització de llengua literària. El model llengua per als mitjans de comunicació hauria de ser més flexible (especialment en les connexions amb comarques) però el model de ficció: el model de ficció hauria de ser molt més lliure i obert. De fet, si observem la realitat, vora quaranta anys després de començar a ensenyar el valencià a les escoles, hi ha qüestions amb les que els valencians no "traguem" com ara l'eliminació del lo neutre per obra i gràcia del senyor Fabra o el demostratiu reforçat. Pero ahí no acaba la cosa, l'ultrafilologia és un esport extrem valencià que consisteix a vigilar l'ortografia dels teues amics, de la teua família. Prova a fer-ho. Jo ja ho fet en este text (la ultrafilologia s'apostrofa?). Sempre tindràs un amic o un desconegut que entre a corregir-te, a dir-te com s'escriu. Ho farà amb una extraorinària bona voluntat fins arribar a la patologia. Així quan el Cadis va vindre a jugar a Mestalla el seu community manager va tindre la genial idea de saludar en valencià a l'afició amfitriona. La resposta va ser correctiva. Un club de futbol andalús usa el valencià i els valencians el que fem és corregir-los perquè una forma no és així o una admiració no és aixà. Si volem reduir les barreres d'entrada caldrà usar el concepte flow. En una situació com l'actual, qualsevol valencià és bon valencià. Perquè tot lo altre serà no valencià. 3. Conflictualització. No m'estendré en este aspecte. La causa principal de la conflictualització d'una llengua en una situació tan dèbil és la majoria social d'una comunitat lingüística com la castellana. Viure al seu costat no és fàcil perquè la història marca massa tendències de rigidesa, jerarquia i sotmetiment. Ara bé, alguna cosa podem


millorar en la comunitat lingüística valenciana. La construcció d'una èpica ressistencialista i la hiperideologització de la llengua no ajuden. I això ho fa el moviment valencianista també. Només cal mirar l'última cançó de Zoo (el grup que lo peta en valencià) que diu "sempre a la contra i avant". Segur que trobem mil motius i coartades per a fer "resistència" com si estiguerem en El Alamo. Jo només dic que això no ajuda a mantindre viva "la flama d'un sentiment". Tots els moviments antisistema opten pel valencià mentre els moviments cristians opten per l'anglés o el castellà com a interacció dominant. Tot el feminisme usa el valencià encara que siga per a dir "Basta Ja!" i "Front la barbàrie" que són claríssims calcs sintàctics del castellà (en sóc un expert perquè els he fet tots segurament). El valencià és una llengua d'esquerres com volia Fuster i això ens pot portar al desastre. El valencià és una llengua. Punt. Que hauria de poder parlar qualsevol persona sense vergonya i amb orgull. Punt. També les persones conservadores i amb poca formació sense vergonya i amb orgull. Posem per exemple un cas d'èxit: la música en valencià. Quants grups en valencià coneixeu que no facen metalingüística (parlar en les cançons de la pròpia llengua en la qual canten)? Quants grups parlen només d'amor, de desengany, de crisi de sentit, de somnis, d'aspiracions? Hi han però no formen part del star system. Perquè la comunitat lingüística no és plural, és massa decantada per una manera de mirar el món. No podem convertir un instrument de comunicació en una militància. Almenys no en sols una militància. La llengua és un instrument ideològic més per a una causa. Si et dius Carles (com em dic jo): la major part de la gent inferix del meu nom un conjunt de característiques sense haver-me conegut. Sense saber res de mi. Simplement perquè el meu nom està en valencià. Això és una altra barrera d'entrada. Necessitem una llengua més plural. Necessitem que les pintades radicals i agressives no estiguen sempre en valencià. Necessitem que el valencià siga més pròxim. Supose que la gent de pobles valencianoparlant ho estarà flipant amb el que escric però és que la idea no és no perdre parlants, la idea és guanyar-los. I guanyar-los significa tindre una oferta atractiva, pròxima i amb autoestima per a persones que ara veuen el valencià de lluny o de prop però en tot cas de fora. 4. La temàtica centrípeta. Una de les característiques bàsiques de la producció creativa en valencià és la temàtica centrípeta. Qualsevol creatiu en

L'ultrafilologia és un esport extrem valencià que consisteix a vigilar l'ortografia dels teus amics, de la teua família


valencià ha de passar per la fase de "tòpics". Hi ha tòpics folklòrics i conservadors i d'altres que són progressistes. És igual, siga com siga, has de passar per eixa fase. Si fas un mem sobre l'esmorzar triomfarà. Si el fas sobre The Big Bang Theory no. Un vídeo sobre la paella o una vídeo sobre la resistència lingüística amb frases dels clàssics Ovidi, Raimon... tindrà ressó, parlar sobre BitCoin ja tal. La qüestió és que totes les sèries d'À Punt projectades fins ara són sobre el xoc entre la ruralitat i la urbanitat, on un món íntegrament valencianoparlant i quasi idíl·lic que ha de superar el repte de la desestabilització de les problemàtiques urbanes. Ara ha començat la moda de mostrar el territori com un publireportatge i en un altre moment Apunt pareixia un canal temàtic de gastronomia. La qüestió és que en valencià només es pot parlar del que li passa als valencians, fan els valencians o mengen els valencians. És una mirada permanentment centrípeta. Si vols saber de mòbils, ordinadors, gaming, si vols saber de política internacional o de futbol europeu necessites acudir a una altra llengua. No tenim una mirada del món. Tenim només una mirada en espill permanent. I això no és atractiu. Qualsevol persona s'avorreix de mirar-se a l'espill contínuament. És més si et mires massa acabaràs per vore't deformat. Si el valencià no trenca límits temàtics i no construïm una perspectiva del món, el valencià només serà útil per a les qüestions internes. És la nova versió del valencià familiar o de "jerga". No heu notat que en els pobles et parlen en castellà simplement perquè no eres conegut? o és que porte escrit en la cara que parle castellà? No podem construir una llengua com si fora un llenguatge secret que només parlem amb coneguts d'absoluta confiança. I això es fa tendint ponts temàtics. Encara està per vindre una sitcom urbana, una sèries futurista, un drama policíac de tipus nordic noir, un programa de moda o un de decoració i arquitectura. És que només sabem parlar de l'horta i el paisatge? 5. Intel·lectualització. Juntament amb el fenomen de la conflictualització hi apareix la intel·lectualització. No negaré que és possible que la meua interpretació estiga molt esbiaxada per la meua pròpia experiència. En tot cas, només vull pensar per escrit aportacions al debat inexistent del futur de la llengua especialment a Internet. Perquè tot açò que estic explicant està passant a Internet però amb una diferència: la tecnologia polaritza i per tant fa més radicals els canvis. Això vol dir que si un risc de perdre parlants al carrer és de 1 a Internet és de 5. El risc actual en els nuclis urbans castellanoparlants més poblats (València i Alacant

i les seues àrees metropolitanes) és que el valencià és el nou llatí. Una llengua que només servix per a estudiar-la i ensenyar-la. Una llengua sense videojocs, sense youtubers (sé que els hi ha), sense diversió, sense moda. Una llengua formal, solemne, vigilada, ideologitzada. Una llengua grisa. L'aparició d'Apunt i molt especialment la dedicació de persones creatives (voldria mencionar especialment a Eugeni Alemany i el seu/nostre confinament) és només un miratge. No podem confiar en esforços individuals dels (eu)genis. Necessitem crear una interacció positiva respecte a l'ús del valencià en àmbits emocionals i de diversió i entreteniment. És molt important estudiar, és molt important la informació, el debat i l'opinió però és molt important també l'entreteniment. Esta reflexió -torne a insistiren els pobles valencianoparlants és absurda perquè també es divertixen en valencià lògicament. Però torne a insistir, en l'àmbit digital no és el carrer i és cada vegada més important. Els xiquets passen més temps en pantalla que en el carrer (per culpa dels adults) i les pantalles ara per a ara parlen molt poquet en valencià i quasi sempre de les mateixes coses. 6. La ficció de la pantalla. Estos dies ha nevat molt. Si un valencià només haguera mirat la televisió i no la finestra no hauria eixit de casa perquè creuria que tot està nevat i és un caos. L'esquema mental the winner takes it all crea una ficció de totalització. Un tema, tot el temps a tots els mitjans. La pantalla des de la seua aparició és una ficció, una fragmentació de la realitat, un enquadre i una perspeciva. Intenta recordar un viatge que has fet a través de les fotos. Només recordaràs moments, des d'una perspectiva i amb un enquadre. Este fenomen s'ha multiplicat per cent en l'entorn digital. La creació d'estatus que dona la pantalla s'ha multiplicat també. Moltes de les faules que circulen per Whatsapp es basen en l'efecte pantalla. Si apareix en una pantalla deu ser veritat. Això té un efecte pervers però també té aplicacions positives per a les llengües no anglocastellanes: amb pocs recursos es possible crear interaccions de pantalla molt dinàmiques. És important, entendre que el pantallisme individual és la major revolució audiovisual des de l'aparició de la televisió (al cine anaven moltes persones però la televisió va anar a casa). Això significa que amb pocs impactes es poden crear moltes interaccions gràcies a l'asincronia i la viralitat especialment. La creació de dinamisme en la comunitat lingüistica és més fàcil que mai. Mai haviem tingut tantes amenaces però mai havíem tingut tantes oportunitats. 7. La creació de dinamisme. Per a crear una comunitat digital-lingüística dinàmica cal establir regles de relació que la fomenten. És molt important entendre que els elements en relació (bàsicament persones creatives i audiència-followers) són importants. És

No podem construir una llengua com si fora un llenguatge secret que només parlem amb coneguts d'absoluta confiança

056 / REFLEXIONS EN VEU ALTA / EL VALENCIÀ A INTERNET


important tindre un Guardiola i un Piqué, un Eugeni Alemany i una Samantha. I la sort que tenim és que som un poble creatiu i no serà dificil trobar-los (això ja vaig escriure com). La qüestió és que necessitem normes d'interacció que facen que el dinamisme siga col·laboratiu i competitiu al mateix temps, en tot cas, positiu. En Per què fracassen els països? expliquen bé la teoria i llegint Victor Lapuente es pot inferir encara més com la societat en xarxa digital afavorix les dinàmiques de col·laboració-competició. L'obsessió per la unitat ja no és útil. En realitat el que necessitem son molts nodes creatius, creant en llibertat, col·laborant en llibertat, experimentant en assaig i errada. El gran problema respecte a la creació de dinamisme en una comunitat digital és la velocitat adaptativa. Hem passat del darwinisme basat en la grandària al darwinisme basat en la velocitat. La comunitat lingüística valenciana necessita normes que incentiven la innovació. Per això necessitem una Acadèmia Valenciana de la Llengua activa i innovadora. Necessitem normativa que genere autoestima (llegiu les idees d'Abelard Saragossà). Necessitem eliminar la por a l'errada reduint la vigilància lingüistica i necessitem obrir les temàtiques fomentant el trencament de límits. Posaré un exemple (cas real): Alfons el Blue era un xiquet de 17 anys que volia fer rap en valencià. Necessitava referents i només els tenia en anglés i en castellà, necessitava un model de llengua i només tenia el literari-escolar, necessitava un mercat i una indústria. A pesar de no tindre res d'això va tirar avant i gràcies a eixa "heroïcitat" no exigible a ningú ara hi ha referents si un xiquet de 17 anys vol fer rap. El rap és una música bàsicament urbana i caòtica lluny de l'idil·lisme rural i clàssic on dorm plàcidament el model de valencià predominant. Bé, necessitem dotar-nos de normes (socials no administratives) i institucions (socials no administratives) que faciliten a un nou Alfons que no tinga por del futur. Tenim genis a punta pala però no tenim garanties per a fer trapezisme creatiu. Atenció! en un moment de la història on fer coses creatives és més barat que mai. Acabem ací el recorregut dels reptes digitals del valencià en termes de marqueting lingüístic. No es pot entendre el futur sense entendre la tecnologia disponible. La tecnofòbia de part de l'esquerra intel·letual i el puritanisme tradicional filològic no són útils ara. Necessitem una llengua veloç, no una

llengua gran ni una llengua pura. Necessitem ser els primers a dir estalquejar o espoiler. Necessitem fer entendre que simplement parlar és parlar bé sense por a la vigilància ortogràfica. Necessitem potenciar el frikisme temàtic amb anime, amb programació, amb tiktokers, amb gaming, amb moda i vestuari, amb decoració. Necessitem valentia i confiança. Som un poble creatiu que no s'ho acaba de creure. Durant el mes de desembre vaig fer una sèrie de tallers per a fomentar l'ús del valencià a Internet. Un dia a Llíria (el poble amb més músics per metre quadrat del planeta segurament) una alumna de l'institut va preguntar si podia concursar amb un vídeo de com arreglar un oboè amb una canya. La pregunta era extraorinàriament interessant per a reflexionar. La xiqueta sense saber-ho s'havia fet estes preguntes: a qui li pot interessar això? d'eixes persones que li pot interessar quants entendran el valencià? és rellevant que entenguen el valencià si estic fent un tutorial visible amb llenguatge corporal? per què hauria de fer eixe esforç de fer el vídeo? què guanye jo fent vídeos així? Eixes són les preguntes que hem de contestar-li. Millor dit, hem d'aconseguir que la xiqueta no es faça eixes preguntes sinó unes altres: com faré el vídeo? qui em pot ajudar? Finalment només recordar que tota esta reflexió és l'experiència d'una persona que ha viscut tota la seua vida en espais urbans castellanoparlants. Amb moltes altres experiències podríem fer un debat millor. Un debat inajornable.

La xiqueta sense saber-ho s'havia fet estes preguntes: a qui li pot interessar això? d'eixes persones a les quals els pot interessar quants entendran el valencià? és rellevant que entenguen el valencià si estic fent un tutorial visible amb llenguatge corporal? per què hauria de fer eixe esforç de fer el vídeo? què guanye jo fent vídeos així? Eixes són les preguntes que hem de contestar-li. Millor dit, hem d'aconseguir que la xiqueta no es faça eixes preguntes sinó unes altres: com faré el vídeo? qui em pot ajudar?


14

Carmen López FU N C I O N À R I A I FA L L E R A “E N VE N A”

Fàbrica de paraules València, és la ciutat que m'inspira a crear la fàbrica de les paraules. La Falla com a tal, la considere un nucli de sociabilitat festiva i esfera pública. El millor transport d'expressió de la cultura popular. L'energia està present en els valencians, en cadascun dels barris, dels pobles dins d’un lloc de tradicions i generacions. On la terra ho marca tot, i l'única demora que es permet és la metxa abans de l'esclat. Aleshores, és un moment de reflexió, de vacuna, de transcórrer mesos de silenci carregats de retrets, és l’hora de l’esperança, i prop de trobar el minut d'abraçar, sentir i retrobar-se. La propagació de la Covid-19 ens ha obligat a ajornar la nostra festa gran, la que ens desperta a la primavera, la que ens ha submergit en la clandestinitat i en la vertadera soledat. Cal tindre paciència i tornarem, i el fum difuminarà d’il·lusió, boira i colors en les caretes dels valencians, de les Falleres Majors, dels Presidents, dels fallers, i el retronar dels jocs pirotècnics com ambaixades de traques, palmeres, rodes de foc…, i d’aquella olor a acre de la pólvora cremada envairà l'encreuament dels carrers, i les mascletaes, explosions de potassi, magnesi, liti, ferro, bari, coure en un escenari digne d'un gran Regne meravellós i que la componen un conjunt de factors en aquest apoteòsic acte únic. Què en el sòl els xiquets juguen a atrapar els coets, els vibrants parlaments. I en la Cremà, al peu de les cendres i restes de fusta i suro, els fallers canten l'himne com si no hi haguera un demà. Mentrestant, esguitada d'inquietud, el camió del fem avise pel barri que es canvie el vestit de Gala que amb tanta il·lusió ens han confeccionat pels polars i les bruses. 058 / REFLEXIONS EN VEU ALTA / FÀBRICA DE PARAULES

Què baixen els telons! Les bambolines! Les llums i banderoles! Que de nou, els fallers entren dins dels bastidors i per un forat ple de llàgrimes inunden aquest teló. Ja escoltarem la música. Aquell vaivé de sensacions que alça l'ànima només d'escoltar-la. Aquelles cercaviles plens d’instruments i estendards que conviden al veïnat a eixir als balcons o a baixar de les seues llars a unir-se a la festa, i d’altra banda, ens sentim buits sense petards, play backs, Jornades culturals, pilota, teatre, deports,


JOAQUIN CORBALAN P / SHUTTERSTOCK

Cal tindre paciència i tornarem, i el fum difuminarà d’il·lusió, boira i colors en les caretes dels valencians, de les Falleres Majors, dels Presidents, dels fallers, i el retronar dels jocs pirotècnics com ambaixades de traques, palmeres, rodes de foc…, i d’aquella olor a acre de la pólvora cremada envairà l'encreuament dels carrers

paelles, truc, dominó, Exposició del Ninot, carrers il·luminats, Ofrena, Presentacions, Concurs de llibrets, de dibuix, Cavalcades…, estan atresorant en la nostra favorita caixa de fusta satisfeta de relíquies. Esperarem amb il·lusió al jurat que valore la nostra falla plena d'essència, i que els més xicotets aprenguen a través dels governants i de la gent del carrer el valor de la festa, i del seu esperit crític en un taller on naixen els ninots i els vers ‘saineteros’. Més allò i després d'aquesta desgràcia, que els

titulars de premsa deixen d'estar vinculats a la polèmica i a l'enfrontament, és més, que els polítics busquen ajudes per als tallers artesans, pirotècnies, floristeries, indumentàries, orfebreries, bandes de música, perruqueries, hostaleries… Els fallers ens curarem aquesta ferida amb gent de debò. Demostrarem que no sols som un títol de Patrimoni, lluitem per la solidaritat i alcem les nostres comissions que d'això, som els més grans! Des de xicoteta m’ha agradat moltíssim aquests dies de rituals…, i a vosaltres?


15

Gaby Collado DO C EN T, P OE TA I FA L L E R

Micro-reflexió d´una parella trencada Una estoreta velleta pa la falla de Sant Josep… és un cant ben arrelat a nostra història, doncs ens remunta a finals del segle XIX, i inclús forma part del nostre himne regional. Consistia en que xiquets i aprenents del gremi de fuster, arreplegaven per les cases trastos vells per fer la seua falla i li pegaven foc el dia de Sant Josep. Puix pareix que tenim memòria curta, que s´oblidem del nostre passat i això m´ha fet reflexionar. Perquè hem deixat de costat nostre volgut patró dels fusters i de la Ciutat de valència?. Perquè no té el reconeixement que mereix? Quan nostra festa començà, no fèiem ofrenes a la verge (aquesta tradició es remunta al 1941), tampoc ofrenàvem a Sant Josep, però cal recordar, que les falles, als seus inicis es feien en honor d´aquest últim per part del gremi de fusters. Doncs entenc que amb el pas del temps, ja s´ha arrelat la tradició de l´ofrena a la Verge, (i encara que no soc creient, se’m fica el pel de punta cada volta que ofrene), però ara que transcorren aquestos temps on es promulga tant la igualtat, i que a tots se´ns ompli la boca amb això, perquè no ofrenem també a Sant Josep? Traguem les dues imatges, ambdues poden conviure (al principi dels temps convivien a betlem sense problema, eren parella de fet, amb fill inclòs). Donemli la importància que té a l´origen de les falles, i no el deixem caure a l´ostracisme, perquè sense el gremi de fusters nostra festa no seria la que hui gaudim i qui sap si la data a la qual celebrem les falles haguera canviat si no fos per la data del seu patró. 060 / REFLEXIONS EN VEU ALTA / MICRO-REFLEXIÓ D´UNA PARELLA


JOAQUIN CORBALAN P / SHUTTERSTOCK

Perquè hem deixat de costat nostre volgut patró dels fusters i de la Ciutat de valència? Perquè no té el reconeixement que mereix?


La visió perio dís tica



16

José Manuel Rambla P ER I O D ISTA C ULTUR A L

Imaginació o paper higiènic La imaginació és una de les més apressants manques que arrossega aquest món. Tal vegada això explique l'apilament de paper higiènic que milers de persones van fer durant el confinament del primer estat d'alarma: era un producte molt més fàcil de trobar en les prestatgeries dels supermercats que la tan necessària imaginació. Martín Caparrós, amb la seua àcida i irònica mirada, ja ens ho va advertir molt abans de la pandèmia: vivim un temps en què resulta més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme. L'arribada de la COVID-19 ha agreujat la situació deixant fins i tot obsoletes les paraules del periodista argentí. Hui ni tan sols necessitem imaginació per a visualitzar aqueixa fi del món, se'ns representa diàriament en la forma de milers de morts, d'ocupacions destruïdes, de món detingut. Però amb la fi del món ens passa com amb la memòria dels peixos, en dos segons se'ns ha oblidat. Per això la ment de

molts s'afanya a esborrar en un sospir les impactants llistes de contagiats, la vergonyosa relació de morts en les residències de majors, les deficiències dels nostres serveis públics. Prefereixen, preferim, canviarlos pel plaer de prendre una canya o la temptació d'uns cants de sirena que semblen dissenyats pels responsables de màrqueting d'El Corte Inglés: “salvar l'estiu”, “salvar el Nadal”, “salvar les Falles?”… A això li diguem recuperar la normalitat, com si aquella normalitat que coneixíem no fa temps que es va convertir en una fi del món quotidià a càmera lenta. Al cap i a la fi, el virus ens ha submergit en una nova apocalipsi quan a penes havíem superat el desconcert de l'anterior, aquella crisi de 2008 en la qual ens va sumir el pensar que la rajola era un motor segur de prosperitat. La mateixa seguretat que ens auguraven les bones dades de cada temporada turística mentre la nostra indústria desapareixia i el camp feia lustres que no sabia d'una

064 / LA VISIÓ PERIODÍSTICA / IMAGINACIÓ O PAPER HIGIÈNIC

altra presència humana que l'ecoturista. Clar que a això no li deien fi del món, ni pandèmia: és l'economia, estúpids!, ens deien. Mentrestant els rics eren cada vegada més rics, els pobres més pobres, la precarietat ens espentava a l'abisme i les nostres relacions socials saltaven per l'aire amb pobles i ciutats despersonalitzades, mers espais-dormitoris aïllats o parcs temàtics franquiciats en espera de l'últim creuer. Acumular desenes de micro-contractes de cambrer, aguerrit rider o repartidor d'Amazon es va transformar així en la nova opció de vida mentre uns altres, clar, acumulaven la pasta. Això sí, a canvi ens permetien ser famosos en Facebook o convertir-nos en estreles fugaces d'Instagram. I en això va arribar la COVID-19. Va ser llavors quan tots els nostres mals es van mostrar amb total cruesa. I tenien una senzilla explicació: els provocava un maligne ser invisible. Això ens desconcertava i ens consolava al mateix temps perquè ens evitava haver d'imaginar un altre món possible: ens bastava amb maleir el virus o inventar conspiracions. Ens tranquil·litza pensar que existeixen els culpables malèfics,


encara que hui viatgen a lloms de fake news i canviem la sinistra figura de Fu-Manchú per la de Georges Soros. El resultat és que després d'acumular unes quantes de les generacions millor formades de la història, segons no paraven de repetir-nos, hui ens trobem amb la sorpresa de veure com augmenten els antivacunes o fins i tot aquells que asseguren sense rubor que la terra és plana. Uns altres, menys fantasiosos, la majoria, es conformaven amb conviure amb la por. Els enemics invisibles són fàcils de témer i la millor excusa per als qui, senzillament, no volen veure. I això que, per contra, una de les coses que ens ensenya aquest virus és que els enemics invisibles no existeixen: simplement cal saber identificarlos amb un bon microscopi i ser conscients de la seua complexitat per a combatre'ls. No és l'únic ensenyament que podrien deixar-nos aquests durs mesos. També ens han mostrat que només el nostre esforç

col·lectiu ens ajuda a afrontar les dificultats, que només allò que és comú i públic ens protegeix. O que en els moments difícils els irreemplaçables són el sanitari, el botiguer de la cantonada, la dependenta del supermercat, el mestre, l'escombraire, el que cuida dels nostres majors, el treballador que vetla pels engranatges, el temporer estranger que recull les nostres collites amuntegat entre merda i virus. Ells, i no el potentat que dissimula l'evasió d'impostos amb

donacions caritatives, són els imprescindibles. I són, a més, els nostres, encara que passem d'aplaudir-los a injuriar-los en un sospir. I també l'experiència ens ha confirmat, clar, que les abraçades, els besos i les carícies no es poden suplantar per un like. Aprendrem un poc d'aquests ensenyaments? No ho sé, que és una forma estèril de dissimular el meu escepticisme. No és fàcil, ho hem vist també en aquests dies terribles en els quals generositat i egoisme

Caldrà acumular molta imaginació. Encara que sempre estaran aguaitant-nos els que ens murmuren a cau d'orella que el millor que podem fer és acaparar paper higiènic han pugnat als nostres carrers. I en els quals no han faltat, mai falten, els disposats a pescar en el riu regirat de les desgràcies. No obstant això, no és tan complicat. Bastaria que miràrem el que ens envolta amb un mínim d'indignada serenitat, ser conscients de les coses que estan malament, amb virus o sense ell, i començar a canviarles. No hauria de ser massa difícil si tenim en compte que, com també destacava Martín Caparrós, des de l'any Mil se'ns vénen anunciant la fi del món i aquest encara no ha arribat. I tampoc, pel que sembla, aquesta vegada s'acabarà el món: tan sols canviarà, com fa des que fa milers d'anys un grup d'homínids va decidir començar a caminar alçat per la càlida planícia africana. El repte és que aqueix canvi siga en benefici de tots o només a major glòria del selecte grup de la llista Forbes. Per això faríem bé si deixem d'adelitarnos en l'apocalipsi i recuperem la perduda capacitat d'imaginar. Caldrà acumular molta imaginació. Encara que sempre estaran aguaitant-nos els que ens murmuren a cau d'orella que el millor que podem fer és acaparar paper higiènic.


17

Antonio J. Fresno Sanchis

REDACTO R D E EL EC O N Ó M IC O I R ES P O N SA BL E D E L GA BI NE T D E P R E MSA ASE CA M

La informació fallera durant la pandèmia El col·lectiu faller hem hagut de bregar amb dos problemes durant la pandèmia que ha assolit tot el món durant els últims mesos: la crisi econòmica i sanitària provocada per la COVID-19 i un excés d’informació per part dels mitjans de comunicació. Des d’aquella nit del fatídic 10 de març de 2020, moltíssimes han sigut les informacions que han anat apareixent en la premsa generalista al voltant de les falles en relació amb el coronavirus. El seu inicial ajornament, que es va donar a conéixer juntament amb el de les Festes de la Magdalena de Castelló, i la seua posterior cancel·lació, a banda d’elucubracions i (des) informacions, han ocupat bon grapat de les notícies que hem pogut anar llegint en els últims mesos. A principis de l’any 2020 la COVID-19 era una malaltia llunyana que pocs pensaven que, des de la Xina, podria arribar

al nostre país, però quan va començar a propagar-se per Itàlia el temor ja es va veure com una realitat que al mes de març ens va donar una bona galtada. Quasi ningú s’imaginava que un virus podria acabar paralitzant les nostres vides i que les Falles 2020 acabarien sent una il·lusió. A finals del mes de febrer i als inicis de març, a tot el territori faller, es respirava una tranquil·litat i una activitat quasi frenètica per a posar punt final a l’exercici faller amb la nostra setmana gran: actes, entregues de premis, cavalcades, Crida, etc..., el que és un final d'exercici normal. Mentrestant, des de les administracions, tan autonòmica com estatal, els seus responsables ja començaven a informar dels primers casos de coronavirus al nostre país. Malgrat això, la vida fallera continuava amb les mascletaes a la Plaça de l’Ajuntament de València on s’ajuntaven milers de persones, mascletaes de les

066 / LA VISIÓ PERIODÍSTICA / LA INFORMACIÓ FALLERA DURANT LA PANDÈMIA

quals informaven diàriament els mitjans de comunicació i que les televisions retransmetien en directe: el que és un març qualsevol en el cap i casal. Però segons anaven transcorrent els dies, els nervis ja començaven a mostrar-se; tanmateix, les primeres peces de les falles ja començaven a veure's als carrers i els treballs de plantà dels artistes fallers s’iniciaven per a tindre tot preparat per a la setmana gran. Ben és cert que, al mes de febrer, alguns diaris de tirada autonòmica ja dubtaven de la possible celebració de les Falles 2020. Levante-EMV, per exemple, publicava el 25 de febrer un article que alertava del perill de què la COVID-19 suspenguera la festa marcera. El seu titular ho deia tot: ‘Amenaça el coronavirus amb suspendre les Falles de València?’. Un article on el seu autor, José Parilla, deia textualment que «no hi ha un perill imminent, però sí preocupació de les autoritats de València per l'evolució del coronavirus i la seua possible


incidència en les Falles 2020. De fet, des de l'ajuntament de la capital ja es treballa en mesures preventives per a evitar el contagi del coronavirus per al cas que es produïsca alguna incidència». Primera Alerta! La proliferació dels contagis preocupava als polítics, als fallers i a tot el sector econòmic que viu d’aquesta festa i, per això, era un tema recurrent que els periodistes preguntaven als responsables de les administracions de l’Estat. ‘El Govern defensa que no s'anul·lara el 8-M pel coronavirus però no descarta suspendre les Falles’ (El Mundo), ‘El ministre de Sanitat: «Amb la informació disponible, no fa falta suspendre les Falles»’ (Las Provincias), ‘Sanitat no veu necessari suspendre les Falles 2020 pel coronavirus’ (LevanteEMV), ‘Salvador Illa: "Cancel·lar les Falles seria una mesura molt dràstica"’ (COPE), van ser alguns dels titulars que es van publicar en diversos mitjans de comunicació el dilluns, 9 de març, a 24 hores d’una jornada que ha marcat un abans i un després en la nostra festa fallera. Aleshores va arribar el 10 de març, una jornada com qualsevol altra: actes de Junta Central Fallera, una mascletà amb menys públic que en dies anteriors amb la seua cobertura mediàtica habitual, es donen a conéixer els premis del concurs de llibrets organitzat per la Conselleria de Cultura, etc... Però, a l’arribar la nit, es convoca una compareixença del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, que volia anunciar una cosa important de la qual mitjans locals, autonòmics, nacional i, inclús, internacional, es feien ressò: ‘10 de març 2020. Sanitat ajorna les Falles’ (Levante-EMV), ‘El coronavirus tomba les Falles "fins que la situació ho permeta’ (El Mundo), ‘Sanitat suspén les Falles’ (El Independiente), ‘La Generalitat ajorna les Falles de València per a evitar el risc de les aglomeracions’ (El País), ‘Ajornades les festes de les Falles per la crisi de coronavirus’ (Cadena Ser), ‘València cancel·la

les Falles de 2020’ (Heraldo de Aragón)…. I així molts més. Fins ací va arribar la informació més objectiva del tàndem falles-coronavirus, aquella que conta allò que passa sense res més. A partir d’aquest moment d’incertesa, de no saber el futur de la nostra festa marcera, les Falles han anat ocupant moltíssimes planes dels mitjans de comunicació, unes vegades de forma més encertada que unes altres, des de la meua humil opinió. Ben és cert que quan ocorre una cosa de tal magnitud, una cosa tan impredictible i inusual, els periodistes el primer que busquem són reaccions a aquesta informació, una pràctica habitual que ens permet conéixer les opinions de personalitats relacionades amb el succés que s'ha produït. Les primeres reaccions que es van publicar als mitjans de comunicació van ser la dels polítics i dels representants de la festa fallera. Així doncs, mentre que la premsa informava de la petició d’ajudes europees per part del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, o la decisió de l’alcalde de València, Joan Ribó, de buscar alternatives per a una posterior celebració de les Falles, també publicava reaccions de personalitats com el president de la Federació de Falles de la Secció Especial, Rafael Mengó, que qualificava de «ruïna total» la suspensió d’aquestes festes o de professionals de la floristeria, pirotècnica i indumentària que parlaven de la difícil situació a la qual havien d’enfrontar-se per la suspensió de la setmana gran. Inclús la Fallera Major de València 2020 va fer una compareixença de premsa però

a donar ànims, entre llàgrimes, a tot el col·lectiu fester: ‘Consuelo Llobell: "Demostrarem al món que els fallers no es rendeixen"’, publicava LevanteEMV el 12 de març. En el Camp de Morvedre, els mitjans de comunicació locals també van publicar reaccions de diversos sectors al voltant d’aquesta decisió. Així doncs, El Económico informava que ‘L’alcalde de Sagunt, Darío Moreno, allarga la mà a les falles després del seu ajornament’ així com que ‘Iniciativa Portenya i PP sol·liciten a l'Ajuntament que habilite fons d'ajuda per a les falles’. El món empresarial també es va mostrar preocupat per aquesta notícia per la qual cosa El Periódico de Aquí senyalava que ‘ASECAM sol·licita mesures compensatòries per als sectors afectats per l'ajornament de les Falles’. En segon lloc, era important donar a conéixer els efectes que l’ajornament i posterior suspensió de la festa fallera comportava. Valencia Plaza, per exemple, publicava una informació l’11 de març titulat ‘Artistes, pirotècnics, músics... La suspensió de les Falles genera pèrdues en desenes de sectors’ on assegurava que «és pràcticament impossible quantificar amb precisió» la llista de sectors afectats per aquesta decisió a més de considerar «incalculable la quantitat de llocs de treball que, encara que temporals en la seua majoria, es perdran o no arribaran a contractarse». D’altra banda, Cadena Ser i La Vanguardia afirmaven que ‘València s'enfronta a pèrdues de 753 milions per la suspensió de les Falles pel

Fins ací va arribar la informació més objectiva del tàndem falles-coronavirus, aquella que conta allò que passa sense res més. A partir d’aquest moment d’incertesa, de no saber el futur de la nostra festa marcera


coronavirus’, dades extretes d’un estudi realitzat en 2008 per la Interagrupació de Falles, una xifra que suposa el 15% del total d’ingressos turístics. La decisió de suspendre les falles havia caigut com un pitxer d'aigua freda en el món faller però, amb part dels monuments als carrers, era el moment de començar a prendre decisions. A la nostra comarca, gràcies a la col·laboració entre els Ajuntaments de Sagunt i Canet d’en Berenguer i l’Associació d’Empresaris del Camp de Morvedre (ASECAM), les peces de les falles van guardar-se en dues naus sense cost algú per les comissions falleres. Per a donar a conéixer aquesta decisió, es va dur a terme una roda de premsa, de la qual es van fer ressò els mitjans de comunicació locals, que va comptar amb la presència dels alcaldes d’ambdós municipis de la comarca, Darío Moreno i Pere Antoni, respectivament, i de la presidenta de l’entitat empresarial, Cristina Plumed, on es va informar de com s’anava a fer aquest procés d'emmagatzematge d’aquestes peces. De la mateixa forma, al cap i casal, les falles també es van emmagatzemar en llocs com Fira València però, el problema, estava en aquells monuments, sobretot de secció Especial, els treballs de plantà dels quals ja estaven molt avançats. Aleshores va començar allò que es va batejar com ‘desplantà’ que també es va poder seguir pels mitjans de comunicació amb una cobertura exhaustiva de la premsa més especialitzada, destacant el treball que va dur a terme Malalt de Falles per informar a través de les xarxes socials d’aquests treballs. Tristament, com alguns dels remats no es van poder desplantar, es varen haver de cremar a porta tancada. La informació fallera va disminuir als mesos següents però, com l’alcalde de València, Joan Ribó,

va assegurar que la data per a celebrar les Falles de València seria del 15 al 19 de juliol, a mesura que s’apropava aquesta data, les elucubracions i articles al voltant de la suspensió final d’aquests festejos van tornar al mes de maig. ‘Ribó accepta dos mesos després que no podrà haver-hi Falles en 2020’ (Las Provincias), ‘Les Falles del 2020, suspeses definitivament’ (Cadena Ser), ‘Les Falles de 2020 se suspenen definitivament pel coronavirus’ (El País), ‘València suspén les seues Falles fins a l'any que ve pel coronavirus’ (RTVE), ‘Cancel·lades les falles del Camp de Morvedre de 2020’ (El Económico), van ser alguns dels titulars amb els quals es posava punt final al somni de poder celebrar les Falles en aquest fatídic 2020. Amb aquesta cancel·lació definitiva de les Falles 2020 es donava la benvinguda a les Falles 2021, un exercici faller diferent, que ha estat marcat per la incertesa i per la restricció dels actes no solament al cap i casal sinó també a pràcticament tots els municipis on se celebra aquesta festa. Al mes de setembre, des de València, s’intentava reactivar la festa amb la celebració d’alguns esdeveniments sempre amb les preceptives mesures de seguretat. Així doncs, el 12 de setembre, Valencia Plaza, per exemple, publicava que ‘València entrega els premis de les Falles 2020 sis mesos després d'haver de cancel·lar la festa’. Posteriorment es van celebrar actes menors com és el cas de les competicions esportives o alguns certàmens cultural, però no va ser fins al 11 de desembre quan es va tornar a dur a terme un esdeveniment del qual es va fer ressò la premsa. ‘Comencen els actes de l'IV aniversari de les Falles com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO’, publicava aquest dia la COPE, encara que alguns mitjans eren més crítics amb aquesta celebració, ja que Valencia Extra

068 / LA VISIÓ PERIODÍSTICA / LA INFORMACIÓ FALLERA DURANT LA PANDÈMIA

titulava la informació afirmant ‘Un acte de Commemoració de les Falles del Patrimoni fred, mancat de protocol i nul·la organització’. Al Camp de Morvedre, dos han sigut els actes oficials programats per la Federació Junta Fallera de Sagunt (FJFS) dels quals van informar els mitjans de comunicació: l’entrega de premis de les Falles 2020, que va tindre lloc el 31 d’octubre a l’Auditori Joaquín Rodrigo de Sagunt i la presentació del cartell oficial Falles 2021 que es va dur a terme el 17 de desembre a la Casa Municipal de la Cultura del Port de Sagunt i on es va a aprofitar per a fer entrega dels guardons dels concursos de dibuix infantil, targetes nadalenques, fotografia i narrativa en valencià. A més a més, poques han sigut les comissions de la comarca que, al llarg d’aquest exercici, han programat esdeveniments i no tots ells hi han tingut repercussió a la premsa local. Amb l’arribada del fi de l’any 2020 i a escassos mesos de la celebració de la qual hauria de ser la setmana gran de la festa josefina, els mitjans de comunicació ja van posar la seua diana en les Falles i la seua possible no celebració al mes de març. Viu València va ser el primer mitja que va posar en dubte la seua realització, ja que, al mes d’agost, ja publicava una informació que titulaven ‘La cancel·lació se cern sobre les Falles de 2021 després de les suspensions del Carnestoltes de Cadis’; informacions similars s’han pogut llegir en altres mitjans de comunicació com és el cas de Levante-EMV que, a finals de desembre, publicava un article que deia ‘Un altre mal auguri per a celebrar Falles al març: se suspén la Fira d'Abril de Sevilla’. A més a més, l’arribada de la tercera ona de la COVID-19 en els primers mesos de 2021, va fer que la il·lusió i les ganes per celebrar les Falles 2021, que ja tot el col·lectiu faller té assumit que no seran normals, a poc a


URE / SHUTTERSTOCK

poc se’n anaren desmoronant, provocant que els sectors més arrelats a aquesta festa estiguen a la vora de l'abisme. Per això, alguns mitjans de comunicació es feren ressò, al mes de gener, de diverses informacions sobre una possible celebració alternativa de les falles enguany; és per aquest motiu pel qual, per exemple, Levante-EMV informava que ‘Les Falles de València 2021 no seran al març, sinó que se celebraran entre maig i juliol’ mentre que El Mundo publicava ‘El pla B per a salvar les Falles de 2021: menys actes, més repartits per tota la ciutat i menys assistents’. De la mateixa manera, a principis d’aquest any, Las Provincias

assegurava que ‘L'alcalde dona pràcticament per descartades les Falles al març mentre els artistes continuen treballant’. I és que la polèmica celebració de la no cavalcada dels Reis Mags a València i la problemàtica que ha suscitat, complicarà molt la planificació de la festa josefina tal com assenyalava LevanteEMV el passat 7 de gener al seu article ‘La polèmica no ajudarà per a elaborar el calendari de Falles 2021’. Així doncs, pocs dies després arribaria la noticia que tots els fallers i falleres sabíem però que, una vegada més, no volien veure. La Taula de Seguiment de les Falles amb la Generalitat

Valenciana emetia un comunicat el 15 de gener informant que, per la impossibilitat de celebrar la festa josefina al mes de març, es proposava el seu ajornament al segon semestre de l’any però amb la ferma convicció de poder celebrar-les. ‘Sanitat planteja celebrar les Falles 2021 el segon semestre amb restriccions’, titulava Las Provincias. ‘Sanitat emplaça a traslladar les Falles al segon semestre de l'any’, deia Levante-EMV i com aquestes, nombroses capçaleres de mitjans de comunicació no solament valencians sinó també de tot el territori espanyol. Aquesta ferma intenció de celebrar les Falles 2021 a la Comunitat

Valenciana donava carta lliure a les poblacions que realitzen aquests festejos per a poder programar-los quan cada localitat vullga, ja que, per la idiosincràsia festiva de cada municipi, és quasi impossible el fet de poder acordar una mateixa data com ocorre al mes de març. A escala local, la premsa també es feia ressò d’aquest ajornament de nou de la festa amb titulars com ‘Les falles del Camp de Morvedre consideren celebrarse a la fi de juny o principis de juliol «si la situació ho permet»’ de El Económico o ‘Les falles de Morvedre opten per traslladar la festa a l'estiu’ de Levante-EMV El Camp de Morvedre.

Per fer l’espera més lleugera, aquest mes de març algunes comissiones falleres de la comarca van decidir, com també es va fer en València i altres poblacions, dur a terme activitats virtuals amb Nit d’Albaes, cavalcades, sopars i moltes altres activitats que van compartir gràcies a les xarxes socials, esdeveniments dels quals també es van fer ressò alguns mitjans de comunicació locals. ‘Una altra manera de viure les falles 2021’, ‘Esperit faller ben viu a Sagunt’, ‘Les comissions del Camp de Morvedre mantenen visca la flama de les Falles 2021’, o ‘Deu castells de focs artificials van il·luminar el municipi de Sagunt com a gest de suport al sector faller’, van ser els encapçalaments d’algunes de les informacions que es van publicar a la premsa local saguntina aquest mes de març. Ben és cert que el futur de la festa josefina a la Comunitat Valenciana és incert. El col·lectiu faller i tots els sectors econòmics que depenen d’aquesta festa es troben en una situació de desànim i frustració perquè no veuen la fi d’aquesta situació. Està clar que els mitjans de comunicació són importants i el seu deure és el d’informar al voltant d’allò que passa al nostre voltant i que és més rellevant. La cancel·lació de les Falles 2020 ha posat en manifest, gràcies en part també a la premsa, la importància d’aquests festejos com a motor ja no sols social sinó també econòmic, ja que són molts els diners que es mouen al voltant de les Falles per tota la Comunitat Valenciana. Però en els últims mesos, algunes informacions que han aparegut als mitjans de comunicació, fent suposicions sobre les Falles 2021, solament aporten més incertesa, frustració i desànim a tot el col·lectiu de la festa i a totes les persones que depenen econòmicament de les Falles. Esperem que prompte els mitjans de comunicació tornen a parlar de la nostra festa com ho han fet sempre, des del punt de vista de la tradició, el folklore i l’actualitat festiva. Això, sens dubte, seria una gran notícia!


18

Moisés Pérez P ER I O D ISTA D E E L TE MP S

Tenim dret a respirar El soroll estrident i l'olor de pólvora eren el símptoma de l'adveniment de la festa. Les traques anunciaven l'inici de les cercaviles falleres, els quals empalmaven la sonoritat llampant dels coets amb els ritmes joiosos, desmesurats i tradicionals de les bandes de música o de les colles de dolçaines i tabals. Aquells trajectes d'ofrena eren alliberadors, un parèntesi a la meua passió periodística que em permetia retornar temporalment a una altra de les meues devocions: la percussió. Malgrat que el meu cor estava conquerit per les celebracions dels Moros i Cristians, les Falles s'havien instal·lat alegrement a la meua ment com a un refugi per emocionar-me, de nou, amb les baquetes a les meues mans. Tot un exercici de descompressió dintre de les nostres vides marcades, amb diferents intensitats, per l’estrès, les precarietats i les incerteses constants de les nostrades biografies vitals. La pandèmia del coronavirus, tanmateix, havia evitat aquell

moment d'esbarjo musical. L'actual emergència sanitària ha constituït un sotrac de dimensions inimaginables i profundament tràgiques. Només a l'Estat espanyol la COVID-19 s'ha endut la vida de desenes de milers de persones, així com ha deixat a milers d'habitants amb seqüeles permanents. Les instantànies colpidores i alarmants dels hospitals situantse a la vora del col·lapse s'han instal·lat a la nostra memòria. El degoteig insuportable de morts s'ha erigit en una rutina intolerablement dramàtica. I l'estabilitat mental nostrada s'ha vist erosionada a causa de les pèrdues humanes, la manca de dols dignes, la por a contagiarse i transformar-se en un vector de propagació del virus entre els teus éssers estimats, la vaga obligada d'abraçades i l'ansietat a l'hora d'assumir riscos arran de la deixadesa de les institucions, les quals durant els darrers mesos han individualitzat la responsabilitat d'infectar-te. En aquest panorama dantesc, el qual s'agreuja atés les desigualtats extremadament

070 / LA VISIÓ PERIODÍSTICA / TENIM DRET A RESPIRAR

marcades que ostenta l'Estat espanyol, la salut pública ha destacat com al mecanisme per contenir la pandèmia mentre la vacunació aconsegueix la immunitat desitjada. Definida per l'expert Joan Benach com a la disciplina que «tracta de prevenir la malaltia, alhora que protegir, promoure i recuperar la salut de la població, amb accions de salut laboral, ambiental o comunitària, amb vigilància epidemiològica o actuant enfront dels determinants socials de la salut», l'actual crisi sanitària ha mostrat el seu infrafinançament crònic. L'Estat espanyol, no debades, ha dedicat de mitjana des de 1988 un escassíssim 1,1% del pressupost sanitari a salut pública. Segons les dades del Ministeri de Sanitat de l'any 2017, el conjunt del sistema sanitari espanyol va assignar 763 milions d'euros a l'àmbit de la salut pública d'un total de despesa de 68.400 milions d'euros. L'infrafinançament de la salut pública contrasta amb la capacitat de la salut pública per situar-se com a l'escut de la població envers l'actual emergència sanitària, l'imparable canvi climàtic, la precarització


accentuada de les nostres vides i l'enorme bretxa de gènere que pateixen les societats denominades modernes. O, si més no, així ho han reivindicat els especialistes sanitaris Javier Padilla i Pedro Gullón a l'obra Epidemiocracia. Nadie está a salvo si no estamos todos a salvo (Capitan Swing, 2020), qui aposten «per dissenyar totes les polítiques amb una mirada de salut». Es tractaria, entre altres coses, d'examinar cada actuació dels governants sota el paradigma de la salut pública, amb l'establiment d'avaluacions d'impacte sanitari que pogueren tirar enrere contrareformes laborals, canvis legislatius en contra de l'accés a un habitatge digne i retallades socials. No s'ha d'oblidar que, segons concloïen els prestigiosos investigadors David Stuckler i Sanjay Basu, l'austeritat compta amb conseqüències mortals. L'establiment de la salut pública com a guia de les polítiques públiques aniria més enllà, seria l'instrument per assegurar el dret universal que engloba a tots: el dret a respirar. En una etapa en la qual la manca d'uns ingressos dignes asfixia una part considerable de la població, el terrorisme masclista sega l'alè de milers de dones, centenars de ciutadanes migrades moren ofegats a la vora de la Mar Mediterrani, el coronavirus desposseeix de l'existència a través dels pulmons a desenes i desenes de persones i l'aire de les ciutats comporta un risc gens menyspreable d'emmalaltir, la reivindicació del dret a respirar s'ha erigit en una autèntica necessitat. «No és una exageració reivindicar el dret a respirar. No és una exageració organitzar-se per defensar una vida digna», escrivia l'antropòloga Yayo Herrero. El dret a respirar com a batalla, i metàfora, dels nostres temps.

L'infrafinançament de la salut pública contrasta amb la capacitat de la salut pública per situar-se com a l'escut de la població envers l'actual emergència sanitària, l'imparable canvi climàtic, la precarització accentuada de les nostres vides i l'enorme bretxa de gènere que pateixen les societats denominades modernes


19

Pere Valenciano D I R ECTO R D E EL P E R I Ó DI C O DE AQ UÍ

La crisi del periodisme valencià: sense col·legi professional i l'amenaça de les xarxes socials El periodisme va ser el sector més afectat, després de la construcció, en la crisi del 2007-2010. La caiguda de la inversió publicitària i el canvi d'hàbits entre els lectors, que s'anaven passant a poc a poc al consum digital abandonant la compra de periòdics en paper, van fer que milers de periodistes anaren a l'atur. Després de diversos anys més de sagnia en la professió, ésta va viure un període de millora fins a març de l'any passat, quan va irrompre en les nostres vides el coronavirus. La pandèmia ens tancava a casa durant diversos mesos, incloent un període

de desescalada i un altre mal denominat de 'nova normalitat'. Durant aqueix temps, encara que els quioscos van romandre oberts, la venda de periòdics en paper es va desplomar. Una vegada recuperada una certa normalitat, els hàbits de consum havien canviat segurament per sempre: el 2020 ha sigut el fiançament definitiu dels mitjans digitals, la qual cosa ha sumit en una crisi sense precedents i lamentablement sembla que definitiva a la premsa escrita. Levante-EMV i Las Provincias, per posar dos exemples, no arribaven als 6.000 exemplars de mitjana setmanal al desembre,

072 / LA VISIÓ PERIODÍSTICA / LA CRISI DEL PERIODISME VALENCIÀ

front a les xifres de més de 40.000 diaris i més de 80.000 els diumenges que per exemple aconseguia el diari degà en els anys 90 quan ho dirigia María Consuelo Reyna. El periodisme com el coneixíem fins fa uns anys està en crisis, deia. I ho està per la irrupció d'internet i els mitjans digitals, així com les xarxes socials, que molts confonen perillosament i les utilitzen com a fonts informatives, quan estan plagades de 'fake news', mentides, manipulacions i estupideses. Però, qui sap distingir entre informacions veraces i fem? Un elevat percentatge de persones que compartixen per les seues


El periodisme com el coneixíem fins fa uns anys està en crisis, deia. I ho està per la irrupció d'internet i els mitjans digitals, així com les xarxes socials, que molts confonen perillosament i les utilitzen com a fonts informatives xarxes socials i per altres vies, com a whatsapp, ho fan sense confirmar la veracitat del que reenvien. I ací radica un gravíssim problema, quan se substituixen els mitjans de comunicació i els periodistes per fonts informatives contaminades o manipulades. La postveritat, també dita així, que està causant un gravíssim mal a les democràcies de tot el món, a la convivència i al debat seriós i constructiu en les societats avançades del Segle XXI. Trobem moltíssims exemples de persones i personatges que contribuixen a la desinformació i intoxicació, moltíssims 'no mitjans' de comunicació, webs creades simplement per a confondre i enganyar, amb format periodístic, però que no és tal, i que es convertix en una veritat per a moltes persones precisament per la multiplicació que es fa a través de xarxes i plataformes de tota mena. El millor -el pitjor- exemple dels últims temps pot ser que siga Donald Trump, l'anterior president dels Estats Units, qui va atacar greument a periodistes i mitjans de comunicació i que va optar per promoure i compartir mentides, 'fake news', al seu favor, sent la major d'ella probablement la no acceptació de la seua derrota electoral i contribuint a crear desconfiança

en el resultat, amb el patètic episodi de l'assalt al Capitoli encoratjat per ell mateix. El periodisme és necessari. És un referent imprescindible per a la democràcia. I no pot ser substituït per les xarxes socials ni per pseudomitjans digitals. El periodisme digital de mitjans referents està lluitant per sobreviure entre tant de fem i ho ha fet introduint el mur de pagament o la subscripció. No obstant això, acabaran per desaparéixer els mitjans impresos de pagament o reduïts a periòdics de caps de setmana. Un fenomen que implica: d'una banda, que més periodistes vagen a l'atur i, per un altre, el lector digital llig cada vegada menys notícies i seccions i es queda més en el titular, que el lector tradicional de periòdic en paper. Des del meu punt de vista, anem cap a un pitjor periodisme i, sobretot, cap a un pitjor lector. És a dir, un pitjor ciutadà. Però això no té solució. El que sí que podria tindre solució és la millora dels drets dels i les periodistes. Recentment s'han conegut Eros en les redaccions de la delegació valenciana d'El Mundo, Levante i Información. Acomiadaments per la crisi econòmica i aqueix transvasament de lectors del paper a la web que, no obstant això, no porta aparellada una compensació en els ingressos publicitaris. Una situació empitjorada per la pandèmia i que desgraciadament encara no ha tocat fons, perquè encara ens queden per veure la desaparició o reducció al màxim de capçaleres històriques. El periodisme, més enllà de les tendències socials de consum i econòmiques, té en la seua falta d'unitat i companyonia el seu principal taló d'Aquil.les. L'egoisme i la insolidaritat fan que la professió patisca un gradual i profund desmantellament, així com un intolerable intrusisme. La culpa la tenim nosaltres. Periodistes que s'esquincen les vestidures quan acomiaden a un company o companya de mitjà de

comunicació o d'ideologia afí i calla i mira cap a un altre costat quan aqueix 'company' o aqueixa 'companya' li importen una fava perquè és de la competència o és de tal o tal altra tendència ideològica. Exemples de solidaritat selectiva els hem vistos en nombroses ocasions en la Comunitat Valenciana i en altres territoris d'Espanya. Però anem a dos especialment cridaners: el tancament de Canal 9 i l'obertura d'À Punt. En el primer cas, molts i moltes professionals van ser discriminats/discriminades en diferents èpoques amb el silenci còmplice de la resta i amb el tancament de la primera RTVV molts i moltes van recuperar l'esperit crític que havien perdut mentre eren bé remunerats i remunerades. Amb l'obertura d'À Punt, i sé molt bé del que parle, el 'tongo' dels concursos públics per a elegir al director general només ha generat un silenci eixordador de la majoria de companys i companyes, molts i moltes del i de les quals callen perquè cobren de l'erari públic per anar a tertúlies. Les mateixes persones que pegarien foc al Twitter si els partits polítics governants foren uns altres o si el denunciant al qual el TSJ li ha donat la raó, fora una altra persona. Esta desunió que ens perjudica a tots i totes seria menor si comptàrem amb un Col·legi Professional de Periodistes en la Comunitat Valenciana, al qual es resistixen alguns dinosaures perquè veuen perillar el seu estatus. Perdem la immensa majoria de professionals i especialment les noves generacions. Per això, és fonamental crear-lo.

Perdem la immensa majoria de professionals i especialment les noves generacions


20

Adolf Beltran

D I R ECTO R D E L A ED IC I Ó VA L E N C I A N A D ' E L DI A R I O. E S

La sociologia frenètica de l’smartphone Explica Fran Lebowitz, entre les moltíssimes anècdotes que l’escriptora és capaç de contar sobre Nova York, que una vegada va estar a punt de ser atropellada per un ciclista que manipulava un telèfon mòbil amb una mà, menjava un sandvitx amb una altra mà i conduïa la bicicleta amb els colzes. Lebowitz no té telèfon mòbil, no fa ús d’ordinador i encara escriu a mà. Això sí, amb setanta anys d’edat, ha acumulat al seu pis de Manhattan una biblioteca de més de 10.000 volums. És sens dubte un cas especial. I potser per això està més dotada per a copsar com d’estranyes són les conductes de les persones en aquest punt de la quarta revolució industrial. Ha passat poc més d’una dècada d’ençà que Steve Jobs va presentar al món un iphone, un telèfon intel·ligent, de la companyia Apple, destinat a convertir-se en emblema d’una revolució. Fa poc més

de 13 anys d’allò, però la transformació dels costums és de tal magnitud que les escasses persones capaces de mantindre’s en el paper d’observadores més o menys equànimes, com Lebowitz, tenen tots els motius per a declarar-se astorades. Podem tractar de fer un experiment senzill, en aquest sentit, i observar al tren, l’autobús o el metro un dia qualsevol com es comporten amb els mòbils els passatgers. Hi trobarem qui no alça la cara de la pantalla; qui la tecleja compulsivament; qui escolta amb la mirada perduda música amb els auriculars; qui es comunica animadament amb algú i fa, per això, la sensació que parla tot sol; qui es fa un selfie o comparteix amb un rogle d’amics algun fet divertit que tots miren en l’aparell; qui transmet amb la càmera alguna escena en directe… Tot d’accions curioses, si bé ho mirem, no gaire intel·ligents, que són possibles gràcies als telèfons intel·ligents.

074 / LA VISIÓ PERIODÍSTICA / LA SOCIOLOGIA FRENÈTICA DE L’SMARTPHONE

El mateix any 2007, quan Apple va posar al mercat el nou artefacte, el nostre actual ministre d’Universitats, Manuel Castells, amb un equip d’investigadors socials (Fernández-Ardevol, Qui i Sey), publicava en l’Institut Tecnològic de Massachusetts una revisió d’un treball tres anys anterior amb el títol de Mobile Communication and Society. A global Perspective. Entre les tendències que aquella investigació apuntava hi destacaven el sorgiment d’una cultura juvenil del mòbil, noves formes de mobilització política propiciades per l’aparell, una reconceptualització de l’espai i el temps, producte de comunicacions a distància i la transformació del llenguatge escrit a partir de l’ús de missatges de text. Es van quedar molt curts. Totes aquelles tendències detectades en una aproximació preliminar s’han accentuat en pocs anys a una velocitat vertiginosa i n’han aparegut de noves sense parar. Hi han sorgit conceptes com el dels


“desconeguts íntims”, que fa referència a les amistats que estableixen els individus a través de les xarxes socials amb gent que no coneixen personalment; s’han estudiat formes emergents de comunicació laboral “descentrades geogràficament”; el teletreball ha assolit un protagonisme creixent, sobretot gràcies a les quarantenes per la pandèmia de la Covid-19; s’ha especulat amb la idea d’una “nova alfabetització” a partir dels processos de connectivitat que fan servir la càmera fotogràfica i el vídeo incorporats als smartphones; s’han descrit els efectes de la tecnologia com una nova dinàmica social que connecta allò públic i allò privat; s’ha debatut sobre l’impacte de la tecnologia digital en els moviments socials i la participació política… Tot plegat, una allau de propostes i visions que no són capaces de seguir el ritme de les transformacions que aquest nou fenomen tecnosocial està produint en el món. La identitat, la privacitat, la cultura, el periodisme, l’educació, el sexe, el comerç, la comunicació, la protecció de dades, el dret a l’oblit… Són molts els aspectes de la vida social que aquest aparell que solem portar sempre al damunt està canviant, amb un impacte enorme que encara no sabem on arribarà. Un procés de canvi que, més que una evolució, fa tota la impressió d’una riuada, d’un tsunami incontrolable, impressionant i amenaçador al mateix temps. No és d’estranyar que un sociòleg com Zygmunt Bauman, que va posar en circulació la idea d’una “modernitat líquida”, escriguera que “un telèfon mòbil ajuda a estar connectats els que es troben a distància, però també permet aquells que es connecten mantenir-se a distància”. I tot això si no parlem dels aspectes que fan referència a la medicina (s’ha arribat a

parlat de la watsappitis, una dolència que afecta els tendons del canell i el dit polze de la mà), la criminalística (el mòbil és un dels instruments del ciberassetjament), la psicologia clínica (hi ha discussió sobre la possibilitat de considerar que els smartphones generen addicció), l’antropologia (vivim potser un salt evolutiu de l’espècie cap al phone sapiens?) i tantes altres disciplines del coneixement. Resulta difícil fer-se a la idea que es puga viure al marge d’aquest desori. A Fran Lebowitz, no obstant això, l’abstinència voluntària d’usar aquest artefacte meitat telèfon meitat ordinador li permet avaluar el món i els seus estranys costums amb una agudesa crítica proverbial. I la seua figura ens suscita una compassiva admiració.

Vivim potser un salt evolutiu de l’espècie cap al phone sapiens?


21

Salvador Enguix

D IR ECTO R D E L A VA N G UA R D IA E N L A C O MUN I TAT VA L E N C I A N A

Les falles que no va estimar la “gauche divine” En una geografia on abunda la literatura sobre qui som o què hauríem de ser els valencians, no són molts els capítols dedicats al que ha estat la relació de les esquerres amb les festes i la cultura popular des de la transició. En especial, amb aquelles manifestacions d’àmplia base social a València com les falles, considerades durant anys per aquelles mateixes “esquerres” com una activitat dominada pels sectors més conservadors de la ciutat, en organització, i en estètica, la qual cosa en gran part era cert. Percepció que es va forjar durant la denominada batalla de València, en la qual aquella mateixa dreta social va utilitzar les falles com a força de combat per imposar el seu criteri en la qüestió de símbols de la nostra identitat. Mentre certa elit, universitària, d’aquelles mateixes esquerres - en aquelles dates el PSPV, el PC

o Esquerra Unida - alimentava la indiferència, quan no la comicitat o el menyspreu, cap a les falles, atorgant a aquella dreta social un enorme avantatge que ajudaria, entre altres coses, a consolidar l’hegemonia del PP durant un quart de segle a València. Ser faller era, en termes polítics, gairebé un epítet negatiu per a les esquerres. No són pocs els que ara des de l’esquerra valencianista integrada a Compromís o el PSPV reconeix l’error del qual es denomina la gauche divine d’aquella mateixa esquerra en dècades passades; en la seva indiferència cap a la festa, i per permetre que aquella dreta social acabés apoderant-se de les falles. Seria un greu error no reconèixer algunes dignes excepcions. Doncs tant en els 70 com els 80 i els 90 hi va haver clars intents per generar propostes alternatives des de la base de la festa per regenerar-la

076 / LA VISIÓ PERIODÍSTICA / LES FALLES QUE NO VA ESTIMAR LA “GAUCHE DIVINE”

i modernitzar-la, en programa, organització i estètica. És a dir, hi va haver molts fallers i falleres que van lluitar perquè, justament, l’esdeveniment no s’associés a la dreta i que fos de tots; però no van trobar mai en aquelles mateixes elits de les esquerres el suport i, menys encara, el cos teòric per reformar-les. Es van sentir orfes. N’hi ha prou amb recordar, com a exemple, que rares vegades algun dirigent del PSPV-PSOE o d’Esquerra Unida es va vestir de faller, mentrestant, per exemple, Joan Lerma acudia i es vestia cada any en els Moros i Cristians d’Alcoi. I com aquelles mateixes esquerres consideraven les falles com un cos aliè al seu marc mental (Lakoff), hi va haver fins i tot sectors d’aquelles mateixes esquerres que van animar a rebutjar-les, a fugir de la ciutat, a criticar-les; que era justament el que més beneficiava a la dreta. Amb un efecte pervers, doncs com més es rebutjaven, més es retardava la necessitat de racionalitzar la festa, ordenar-


HELENA G.H / SHUTTERSTOCK

la, modernitzar-la, adaptar-la i obrir-la a tota la ciutat, perquè ningú no se sentís exclòs de les falles, i menys encara molest per la seva existència. Era, a la fi, un exercici de col·laboració amb la fractura, desconegut en altres geografies com el País Basc, Catalunya o Andalusia, on les tradicions o festes populars són de tots i no exclouen ningú. El PP, bé al contrari, va convertir les falles en un potent aliat; i allà hi ha l’exemple del balcó de l’ajuntament, talaia de l’exalcaldessa Rita Barberá, que va utilitzar durant anys per divulgar el seu poder al ritme de les mascletaes, acompanyada de les falleres majors. Cal reconèixer que hi ha una nova esquerra que ha trencat la posició d’aquella gauche divine, assumint, que les falles són una manifestació de “tots” els valencians, es pense com es pense i es vote com es vote. Especialment a Compromís; el que atorga a la coalició valencianista un enorme avantatge respecte al PSPV-PSOE a la capital, i li permet desarmar, en part, la força tradicional de la dreta amb aquesta gran manifestació popular. Les falles no haurien de ser terreny de combat polític, però per això cal “despolititzarles”, la qual cosa suposa per a totes les esquerres acceptarles com a part de la identitat dels valencians i integrar-se. I acabar una vegada per sempre amb aquella tendència a carregar de sentit pejoratiu als termes que s’utilitzen per referir-se a la festa i als seus protagonistes. Per això, em continua sorprenent que alguns d’algunes esquerres encara continuïn utilitzant el terme “faller” com a una cosa negativa. Així els va.

No són pocs els que ara des de l’esquerra valencianista integrada a Compromís o el PSPV reconeixen l’error del qual es denomina la gauche divine d’aquella mateixa esquerra en dècades passades; en la seva indiferència cap a la festa, i per permetre que aquella dreta social acabés apoderant-se de les falles


22

Palmira Benajas

D I R ECTO R A D E S AG U N TO EN L A O NDA E N O NDA C E R O SAG UN T

Tempus fugit La vida ens ha canviat tant, tant, que ningú mai ens haguera pogut dir fa un any el que passaria hui, el que passaríem fins a arribar a aquest mes de març de 2021 des que en març del 2020 el temps se’ns atura. Quan tu, benvolgut lector o estimada lectora, estigues llegint aquest text, farà dos mesos que jo he ajuntat les lletres per a dirigir-me a tu. Això sempre ha estat així i encara que en qualsevol any podien passar coses que deixaren caducat un article en un llibret, enguany no podem saber que estarà passant quan el llibret de la Rodrigo siga al carrer. Bé, tu sí que ho saps perquè estàs vivint una realitat que és diferent de la que vivies el dia que jo vaig escriure aquest text. A què és molt estrany? Doncs amic o amiga, ara mateix tu saps coses que encara no sé jo, tu has viscut dos mesos amb intensitat pandèmica que jo encara no he viscut i per tant, ara mateix, tu jugues amb l’avantatge de saber una cosa que a mi em preocupa moltíssim: Com evoluciona la situació que jo, al gener estic vivint amb incertesa i cert pànic, per la quantitat de gent al meu voltant que està donant positiu en COVID. Aquest text pot ser com una càpsula del 078 / LA VISIÓ PERIODÍSTICA / TEMPUS FUGIT

temps, d’aquestes que se soterren en un moment donat i s’obrin passat el temps per a saber com hem canviat. En aquest cas, tu lector o lectora, llegint el meu text estàs obrint la càpsula que jo vaig tancar el dia de Reis. Enguany el lema del llibret es Reflexions que segon l'Acadèmia Valenciana de la llengua en la segona accepció, és un pensament o juí que es té o es fa després d'haver reflexionat. I el fet de reflexionar ens diu el diccionari que és: tornar sobre una cosa pensada, considerant-la detingudament, aprofundint-la. Reflexionem doncs hui sobre el fet de reflexionar, que és una capacitat de l’ésser humà que per algunes persones és imprescindible com a exercici i per altres és una acció poques vegades practicada. Reflexionar és considerar detingudament una cosa que ja hem pensat, aprofundir en ella i pot ser arribar a noves conclusions. En el teu present, lector, estàs adonant-te que en general, cada volta es reflexiona més rarament i s’opina en escopinada amb molta facilitat? Al meu present de gener, gelat i fred, llegir qualsevol publicació d'una notícia en les xarxes és llegir després un

centenar de comentaris que en gran part no són reflexions, sinó reaccions sense mesura, airades i ofensives. Les xarxes podrien ser aliades de la reflexió però s’han acabat per convertir en tot el contrari, reflex de la manca de pensament crític i de l’excés de crítica sense reflexió. Reflexionar és ser crític, però no sempre ser crític és fer una crítica despietada de qualsevol esdeveniment. La reflexió ens convida a ficar-nos en les sabates de l’altre, a tractar de repensar qualsevol decisió aliena des de diferents punts de vista. No sempre hem d’opinar en veu alta i pública. La reflexió, si és veritablement reflexió, ens convida en nombroses ocasions a no tindre una opinió tancada i inamovible i ens permet ser flexibles, canviar d’opinió després d’una reflexió hauria de ser la cosa més normal del món. De fet, si es fa una reflexió en profunditat sobre un assumpte, potser ja no el mirem mai més com inicialment ho féiem. O sí. Reflexionava al principi sobre que diferent pot ser la realitat que ens envolta en el moment d’escriure jo aquest text i el moment que estaràs vivint tu quan estigues llegint-me. És prou absurd pensar que els canvis vitals sols estan ocorrent en temps de pandèmia. Sempre ha passat que de sobte la vida d'algú canvia amb un


esdeveniment sobrevingut i no esperat. Quan perdem algun ésser volgut de moment, quan perdem el treball o ens ofereixen i acceptem un canvi d’ocupació o de ciutat, quan coneguem l’amor de la nostra vida, o ens adonem que no és amor allò que sentíem per la persona que viu amb nosaltres. Tot succeeix sobtadament. La vida a voltes evoluciona i quasi no ens adonem que aquesta variant i altres ens canvia en unes hores o en uns dies, portant-nos a un paisatge vital per descobrir. I això sempre ha passat així. Però des de març de 2020 aquesta fragilitat ja no és individual. O no és solament individual, sinó que també és col·lectiva. Hui, el present del moment que jo escric l’article, estem en mig de la tercera onada de coronavirus i mirem al futur més immediat amb moltíssima por. El Nadal acaba i no hem pogut estar en els nostres i les mesures de contenció que prenen les autoritats són molt dures. Tu lector, ja saps si han funcionat o no. Jo reflexione sobre aquestes mesures amb les mans nugades al present i per tant no puc fer una valoració segons uns resultats que tu si coneixes. De segur que les autoritats que prenen les decisions estarien encantades de saber el que tu saps, per mantindre o canviar les mesures de contenció en funció d'allò que tu saps i ells no poden només que imaginar. Ara mirem a l’estiu i pensem que era un temps meravellós al qual encara que no podíem fer-ho tot amb normalitat les baixes taxes d’incidència ens permetien fer moltes coses. Fins i tot s’ajuntaven més de deu persones i féiem festes a l’aire lliure en grups reduïts. Ara, quan jo escric no quan tu lliges, la situació és molt diferent i ens estem adonant que els positius ens envolten i que sembla una caiguda sense frens, costera avall. Ara, recorda que escric a gener. Estan començant a vacunar i sols disposem de la vacuna de Pfizer. I van molt lentament, començant ara a la primera dosi per les residències

de majors. Voldria preguntar-te a tu, que estàs llegint-me, si la vacunació ha anat avançant i ha funcionat? Ja estan els més vells vacunats i per tant han deixat de patir la COVID i podem tornar a estar amb ells amb certa normalitat? Crec que encara serà prompte, perquè la gent jove encara no ha d’estar vacunada. O sí? O per casualitat s’han produït vacunes suficients i s’ha pogut adaptar el sistema sanitari i ja estem quasi tots amb la vacuna posada o a punt de posar? Tinc moltes preguntes per a tu, estimat lector o benvolguda lectora del llibret de la Rodrigo al mes de març. El jo de gener de 2021 té molta por

Doncs un llibret de reflexions de gener que es llegiran a març o a maig o a juny. Aquesta pot ser hui la meua reflexió. La caducitat de la informació que puc fer servir per a les meues reflexions que les vacunes arriben tard per a moltes de les persones que vull. El tu de març, està aconseguint recuperar certa seguretat? Comenceu a veure pròxima la fi d’aquest malson? Estan les falles plantades? Com esteu organitzant-se? Que ha passat en aquests dos mesos? Hem tornat a viure tancats o aquesta situació que ara vivim ha passat sense arribar al confinament total? No pensem en gener que puguem plantar falles a març i pot ser tu, lector, no estigues llegint aquest article a març sinó a juny i encara tingues més informació per a posar en qüestió tot allò que jo et conte. Doncs un llibret de reflexions de gener que es llegiran a març o a maig o a juny. Aquesta pot ser hui la meua reflexió. La caducitat de la informació que puc fer servir per a les meues reflexions. En qualsevol cas, si estàs llegint el meu article, segurament és perquè el llibret de la Rodrigo està al carrer i això vol dir, que com deia Vicente Vayà, València tindrà falles en 2021. Això espere.


23

Miguel Giménez P ER I O DI STA

Allò que ens (em) va ensenyar la COVID Escriure un article per al llibre d'una falla -la meua, Plaça Rodrigo i Adjacents- quan dones per descomptat que enguany tampoc hi haurà falles, almenys al març, es fa estrany. Però ens brinda una magnífica oportunitat per a reflexionar. Per a fer-ho sobre el que ha passat en els últims dotze mesos -tal vegada més-, des que el coronavirus -aqueix estrany engendre que ens condiciona la vida des de principis de 2020- arribara a les nostres vides. Des que el primer cas de COVID-19 (CO de corona, VI de virus, D de disease -malaltia en anglés- i 19 per l'any en què sorgeix) es detectara a la regió xinesa de Wuhan cap al final de 2019 han passat moltes coses en el món (planeta) i en el nostre món (tot allò més pròxim i que ens envolta). Però més enllà de tot el que ja sabem, què ens ha ensenyat la COVID (li llevaré el cognom 19 perquè aquesta maleïda malaltia ja s'ha convertit en un 'afí')?

La primera lliçó que ens deixa aquest microscòpic virus és el tremendament vulnerables que som. Molts eren els qui ho havien advertit, però no acabàvem d'albirar-ho, i això que havíem rebut ja alguns avisos en forma de grip A, grip porcina, el Sars... Ens hem trobat davant un enemic al qual no estàvem preparats per a combatre i hem hagut d'improvisar, amb el clàssic prova i error, aplicant tot tipus de pegats per a intentar contindre totes i cadascuna de les vies d'aigua que han anat apareixent. Aquest virus, el SarsCov2, ha posat contra les cordes la nostra societat i ha tibat fins a l'extrem el nostre sistema de salut, que ha respost el millor que ha pogut malgrat no tindre mitjans suficients -ni humans, ni materials- per a combatre una pandèmia. Qui estava preparat per a una cosa així, que no s'havia viscut des de feia més d'un segle? Hem vist com la primera ona ens desbordava, i com la tercera se

080 / LA VISIÓ PERIODÍSTICA / ALLÒ QUE ENS (EM) VA ENSENYAR LA COVID

solapava amb la segona formant un tsunami que ha portat prop del col·lapse a un sistema sanitari que a penes donava a bast... i això s'ha traduït en hospitals plens i el personal sanitari extenuat, donant tot i més per a intentar salvar vides, i no sols les dels pacients de COVID. El coronavirus també ha afectat una altra mena de patologies, a altres malalts, que no han pogut ser tractats com devien perquè la immensa majoria dels recursos estaven destinats a combatre la pandèmia. Com reconeixia al gener el doctor Álvaro Rodríguez-Lescure, president de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica, en 2020 un de cada cinc malalts de càncer es va quedar sense diagnosticar pel col·lapse del sistema. I aquest és només un exemple. Una altra lliçó que hem aprés és que l'ésser humà és molt solidari... fins que deixa de ser-ho. Durant la pandèmia hem demostrat que som molt solidaris, capaços d'ajudar el proïsme. Ens vam oferir a fer-li la compra als nostres veïns, eixirem als balcons i terrasses cada dia a aplaudir al


personal sanitari, compartirem recursos... Però també vam demostrar ser d'allò més egoistes, incapaços d'empatitzar i pensar en els altres -inclosos aqueixos metges/ses i infermers/es als quals tant hem aplaudit-. Hem demostrat que som incapaços de complir una sèrie de normes bàsiques i molt senzilles, des de l'ús de la màscara, que va haver d'imposar-se a base de multes, fins que no ens podíem reunir en grups -ja fora de més de deu en la primera desescalada o de sis el passat Nadal-. Tots pensàvem, “Bah! Si total, només som deu, o dotze, o vint... què pot passar?”. Perquè va passar, que es va extralimitar tot i els contagis van tornar a disparar-se més que mai. I per cert, a aqueixos metges/ ses i infermers/es als quals tant hem lloat, en el moment en què tot això passe i s'oblide (que passarà i s'oblidarà), els tornarem a criticar per qualsevol motiu, no ho dubten. Ens hem recordat dels nostres majors, que han patit el més dur de la pandèmia, tant en residències com a casa. Aquest virus s'ha mostrat especialment violent amb les persones majors, que han vist com la COVID s'acarnissava amb ells. Ens hem adonat de les condicions en les quals viuen en algunes residències -per sort, no és la tònica generalitzada, però existeixen-, i l'abandonats que els deixem a les seues cases, on viuen a soles sense que els seus fills i nets ens recordem d'ells més que en comptades ocasions. Aquesta crisi ha constatat també alguna cosa que ja es venia albirant des de feia anys, i és el polaritzada que està la societat espanyola, cada vegada més. Depenent de si el govern de torn -estatal o autonòmic- pren una decisió o una altra se li aplaudeix efusivament o se li critica amb una extrema duresa tenint en compte únicament si és 'dels nostres' o 'dels altres', sense entrar realment a valorar si la decisió que s'ha pres ha sigut encertada o no. Vivim en una societat de trinxeres en la qual som incapaces de donar-

li cap concessió al contrari -perquè sempre li veiem com el contrari-. Estem en un món de bàndols, amb nul·la capacitat autocrítica, i si no prens partit, et titllen d''equidistant' com a mena d'insult. Ara tot és blanc o negre. S'han acabat els grisos, els matisos... i és una llàstima. Tal vegada la lliçó més important que hem d'aprendre, sens falta, és que invertir en ciència és una necessitat. Que la ciència, a més de ser econòmicament productiva, salva vides. L'exemple el veiem en les vacunes contra el coronavirus que s'han desenvolupat en temps rècord en els últims mesos. Unes vacunes que han sigut possibles gràcies a la investigació, una investigació que s'ha pogut dur a terme perquè hi ha hagut una aposta mai abans vista -quant a recursos econòmics, humans i materials- perquè es produïren resultats. Hem vist com molts laboratoris, públics i privats, centraven els seus esforços a trobar una resposta a l'amenaça del SarsCov2. Si aqueix esforç fora regular, es produirien molts més avanços en la lluita contra algunes altres malalties hui dia encara incurables. A més, encara que es pressupose, ha quedat clar que qui millor preparat està, disposa de millors eines per a combatre qualsevol adversitat. Aquest virus també ens ha ensenyat que el món no es pot parar. L'economia no es pot parar. L'educació no es pot parar. Durant uns dies, es va parar. Més aviat, es va posar al ralentí. Però no és viable mantindre'ns a aqueix ritme. I és possible fer una vida més o menys normalitzada, convivint amb el virus. Encara que això requereix d'un gran esforç, col·lectiu i individual. Oblidar-nos d'egoismes, del jo no em pose la màscara, del a mi ningú em diu amb quanta gent em puc ajuntar o on puc anar. És necessària una gran responsabilitat personal que, si ens fixem en l'experiència recent, sembla que no tothom està disposat a assumir. I així, és difícil.

S'han acabat les fronteres. La globalització ha arribat per a quedar-se. Com diu la dita, no es poden posar portes a la mar. Intentar tancar fronteres, com es va fer en un primer moment, per a evitar l'arribada del virus de poc va servir. Vivim en un planeta interconnectat en el qual un virus pot discórrer a pler sense que ens adonem per qualsevol part del món. I, evidentment, qualsevol cosa que passe en l'altra part de la Terra -en aquest cas, l'aparició d'un perillosíssim virus- té conseqüències a nivell global. Els negacionistes són un perill, per a ells mateixos i per al conjunt de la societat. Jo, ho reconec, no vaig saber veure en un primer moment l'envergadura d'aquest virus. No creia que fora tan greu, com no ho van ser els seus predecessors. No obstant això, els fets em van fer veure que estava equivocat. No obstant això, hi ha els qui neguen l'existència del virus, que pensen que és una invenció, que és fictici, que no hi ha tants contagiats, ni hospitalitzats, ni morts com es comuniquen cada dia a tot el món. Que pensen que la vacuna és no sé quin engendre ideat, com el virus, per no sé quins poders encapçalats per gent com Bill Gates o George Soros per a controlar-nos. En definitiva, teories conspiranòiques que converteixen als seus defensors en perills errants, en potencials contagiadors, perquè no respecten cap+de les mesures profilàctiques i de prevenció que són tan necessàries per a combatre el SarsCov2. I sobretot i a nivell personal, la pandèmia m'ha deixat una lliçó per damunt de qualsevol altra. Com va escriure el poeta romà Horaci -i a la fi dels huitanta va popularitzar el cinematogràfic professor John Keating, interpretat per Robin Williams en 'El club dels poetes morts'carpe diem, aprofita el moment. No penses a fer plans a llarg termini sobre coses que es poden fer en el moment en què l'havies pensat. Demà pot ser tard. Demà pot haver anat tot per l'aire.


Els sec tors de la nostra festa



24

Vicente Martínez Aparici A RT I STA FA L L E R

Com vau rebre la notícia de la cancel·lació de les falles dins del vostre sector?

A les dates que es va rebre la notícia sabem que teníeu els tallers plens de falles i falles als carrers i començant a plantar-se. Què va passar amb totes les falles que hi havia als tallers a les passades falles?

La veritat és que va ser un poal d´aigua molt gelada, ningú esperàvem que açò poguera arribar fins a eixe punt, i damunt estant tot tan avançat, estaven plantant-se falles a València i als tallers estàvem ultimant tots els detalls i quasi tots els preparatius contractats. Teníem contractades les grues, els transports... Estava tot preparat a falta de tres o quatre dies per a la plantà oficial. És per això que per al nostre sector era increïble el que estava passant, era surrealista, per dir-ho d´alguna manera.

El que va passar és que ens va agafar amb falles que ja estaven plantades i que no es podien desmuntar i es va haver d'agafar una solució que era o bé intentar desmuntar-les o bé cremar-les, no hi havia altra solució. Una falla no està pensada per al desmuntatge, una falla està pensada per a ser muntada i cremada, ja que el sistema de muntatge que utilitzem debut a què sabem que la seua finalitat és cremar, és un sistema de no marxa enrere, de no poder desmuntar, ja que els sistemes que es gasten d'encolar els sacabutxos, els motxos, ja no permeten la seua desmuntada. Sí que es permet serrar les peces, però aquesta falla ja no es podria tornar a muntar. Les falles que hi havia dins dels tallers, allí es van quedar guardades dins dels tallers, esperant a veure si es podien plantar al juny o al juliol com es va comentar. Però van començar a passar els mesos, arribà l'estat d´alarma i cada vegada es veia que era més complicat plantar. Automàticament es van buscar alternatives de magatzematge per a aquestes falles que estaven guardades i poder buidar els tallers dels artistes fallers, perquè els tallers no podien estar col·lapsats, ja que necessitem tindre més feines o estar treballant en altres contractacions que tenim.

084 / ELS SECTORS DE LA NOSTRA FESTA / ARTISTES FALLERS


Com ha afectat aquesta pandèmia al vostre sector?

Com han actuat de forma general les comissions amb els monuments que havien d'haver estat plantats en les falles de 2020? Han ampliat els monuments augmentant el pressupost de 2021 per a fer més grans les falles de 2020?

Respecte a la inversió de cara a les falles que es plantaran en el 2022, com han actuat les comissions per regla general? Els han augmentat el pressupost als artistes?

Aquesta pandèmia al nostre sector l'ha deixat destruït. Destruït total, perquè ja era un sector en perill d'extinció, per dir-ho d´alguna manera, ja que és una forma de viure el fet de fer falles i el fet de treballar en aquest camp. Sempre ha estat un poc tocat aquest sector, en el sentit que no es mira com una empresa, es mira més com a uns artesans, i el que es mira com a artesans, a la seua feina mai es pot ficar un preu adequat, com qualsevol altra empresa col·loca als seus productes. Per això al vindre un poc tocat el sector, amb aquesta pandèmia jo crec que l'ha acabat de matar, en el sentit, de què hi haurà molts tallers que es veuran obligats a tancar o sobreviure a mesura que puguen alternant altres feines (pintar cases, decoracions i altres feines que isquen el dia a dia) per a evitar tancar el taller, perquè el que sí que és veritat, és que com un taller tanque ja no tornarà a obrir, perquè està costant molt el fet de mantindre'ls. Amb açò es pot veure en perill el tema de la contractació de les falles, ja que els tallers es reduiran molt. Aquesta pandèmia ha sigut un tir directe perquè abandonem l'ofici.

La majoria han actuat guardant els monuments en magatzems de lloguer i intentant guardar-les fins a saber quina serà la data que ens deixaran plantar. En referència a l'ampliació n'hi ha de tot, hi ha comissions que sí que han decidit gastar-se un poc per a acabar d'ampliar la falla que tenien per al 2020, altres han preferit contractar ja i pagar per al 20212022 en vista de pagar una falla durant dos anys i altres comissions, sobretot en pobles, que no han fet absolutament res, que no han ni contractat, ni han ampliat, s'han quedat quiets a l'espera del que passe. Açò és el més roí que pot passar, perquè així ja sí que estàs acabant d'apunyalar al sector, ja que els tallers al cap i a la fi, es dediquen exclusivament a fer falles, amb el que significa, que si els nostres clients fan açò, vol dir que estarem un any o dos anys sense ingressos, aleshores és prou greu.

Per regla general, la majoria de falles, sobretot de València, el que han fet ha sigut pagar durant dos anys, pagar un 75% un any i un 75% el següent any, el que fa en total un 150%, que no seria la totalitat dels dos monuments en dos anys, ja que seria un 50% menys què rebríem. Amb açò, a la vista podem veure que tindrem menys pressupost i ingressos en un taller en els pròxims dos anys.


El gremi dels artistes fallers com ha pogut sobreviure a aquesta pandèmia. Han hagut molts tancaments d'empreses dedicades a aquest sector?

Econòmicament, la pèrdua ha sigut molt gran. Quina mesura han pres les empreses del sector per a poder tirar endavant? Han fet ERTO, comiats...?

Heu tingut ajudes dels diferents estaments tant autonòmics com estatals per a fer front a les pèrdues ocasionades per la pandèmia?

086 / ELS SECTORS DE LA NOSTRA FESTA / ARTISTES FALLERS

El gremi i els tallers en concret, estan sobrevivint a força de buscar-se la vida com poden, buscar-se alternatives, pintant cases, treballant en altres sectors, decoracions i escenografies per a altres sectors. Tot per a sobreviure i mantindre els tallers. Tancaments, supose que hi haurà hagut, o almenys frenar l'activitat. Hui en dia, anteriorment ja havia hagut molts tancaments abans de la crisi, pel que supose que amb aquesta crisi sobreeixiran més. No sé un nombre en concret, però sí que sé de tallers que han hagut de tancar.

Podem parlar de dos tipus de tallers, el taller menut que està l’autònom a soles i al millor té un o cap treballador, i després n´hi ha altres tallers en més volum i que comencen a tindre cinc, sis o més treballadors. Aquests més grans, el que han hagut de fer és agarrar-se als ERTO i intentar anar treballant només amb la gent que li fa falta, passant de huit treballadors a tindre ara tres, i la resta de treballadors estan als ERTO, ja que debut a tot açò no es pot mantindré les plantilles que es tenien. Aquestes plantilles costen molt de formar-se durant molts anys, ja que la gent que treballa en falles és gent molt especifica i s’aprén a base d´anys, aleshores, açò pot produir una pèrdua de mà d´obra qualificada dins del nostre sector.

Ajudes, ajudes directes no hem tingut, sí que per exemple l´Ajuntament de València va destinar directament a la gent que viu a València. Però els gremis pertanyen a tota la Comunitat Valenciana, ja que n´hi ha tres gremis: València, Alacant i Borriana. Només es va rebre un poc d´ajuda a València, la resta no hem rebut ajudes. Sí que és veritat que hem tingut ajudes dedicades a canvis de feines que ens han oferit tant ajuntaments com Artesania... Però el que són ajudes directes de Generalitat de moment encara no ha eixit res ni han donat res. També com les falles no estan suspeses no es pot demanar una ajuda directa.


Els més afectats són molts sectors, ja que hi ha moltes empreses que directament o indirectament col·laboren amb el món de les falles Respecte a la inversió de cara a les falles en el 2021 i 2022, com han actuat les comissions per regla general? Us han augmentat els pressupostos per compensar allò que no es va gastar a les falles de 2020?

Com valora que la situació que ens trobem puga ocasionar el tancament de moltes empreses del sector? Creu que són el sector més afectats dins de la nostra festa? Què es podria fer per a compensar les pèrdues d'aquest passat exercici?

Algunes comissions no han fet res, altres s´han involucrat amb l´artista i han seguit pagant una falla que no saben quan la van a plantar, teòricament estan pagant durant dos anys una falla per al 2022. En València passa el mateix, han ficat un mínim que és el 75% de l´any anterior, doncs durant dos anys van a pagar un 150% del total de què valia el monument durant el 2020. No hi ha hagut cap augment del pressupost, simplement un 75% un any i un 75% l'altre any. Al final de la correguda estem parlant d'un 150% pagat en dos anys, quan les despeses dels tallers van a ser multiplicats per dos, el que vol dir que a la fi és un 50% menys d’ingressos per a un taller en dos anys.

El tancament d'empreses del sector és obvi que es van a tancar, perquè parlem de què les falles, encara que no es vulga veure, involucrem a molta gent, des d'hostaleria, indumentaristes, pirotècnics, músics, artistes fallers, empreses de transports per a dur els monuments, bandes de música, comerç, etc. El sector faller, és un sector molt ampli, el que passa és que dins d'aquest sector hi ha moltes empreses que es dediquen a altres activitats, però hi ha altres que són més directes per a les falles com indumentaristes, pirotècnics i artistes fallers que només ens dediquem, entre cometes, a fer falles i aquestes empreses més directes són les que s'han pogut veure abocades al tancament o a aguantar sota mínims. Els més afectats són molts sectors, ja que hi ha moltes empreses que directament o indirectament col·laboren amb el món de les falles. S'hauria de fer un estudi econòmic de l'impacte que ha tingut tot açò. Les pèrdues del passat exercici, s'haguera de valorar quins són els més perjudicats i des de Conselleries, Administracions, Generalitat... No sé qui, però deurien d'haver donat més injecció, haver donat ajudes directes i indirectes. Haver parat la mà al sector que estem tan malament. Realment ens han deixat de costat, és la realitat.


El que tinc molt clar és que fa falta començar un exercici nou

Creu que tant el seu sector com la resta de sectors implicats a la festa fallera podran resistir davant la situació que s'està donant? S'està prenent alguna postura perquè el seu sector tinga dins de la festa fallera incentius econòmics fins que es puga tornar a la normalitat sanitària?

Parlant de les falles de 2021. Des del seu sector són optimistes amb la seua realització. Pensen que tindrem falles? De ser així, pensen que es podran celebrar d'igual manera que s'han fet fins ara?

Resistir, jo crec que dins de tot, és prompte per a dir si van a aguantar o no van a aguantar els sectors. Hi haurà altres que no sabem si hauran arribat fins a aquest punt i tal volta ja han hagut de tancar. Però jo crec que dins del mal jo crec que la gent s'està acoblant per a intentar aguantar les empreses. Directament no sé si s'està prenent alguna postura, jo sé que ara com ara no veig cap classe d'ajuda ni de res, inclús al contrari, veig que cada vegada la cosa està més quieta i més parada amb la incERTOa de no saber que va a passar.

Com deia abans el 2021 jo pense que no van a haver falles, no van a permetre el que diguen falles com a tal, no vol dir que feren una excepció i digueren que es planten i es cremen i punt, sense públic i sense res. Que les traslladen a una altra data ja és cosa de les juntes i de les administracions. Falles com les que coneixíem anteriorment, jo crec que ara haurà de passar un temps per a poder fer les falles com les que estàvem acostumats a fer, encara que deixem passar uns mesos i les retardem. A partir d´ara, jo pense que com a molt serà plantar i cremar i esperar que tal volta deixen fer algun acte més. Però jo crec que a mesura que va evolucionant la pandèmia anirem veient solucions, però crec que encara es retardarà molt aquesta data perquè puguem plantar, i segons està tot crec que serà complicat decidir i posar una data de poder plantar les falles.

088 / ELS SECTORS DE LA NOSTRA FESTA / ARTISTES FALLERS


AJ. PEDROSA / SHUTTERSTOCK

Si no es pogueren celebrar les falles de 2021. Com es podria col·laborar des de les administracions, perquè tots aquests sectors que hem esmentat pogueren tirar cap endavant? Creu que s'haurien de plantar i cremar les falles encara que fora sense públic, perquè tots els sectors que formen part de la festa fallera pogueren tirar cap endavant?

Les falles del 2021 per a la data de març, crec que ja és impossible celebrar-les, vist segons està tot i no s´ha pres cap mesura encara. Però sí que tenim coneixement de què altres festes com Setmana Santa ja les han suspeses. Quan suspendran les falles del 2021? O quan les ajornaran? Doncs no crec que tarden molt a dir-ho. El que està clar i cert que el març de 2021 no deixaran plantar les falles, tant de bo es poguera. El que tinc molt clar és que fa falta començar un exercici nou. Tant un exercici faller des d'una comissió amb totes les activitats pertinents, perquè com més es retarde aquesta plantà que tenim pendent, l'exercici més tard començarà i estàs llevant-li part de l'exercici al faller. I quan al tema de monuments el principal que cal veure, és que les falles, encara que no estiga apuntat a cap lloc, tenen una data de caducitat, aquesta data de caducitat són els materials que gastem. Aquests materials ja teòricament, mai han estat exposats dos anys sense cremar. Aleshores ens podem trobar que aquesta data de caducitat d´aquestes falles estiga passada. Amb açò podrien sorgir molts problemes a l'hora del muntatge d´una falla, problemes que tal volta ningú es faria responsable d´ells, perquè en el tema de segurs, etc., ja saben que el producte ja té la seua data de caducitat vençuda. Per això jo crec que quan abans es puguen plantar i es puguen cremar, seria el millor per a tots i el millor per al sector, ja que realment una falla no està pensada per a guardarla un o dos anys. Ens podem trobar de tot i sobretot problemes, puix jo crec que es deuria ja de prendre una decisió de què si en tal data no es poden plantar es hauran de fer com siga i cremar-les. Cremar-les de la forma més digna per a una falla, però a porta tancada o com siga, però hauran d'agafar les mesures que creguen, però jo crec que ja no es pot aguantar més aquest producte. I ja no sé si les asseguradores asseguraran una falla treta al carrer sabent que el producte està caducat, és una cosa que es deurien plantejar tant la falla com la resta d'estaments. Ja que com a artistes no és podem fer responsables del que puga passar, ja que no sé si els materials que he emprat aguantaran aquests dos anys (si l'espuma aguantarà, si el suro s’haurà unflat, si la pintura s’haurà descolorit o unflat o estarà florida), són moltes coses afegides que s´hagueren de valorar totes.


Per part dels artistes fallers, estem disposats a qualsevol cosa per tal de poder ajudar, per poder aportar el que puguem perquè tot açò continue endavant

Creu que les falles estem preparades per a fer front a les mesures que se'ns puguen plantejar i poder celebrar les falles de 2021?

Els fallers estem preparats per a tots, tant fallers de comissió com artistes fallers. Estaríem preparats per a acceptar qualsevol cosa en tal de ficar punt final a aquesta situació. Les comissions són molt fortes, sempre ho han sigut i sempre han lluitat per la millora dels monuments i d´esforçar-se millorant tots els sectors que ells tenen. Doncs a la llarga crec que a qualsevol decisió que es prenga per al 2021 podem fer-li front i hem de pensar que tot passarà. Han vingut altres anys pitjors, jo no els conec, però va haver-hi anys de guerra, anys de més històries, i sempre que hi ha hagut un mal així, a l´any següent han sigut les millors falles que hi ha hagut. Per això pense que entre tots podem fer una força en comú per a quan tot açò passe, les següents falles siguen molt millors de les que teníem i que entre tots aconseguirem aquesta realitat. Per part dels artistes fallers, estem disposats a qualsevol cosa per tal de poder ajudar, per poder aportar el que puguem perquè tot açò continue endavant, ja que per a nosaltres és el més important que tenim hui en dia, els nostres monuments i les nostres falles. Crec que entre tots tirarem cap endavant i encara que ara siga un poc dràstic i s'haja de prendre una solució molt dràstica el 2021 amb els monuments que tenim guardats. Tots necessitem ficar un punt i final a aquesta situació i il·lusionar-nos amb el següent exercici de cara a 2020. Per això crec que com més aviat aconseguim ficar aquest punt final, siga de la forma que siga, a aquest 2020-2021, en més força es podrà treballar de cara a millorar el 2022.

090 / ELS SECTORS DE LA NOSTRA FESTA / ARTISTES FALLERS


AJ. PEDROSA / SHUTTERSTOCK


25

Fran Tochena

P R ES ID EN T D EL G R EM I D E S ASTR E S I MO DI STE S DE VA L È N C I A

Com vau rebre la notícia de la cancel·lació de les falles dins del vostre sector?

A les dates que es va rebre la notícia suposem que tindríeu les fàbriques en ple auge per a la setmana fallera. Què ha passat amb tot el material que estàveu confeccionant?

Com ha afectat aquesta pandèmia al vostre sector? El món de la indumentària valenciana com ha pogut sobreviure a aquesta pandèmia. Han hagut molts tancaments d'empreses dedicades a aquest sector?

Heu tingut ajudes dels diferents estaments tant autonòmics com estatals per a fer front a les pèrdues ocasionades per la pandèmia?

092 / ELS SECTORS DE LA NOSTRA FESTA / SASTRES I MODISTES

Va ser una de les notícies més dolentes i inquietants que rebérem. Un fet històric que ens deixava sense gaudir del que és per als fallers més que una festa, una forma de vida.

Faltava molta faena per entregar encara en molts tallers. Les clientes i clients alguns van poder recollir i altres van recollir més tard, una vegada alçat el confinament. Algunes peces es van parar per a poder acabar-les quan hi hagueren dates noves. Amb la pèrdua del 98% de la facturació.

Sobrevivim com podem, sense treball i mantenint els negocis oberts amb molt d'esforç i sacrifici. Ara com ara entre els nostres agremiats hui dia ningú ha comunicat la seua intenció de tancar. Econòmicament, la pèrdua ha sigut molt gran. Quina mesura han pres les empreses del sector per a poder tirar endavant? Han fet ERTO, comiats...? Els que han pogut s'han acollit als ERTO, però hi ha empreses que no s'han pogut acollir.

El gremi va rebre unes ajudes per als agremiats de l'Ajuntament de València i de la Diputació però continuem lluitant perquè la situació s'està allargant.


Amb el 98% de pèrdues som dels sectors més afectats

Respecte a l'adquisició d’indumentària de cara a les falles en el 2021 i 2022, com han actuat els fallers i falleres per regla general? Han comprat menys?, S'han aprofitat de totes les promocions que s'estan fent per poder superar aquesta crisi?

Com valora que la situació en la qual ens trobem puga ocasionar el tancament de moltes empreses del sector? Creu que són dels sectors més afectats dins de la nostra festa? Què es podria fer per a compensar les pèrdues d'aquest passat exercici?

Creu que tant el seu sector com la resta de sectors implicats a la festa fallera podran resistir davant la situació que s'està donant? S'està prenent alguna postura perquè el seu sector tinga dins de la festa fallera incentius econòmics fins que es puga tornar a la normalitat sanitària?

Si no es pogueren celebrar les falles de 2021. Com es podria col·laborar des de les administracions, perquè tots aquests sectors que hem esmentat pogueren tirar cap endavant? Parlant de les falles de 2021. Des del seu sector són optimistes en la seua realització. Pensen que tindrem falles? De ser així, pensen que es podran celebrar d'igual manera que s'han fet fins ara?

Creu que estem preparades les falles per a fer front a les mesures que se'ns puguen plantejar i poder celebrar les falles de 2021?

Per regla general no s'ha comprat, ja que tenen tot l'aixovar fet i part d'aquest estrenat. Al mateix temps com que no hi ha data de celebració de les falles 2021 no s'ha mogut res la compra. Al principi de la crisi sanitària i en ple confinament va haver-hi moviment de compra en alguns comerços amb campanyes especials que es van fer, però van ser mínimes.

La situació és molt dolenta i sí que pot haver-hi el tancament d'empreses, ja que el treball és nul. Amb el 98% de perdudes som dels sectors més afectats. Que hagen falles ajudaria a pal·liar les perdudes però l'exercici està perdut. L'entrada d'un nou exercici seria el més beneficiós per al sector.

Principalment el sector vol treballar i reactivar els tallers. El gremi de sastres juntament amb la Inter Agrupació de falles de València han promogut una rifa de vestits de fallera i faller per a cada falla que vulga participar i des d'ací demane aquesta col·laboració a totes les falles, amb un gest xicotet poden ajudar molt.

Si no se celebren les falles 2021, serà la ruïna total per al sector.

Sí que creiem en les falles 2021. Tal vegada no se celebraven igual que a fins ara però poden ser molt especials i històriques amb el respecte i la lluita de tots a l'una.

Sí, perquè una falla és una família, una falla és vida, harmonia, amistat, treball en equip, solidaritat. Una falla és el més gran que tenim els fallers i les falleres.


26

Marc Adsuara Salvo M Ú S I C I D I R ECTO R M USI CA L D ' O R Q UE STR A

Com vau rebre la notícia de la cancel·lació de les falles dins del vostre sector?

A les dates que es va rebre la notícia suposem que tindrieu tot preparat per a la setmana fallera. Que va passar amb els bolos i els contractes que hi havia per a aquesta setmana? S'ha cobrat alguna cosa per la cancel·lació?

Com ha afectat aquesta pandèmia al vostre sector?

El món de la música com ha pogut sobreviure a aquesta pandèmia sense falles, bodes ni festes populars. Han hagut molts tancaments d'empreses dedicades a aquest sector?

Econòmicament, la pèrdua ha sigut molt gran. Quina mesura han pres les empreses del sector per a poder tirar endavant? Han fet ERTO, comiats...?

094 / ELS SECTORS DE LA NOSTRA FESTA / ORQUESTRES I XARANGUES

La veritat és que va ser un fort colp per a tot el sector. La temporada d’hivern sempre és molt més fluixa que l’estiu i tant xarangues com orquestres necessitàvem aquestes actuacions per a poder sufragar totes les despeses (lloguers, assegurances...), que a pesar de tindre menys actuacions, continuem tenint.

La majoria de comissions falleres ens van dir que mantindrien els contractes per a quan es poguera realitzar la setmana fallera. No conec cap orquestra o xarangues que haja cobrat, però tampoc s’ha exigit cap classe de compensació per la cancel·lació de les actuacions. El nostre sector ha sigut un dels més afectats per la pandèmia. La nostra activitat s’ha vist reduïda, pràcticament, al cent per cent. A hores d’ara, fa quasi un any que no podem treballar i no es preveu que puguem fer actuacions els pròxims mesos. Les ajudes per part del govern per a aquest sector han sigut pràcticament inexistents.

Personalment, no conec cap empresa que haja hagut de tancar. La majoria, uns millor que d’altres, hem pogut suportar aquests mesos tan durs amb els estalvis que teníem de la temporada anterior i amb l’ajuda de familiars i amics.

La temporalitat d’aquest sector, on se solen contractar als treballadors per cada actuació que es realitza, fa que la majoria d’empreses menudes no ens puguem acollir a cap ERTO. Per això tampoc s’han hagut de fer molts comiats. Directament, no s’ha contractat a ningú.


Les ajudes a les empreses han sigut mínimes. Alguns mesos ens hem pogut estalviar l'autònom i poca cosa més

Heu tingut ajudes dels diferents estaments tant autonòmics com estatals per a fer front a les pèrdues ocasionades per la pandèmia?

Respecte a la contractació de cara a les falles en el 2021 i 2022, com han actuat les comissions per regla general? Ja us han contactat o estan esperant a veure com es desenvolupa aquesta pandèmia?

Com valora que la situació que ens trobem puga ocasionar el tancament o dissolució de moltes orquestres i empreses del sector? Creus que són dels sectors més afectats dins de la nostra festa? Què es podria fer per a compensar les pèrdues d´aquest passat exercici?

Creu que tant el seu sector com la resta de sectors implicats a la festa fallera podran resistir davant la situació que s'està donant? S'està prenent alguna postura perquè el seu sector tinga dins de la festa fallera incentius econòmics fins que es puga tornar a la normalitat sanitària?

Les ajudes a les empreses han sigut mínimes. Alguns mesos ens hem pogut estalviar les quotes d’autònom i poca cosa més. Llogaters de les naus on es guarda el material, gestories, asseguradores... Ens han ajudat, en alguns casos, reduint les seues mensualitats. Els músics i treballadors que havien fet un mínim nombre d’actuacions en el règim d’artistes sí que han rebut alguna ajuda estatal.

La majoria de comissions ens van dir que mantindrien les contractacions per a quan es poguera realitzar la pròxima setmana fallera. Hui en dia, encara no sabem quan es podrà realitza dita setmana. Tots tenim la por que ens diguen que tenim actuacions immediatament. Es necessiten molts assajos i feina prèvia perquè un espectacle puga oferir la màxima qualitat i la majoria de músics fa molts mesos que no assagem.

Si tot continua així, sense cap ajuda i previsió, algunes empreses hauran de tancar. Jo crec tot el que està relacionat amb la cultura hem sigut de les parts més afectades, ja que no se’ns considera importants. Alemanya, per exemple, va declarar la cultura bé de primera necessitat i la va dotar de moltíssimes ajudes. Res pot compensar ja l’exercici anterior. El que esperem és que la gent continue confiant en la música en directe i que es continue contractant a les orquestres i que ajuntaments i falles intenten, en la mesura que els siga possible, fer més nits amb orquestra.

Crec que la majoria de sectors podran resistir si aquesta situació no es prolonga molts mesos més. A hores d’ara no s’ha pres cap mesura d’aquestes característiques.


L’única cosa que ens podria ajudar seria que les administracions ens dotaren econòmicament d’una quota mínima que ens permeta sufragar totes les despeses fixes que tenim cada mes

Si no es pogueren celebrar les falles de 2021. Com es podria col·laborar des de les administracions, perquè tots aquests sectors que hem esmentat pogueren tirar cap endavant?

Parlant de les falles de 2021. Des del seu sector són optimistes en la seua realització. Pensen que tindrem falles? De ser així, pensen que es podran celebrar d'igual manera que s'ha fet fins ara?

Creu que estem preparades les falles per a fer front a les mesures que se'ns puguen plantejar i poder celebrar les falles de 2021?

096 / ELS SECTORS DE LA NOSTRA FESTA / ORQUESTRES I XARANGUES

L’única cosa que ens podria ajudar seria que les administracions ens dotaren econòmicament d’una quota mínima que ens permeta sufragar totes les despeses fixes que tenim cada mes.

El nostre sector ja ha descartat poder fer actuacions en les falles 2021 si es realitzaren en març. Esperem que la setmana fallera, quan es realitze definitivament, puga fer-se en unes condicions similars a com es feien fins a la data.

Al nostre sector encara no se’ns ha comunicat quin tipus de mesures es van a prendre ni que hauríem de fer per a poder actuar en la nova normalitat. Directament, no tenim la possibilitat de treballar.


AJ. PEDROSA / SHUTTERSTOCK


27

Art Antic O R FE BR E S

Com vau rebre la notícia de la cancel·lació de les falles dins del vostre sector?

A les dates que es va rebre la notícia suposem que tindríeu les fàbriques en ple auge per a la setmana fallera. Què va passar amb tot el material que teníeu preparat per a aquesta setmana?

Com ha afectat aquesta pandèmia al vostre sector?

El món de l'orfebreria com ha pogut sobreviure a aquesta pandèmia sense falles. Han hagut molts tancaments d'empreses dedicades a aquest sector?

Econòmicament, la pèrdua ha sigut molt gran. Quina mesura han pres les empreses del sector per a poder tirar endavant? Han fet ERTO, comiats...?

Heu tingut ajudes dels diferents estaments tant autonòmics com estatals per a fer front a les pèrdues ocasionades per la pandèmia?

098 / ELS SECTORS DE LA NOSTRA FESTA / ORFEBRES

Doncs la veritat que mal, com era normal això suposava que tant falleres majors com resta de càrrecs continuaven un any més i això seria un any sencer sense treball, ja que ens dediquem quasi en exclusiva al món de la festa i totes aquelles possibles clientes ja el tenien tot comprat.

Quasi es va poder entregar tot encara que és cert que es van quedar encàrrecs per recollir i el més important alguns d'ells sense cobrar. Moltíssim ja que continuem totalment sense activitat des de llavors i els clients estan a l'espera que existisca una data de falles 2021.

Fins al moment ja hi han hagut tancaments totals d'algunes empreses, unes altres que s'han vist obligades a prejubilació i unes altres que han tancat temporalment.

En aquest sentit hi ha de tot, empreses que estan tirant amb estalvis, unes altres han sol·licitat prèstecs ICO i unes altres han hagut de posar als seus treballadors en ERTO.

Fins al moment ningú ha aportat res per a dinamitzar el sector i solo l'Ajuntament de València sota un acord d'una desfilada realitzada pel Gremi de Sastres i Modistes al qual pertanyem també la majoria d'orfebres realitzara una aportació econòmica.


Som un sector molt important en la festa i són oficis artesans que no s'ensenyen en cap escola amb la qual cosa si es perden aquestos oficis no hi haurà tornada arrere Respecte a l'adquisició de joies i pintes de cara a les falles en el 2021 i 2022, com han actuat els fallers i falleres per regla general? Han comprat menys o s'han aprofitat de les promocions que han tret moltes empreses del sector per fer front a la crisi?

Com valora que la situació que ens trobem puga ocasionar el tancament de moltes empreses del sector? Creu que són dels sectors més afectats dins de la nostra festa? Què es podria fer per a compensar les pèrdues d´aquest passat exercici?

Creu que tant el seu sector com la resta de sectors implicats a la festa fallera podran resistir davant la situació que s'està donant? S'està prenent alguna postura perquè el seu sector tinga dins de la festa fallera incentius econòmics fins que es puga tornar a la normalitat sanitària?

Si no es pogueren celebrar les falles de 2021. Com es podria col·laborar des de les administracions, perquè tots aquests sectors que hem esmentat pogueren tirar cap endavant?

Parlant de les falles de 2021. Des del seu sector són optimistes en la seua realització. Pensen que tindrem falles? De ser així, pensen que es podran celebrar d'igual manera que s'ha fet fins ara?

Creu que estem preparats les falles per a fer front a les mesures que se'ns puguen plantejar i poder celebrar les falles de 2021?

Com que no hi ha data concreta de Falles la gent ha Frenat en sec les seues compres i només en alguns casos puntuals s'ha pogut realitzar algun encàrrec gràcies a regals nadalencs i promocions.

Som un sector molt important en la festa i són oficis artesans que no s'ensenyen en cap escola amb la qual cosa si es perden aquestos oficis no hi haurà tornada arrere i es perdrà totalment l'orfebreria valenciana tal com la coneixem tots.

És molt difícil, la situació contínua allargant-se massa temps,s'ha estat parlant amb diferents estaments i aportant idees per a dinamitzar el sector al complet però de moment no estan receptius.

Arribats a aquest punt, ja que fa molt temps intentant donar fórmules de Treball i no han sigut ateses només salvaria el sector ajudes directes encara que segurament arribarien tard.

Optimistes si, però creiem que és necessari tancar cicle de Falles 2020 -2021 com més prompte millor sempre que la situació sanitària i les noves vacunes ho permeten.

Preparats segur que sí, tots som conscients de la situació i tots volem el millor per a la festa.


28

Paco Medina Mateos

P R ES ID EN T D E L'AS S O C IAC I Ó N AC I O N A L D E F LO R I STE S (A NF )

Com vau rebre la notícia de la cancel·lació de les falles dins del vostre sector?

A les dates que es va rebre la notícia suposem que tindríeu els magatzems en ple auge per a la setmana fallera. Què va passar amb tot el material que teníeu adquirit per a aquesta setmana?

Com ha afectat aquesta pandèmia al vostre sector?

El món de la floristeria com ha pogut sobreviure a aquesta pandèmia sense falles, bodes, celebracions, etc. Han hagut molts tancaments d'empreses dedicades a aquest sector?

Econòmicament, la pèrdua ha sigut molt gran. Quina mesura han pres les empreses del sector per a poder tirar endavant? Han fet ERTO, comiats...?

100 / ELS SECTORS DE LA NOSTRA FESTA / FLORISTES

Per al nostre sector la cancel·lació de les falles fou un greu “varapalo” pel fet que els Floristes ja teníem comprades totes les flors per als rams de les ofrenes i fins i tot molts dels rams ja confeccionats.

Les flors i materials en alguns casos es van poder emportar als casals fallers perquè foren repartits entre la comissió, però en molts casos es quedaren en les floristeries per a finalment acabar al fem dies després. Greument per la cancel·lació tant de les falles com d'altres dates assenyalades de treball per al sector floral (Setmana Santa, dia de la Mare, campanya de bodes, comunions, etc.) el que ha suposat una pèrdua entorn del 30 – 40% de la facturació anual tant a Floristes com a conreadors de flors i empreses majoristes.

Si, són molts els que no han pogut suportar aquestes cancel·lacions i s'han vist obligats a tancar o a reduir plantilla de treballadors per a poder mantindre's.

S'han pres diferents mesures, cada Floristeria o empresa ha pres les més convenients segons les seues condicions i necessitats.


No existeix encara cap acord entre comissions i floristes sobre les falles 2021 i 2022 Heu tingut ajudes dels diferents estaments tant autonòmics com estatals per a fer front a les pèrdues ocasionades per la pandèmia?

Respecte a l'adquisició de flors de cara a les falles en el 2021 i 2022, com han actuat les comissions per regla general? Han fet algun acord amb les floristeries o depén com evolucione tota aquesta xacra de la pandèmia?

Com valora que la situació que ens trobem puga ocasionar el tancament de moltes empreses del sector? Creu que són dels sectors més afectats dins de la nostra festa? Què es podria fer per a compensar les pèrdues d´aquest passat exercici?

En l'àmbit estatal se'ns va eximir del pagament del rebut d'autònoms durant els mesos de confinament, també l'Ajuntament de València va posar a la disposició de les floristeries de la Ciutat una ajuda econòmica i actualment El ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha llançat una campanya amb el lema ‘El Motivo Eres Tú’ en defensa del sector de la flor tallada i la planta ornamenta. S'han editat dos espots molt interessants i s'ha habilitat el hastag #AlegráisNuestraVida. Des de l'Associació Nacional de Floristes (ANF) hem impulsat diverses campanyes d'ajuda al nostre sector com “Torna la Primavera” amb la subvenció de la Diputació de València, o “Som Patrimoni” subvencionat per l'Ajuntament de València; en totes dues iniciatives hem realitzat muntatges florals de grans espais en llocs emblemàtics per a donar-li visibilitat a la nostra professió i ajudar econòmicament a conreadors de flors i majoristes de l'Associació de Productors i venedors de Mercaflor (MercaValència) als quals se'ls han comprat les flors, plantes i elements decoratius que hem utilitzat en els nostres muntatges florals.

No existeix encara cap acord entre comissions falleres i floristes sobre les falles 2021 i 2022 però la nostra Associació s'ha reunit ja amb diverses parts per a buscar una fórmula d'actuació en previsió per si ocorreguera un panorama similar a les falles 2020.

Per sort el sector floral no està enfocat majoritàriament en les falles com pot ocórrer amb altres sectors (indumentaristes, artistes fallers, etc.) i podríem suportar (amb molta pena) la cancel·lació de les falles un altre any més sense que açò suposara el tancament massiu d'empreses del sector floral, en el que si hem de treballar, és a contemplar un pla per a evitar que en cas d'una altra cancel·lació amb les flors ja comprades, perquè això supose que els floristes no hagen d'assumir el pagament de les flors i les comissions falleres no es responsabilitzen d'aquestos rams que eren per a ells.


Des de l'ANF treballem amb l'objectiu de recuperar la normalitat de l'ofrena floral en falles, no tant en la cerca d'incentius econòmics o compensacions

Creu que tant el seu sector com la resta de sectors implicats a la festa fallera podran resistir davant la situació que s'està donant? S'està prenent alguna postura perquè el seu sector tinga dins de la festa fallera incentius econòmics fins que es puga tornar a la normalitat sanitària?

Si no es pogueren celebrar les falles de 2021. Com es podria col·laborar des de les administracions, perquè tots aquests sectors que hem esmentat pogueren tirar cap endavant?

Parlant de les falles de 2021. Des del seu sector són optimistes en la seua realització. Pensen que tindrem falles? De ser així, pensen que es podran celebrar d'igual manera que s'ha fet fins ara?

Creu que estem preparats les falles per a fer front a les mesures que se'ns puguen plantejar i poder celebrar les falles de 2021?

102 / ELS SECTORS DE LA NOSTRA FESTA / FLORISTES

Des de l'ANF treballem amb l'objectiu de recuperar la normalitat de l'ofrena floral en falles, no tant en la cerca d'incentius econòmics o compensacions per cancel·lació.

Planificar un full de ruta que no hi haja variacions d'última hora, prenent totes les mesures de Seguretat i protecció possibles i adaptant-nos a aquesta nova situació, amb voluntat tots podem aconseguir recuperar la nostra festa fallera encara que siga amb alguns sacrificis i restriccions els primers anys.

Igual que sempre és difícil en la situació actual, Març està molt a prop i els índexs de contagis actuals són preocupants, però si es posposen a Juny o més avant hi ha moltes més possibilitats de poder dur-les a terme.

Des del nostre sector estem disposats i preparats per a prendre les mesures pertinents i que les falles 2021 es puguen celebrar.


ROBERTONENCINI / SHUTTERSTOCK


29

Pirotècnia Caballer FX P IR OT È C N I A

Com vau rebre la notícia de la cancel·lació de les falles dins del vostre sector?

A les dates que es va rebre la notícia suposem que tindríeu les fàbriques en ple auge per a la setmana fallera. Què ha passat amb tot el material pirotècnic que no es va consumir en les passades falles? Com ha afectat aquesta pandèmia al vostre sector?

El món de la pirotècnia com ha pogut sobreviure a aquesta pandèmia. Han hagut molts tancaments d'empreses dedicades a aquest sector?

Econòmicament, la pèrdua ha sigut molt gran. Quina mesura han pres les empreses del sector per a poder tirar endavant? Han fet ERTO, comiats...?

104 / ELS SECTORS DE LA NOSTRA FESTA / PIROTÈCNIA

Fou fatal, però el vam assumir i la vam rebre amb resignació donat que era una situació sanitària complicada. En aquest moment teníem tot el material preparat, tota la paperassa feta, documentacions preparades, vehicles, vehicles de mercaderies perilloses i treballadors contractats, amb les despeses que açò emporta, igual que els segurs.

Es va gastar part en els pocs dispars que hi va haver a l´estiu i la resta està guardat en magatzems adequats. Molt malament, ja que hi ha molta gent que treballava les falles, s´han anat d'ERTO, els tallers estan tancats sense activitat, s'ha disparat molt poquet des d'aleshores i el sector es troba en una situació molt complicada.

Tancaments com a tal no hi ha hagut molts, perquè diguem que si un taller tanca després costa molt obrir-ho per a tornar a ficar-ho en actiu, però sí que s'ha hagut de ficar a la majoria dels treballadors en ERTO, o a l'atur i com hem dit abans sense activitat als tallers. Però hem de tindre els tallers en actiu amb les seues alarmes, les seues seguretats, i amb totes les mesures pertinents.

Ja ha quedat contestat a les anteriors preguntes.


ALBERTO PARDO GOMEZ / SHUTTERSTOCK

Si no comença l'activitat enguany sí que es tancaran empreses, ja que nosaltres, amb aquesta situació no podem treballar

Heu tingut ajudes dels diferents estaments tant autonòmics com estatals per a fer front a les pèrdues ocasionades per la pandèmia?

Respecte a la inversió de cara a les falles en el 2021 i 2022, com han actuat les comissions per regla general? Han signat ja els contractes amb els pirotècnics?, Us han augmentat els pressupostos per compensar allò que no es va gastar a les falles de 2020?

Com valora que la situació que ens trobem puga ocasionar el tancament de moltes empreses del sector? Creu que són dels sectors més afectats dins de la nostra festa? Què es podria fer per a compensar les pèrdues d'aquest passat exercici?

Creu que tant el seu sector com la resta de sectors implicats a la festa fallera podran resistir davant la situació que s'està donant? S'està prenent alguna postura perquè el seu sector tinga dins de la festa fallera incentius econòmics fins que es puga tornar a la normalitat sanitària?

Alguna hi ha hagut, molt poquetes, però aquestes ajudes són molt relatives, l´ajuda no és donar treball, disparar dos castells i que te´ls paguen, això és un canvi o una venda de material, no és una ajuda. La pèrdua econòmica ha sigut molt gran.

Hi Ha hagut falles que ens han cridat per a ampliar de cara a l'any que ve, hi ha hagut falles que s´han quedat igual, hi ha hagut falles que ens han pagat el total de l'any passat sense disparar, unes altres que ens han donat una part i altres que no ens han donat res. Cada falla ha actuat de forma diferent, no podem generalitzar en aquest tema, i més sense saber si aquest any es va a poder disparar.

Si no comença l'activitat enguany sí que es tancaran empreses, ja que nosaltres, amb aquesta situació no podem treballar i el nostre sector va fer la inversió per al material abans de les falles, abans de cobrar. Hi ha sectors de la festa que encara que poc, estan treballant, però nosaltres no estem treballant res. Crec que sí que som un dels sectors més afectats, perquè encara que Conselleria ens va donar aquest estiu uns pocs dispars, amb això no es pot sobreviure. No s’ha venut traques per a bodes ni per a cap altra celebració, ja que no les hi ha hagut.

No ho sé, supose que l'associació PIROVAL, estarà ficada en aquest tema perquè es puga millorar alguna cosa.


Si no es pogueren celebrar les falles de 2021. Com es podria col·laborar des de les administracions, perquè tots aquests sectors que hem esmentat pogueren tirar cap endavant?

Parlant de les falles de 2021. Des del seu sector són optimistes en la seua realització. Pensen que tindrem falles? De ser així, pensen que es podran celebrar d'igual manera que s'ha fet fins ara?

Creu que estem preparades les falles per a fer front a les mesures que se'ns puguen plantejar i poder celebrar les falles de 2021?

106 / ELS SECTORS DE LA NOSTRA FESTA / PIROTÈCNIA

L'única mesura que veig possible, és que si com pareix a març no anem a estar en condicions i no es van a celebrar, si després a l´estiu, a setembre o a octubre fora factible, poder fer-les perquè tots tirarem endavant. Deurien d´ajudar econòmicament, no el veig com a incentivar, crec que es deuria d´ajudar.

Optimistes s'ha de ser, realistes també. Jo crec que no es van a fer, personalment. I de poder fer-se, per la part pirotècnica sí que crec que podria ser igual, però emocionalment de cara als fallers i a la gent del carrer serà molt diferent, ja que el que no es podria fer són aglomeracions al voltant de la mascletà, per això no es poden fer, imaginat una mascletà a la plaça de l’Ajuntament de València sense gent, això la gent no el veu viable, per això fins que no millore tot açò no es faran.

Si es respecten les mesures que ens diguen sí que es pot. Si ens diuen que pot passar a veure una mascletà un màxim de gent, s´haurà de respectar, amb control d’accessos o com siga necessari. Perquè el que està clar és que les zones de foc d´altres anys haurien de ser les mateixes o similars a les demarcacions, això no es pot variar molt. Però s'ha de ser conscients que el que no van a permetre són les aglomeracions. I si fan la proposta que a una mascletà o a una cremà pot entrar tanta gent, les falles deuran decidir si accepten aquestes restriccions o no faran els dispars.


Si es respecten les mesures que ens diguen sí que es pot. Si ens diuen que pot passar a veure una mascletà un màxim de gent, s´haurà de respectar, amb control d’accessos o com siga necessari


30

Miquel Platero Berjas D IS S EN YA DO R G R À F I C / YO G UR DE F R E SA

Com vau rebre la notícia de la cancel·lació de les falles dins del vostre sector?

A les dates que es va rebre la notícia suposem que tindríeu la majoria de treballs entregats a les comissions. Es van quedar treballs sense entregar?

Com ha afectat aquesta pandèmia al vostre sector?

El món de la maquetació i la impressió de llibrets com ha pogut sobreviure a aquesta pandèmia sense falles ni cap mena de festa. Han hagut molts tancaments d’empreses dedicades a aquest sector?

Econòmicament, la pèrdua ha sigut molt gran. Quina mesura han pres les empreses del sector per a poder tirar endavant? Han fet ERTO, comiats...?

108 / ELS SECTORS DE LA NOSTRA FESTA / LLIBRETS

Era un rumor que corria però ningú s'atrevia a creure. La confirmació oficial ens va arribar veient els primers monuments a València. Ja eren falles.

Sí, algun. Per sort és cert que ja teníem el 90% entregats. Destaque que totes les comissions es van comprometre a rebre i pagar el llibret independentment de la cancel·lació de les falles. Pensant en 2021, el primer és la incERTOa. Perquè encara no se sap quin calendari seguiran. Segon, els llibrets que van als concursos no saben a atindre's, perquè ningú diu res sobre dates de lliurament i això és un poc falta de respecte per l'esforç enorme que fan les comissions per a desenvolupar i imprimir els llibrets, tant econòmicament com en la cerca de continguts.

No perquè no hi ha ningú que es dedique en exclusiva a fer llibrets. No és possible viure només d'això. I si n'hi ha, es fa malament. Per sort podem desenvolupar altres treballs editorials, disseny gràfic o web. A més, per a aquest any estrany, ens consta que moltes comissions continuen apostant pel llibret com a mitjà de difusió cultural i en valencià.

Com he dit, com no vivim exclusivament d'això, no hem tingut necessitat de mesures extremes més enllà del teletreball o d'adaptar-nos un poc al nou entorn en general. Evidentment es nota, però no arriba a ser sagnant. El disseny i les arts gràfiques en general s'han vist molt afectades, però les falles, encara que una part important, no són el total del negoci. Encara així, sí, hi ha hagut acomiadaments, ERTO, o reduccions al sector.


PAVEL L PHOTO AND VIDEO / SHUTTERSTOCK

Han publicat ajudes sí, però l'accés a elles no ha sigut senzill pels requisits a complir i la complicació afegida de la dictadura de la burocràcia

Heu tingut ajudes dels diferents estaments tant autonòmics com estatals per a fer front a les pèrdues ocasionades per la pandèmia?

Respecte a l’encàrrec de llibrets per a les falles en el 2021 i 2022, com han actuat les comissions per regla general? Estan fent llibre o pel contrari no estan fent res?

Per regla general, els llibres que esteu fent per a enguany són continuació dels que es va fer l’any passat o canvien de temàtica?

La despesa econòmica de les comissions en els llibrets i el nombre d’impressions que s’està demanant és similar al d’altres anys o és menor?

Com valora que la situació que ens trobem puga ocasionar el tancament de moltes empreses del sector? Creu que són dels sectors més afectats dins de la nostra festa? Què es podria fer per a compensar les pèrdues?

Cap. Han publicat ajudes sí, però l'accés a elles no ha sigut senzill pels requisits a complir i la complicació afegida de la dictadura de la burocràcia. No és un sector molt visible. Cada pal ha aguantat la seua vela.

Hi ha de tot. Des de la qual farà 16 pàgines en blanc i negre amb una grapa, que em sembla totalment lícit, fins a la qual ha mantingut la seua aposta. Crec que a aquest segon grup cal lloar la seua determinació i aposta per aquesta singular peça editorial, perquè no sols de premis i subvencions viu la cultura. Des d'ací les meues felicitacions.

En general sí. La majoria de comissions ha adoptat la fórmula de continuar amb la temàtica de l'any anterior, encara que per descomptat hi ha excepcions. Té sentit, perquè si el llibret ha de ser una extensió de l'explicació de la falla, i es plantarà el mateix monument, encaixa.

És difícil saber-ho encara, estem en fase "prèvia" encara. Però sí que dona la sensació que les comissions retallaran el pressupost d'aquesta partida siga amb menys pàgines, més blanc i negre en detriment del color o menor tirada.

No som un dels sectors més amenaçats. Els artistes, i des d'ací el nostre suport, crec que ho tenen pitjor. El que no haja diversificat amb altres treballs fora del món faller pot passar-lo malament. A tots ens afecta, clar, i crec que la clau serà poder ampliar l'àmbit de treball més enllà de les comissions, perquè el que depenga al 100% d'elles, li ve un temps complicat.


Creu que tant el seu sector com la resta de sectors implicats a la festa fallera podran resistir davant la situació que s'està donant? S’està prenent alguna postura perquè el seu sector tinga dins de la festa fallera incentius econòmics fins que es puga tornar a la normalitat sanitària?

Si no es pogueren celebrar les falles de 2021. Com es podria col·laborar des de les administracions, perquè tots aquests sectors que hem esmentat pogueren tirar cap endavant?

110 / ELS SECTORS DE LA NOSTRA FESTA / LLIBRETS

Espere que sí. Ningú es mereix haver de tancar el seu negoci per un virus. Tots esperem que en 2022 tot torne al seu lloc, encara que també l'esperàvem de 2021 i mira, menjar per als peixos. Respecte a les ajudes, en el sector concret no, no es pren cap mesura. No som molt visibles dins de la festa, malgrat que els llibrets són el que perdura després de l'exercici.

És complicat. Crec que des de les administracions d'una banda ens diuen que no isquem de casa, tanquen els bars cada vegada més prompte, limiten aforaments, etc.; però alhora diuen que no abandonaran al xicotet comerç. O una cosa o l'altra. El Corte Inglés no tancarà, però els xicotets negocis d'una, dues, tres o poques persones més s'estan trontollant. I no hi ha ni una mesura real i factible per a tirar una mà. Per exemple, tan impossible és suprimir la quota d'autònom durant tres o quatre mesos per a aquest tipus d'empreses? Hi ha hagut ERTO sí, que per cert, caldria analitzar bé el seu ús; però, què hi ha d'aquella persona que regenta un bar amb la seua parella o la que té un quiosc, una parada en el mercat o una menuda empresa familiar? Què s'ha fet per ells? Poc o res.


És molt important saber si hi haurà premis de llibret i dates de lliurament realistes

Parlant de les falles de 2021. Des del seu sector són optimistes en la seua realització. Pensen que tindrem falles? De ser així, pensen que es podran celebrar d’igual manera que s'ha fet fins ara?

Creu que estem preparats les falles per a fer front a les mesures que se'ns puguen plantejar i poder celebrar les falles de 2021?

Encara tinc l'esperança, ignorant o no, que se celebren les falles de 2021. No unes falles normals evidentment, però almenys plantar i cremar els monuments seria un punt de mínims, siga a maig, juliol o setembre. Crec que l'important és dissenyar un calendari amb cap i prescindir d'actes que no tenen major importància i centrar-se en l'essència de la festa. Per exemple, en el que ens ocupa que són els llibrets, saber si hi haurà premis, dates de lliurament realistes, etc. Encara que el més important per a mi, que és el casal, on es cou la germanor es fan paelles i es juga al bolot, és complicat recuperar-lo a curt termini.

Deuríem. Com a faller vull pensar que podem donar el millor exemple de civisme i responsabilitat. Ser un far per a la resta de la societat valenciana. Celebrar els nostres actes importants quan es puga, amb totes les mesures de seguretat i amb coneixement. També em tem que tres o quatre cerveses després apareixerà algun cafre que ens deixarà en evidència, però segur que són només un o dos bobos dins d'un col·lectiu enorme. El que no val és a dir a tot que no i enfadar-se per picabaralles polítiques o per qüestions més absurdes encara. Parlant de polítics, no han donat la millor imatge precisament, tampoc anàvem a esperar molt més, la veritat. Siguem nosaltres l'exemple a seguir.


La pers pectiva dels empre saris



31

Ximo Aragonés C O M IS S I Ó D E T UR I SME D'ASE CA M

Com vau rebre la notícia del tancament de l’activitat del vostre sector durant el confinament?

A les dates que es va rebre la notícia suposem que tindríeu les despenses plenes per a la setmana fallera. Què va passar amb tots els aliments que havíeu comprar per a aquesta setmana?

Com ha afectat aquesta pandèmia al vostre sector?

El món de l’hostaleria com ha pogut sobreviure a aquesta pandèmia sense activitat? Han hagut molts tancaments d’empreses dedicades a aquest sector?

Econòmicament , la pèrdua ha sigut molt gran. Quina mesura han pres les empreses del sector hosaler per a poder tirar endavant? Han fet ERTO, comiats...?

114 / LA PERSPECTIVA DELS EMPRESARIS / SECTOR HOSTALER

El moment més dur que recordem, de fet encara recorde les cares dels companys de por y angoixa, gent amb fills i filles, sense un futur clar.

Part dels aliments els portarem a La Casa Nova de Sagunt, almenys el més perible. Però la qüestió no era quant donaves a caritat o quan guardaves, el problema és que no sabies si tornaríem a obrir, si seria en una setmana o cinc. Des del meu punt de vista ni han dues qüestions: per un costat, hem guanyant molt en general amb els appc de tractament dels aliments, traçabilitats, neteja… tot açò que el negoci xicotet no ho feia o ho feia a la seua manera. Nosaltres per infraestructures ho portem fent des de fa ja temps, però dona seguretat anar a molts llocs que ho estan aplicant i brillen més que mai del net que estan.

A base d’ICO estem funcionant, però açò és pa per a hui… No hi ha ajudes estatals fortes, estem mantenintnos però ni ha una gran part del sector que no obrirà.

ERTO, modificació de contractes… de tot el que tenim a la nostra mà per a lluitar enfront de l’enemic invisible. Tots estem remant cap a una única direcció, ho aconseguirem.


Ajudes cap, impostos molts, no han llevat cap. Però sí que hem de dir que la gent està bolcada amb el sector

Heu tingut ajudes dels diferents estaments tant autonòmics com estatals per a fer front a les pèrdues ocasionades per la pandèmia?

Que es podria fer per a compensar les pèrdues d’aquest passat exercici?

Quina és la previsió per l’any 2021, des del sector hostaler sou optimistes i penseu que es tornaran a celebrar esdeveniments?

Ajudes cap, impostos molts, no han llevat cap. Però sí que hem de dir que la gent està bolcada amb el sector per damunt de l´imaginable. Si no fora pels clients, ja hauríem tancat. Vull donar les gràcies per la confiança dipositada. Donar-nos ajudes perquè els ICOs els anem a poder pagar molts empresaris. A Itàlia han donat ajudes als empresaris, el triple d’ajudes que en Espanya, i estaven pitjor. Si no ho fan, van a sobresaturar el sistema. L´atur es col·lapsa, les pensions en negatiu… un desastre de marca major.

Esperem que la vacuna funcione, cap a març estar millor i poder intentar guanyar el temps perdut a l’estiu amb el “caloret” ;).


32

Pako Giménez

P R ES ID EN T D E L A C O M I S S I Ó D´ I NN OVAC I Ó D ´ ASE CA M

Com vau rebre la notícia del tancament de l’activitat del vostre sector durant el confinament?

Com ha afectat aquesta pandèmia al vostre sector? Han hagut molts tancaments d'empreses dedicades a aquest sector?

-Econòmicament, la pèrdua ha sigut molt gran per a alguns sectors. El sector tecnològic ha pres mesures de reestructuració? Han fet ERTO, comiats...?

Heu tingut ajudes dels diferents estaments tant autonòmics com estatals per a fer front a les pèrdues ocasionades per la pandèmia?

116 / LA PERSPECTIVA DELS EMPRESARIS / SECTOR TECNOLÒGIC

En el nostre sector no es va tancar l’activitat, perque quasi totes les empreses estaven preparades per al teletreball. En el nostre cas, la notícia no va ser una sorpresa, feia algunes setmanes que ens estavem preparant i teníem plans de contingència davant la possibilitat d’un tancament total com va passar.

No, el nostre sector no ha sigut gairebé afectat, imagine que algunes empreses han pogut ser més afectades perque els seus clients estan concentrats en els sectors més afectats (turisme, hostaleria, transport, comerç) i de fet, a nosaltres, alguns projectes se'ns van aturar en aquests sectors. Però la necessitat que van tindre moltes empreses d’actualitzar els seus sistemes i processos per a poder teletreballar va compensar-ho.

Sí, algun ERTO es va fer, però en general la demanda tecnològica no va baixar, de fet es pensa que hi ha hagut una acceleració d'inversions i adopció de tecnologies que ja eren una tendència clara i que ara s’ha vist que són imprescindibles per a afrontar crisis com aquesta i abordar els reptes del futur.

Sí, hi ha hagut a diferents nivells, supose que per als que ho estan passant pitjor són insuficients, però des de les diferents administracions, s´han facilitat els ERTO, els préstecs ICO han arribat en quantitat per a garantir la liquiditat i crec que moltes empreses han acudit a ells, ja que el repte és aguantar fins que la crisi sanitària passe, esperant que no derive en una crisi econòmica i per tant recuperar a poc a poc el nivell d’activitat anterior al COVID. També des de la Generalitat Valenciana va haver-hi ajudes per a autònoms o per a inversions per a lluitar contra la COVID. L´ajuntament de Sagunt també va ajudar les xicotetes empreses amb ajudes a fons perdut que han pogut arribar a prou empreses.


La notícia no va ser una sorpresa, feia algunes setmanes que ens estaven preparant

Que es podria fer per a compensar les pèrdues d´aquest passat exercici?

Quina és la previsió per l’any 2021, des del sector tecnològic, sou optimistes i penseu que hi haurà creixement per a les empreses es dediquen al món de les noves tecnologies?

El primer seria recuperar la normalitat (la de veritat, no la nova) i per això hem d’arribar a una situació sanitària estable, el camí implica vacunar ràpidament a tota la població, començant pels més vulnerables, fent servir tots els recursos per a accelerar aquest procés, que salvarà vides i ajudarà a tornar a la nostra vida normal. I mentrestant hem d´evitar el col·lapse de la sanitat, més conscienciació, mesures preses amb dades fiables i actualitzades, compliment de les normatives establides. Respecte a l’economia seria desitjable aprofitar aquestes circumstàncies perque les nostres empreses feren un pas endavant en la transformació digital, el COVID és una circumstància, greu, però passatgera, però hi ha tendències globals de fons que segueixen les seues dinàmiques i que són imparables, la digitalització de l'economia, amb un bon grapat de tecnologies disruptives que estan canviant el món i que no tenen marxa enrere: robòtica, cloud computing, big data, internet de les coses, intel·ligència artificial, realitat augmentada, blockchain, 5G, teletreball, ciberseguretat, computació quàntica, etc. Ens hem de preparar per a elles, perquè la pandèmia passarà, però aquestes tecnologies han vingut per a canviar el món. Espere que les ajudes europees destinades a la reconstrucció econòmica siguen profitoses en aquest sentit.

Sense dubtes som optimistes, quan la vacunació arribe a un bon nivell, la recuperació econòmica es deixarà sentir, i les empreses que aborden la transformació digital seran les que isquen reforçades, això és una gran oportunitat per al sector tecnològic, i per a les empreses que es pugen encara al carro, les que no, llastimosament tindran problemes sinó ara, si a la propera crisi, que tot segur arribarà, és inevitable, el que no és perdonable és no estar preparat per a ella. Si no ho fan, van a sobresaturar el sistema. L´atur es col·lapsa, les pensions en negatiu… un desastre de marca major.


33

José Luis Doblaré P R ES ID EN T D'AC E YSI C

Com vau rebre la notícia del tancament de l'activitat del vostre sector durant el confinament?

En les dates que vau rebre la notícia suposem que tindríeu el magatzem ple amb la nova temporada. Què va passar amb tots els productes de temporada que havíeu comprat per a vendre a la primavera?

Com ha afectat aquesta pandèmia al vostre sector?

El món del comerç com ha pogut sobreviure a aquesta pandèmia sense activitat? Han hagut molts tancaments d'empreses dedicades a aquest sector?

Econòmicament, la pèrdua ha sigut molt gran. Quines mesures han pres les empreses del sector per a poder seguir avant? Han fet ERTO, acomiadaments?

118 / LA PERSPECTIVA DELS EMPRESARIS / SECTOR DEL COMERÇ

Per la premsa i els mitjans de comunicació, sens dubte, la rebérem amb resignació i expectants per tot el que estava ocorrent. Intentàvem atendre a tots els nostres socis i calmar-los, donar-los el nostre suport i els hem estat escoltant i continuem escoltant i defensant els seus interessos i assessorant-los en tot el possible.

Com això començà al febrer la primera campanya ens va enxampar a mig fer però a partir de llavors prenem mesures a l'hora de fer compres i reduïm comandes i negociem amb els proveïdors els lliuraments segons les circumstàncies. S'han reduït un 60% les vendes, això és un impacte molt important, s'han reinventat molts comerços, amb venda en línia, enviament a domicili, pàgines web, ús de xarxes, fins i tot els comerços més bàsics han intentat adaptar-se, per a cobrir en molts casos una demanda molt escassa. Però hem estat al costat dels nostres clients, donant-los servei en la mesura que siga possible, fins i tot en els pitjors moments.

Gràcies a Déu la majoria dels que han tancat, ja estaven en vies de tancament de forma prèvia, el xicotet comerç en aquesta ciutat, ja estava travessat una situació crítica i aquesta pandèmia l'ha agreujada. La resta de negocis que si eren viables, estan adaptant-se a les situacions reduint despeses i aprofitant les hores de venda al màxim, malgrat la reducció d'aforaments...

Hem calculat com he dit prèviament un 60% en pèrdues de vendes, això obliga a fer reestructuració de personal, de moment amb ERTO. I a renegociar condicions en despeses fixes quan ha sigut possible, perquè la majoria de quotes de lloguer de locals no s'han reduït.


S'han reduït un 60% les vendes, això és un impacte molt important, s'han reinventat molts comerços, amb venda en línia, enviament a domicili, (...) per a cobrir en molts casos una demanda molt escassa

Heu tingut ajudes de les diferents administracions tant autonòmics com estatals per a fer front a les pèrdues ocasionades per la pandèmia?

Què es podria fer per a compensar les pèrdues d'enguany?

Quina és la previsió per a l'any 2021, des del sector del comerç, sou optimistes i penseu que es recuperarà prompte el consum?

Gràcies a les gestions del nostre departament de reclamacions hem arribat a temps en algunes, no en totes per problemes burocràtics i encara així les quantitats de les ajudes no cobreixen ni els mínims de pèrdues però si hem aconseguit que els socis no assumisquen totes les despeses mensuals. Necessitem el suport institucional per a seguir amb els nostres negocis i poder viure d'ells. A Alemanya el govern aporta el 70% dels beneficis del 2019 però això no serà possible ací només ens han reduït alguns impostos a curt termini. Necessitaríem ajudes no retornables, per a cobrir les pèrdues i poder mantindre'ns en actiu.

La previsió és mantindre els negocis oberts, ja que tots els sectors no estan afectats per igual i reconvertir alguns i activar la venda en línia al màxim. Esperem que es puga recuperar el consum, però no som massa optimistes en el curt termini. El xicotet comerç és essencial per a la nostra ciutat, manté vives els nostres carrers i donem un servei de proximitat i confiança, esperem que això no es perda i les administracions ens ajuden a mantindre'ns en peu.


34

Cristina Plumed P R ES I D EN TA D ’ASE CA M

Com ha afectat la COVID-19 a les empreses de la comarca?

D'inici, a totes les empreses els ha afectat en canvis organitzatius i molta més inversió en prevenció. I quant a productivitat de manera desigual, depenent del sector. Per a l'hostaleria, sector hoteler, comerç, oci i cultural, sens dubte de forma molt negativa, i encara amb impacte. És complicat recuperar el temps perdut i la restricció d'aforaments o eliminació de festes locals, Falles,… Afecta molt. No podem posar-nos tiretes, hem d'actuar de manera que no muiren aquestes empreses, que en una altra situació serien viables. La indústria, depenent del sector, en l'agroalimentari no s'ha parat, però la resta si que han estat afectats i per tant les empreses que presten serveis a la indústria, que són moltes i de diferents sectors. En el sector construcció s'està treballant molt, per a intentar recuperar tot allò que s'ha perdut, però es tem per la inversió i les licitacions que puga haver-hi en l'any vinent.

Les mesures adoptades per les administracions han sigut suficients?

120 / LA PERSPECTIVA DELS EMPRESARIS / MULTISECTORIAL

En el sector de les noves tecnologies s'ha travat fins i tot més, perquè hi ha canvis tecnològics que s'han accelerat en les empreses a causa de la pandèmia. Les mesures preses per l'Ajuntament han buscat atendre els més xicotets, que eren els més necessitats, en el curt termini, als grans se'ls ha parat atenció quant a les necessitats locals que es podien atendre i per a actuar d'intermediaris amb altres administracions. A nivell local i a nivell autonòmic, es continuen prenent mesures, i n'hi ha una escolta activa de les nostres necessitats. És cert que algunes són més complicades d'atendre. Però estem treballant de manera conjunta. Si alguna cosa ha posat en relleu aquesta crisi és que la col·laboració públic-privada és essencial. Que necessitem empreses fortes i amb bona salut i que per a això cal ajudar-los a ser competitives en un mercat global.


És moment d'ajudar a espentar el carro i no posar claus en les rodes, necessitem menys pressió fiscal, agilitat en els tràmits administratius per a noves inversions i per a canvis d'activitat, llicències...ajudar a les inversions en digitalització, i donar suport a la formació dels perfils necessaris, a més de professionalització de certs sectors...

Com veu el futur empresarial a la comarca?

Per als sectors més afectats seran necessàries ajudes en el curt termini, no es pot restringir aforaments o fins i tot tancar negocis i no donar ajudes a fons perdut a aqueixes empreses. Poden haver-hi molts tancaments si no donen aqueixes ajudes prompte. El futur de Sagunt és prometedor, tenim un encreuament de corredors, el corredor Cantàbric i el corredor Mediterrani, que al costat del nostre port, ens faran ser un enclavament logístic de primer nivell. El nostre port té la tercera dàrsena pendent de desenvolupament, però començaran ja a dissenyar el seu pla estratègic. Només en els pròxims 5 anys es realitzarà una inversió de 136 milions d'euros. Hi ha grans empreses que ja han invertit en Parc Sagunt, i estan exercint i exerciran un efecte tractor important. Però a més per qüestions de sostenibilitat ambiental, cada vegada més les empreses tendeixen a la concentració, i tenim ja a grans empreses emplaçades en el nostre territori a nivell industrial, que competeixen amb les del seu mateix grup emplaçades en altres punts del mapa i això significa que Sagunt és un lloc idoni per a instal·lar-se. Això vol dir que a Sagunt sí es crea valor, sí tenim empreses capdavanteres a nivell industrial, que invERTOixen en innovació, en sostenibilitat ambiental, en formació. I que generen riquesa en l'entorn.

En quin missatge li agradaria reincidir?

Ens agradaria atraure més empreses del sector industrial i crec que tenim els ingredients adequats. He d'acabar incidint en la urgència d'ajudes a fons perdut per a sectors que estan en un estat crític, turisme, comerç, cultural i d'espectacles,… Aprofite per a nomenar els sectors que tenen relació amb la nostra festa i que tant estan patint, indumentaristes, gremi d'artistes fallers, pirotècnics… Necessitarem a totes les empreses que componen aquests sectors quan aquesta pandèmia acabe, no els deixem caure. I finalment dir que totes les empreses, xicotetes i grans tenen a ASECAM a la seua disposició per a donar-los suport i escoltar-los.


Les Falles van em mudir Hem contat amb la col.laboració de Rafa Burgos per a la realització d’aquestes entrevistes



35

Jaime Gil Arastell

P R ES ID EN T D E FED ER AC I Ó J UN TA FA L L E R A D E SAG UN T

Com vàreu rebre la notícia de la cancel·lació de les falles en el vostre municipi?

En quin moment es trobava la plantà dels seus monuments en rebre la notícia? Hi havia alguna falla ja plantada o van poder guardar-les totes?

Què ha passat amb els representants de les comissions de la seua Junta Local? Tornen a ser falleres majors en les pròximes falles? La fallera major de la Junta Local repeteix en el seu càrrec també? Explique'ns quins actes els faltaven per realitzar de la setmana fallera i quins es van quedar sense poder celebrar-se.

Les FFMM de Federació han prorrogat el seu regnat fins que es puguen cremar els monuments al mes de març de l´any 2021 i donar així per finalitzat el seu regnat.

Com ha afectat la suspensió de les falles al món faller de la localitat?

124 / LES FALLES VAN EMMUDIR / SAGUNT

La veritat que molt malament, encara que ja sabíem que era una decisió que estava damunt de la taula, confiàvem en què no es produiria.

El dia que vam rebre la notícia, no hi havia cap falla plantada, però si que hi havia al carrer remats i peces d’algunes falles. La resta de falles que estaven preparades per al seu transport a places i carrers van anar directament als magatzems.

La majoria dels representants de les comissions continuen enguany exercint la representació de les seues comissions.

Ens van quedar pendents de celebrar els actes propis de la setmana fallera, com la plantà, el dia del lliurament dels premis, les visites de cortesia a les comissions de Gilet, Faura i dels nuclis de Sagunt i del Port de Sagunt, a més de les ofrenes de flors. Està sent un any molt complicat, ja que la tristor i la desil·lusió regna al col·lectiu faller, ja que les expectatives de celebració de les falles no són molt bones per la situació sanitària actual.


La situació és crítica, ja que la majoria d´artistes s´han vist abocats al tancament dels tallers per la incERTOa que es viu en aquests moments

Ha disminuït el cens de fallers arran d'aquesta crisi sanitària? S'ha pres alguna decisió per part de les comissions per a intentar mantenir als fallers en aquest any (reducció de quotes o alguna postura similar)?

Com han actuat les comissions de la seua Junta Local amb els monuments que havien d'haver estat plantats en les falles de 2020? Se'ls ha permés que augmenten amb el pressupost de 2021 les falles de 2020? Què opina vosté referent a això?

Respecte a la inversió de cara a les falles que es plantaran en el 2022, com han actuat les comissions per regla general? Els han augmentat el pressupost als artistes?

Com valora que la situació que ens trobem puga afectar el gremi d'artistes fallers? Creu que són el sector més afectat dins de la nostra festa?

Respecte al cens global de Federació Junta Fallera de Sagunt no s´ha reduït molt, podem parlar d’un 5,5 % respecte a l’any 2020 al mes de juny. Pel que fa a les mesures adoptades per les comissions han sigut variades, en funció de la situació i necessitat de cadascuna d’elles, però l'opció majoritària ha sigut la reducció de quotes o la cancel·lació d’aquestes.

Respecte als monuments, els imports i categories es van establir l’exercici passat, i es mantenen, algunes comissions volien augmentar el pressupost i altres no, com que no van arribar a un consens es va decidir que quedara tot igual. La meua opinió és que els pressuposts i categories ja estan establERTO i per tant no cal parlar més.

Imagine que quan arribe el moment de parlar del monument del 2022, cadascuna prendrà la decisió més adequada per als interessos de la comissió.

La situació és crítica, ja que la majoria d´artistes s´han vist abocats al tancament dels tallers per la incERTOa que es viu en aquests moments al món faller. És un dels principals sectors perjudicats, ja que és un dels pilars fonamentals de la nostra festa.


JOAQUIN CORBALAN P / SHUTTERSTOCK

Creu que indumentaristes, pirotècnics, floristes, xarangues, orquestres, etc. podran resistir davant la situació que s'està donant? Les comissions de la seua Junta Local, estan prenent alguna postura per a ajudar a aquests sectors del món faller?

Si no es pogueren celebrar les falles de 2021. Creu que s'haurien de plantar i cremar les falles encara que fora sense públic, perquè tots aquests sectors que hem esmentat pogueren tirar cap endavant?

Parlant de les falles de 2021. Considera que en cas d'haver-hi falles i que es redueixen els actes que es realitzen en elles, es podrien realitzar aquestos únicament amb els representants de cada comissió? Com plantejarien vostés la celebració dels actes de la setmana fallera.

Creu que seria viable que es lliuraren els premis en streaming i només els representants pogueren estar presents? Quin tipus de format plantejarien vostès en cas que s'arribés a permetre el seu lliurament amb un aforament reduït?

126 / LES FALLES VAN EMMUDIR / SAGUNT

És una situació molt delicada i complexa, ja que per als negocis relacionats amb els sectors que anomenes, el món faller és el seu principal client i si no hi ha activitat fallera, no poden mantenir el negoci.

Espere que no haguem d´arribar a prendre aquesta decisió, ja que suposaria que la situació sanitària no seria bona, però si seria una decisió a valorar per a poder tancar un cicle i començar un altre, i així poder donar treballs als sectors productius relacionats amb el món faller.

En el cas que es pogueren celebrar les falles, intentaríem adaptar-nos a la normativa sanitària vigent i realitzar la majoria d´actes possibles i amb el major nombre de fallers, però com sempre la decisió seria consensuada amb la taula de presidentes i presidents.

Sí que seria possible retransmetre en streaming i amb la presencia dels representats, ja que anteriorment ja vam utilitzar aquesta fórmula al mes d´octubre passat, per lliurar els premis dels quals ja teníem la decisió dels jurats.


Podríem plantejar una ofrena amb més fallers per comissió però amb una distribució d´horaris i llocs per a evitar les aglomeracions

Acceptaria un format d'ofrena només amb falleres majors i presidents? Com es plantegen aquest acte des de la seua junta local en cas que ens deixen celebrar-ho amb aforament reduït?

RIZAR EL PIXEL / SHUTTERSTOCK

Creu que estan preparades les falles per a fer front a les mesures que se'ns puguen plantejar i poder celebrar les falles de 2021? En aquest cas, com s'imagina que seran les falles del pròxim any quant a actes que es puguen celebrar? Es veuran reunions de fallers en les carpes i revetlles?

És una de les possibilitats en cas que tinguérem restriccions d´aforament, encara que no l'única, podríem plantejar una ofrena amb més fallers per comissió però amb una distribució d´horaris i llocs per a evitar les aglomeracions i poder complir la normativa sanitària. Però com ja he comentat abans, les decisions han de ser consensuades amb la taula de presidentes i presidents.

Pense que estem preparats i ho hem demostrat amb responsabilitat i civisme als actes que hem pogut desenvolupar durant aquesta pandèmia, respectant tota la normativa sanitària i els protocols establerts per les diferents administracions. Respecte al nombre d´actes a celebrar, ens ho donarà la situació sanitària en el moment de la celebració dels mateixos, ja que desgraciadament la situació durant aquesta pandèmia és molt canviant.


36

José Antonio Monzonís Bertomeu P R ES I D EN T J U N TA LO CA L FA L L E R A D E D É N I A 2 01 5- 2 01 7

Com vàreu rebre la notícia de la cancel·lació de les falles en el vostre municipi? En quin moment es trobava la plantà dels seus monuments en rebre la notícia? Hi havia alguna falla ja plantada o van poder guardar-les totes? Què ha passat amb els representants de les comissions de la seua Junta Local? Tornen a ser falleres majors en les pròximes falles? La fallera major de la Junta Local repeteix en el seu càrrec també? Explique'ns quins actes els faltaven per realitzar de la setmana fallera i quins es van quedar sense poder celebrar-se.

Com ha afectat la suspensió de les falles al món faller de la localitat?

Ha disminuït el cens de fallers arran d'aquesta crisi sanitària? S'ha pres alguna decisió per part de les comissions per a intentar mantenir als fallers en aquest any (reducció de quotes o alguna postura similar)?

Com han actuat les comissions de la seua Junta Local amb els monuments que havien d'haver estat plantats en les falles de 2020? Se'ls ha permés que augmenten amb el pressupost de 2021 les falles de 2020? Què opina vosté referent a això?

Per part de l’Ajuntament i de la J.L.F.

A un dia de començar amb alguna falla d’especial.

Els càrrecs han seguit tots, tant en les diferents falles com les F.S.M.S de Dénia i els actes sols es celebrà el dia de la bandera de la falla Oest on des de fa ja molts anys se celebra el diumenge abans de començar la plantà, on estan convidades totes les comissions així com la J.L.F. i F.S.M.S. de Dénia amb les seues corts d’honor on acudeixen tots amb les vestimentes regionals. La suspensió ha afectat molt, ja que les comissions s´han relaxat massa al meu pensar la gent ha mostrat poc interés per seguir treballant per la falla.

La decisió de les comissions al respecte a sigut disminuir molt la quota a fi de seguir amb tots els membres sense descuidar els pagaments de manteniment dels respectius casals. Els monuments s’han guardat tots en les naus de l’espai fester i en algun altre lloc, o inclús en tallers de l´artista corresponent. En el pressupost pareix que alguna ha augmentat un poc més, encara que la majoria s’ha mantes.

128 / LES FALLES VAN EMMUDIR / DÉNIA


Respecte a la inversió de cara a les falles que es plantaran en el 2022, com han actuat les comissions per regla general? Els han augmentat el pressupost als artistes? Com valora que la situació que ens trobem puga afectar el gremi d'artistes fallers? Creu que són el sector més afectat dins de la nostra festa?

Creu que indumentaristes, pirotècnics, floristes, xarangues, orquestres, etc. podran resistir davant la situació que s'està donant? Les comissions de la seua Junta Local, estan prenent alguna postura per a ajudar a aquests sectors del món faller?

Si no es pogueren celebrar les falles de 2021. Creu que s'haurien de plantar i cremar les falles encara que fora sense públic, perquè tots aquests sectors que hem esmentat pogueren tirar cap endavant? Parlant de les falles de 2021. Considera que en cas d'haver-hi falles i que es redueixen els actes que es realitzen en elles, es podrien realitzar aquestos únicament amb els representants de cada comissió? Com plantejarien vostés la celebració dels actes de la setmana fallera?

Creu que seria viable que es lliuraren els premis en streaming i només els representants pogueren estar presents? Quin tipus de format plantejarien vostés en cas que s'arribés a permetre el seu lliurament amb un aforament reduït?

Acceptaria un format d'ofrena només amb falleres majors i presidents? Com es plantegen aquest acte des de la seua junta local en cas que ens deixen celebrar-ho amb aforament reduït? Creu que estan preparades les falles per a fer front a les mesures que se'ns puguen plantejar i poder celebrar les falles de 2021? En aquest cas, com s'imagina que seran les falles del pròxim any quant a actes que es puguen celebrar? Es veuran reunions de fallers en les carpes i revetlles?

Pareix que alguna falla té inclús el monument infantil pera l’any 2022 acabat i guardat.

Pense que amb aquesta situació han perdut molts, no sols els artistes fallers sinó tots els que envolten tant a aquesta festa com a altres festes.

Que jo sàpiga les comissions no s’ha pres cap mesura que alleuge d’alguna forma amb tot el que envolta a aquesta festa.

Amb voluntat i prenent les mesures pertinents els monuments podrien plantar-se i cremar-se als seus respectius llocs d’emplaçament i inclús ser visitats, això si, per la gent de la població mai a nivell turístic, i amb les mesures corresponents.

Els premis es podrien lliurar per mig radiofònic i rebre els resultats radiofònicament tots als seus casals, els banderins els podrien arreplegar els càrrecs en l´ajuntament en l´orde que aquestos digueren per tal de mantindre les mesures.

L'ofrena hauria de celebrar-se amb la gent reduïda i controlada per la policia local i protecció civil.

Les Falles crec que estan preparades pel que vinga, pense que s´adapten a tot el que puga vindre, el que no tinc tant clar que s´adapten són els fallers, sobre tots els joves ja que últimament pareix més un premi al botelló que al monument.


37

Telmo Gadea Boix

P R ES I D EN T J U N TA LO CA L FA L L E R A DE GA NDI A 2 01 5- 2 0 21

- Com vàreu rebre la notícia de la cancel·lació de les falles en el vostre municipi? Va caure com una gerra d'aigua gelada.

En quin moment es trobava la plantà dels seus monuments en rebre la notícia? Hi havia alguna falla ja plantada o van poder guardar-les totes?

Què ha passat amb els representants de les comissions de la seua Junta Local? Tornen a ser falleres majors en les pròximes falles? La fallera major de la Junta Local repeteix en el seu càrrec també? Explique'ns quins actes els faltaven per realitzar de la setmana fallera i quins es van quedar sense poder celebrar-se.

130 / LES FALLES VAN EMMUDIR / GANDIA

Eixe mateix matí, les Falleres Majors havien assistit a actes, com per exemple la visita a l'hospital comarcal. L'impacte va ser total perquè, com se sol dir, ja estàvem en falles.

La veritat és que ens vam estalviar eixe problema. Hi havia alguna comissió que tenia alguna peça al carrer que es va poder guarir sense problema. Però no hi havia encara cap monument plantat.

Bé a Gandia vam prendre una decisió semblant a les altres poblacions. Potser hem utilitzat una nomenclatura diferent, encara que el resultat és el mateix; però ens pareixia més indicat parlar en el següent terme: exercici 2019/2021. Un exercici bianual. Aleshores, no hi ha un buit de representació (falleres majors) ni tampoc un buit directiu (president i presidentes). La idea és: no hem canviat d'exercici perquè no s'ha celebrat com a tal completament. Preteníem que cap comissió anara pel seu compte i, per exemple, renovara càrrecs. D'aquesta manera, totes les falleres majors i les presidències continuen en actiu. Entenem que el concepte puga aportar problemes estatutaris i/o reglamentaris. Però en uns moments en què la gent estava confinada, on els drets individuals estaven reduïts, no pareix lògic que els «estatus» s'hagen de prendre d'una manera estretíssima. No és aquest context on les lleis fonamentals s'han vist alterades per la pandèmia. Així doncs, la idea a Gandia estava clara: protegir a les seues Falleres Majors i altres càrrecs representatius i que, en cap cas, es poguera prescindir d'elles fins a finalitzar l'exercici.


L'impacte va ser total perquè, com se sol dir, ja estàvem en falles

Com ha afectat la suspensió de les falles al món faller de la localitat?

Ha disminuït el cens de fallers arran d'aquesta crisi sanitària? S'ha pres alguna decisió per part de les comissions per a intentar mantenir als fallers en aquest any tan difícil (reducció de quotes o similar)?

JAIME NAVAS / SHUTTERSTOCK

A banda de l'impacte econòmic per a les comissions i els negocis que depenen de la festa, hi ha un desànim i una desil·lusió absoluta. La gent té molta gana de reunir-se i de recuperar la via diària fallera. Però certament, el pesar és generalitzat.

Efectivament estem davant una reducció efectiva de les quotes: a hores d'ara encara suportable, sobre el 10 %. Però sabem que hi ha persones i famílies que estan esperant el que ocórrega en març per a pagar la quota d'enguany, així que tampoc sabem de ciència certa què ocorrerà en març a aquest respecte. Un altre grup de gent, encara que ha satisfet la quota ja, es plateja el no continuar pagant l'any que ve si no es du a terme cap activitat. Hi ha comissions que han reduït quotes fins al 50%, altres no. La posició de la JLF de Gandia, ha estat sempre la mateixa i s'ha de quedar ben clara. Cal donar suport als i les artistes: però no sols a ells. A totes les professions que depenen de la festa (són sobradament conegudes: indumentaristes, sabaters, pirotècnics, músics, proveïdors, loters, floristes i un llarg etc.). Però per damunt de tot està el patrimoni de la falla. El patrimoni immoble, el casal i l'humà, les falleres i fallers. Pense que ha de ser la primera prioritat, si es pot dir així. No es pot consentir que una falla, per no fer bé els deures, o per no previndre detingudament la situació, o per equivocar els seus objectius, perda la seu social de la falla. Això seria una tragèdia perquè no és la llar o el casal dels fallers i falleres del 2020. És el patrimoni de tots i totes els que vindran en anys futurs. La pèrdua d'associats a la falla (i més, si és per la impossibilitat econòmica de satisfer la quota) és també un dol irreparable.


Com han actuat les comissions de la seua Junta Local amb els monuments que havien d'haver estat plantats en les falles de 2020? Se'ls ha permés que augmenten amb el pressupost de 2021 les falles de 2020? Què opina vosté referent a això?

Respecte a la inversió de cara a les falles que es plantaran en el 2022, com han actuat les comissions per regla general? Els han augmentat el pressupost als artistes?

Com valora que la situació que ens trobem puga afectar el gremi d'artistes fallers? Creu que són el sector més afectat dins de la nostra festa?

La Federació de Falles de Gandia va gestionar, via l'ajuntament, una ubicació per a tots els monuments que les falleres necessitaren guardar. Es van ubicar als «tinglaos» del Grau de Gandia. Hi ha comissions que van començar en el mateix mes d'abril de 2020 a contractar i pagar la falla del 2022. Altres han optat per implementar lleugerament el monument previst per al 2020, però d'una manera molt controlada. I després, comissions més humils i menudes, que han decidit no moure fitxa fins a vore l'evolució de la situació. En qualsevol cas, valore positivament el fet que les comissions hagen volgut ajudar al sector mitjançant la contractació, sempre que, com he dit abans no es pose en perill el patrimoni de la falla.

La tònica general ha estat mantindre els pressuposts de l'any anterior. Altres han decidit començar per un pressupost sensiblement inferior i anar pujant-lo a mesura que evolucione tot.

Efectivament són la cara visible de la tragèdia econòmica fallera. Depenen íntegrament de la festa: és difícil, o impossible, subsistir treballant per a altre sector.

132 / LES FALLES VAN EMMUDIR / GANDIA


JOAQUIN CORBALAN P / SHUTTERSTOCK

Creu que indumentaristes, pirotècnics, floristes, xarangues, orquestres, etc. podran resistir davant la situació que s'està donant? Les comissions de la seua Junta Local, estan prenent alguna postura per a ajudar a aquests sectors del món faller?

Si no es pogueren celebrar les falles de 2021. Creu que s'haurien de plantar i cremar les falles encara que fora sense públic, per què tots aquests sectors que hem esmentat pogueren tirar cap endavant?

No es tracta de donar ajudes i subvencions a negocis. Això és un ajut que servirà per a un temps limitat. Les empreses necessiten treballar

Ja he sentit el tancament irreversible d'empreses d'aquests sectors. Podien aguantar uns mesos d'inactivitat. Però no un any... o més. La postura de la Junta Local de Gandia, ha estat sempre la mateixa: no es tracta de donar ajudes i subvencions a negocis. Això és un ajut que servirà per a un temps limitat. Les empreses necessiten treballar. Ni més ni menys. No necessiten almoina, necessiten treball. Produir, facturar, contractar... i l'única fórmula és la de celebració d'actes. Evidentment no els actes fallers tal com els tenim al cap. Actes amb control d'aforament, amb seguretat i de xicotet format. La inactivitat portarà a la mort a tots i totes les professionals. L'administració havia d'haver treballat més en aquest aspecte. Sé que tal com està la situació, aquest comentari potser és incompressible. Però no ho és: per a la cultura, el turisme, l'oci i el comerç s'han establit mesures. Certament restrictives, però necessàries. Amb les falles i la cultura tradicional i valenciana no ha estat així. Des de Gandia ens hem posicionat sempre a favor de la redacció de normativa autonòmica que regule la celebració d'esdeveniments populars i tradicionals. Per descomtat, si la situació ho permet. Ningú no vol posar en perill, ni als seus, ni als altres. Però aquesta normativa no arriba; ni pareix que arribarà. Sabem que és una indefensió molt gran davant altres sectors.

La millor opció, i quasi l'única, és celebrar les falles. Encara que siguen en maig, en juny o en juliol. Sols així tornarem a començar «una normalitat» fallera, que serà amb seguretat, diferent. Però no renuncie a fer falles en 2021. No.


Parlant de les falles de 2021. Considera que en cas d'haver-hi falles i que es redueixen els actes que es realitzen en elles, es podrien realitzar aquestos únicament amb els representants de cada comissió? Com plantejarien vostès la celebració dels actes de la setmana fallera?

Seria una opció vàlida, tal com estan les coses. En un passat recent seria impensable, però a hores d'ara és perfectament factible. En el cas de Gandia, podríem lliurar els premis al Museu Faller i retransmetre l'acte. En realitat, l'acte de lliurament s'ha emés sempre per la TV local en directe. JOAQUIN CORBALAN P / SHUTTERSTOCK

Creu que seria viable que es lliuraren els premis en streaming i només els representants pogueren estar presents? Quin tipus de format plantejarien vostés en cas que s'arribés a permetre el seu lliurament amb un aforament reduït?

Si per alguna d'aquelles, les falles es tornaren a ajornar cap a l'estiu, parlaríem d'un oratge benigne que possibilitaria fer actes amb una participació major que sols els representants. Actes a l’aire lliure, on l’aforament seria major que en recintes tancats. Si les falles foren en març o abril, encara amb un temps incert, hauríem d'estudiar aquesta possibilitat. Està clar que, a porta tancada, els actes redueixen el seu aforament, i com en totes les facetes de la vida, ens hem d'acostumar també a fer-ho en les falles. Hem passat un Nadal amb aforaments pràcticament nuls. Hem de comprendre la situació en què ens trobem i tindre empatia amb, per exemple el sector sanitari, que és el que més pateix. O ens adaptem o desapareixerem.

134 / LES FALLES VAN EMMUDIR / GANDIA


Ens arriben idees de tota mena (...) Però siga com siga, és un acte que, a parer nostre, és irrenunciable a l'hora d'establir l'estructura de les falles 2021. Si no tenim ni tan sols l'ofrena...

Acceptaria un format d'ofrena només amb falleres majors i presidents? Com es plantegen aquest acte des de la seua junta local en cas que ens deixen celebrar-ho amb aforament reduït?

Creu que estan preparades les falles per a fer front a les mesures que se'ns puguen plantejar i poder celebrar les falles de 2021? En aquest cas, com s'imagina que seran les falles del pròxim any quant a actes que es puguen celebrar? Es veuran reunions de fallers en les carpes i revetlles?

Ens arriben idees de tota mena: fraccionar l'ofrena en diferents dies, canviar itineraris... inclús que cada barri ofrenara a la Mare de Déu en el seu barri. Són totes idees que no cal descartar. Però siga com siga, és un acte que, a parer nostre, és irrenunciable a l'hora d'establir l'estructura de les falles 2021. Si no tenim ni tan sols l'ofrena... M'agradaria destacar, que és un acte, que amb treball, sensatesa i voluntat es podria desenvolupar amb certa normalitat. El control dels participants, la concentració i desfilada podria estar garantit per part de l'organització, és a dir, per la Junta Local i les comissions. Pel que fa al públic, és ací on les administracions han d'intervenir. Si es donen les circumstàncies sanitàries, és francament possible.

Crec que tant en València com en la resta de pobles, hem renunciat, d'eixida de la celebració nocturna de la festa. Per sentit comú, però també per responsabilitat com a part de la societat que som. Les revetlles nocturnes porten al contacte, a la congregació de persones, que per cert, és una part fonamental de la festa: menjar, beure, abraçar-se, amar-se, etc. Això és així. I les nits, crec que estan condemnades a no celebrar-se enguany. Fins que la situació no remeta hem de mirar a dia. A actes amb control d'aforament i restriccions d'assistents. A renunciar a allò que tant ens agrada, que és el contacte social: les falles serveixen per a això. Per a connectar-nos amb els altres. I són, aleshores, un antídot contra la tristor, la rutina i la mediocritat. Les necessitem per a ambicionar la felicitat. Però si, per la pandèmia, hem de triar entre fer unes falles COVID (o de nova normalitat) i no fer res... crec que tots estarem d'acord. Les falles han de continuar i esperar temps millors.


38

Jesús González Sarrión P R ES ID EN T J U N TA LO CA L FA L L E R A DE X ÀTI VA 2 01 5- 2 0 21

Com vàreu rebre la notícia de la cancel·lació de les falles en el vostre municipi?

En quin moment es trobava la plantà dels seus monuments en rebre la notícia? Hi havia alguna falla ja plantada o van poder guardar-les totes?

Què ha passat amb els representants de les comissions de la seua Junta Local? Tornen a ser falleres majors en les pròximes falles? La fallera major de la Junta Local repeteix en el seu càrrec també? Explique'ns quins actes els faltaven per realitzar de la setmana fallera i quins es van quedar sense poder celebrar-se.

El 10 de Març, dia que s’anul·laren les falles, va ser l’últim acte oficial de les falles 2020, donat que eixe dia presentarem el llibre oficial de les falles 2020, en aquell moment hi havia una sensació estranya a l’acte donat que sabíem que en qualsevol moment podríem rebre la notícia que ningú volia escoltar, però fou quan entrarem a casa quan presenciarem la roda de premsa del president de la generalitat, que donava per finalitzades les falles 2020. Fou un moment molt complicat, em vaig quedar gelat i automàticament vaig telefonar les falleres majors de la ciutat per donar-li el nostre suport, després vaig parlar amb els presidents i presidentes i convocarem una reunió d’urgència el dia 11 per donar solució als problemes que generava aquesta notícia.

Per sort les falles de la ciutat encara no havien eixit al carrer i esperaven per ser plantades a partir del dia 12, automàticament i amb l’ajuda de l’alcalde i la regidora buscarem un lloc on guardar els monuments que ho necessitaren, per tant en menys de 48 hores teníem un espai on poder tindre els monuments de 2020.

Les comissions de la ciutat, decidiren en cadascuna de les comissions que els actuals càrrecs repetiren, donat que no pogueren gaudir dels dies grans de la setmana fallera. Les falleres majors de Xàtiva i les seues corts, també repetiran els seus càrrecs per acord pres en assemblea extraordinària de junta local. Els actes que els faltaven per realitzar són els actes de la setmana fallera, entrega de premis, recorregut faller, ofrena, Sant Josep, mascletades, visites de cortesia...

136 / LES FALLES VAN EMMUDIR / XÀTIVA


Les comissions decidiren no augmentar el preu del monument donat que suposava una modificació del preu de partida d’enquadrament de les seccions, i podria ser una competició completament diferent

Com ha afectat la suspensió de les falles al món faller de la localitat?

Ha disminuït el cens de fallers arran d'aquesta crisi sanitària? S'ha pres alguna decisió per part de les comissions per a intentar mantenir als fallers en aquest any tan difícil (reducció de quotes o alguna postura similar)?

Com han actuat les comissions de la seua Junta Local amb els monuments que havien d'haver estat plantats en les falles de 2020? Se'ls ha permés que augmenten amb el pressupost de 2021 les falles de 2020? Què opina vosté referent a això?

Ha estat un colp dur, donat que ha estat un temps en el qual l’activitat fallera s’ha vist parada dràsticament i quan faltaven 4 dies per començar a gaudir de la nostra setmana gran.

Les comissions han vist reduït el seu cens faller, si bé, tots els anys es produeixen baixes la diferencia respecte a anys normals, és que s’han donat molt poques altes, no obstant no ha estat una xifra exagerada de moment, conseqüència de la reducció de quotes, descomptes, preus especials, que les comissions han tingut que fer per poder mantenir els fallers.

Les comissions decidiren no augmentar el preu del monument donat que suposava una modificació del preu de partida d’enquadrament de les seccions, i podria ser una competició completament diferent. Des del meu punt de vista crec que és la millor decisió, donat que modificar els monuments podria tenir un aspecte negatiu, així també, pense que els monuments estan fets i pensats per a un moment i un pressupost i que augmentar el mateix suposaria fer un afegitó que podria ser no quedarà gens bé, per aquest fet, vam dir a les comissions que tota millora econòmica que feren al monument 2020 la destinaren per als artistes en les següents falles.


Respecte a la inversió de cara a les falles que es plantaran en el 2022, com han actuat les comissions en general? Els han augmentat el pressupost als artistes?

Com valora que la situació que ens trobem puga afectar el gremi d'artistes fallers? Creu que són el sector més afectat dins de la nostra festa?

Creu que indumentaristes, pirotècnics, floristes, xarangues, orquestres, etc. podran resistir davant la situació que s'està donant? Les comissions de la seua Junta Local, estan prenent alguna postura per a ajudar a aquests sectors del món faller?

Des de junta local fallera, hem instat a les comissions que mantinguen els pressupostos als artistes per a 2022, encara que m’agradaria que els augmentaren, però cal entendre que encara no s’han plantat els monuments de 2020 i les comissions estan expectants per vori que passa al mes de març, per això encara no es sap ben cert quins seran els pressupostos per a les falles 2022.

Totes les parts que conflueixen fen la festa de les falles, s’han vist afectades, ben és cert que el gremi dels artistes és el més colpejat donat que possiblement no tenen els pressupostos assegurats fins abril de 2021 i dependran molt de si es poden o no realitzar falles i en quines condicions en març del mateix any.

Són professions que no depenen exclusivament dels fallers, donat que poden tindre altres fonts d’ingressos, però crec que van a vore molt reduït el seu volum d’ingressos, respecte d’anys anteriors. També pense que en el moment es puguen realitzar algun tipus d’activitat els fallers es bolcaran en els diferents gremis que han estat afectats per ajudar-los amb diferents actes.

138 / LES FALLES VAN EMMUDIR / XÀTIVA


Cal veure què va a poder celebrar-se i què no, si la solució per fer front a unes falles diferents es que tinguem sols els actes els representats de les comissions

JOAQUIN CORBALAN P / SHUTTERSTOCK

Si no es pogueren celebrar les falles de 2021. Creu que s'haurien de plantar i cremar les falles encara que fora sense públic, perquè tots aquests sectors que hem esmentat pogueren tirar cap endavant?

Parlant de les falles de 2021. Considera que en cas d'haver-hi falles i que es redueixen els actes que es realitzen en elles, es podrien realitzar aquests únicament amb els representants de cada comissió? Com plantejarien vostés la celebració dels actes de la setmana fallera.

Creu que seria viable que es lliuraren els premis en streaming i només els representants pogueren estar presents? Quin tipus de format plantejarien vostés en cas que s'arribés a permetre el seu lliurament amb un aforament reduït?

Crec que les falles de 2021 ha de celebrar-se encara que fos al setembre per donar per finalitzat una trista època i cremar els monuments i fer que tota activitat tornarà a prendre forma de nou. El monument ha de cremar-se, però el faller ha de poder gaudir de la festa per poder mantenir-se a les seues comissions, si no se celebren un mínim d’actes i tan sols es cremen els monuments podria ser un colp molt dur per a les comissions i el seu cens faller, per això pense que hem de cremar els monuments a 2021, siga a març, juny o setembre.

Cal vore que va a poder celebrar-se i que no, si la solució per fer front a unes falles diferents es que tinguem sols els actes els representats de les comissions, caldria estudiar quin seria l’impacte negatiu sobre les comissions, i que es podria celebrar més endavant amb més normalitat i que no, totes aquestes decisions crec que han de prendre’s segons la situació i el moment en que es trobi la situació sanitària de cada ciutat, sense perdre de vista els avanços de les vacunes.

El passat 19 de setembre, a Xàtiva ja es va organitzar un acte d’entrega de premis on tan sols estigueren presents els representants i fou retransmés en directe per diferents plataformes, perquè tot faller poguera gaudir de l’acte, per tant no tindríem cap inconvenient en què en cas de poder realitzar-se una entrega, aquesta haguera de ser virtual.


RIZAR EL PIXEL / SHUTTERSTOCK

Les falles no s’entenen sense monuments i sense fallers, per tant caldria esgotar les possibilitats perquè tots els fallers i falleres foren partícips d’actes tan importants com una ofrena, estudiant les diferents possibilitats com fer torns de comissions. Crec que per poder realitzar unes falles 2021 amb certa normalitat o amb la nova normalitat, les autoritats sanitàries deurien dir en quines condicions i amb quin format per poder fer front amb el temps i estudiar les diferents solucions, per poder afrontar actes amb la major de les seguretats.

JOAQUIN CORBALAN P / SHUTTERSTOCK

Acceptaria un format d'ofrena només amb falleres majors i presidents? Com es plantegen aquest acte des de la seua junta local en cas que ens deixen celebrar-ho amb aforament reduït?

140 / LES FALLES VAN EMMUDIR / XÀTIVA


Les falles no s’entenen sense monuments i sense fallers

Creu que estan preparades les falles per a fer front a les mesures que se'ns puguen plantejar i poder celebrar les falles de 2021? En aquest cas, com s'imagina que seran les falles del pròxim any quant a actes que es puguen celebrar? Es veuran reunions de fallers en les carpes i revetlles?

Com he dit en l’anterior pregunta, els fallers i les falleres estem preparats i ho hem demostrat per fer front a les diferents situacions que se’ns puguen plantejar, però hem de saber que podríem fer i que no amb la suficient antelació perquè es puga celebrar amb la major seguretat, hem de procurar poder celebrar la nostra festa sense ser perjudici per a la salut de les persones. En la meua opinió crec que les revetlles al mes de març seran quasi impossible, no tant les carpes que en cas de poder celebrar les falles seran una bona solució per poder reunir els fallers a les seues demarcacions. Per concloure, crec que si no està implantada la vacuna no podrem celebrar unes falles amb aglomeracions de gent, és a dir, no es podran celebrar unes falles mitjanament normals i és quan les autoritats han de plantejar-se seriosament si fer unes falles estranyes o esperar fins un poc més entrat l’estiu per fer unes falles amb més normalitat, cal tenir en compte que les properes falles encara seran molt diferents de les que vam viure en 2019 i que el principal objectiu ha de ser treballar tots junts per fer el millor possible unes falles 2021 i unes grans falles 2022.


39

Maria Lluïsa Monferrer Aguilella P R ES I D EN TA JU N TA LO CA L FA L L E R A D E BO R R I A N A 2 01 5- 2 0 2 0

Com vàreu rebre la notícia de la cancel·lació de les falles en el vostre municipi?

En quin moment es trobava la plantà dels seus monuments en rebre la notícia? Hi havia alguna falla ja plantada o van poder guardar-les totes?

Com ha afectat la suspensió de les falles al món faller de la localitat?

142 / LES FALLES VAN EMMUDIR / BORRIANA

Com tots, en plena activitat fallera prèvia a la setmana gran. En concret a Borriana vam rebre la notícia durant la celebració de l'acte de pleitesia de la Reina fallera Major. Estàvem pendent del missatge que havia d'eixir des del Palau de la Generalitat, i en tindre coneixement d'ell, a l'acabar l'acte, vam celebrar una reunió improvisada entre tots els presidents, si bé encara no érem conscients de les conseqüències que havien de derivar-se de la situació.

El fet que al nostre poble els artistes fallers treballen per a tota la Comunitat va propiciar que eixe primer dia estiguérem traient ninots per a traslladar a altres localitats, i encara que als nostres carrers estaven tots els emplaçaments preparats, no hi havia encara falles plantades, el que va possibilitar que es pogueren guardar totes elles. Com a tot el món faller en general, a la perplexitat inicial ens va succeir un sentiment trobat de frustració i de resignació davant d'una situació imprevista i de la que no es tenia cap precedent. La totalitat de les comissions ho teníem tot a punt per a poder gaudir de la setmana de falles, en tota la previsió i despesa feta en tot el que comporta a la setmana de falles. Pràcticament totes les comissions tenien muntada la seua carpa i tot preparat per a la celebració de la setmana gran, i que, lamentablement, van haver de desmuntar abans de poder inaugurar, amb tot el perjudici econòmic i social que allò comporta, a més a més de la desil·lusió de moltes persones, com ara les falleres i les seues famílies al veure frustrat, no només l'esforç realitzat durant l'any, sinó també el no poder complir la il·lusió, quasi sempre d'anys, per poder viure en primera persona la nostra festa de les falles.


No vam poder alçar els monuments, ni sentir la música i la pólvora als nostres carrers, ni tampoc celebrar l'acte més emotiu de tots, com és l'ofrena a la nostra patrona

Què ha passat amb els representants de les comissions de la seua Junta Local? Tornen a ser falleres majors en les pròximes falles? La fallera major de la Junta Local repeteix en el seu càrrec també? Explique'ns quins actes els faltaven per realitzar de la setmana fallera i quins es van quedar sense poder celebrar-se.

Ha disminuït el cens de fallers arran d'aquesta crisi sanitària? S'ha pres alguna decisió per part de les comissions per a intentar mantenir als fallers en aquest any tan difícil (reducció de quotes o alguna postura similar)?

A Borriana tant la Reina Fallera Major, com la Reina Fallera Major infantil i les seues corts, repeteixen en el seu càrrec. Va ser una decisió compartida per tot el món faller que es va veure afectat per no poder celebrar els actes més importants i més emotius de la setmana fallera, per eixe motiu també totes les comissions falleres de la nostra localitat han repetit durant aquest any. Pel que als actes es refereix, com ja he dit abans, la notícia de la suspensió de les falles ens va sorprendre en un acte molt particular de les nostres falles com és la Pleitesia a la Reina Fallera major. De la mateixa manera havíem celebrat bona part dels nostres actes, alguns d’ells multitudinaris, com ara, el pasdoble faller, el sopar homenatge a la reina fallera, l’elecció del ninot indultat, les cavalcades del ninot, l'homenatge als nostres majors, entre d'altres, se'ns va quedar per fer els més importants de la setmana fallera, en la que no vam poder alçar els monuments, ni sentir la música i la pólvora als nostres carrers, ni tampoc celebrar l'acte més emotiu de tots, com és l'ofrena a la nostra patrona.

Lamentablement la crisi sanitària està comportant una crisi econòmica que afecta, d'una manera o altra, a moltes famílies i, per descomptat, a molts membres de comissió, això ha fet que aquestes s'hagen vist afectades i hagen vist reduït el nombre de comissionats, més en un any incert quant a l'evolució de la pandèmia. Davant d'açò, la majoria, de les comissions han establert una reducció important de la quota, mantenint només la part necessària per a poder fer front a les despeses generals que té cada comissió, adaptant-se a la situació de cada una.


IONOV VITALY / SHUTTERSTOCK

Com han actuat les comissions de la seua Junta Local amb els monuments que havien d'haver estat plantats en les falles de 2020? Se'ls ha permés que augmenten amb el pressupost de 2021 les falles de 2020? Què opina vosté referent a això?

Respecte a la inversió de cara a les falles que es plantaran en el 2022, com han actuat les comissions en general? Els han augmentat el pressupost als artistes?

Com valora que la situació que ens trobem puga afectar el gremi d'artistes fallers? Creu que són el sector més afectat dins de la nostra festa?

144 / LES FALLES VAN EMMUDIR / BORRIANA

El primer que es va fer, només la situació sanitària ho va permetre, fou buscar-li una ubicació per a tots els monuments de la localitat, de manera que pogueren buidar-se els magatzems dels diferents artistes fallers (actualment es troben en un magatzem cedit per una empresa de la localitat fins que puguen complir el seu objectiu i siga possible la seua plantada). Pel que fa al pressupost per al 2021, manifestar que, la totalitat de les comissions van poder valorar la conveniència, o no, d'incrementar el pressupost per l'any 2021, optant, per unanimitat, per mantenir el pressupost de l'any anterior, perquè es planten els mateixos monuments que hagueren plantat d'haver-se celebrat les falles l'any 2020.

Respecte a l'any 2022, les diferents comissions han decidit avançar-se i tancar acords en els diferents artistes fallers, de manera que al llarg del 2021 aquests puguen rebre part del pressupost de la falla que plantaran en 2022. Considere que totes les parts implicades han estat conscients de la situació crítica dels artistes, per la qual cosa les diferents comissions han fet l'esforç de seguir amb el pressupost i comprometent-se amb els artistes, per ajudar a aquest sector tan afectat.

Sense dubte, un dels gremis més afectats per la suspensió de les falles han estat els artistes fallers, el fet que tingueren el monument acabat en eixe moment, i no s'haja pogut cremar, ha propiciat que no puguen desenvolupar la seua activitat principal al llarg d'aquest any, la qual cosa suposa un greu perjudici professional i personal que els ha obligat a adaptar-se, però no tots han pogut i, lamentablement, hem vist com alguns grans artistes fallers han hagut de reinventar-se davant la nova situació.


Creu que indumentaristes, pirotècnics, floristes, xarangues, orquestres, etc. podran resistir davant la situació que s'està donant? Les comissions de la seua Junta Local, estan prenent alguna postura per a ajudar a aquests sectors del món faller?

Si no es pogueren celebrar les falles de 2021. Creu que s'haurien de plantar i cremar les falles encara que fora sense públic, perquè tots aquests sectors que hem esmentat pogueren tirar cap endavant?

Parlant de les falles de 2021. Considera que en cas d'haver-hi falles i que es redueixen els actes que es realitzen en elles, es podrien realitzar aquestos únicament amb els representants de cada comissió? Com plantejarien vostés la celebració dels actes de la setmana fallera?

Esperem que la situació canvie com més aviat millor, totes aquestes activitats estan patint les conseqüències de la suspensió, no només de les falles, sinó de totes les festes en cada un dels pobles. Lamentablement són activitats molt vinculades a les falles i sentim un gran pesar per veure la situació que estan passant. El problema és, com he dit abans, que les comissions se sostenen en un pressupost ajustat, per a mantenir-se i no hi ha previsió immediata d'activitats, per la qual cosa resulta difícil poder aportar solució al problema que suporten aquests sectors econòmics. Considere que haurà de ser l'administració la que prenga consciència de la importància de mantenir aquests sectors artesanals vinculats a les nostres festes, a través de les ajudes que els permeta fer front a eixa situació.

Les recomanacions de les autoritats sanitàries i l'experiència ens han demostrat que hem d'evitar les aglomeracions. És cert que les falles són tot el contrari, però també és cert que tots els sectors implicats en la festa estan desitjant trobar la solució que permeta finalitzar un exercici tan difícil. Personalment crec que, en el cas que no es pogueren celebrar les falles del 2021, caldria plantar i cremar les falles, i buscar fer algun tipus d'acte, sense públic o, si poguera ser, en aforament limitat perquè les falleres, cavallers acompanyants i presidentes i presidents, pogueren acomiadar-se d'aquest any.

Com acabe de dir, estem davant d'una situació excepcional i resulta difícil aventurar el què passarà en aquestes falles, com he dit considere necessari poder plantar els monuments per a tornar a manifestar la nostra tradició, tota la resta s'haurà d’estudiar la possibilitat de portar a terme cada un dels actes, adoptant les mesures adequades per evitar el risc del contagi, buscant llocs adequats que permeten mantenir les distàncies de seguretat, tot buscant que es desenvolupen amb totes les garanties. Crec que és important treballar en eixa línia perquè tots els sectors econòmics als quals ens hem referit puguen reanimarse des de dins de la festa.


Creu que seria viable que es lliuraren els premis en streaming i només els representants pogueren estar presents? Quin tipus de format plantejarien vostés en cas que s'arribés a permetre el seu lliurament amb un aforament reduït?

Acceptaria un format d'ofrena només amb falleres majors i presidents? Com es plantegen aquest acte des de la seua junta local en cas que ens deixen celebrar-ho amb aforament reduït?

146 / LES FALLES VAN EMMUDIR / BORRIANA

Tots estem condicionats per la situació sanitària, per la qual cosa pareix difícil poder pensar que es puga fer un acte de lliurament de premis com venia fent-se fins ara. Davant de les limitacions d'aforament, si res no canvia, haurà de pensar-se a substituir l'acte multitudinari, per un acte reduït, la qual cosa haurà d'acompanyarse de la seua retransmissió, crec que les possibles modificacions de l'acte a què estem acostumats s'entendrà per part de tots, ja que s'ha d'evitar el risc i adaptar-se a la situació sanitària del moment.

L'ofrena és l'acte més emotiu de totes les falles, és un conjunt d'emocions que les falleres poden viure d'una manera especial, per això considere important que puguen participar totes les falleres de l'any. Resulta evident que no és el mateix cas organitzar l'ofrena a València que, per exemple, a Borriana, no són els mateixos participants, ni s'ocupa el mateix temps, però no es deu privar a cap fallera de poder ofrenar en el seu any, amb el seu vestit, amb la seua cort, acompanyant a la seua fallera major, així com les corts i dames de la ciutat acompanyant a les nostres reines falleres de Borriana, en tot el sentiment i l'emoció que el moment comporta.


JOAQUIN CORBALAN P / SHUTTERSTOCK RIZAR EL PIXEL / SHUTTERSTOCK

Creu que estan preparades les falles per a fer front a les mesures que se'ns puguen plantejar i poder celebrar les falles de 2021? En aquest cas, com s'imagina que seran les falles del pròxim any quant a actes que es puguen celebrar? Es veuran reunions de fallers en les carpes i revetlles?

L'ofrena és l'acte més emotiu de totes les falles, és un conjunt d'emocions que les falleres poden viure d'una manera especial, per això considere important que puguen participar totes les falleres de l'any

La situació derivada de la pandèmia ens ha superat a tots. Ningú podia preveure alguna cosa semblant, ni en la pitjor pel·lícula de ciència-ficció. En eixe sentit, les falles no estem acostumats, i més, tenint en compte que sempre hem buscat la màxima participació de la gent, tot el contrari del que ara es demana. Però si una cosa sabem fer els fallers, és adaptar-nos a les situacions i reinventar-nos perquè la nostra festa seguisca endavant. Tenint en compte la realitat que estem vivint i que vivim en un constant canvi de normativa, sempre adaptant-se a la situació en què vivim en cada moment, de segur que la gent sabrà comprendre-ho, encara que no siga el mateix i no puguem viure la festa com fins ara la coneixem. Viurem unes falles limitades, amb la il·lusió i el desig de què prompte es puga normalitzar la situació i al més aviat possible puguem tornar a omplir els carrers de gent, on les falleres i el món faller, al costat dels monuments fallers, puguen lluir els seus vestits, acompanyades de la música, les traques, les flors i tot allò que sorgeix del voltant de les nostres festes.


40

Beni Cifuentes

V I C EP R ES I D EN T J U N TA LO CA L FA L L E R A D E BO R R I A N A 2 01 3 - 2 0 21

Com vau rebre la notícia de la cancel·lació de les falles en el vostre municipi?

En quin moment es trobava la plantà dels seus monuments en rebre la notícia? Hi havia alguna falla ja plantada o van poder guardar-les totes?

Què ha passat amb els representants de les comissions de la seua Junta Local? Tornen a ser falleres majors en les pròximes falles? La fallera major de la Junta Local repeteix en el seu càrrec també? Explique'ns quins actes els faltaven per realitzar de la setmana fallera i quins es van quedar sense poder celebrar-se.

Com ha afectat la suspensió de les falles al món faller de la localitat?

Ha disminuït el cens de fallers arran d'aquesta crisi sanitària? S'ha pres alguna decisió per part de les comissions per a intentar mantindre als fallers en aquest any tan difícil (reducció de quotes o alguna postura similar)?

148 / LES FALLES VAN EMMUDIR / BORRIANA

Doncs va ser una notícia impactant, ja que no ens ho podíem creure. La nostra generació no havia viscut mai una cancel·lació de les falles, i eixe fet va impactar molt a la gent.

En el moment de la cancel·lació no n’hi havia cap falla plantada, ni havia alguns remats, això si, però en van poder guardar la totalitat dels monuments.

Els representants repeteixen tots, incloses les Falleres Majors (en Borriana s’anomenen Reines Falleres) i les seues Corts d’Honor. Quan es va anunciar la cancel·lació restava per fer-se la pleitesia infantil, i ja la setmana de falles. Doncs la suspensió ha afectat greument al món faller de la ciutat. Tant en el vessant econòmic, com social, cultural i festiva. La cancel·lació afecta molts sectors socials i econòmics, en ser un poble que viu molt intensament les falles i tot el que elles envolten.

Sí que ha disminuït el cens faller, per desgràcia és una cosa que no s’ha pogut evitar. I això que moltes comissions has baixat les quotes, inclòs alguna ha deixat de cobrar-les. Però com que la situació econòmica està prou malament, no ha sigut suficient per a mantenir el mateix cens que n’hi havia.


Resulta difícil que totes les comissions actuen de la mateixa forma, ja que no totes tenen les mateixes circumstàncies. Ni econòmiques, ni de massa social

Com han actuat les comissions de la seua Junta Local amb els monuments que havien d'haver estat plantats en les falles de 2020? Se'ls ha permés que augmenten amb el pressupost de 2021 les falles de 2020? Què opina vosté referent a això?

Respecte a la inversió de cara a les falles que es plantaran en el 2022, com han actuat les comissions per regla general? Els han augmentat el pressupost als artistes?

RIZAR EL PIXEL / SHUTTERSTOCK

Com valora que la situació que ens trobem puga afectar el gremi d'artistes fallers? Creu que són el sector més afectat dins de la nostra festa?

Es va fer un acord perquè cada comissió actuara de la manera que més bé li resultara dins la seua economia. N’hi ha comissió que ha ampliat el pressupost assignat al monument, però també ni ha que degut a la seua situació econòmica, li ha resultat impossible. La meua opinió personal és que resulta difícil que totes les comissions actuen de la mateixa forma, ja que no totes tenen les mateixes circumstàncies. Ni econòmiques, ni de massa social. Per això pense que les que més bé, econòmicament parlant, són les que haurien d’ampliar el pressupost, i les que van més justes, que intentes poder adreçar la seua comissió.

Em remet a la resposta anterior. N’hi ha comissió que sí que ha pogut ampliar el pressupost i n’hi ha que no.

Doncs el gremi d’artistes evidentment que està afectat. I possiblement és el més afectat percentualment, ja que l’ofici d’artiste faller és únic. Però la realitat és que no és l’únic sector afectat greument per la cancel·lació i la situació que estem vivint. No ens podem oblidar que la festa de les falles és un entramat molt gran per a dir que sols afecta un sector. Pirotècnies, floristeries, joieries, músics, restauració, indumentaristes... tots s’han vist greument afectats (segur que em deixe algú i demane disculpes si és així).


RIZAR EL PIXEL / SHUTTERSTOCK

Creu que indumentaristes, pirotècnics, floristes, xarangues, orquestres, etc. podran resistir davant la situació que s'està donant? Les comissions de la seua Junta Local, estan prenent alguna postura per a ajudar a aquests sectors del món faller?

Si no es pogueren celebrar les falles de 2021. Creu que s'haurien de plantar i cremar les falles encara que fora sense públic, perquè tots aquests sectors que hem esmentat pogueren tirar cap endavant?

Parlant de les falles de 2021. Considera que en cas d'haver-hi falles i que es redueixen els actes que es realitzen en elles, es podrien realitzar aquestos únicament amb els representants de cada comissió? Com plantejarien vostès la celebració dels actes de la setmana fallera?

Creu que seria viable que es lliuraren els premis en streaming i només els representants pogueren estar presents? Quin tipus de format plantejarien vostés en cas que s'arribés a permetre el seu lliurament amb un aforament reduït?

150 / LES FALLES VAN EMMUDIR / BORRIANA

Crec que els que més difícil ho tenen són les empreses dedicades a la pirotècnia i indumentària, ja que són més “exclusives” de les festes en general i de la festa fallera en particular. I ara mateix per desgràcia, festes no hi ha a cap lloc.

Seria el més ideal, però caldria que buscar la fórmula, ja que ara mateix, en les restriccions que estem patint, trobe difícil que deixen plantar els monuments i al mateix temps es puga controlar que la gent no s’amuntone. Haurien de reunir-se totes les parts implicades i buscar la millor manera de poder portarho a terme.

Doncs no és impossible però és difícil, ja que eixa decisió deixaria fora de la festa a la gran part de la massa social, tant de les comissions com de la població. I al final la festa la formem tots, representants oficials, fallers de comissió, gent del poble... Demanar a un faller que facilita amb la seua quota que la seua comissió es mantinga i puga continuar el dia a dia normal, que no vaja a un acte, ho veig un poc complicat.

Les noves tecnologies permeten que això siga possible, i si arribara el cas que no quedara altre remei que ferho d’eixa forma, no és mala idea.


Ara mateix, en les restriccions que estem patint, trobe difícil que deixen plantar els monuments i al mateix temps es puga controlar que la gent no s’amuntone

Acceptaria un format d'ofrena només amb falleres majors i presidents? Com es plantegen aquest acte des de la seua junta local en cas que ens deixen celebrar-ho amb aforament reduït?

Creu que estan preparades les falles per a fer front a les mesures que se'ns puguen plantejar i poder celebrar les falles de 2021? En aquest cas, com s'imagina que seran les falles del pròxim any quant a actes que es puguen celebrar? Es veuran reunions de fallers en les carpes i revetlles?

Jo crec que seria una decisió difícil i polèmica, perquè l’ofrena és tradicionalment l’acte en el qual més gent participa, tant en la mateixa ofrena com de públic.

Els fallers tenim de bo que estem preparats per a tot el que calga, per tant qualsevol mesura que ens proposen segur que la podem dur a terme i inclòs millorar-la. Quant a com m’imagine les falles del 2021, puix igual soc un poc il·lús, però jo me les imagine com sempre, i no m’agradaria res més que poder-les celebrar com sempre hem fet.

MIKEL DABBAH / SHUTTERSTOCK

Les reunions de fallers en carpes i revetlles dependran del que les autoritats marquen en eixe moment.


41

Vicente Julio Muñoz Llorca P R ES I D EN T J U N TA LO CA L FA L L E R A D'A L Z I R A 2 0 0 9 - 2 01 7

Com vau rebre la notícia de la cancel·lació de les falles en el vostre municipi?

En quin moment es trobava la plantà dels seus monuments en rebre la notícia? Hi havia alguna falla ja plantada o van poder guardar-les totes?

Què ha passat amb els representants de les comissions de la seua Junta Local? Tornen a ser falleres majors en les pròximes falles? La fallera major de la Junta Local repeteix en el seu càrrec també? Explique'ns quins actes els faltaven per realitzar de la setmana fallera i quins es van quedar sense poder celebrar-se. Com ha afectat la suspensió de les falles al món faller de la localitat?

Ha disminuït el cens de fallers arran d'aquesta crisi sanitària? S'ha pres alguna decisió per part de les comissions per a intentar mantindre als fallers en aquest any tan difícil (reducció de quotes o alguna postura similar)?

Com han actuat les comissions de la seua Junta Local amb els monuments que havien d'haver estat plantats en les falles de 2020? Se'ls ha permés que augmenten amb el pressupost de 2021 les falles de 2020? Què opina vosté referent a això?

152 / LES FALLES VAN EMMUDIR / ALZIRA

En molta desil·lusió, per a mi la notificació de l'anul·lació va ser molt tardana, provoca molta desil·lusió.

Retardarem la plantà pels rumors existents i per això no es tragueren al carrer, En Alzira se sol plantar menys tard, la entrega de premis és el dia 16.

Tant en J L F com en les 35 comissions que formen la mateixa, han repetit el càrrec. En una sols paraula FATAL, puix ens afecta a tots, falles, restauració, floristeries, pólvora, etc., amb tot comprat, causant el seu mal econòmic, havia d'haver-se suspés abans.

Aquest any es mantindran pràcticament els censos, per la reducció de costes, però si el pròxim exercici, tampoc es pogueren plantar, sí que hi hauria un descens elevat, que podria dur a desaparéixer alguna comissió.

Per la existència del cens faller, cal mantindre el monument, per a poder rebaixar els costes dels monuments o poder mantindre-ho, n’hi ha molts fallers i no fallers que estan passant-ho mal econòmicament.


JOAQUIN CORBALAN P / SHUTTERSTOCK

En una sola paraula, FATAL, puix ens afecta a tots, falles, restauració, floristeries, pólvora, etc., amb tot comprat, causant el seu mal econòmic, havia d'haver-se suspés abans

Respecte a la inversió de cara a les falles que es plantaran en el 2022, com han actuat les comissions per regla general? Els han augmentat el pressupost als artistes?

Com valora que la situació que ens trobem puga afectar el gremi d'artistes fallers? Creu que són el sector més afectat dins de la nostra festa? Creu que indumentaristes, pirotècnics, floristes, xarangues, orquestres, etc. podran resistir davant la situació que s'està donant? Les comissions de la seua Junta Local, estan prenent alguna postura per a ajudar a aquests sectors del món faller?

Si no es pogueren celebrar les falles de 2021. Creu que s'haurien de plantar i cremar les falles encara que fora sense públic, perquè tots aquests sectors que hem esmentat pogueren tirar cap endavant?

Com ja he dit abans n'hi ha que han firmat la del 2022, i les mensualitats es pagaran en dos anys. S'ha pres la decisió de cremar-les-en el 2021, però per ajudar als artistes, la secció d'especial prengueren la decisió, de començar a pagar les mensualitats dels monuments del 2022.

Hui en dia i per allò que es veu en futur, no, són molts sectors implicats, indumentaristes, músics, pólvora, etc.

Estarà complicat, segons se tots han cobrat l’exercici 2020, però les mateixes falles heu tenen complicat, que també necessiten ajudes, s'han de mantindre lloguers, llum, segurs, l'ajuda pot vindre en firmar pel pròxim exercici i si se celebra, tenen treball assegurat.

Tot no és plantar i cremar-les, haurem de fer-nos càrrec de controlar a la gent o serà molt complicat i dins de cada comissió n´hi han diferents opinions, la de cremar sols el monument, no és la més desitjada. L'atur aplegarà a xifres molt elevades i com he dit abans serà complicat mantindre't en la Falla, tindrem altres problemes i caldrà prioritzar.


JOAQUIN CORBALAN P / SHUTTERSTOCK

Parlant de les falles de 2021. Considera que en cas d'haver-hi falles i que es redueixen els actes que es realitzen en elles, es podrien realitzar aquestos únicament amb els representants de cada comissió? Com plantejarien vostés la celebració dels actes de la setmana fallera?

Creu que seria viable que es lliuraren els premis en streaming i només els representants pogueren estar presents? Quin tipus de format plantejarien vostés en cas que s'arribara a permetre el seu lliurament amb un aforament reduït?

Acceptaria un format d'ofrena només amb falleres majors i presidents? Com es plantegen aquest acte des de la seua junta local en cas que ens deixen celebrar-ho amb aforament reduït?

Creu que estan preparades les falles per a fer front a les mesures que se'ns puguen plantejar i poder celebrar les falles de 2021? En aquest cas, com s'imagina que seran les falles del pròxim any quant a actes que es puguen celebrar? Es veuran reunions de fallers en les carpes i revetlles?

154 / LES FALLES VAN EMMUDIR / ALZIRA

La meua opinió, uns certs actes si, però si la comissió no pot participar en res, com poder acudir als casals, que no se celebrara cap acte. Cal mirar al futur, els fallers del pròxim any, no es donarien d'alta si sols van a poder anar els representants.

És molt complicada la solució, podria fer-se la entrega als representants, però la comissió veure per TV i no poder participar de l´alegria ni del monument, pot fer més mal que bé a les comissions, poden pensar que si es fa un any, perquè no seran més, aleshores que pinten en la festa.

De la manera que la celebrem en Alzira no tindríem problema de poder ofrenar tota la comissió, es podria fer en dos dies, el problema seria controlar als ciutadans que la volem gaudir.

Hi haurà comissions que per cens i casal si, altres els serà impossible complir la normativa de seguretat.



42

Martin Leal Yubero

P R ES I D EN T D E J U N TA LO CA L FA L L E R A D E TO R R E N T 2 01 5- 2 01 7

Com vau rebre la notícia de la cancel·lació de les falles en el vostre municipi?

En quin moment es trobava la plantà dels seus monuments en rebre la notícia? Hi havia alguna falla ja plantada o van poder guardar-les totes?

Què ha passat amb els representants de les comissions de la seua Junta Local? Tornen a ser falleres majors en les pròximes falles? La fallera major de la Junta Local repeteix en el seu càrrec també? Explique'ns quins actes els faltaven per realitzar de la setmana fallera i quins es van quedar sense poder celebrar-se.

Com a president d'una comissió, va ser la pitjor notícia que podria rebre, només podria pensar en com estarien les meues falleres majors i el meu president infantil i per descomptat tota la meua comissió, també em podria imaginar com estarien les Falleres Majors de Torrent i les seues respectives corts d'honor, quin desastre per a tots.

A la planta estàvem ja esperant els camions amb el monument, en rebre la notícia anul·lem el transport i tot el que comporta. Sí, ja hi havia monuments als carrers de Torrent, es van haver de tapar i esperar a decidir que fer, quin desastre.

Per als representants va ser una notícia fatal a dos dies de la planta. Les falleres majors per descomptat que continuen vigents per a l'any vinent. El meu càrrec com a president també continua electe per a l'any pròxim. Els actes pendents dels representants són la planta amb el sopar, trasllat de la verge, ofrena, recollida de premis, despertaes, cercaviles, operació quilo, LA CREMÀ.

156 / LES FALLES VAN EMMUDIR / TORRENT


A la planta estàvem ja esperant els camions amb el monument, en rebre la notícia anul·lem el transport i tot el que comporta

Com ha afectat la suspensió de les falles al món faller de la localitat?

Ha disminuït el cens de fallers arran d'aquesta crisi sanitària? S'ha pres alguna decisió per part de les comissions per a intentar mantindre als fallers en aquest any tan difícil (reducció de quotes o alguna postura similar)?

Com han actuat les comissions de la seua Junta Local amb els monuments que havien d'haver estat plantats en les falles de 2020? Se'ls ha permés que augmenten amb el pressupost de 2021 les falles de 2020? Què opina vosté referent a això?

És la pitjor notícia que se li podria donar a un faller/a i a una Ciutat com Torrent, que és fallera fins a la medul·la, hi ha hagut un buit enorme i una tristesa aclaparadora en tot el que es refereix a aquest món que tant estimem des que naixem fins que morim. La suspensió de les falles a Torrent a sigut la pitjor notícia que es podia a veure donat per al món faller, hi ha molts negocis i persones vinculades amb aquest món i que viuen gràcies a les falles i que ara estan en una situació horrorosa.

Per descomptat que ha disminuït el cens faller, com tota la resta i qualsevol festa, de qualsevol Ciutat, també cal reinventar-se perquè al faller li siga més còmode o més econòmic, poder mantindre's en la falla, nosaltres en la Falla Zaragoza Parc Central, de Torrent, hem llevat 7 mesos de quotes i no tenim loteria en tot l'any, hem fet algunes activitats per internet per a tenir sobretot cens infantil actiu que és el futur de les FALLES.

La junta local de Torrent al costat de les falles ha decidit plantar els monuments 2020 en el 2021 (si la pandèmia ho permet) i mantindre en tot moment els pressupostos establits en el 2020 i així tots tindre les mateixes condicions.


JOAQUIN CORBALAN P / SHUTTERSTOCK

Respecte a la inversió de cara a les falles que es plantaran en el 2022, com han actuat les comissions per regla general? Els han augmentat el pressupost als artistes?

Com valora que la situació que ens trobem puga afectar el gremi d'artistes fallers? Creu que són el sector més afectat dins de la nostra festa?

La inversió per al 2022 jo la tinc prou clara, simplement cal complir amb el reglament i ser molt coherents amb la situació que travessem i no tiren en cap situació la casa per la finestra i pensar més en el faller que és el que suporta els pagaments mensuals i que sense aqueix faller no existirien nostres tan benvolgudes falles.

Aquesta situació al gremi faller clar que l'afectarà, però crec que és una decisió prou encertada, ja que els mantindrà actius durant els dos exercicis no com a altres sectors que es veuran parats en diversos anys, segur que alguns tallers hauran de tancar o inventar una nova manera de treballar i fins i tot fer coses noves, no sé, és molt complicat, però sempre se'ls tirarà una mà, això donem-ho per assegurat.

Creu que indumentaristes, pirotècnics, floristes, xarangues, orquestres, etc. podran resistir davant la situació que s'està donant? Les comissions de la seua Junta Local, estan prenent alguna postura per a ajudar a aquests sectors del món faller?

158 / LES FALLES VAN EMMUDIR / TORRENT

Si crec que serà un dels sectors més afectades, però com d'altres, indumentaristes, floristes, pirotècnica, restaurants, etc. Tots van a ser abocats fins i tot al tancament dels seus negocis, però pense que com les falles que ressorgeixen de les seues cendres, tot el vinculat amb les falles ressorgirà i amb veu alta direm que som ací de nou i d'ací una pandèmia no ens tirarà.

Serà molt difícil que tots aguanten la situació en la qual ens trobem és molt dur, per a uns serà diferent que, per a uns altres, però pense que entre tots podem ajudar-nos i subsistir a tota aquesta situació, tan greu en la que ens trobem. Des de junta local i les falles li hem sol·licitat a l'ajuntament algunes subvencions per a poder ajudar indirectament als sectors més importants del món faller i aquestes propostes ja s'estan portant acabe des de totes les comissions falleres i junta local de Torrent.


Aquesta situació al gremi faller clar que l'afectarà, però crec que és una decisió prou encertada, ja que els mantindrà actius durant els dos exercicis

Si no es pogueren celebrar les falles de 2021. Creu que s'haurien de plantar i cremar les falles encara que fora sense públic, perquè tots aquests sectors que hem esmentat pogueren tirar cap endavant?

Pense que, per solidaritat, amb aquests sectors i veient el que està esdevenint, crec de debò que podem tindre unes falles amb els actes i moments mínims, per respecte i seguretat a les nostres falleres majors i falleres majors infantils. Sí que crec que en el 2021 podem tindre unes falles i a més crec que ho necessitem, per a que seguisca el curs de la vida i anar tancant unes pàgines i obrint altres.

Parlant de les falles de 2021. Considera que en cas d'haver-hi falles i que es redueixen els actes que es realitzen en elles, es podrien realitzar aquestos únicament amb els representants de cada comissió? Com plantejarien vostés la celebració dels actes de la setmana fallera?

Per descomptat que amb públic fent respectar les normes de seguretat, a ningú se li pot prohibir res si les compleix.

Jo estudiaria diversos escenaris abans de consolidar un, ja que tot dependrà de l'estat de confinament i les normes de sanitat que estiguem, arribat el moment i de no poder fer actes amb tots els fallers/as els portaria acabe amb solo els representants. Jo primer ho plantejaria amb tots els fallers, però fent-ho en més dies o en diferents horaris per a disminuir tant el publique com les persones que isquen en aquest acte.


160

/ LES FALLES VAN EMMUDIR / TORRENT


JOAQUIN CORBALAN P / SHUTTERSTOCK

Clar que estem preparats, les falles és un col·lectiu camaleó, s'adapta a qualsevol situació ràpidament

Creu que seria viable que es lliuraren els premis en streaming i només els representants pogueren estar presents? Quin tipus de format plantejarien vostès en cas que s'arribés a permetre el seu lliurament amb un aforament reduït? Acceptaria un format d'ofrena només amb falleres majors i presidents? Com es plantegen aquest acte des de la seua junta local en cas que ens deixen celebrar-ho amb aforament reduït?

Jo intentaria fer un acte en diferents franges horàries del dia i del nombre de falles de la ciutat, en la qual es fera ofrena i lliurament de premis en el mateix acte. Si es poguera fer els actes amb capacitat reduïda, és perquè no es pot fer amb tots els fallers, però primer dividiria les falles en 3 grups i en 3 franges horàries per a no tindre ni molt de públic ni molta gent en aquest acte, per a poder portar-ho endavant i sempre complint amb les normes sanitàries.

Creu que estan preparades les falles per a fer front a les mesures que se'ns puguen plantejar i poder celebrar les falles de 2021? En aquest cas, com s'imagina que seran les falles del pròxim any quant a actes que es puguen celebrar? Es veuran reunions de fallers en les carpes i revetlles?

A Torrent els actes es proposen i s'aproven en assemblea de Presidents i en aquest acte arribaríem a un acord entre tots i el millor per a tots.

Clar que estem preparats, les falles és un col·lectiu camaleó s'adapta a qualsevol situació ràpidament i és més amb molta força, els actes del 2021 se celebraren segons la normativa vigent en aqueix moment, però si es pot se celebraren, no el dubte. M'imagine que els actes seran bastant deslluïts i amb un comportament exemplar per part dels fallers i complint totes les normes de seguretat. Les reunions es faran com es puguen, presencialment o telemàticament, estem preparats per a això i molt més. Les revetles hauran d'esperar i els menjars, sopars, etc. actes com aquests són els que es quedaren per fer, ja que això necessita aglomeració i que es puguen reunir moltes persones en un mateix lloc.


Falles iany un ex trany



Salutació president Jorge Caballero i Rams Aquest any 2020 ha suposat un any de moltes emocions i sentiments. La crisi del coronavirus ens ha situat davant d'un repte, la nova situació creada ens ha fet actuar des de la prudència i el civisme, evitant els moviments i aglomeracions tan freqüents en la nostra Festa. No va poder ser com ens haguera agradat a tots. Un record a totes aquestes persones que lamentablement ens han deixat i molt ànim a les famílies i persones afectades durant aquesta pandèmia. Agraïsc la compressió i la paciència de tots els fallers, socis i col·laboradors afectats per la decisió tan complexa d'haver de suspendre les falles així com el suport rebut durant tot aquest exercici en el qual la incertesa de tot el que puga ocórrer no ha fet que s'apague la nostra passió per les falles... Moltes ,moltes gràcies. És el meu desig mantindre la il·lusió de tornar prompte a la nostra festa que tant anhelem i que amb aquesta il·lusió continuem donant exemple de responsabilitat i bon fer, perquè les falles SOM FESTA I SOM CULTURA. A Tamara, la nostra fallera major, Aroa i Erika, les nostres representants infantils, dir-vos que ha sigut una satisfacció i una alegria compartir tants moments junts, l'amor per la nostra festa, per les nostres tradicions i per la Rodrigo. Us desitge unes festes falleres excepcionals en les quals puguem gaudir amb la intensitat i il·lusió que ens caracteritzen , que tornem a omplir els carrers de pólvora, color i música. Mantinguem viu l'esperit faller!!!! Una salutació, el vostre president.

164 / FALLES I UN ANY EXTRANY / SALUTACIÓ PRESIDENT


Executiva Vicepresident Primer Oscar Casado i Lanero

Del. Igualtat/Obres Socials Esther Puentes i Garrido

Vicepresident Segon José María Madrid i Giménez

Del. Monument Andrés Alcaraz i Asensio

Vicepresidenta Tercera Mar Bruno i Rubio

Del. Transports Diego Cuadrado i Gil

Vicepresidenta Cuarta Inés Tejada i Lara

Del. Incidencies Alejandro Collado i Soria

Del. Casal Gabriel Collado i Soria Lourdes Roig i Pérez Inés Monis i Viega

Vicepresident Quint José Vicente Herranz i Comeche

Del. Socis Tamara Rosell i Canet

Del. Comunicació María Miñana i Ruíz

Vicepresidenta Sisena Patricia Burgos i Sayas

Del. Publicitat Laura Piqueras i Moreno Roberto Guiñon i Cebrián Cristina Plumed i Pérez

Del. Relacións Institucionals Rafael Burgos i Oliver

Secretaria Natalia González i Murciano Salvador Sebastián i Latorre Tresoreria Paula Dolz i Boria Loteria Isabel Sebastián i Latorre Del. Cultura Laura Martínez i Puente María Miñana i Ruíz María Jose Macian i Torrecillas Del. Esports Álvaro García i Rus Diego Cuadrado i Domínguez Del. Infantils Mari Carmen Alcaide i Bronchal Isabel Raygal i Bru Ana Martínez i Fernández Paola Gómez i Pérez Del. Presentació Melania Plazas i Jordán Anaïs García i Benavent

165 / FALLES I UN ANY EXTRANY / EXECUTIVA

Del. Medi Ambient Adrián San Antonio i Abad Carla Rubio i Sobrino Del. Festejos Soledad Pérez i García María Ángeles González i García Del. Ornamentació Alfredo Tejada i Pino Del. Llibret Laura Madrid i Casado Joaquín García i Belmonte Miguel Giménez i Rodríguez Gabriel Collado i Soria Del. Pirotecnia Adrián Spencer i Sayas Del. Cavalcades Aurora Lara i Fernández Elena Sobrino i Belinchon Del. Carrossa Manolo Marco i Díaz

Del. Playbacks Aurora García i Méndez Inés Gaspar i Trujillo Del. Escenografia Antonio Gómez i Pérez


Comissió Abab i Susierra, Raquel Abad i Piñeiro, Oscar Adam i Sayas, Borja Agües i Rosado, Rubén Akba i Herrero, Blanca Ipek Alcañiz i Díaz, Alan Alcázar i Narváez, Ángela Alonso i Navazo, Juan Luis Alonso i Zalvez, Isabel Antonino i Cuenca, Alberto Aparicio i Del Saz, Selene Aparicio i Guirado, Anaïs Argilés i Lorente, Juan Carlos Argilés i Ruíz, Sonia Arocas i Pascual, Sandra Arocas i Pérez, Francisco Fermín Ávila i Ariño, María Aznar i Alonso, Paola Barquero i Barquero, Susana Barreda i Escriba, Andrea Bautista i Garrido, Ernesto Biosca i Mérida, Mª Luisa Bujeda i Besé, Marta Caballero i Pérez, Mar Cámara i Zapater, Ana Canet i Pellus, Mª Luisa Carrió i Sanz, Victoria Casado i Monis, Alba Cebrián i Ruíz, Eva María Chinchilla i Bonaque, Cristina Cortes i Sánchez, Marta Cuadrado i Domínguez, Beatriz Del Río i García, Leticia Díaz i Llueca, Jose Manuel Domingo i Navarro, Juan Carlos Domínguez i Martínez, Mª de los Ángeles Escriba i San Rafael, Carolina Espinosa i Álvarez, Eva María Fernández i Sánchez, Esther Fernández i Serrano, Elisabeth Ferrer i Cabo, Noelia Fortea i Navarrete, Silvia Fortea i Ruíz, Emilio García i Belmonte, Carmen García i Canas, Lourdes García i Lafont, Raúl

166 / FALLES I UN ANY EXTRANY / COMISSIÓ

García i Pérez, Gala García i Roig, Gael García i Rus, Ángel García i Salvador, María Dolores Garrido i Barquero, Celia Garrido i Barquero, Ángela Garrido i Barquero, Lucia Gaspar i Trujillo, Alicia Gil i Gil, Pau Giménez i Alcalá, Héctor Giménez i Llamas, Francisco Giménez i Madrid, Román Giménez i Rodríguez, Francisco Giménez i Villarroya, Francisco Giménez i Villarroya, Adrián Gómez i Barragán, Antonio Gómez i Herrero, Jennifer González i García, Mª José González i Jordán, Timoteo González i Jordán, Begoña Granero i Rojo, Cristina Granero i Rojo, Pablo Hellín i Carrizosa, Raquel Herranz i López, Octavio Herranz i Monge, Ángela Herranz i Monge, Octavio Herrero i Crespo, Inés Herrero i Crespo, Mercedes Herrero i Crespo, Mª Rosa Huguet i Díaz, Susana Iglesias i Fernández, Alex Iñiguez i Hermosilla, Daniela Isach i Cuenca, Antonio Lacasa i Estruch, Francisco Lacasa i González, Carla Lázaro i Peña, Eva Llueca i Juesas, María del Mar López i Cámara, Francisco López i Chinchilla, Verónica López i Ruiz, Carla López i Rus, Javier López i Tamarit, Ramón López i Vicente, Constantino Manzaneda i Diago, Virgilio Manzaneda i García, Christian

Marco i Torrente, Belén Marín i Amores, Rosario Marques i Fernández, Natalia Martín i Lozano, Sergio Martín i Mico, Raquel Martínez i Martínez, María Jesús Marzo i Burgos, Victoria Merlos i Boria, Juan Pablo Miret i Flors, Vicente Miret i Herrero, Jaume Molcut i Purdescu, Marina Irina Monge i Martínez, Eva Monserrat i Ortiz, Manuel Vicente Montañana i Escriba, Ainhoa Mulet i Llamas, Tania María Narváez i Martí, Mº José Navarrete i López, Elena Navarro i Esteban, María Navío i Martínez, María Parra i Cabrera, Bartolomé Pascual i Giménez, Francisca Pellus i Colas, María Ángeles Peñalba i Medina, Marta Peñalba i Punter, Eva Pérez i Berná, Miguel Ángel Pérez i Herrero, Marta Pérez i Parras, Ana Pérez i Remiro, David Jairo Pérez i Requena, Rebeca Pinazo i González, Ainhoa Pinazo i González, Adrián Pinazo i Rodríguez, Jose Antonio Piñeiro i López, Mireya Polo i Alonso, Ángel Polo i Marín, Esteban Polo i Marín, Aroa Pozo i Anreus, Jairo Ramiro i Martínez, Jose Ramos i Olmos, Arantxa Ripoll i Sánchez, Víctor Manuel Ripoll i Sesé, María Rodríguez i Sánchez, Anais Roig i Pérez, Minerva Rojas i Calatrava, Rubén Rojo i Cantero, Mª Jose Romero i González, Rosa


Comissió a perpetuïtat Romero i González, Jose Miguel Rosado i Gash, Virginia Ruiz i Cervantes, Sonia Ruiz i Escriba, Sheila Ruiz i Escriba, Melanie Rus i López, Ana Belén San Antonio i Abad, Lidia San Antonio i Algora, Julián Sánchez i Bermejo, Estela Sánchez i López, Cristina Sánchez i Ocaña, Alberto Sánchez i Ocaña, Francisco Javier Sánchez i Rosillo, Manel Sánchez i Villar, Alberto Sandoval i Martín, Natalia Sanz i Ruíz, Marta Sarasa i Huici, Leire Sayas i Martínez, María Vicenta Serra i Torres, Rosa Serra i Torres, Fernando Sesé i Calvo, Ana Sesé i Morales, Olga Sesé i Ruiz, Cristóbal Tomás i Calero, Alicia Torrent i Cócera, Iris Torrente i López, Minerva Tortajada i Borras, Jorge Tur i Jurado, Noelia Urbano i Rivera, Miguel Ángel Urbano i Ruiz, Miguel Ángel Valero i Escriba, Carlos Vicente i Punter, Ernesto Villar i Armero, María del Mar Villarroya i Martínez, María Isabel Vitoria i Cuadau, Beatriz Zorrilla i Benedi, Iván

President d'honor César Augusto Sanz i Faus Padrina Carmen Martínez i Bernat President Vicente Rodríguez i Cabañas Vicepresidents Ramón Mejías i Sancho Francisco Rosell i Serrano Secretari Juan Jordán i Burgos Vocal Julio Juan i Franco Fallera Major Asunción Villuenda i Martínez Cort d'honor Dolores Sebastià i Sebastià Consuelo Aguilar Manolita Martínez i González Lali Sánchez i Alcázar Angelita Jordán i Blasco

Socis d'honor


Fallera Major Tamara Rosell i Canet

Ja conclou esta vesprada d’estiu, el sol, ja anuncia que es va al llit, i amb els últims rajos, deixa el caliu, per donar la benvinguda a la nit. Més hui eixa nit fosca s’il·lumina, perquè un estel li dona claror, ja que vol veure a la seua nina, complir una de les grans il·lusions, al ser proclamada com regina, al ser proclamada com la major. Eixe estel serà la teua guia, observant-te des del més alt del cel, perquè hui arriba per fi el dia, que compleixes el teu gran anhel. Més el temps saps que mai es para, i han passats dies, hores i minuts, fins que a la fi el rellotge marcara, el que des de sempre havies volgut, ficar-te eixa banda Tamara, de la falla on has crescut. Doncs com al rellotge d’arena sempre hi ha una tensa espera, però ha valgut la pena, per complir la teua quimera.

Quimera que una nina contava, des de feia molt de temps, puix dins del seu cor la portava, mentre que anava creixent, i que al seu cap la madurava, esperant a este moment. Moment per destapar ta essència, deixant brollar el teu perfum, demostrant amb ta presència, l’amor que tens pel nostre escut. Eixe escut gravat a foc, com a bona valenciana, fa que el teu rostre gojós, brille amb la llum i la flama, puix tothom està orgullós de la nostra sobirana. Com de la subtil flor de l’azahar, que brolla a l´hort dels tarongers, has brollat per comandar, a este gran grup de fallers. Vola com volen els ocells, fins on et deixe la imaginació, per dibuixar amb un pinzell el que t’ixca de dins del cor perquè eres Tamara Rosell de Rodrigo, la Fallera Major. GA BY C O L L A DO

168 / FALLES I UN ANY EXTRANY / FALLERA MAJOR



Monument gran El Gran Show A RT ISTA / ERIK MA RTÍNEZ I M O N C H O C RÍTICA / GA BY C OLL A DO I TO N I IS AC H

Rematada i cos central Senyores i senyors, xiquetes i xiquets el circ ja ha aplegat a la ciutat, amb un fum de numerets i històries molt especials.

Amb l’objectiu de la diana o amb les cartes de la sort, traurem en aquesta falla allò que ens provoca estupor.

Per fi ha arribat el moment de les actuacions més esperades, i amb aquest pallasso vorem rialles i també galtades.

I no oblidem el barret de copa alta ni tot allò que dins amaga, que si algú del poble “la caga” haurà d’eixir a la falla.

Contrarematades

Les tres vedettes volen guanyar molts diners

El Presentador de la funció

Com al musical de Priscilla dalt de la falla hi ha tres vedettes, que ballen de forma tranquil·la perquè han assegurat els diners.

Igual que un famós humorista amb qui compartia el seu cognom, Dario, el cap socialista serà qui presente la funció.

S’han ficat la corona a mida després dels càrrecs atorgats, encara que Esquerra Unida no haja obtinguts bons resultats.

Ell sols mou la seua boca i entren les titelles a escena, Macario serà Sotoca i Monchito serà Carrera.

Veiem al mig ben alçada a Sampedro que vol cantar, però Rovira no té prou clara la lletra de “I will survive”.

L’Elefant rescatat del Bioparc

A Roser la trobaran darrere pujant a l’AVE cap al congrés, allí si que farà bones peles guanyant més que a l’Ajuntament.

170 / FALLES I UN ANY EXTRANY / MONUMENT GRAN

Amb aquest elefant que veiem hem volgut poder representar, al que “l´artista” Alex Oliver ens va deixar sense plantar. No va arribar a la nostra plaça se’l va deixar al Bioparc, i té collons el carabassa, d’una denúncia presentar.



Este Mico pujà al cel i ha baixat a la terra

El Fakir de Federació

El trapezista esportista

Ha unflat tant els globus el mico que li han començat a explotar, això li ha passat a Kiko als comicis electorals.

Este home pareix que no es crema i per la boca està tirant foc, no sabem quin es el problema a les eleccions de FEDERACIÓ.

Vola al cel el gran trapezista que té un cognom que és prou graciós, Raro, que no pareix esportista, l’ han fet d’esports, el regidor.

Li agradava vore tot des de dalt tenia molt bona perspectiva, i els egos li van tindre que baixar tant el PSOE com Iniciativa.

I és que per segon any consecutiu s’havien quedat desertes, per això el fakir, Jaime Gil va tindre les portes obertes.

Si es fica el seu punt de partida el que han fet els predecessors, mai tindrem acabat en la vida, el tan necessitat pavelló.

ESCENA 1 En la corda fluixa

ESCENA 3 La Bruixa Gloria, farà història

Ja feia temps que aquesta dona bella i de complexió forta, se la jugava sense lona podent acabar mig morta.

Tenim a la bruixa Gloria que el seu futur va a endevinar, diu que ella farà història al govern de la nostra ciutat.

I aquesta situació de perill ara la plorem tots, i allò que només era un risc ara és ja una defunció.

I és que com tot en aquesta vida més val caure en gràcia que ser graciós, ascendí com l’espuma a la llista a les passades eleccions.

Maleit siga el temporal i també tal abandonament, que s’han carregat el “Pantalà” davant la passivitat de molta gent.

Li van a pujar la llum a aquesta jove xica, pel trifàsic que ha tingut per entrar en la política.

És moment ara de fer pinya Costes, Ajuntament i veïnat, i arreglar part de la nostra vida del nostre poble i el seu passat.

Pareix que estiga en la Parra però algú molt be l’assessora, i al càrrec amb força s’agarra pel suport de la progenitora.

ESCENA 2 El forçut dels musicals

ESCENA 4 Els pallassos de la tele

Veiem els músculs del gran forçut que s’ha llevat la samarreta, com moltíssims joves que han vingut al nostre poble enguany de festa.

Hi havia una vegada un circ... cantaven els pallassos de la tele, també la canten els partits que a dia de hui ens governen.

Tenim música Indie i Rock a un bon grapat de concerts, Music Port Fest i Festardor al costat de la nau de tallers.

La frase de: “Com estan vostès?” la cantaven abans dels comicis, i ara que ja estan al govern, diuen que ens donen per l’orifici.

Però molt en conte no tingueren tota la gent que arribava, i un espai ridícul reservaren per a la zona d’acampada.

“Hola don Pepito, hola don José”, es cantaven Tarazona i Gil, donant-se-la molt contents, de que guanyaria Compromís.

Feren curts de dutxes i banys a l’alternatiu campament, convertint en un pipi-can totes les places i carrers.

També sonava amb destresa, “la gallina turuleca”, de Miliki ha fet Muniesa enfonsant als de la dreta.

172 / FALLES I UN ANY EXTRANY / MONUMENT GRAN


ESCENA 5 Ens toca passar pel cércol

ESCENA 7 La dona barbuda

Aquest feroç lleó indomable pel cércol ens vol fer passar, com el nostre volgut alcalde que els pressupostos vol prorrogar.

Si la funció es celebra en El Port aquesta artista és molt ben rebuda, li diuen Maria de la Segregació o també la dona barbuda.

Més vegades ja ha succeït pareix que una costum s’ha fet, tant se val qui governe ací Compromís, PSOE o el PP.

Tanmateix si el circ s’atura a Sagunt s’ha de suspendre el numeret, ja que aquells espectadors tiren fum i no la volen per a res.

I és que com passa des de fa temps pels diners, a cap acord han arribat, a Sagunt més que un Ajuntament tenim la cabina dels germans Marx.

Però la dona és forta i cabuda i la seua barba deixa créixer, que anem a fer... li va la moguda i no té intenció de desaparéixer!

La part contractant de la primera part com Groucho a Harpo ja li va dir, pareix que no els arriba a quadrar a la majoria dels nostres edils.

Serà que la realitat de la ciutat és així per tant que cadascú jutge per si mateix, i que pense cada vegada que ve el circ si es munta a la platja o al castell.

ESCENA 6 Açò és VOX populi

ESCENA 8 L’ADN de l’home bala

Aquest pallasset poc solidari no vol espentar a la trapezista, serà el de les lletres del diccionari que s’ha presentat a cap de llista.

I continuem amb altra actuació d’allò més difícil encara, un home que ix del canó i s’estavella contra la façana.

La xica que ho tenia prou clar sota el columpio s’ha assegut, igual que cap partit vol jugar amb este jovenet a Sagunt.

Abelleira i el seu partit així va acabar a les eleccions, ben fotut i malferit i sense cap representació.

S´ha quedat l´últim de la fila i es meneja poc com un mimo, pareix que no juguen amb Vila ni Muniesa, ni Montesinos.

Tal volta l’ADN Morvedre no siga de repetir, de moment que s’acostume a perdre i ja vorem si torna a eixir.

No es deixen ni les nines ni els clips ni el baló ni la bicicleta, tots volen quedar-se el poc pastís que li queda enguany a la dreta.

Igual sort va tindre el fugitiu que va allunyar-se del tema, Sergio Moreno buscava caliu i també va acabar de pena.

ESCENA 9 Transparència Ací no es veu cap ninot ni res però ha fet acte de presència, serà perquè invisible s’ha fet amb la seua transparència. Transparència que l’esquerra va dir que tindrien al governar, la que tenen Teresa, Oltra i Puig col·locant al marit i als germans.


Salutació presidenta infantil Erika Antonino i Huguet

Hola soc Erika, com ja sabreu, la vostra Presidenta Infantil. Enguany ha sigut un any molt complicat, on per la causa del Covid no hem pogut celebrar les nostres falles 2020. A mi, quan em van contar que s'havien suspés les falles em vaig posar a plorar. Des d'aquestes línies vull donar les gràcies a tota la comissió per deixar-nos repetir com els vostres representants. Junts lluitarem per les falles 2021 encara que no siguen normals del tot. Així que amb l'esperança que hi haurà falles siga quan siga, us dic al costat d'Aroa, Tamara i Jorge: NO PERDEU L'ESPERANÇA! Per les falles 2021!!! Moltes gràcies. Vostra presidenta.

174 / FALLES I UN ANY EXTRANY / SALUTACIÓ PRESIDENTA INFANTIL


Comissió infantil Agües i Piñeiro, Adrián Alarcón i Ávila, Brisa Alarcón i Ávila, Luca Alarcón i Ávila, Luz Alonso i Fernández, Carlota Alonso i Fernández, Marey Aracama i Caballero, Elena Bujeda i Murciano, Carla Carrascosa i Peñalba, Cristina Casado i Monis, Vega Clavijo i Mora, Mia Sara Clavijo i Mora, Greta Collado i González, Lola Collado i González, Laia Domingo i Fernández, Joan Domingo i Fernández, Noa Forés i Biosca, Ana Forés i Biosca, Jorge Forés i Biosca, Marta Fortea i Navarrete, Sergio García i Pérez, Teo Goda i Carrió, Edurne Giménez i Ávila, Iker Giménez i Espinosa, Ángela Giménez i Ferrer, Nuria Giménez i Llueca, Jordi Giménez i Llueca, Xavi Hernández i Martínez, Olivia Herranz i Bujeda, Hugo Huguet i Plumed, Cayetana Isach i Martínez, Natalia Lacasa i González, Victoria Llovera i Soriano, Lucia López i Rus, Rocío Lorente i Martínez, Claudia

Lorente i Martínez, Alejandra Lorenzo i Benito, Alex Lozano i Ruiz, Abril Lucero i Lorente, Mario Madrid i López, María Manzaneda i García, Ariadna Manzaneda i García, Yeray Martín i Serra, Sergio Martín i Serra, Clara Martínez i Del Rio, Alma Martínez i Gómez, Candela Merlos i Mulet, Noa Millán i Macian, María Miret i Herrero, Inés Navarro i García, Vega Navarro i García, Lara Parra i Domingo, Iciar Perales i Ramos, Ferran Pozo i Arocas, Joel Redondo i Roig, Diego Ripoll i Sesé, Delia Rochina i Hellin, Lucas Rodenas i Tur, Mario Sanz i López, Mar Sebastián i Martínez, Nerea Soto i García, Ángela Soto i García, Ramón Tejada i Lara, Lucia Tortajada i Raygal, Adrián Urbano i Rivera, Juan Valero i Lázaro, Martina Valero i Lázaro, Mateo Vicente i Alcaide, Shaila Zorrilla i Benedi, David

175 / FALLES I UN ANY EXTRANY / COMISSIÓ INFANTIL


Fallera Major Infantil Aroa Parra i Domingo

Ja s’escolta la suau brisa bufant com si volgués parlar, recitant el vers que encisa recitant els teus encants. Eixa brisa marinera, serà hui el teu trobador, per dir de forma sincera, el que desitjaves de cor, que seràs nostra fallera, que seràs, nostra major. Nina guapa i molt somrient, jo no he vist cap pareguda, molt has somniat este moment, sense donar-te per vençuda. Per proclamar la teua lloa, nostre vaixell ix de l’andana, puix des de popa fins a proa, et tindrem de capitana, perquè per fi seràs Aroa, dels xiquets la sobirana. Des de fa temps i amb paciència has lluitat pel teu preat tresor, fent que la teua insistència, t´haja fet arribar a bon port.

Eixe tresor ha estat amagat, esperant tranquil el seu destí, eixe tresor ha estat custodiat, per una manada de dofins, com a tu et resguardaran, tots els nostres infantils. Seràs el far que guie la falla, aportant-nos la teua llum, il·luminant nostra xicalla, amb els teus captivadors ulls. Quan la teua embarcació atraque, a nostra bonica albufera, brillaran les roges tomaques per la rosada matinera, i rodejada de barraques tu brillaràs la primera. Perquè hi ha ulls que miren perquè hi ha ulls que somnien, però els teus són els que brillen per la il·lusió que hui complien. Més al so de la guitarra, sona el piano a ritme tranquil, perquè este poema narra, el teu anhel aconseguit, sent per fi, Aroa Parra Fallera Major Infantil. GA BY C O L L A DO

176 / FALLES I UN ANY EXTRANY / FALLERA MAJOR INFANTIL



Monument infantil Hara Hachi Bu A RT ISTA / XAVIER GÁ MEZ C RÍTICA / GA BY C OLL A DO I TO N I IS AC H

Primera Part El mantra del dinar

Tercera Part La Fauna d’Okinawa

El vell Confuci corona del monument el cos central, s’ha assegut a la poltrona amb el seu mantra predicant.

Una nodrida fauna dalt de la falla veiem, són animals d’Okinawa, que a Sagunt enguany trobem.

Menjar sa és el que ell vol per ser longeu al partit, SPerant la segregació rodejat dels seus “amics”.

El tigre blanc els lidera flanquejat pel preciós panda, són Dario i Carrera acompanyats per tota la banda.

Manuel té les portes obertes de la seua portenya taBERNA, on ha entrat la xineta Fuertes buscant la divisió eterna.

Volen lluny els ànecs mandarins junt al drac d’aigua i l’esquirol, com volaren els de Compromís a les passades eleccions.

També la sopa menja el xinet d’algues com les de la COSMÈtica, serà Huan el xino Guillén a les runes de la Gerència.

La lluita dels dos armadillos amb aquests sans aliments, és la de Timón i Antonino, per entrar al nostre govern.

Segona Part La dolçor fabril

Quarta Part La festa Ciutadana

Willy Wonka amb la seua fàbrica s’ha instal·lat a Parc Sagunt, serà que al pagar ja no “pica” o que és molt dolç el nostre punt.

Amb una cançó de Malú s’alça i balla el manatí, i és que a Ciutadans de Sagunt també ha hagut un esclafit.

Noves cartes a la bústia d’aquest parc en projecció, per fi prolifera la indústria i quant més sucre... puix més dolç.

Aquesta varietat de foca és de família fornera, i fins i tot quan no li toca vol ser sempre la primera.

I per tal que no s’escape ni una un Confuci de quatre mans, en lloc de rascar-se la pruna s’ha fet gestor industrial.

Al seu cap el xiquet intenta vèncer la marejada, a Raúl Castillo representa aquesta criatura ofegada.

Que l’arrancada de cavall no esdevinga parada de “burro”, i que a la nostra gran ciutat ja mai més ens falte “curro”.

I en contra d’allò que es pensava l’animal ha guanyat a la pista, i Montesinos de nom Salva ha sigut el cap de llista.

178 / FALLES I UN ANY EXTRANY / MONUMENT INFANTIL



Apadrinats

Edurne Goda i Carrió

Ferran Perales i Ramos

Lucas Rochina i Hellin

Brisa Alarcón i Ávila

180 / FALLES I UN ANY EXTRANY / APADRINATS


Recompenses Recompenses Sagunt

Recompenses Valencia

Masclet Infantil Masclet d´or i diamants amb fulles de platí

Distintiu d´Or Claudia Lorente i Martínez Cayetana Huguet i Plumed Sergio Martín i Serra Asociación Cultural Falla Plaza Rodrigo

Rubén Agües i Rosado (2) Lucia Tejada i Lara (3) Ángela Soto i García (4) Mar Sanz López Vega Casado i Monís (5)

Bunyol de Brillants Antonio Gómez i Barragán

Masclet d´or amb fulles de llorer

(13)

Fulles José Vicente Herranz i Comeche Alfredo Tejada i Pino Mari Carmen Alcaide i Bronchal Patricia Burgos i Sayas Ana Cámara i Zapater Laura Piqueras i Morena Asociación cultural Falla Plaza Rodrigo

Claudia Lorente i Martínez (6) Cayetana Huguet i Plumed (7) Sergio Martín i Serra (8)

Masclet Major Diamants María Isabel Villarroya i Martínez Elena Sobrino i Belinchon (10) María José González i García (11) María Luisa Canet i Pellús (12)

(1)

(9)

Fulles Estela Sánchez i Bermejo Rosa Marín i Amores Susana Huguet i Díaz Ernesto Vicente i Punter Manuel Marco i Díaz Francisco López i Cámara

181 / FALLES I UN ANY EXTRANY / RECOMPENSES

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13


Socis A

Abad i Sáez, Begoña Abad i Susierra, Raquel Adam i Yuste, José Francisco Agudo i Fernández, Rosa Agües i Piñeiro, Adrián Akba i Herrero, Blanca Akba i Herrero, Emilio Alarcón i Ávila, Luca Alcalá i Pardo, MªTeresa Alcaraz i Asensio, Andrés Alcázar i Sánchez, Eulalia Alcón i Pineda, Carmen Alepuz i Orts, Rosa Alonso i Navazo, Juan Luis Alonso i Talavera, Miguel Alonso i Zalvez, Antonio Álvarez i Álvarez, Aurelia Álvarez i Álvarez, Josefa Amor i Biosca, Carlos Anguera i Tortosa, Oriol Anquela i Gomis, Violeta Anreus, Pilar Antonino i Cuenca, Amparo Aparicio i Del Sanz, Sergio Aparicio i Guirado, Anais Aracama i Azcoitia, Iker Aranzábal i Ríos, Jorge Argilés i Lorente, Juan Carlos Ariño i Sanchís, Juan José Arizmendi i Martínez, Julen Arocas i Pascual, Sandra Arocas i Pérez, Fermín Arroyo i Ginel, Escolástica Arroyo i Sánchez, Antonio Asensi i Antúnez, Mar ATUD Ávila i Ariño, Sara Ávila i Holguín, Francisco

B

Badía i Berzosa, Paco Barberá i Sánchez, Félix Barberán i Villar, MªAmparo Barreda i Ángel, José Vicente Bautista i Garrido, Ernesto Belenguer, Víctor

182 / FALLES I UN ANY EXTRANY / SOCIS

Benabdeljelil i Bechari, Ahmed Benavent i Arnau, Ana Mª Benedí i Roger, MªBelén Berna i Jordán , Ángeles Bese i Royo, MªCarmen Biosca i Mérida, Carmen Biosca i Mérida, MªLuisa Blasco i Blasco, Consuelo Boria I Marqués, MªVicenta Bujeda i Aranguren, Juan Bujeda i Bese, Jorge Bujeda i Bese, Marta Burgos i Barrera, Rafael Burgos i Oliver, Rafael

C

Caballero i Pérez, Álvaro Caballero i Rams, Jorge Cabellero i Heras, José Luis Cabrera i Trincado, Amor Calabuig i Pellicer, Pilar Calatrava i López, Carmen Calderón i Asensio, Nuria Calero i Martínez, Valentín Calero, Enriqueta Cámara i Helguera, MªCarmen Cámara i Zapater, Ana Canelles i Díaz, David Canet i Pellus, Puri Caparrós i Belmonte, Paquita Carrió i Sanz, Mª del Mar Casado i Ruiz, Fernando Cebrián i Gil, MªTeresa Cebrián i Ruiz, Nacho Cervantes i Martínez, MªDolores Chinchilla i Bonaque, Cristina Clavijo i López, Óscar Clemente i Hernández, Paqui Cócera i Picó, Ana Isabel Colas i Soria, Sonia Collado i González, Lola Collado i Jiménez, José Gabriel Comeche i Rodrigo, Vicenta Conesa i Carrascosa, MªJosé Conesa i Fernández, Concepción Cortés i Cebrián, Antonio Cortés i Sánchez, Marta

Costa i García, Lourdes Crespo i Llorens, María Crespo i Llorens, Vicenta Cuadau i Asensi, Patricia Cuadrado i Gil, Diego Cuenca i Valiente, Encarnación

D

Del Río i García, MªTeresa Delgado i Lloret, Paco Diago i Ballester, Encarnación Díaz i Matínez, Ángeles Díaz i Moya, Sonia Díaz i Rodríguez, Virtudes Díaz i Sabio, Esteban DIVINA PASTORA Dolz i Carrió, Isabel Dolz i Sánchez, Vicente Domingo i Mestre, Mª José

E

Enmicucx, Ana Escribá i Giménez, Vicente Escriba i Maestre, Eduardo Escribá i Ruiz, José Daniel Escriba i Ruiz, Mºjosé Escribá i Sánchez, María Dolores Escriche i Pernias, José Domingo Espinosa i Álvarez, Eva Espinosa i Álvarez, MªJosé Estada i Ariño, María Esteban i Yuste, Ana Esteban i Yuste, Francisca Esteve i Ferrando, Pepita

F

Faus i Soler, Maruja Faus i Soler, Rosa Fernández i Arroyo, Carmen Fernández i Expósito, Joaquín Fernández i Giménez, Vicenta Fernández i Sánchez, Esther Flores i Marín, Sonia Flors i Bellido, Conchin Forés i Biosca, Marta Fortea i Carrasco, Emilio Fortea i Ruiz, Emilio


G

Gallén i Ortiz, José Vicente García i Canas, Elvira García i Canas, Lourdes García i Canas, Pilar García i Benavent, Raquel García i Casares, Joaquín García i Fernández, Encarnación García i Giménez, MªÁngeles García i Méndez, Aurora García i Moreno, Cristian García i Prior, Josefina García i Rus, Álvaro García i Rus, Álvaro García i Rus, Mario García i Sánchez, Isabel García i Sanz, Alicia García i Serrano, Esther García i Valdés, Isabel Gaspar, Encarna Gaspar i Pérez, MªCarmen Genes i Paredes, Gloria Gil i Carrión, Alejandra Gil i Gil, Pau Giménez i Giménez, Victoria Giménez i Alcalá, Héctor Giménez i Llamas, Francisco Giménez i López, Óscar Andrés Giménez i Madrid, MªAntonia Giménez i Rodríguez, Francisco Goda i Estada, José Manuel Gómez i Barragán, Antonio Gómez i Domingo, Carlos Gómez i Herrero, Jennifer Gómez i Pérez, Fabián Gómez i Pérez, Paola Gómez i Rius, Amparo Gómez i Villalba, Eliseo González i Carrasco, Timoteo González i Cosin, Rosario González i García, Silvia Gracia i Perelló, Marco GRAFBORDAT Granero i Rojo, Cristina Guiñón i Cebrián, Irene Guiñón i Tuzón, Domingo Gutiérrez i López, Elena

H

Hellín i Carrizosa, Raquel Hermosilla i Palmero, Rosana Hernández i Abril, Daniel Hernández i Rosa, Antonio Herranz i López, MªFrancisca Herranz i López, Octavio Herranz i Monge, Ángela Herranz i Monge, Octavio Herranz i Salas, María Herrero i Alfonso, Sandra Herrero i Crespo, Inés Herrero i Crespo, Merche Herrero i Crespo, Rosa Huguet i Díaz, Susana Huici i González, Ainoa

López i Martínez, Julia López i Pérez, José Manuel López i Ruiz, Carla López i Rus, Rocío López i Sánchez, Carmen López i Sánchez, MªDolores López i Tamarit, Ramón López i Vicente, Constantino López, José Ramón López, Mar López, Nuria López-Cózar i Alcaide, Javier Lozano i Fernández, Joaquín Lucero i Rivero, Miguel Ángel Lucía i Moya, Ángel Lupíañez i Maestro, Olga

I

M

Isabel Isach i Cuenca, Antonio Izquierdo i Cabaco, Francisco

J

Jordán Martínez, Eva Jurado i Rueda, Gracia

L

La Paz i Gómez, Tania Lacasa i Estruch, Francisco Lacoba i Jiménez, José Lanero i Lasheras, Leonor Lara i Fernández, Aurora Lázaro i Peña, Eva Lázaro i Zorio, Amparo LIGNUM Llamas i Quiñonero, María Llorente i Martínez, Eva Llovera i Soriano, Lucía Llueca i Juesas, Mar Lobeiras i Pena, Obdulia López i Chinchilla, Verónica López i Alonso, MªCarmen López i Avellaneda, Mireya López i García, Urbano López i Gázquez, Carmen López i Gil, Pilar López i Martí, MªTeresa

Macián i Izquierdo, Javier Macián i Izquierdo, Tomás Macián i Puig, Francisco Macián i Torrecillas, MªJosé Madrid i Casado, Laura Madrid i Vinuesa, Antonia Madrid i Ruiz, José María Manzaneda i Diago, Virgilio Manzaneda i García, Cristian Marco i Díaz, Manuel Marco i Díaz, Verónica Marco i García, Leonardo Marco i Torrente, Belén Marín i Amores, Rosa MÁRMOLES GERMAN S.L.U Martí i Herrainz, Ángeles Martí i Muñoz, Jesús Martín i Delgado, Cristina Martín i García, Mª Carmen Martín i Lozano, Sergio Martín i Martínez, Jorge Martín i Micó, Raquel Martínez i De la paz, MªÁngeles Martínez i De la Paz, Soledad Martínez i Fernández, Ana Martínez i Gómez, Candela Martínez i González, Manuela Martínez i Hernández, Isabel Martinez i Lara, Felipe


Martínez i Maceda, Pilar Martínez i Martínez, Mª Jesús Martínez i Puente, Irene Martínez i Salvador, Mª Carmen Martínez i Sánchez, Ana Martínez i Sánchez, Enrique Martínez i Sanchís, Avelina Marzo i Muñoz, Inma Medina i Calabuig, Pilar Mérida i Martínez, Consuelo Merlos i Boria, Juan Carlos Mestre i Izquierdo, Carmen Millán i Macián, María Miret i Flors, Vicente Miret i Marco, Jorge Molcut i Purdesco, Mariana Molina i Olivares, María Monge i Martínez, Eva Monge i Martínez, Sonia Monis i Viega, Inés Monis i Viega, MªJosé Monserrat i Ortiz, Manuel Vicente Monserrat i Ortiz, Purificación Montañana i Caballer, Vicente Mora i Molina, Pilar Morales i López, María Isabel Moreno i Giménez, Isidro Moreno i Moreno, Loli Moreno i Romero, Julia Moreno i Sánchez, Consuelo Moya i Guillén, María Murciano i Rodríguez, Adoración

N

Naixes i Peruga, Maika Narváez i Martí, Mª josé Navarrete i López, Elena Navarrete i Martínez, Diego Navarro i Palacios, Carmen Navío i Engli, Guillermo Nieto i López, Manuel

O

Olmos i Blasco, Marisa Ortiz i Gutiérrez, Javier

184 / FALLES I UN ANY EXTRANY / SOCIS

P

Palmero i Calcerrada, MªJosé Pans i Suárez, Ruth Parra i Domingo, Aroa Parra i Domingo, Iciar Parras i Esteller , Mª carmen Peñalba i Medina, Marta Peñalba i Punter, Eva Perales i Jiménez, Maribel Pérez i Aspas, Rogelio Pérez i Berna, Begoña Pérez i Berna, Gemma Pérez i Berna, Juan Carlos Pérez i Berna, Miguel Peréz i Calderaro, Amparo Pérez i Canto, Mª Angeles Pérez i Contreras, José Ramón Pérez i García, Dolores Pérez i Ibarre, Francisca Pérez i Moreno, Israel Pérez i Moreno, MªCarmen Pérez i Parras, Ana Peréz i Requena, Pedro.A Pérez i Requena, Rebeca Petrov i Dimitrov, Emil Piloña i Bonilla, Jonathan Pinazo i Rodríguez, José Antonio Piñeiro i López, Mireya Plazas i Álvarez, José Antonio Plazas i Pernias, Eugenio Plumed i Hernández, Cristina Plumed i Hernández, Ramón Plumed i Pérez, Ramón Polo i Alonso, Ángel Polo i Marín, Aroa Polo i Marín, Esteban Ponce, Catalina Pozo i Arocas, Joel Puentes i Garrido, Ester

R

Ráez i López, Rosario Ramos i Catalán, Antonia Ramos i García, Llar Rams i Caballero, Alejandro Rams i Mengod, Rosa María Raygal i Bru, Isabel

Requena i Sorroche, Rosa Rico i Canet, José Luis Ripoll i Sesé, Delia Rochina i Cortés, José Miguel Roda i López, Leonor Ródenas i Bolumar, Montse Ródenas i Montaner, Ricardo Rodríguez, Nacho Roger i Devesa, MªRosa Roig i Pérez, Minerva Roig i Pérez, Lourdes Rojas i Rojas, Bienvenido Rojo i Cantero, MªJosé Romero i González, Ana Romero i González, Loli Romero i González, Rosa Romero i Morte, Laura Romero i González, Rosa Rosado i Gash, Virginia Rubio i Carmona, Remedios Rubio i García, Emilia Ruiz i Alonso, Andrea Ruiz i Gazquez, MªCarmen Ruiz i Martínez, Rosario Ruiz i Martínez, Rosario Ruiz i Moya, Marisa Ruiz i Roda, MªDolores Ruiz i Ruiz, Pilar Rus i Herranz, MªCarmen Rus i Herranz, Rosa Rus i López, José Carlos Rus i López, Miguel

S

Sáez i Cuesta, Felicidad Salcedo i Ruiz, María Salvador i García, MªDolores San Rafael i Campayo, Chelo Sánchez i Aguilar, Alicia Sánchez i Belmonte, Milagros Sánchez i Bermejo, Estela Sánchez i Escribá, Maribel Sánchez i Ráez, Mª Dolores Santaeulalia, MªLuisa Santiago i De Los Reyes, Óscar Santiesteban i Contreras, Angelita Sanz i Aspas, Marino


Sanz i Fernández, Inés Sanz i Piedra, Marisa Sanz i Ruiz, Marta Sanz i Nava, MªVictoria Sarasa i Alonso, David Sarasa i Huici, Mikel Sayas i Martínez, Balbina Sebastián i Latorre, MªCarmen Sebastián i Latorre, Salvador Sebastián Latorre, Isabel SEGUROS ELISEO Serra i Torres, Fernando Sesé i Costa, David Sesé i Costa, David Sobrino i Belinchón, Elena Sobrino i López, Paqui Solera, José Vicente Soria i Armero, MªJosé Soria i Armero, Violeta Soriano i Gómez, José Soriano i Romero, Jennifer Soriano i Romero, Jenny Soto i Fernández, Lucía Soto i Lázaro, Ramón Soto i Pérez, Ramón Susierra i Martínez, Felicidad

T

Talavera i Gómez, José Tarín, Teresa Tejadillos i Ballestar, Sergio Torrecillas i Garríguez, Josefina Torrecillas i Garríguez, Mercedes Torrent i Cócera, Iris Torrent i Llorente, Javier Torres i Aspas, Rosa Torres i Aspas, Virginia Torres, María José Tortajada i Borras, Jorge Trujillo i Moreno, Carmen Tur i Ferrer, MªCarmen

V

Valero i Muñoz, Julia Vengut i Bueso, Blanca Vicente i Punter, Ernesto Viega i Lorenzo, Inés

Villaescusa i Gómez, Javier Villar i Armero, Mª Del Mar Villar i Martínez, Amparo Villarroya i Martínez, Silvia Viñals i Gaspar, Mario

X

XAIMA

Y

Yuste i Abril, Higinia

Z

Zalvez i Paul, Esperanza ZINGARA


Nit d'albaes

186 / FALLES I UN ANY EXTRANY / IMATGES


Cavalcada


Activitats culturals a Faura

188 / FALLES I UN ANY EXTRANY / IMATGES


Bateig del monument


Premis

190 / FALLES I UN ANY EXTRANY / IMATGES


Gaiata 5. Hort dels Corders

Luis Ulldemolins Salvador President

Victoria González i Marco Madrina Infantil

Paula Hernández i Capdevila Madrina


Re flexions dels nostres repre sen tants



43

Tamara Rosell i Canet FA LLER A M A JO R AC FA L L A P L AÇA R O D R I G O 2 0 21

Continue somiant Hola pare, ací tot ha canviat, encara recorde quan parlàrem amb il·lusió com seria el fet de complir el meu somni de ser fallera major de la falla que m´ha vist créixer, tot era perfecte millor del que ho havia imaginat, a poc a poc s'anaven acabant les proclamacions, les setmanes culturals, les presentacions (mai oblidaré la nostra amb tota la comissió a la meua porta arreplegantme), els actes extraordinaris i ja començava febrer, la recta final perquè arribara la nostra setmana màgica, aqueixa que qualsevol fallera major desitja, viure al màxim per a la seua comissió. En la meua ment només pensava com l'havia viscut en anys anteriors sent Cort d´Honor i com seria de diferent aquest. Els nervis que en la plantà isquera tot bé, després vindria la festa que tots vivim a Gilet, el nus en l'estómac de veure a tota la teua falla desfilant pel Camí Real cara l'ajuntament cantant “ja estem ací” per a recollir els premis, l'homenatge de totes les falles en arribar a la nostra plaça, l'ofrena a la qual tot rodriguero, encara que ens agrade molt la festa, està

al peu del canó i es vist per a acompanyar-te en l’últim dia de falles, sempre se'm posa la pell de gallina girar el carrer, mirar cap endavant i veure com tota la teua comissió plena l'avinguda Nou Octubre i jo enguany tenia el gran privilegi de poder viureho al mig del braç de Jorge. Per a mi aquesta setmana seria la més màgica de tot l'any, el fet de ser amb la teua gent, poder gaudir d'ells durant pràcticament tot el dia, lluir els nostres polars taronges en les orquestres... i, de sobte, el dia 10 tot fa un gir inesperat, mai vaig pensar que arribaria sentir que les falles es cancel·laven per un virus anomenat Covid, no vaig poder parar de plorar, estava tant en xoc que fins i tot vaig pensar que tot era un malson. Però l'endemà el malson continuava amb el tancament del casal, la setmana fallera va canviar per complet, m'alçava plorant

pensant en com hagueren sigut aquells dies, canviàrem les cercaviles, les orquestres i les despertaes per eixir a aplaudir als balcons, no vaig ser capaç de tornar a obrir l'habitació de fallera pare, mai vaig pensar que això podria ocórrer. Vaig tindre el suport de la meua comissió, i te'n recordes quan deia que no volia que mai

Encara recorde quan parlàrem amb il·lusió com seria el fet de complir el meu somni de ser fallera major de la falla que m´ha vist créixer, tot era perfecte, millor del que m'ho havia imaginat

194 / REFLEXIONS DELS NOSTRES REPRESENTATNS / CONTINUE SOMIANT

acabara el meu somni, doncs encara continue somiant, esperant que tot això passe i que prompte puga gaudir de les nostres falles, amb la meua gent, fent-nos abraçades i besos, que és el que més trobe a faltar, el fet de poder lluir el nostre vestit regional, tornar a posarme aquella banda, tant de bo prompte la nostra plaça torne a agafar el color que li falta, el seu color TARONJA.


44

Jorge Caballero i Rams P R ES I D E N T AC FA L L A P L AÇA R O DR I G O 2 0 21

Quan tot s'esfuma en un segon Xics, açò s'està acabant i ha eixit un any genial, ara falta el millor… aquesta era la frase que a principis de març no parava de repetir a vicepresidents i fallers en els esdeveniments previs a la setmana fallera, però sense imaginar-ho... tot es va esfondrar. Sempre recordaré com a l'última reunió de presidents de març, jo ironitzava sobre la cancel·lació de les falles, a la Rodrigo, estàvem preparant feia diversos dies la nostra gran festa, engalanant la plaça que ens ha fet viure tants moments bons: mascletaes, orquestres, reunirnos amb amics i, fins i tot, plors compartits el dia de la cremà. La nostra setmana fallera més que 7 dies són una forma de vida, un sentiment indescriptible que tenim els fallers i que gaudim envoltats de la família que un crea quan s'apunta a una falla. Com deia, en aqueixa ultima reunió, va haver-hi una persona que ens va silenciar a tots amb les seues paraules sobre la COVID-19 i el que estava passant en aquell moment en l'altra part del planeta, vaig notar

un nerviosisme en l'ambient que, juntament amb les cares de preocupació de la resta de presidents, em van fer veure amb claredat que el tema era seriós. En eixir de la reunió vaig anar directe al casal, aquell casal que m'ha vist créixer, que un considera com la seua segona casa, on resguardar-se i pensar que tot seguia amb normalitat. Però arribant la mitjanit, va arribar la fatídica notícia… els que em coneixen saben que la meua implicació amb la falla ha anat de menys a més, però quan eres president d'una associació que significa tant, per la qual durant un any, bàsicament, la teua vida és la falla, no entens que no pugues dur a terme tot el que has preparat per a compartir amb aquella MAREA TARONJA de la qual estic enamorat, que no pugues viure tot el que durant més de dos mesos, quasi cada nit, somiava com seria, que no pugues veure com el Camí Real es vist de taronja, que no es puga saludar a la resta de representants davant d'aquests monuments que amb tanta il·lusió plantem, que no puga

195 / REFLEXIONS DELS NOSTRES REPRESENTATNS / QUAN TOT S'ESFUMA EN UN SEGON

gaudir d'aquelles orquestres, que no puga sentir aquell tremolor en el cos, del qual representants d'anys anteriors parlen quan el dia de l'ofrena, veus davant teu a tota la teua comissió al llarg de l'avinguda Nou d'Octubre o, simplement, no poder cremar aquell monument que tant significa per als fallers… tot això es va esfumar en un sol segon. Tampoc oblidaré quan vam notificar als fallers que havíem de tancar el casal temporalment. Escriure un text d'un parell de línies em va portar tot el matí, tot un matí en la qual vaig tindre els ulls vidriosos, en la qual no vaig poder parlar amb ningú, un matí en la qual aquella segona casa per als rodriguers havia de deixar de ser la seua llar per un temps, aleshores va ser realment quan el meu cap va entendre el que estava passant. La resta és història, li diuen “la nova normalitat “encara que tots sabem que no és així. Però rodriguers, la normalitat arribarà i puc assegurar-vos que viurem tot allò que ens uneix, tots aquells moments que ens fan sentir l'especial que és formar part de la Rodrigo i tot allò que les falles, la nostra gran festa valenciana, ens fa viure cada any.


45

Aroa Parra i Domingo

FA LLER A M A JO R I NFA N T IL AC FA L L A P L AÇA R O DR I G O 2 0 21

Del soroll de la festa al silenci de la COVID Mai haguera imaginat que aquell any que semblava perfecte al costat de la meua presidenta Erika sempre disposada; la dolçor de Tamara i l'entusiasme de Jorge se'ns enfonsara. Encara em dol recordar aquella notícia que em donà el meu pare el matí de l'11 març a escassos minuts d'entrar a classe, no m'ho podia creure i pensava que solament era un malson i que només em faltava despertar. Els meus companys no paraven de preguntar-me per com em sentia, com havia reaccionat i quin era el sentiment que tenia. En aquells dies vaig començar a comprendre que no era un somni, que era la veritat, que a pocs dies d'aquelles falles tan desitjades tot s'havia esfumat en menys d'un minut. Pensar que havia estat 13 anys esperant aquell moment per desfilar amb la meua falla, al centre de la meua comissió, abrigallada per ells i sentint la calor de tots… i tot just en aquell instant, en el qual per fi compliria aquell somni, aquell desig que

semblava inassolible, tot va fer un gir de 180 graus, vaig passar de les cercaviles al sofà de la meua casa, dels carrers decorats, plens de monuments fallers, plens de color, vida, olor a pólvora… al silenci, aplaudiments de les huit als balcons, cartells d'ànims als sanitaris, incertesa… Aquella notícia va ser molt dura, no sols per a mi sinó també per a totes aquelles persones que han perdut algun familiar pròxim per culpa d'aquesta bestiola per la qual sent descoratjament, enuig, ràbia i tristesa. Però aquella marea taronja va estar donant-nos suport a cada moment, intentant que, malgrat estar confinats, se'ns oblidara això durant uns minuts i gaudir, fent reptes, cantant la nostra cançó i tot el que ens venia al cap… En aquell moment em vaig adonar que sempre

cal intentar veure el costat positiu de tot, vaig començar a valorar totes aquelles coses que en tindreles no vaig adonar-me'n d'allò tenia fins que les vaig perdre… aquelles abraçades, aquell simple bes en saludar-nos, aquelles coses a les quals no li donava importància, és ara quan les necessite més que mai, i sobretot a les persones del meu voltant, no poder sentir-les, solament veure'ls una vegada cada tres o, fins i tot, quatre mesos, he aprés a somriure sense veure el somriure, a fer abraçades i besos a distància sense tocar-se i a valorar cada instant del present, i continue somiant amb aquell moment d'ofrenar i tindre a TOTA la meua comissió prop de mi…

Havia estat 13 anys esperant aquell moment per desfilar amb la meua falla, al centre de la meua comissió, abrigallada per ells i sentint la calor de tots

196 / REFLEXIONS DELS NOSTRES REPRESENTATNS / DEL SOROLL DE LA FESTA AL SILENCI DE LA COVID


46

Erika Antonino i Huguet P R ES I D EN TA I NFA N TI L AC FA L L A P L AÇA R O DR I G O 2 0 21

La pitjor de les notícies Erem a començaments de l'any 2020 i jo estava molt contenta perquè quedava menys per a la setmana de falles, tenint molts actes; presentacions, nit d'albaes..., tot era un no parar. Però quan per fi va arribar març, vaig començar a escoltar una paraula que no l'havia escoltada mai a la meua vida: “pandèmia”. Una paraula que ja no hem parat d’escoltar des d'aleshores. L'últim dia de col·le va ser el dia 13 de març, i aquell dia vaig rebre la pitjor notícia que hem podien donar, ja que quan me n'anava al col·le, la meua mare em va contar que s'havien suspés les falles. Em vaig posar a plorar, no ho entenia. Estava molt trista. Després, el dia 14 ens van confinar. Vam estar confinats fins més o menys el mes de maig. En aquella època sols podíem eixir els xiquets una hora. Jo, al principi,

no volia eixir perquè em feia por, però quan la meua mare em va dir que podia veure a la meua iaia pel balcó vaig eixir corrent. En un primer moment, va ser estrany no poder abraçar a la meua iaia, als meus amics... i mantindre la distància. Després ja em vaig anar acostumant. Era un rotllo portar la màscara, era molt aclaparador. Sobretot a l'estiu, quan ja podíem anar a la platja. Al setembre, ja podíem anar al col·le! Però clar, amb mesures de seguretat; portar la màscara, usar hidrogel, tindre les taules separades... Però almenys veia a tots els meus amics. Quan s’apropava el Nadal la veritat és que jo estava preocupada per si no venien el Pare Noel i els Reis, però encara sort que podien vindre. Ara estan amb la vacuna. A veure si dona resultat. I a esperar que hi hagen falles!!

197 / REFLEXIONS DELS NOSTRES REPRESENTATNS / LA PITJOR DE LES NOTÍCIES

L'últim dia de col·le va ser el dia 13 de març, i aquell dia vaig rebre la pitjor notícia que hem podien donar, ja que quan me n'anava al col·le, la meua mare em va contar que s'havien suspés les falles. Em vaig posar a plorar, no ho entenia


Pu bli ci tat














Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.