Llibret AC Falla Portal de Valldigna 2022

Page 1





La comissió del LLibret Faller de la falla Portal de Valldigna donarà a conéixer la presentació del present llibret mitjançant un acte que anunciarem prèviament als canals habituals de difusió, web oficial i a les nostres xarxes socials. fallaportal.com Feu-se amics nostres a Facebook Seguiu-nos en Twitter i Instagram a @fallaportal DEPÒSIT LEGAL A69-2011 MAQUETACIÓ Yogur de Fresa IMPRESSIÓ Blauverd Impressors JUSTIFICACIÓ DE TIRADA 500 exemplars DIFUSIÓ IL·LIMITADA EN VALENCIÀ

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2022. El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis per a la promoció de l’ús del valencià de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna. La AC Falla Portal de Valldigna és membre de la Federació Lletres Falleres. Aquest llibret participa en la concessió de la Subvenció per part de la Diputació. Aquest llibret ha estat imprés en un paper respectuós amb el medi ambient.



Rutes socials

Rutes personals

Rutes de la terreta

012 " D’orient a occident Raquel Donet

032 " La ruta de les Moires Feli Mafé

058 " Els paratges de la Valldigna Carmen Canet

016 " Desert de solidaritat Amparo Císcar

036 " Seguim els senyals? Sílvia Borràs

064 " La ruta dels monestirs Fran Lledó

020 " Rutes relatives Francesca Millan

040 " Immortal Anna Grau Vercher

068 " Els caminants de l’infern Pep Ortiz

022 " Mirar cap enrere Carla Grau Pons

042 " Incertesa Sílvia Borràs

072 " La ruta dels sentits Encar Mifsud

024 " De ruta per la protecció del planeta Olga María Ducat

044 " La ruta dels aprenentatges Mª José Grau

028 " Continua la història de la lluita de classes Diego L. Fernández

046 " Segueix sempre endavant Laura Muñoz 048 " La ruta de la vida Enric Borràs 050 " La porta del valent Amparo Albacete 054 " En ruta Anna Llopis 000 " Caminar i no pensar Jordi Camarena


Rutes falleres 076 " Els llibrets viatgers Maite Grau 078 " Full de ruta Mª José Grau 080 " La ruta dels MOnuMENTS Marisa Grau 082 " Sempre anirà ben acompanyada Pepi Barber 086 " La ruta de la seda: passat, present i futur Àngela Magraner

Rutes gastronòmiques 090 " La ruta de les espècies Gertru Grau

Rutes artístiques 102 " Cap a la setmana modernista d’Alcoi Francesc Abad

094 " La ruta de la taula llarga Jaume Talens

106 " La nova ruta de l’art contemporani és en femení Lucia Romero

098 " Un camí més enllà de la paella Raül González

108 " De ruta per les festes de moros i cristians Josep Vallés 110 " Ruta de la gentrificació Héctor Vercher 114 " La ruta del Modernisme a Sueca Lorena Sendra 122 " Fem un parèntesi Imma Bonononad


Rutes de la Falla Portal 126 " Recordatori

141 " Programació

134 " Salutació Regidora Encar Mifsud

142 " Regines

136 " Fallera Major de Tavernes de la Valldigna Cristina Martí 138 " Salutació President Juan Bautista Mafé

144 " Fallers i Falleres 148 " Fallerets i Falleretes

168 " Poesia guanyadora del Premi Portal de Valldigna 2021 170 " Premis 172 " Nous Nadons

150 " Monument Gran

173 " Llibret Infantil Mª Amparo Talens Artigues

156 " Monument Infantil

202 " Publicitat

139 " Representants Juan Bautista Mafé Àngela Magraner Jaume Bononad Carme Pachés

162 " Una ruta estancada Sílvia Borràs

140 " Sonet per als representants

166 " Concurs de fotografia

164 " Una empremta per al record Falla Portal de Valldigna



AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací INTRODUCCIÓ

008

Introducció

Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà, i no creiem en les fronteres si darrere hi ha un company amb les seves mans esteses a un pervindre alliberat. I caminem per poder ser i volem ser per caminar. Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà, i no ens mena cap bandera que no es digui llibertat, la llibertat de vida plena que és llibertat dels meus companys. I volem ser per caminar i caminar per poder ser. Lluís Llach 1978


V

enim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà i, de sobte, el mapa ens diu «VOSTÉ ES TROBA ACÍ» i nosaltres, l’equip de llibret de la Falla Portal, ens preguntem: ací?, on? i ara què?, cap a on tirem?... Després de tot allò ocorregut durant els dos darrers anys, ens trobem a un encreuament de camins i aquest ens fa plantejar-nos quina ruta hem d’agafar o quina destinació ens tindrà preparada la vida. Així que, des d’aquests dubtes, anem a iniciar un recorregut extraordinari que ens transportarà per rutes meravelloses i ens farà arribar a terres orientals, un orient tan llunyà i, alhora, tan proper i integrat en la nostra societat. L’orient és conegut com un dels primers grans pobles mariners i comercials que establiren colònies a tota la Mediterrània. El comerç dels seus productes arribaria a Europa mitjançant les diferents rutes establertes. La RUTA DE LA SEDA ens faria conéixer teixits com el brocat, brocatell o damascos que, amb les diverses trames del mateix material, confeccionem els nostres vestits i amb l’entrada de fils d’or i argent a la suau tela de seda tracem dibuixos que afavoreixen una decoració realçada pròpia dels luxosos vestits de valenciana.

Però existien altres rutes marítimes, aquelles emprades pels vaixells mercants en el seu trànsit comercial. Autèntics i veritables corredors oceànics que unien els punts més destacats de la Terra. L’aigua com a element de vida, necessària en un poble com el nostre, mediterrani, on no manquen les rutes que ens porten i transporten a conèixer diferents aqüífers, fonts, rius i rierols que fan les delícies dels senderistes més aventurers. Però l’aigua que transportava els vaixells durant aquells llargs viatges, també va transportar altres importants elements, com el paper, no debades sabem que en principi era elaborat a base de roba escaldada i fibres d’alguns vegetals com el lli, el cànem, el bambú i la morera, a prop nostre tenim la constància de la construcció d’un molí paperer a Xàtiva per part d’Abu Masaifa, on el paper es feia de draps vells i palla d’arròs. Aquells viatges comercials i colonitzadors van inspirar navegants i van propiciar l’escriptura de les històries que aquells mariners viurien durant el seu recorregut, i així el paper on es plasmen les històries, idees i pensaments màgics, adquiriria una importància fonamental, doncs són la prova viva de tot allò que coneguem d’aquells temps. Nombrosos llibres que ens ajuden a entendre la vida i com hem arribat fins a hui. L’antropologia històrica que ens permet conèixer i estudiar les societats, cosa que compartim i continuem defensant els fallers: mantenir viva l’essència de la festa i la tradició, combregant a la perfecció amb les tecnologies més avançades, però sense

perdre el romanticisme per seguir apostant per allò que resta després del foc, que no és altra cosa que el llibret faller. També feren un llarg recorregut moltes de les espècies de les quals fem ús per a condimentar els tradicionals plats de la gastronomia valenciana. La ruta de les espècies es va originar pel comerç d’aquestes entre civilitzacions històriques d’Àsia, del nord-est d’Àfrica i d’Europa. D’aquesta manera, arriben a les nostres mans espècies com la canella, la càssia, el cardamom, el gingebre, el pebre i la cúrcuma i altres herbes com l’encens, cànems,..., però no només això, hui en dia coneixem tota una infinitat de propostes culinàries que ens connecten amb el continent asiàtic i que tenen, com a base fonamental, aliments principals com l’arròs; fruites, com la taronja i el meló; verdures, com l’albergínia; i plantes, com la canya de sucre; que són i formen part de la coneguda dieta mediterrània de la qual és impossible prescindir-ne qualsevol bon valencià que s’escaiga. Així que, com si d’un regal dels Reis Mags d’Orient es tractara, us proposem un recorregut on iniciarem una sèrie de rutes i camins no exempts d’entrebancs, però que ens ajudaran a entendre la importància de les connexions a tots els àmbits i nivells, històries versemblants que obriran els ulls i despertaran la curiositat del lector. Benvingudes i benvinguts a les nostres rutes, el llibret faller de 2022.


Part literària

010



AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

D’orient a occident Raquel Donet

RUTES SOCIALS

L

012

a pobresa té rostre de dona. De nord a sud, d’orient a occident. Un fil de seda uneix les rutes del poder, és a dir, dels diners: no tenen en compte les dones. Una educació nul·la o precària, els llocs de treball més baixos i mal pagats, la impossibilitat de progressar a causa de les càrregues familiars, de la cultura o de les lleis masclistes, són, entre altres coses, els mals de les dones del segle XXI arreu del món. Estimat diari... La directora de l’escola va vindre ahir a classe i ens va dir que a partir d’ara no portàrem uniforme. Ella mateixa ja no el portava posat. De primeres no vaig entendre a què es devia aquella nova norma, però en arribar a casa el pare m’ho va explicar. Hui no sabia què posar-me i he triat un sari de seda rosa que m’agrada molt i sols em pose els dies de mudar. La mare me l’ha deixat posar per anar a escola. Al col·legi tot semblava estrany i alegre alhora, es respirava un ambient familiar amb tots aquells vestits de colors i la classe semblava un jardí. La mestra també estava molt bonica. Per un moment crec que hem oblidat la por. Tanmateix, durant l’assemblea ens han dit que no portem vestits de colors. Hui la tutora m’ha amollat que no puc vindre així vestida a classe, que no es pot ensenyar ni la panxa ni el cul. Com si no anaren totes ensenyant-ho, però només m’ho ha dit a mi, sempre la pague jo. Després va de feminista, com si jo no poguera mostrar el meu cos quan volguera i on volguera,



AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací RUTES SOCIALS

014

que per això és el meu cos. Així li ho he dit i ella m’ha arreat que exhibir el meu cos com un objecte sexual no és ser feminista. Vol anar de moderna i de guai, però no deixa de ser una quarantona vella i antiga, no pense fer-li ni cas. Hui és festa i m’he alçat tard, cap a les 10 del matí. He escoltat el meu pare parlar amb la mare sobre altres tres cossos apareguts al carreró de vora el riu. He notat l’angoixa al pit en sentirho. Abans de l’operació militar, tots els diumenges anàvem a fer pícnics, però ara portem més d’un any i mig sense fer-ho. També solíem passejar després de sopar, però ara tornem a casa abans de la posta de sol. De vesprada he ajudat la mare en les feines de casa, he fet els deures i he jugat amb el meu germà. A la televisió he sentit que s’ha alçat el toc de queda de Shakardra, m’ha alegrat escoltarho perquè la nostra professora d’anglès viu a la zona i ara podrà vindre a l’escola. Tot està tranquil a fora, però el meu cor batega ràpid perquè demà he d’anar al col·legi. Són festes i els de la meua quadrilla no hem anat a classe, ma mare i mon pare volien que anara, diuen que com ells sí que van a treballar jo també, però jo els he dit que de què van, que no anirà ningú i jo tampoc pense anar. Hem quedat per a esmorzar al bar de la plaça i d’allí anar als bous. La nit s’ha omplit del soroll del foc d’artilleria i m’he despertat tres vegades. Però com que no hi havia escola, m’he alçat més tard, cap a les deu del matí. Després, ha vingut el meu amic i hem comentat els nostres deures. Només falten uns dies per

a l’entrada en vigor de l’edicte talibà, però el meu amic discutia els deures com si no haguera passat res. Hui també he llegit el diari escrit per a la BBC. A la meua mare li va agradar el meu psdeudònim «Gul Makai», el nom de l’heroïna d’un dels nostres contes tradicionals. També m’agrada el nom perquè el meu nom real significa «pena afectada». El meu pare va contar que feia uns dies, al treball, algú havia portat la impressió d’aquest diari meu dient que era meravellós. Ell va somriure, però no es va atrevir a dir que l’havia escrit la seua filla. A les tres encara estàvem fumant porros en els Sequers, fins que han vingut els picoletos i ens han tirat d’allí. Hem posat música i ha eixit una veïna a tirar-nos el puro, Marc li ha contestat que el carrer és de tots. A mi se m’ha posat com un nuc a la panxa, com m’agrada este tio. Ens hem enrotllat altra vegada en el mateix lloc, no ho hem parlat, però de moment pareix que només anem de rotllo. Estava de mal humor mentre anava a l’escola perquè a partir de demà comencen les vacances d’hivern. La directora ha anunciat les vacances, però no ha dit quan es reobrirà l’escola. Aquesta és la primera vegada que això passa, supose que és per l’anunci dels talibans de prohibir l’educació de les xiquetes a partir del 15 de gener. Aquesta vegada, les xiques no estàvem massa entusiasmades amb les vacances perquè sabem que si els talibans implementen el seu edicte, no podrem tornar a l’escola mai més. Algunes amigues s’han mostrat optimistes i diuen que els col·legis tornaran a obrir al febrer,


però altres han dit que les seues famílies havien decidit marxar de Swat i anar a altres ciutats per la seua educació. Com que hui era l’últim dia, ens han deixat estar al pati un poc més. Tinc la sensació que l’escola tornarà a obrir algun dia, però en eixir he mirat l’edifici com si no haguera de tornar mai. En tota la setmana no he anat a classe d’educació física, estan baixant a córrer als Sequers, però no m’agrada córrer, preferisc quedar-me amb la penya fumant i xarrant. Que córrega qui tinga por, això diu Marc, em partisc el cul amb ell. M’ha dit que li agrada la foto que vaig pujar anit al meu perfil, una que estic al bany amb roba interior. Li he estat ensenyant més fotos que tinc al meu mòbil, hem estat així tot el matí, enviant-nos fotos, fumant i enrotllat-nos. Al final no he anat a cap classe, quan vinguen els exàmens em posaré les piles, però tampoc m’importa repetir, jo no vull estudiar, no m’agrada. Jo vull ser influencer, treballar per a tendes de roba, res de seda ni coses d’eixes, roba moderna i poder pujar fotos dels meus outfits. Aquesta nit he tingut un somni horrible amb helicòpters militars i talibans. S’han acabat les vacances i tinc por d’anar a escola després de l’edicte talibà. Hui només hem anat onze alumnes de vint-i-set, tres amigues han anat a viure a altres províncies de Pakistan amb les seues famílies per poder seguir estudiant. Quan tornava de l’escola cap a casa, se m’ha acostat un home i m’ha dit «et mataré». He accelerat el pas i, al cap d’una estona, he mirat enrere per veure si l’home encara venia darrere meu. Però s’havia detingut, parlava pel mòbil.

El 9 d’octubre de 2012, quan tenia quinze anys, Malala va eixir de l’escola i va pujar a l’autobús per tornar a casa. Durant el trajecte, dos talibans van detindre l’autobús on anaven ella i les seues amigues, van preguntar qui era Malala i li van disparar al crani i al coll. Malala Yousafzai va nàixer a Pakistan el 1997, és estudiant, activista i bloguera, a més, també és la dona més jove a rebre, amb dèsset anys, el Premi Nobel de la Pau per defensar i lluitar a favor de l’educació de les dones. Quan tenia tretze anys va publicar un blog a la BBC on explicava com era la seua vida sota el règim talibà, alguns fragments d’aquell blog estan reproduïts en aquest escrit. Els fragments que alternen amb el diari de Malala són ficticis, però podrien ser reals. És evident que la situació de les dones occidentals és molt millor que la de les dones orientals, res comparable a la situació de les dones a Afganistan, per exemple, però també ací es vulneren contínuament els drets de les dones, només cal llegir el periòdic un dia qualsevol. Què fa que una jove de quinze anys no vulga rebre una educació? Per què les joves pensen que exhibir els seus cossos al carrer o a internet és un acte de llibertat, fins i tot de feminisme? Què porta les xiquetes a mantindre relacions sexuals abans de desitjar-ho només per les ganes de satisfer el xic que les agrada? No són els talibans. Ací no són els talibans. És aquesta societat malalta de consumisme i superficialitat la que cossifica els cossos de les dones, els sexualitza des de xiquetes i banalitza la seua educació. No cal que vinga un talibà a imposar-ho, ja s’encarreguen els mitjans de comunicació i tota la societat a inculcarnos-ho subtilment perquè pensem que eixes idees naixen de la nostra llibertat com a dones. Ens enganyen com als caragols. Actualment, Malala resideix a Regne Unit, on es va recuperar de l’atemptat que va patir, on continua formant-se i des d’on dirigeix la Fundació Malala dedicada a la defensa dels drets humans de les dones de tot el món. De tot el món, d’orient a occident.


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

Desert de solidaritat Amparo Císcar Palomares

RUTES SOCIALS

C

016

aldrà començar per definir el concepte de MIGRACIÓ: La migració, segons la Viquipèdia, és el desplaçament d’un lloc d’origen cap a una altra destinació. En el cas dels humans, suposa un canvi de la residència habitual, sovint a llargues distàncies i, hi pot haver un canvi d’hàbitat. Aixó comporta, és clar, una sèrie de rutes per fer-ho. No totes les rutes de les quals podem parlar tenen una connotació alegre, com ara la de «LA SEDA», tema del llibret de la nostra falla, o la «Gastronòmica», o les popularment anomenades «Del colesterol» o «Del Bakalao». No. N’hi ha d’altres que són autèntics drames que han anat repetint-se al llarg de la història del món en què estem, que per cert, seria ben diferent sense aquests desplaçaments de persones d’un lloc cap un altre. Aquest escrit no pretén donar la solució als problemes que se’n deriven de les migracions, què més voldria jo! Sols intenta fer una reflexió per adonar-nos-en que estem vivint en un desert de solidaritat que amenaça amb una despersonalització total de la societat. És del tot necessari preocupar-nos per totes les injustícices que coneixem dia rere dia, pels mitjans de comunicació, i també per la manca de sensibilitat de la qual moltes vegades no ens adonem. La solució està clara alhora que molt difícil: hem de reconéixer i assumir el valor igual de les persones i els col·lectius, vinguen d’on vinguen, com a subjectes de drets i d’oportunitats.


Malgrat el que es puga pensar, les migracions no són un fenòmen recent fruit de l’atracció que provoca el benestar econòmic que es viu als països del primer món. Ja en la prehistòria, donat que els éssers humans tenien un coneiximent escàs de la natura i, per aquest motiu, tampoc en tenien control, les migracions més importants que realitzaren foren degudes als canvis climàtics o geogràfics de diferents tipus. Més tard, a l’antiguitat, trobem imperis expansionistes que provoquen grans desplaçaments de població, com els assiris, perses, egipcis, grecs i, sobretot, romans, però no és fins que comença la formació dels estats europeus que les migracions es fan més globals i aleshores, el món assoleix un sol sistema migratori. A partir de la Segona Guerra Mundial, els moviments de població són provocats per la progressiva adquisició de la independència per part de les antigues colònies i per l’emigració de tipus laboral dirigida cap a Europa per part d’europeus de la perifèria d’Europa (com Espanya, per exemple) i de treballadors procedents de les antigues colònies. Quins són els motius que porten la gent a emigrar? Hi ha diverses causes que provoquen el fenòmen, tot tenint en compte que la pobresa n’és la raó essencial. Marxar del país d’origen per buscar una millora del nivell de vida acostuma a ser-ne la causa. Quan això es fa des de la clandestinitat, per procediments il·legals, sense garanties ni tan sols per a la pròpia vida, és quan realment

la immigració es converteix en un problema greu per a un país i una societat civil; és el cas de les pasteres que dia rere dia arriben a les costes espanyoles i italianes. Cadascuna de les migracions importants que s’han donat al llarg de la història es poden relacionar amb un concepte o idea. Vegem exemples: La Diàspora del Poble Hebreu podem dir que és «La migració com identitat». El poble hebreu té un origen semític (com ho són els àrabs), i fins que s’establiren a la Terra de Canaan, el que ara és Palestina, eren pastors nòmades i, com a poble, la seua és una història de migracions i exili, servituds i repressions. L’emigració europea cap Amèrica la identifiquem com l’autèntica «Universalitat de les migracions». Aquest ha estat el moviment migratori més important de l’edat moderna i segurament de tota la història de la humanitat. Durant el segle XIX, i com a conseqüència dels profunds canvis provocats per la transició demogràfica moltes famílies europees van decidir d’intentar sort a l’altre cantó de l’oceà, on creien que els esperaria una vida millor amb el somni de «fer les Amèriques». Un altre moviment migratori no tan nombrós com l’anterior, però no menys important és l’anomenada Fuga de cervells, que podem relacionar amb «La importància dels recursos humans». S’entén com a fuga de cervells la marxa a l’estranger (Estats Units i Europa sobretot) dels professionals especialitzats (metges, informàtics, científics...) més ben preparats originaris dels països en desenvolupament. I per què se’n van? Són molts els motius: la inseguretat laboral, la necessitat de mantenir una família, la manca d’oportunitats per a desenvolupar-se i créixer professionalment, els salaris baixíssims. Tot això fa que molts professionals, prefereixen integrar-se professionalment a l’estranger, on són reconeguts, en tots els aspectes, pel seu treball especialitzat. També podem considerar un tipus de migració les noves formes de l’esclavatge al segle XXI, com ara el «Tràfic de persones» que significa la captació, transport i acollida de persones de forma forçada, sempre amb coaccions, amenaces i enganys, amb l’única finalitat de la seua explotació. Per anar arribant a la fi d’aquesta reflexió, quines diríem que són les causes de les migracions? Situacions crítiques per causes naturals, terratrèmols, inundacions…, conflictes bèl·lics o polítics, factors econòmics i de treball o bé, factors socioculturals, aquests últims


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací RUTES SOCIALS

NO TOTES LES RUTES DE LES QUALS PODEM PARLAR TENEN UNA CONNOTACIÓ ALEGRE, COM ARA LA DE «LA SEDA», TEMA DEL LLIBRET DE LA NOSTRA FALLA, O LA «GASTRONÒMICA», O LES POPULARMENT ANOMENADES «DEL COLESTEROL» O «DEL BAKALAO».

018


o ha nascut en un altre lloc: totes i tots són falleres i fallers, sense més especificació. És una falla progressista, avançada i oberta; sols cal fullejar els seus llibrets per veure que els únics temes tabú són els que atempten contra els drets individuals i col·lectius. Una falla convençuda que el futur de la societat està en els nostres xiquets i les nostres xiquetes a qui intenta donar un paper fonamental en la vida de la falla, fomentant els valors de la solidaritat i l’empatia amb tots els que s’hi apropen i estimulant la creativitat positiva, com una de les bases de l’educació.

Imatge: Trent Inness / Shutterstock.com

sempre relacionats amb la necessitat de llibertat: llibertat d’expressió, de manifestació, de premsa, etc I tot això pot conduir a un increment de problemes socials amb l’aparició de sentiments de xenofòbia i racisme; però també podria conduir i, seria el més desitjable, a la creació de polítiques d’integració amb una cohesió d’immigrants i no immigrants per formar una única societat. Segurament qui llija això es preguntarà que té a veure tota aquesta història amb la Falla Portal. L’Associació Cultural Falla Portal sempre s’ha distingit per ser una falla respectuosa. Qui la viu sent que no importa si ha nascut ací


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

Rutes relatives Francesca Millan Oriola

RUTES SOCIALS

A

020

gost. Per fi! Pensava que no arribaria mai! Encara que este estiu es presenta una mica diferent amb això de la pandèmia. Malgrat que portem temps gaudint de les vacances, l’arribada d’este mes és especial. Sembla que siga un mes més festiu encara, si cap. L’agost és sinònim de viatge, de descobriment, de viure noves experiències, de conéixer nous llocs, nous camins… Però este any… Tot és tan estrany…. Hem decidit que viatjarem sense rumb, cap al nord cercant la fresca. Agafarem el cotxe i a fer quilòmetres. És evident que, encara que no sapiguem on pararem, el nostre és un trajecte d’anada i tornada. Res comparable al que feren Kenneth i la seua família des del Salvador fugint d’un pare que els maltractava. Això sí que va ser un bitllet només d’anar, d’escapar i trobar-se amb allò desconegut. Per si fora poc, només arribar els va caure damunt la pandèmia i la mare va deixar de treballar de netejadora. Fam, tristesa, nostàlgia… Només ells sabran el que han patit! En canvi Omar està content d’haver vingut de Marroc. La seua família volia donar-li millor qualitat de vida. A Omar li diagnosticaren una malaltia als ossos que li impedeix caminar. Ací estan fent-li un tractament que li funciona molt bé. Son pare treballa de soldador i el seu germà ha començat d’ajudant en una fruiteria del barri. Però a sa mare, de vegades, li pega per plorar. I és que no pot suportar no vore la seua filla Fàtima i els seus dos nets.


Recordes Aya el dia que es va trobar per primera vegada amb la mar? No s’ho podia creure! Son pare i sa mare arribaren a Espanya escapant d’una guerra que haguera acabat per matar-los. Ací viuen una vida molt humil però estan junts i no tenen por. Què difícil és dormir amb la por al cos! Aquell dia del que parle, anàrem d’excursió amb els de la classe al Saler a fer una ruta de senderisme i ella, en divisar la mar, va fugir del grup cap a la vora, com poseïda o alliberada d’alguna cosa, i es va endinsar vestida a l’aigua. No podia parar de riure. Sort que feia sol i la roba va acabar assecant-se! No deixava de dir «és que va i torna, és fantàstic!». Nosaltres agafarem el cotxe i tirarem cap amunt, per no patir calor, amb la intenció de passar uns dies i tornar. La primera ruta que férem l’endemà travessava un bosc boirós, humit i tupit. Un bosc que impressionava i et deixava gelat alhora. Ens explicaren que el camí que anàvem a recorrer era una antiga ruta de fugida cap a França molt utilitzada en temps de guerra i postguerra. Només imaginar-me la situació em feia patir i sentir incòmoda. Si a nosaltres ens semblava esgarrifadora de dia, no vull ni pensar com seria caminar-la de nit, amb por de ser enxampat i amb la gelor i el desempar d’un bosc fosc. Les senyalitzacions eren diferents a les que estem acostumats, les marques eren naturals, res de pintures, i estaven camuflades. La veritat és que costaven de trobar quan arribaves a un encreuament de sendes. A la fi aconseguírem trobar el refugi, per anomenar aquell muntó de pedres d’alguna

HEM DECIDIT QUE VIATJAREM SENSE RUMB, CAP AL NORD CERCANT LA FRESCA. AGAFAREM EL COTXE I A FER QUILÒMETRES. ÉS EVIDENT QUE, ENCARA QUE NO SAPIGUEM ON PARAREM, EL NOSTRE ÉS UN TRAJECTE D’ANADA I TORNADA. manera. I decidírem tornar. Ja creuaríem la frontera en cotxe, uns dies més tard, si ens venia en gana. Sols necessitàvem el passaport Covid al mòbil i això ho teníem tots. Efectivament, al cap d’uns dies ens dirigírem cap a França i ens instal·làrem en aquella ciutat que tantes ganes teníem de conéixer. El primer dia, en arribar al port, a l’hangar dels Plàtans, quedàrem meravellats per la transformació d’aquelles drassanes en un lloc amb tant d’encant. L’hangar dels Plàtans, curiós nom que li ve perquè ja fa molts anys era la via d’accés dels vaixells que transportaven plàtans per a la seua importació a Europa. Però este port també té una història que fa tremolar, ja que era un dels principals ports negrers d’Europa i un punt clau per al negoci amb esclaus. Eixien d’esta ciutat carregats amb teles, fusells i mercaderies que bescanviaven per dones i homes en la costa occidental africana. Estos futurs esclaus eren transportats a Amèrica en condicions infrahumanes, amuntegats i quasi sense menjar. Alguns d’ells morien en el trajecte. En arribar a Amèrica, eren venuts com a mà d’obra en les plantacions i els vaixells tornaven a Europa carregats de productes exòtics com tabac, sucre o cotó. Ara, es pot visitar un monument que commemora l’abolició de l’esclavitud però, si et pares a pensar, les xifres et fan encongir el cor.

En estes mateixes drassanes treballa Didier. El seu treball pot semblar divertit però, malgrat que ell s’ho agafa amb humor, és una feina que se li fa pesada. Condueix una de les màquines creades a partir de la barreja de la imaginació de Julio Verne i l’univers de Leonardo Da Vinci. És un estrany animal mecànic que transporta turistes fent un recorregut repetitiu. De la nau a la zona dels cavallets, després cap a l’oficina de turisme i tornar a entrar a la nau per darrere. Tres vegades pel matí i tres per la vesprada. Els turistes sempre li fan les mateixes bromes i ell els sol regalar un somriure, com si fora la primera vegada que les escolta. Per al visitant allò és una barreja fantàstica d’art, literatura, enginyeria i imaginació que fa enlairar les ments cap a camins inventats només inspirats per la literatura. Tots es queden bocabadats en vore les màquines, sobretot els xiquets que obrin els ulls com a plats. Aquella ruta dalt de la màquina es fa curta. Durant la visita t’expliquen com les històries de l’escriptor i els seus mons inventats han inspirat la creació de tots aquells éssers mecànics. I és que no hi ha res com la lectura per encetar nous camins, inesperades rutes i històries apassionants. Potser, els millors recorreguts siguen aquells que fa la ment.


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

Mirar cap enrere Carla Grau Pons

RUTES SOCIALS

U

022

na nostàlgica brisa m’acarona durant una mil·lèsima de segon, durant la qual viatge a quan era una xiqueta i passava totes les vesprades en aquest parc. Res ha canviat. La mateixa bufada d’aire fresc, que em transporta al meu passat, recorre poc a poc tot aquell lloc. Les fulles seques ballen sobre elles mateixes i cauen a terra despullant els arbres i deixant veure allargats esquelets que em recorden que el temps s’acaba. Tracte d’evadir-me de la meua realitat escoltant les dolces simfonies dels ocells, que després de tants anys segueixen ahí. Encara s’escolta allà lluny el ressò de l’oxidada engrunsadora retrunyir fins al més profund de l’extens bosc, al temps que emergeix el perfum que desprenen els rovellats bolets. Aixeque lleugerament la mirada, un color daurat quasi angelical, pinta el cel com si els mateixos àngels hagueren baixat per il·luminar aquell paratge, que ara és vermell i mullat. La calidesa del cel contrasta amb la freda sensació que em segueix perseguint a mesura que abandone el meu cos mort, mentre les seues petjades s’allunyen de mi sense mirar cap enrere.



AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

De ruta per la protecció del planeta Olga María Ducat Viñals

RUTES SOCIALS

S

024

egons la RAE ruta és el camí o direcció que es pren per a un propòsit. De rutes en coneguem moltíssimes però, tal vegada, la més coneguda i carregada d’exotisme, pels territoris que travessa i, com no, per la magnificència, misteri i aventura que li conferirà el cine, és l’anomenada Ruta de la Seda. Un terme encunyat en el segle XIX, concretament en el 1877, pel geògraf polonès-alemany Ferdinand Freiherr Von Richtofen, més conegut com el Baró Von Richtofen. El seu sorgiment, en el segle II a.C., propiciarà una xarxa de rutes comercials que s’estendran pel continent asiàtic, seran transitades per mercaders i acabaran connectant la Xina amb Àsia Central, Índia, Pèrsia, Aràbia, Síria, Turquia, Europa i Àfrica. S’assistirà al contacte de civilitzacions est-oest encara que, ja des del Neolític es té constància de l’existència d’un cert intercanvi de productes comercials entre Orient a Occident. Òbviament, la mercaderia que li donà el nom era la seda, la fabricació de la qual sols els xinesos coneixien i mantenien en secret. No obstant això, els romans, quan estigueren sabedors del secret, es convertiren en grans aficionats, i no serien els únics. Però, la seda no era l’únic producte comercial que transitava les rutes est-oest i viceversa: teixits de llana o lli, ambre, ivori, vidre, corall, espècies, pedres i metalls preciosos... se sumaven als intercanvis comercials. El comerç de mercaderies també propicià la trobada de civilitzacions i cultures diferents, de l’establiment de relacions diplomàtiques, de l’intercanvi


d’idees, de coneixements artístics, d’idiomes i de religions (Budisme, Cristianisme, Confucianisme i Islam). Cap al segle XV, l’apogeu dels Imperis Mongol, Àrab i Turc (seljúcides i otomans, en períodes de temps diferents), l’auge de la navegació i l’apertura de noves rutes comercials iniciarà la decadència d’aquesta ruta. La seua importància com a artèria comercial principal entre orient i occident es perdrà, així com la seua influència i la d’algunes de les ciutats més riques i importants que es trobaven en el seu recorregut. Això provocarà l’oblit per part de la resta del món i que es convertiren en una ombra d’allò que estigueren. Europa els agafarà el relleu al capdavant del món modern. La Ruta de la Seda estigué un recorregut i un punt de connexió molt important des del segle II a.C. fins al segle XV entre dos extensos territoris, orient i occident, però, podem imaginar-nos el que suposava en aquells moments tot aquell tràfec de mercaders i mercaderies, animals, exèrcits, vaixells...? En una escala inferior a l’actual, tots aquests elements exerciren un efecte negatiu, no contemplat en aquella època, i no és altre que l’important impacte mediambiental que tot eixe tràfec significava sobre territoris i poblacions. Aquest estigué un moment globalitzador sense precedents i, fins i tot, alguns historiadors ho han considerat com la primera globalització. Una globalització econòmica, social, cultural, científica, artística i, a més a més, mediambiental. En aquest punt és on comencen els principals problemes del món

actual: la globalització i el seu impacte en el medi ambient. L’impacte en aquells segles no es pot comparar amb l’actual, degut al diferent grau de desenvolupament d’aquelles i aquestes societats; tampoc la preocupació de la societat i els governants del moment es pot comparar però, és un fet innegable que la globalització aporta una sèrie de beneficis a nivell mundial que afecten la informació, les comunicacions, l’intercanvi cultural, l’intercanvi lingüístic, la desaparició de fronteres econòmiques, l’extensió dels drets humans... i, a la vegada, ocasiona tota una sèrie de desavantatges com ho

de matèries contaminants, l’increment del comerç i del transport, el creixement poblacional, els problemes d’urbanització descontrolada...; però, sobretot, serà a partir de la Segona Guerra Mundial quan es produirà el major creixement econòmic, de població, urbà... de la història. És per tot això que ens centrarem en la ruta recorreguda per la humanitat al respecte de la lluita mediambiental i, sens dubte, en la lluita contra l’escalfament global, causant del canvi climàtic i la major amenaça mediambiental a la qual s’enfronta la humanitat en el segle XXI.

DE RUTES EN CONEGUEM MOLTÍSSIMES PERÒ, TAL VEGADA, LA MÉS CONEGUDA I CARREGADA D’EXOTISME, PELS TERRITORIS QUE TRAVESSA I, COM NO, PER LA MAGNIFICÈNCIA, MISTERI I AVENTURA QUE LI CONFERIRÀ EL CINE, ÉS L’ANOMENADA RUTA DE LA SEDA són la uniformitat cultural, la desigualtat econòmica i, de vital importància, els problemes de sostenibilitat que afecten a tot el planeta. Aquest és un dels màxims desafiaments globals actuals. El camí recorregut per l’ésser humà, principal agent que altera i contamina el medi ambient, ha estat el més destacat: des de les primeres civilitzacions, com es feia a Egipte amb la construcció de grans infraestructures i el conseqüent impacte en el seu medi; passant per la primera revolució industrial que serà l’origen dels principals problemes mediambientals, fruit de la industrialització i l’ús

Els anys 50-60-70 viuran una reacció davant la «insostenibilitat» mediambiental que provoca l’augment de la contaminació i la conscienciació sobre la degradació del medi ambient que tindrà ressò en diversos Fòrums com els Tractats fundacionals de les Comunitats Europees (CEE, 1950); la Iniciativa del Parlament Europeu sobre contaminació atmosfèrica (1968); el Conveni d’Oslo per a l’Atlàntic Nord (1972); la Conferència de Nacions Unides sobre Medi Ambient; el Fòrum d’Estocolm (1972); la Cimera de París (1972); el Conveni de Londres (1973); el Primer Programa Plurianual Comunitari en matèria de Medi


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací RUTES SOCIALS

026

Ambient (1973 a 1977)... En els anys ’60 els grups ecologistes, com a moviments cívics, comencen a demanar l’aplicació de conceptes ecològics per a la cura de l’ambient i que busquen un nou model de societat on les persones puguen viure en comunicació plena amb la naturalesa i la resta d’éssers humans. Sorgeix de la preocupació d’una societat que ha vist l’agressiva explotació que s’ha fet dels recursos naturals i com ha davallat la biodiversitat del planeta. Així sorgí una nova forma de fer política que tindrà com a eix central el desenvolupament sostenible. El desenvolupament sostenible, definit com aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre les capacitats de les generacions futures per satisfer les seues pròpies necessitats, és un concepte nou que no serà formalitzat fins el 1983 en una Comissió Mundial sobre el Medi Ambient creada per l’Organització de les Nacions Unides (ONU) per a donar cabuda a la preocupació mediambiental a escala global. Serà una dona, Gro Harlem Brundtland, ex Primera Ministra de Noruega i presidenta de la Comissió, qui li donarà nom a l’Informe elaborat, «Informe Brundtland», amb el títol «Nuestro Futuro Común», presentat en l’Assemblea General de l’ONU en 1987. El concepte de desenvolupament es començà a utilitzar en el segle XVIII en biologia, per a indicar AQUESTA LLARGA RUTA, QUE HA RECORREGUT, RECORRE I RECORRERÀ LA NOSTRA SOCIETAT EN LA LLUITA PER LA PROTECCIÓ DEL PLANETA I CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC ESTÀ PLENA D’ENTREBANCS I REPTES.

l’evolució dels individus joves cap a la fase adulta. Després, s’ha aplicat en diversos camps i a partir de la Segona Guerra Mundial s’adoptà per l’economia per a indicar el model de creixement econòmic dels països industrialitzats que, a més a més, per a alguns integra la idea de justícia social. Es distingeixen així els països desenvolupats, els més industrialitzats, dels països en vies de desenvolupament, més o menys pobres. El paràmetre de mesurament per a tots ells és la renda per càpita. Segons Roberto Bermejo, els centres de poder accepten formalment aquest concepte i les Conferències sobre Desenvolupament Sostenible (DS) han recolzat políticament el terme, però l’han buidat de contingut en no definir-lo. Aquest concepte qüestiona el model actual de producció i consum i crida a la transformació del mateix concepte de desenvolupament per a incloure una triple dimensió, la dimensió econòmica, la social i la mediambiental. En la Cimera de la Terra, en Rio de Janeiro, en 1992, s’acorda una estratègia global per a aconseguir un desenvolupament sostenible a partir de la cooperació mundial, establint-se 27 principis sobre drets i responsabilitats de les nacions en el progrés i benestar de la humanitat. A partir d’aquesta conferència es consolidarà el concepte de desenvolupament sostenible i es posarà en relleu el «dret internacional del desenvolupament sostenible» junt al «dret internacional del medi ambient». S’adoptà la


Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic, establint-se l’Agenda 21, d’aplicació mundial, nacional i local, que seria el germen dels Objectius del Desenvolupament del Mil·lenni (2000). Se celebren un total de 21 cimeres fins arribar a l’Acord de Paris (2015), en què s’establí un tractat global que estigué ratificat per quasi 200 països. Berlín (1995) estigué la primera cimera (COP1) i en la qual s’evidencià que la majoria des països industrialitzats no complien els principis mínims per a assolir els objectius mínims de la Convenció, establí una cita anual i el seguiment de les mesures pactades per tots els països; Kyoto (1997), que establí un tractat vinculant, «Protocol de Kyoto», amb compromisos dels països desenvolupats per reduir les emissions (quantificades segons el país); Bali (2007), en què s’establí un full de ruta i li donà a la cimera del clima una gran rellevància en tot el món; Copenhague (2009), sense compromís legal per reduir les emissions ni per la lluita contra el canvi climàtic, deixant-ho amb caràcter voluntari; Cancun (2010) creà el Fons Verd per al Clima, un mecanisme financer per a recaptar fons amb l’objectiu de mitigar i adaptar el canvi climàtic a la comunitat internacional; Doha (2012) acordà estendre el Protocol de Kyoto fins al 2020, sense ser recolzat per les grans economies com EEUU, Rússia o Xina; Varsòvia (2013), que emplaçava a la següent cimera, la de Paris (2015), en la qual se signarà l’Acord que hem nomenat abans, ratificat per quasi 200 països, una fita

històrica que creà un marc per a possibilitar l’acció cap a la transformació a un model de desenvolupament baix en emissions; Xile/Madrid (2019), amb pocs avanços i on es demostrà que, amb l’excepció de la UE, els grans països emissors de CO2 (Estats Units, Xina, Índia, Japó, Brasil i Aràbia Saudita, entre d’altres) mostraren novament la seua irresponsabilitat davant la necessitat d’accions urgents en un moment crític; per últim, Glasgow (2021), aplaçada després d’aquesta pandèmia mundial que és la COVID19, de la qual s’esperava que els líders polítics accelerarien l’acció climàtica per a evitar l’augment de les temperatures a més d’1,5ºC. Pel contrari, els avanços han estat tan dèbils que, tot i reconèixer que ha hagut progressos en adaptació, pèrdues, danys i finançament climàtic, han estat insuficients si es té en compte la urgència i la magnitud de l’emergència climàtica. Per concloure, aquesta llarga ruta, que ha recorregut, recorre i recorrerà la nostra societat en la lluita per la protecció del planeta i contra el canvi climàtic està plena d’entrebancs i reptes. Per una part, el que com a ciutadans podem d’aportar, per ètica i responsabilitat. És clar que s’ha de donar una modificació de les relacions de l’home amb el medi i que no es produirà si no hi ha un canvi cultural profund en les actituds i les escales de valors dominants en aquesta societat, és a dir, un canvi cultural. Sense açò serà molt difícil fer front als problemes mediambientals ja que, més tard o més prompte, poden tornar

a reproduir-se aquells problemes que ara tractem de superar. D’altra part, el que els nostres governs poden arribar a aconseguir. És manifesta la falta de voluntat política i les grans diferències de punts de vista respecte al problema expressats pels diferents països. Així mateix, també es constata una gran divergència entre els mitjans disponibles per a executar els programes i acords, així com entre tècniques i mètodes aplicats en els diferents països. Segons Ortega i Mínguez (2001), el problema plantejat pel desastre ecològic que patim no és un problema tècnic, ni econòmic, no és de mitjans, sinó de finalitats. És la civilització dels mitjans que ha fet del progrés no l’adequació de l’home al medi natural, sinó l’adaptació del medi a les necessitats humanes creades pel creixement econòmic [sic]. Aquest és un repte mundial en el qual els ésser humans començaren per conèixer el món i transformar-lo, adaptant-lo a les seues necessitats, i ara mateix, nosaltres, els hereus d’aquell món, hem d’aprendre a estimarlo, conservar-lo i protegir-lo per tal que el puguen gaudir les noves generacions que tenim al costat. La ruta està inconclusa.


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

Continua la història de la lluita de classes Diego L. Fernández Vilaplana

Professor d’història de l’IES Andreu Sempere d’Alcoi

RUTES SOCIALS

A

028

l juliol de 1873, a Alcoi, una manifestació pacífica de treballadores i treballadors va ser dispersada a trets pels guàrdies. Els manifestants van fer front a l’agressió i van prendre la iniciativa. La insurrecció ha passat a la història com la Revolució del Petroli, coml’alçament obrer més important del segle XIX. A les portes del 150 aniversari, és hora de recuperar la història, lluny de mites i mentides. La indústria va arribar ben prompte a Alcoi. I amb les fàbriques, molts diners, moltíssims, per als amos que s’afanyaren a construir edificis senyorials ben sumptuosos. Però la majoria dels nostres besavis i de les nostres rebesàvies vivien en la misèria. Els obrers treballaven 10, 12 i fins a 18 hores diàries per 2 pessetes de l’època. Les dones feien la mateixa jornada, però cobraven la meitat. I les seues filles i els seus fills, des dels 6 anys, la meitat de la meitat. Vivien amuntonats en porqueres, passaven fam i patien malalties infeccioses freqüentment. Un de cada tres xiquets moria abans de complir un any. Aquesta era una situació comuna a moltes ciutats. Per això, treballadores i treballadors d’arreu d’Europa van organitzar l’Associació Internacional de Treballadors, ara fa 150 anys. Reclamaven una vida digna, sense amos ni déus. La Internacional va aterrar amb força a Espanya. Al gener de 1873, va instal·lar la central a la nostra ciutat, que es caracteritzava pel seu moviment obrer combatiu. Dones i homes disposats a tot perquè no tenien res a perdre.


Imatge: Montse Belda

FINALMENT, S’ESCAMPA L’EXEMPLE. EL DIA 7 DE JULIOL, 6.000 TREBALLADORES I TREBALLADORS ES REUNEIXEN A LA PLAÇA DE BOUS. ENTRE TOTS ACORDEN CONVOCAR UNA VAGA GENERAL PER EXIGIR LA REDUCCIÓ DE LES HORES DE TREBALL I UN AUGMENT DE SALARI QUE ELS PERMETA VIURE AMB DIGNITAT.


de les hores de treball i un augment de salari que els permeta viure amb dignitat. Fins i tot les autoritats reconeixen la situació de precarietat que afecta la classe treballadora, que es tradueix en una realitat de pa negre i carn infectada de paràsits. Tot i que feia cinc mesos que s’havia proclamat la Primera República espanyola, els treballadors i les treballadores no tenien cap esperança en les noves

RUTES SOCIALS

Imatge: Montse Belda

AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

Als Algars, entre Alcoi i Cocentaina, va esclatar el conflicte. Els treballadors d’un molí de paper van reclamar un augment de salari i una reducció de la jornada laboral. Però el propietari, Facundo Vitoria, no va acceptar les demandes. En lloc d’això, va intentar contractar esquirols i, fins i tot, subcontractar la producció a la competència. Els internacionalistes, ben organitzats, ho van impedir.

030

Quatre mesos va durar la vaga perquè l’empresari va preferir tancar la fàbrica abans que concedir les millores. Tot aquest temps van sobreviure gràcies a la solidaritat de la resta dels obrers de la comarca. Finalment, s’escampa l’exemple. El dia 7 de juliol, 6.000 treballadores i treballadors es reuneixen a la plaça de bous. Entre tots acorden convocar una vaga general per exigir la reducció

institucions. Denunciaven que: «La mateixa explotació pesa sobre nosaltres des de la proclamació de la república burgesa que durant la monarquia». No anaven mal encaminats. L’alcalde republicà, Agustín Albors, conegut com a Pelletes, es va reunir amb els empresaris per decidir fer-los front als manifestants amb les armes, fins que arribara l’exèrcit des d’Alacant.


Tot i l’amenaça de repressió, la vaga va ser un èxit. En dos dies recorren les fàbriques de tota la comarca per sumar adhesions a la causa. El dia 9 de juliol a la vesprada ja en són més de 10.000 i es dirigeixen a l’ajuntament. Ara ja no només reclamen millores laborals, sinó que també exigeixen la dimissió de l’alcalde i dels regidors i la seua substitució per un comitè format per obrers. L’alcalde surt al balcó i dispara; és el senyal, els guàrdies disparen contra els manifestants des del campanar. Hi ha dos morts i alguns ferits entre els manifestants. «Per primera vegada –dirà l’historiador britànic Gerald Brenan anys després– un grup que no formava part de l’església, ni de l’exèrcit, ni de la classe mitjana, s’havia manifestat com a revolucionari». Comença la Revolució del Petroli. Van alçar barricades, van assaltar les cases dels senyorets buscant armes i van prendre ostatges. La lluita va durar més de vint hores. No van violar monges, ni van decapitar guàrdies civils, ni van penjar capellans de les faroles, ni es van menjar fregida l’orella de Pelletes, com ens han volgut fer creure. Van morir 16 persones en l’enfrontament. Com va explicar el president del govern, Pi i Margall: «Va haver lluita, es van aferrissar les passions i es van cometre excessos, però no tants». L’últim a caure va ser l’alcalde, Agustín Albors. La nit del dia 10, l’exèrcit ja espera a les portes de la ciutat. Els revoltats negocien la seua rendició a canvi d’evitar les represàlies i els burgesos s’hi mostren d’acord. El general Velarde entra pacíficament

a la ciutat i telegrafia el govern de Madrid: «S’espera bon resultat. Des d’ahir completa tranquil·litat». Tant és així que els soldats abandonen Alcoi l’endemà perquè han de fer front a la insurrecció cantonal de Cartagena. Des del juliol i fins a l’octubre, els internacionalistes participen de la reconstrucció dels edificis afectats, reforcen les defenses davant l’amenaça carlina i negocien millores salarials i laborals. Però finalment va arribar la venjança dels burgesos, planificada minuciosament. El president Castelar envia l’exèrcit i la Guàrdia Civil a la ciutat i s’inicia la persecució. Centenars de treballadores i treballadors són detinguts. Més de 700 seran acusats de sedició. De nit, i nugats amb una corda, són traslladats a peu al castell d’Alacant. Els hi espera un calvari. En total 289 patiran anys de presó en condicions inhumanes. El procés judicial serà un desgavell. Famílies senceres, amb els seus fills, patiran la fam i les malalties al castell de Santa Bàrbara. Sense assistència jurídica durant anys i empresonats sense proves per acusacions anònimes, alguns s’hi estaran anys entre reixes per participar, presumptament, en petits robatoris, per portar la falda tacada de petroli, per col·laborar en una temptativa de dispar o, senzillament, per la seua suposada mala conducta, certificada pels amos de les fàbriques o per les noves autoritats restituïdes en el càrrec. L’amnistia decretada al 1876 pel rei restaurat suposarà el perdó per als carlins i per als republicans intransigents, però no hi haurà indult per als obrers.

La repressió no va acabar ací. Els amos de les fàbriques van aprofitar per reduir, encara més, els salaris. A més, les famílies s’havien de fer càrrec de la manutenció dels empresonats. De fet, 30 anys després, des de Banyeres, Alfafara i Agres, encara feien front als deutes. A la premsa obrera de l’època podem llegir que: «Els treballadors dels tallers caminen amb el cap tocant a terra i sense atrevir-se a alçar la pols que puga ofendre els senyorets». A més, el govern va construir a Alcoi la Caserna d’Infanteria d’Alçamora per tal que els militars controlaren futures revoltes. El 1887, catorze anys després dels fets, l’enèsim jutge que es fa càrrec de la causa, absol els darrers processats. No hi ha proves per continuar amb la farsa. Els últims sis dissortats surten de la presó. Altres no han tingut tanta sort, almenys vint han mort entre reixes. L’incipient moviment obrer anarquista ha patit un dur cop i no només a Alcoi. L’AIT és il·legalitzada el 1874, els internacionalistes són perseguits i empresonats i dos mil d’ells són deportats a Filipines i a les Illes Mariannes, on molts moriran de fam i malalties. Però com ells deien: «Si no els hi permetien reunir-se a la llum del sol, ho continuarien fent a l’ombra». La Federació espanyola viurà en la clandestinitat, però renaix amb més força anys després. Seixanta mil afiliats a tota Espanya, i un bon grapat a la nostra ciutat, que tornarà a ser capital de l’internacionalisme. La història de la lluita de classes continua…


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

La ruta de les Moires Feli Mafé i Durà

RUTES PERSONALS

E

032

mprenem el nostre viatge amb el primer plor que es produeix en veure la llum al nou món. Ens acompanya ja des d’aquest meravellós instant la germana petita de les tres Moires, Cloto, la que fila. Les seues ancianes mans seran les encarregades de començar a teixir el fil que marcarà la ruta de les nostres vides i junt a les seues dues germanes, Làquesis i Àtropos, s’encarregaran de decidir el destí de les persones i ens acompanyaran en la nostra particular ruta de la vida fins el final dels nostres dies. Tot el que ens succeeix es correspon als nusos i punts ordits per aquestes fins el dia que decidisquen tallar el fil amb les seues tisores d’or. El nostre futur està a les seues mans i sols elles són coneixedores del mateix, és el seu gran secret i mai no li’l revelen a ningú. Els esdeveniments se succeiran al seu temps i, malgrat que açò correspondria a la creença en un destí prescrit, sempre les Moires deixen una escletxa per somiar que l’adversa fortuna d’un moment donat pot acabar girantse i permetre’ns gaudir d’una vida més sortosa. Es diu que no importa el temps, ni la distància si hi ha voluntat per arribar a aconseguir un objectiu o propòsit, sols cal posar-se en marxa. Seran les Moires o les Parques les qui ens teixiran el nostre particular vestit, però serem nosaltres els encarregats de decidir com el lluirem. Des que ens alcem fins que ens gitem, des de menuts fins a ancians ens veiem abocats a escollir per quins camins transcorrerà la nostra ruta. Cadascuna de les nostres eleccions, marcada o no de bestreta, construiran els diferents ramals del nostre itinerari, que podrà ser sinuós o recte,


amb entrebancs o sense, sortós i feliç o trist i desgraciat, però sempre amb sentit i un significat i, com no, acompanyats de persones eternes però també d’aquelles de qui saber acomiadar-se en el moment oportú. La ruta de les Moires és diversa i inmensa, cadascú compta amb la seua i no existeixen dues iguals. Què seria de mi si hagués nascut a un altre país? o al si d’un altra família? i si hagués fet això en lloc d’açò? i si hagués estudiat lletres i no ciències? si no li hagués dit o fet allò que pensava en aquell moment, què haguera passat? com haguera sigut la meua vida? quina la meua ruta? què em depararà el futur? Mil preguntes o qüestions més com aquestes han rondat pel cap de tots nosaltres en algun moment al llarg del nostre viatge. Aquesta ruta de les Moires també havia de tenir i comptar amb el valor de saber escollir i equivocar-nos en el cas de decidir si seguir recte o desviar-nos. A la guerra, quan els avions sobrevolaven la població i davant la possibilitat que un artefacte explosiu posara punt i final a la ruta, Francesc va optar per no amagar-se més i quedar-se quiet a l’espera del seu destí cansat de buscar refugi cada vegada que en sentia un a prop. Fou la seua decisió, encertada o no, covard o valenta, però una tria que posava en perill la història dels seus descendents. Si hagués mort, cap dels membres que avui formen la seua família no hagueren rebut mai la visita de Cloto. Afortunadament, encara no havia arribat la seua hora i la seua ruta comptava amb molts quilòmetres per recórrer.

Les circumstàncies econòmiques familiars feren Maria major abans d’hora. Era una xiqueta responsable, organitzada i molt autoexigent als estudis. Era una xiqueta de 10, per a qui un 5 es convertia en un molt mal resultat, un fracàs inadmisible al si d’una família sense gairebé estudis però que tenia dipositada en ella tota esperança d’una vida millor, inaccessible sense uns bons resultats i una beca. L’elecció de la carrera universitària, que obriria la ruta de la seua vida laboral, no fou gens fàcil i, malgrat que no s’hi va trobar a gust amb la seua decisió inicial i davant la impossibilitat d’escollir QUÈ SERIA DE MI SI HAGUÉS NASCUT A UN ALTRE PAÍS? O AL SI D’UN ALTRA FAMÍLIA? I SI HAGUÉS FET AIXÒ EN LLOC D’AÇÒ? I SI HAGUÉS ESTUDIAT LLETRES I NO CIÈNCIES? SI NO LI HAGUÉS DIT O FET ALLÒ QUE PENSAVA EN AQUELL MOMENT, QUÈ HAGUERA PASSAT? COM HAGUERA SIGUT LA MEUA VIDA? QUINA LA MEUA RUTA? QUÈ EM DEPARARÀ EL FUTUR? altra opció, va inflar pit i va fer front a tots els monstres que s’hi trobà pel camí. Aquella sinuosa via d’accés resultà ser tot un èxit gràcies al seu valor de saber assumir amb resignació i alguna que altra llàgrima allò que les Moires li havien preparat. Maria finalitzà la seua carrera universitària un any abans del previst, amb premis extraordinaris per la seua vàlua acadèmica, aconseguí aprovar les temudes oposicions a la primera i ara gaudeix dia a dia dedicant-se a allò que més li agrada. Un laberint sense eixida era el que pensava Pere que li havien teixit les filles de Nix. Una vida dedicada a un amor que no


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací RUTES PERSONALS

034

li produïa més que dolor. Un fruit d’aquella suposada estima que resultava, després de molts any d’enganys, no ser de la seua sang. Un futur laboral enterbolit i dificultós per la crisi econòmica i la manca d’estudis superiors. Un seguit de nusos ordits per Làquesis li impedien centrar la visió i trobar la ruta encertada. Sortosament, amb el suport familiar i les ganes d’una vida millor, la nit va donar pas a la llum del dia i el seu viatge sofrí un gir de 360º. Una estabilitat laboral, un AMOR en majúscules i un àngel preciós li permeteren a Pere gaudir d’una vida més pròspera. Era una somni des de menuda, una il·lusió familiar, un desig compartit amb moltes xiquetes valencianes, ser la màxima representant de la festa fallera. Empar ho tenia tot a favor, les ganes, el suport de la família, l’acceptació de la falla, però quan semblava que el vent bufava a favor i que el vaixell ja divisava el port, una tempesta desconeguda paralitzava el món. Tothom pensava que es tractava d’un malson, d’una circumstància momentània que ràpidament desapareixeria tornant-ho tot al seu lloc. Però aquesta tempesta amb noms i cognoms, SARS-Covid19, encara no ens ha abandonat després de deixar a l’UCI i tocat de mort a mig món i amb greus seqüeles a l’altra meitat. Empar no s’ho podia creure, ja sentia l’olor de pólvora als carrers, la música als casals, els envelats presidien l’asfalt, els monuments als tallers, els vestits preparats, i les falles no se celebrarien. Tornarem aviat, es repetia entre sospirs, però la veritat és que encara avui, després de dos anys sense falles


i sense saber si en tornarem a tenir, ni com seran les de la nova normalitat, seguim esperant amb eixa força, eixa constància, eixa il·lusió i eixe esperit característic dels bons valencians el retorn de la festa fallera. Açò ha estat una «parada d’emergència» a la ruta fallera, però Empar i la resta de la família fallera reprendrà més prompte que tard aquesta esperada i desitjada ruta. La ruta dels somnis per complir, la ruta dels estudis per a una vida millor i més fàcil, la ruta de l’estima, de l’amor, de la família, la ruta de la vida, la ruta de les Moires, la ruta de Francesc, de Maria, de Pere, d’Empar i de tots i cadascun de nosaltres és la nostra guia de ruta amb un principi i un final escrit, però amb un món de possibles variants que amb la nostra força interior haurem de fer realitat. Cloto, Làquesis i Àtropos, deesses del destí, respectades i temudes per tots els Déus i divinitats pel vostre poder, dir-vos que mentre queda vida, queda esperança, que quan una porta es tanca és perquè una altra millor ens espera i que vosaltres marcareu la nostra ruta, però que nosaltres l’engalanarem al nostre gust per tal de fer-la nostra, única, memorable i irrepetible. Imatge: Rizar el pixel / Shutterstock.com


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

Seguim els senyals? Sílvia Borràs i Chofre

RUTES PERSONALS

A

036

l llarg de la vida passem per nombroses situacions que alteren el nostre benestar tant físic com emocional. El benestar emocional el constitueix el conjunt de sensacions positives derivades d’un funcionament mental que ens permet afrontar o adaptar-nos a les situacions i demandes ambientals. Igual que ocorre amb la salut física, la salut mental pot variar al llarg de la vida. De les diferents experiències viscudes podem aprendre estratègies per millorar la salut en general, però també podem fer ús de les diferents disciplines i tècniques que ens oferereixen des de l’àmbit del benestar. La millor manera de conèixer-nos és explorar-nos, reconèixer cada racó del nostre cos, identificar què ens fa estar malament i per què… Només aleshores serem capaços de posar remei a les malalties que no sempre són físiques. En els últims anys hem assistit a una immersió massiva de fórmules magistrals que ens ajuden a pal·liar el dolor. Des de l’orient ens arriben tècniques de relaxació que emprem i fem nostres per trobar aquella pau interior que ens ajuda a acceptar i canalitzar emocions de manera sana. Per a tenir una bona salut tant física com emocional necessitem conèixer cada amagatall del nostre organisme i de la nostra ànima per reconèixer les patologies i, així, posar el remei més adient per pal·liar dolors i millorar el nostre sistema immunològic. Iniciar la ruta més exitosa a la vida és conèixer-nos amb detall i esbrinar quina, de la gran varietat de cures i remeis existents, hem de fer servir. La intenció de totes elles és fer un repàs mental enfocat en les sensacions


per les principals zones del cos, perquè puguem entrar en contacte directe amb el nostre organisme el més objectivament possible. La trepitjant vida que portem ens obliga a moure’ns a marxes forçades augmentant un estrés i ansietat difícilment controlable, a vegades només ens detenim, quan ja no podem més, però afortunadament també coneixem una infinitat de rutes i alternatives que ens ajudaran a millorar la vida que portem. Entre els mètodes més actius n’hi ha que es basen en el moviment, com el tai-txi, els exercicis respiratoris o la mateixa activitat física (passejar, córrer o nadar…) En canvi, altres mètodes més passius es basen en la reacció que causa un agent extern, com el massatge o, en un cas extrem, la hipnosi i, així coneguem mètodes que utilitzen el manteniment de postures que faciliten les funcions corporals, com per exemple el ioga, o les tècniques de concentració mental, com ara el mètode de relaxació progressiva de Jacobson, l’entrenament autogen de Shultz (autohipnosi, autosuggestió, totes elles centrades en la respiració sent l’arrel de la majoria de les tècniques de relaxació mental). Totes aquestes tècniques són les precursores de les més actuals i i populars importades d’altres indrets com el Mindfulness, tècnica que aconsegueix a través de l’atenció plena, centrar la consciència en tot el que li està ocorrent a l’organisme, incloent sensacions emocionals i fisiològiques i, amb aquesta atenció conscient, s’aconsegueix la relaxació corporal i psicològica, amb mètodes

com el body scan, amb el qual s’arriba a una sensació de calma i pau. En realitat només necessitem un minut d’atenció ajustada en qualsevol part del nostre cos, i així tècniques com el Ioga, considerada una tècnica de relaxació mental, que alleugera la tensió muscular amb tècniques incorporades com el Sukshma; el Qi Gong que és una gimnàstica ancestral vinculada a la Medicina Tradicional Xinesa; el Tai Xi, Popular Art Marcial Xinesa, el principi filosòfic del qual és el Taoísme; Lu Jong és una altra técnica corporal originària del Tíbet, que pertany a la tradició tàntrica budista i medicina tibetana; altres com els Bols Tibetans, definit com a massatge sonor, la utilització dels Bols s’aplica com a mètode de sanació equilibrador de l’energia i els Xacres com a centres subtils d’energia vital per on conflueixen els canals energètics. Sense oblidar la gran varietat de massatges d’Orient coneguts com un conjunt de tècniques i manipulacions per realitzar massatges corporals complets, extretes de les millors teràpies manuals de la tradició oriental com el Shiatsu, Tui-na, Massatge Tibetà, Massatge Thai, Reflexologia Facial Vietnamita i Reflexologia Podal, considerats com les ferramentes terapèutiques més antigues. Tota aquesta metodologia està orientada cap a la mateixa finalitat: la d’obtenir beneficis per a combatre el dolor, LA MILLOR MANERA DE CONÈIXER-NOS ÉS EXPLORAR-NOS, RECONÈIXER CADA RACÓ DEL NOSTRE COS, IDENTIFICAR QUÈ ENS FA ESTAR MALAMENT I PER QUÈ…


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací RUTES PERSONALS

038

aliviar la tensió muscular, afavorir els processos metabòlics i la funció circulatòria, combaten l’estrés aportant relaxació i benestar; en definitiva, integrar i unir consciència física, emocional i mental ja que els resultats estan directament relacionats a l’àmbit psicològic, en definitiva, entrenar cos i ment per entendre la connexió. Però què és l’estrés? La seua terminologia prové de la física i fa referència a la pressió que exerceix un cos sobre l’altre, sent aquell que més pressió rep el que pot destruir-se, i fou adoptat per la psicologia, passant a denominar el conjunt de símptomes psicofisiològics abans esmentat i que també coneixem com a síndrome d’adaptació. És important canalitzar tota l’energia que tenim, a vegades inesgotable. En els infants és molt fàcilment identificable, ja que quan tota aquesta energia està en marxa tenen dificultats per controlarla i baixar el nivell d’activació, a vegades se’ls fa difícil pensar, escoltar, conversar, gaudir, aprendre, relacionar-se… En aquest estat als infants els costa molt saber parar. El col·lectiu docent ha entés que invertir en conèixer tècniques de relaxació els ajuda a crear un clima de tranquil·litat i a saber comportarse a classe. Per aconseguir-ho és important que els fem conscients d’aquesta realitat i que els ensenyem estratègies per aprendre a relaxar-se i controlar-se. Ensenyar a un infant a relaxarse suposa ensenyar-li a regular el seu nivell d’activació pel seu propi benefici. El nen que sap relaxar-se controla la seva activitat i pot actuar des de la

calma i la serenor. Hi ha moltes maneres d’ensenyar als infants a relaxar-se i cada mestre/a ha de trobar la manera que més li agrade. A l’univers dels joves i adults no és molt més complicat. Coneguem moltíssimes estratègies i les fem servir a diari, cadascú ha de trobar la seua, no es pot generalitzar, cada persona troba el benefici en una diferent. És important afegir que les diferents tècniques de relaxació han estat introduïdes progressivament en el món de l’esport i darrerament en el món de la salut, l’oci i el temps lliure així com en els darrers anys en el món de l’empresa. Els nombrosos beneficis que aquestes aporten fan que es millore el rendiment en l’esport i en el treball i es millore la salut enfront les patologies que se’n deriven del món en què vivim (estrés, nerviosisme, insomni, caiguda de cabell, problemes a la pell…). La relaxació allibera tensions, canalitza els estats anímics i emocionals, com l’agressivitat, l’ansietat o l’angoixa, proporciona un equilibri físic i mental i permet el funcionament correcte de tots els òrgans, aparells i sistemes del cos. Tot això potencia l’autoconeixement, control i gestió psico-corporal. No obstant aixó, a vegades no cal ser massa sofisticat en les activitats que realitzem, i participar d’activitats col·lectives d’oci i esplai ens pot aportar aquella calma que necessitem. Així doncs, la necessitat de la relaxació no és un invent actual, ni modern, des de sempre les persones hem anat utilitzant tècniques d’elaboració pròpia que ens han ajudat a combatre l’ansietat


o l’estrés del dia a dia, i així activitats com pintar, cosir, fer manualitats, en general tot i ser un ofici, per a altres persones que ho fan servir, es tracta d’una canalització de l’energia sobrant. Encara recordem com la gent gran seia a la porta de casa a raonar, fer boixets amb companyia o simplement treien la taula al carrer per sopar amb el veïnat. Versemblant són les maneres que fa servir el món faller. Què són les falles sinò, activitats col·lectives que ens ajuden durant uns dies a desconnectar del dia a dia i viure intensament les hores al carrer, cercaviles i revetlles acompanyades de balls que ens deixen ben cansats, però també fer unes cerveses amb amics, un cafè al bar de la plaça, un passeig a vora mar, etc, són activitats altament recomanades per alliberar tensions que ens produeix el vertiginós ritme de vida de la societat occidental. Potser tot allò que necessitem ho tenim al nostre voltant i només hem d’escoltar els senyals que ens proporciona el nostre cos per marcar l’inici de ruta a seguir.


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

Immortal Anna Grau Vercher

RUTES PERSONALS

D

040

os punts principals són els que ens trobem al llarg del trajecte: un de partida, on tot comença; i un punt d’arribada, on aquest començament arriba al seu fi. Caminem en direcció al segon, amb decisió. No obstant això, tot és desconegut. Sortim a la llum sense saber on anem; sense cap mapa que ens guie; sense que ningú ens ensenye. La immensitat ens aclapara mentre vaguem seguint referències; temptejant el sòl; evitant el perill. A poc a poc, anem creixent i amb nosaltres els sentiments, els quals posseeixen també la seua pròpia ruta. Sentim des del primer segon, i sentim encara més quan arribem per fi a ser conscients que ho fem. L’alegria i la tristesa junt les llàgrimes i els calfreds que brollen d’ambdues engendren la seua via a través del cos, desfent-ho tot i revivint-ho alhora; deixant marques que mai oblidem, però que també ens ajuden a orientar-nos, ensenyantnos a explorar altres indrets, futures vegades, i amb més seguretat sobre el que fem. Seguim caminant, a vegades massa de pressa, quasi corrent, sense aturar-nos a observar el que ens envolta; tot allò que fa de l’espai-temps quelcom especial. I és que vivim en un món ràpid, constantment canviant, que quasi no ens guarda ocasió ni per detenir-nos a sospirar. Si bé és cert que, queden llocs i moments on sempre tornem; rutes que repetim; camins que ens agraden i que gaudim amb aquelles persones que romanen, o amb les que més tard se’n van; guardant les primeres a la motxilla i deixant les altres enrere per poder alleugerar i seguir avançant.


En definitiva, aprenem a construir sendes: la nostra pròpia; una drecera on podem sentir-nos qui som; arribar a ser-ho. Dibuixem amb detall una ruta més entre totes les existents; la guarnim, la formem; per després aprendre-la de memòria i fer-la recordar. Per transmetrela quan està a punt d’acabar. Per fer-la immortal.

APRENEM A CONSTRUIR SENDES: LA NOSTRA PRÒPIA; UNA DRECERA ON PODEM SENTIR-NOS QUI SOM; ARRIBAR A SER-HO


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

Incertesa Sílvia Borràs i Chofre

RUTES PERSONALS

S

042

e’ns dubte viure és fer-se moltes preguntes. Moltes no tenen una resposta absoluta i objectiva. A més el moment en què ens trobem quan se’ns plantegen eixes preguntes, marcarà la resposta que donarem. El procés de presa de decisions apareix quan ens trobem davant una situació en què hi ha diferents opcions. Totes elles tenen relació amb què passarà més enllà del moment de decidir i contenen la inquietud de no voler equivocar-se. No tenir l’opció de veure com ens hauria anat si en cada decisió important que hem pres haguérem optat per una altra de les possibilitats, ens ompli d’incertesa. Saber que, un dels màxims temors està en què, en un moment del futur podem imaginar un desenllaç millor que el viscut. Però hem de saber que, açò només forma part del nostre imaginari, no a una comprovació realista. Així podem determinar que entre les principals pors inclourem la d’equivocarnos, la de fallar, la de decepcionar, la de perdre oportunitats, sumades a la dificultat del que pot esdevenir i al canvi en si mateix. Pot passar que l’elecció no siga la més encertada o no isca com esperàvem, o que formen part d’una etapa difícil arrel dels canvis generats per la nostra decisió, i novament quasi segur, ens tocarà prendre noves decisions… I així una vegada rere altra, per apropar-nos i aconseguir la vida que volem tenir de veritat. A vegades ens fem preguntes massa complexes per a problemes que no ho són, aleshores cal relativitzar. No obstant això, hi ha presa de decisions


QUASI TOTES LES NOSTRES DECISIONS SOLEN ESTAR AFECTADES PER LES EXPECTATIVES I LES ESPERANCES FUTURES, INFLUENCIADES PER L’ENTORN, PER LES NOSTRES PREFERÈNCIES, PEL NIVELL DE DIFICULTAT, PERÒ TAMBÉ PER LA CÀRREGA QUE PORTEM AL DAMUNT I, SOBRETOT I PRINCIPALMENT, PER L’APRENENTATGE DEL VISCUT EN EL PASSAT, ETC. importants i cal prendre-les amb calma. Quasi totes les nostres decisions solen estar afectades per les expectatives i les esperances futures, influenciades per l’entorn, per les nostres preferències, pel nivell de dificultat, però també per la càrrega que portem al damunt i, sobretot i principalment, per l’aprenentatge del viscut en el passat, etc. En el moment de qualsevol canvi se’ns plantegen tots aquests temors i les raons per les quals se’ns fa difícil prendre decisions són: la por, la inseguretat, la falta de costum, l’estrès… Davant d’açó hem de pensar què faríem si no tinguérem por, hem de repassar quins són els nostres valors, plantejar-nos què seria el pitjor que podria passar, i sempre hem de tenir en compte la nostra intuïció, i adonar-nos-se’n que no hem d’esperar a estar massa segurs, ja que a la vida no hi ha res al 100% segur. I és aleshores quan considerem també en el risc, com no, la premisa de la possibilitat de l’encert. Tancar etapes, donar opció a noves experiències i possibilitats, viure la vida i assumir que tot allò que ens passa, forma part d’un gran aprenentatge que ens anirà marcant com ens desenvoluparem en el futur, sense por a equivocar-nos,

mirant amb perspectiva tot allò que se’ns posa per davant, prendre decisions i amb elles, assumir la nostra responsabilitat i actuar en conseqüència, perquè fer-ho així és el que ens fa ser grans. Recordem sempre que, iniciar una nova ruta, només és l’inici d’un nou camí, i la destinació pot ser variable. Al cap i a la fi «Tota història acaba, però la vida continua».


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

La ruta dels aprenentatges María José Grau Pons

RUTES PERSONALS

S

044

eguint esta ruta he arribat fins ací, el lloc on em trobe actualment i on sempre he volgut estar, un espai ampli i ben il·luminat envoltat de quatre parets que han anat guardant totes les vivències i experiències dels que com jo també han passat per ací al llarg del temps. Un muntó de persones que han pogut gaudir i aprendre juntes. A poc a poc he anat fent-lo meu, afegint i fent retocs a la seua decoració, conforme han anant canviant els temps i les modes. Metamorfosant cada paret i racó per tal que esdevinga un lloc agradós i acollidor, on tothom se senta a gust mentre estiga ací. Ara mateix estic sola, disfrutant del silenci del moment i tanmateix enyorant l’aldarull i el furor de cada dia. Prepare la feina per a la pròxima setmana, encara que aquesta programació es pot modificar i capgirar d’un moment a un altre depenent dels esdeveniments que ens puguen afectar a tots i a totes els qui compartim este espai. Així i tot la ruta s’ha d’establir i no deixar-la a l’atzar. No recorde quan va ser, però els meus pares diuen que des de ben menuda ho tenia clar, encara no sabia quasi parlar amb propietat i ja deia que volia ser mestra, més si cap, dels menuts i les menudes. Doncs sí, l’elecció d’aquesta ruta va ser vocacional, i no l’he anomenada de l’ensenyament que també podria haver estat el títol d’aquest article, sinó de l’aprenentatge, perquè és el que jo faig en el meu dia a dia; aprendre dels meus i les meues alumnes, malgrat que la seua edat és curta, sempre m’ensenyen quelcom.


Moltes vegades parlant amb la meua família del que passa dins de l’aula m’ha dit: «podries escriure un llibre!!» o també una frase que recorde de la meua germana quan parlem del meu treball i que em diu: -«Mari, tu hauries de pagar per treballar, perquè tu saps com de bé t’ho passes!»en realitat té tota la raó del món i és que ser mestra paga la pena cada dia. I això no vol dir que tot siga un camí de roses, ni molt menys, però fer el que t’agrada fa els problemes que sorgeixen més lleugers. Aquesta professió fa que compartisques la vida amb moltes persones, tant majors com menudes: companys, famílies i alumnat. Fa que recórregues la geografia de la comunitat, si tens sort, o que hages de buscar la teua ruta a altres llocs de la península o a l’exterior. Fa que el comptaquilòmetres del teu vehicle vaja augmentant paral·lelament a la teua destresa, competència i saviesa en el desenvolupament de la feina i que vages omplint un bagul ple dels records, d’experiències, d’amistats i de llaços que t’uneixen a cada xiquet i xiqueta amb qui intercanvies valors, hàbits, coneixements i aprenentatges, és a dir, educació; més ben dit, amb qui comparteixes vida. I en són moltíssims els qui vas coneixent i recordes, uns més que d’altres, perquè t’han deixat una empremta més o menys marcada; però estan ahí les seues frases gracioses, les paraules sense sentit que inventen, les lletres que no saben

ni pronunciar i especialment les abraçades que de tant en tant et donen amb tendresa. Això mai s’oblida per molts anys que passen d’una a una altra escola. Quan casualment faig un viatge o excursió a algun dels llocs on he impartit la docència i, em ve a la ment si podria conéixer algun o alguna dels meus educands si em topara amb ells o elles convertits ja en persones adultes que potser ni em recordaran a hores d’ara. Em pregunte si els meus ensenyaments feren que apregueren les competències necessàries per a la vida. Si la meua tasca com a guia, entrenadora, acompanyant o ajudant els va servir en la seua escolaritat. Ara, seguda a la meua taula, vaig preparant les fitxes, posant els noms dels meus i les meues alumnes que amb poc més de tres anys encara no ho saben fer per ells i elles mateix, si bé sempre hi ha d’espavilats i espavilades que ja el poden posar. I mentre vaig escrivint-los estic revivint tots els moments del dia i me n’adone que són unes espongetes, i que passet a passet van adquirint els aprenentatges que jo com a docent els vaig oferint, i me’n sorprenc i al mateix temps m’ompli de goig fer el que faig, ensenyar i principalment aprendre, talment un intercanvi mutu. Ahir passat, mentre dinava amb la meua filla conversàvem sobre què vol estudiar, està a segon de batxillerat i no ho té clar ara per ara. Ha elegit el social i el ventall de professions és ben gran. Diu que en dèsset anys és una elecció molt difícil, la veritat que

EM SORPRENEN LLURS IMPRESSIONS I EL NOU RUMB QUE PREN LA SITUACIÓ QUE HE DE GESTIONAR.

ho és. Li turmenta equivocarse en la seua decisió. Jo li vaig donant opcions i cap d’elles la convenç al 100%. Sigues mestra com ta mare i el teu germà, li diu el meu marit i ella contesta: «no vull fer el mateix cada dia, això és molt avorrit». Com d’equivocada n’està! Res és igual en el dia a dia de l’escola. Trobar una xicoteta ploma d’ocell en temps d’esplai, que es banyen en un bassal del pati, que entre una papallona per la finestra o sentir el tro d’un coet al carrer... pot canviar immediatament la ruta dissenyada per a la jornada en curs. El fet ocorregut canvia la motivació, desperta nous interessos i inquietuds. Sempre és diferent el trajecte a seguir i depèn de la senda elegida les opcions es transformen i els aprenentatges també. Em sorprenen llurs impressions i el nou rumb que pren la situació que he de gestionar. De continu aprenent coses noves. El meu pensament torna a l’espai on estic, escolte unes veuetes pel corredor, trauen el cap per la meua porta i em saluden, encara queden els que han romàs a les activitats extraescolars. Mire el rellotge, falten deu minuts per a acabar la guàrdia i he avançat prou feina per a la setmana vinent. Comence a recollir els meus estris, em pose l’abric i apague els llums. Tot queda en penombra, la fosqueta de la tardor es fa present a través dels xicotets badalls que queden entre les cortines, s’ha acabat una altra setmana, una de tantes que aniran succeint-se i afegintse al meu diari personal de mestra i aprenent. Gràcies a eixes personetes per fer que la meua ruta d’aprenentatges m’òmpliga de tanta satisfacció.


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

Segueix sempre endavant Laura Muñoz

RUTES PERSONALS

T

046

otes les rutes poden ser llargues o curtes, fàcils o difícils, planes o empinades, però totes elles tenen un principi i un final amb el qual, tard o prompte, acabes arribant al lloc desitjat. Per a mi una de les rutes més importants i, que veig tots els dies amb els meus ulls, és la ruta de la rehabilitació. Millers de persones sofreixen algun tipus d’accident o malaltia per el qual es veuen obligades a submergir-se en el món de la rehabilitació, ja siga de forma motora, cognitiva o de qualsevol altra especialitat. Ahí comencen un camí que pot ser més dur o menys, més llarg o menys, però igual d’important. Ja que aquesta ruta els ajudarà a poder recuperar el màxim possible el seu dia a dia. En aquesta ruta no sols treballen les persones afectades de forma directa, sinó també els familiars, amics i, com no, els professionals que sols volen aconseguir que, el més prompte possible, aquesta persona torne a la seua vida quotidiana. És per això que al llarg d’aquest viatge també es coneixen a persones meravelloses, com familiars de pacients que també estan immersos en aquest camí, els pacients que comparteixen amb tu la rehabilitació i inclús els mateixos professionals. Sempre val la pena lluitar un poc més, per molt dura que puga arribar a ser la ruta, sempre hi ha una meta de la qual acabem eixint victoriosos, tant pacients com familiars. Segueix sempre endavant.


TOTES LES RUTES PODEN SER LLARGUES O CURTES, FÀCILS O DIFÍCILS, PLANES O EMPINADES, PERÒ TOTES ELLES TENEN UN PRINCIPI I UN FINAL AMB EL QUAL, TARD O PROMPTE, ACABES ARRIBANT AL LLOC DESITJAT.


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

La ruta de la vida Enric Borràs i Chofre

RUTES PERSONALS

L

048

a immensitat de l’Univers sembla un oceà estèril de vida, un llenç negre esguitat d’espurnes intermitents, que s’evadeixen davant la mirada curiosa i que es mostren de nou amb la indiferència de l’observador. Tot envoltat per un assossec etern, immutable, intangible i esgarrifador. Sembla que no hi ha res enlloc, ni un bri de vida en cap direcció. Al bell mig de la foscor més absoluta, com un oasi en un desert de sorra infinita, emergeix un menut punt brillant, d’una tonalitat cerúlia captivadora i hipnòtica. Aquesta esfera creix en fascinació tal i com t’hi apropes, al mateix temps que es desplega una policromia desorbitada a la seua superfície. Des del blanc més impol·lut dels extrems, fins els verds profunds de la línia equinoccial, però el gran domini d’aquesta coloració pertany al blau, que mostra tot l’encís de la gama cromàtica. Recórrer aquest planeta és endinsar-te en un món esbalaïdor, ple de criatures meravelloses, amb un regne vegetal imponent i paratges fascinants, que no deixen indiferent ningú. Però també és internar-se en indrets perillosos, on la terra tremola com un calfred pel cos, les aigües ameren tot el que li venen de gana o el foc desborda de manera caòtica en qualsevol direcció; planeta fràgil i fort a parts iguals, creador i destructor al mateix temps, però necessari, ja que és el que ensementa de vida els anys futurs. Una simple ullada al globus i ja es pot esbrinar l’element essencial per a la vida, l’aigua, tant abundant i escassa, està present a cada racó, a cada ésser viu i en diferents formes. Surant al cel adorna la volta celeste com cotó de


sucre, serpenteja pel terra regant tots els indrets fins emplenar les enormes masses que envolten el planeta, i s’acumula en racons amagats com qui vol assegurar la seua pervivència. Malgrat la seua necessitat, milers de tones de fums contaminants abocats sense control, litres i litres de substàncies tòxiques es vessen a les artèries vitals de la Terra i illes artificials de deixalles suren sense control. Açò és el que li regalen a la Natura. Tranquil·litat, pau, serenitat, aquests són els sentiments que t’envolten davant la majestuositat dels murs infinits de roca que es projecten al llarg dels paratges. Murs coronats per cims arrodonits que semblen acaronats pel vent que els recorre, o escarpats com ullals que el fan esgüellar de manera estrepitosa. No obstant, aquestes elevacions, són enderrocades sense pietat, buscant un insignificant còdol o algun material inert, amb un sol objectiu, la cobdícia. A l’ecosistema més eixorc, erm i sec, on sembla que no hi haja ni un rajolí de vida, es poden veure les tonalitats més enlluernadores que pugues imaginar. Mars de sorra fina i roques, on la xafogor extrema del dia dona pas a una gelabror inesperada a la nit, des de trenc d’alba i fins al capvespre, aquests indrets fascinen per la seua singularitat i bellesa. Fins i tot a aquests llocs tan allunyats no estan segurs, pateixen la infecció de l’aire i la terra. Diverses criatures fascinants s’expandeixen per tot arreu, inundant de sons encantadors cada racó d’aquesta esfera esplèndida. Es poden veure gegantesques bestioles i incalculables ànimes platejades

que es desplacen parsimonioses pels oceans, com sentin-se emancipades de qualsevol perill que les envolta. Mil i una mota de colors inacabables dibuixen al cel camins en totes direccions, imaginant-se lliures. I nombrosos éssers terraqüis ocupen cada paratge sense sospitar que, qualsevol moment, pot ser el seu últim instant. Cada cop hi ha menys sons, menys colors, menys vida. Espesses arbredes o vegetal senzill, matolls d’alçària capriciosa o dall atapeint praderies infinites, el regne vegetal és la clau de l’eufòria vital del planeta, cap espècie és a la vegada tan reverenciada i explotada. Arraconada, expulsada i intercanviada per la cobejança efímera de qui juga a ser l’ésser suprem, per a acabar abandonada i flamejada quan el propòsit passa per arramadar individus.

responsabilitat, sempre són els altres. Vida arraconada, cada cop amb menys espai. Empènyer fora qualsevol cosa que no siga del gust. Egocentrisme, exclusivisme, meliquisme de l’ésser humà, que es creu l’amo del Món amb el que mercadeja fins l’esgotament. Incomprensibles actes d’una sola criatura per a acabar amb tot. Ambició infinita, cobdícia descontrolada, afany de control i poder. Tot ho tenen i no tenen res. Durant uns pocs segons, atura’t. Observa el que t’envolta. Para atenció als sons que t’embolcallen. Acarona cada element que tens al teu abast. Ensuma els aromes que t’enronden. Assaboreix els plaers que se’t brinden. Aquest és el vostre planeta, i sols en teniu un.

RECÓRRER AQUEST PLANETA ÉS ENDINSAR-TE EN UN MÓN ESBALAÏDOR, PLE DE CRIATURES MERAVELLOSES, AMB UN REGNE VEGETAL IMPONENT I PARATGES FASCINANTS, QUE NO DEIXEN INDIFERENT NINGÚ. L’extinció sembla inexorable. Cimeres d’alguns pobles decidint per la resta quina quantitat es pot seguir emmerdissant, fins on es pot continuar amb l’usatge del consum de carburants fòssils i produir per produir, per a després llançar de manera inconcebible. Acusar la Natura dels mals soferts: inundacions en zones assecades i corrents de riu, incendis provocats en boscos i muntanyes, borrascades que empenyen la mar a recuperar el seu espai, aquest és la fórmula. No hi ha culpabilitat ni


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

La porta del valent

Aquest article ha participat en el Concurs Lletra d’Or de la FdF Junta Local Fallera

Amparo Albacete

RUTES PERSONALS

D

050

iumenge, 8 de la vesprada, hivern i pluja. Necessite eixir, pegar a fugir per uns minuts. Em lleve el pijama, em pose unes malles, impermeable i esportives. No passa res si les malles no conjunten amb el impermeable ni els calcetins, no vull ni comprovar-ho, sols vull escapar. Dic adéu disfressant el to i sense mirar a la cara perquè no se n’adonen de la meua angoixa i isc apressadament. Auriculars, funda de mòbil, clau i al carrer. En eixir ja note la frescor a la cara, tanque els ulls, agafe aire i una llagrimeta em roda per la galta. Pose play a la llista de reproducció «ruta per disfrutar» i comence a caminar. Camine sense rumb, no sé si anar cap a la dreta, esquerra... Sols sé que no vull vore ningú. Deambule pels carrers, respirant, tancant els ulls... Llagrimeja… no sé si l’oratge o jo, però no m’importa, sols vull caminar i respirar. Pensaments, records, versos de cançons, tot es barreja a la meua ment com un remolí que fa que no puga focalitzar en cap d’ells, com si tots foren ingredients d’un batut o smoothie que li diuen ara, on no pots distingir quin és cadascun d’ells. Observe els carrers, solitaris, mullats i foscos. Les llums de les vivendes. Tothom arreplegadet a casa rient, gaudint, i jo caminant i caminant sentint un no-sé-què. Les portes de les cases tancades amb pany i clau, portes de fusta, d’alumini, de ferro, amb persianes, sense elles… Algunes molt senyorials com si es tractara d’una mansió i amb la façana sense rematar, o portes discretes


i amb una decoració a la façana extravagant. Jo sempre he preferit portes senzilles, però segures, sense ser massa sofisticades, encara que en estos moments necessitaria trobar una única porta: la porta del valent, com diu la meua filla. Inevitable que l’anècdota em vinga al cap. Mon pare i la meua filla, amb 7 anys, al cinema. Ell, amb un to irònic li comenta que sent por per si el lleó ix de la pantalla i s’apropa cap on estan asseguts, ella, ben asserenada, primer li diu que és impossible, perquè està a la pel·lícula, però que si alguna vegada té por, que no passa res, que òbriga la porta del valent i tot solucionat. Mon pare es va quedar amb un pam de nas per la resposta d’aquella EN EIXIR JA NOTE LA FRESCOR A LA CARA, TANQUE ELS ULLS, AGAFE AIRE I UNA LLAGRIMETA EM RODA PER LA GALTA. POSE PLAY A LA LLISTA DE REPRODUCCIÓ «RUTA PER DISFRUTAR» I COMENCE A CAMINAR.

menuda espavilada d’ulls brillants. En arribar a casa m’ho va fer saber i em vaig omplir d’orgull i tendresa per la imaginació de la meua filla, però ara pense que tant de bo no fora sols una invenció d’una xiqueta, sinó que eixa porta realment existira i poder obrir-la cada vegada que la por fa acte de presència. Me n’adone que estic passant pel carrer del meu casal faller. Mire l’asfalt on solem plantar la carpa, on es munta l’escenari de les revetlles, on plantem el monument… Vull passar apressa, no vull omplir-me de més pensaments per por que em desborden, però sense saber com, les meues cames baixen el ritme, camine més lentament i amaine tant la marxa que em quede quieta, estàtica i immòbil davant de la porta del casal. Note una forta ventisca que inexplicablement, no em fa moure ni un peu i s’inicia


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací RUTES PERSONALS

052

en la meua ment una cercavila de records, rialles, nits de burrera, colors, confessions, flors, abraçades, somriures, música, germanor, família… Tot passa a pressa, no puc centrar-me en cap d’ells, imatges, sons, olors… M’esforce i aconseguisc frenar records que vull assaborir: nits on empalmàvem i ens quedàvem dins del casal fins la despertà contant acudits i rient-nos fins a fer-nos mal la panxa, maratons de playbacks, excursions amb la gent de la falla, dinars de germanor, cants i balls a les cercaviles, cançons que tocava la xaranga que versionàvem amb lletres falleres i que cantàvem a plens pulmons, entregues de premis, cavalcades on cadascú desfilava tal com li venia de gust, visites a les comissions de les falles guanyadores, presentacions, cremades assegudes a les voreres esperant als bombers i fent porra de cap a quin costat queia el ninot central...

I de sobte la ventisca desapareix i torne a trobar-me estàtica, amb un discret somriure que ja feia dies que no tenia, a la porta del meu casal, en un carrer solitari, una nit d’hivern. No sé exactament què és el que m’acaba de passar. Estic un poc confusa i mire ambdós costats, un poc avergonyida, per si algú m’haguera vist allí plantada com si estiguera boja. En comprovar que, afortunadament, no ha sigut així, continue el meu camí cap a casa. Les respiracions ja no són tan necessàries com abans. La foscor mental sembla aclarirse un poc. Estos últims mesos no han sigut, especialment, els millors de la meua vida… Vull pensar que es tracta de la crisi dels 40, o potser, les conseqüències de la situació actual que tenim. Les emocions s’han apoderat de la meua ment i han creat una explosió de pensaments gens acordes amb la meua personalitat.


Potser tinc la necessitat de retrobar la meua essència, de dedicarme a mi i centrar-me en qui sóc, on estic i què és el que vull. Sempre he sigut una persona independent i ara no vull dependre de les meues pors. Sé que em costarà temps superar-les i estic disposada a fer tot el possible per aconseguir-ho! M’he refet davant les adversitats i he lluitat per allò que m’he proposat, i després de les tronades, quan ha vingut la calma, del meu interior ha emergit un riu de llàgrimes on he soltat la brutícia que eixes forces imparables havien deixat en mi. La vida m’ha regalat molt! Els meus fills amb els somriures i mirades m’ajuden en els moments que més angoixa sent. Una abraçada innocent sense saber que alguna cosa li passa a la mare, perquè la mare ho amaga, i mentre et premen, notar la llagrimeta rodar i pensar… «Uf!, no saps quant de bé estàs fent-me!». La meua família, que sempre ha estat

i està preparada per a estimar, cuidar i donar suport. Les persones-regal, com m’agrada nomenar-les a mi, regals de la vida a qui pots acudir en qualsevol moment i amb qui parles d’ànima a ànima. I algun angelet que altre que vola pel meu voltant. Crec que ha arribat el moment del canvi, de la meua transformació. He eixit de casa arrupida en un capoll de seda, però ara torne convertida en papallona! La meua metamorfosi! Comence un camí llarg on he de tindre molta paciència, però sé que puc tornar a brillar, a reinventarme per millorar cap a la meua felicitat. Superaré de la millor manera possible els obstacles que la vida em presente. I no puc culpar a la vida d’això, perquè ella mateixa m’ha fet els millors regals que puc tindre, així que com es tracta de donar i rebre, no li puc desitjar que m’ho done tot sense donar-li jo res a canvi. Si he de

plorar, ploraré, si he de sentir por, la sentiré i ara sé que són sensacions passatgeres, que no duren tota la vida i que jo he de fer que no siga així. I per descomptat que sentiré ganes de riure fins que em faça mal la panxa! Mentre puge les escales em reconforta pensar que comence esta etapa amb els meus, la meua família, amb persones regal que m’estimen, i amb unes ganes tremendes de menjar-me el món i de tornar a recuperar el meu espai. No sé si després d’este punt d’inflexió puc considerar la porta del casal com la porta del valent, però el que sí que sé és la gran fortuna que tinc de saber que puc obrirla en qualsevol moment, i que darrere d’ella es troba la meua estimada família fallera, part de la meua història de vida i molts incentius per a trobar la meua plena felicitat.


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací RUTES PERSONALS

054

En ruta Anabel Llopis

Tinc el punt de partida i eixa llum al final del camí que sembla marcar la ruta. Entremig, de vegades m’afanye, com si sabera on vull arribar, altres m’agrada seure’m sobre les pedres per sentir l’olor de la natura humida. Les vostres rialles, la calor d’una mà amiga, el cor que es trenca i es refà, plors d’emoció o pena, me’ls trobe a cada raconada, canviant de sobte el rumb, sense pensar. Tinc el punt de partida, sense saber quin serà el final, sols continue la ruta, entre veredes de present abandonant la nostàlgia a cada pas.



AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

Caminar i no pensar Jordi Camarena

RUTES PERSONALS

A

056

quest camí comença sense demanar-ho. No hi ha opció quan ocorre tot. No es dona a elegir. No es tria el dia ni l’hora. Ni tan sols el segon. No es pregunta si vols això o allò. Ha de passar i passarà. I en el millor dels casos, anirà bé i serà l’inici de tot i de res. Així, des del primer alè d’oxigen, les preguntes ens assalten com un exèrcit decidit a conquerir un baluard. Regulars, incansables i faeneres, quan ixen del cau de l’interior fan un camí recte de vegades i sinuós altres. I brollen com una font. De vegades apareixen de sobte davant nostre colpejant els nostres sentits, aclaparadores de tot. La resposta a eixes preguntes tal vegada estiga amagada a la cara oculta d’un gra de sorra o en la imatge distorsionada d’una gota de pluja. A cadascú li correspon, amb el temps, trobar i dibuixar la seua ruta. Si bé no cal esforçar-se molt. La majoria de les vegades ens ve donada per una brúixola capritxosa que ens guia ves a saber per on. Tanmateix, si tenim el suficient valor i fortuna podem triar l’espai on volem que ocórrega tot. Almenys podríem viure amb aquesta il·lusió, la que podem decidir alguna cosa. Decidir, doncs, el lloc. Hi ha qui el trobarà en el flaire de la mar i en les gotes minúscules que abandonen la cresta d’una onada. En canvi, altres seuran a la vora dels pins olorant la seua resina, provant la duresa de la carrasca o buscant dins dels buits de la garrofera. Seria estúpid pensar que tan sols som un capritx dels déus. Que la nostra ruta està dibuixada i res podem fer. Quan aquest matí he fet una passejada


A CADASCÚ LI CORRESPON, AMB EL TEMPS, TROBAR I DIBUIXAR LA SEUA RUTA. SI BÉ NO CAL ESFORÇAR-SE MOLT. LA MAJORIA DE LES VEGADES ENS VE DONADA PER UNA BRÚIXOLA CAPRITXOSA QUE ENS GUIA VES A SABER PER ON. pel bosc...qui ha posat aquell pitroig a la branca d’eixe pi davant meu? Saltava o, més bé, ballava de branca en branca mentre escodrinyava el seu voltant. Qui ha compost la partitura sonora i caòtica que ha assajat el vent fregant els arbres? El sol ha escalfat la meua cara. L’atzar ens mostra la bellesa de la nostra ruta, la bellesa que ens envolta. Triem doncs, almenys, la bellesa. He decidit caminar i no pensar. La ruta ens deixa marques. En tenim de formes infinites i de totes les mides, minúscules i quasi inapreciables per als ulls forasters. Altres són grans i profundes. S’assemblen als avencs que trobem a les planes altes. No es veu el fons i baixar a elles suposa un perill. Si no es té una corda i algú que t’aguante per a no caure a la foscor, millor passar de llarg en la nostra ruta. N’hi ha que són invisibles. Només les coneix cadascú. Ens les guardem per a nosaltres. Són un tresor, ja que no sabem com van aparéixer en la nostra ruta. Però ahí estan perquè encara que són invisibles, les sentim a la punta del dits o al calfred que corre per l’esquena. Les marques invisibles van deixant caure la llavor de l’arbre a dins nostre i aquesta creix alimentada per l’essència del primer alè. En el camí de la nostra ruta ens trobarem amb paisatges que no haurem vist abans. Els paisatges seran el nostre fons per a les nostres alegries

i també les nostres tristors. Qui no recordarà eixe moment i dibuixarà un paisatge en el seus pensaments? En eixe dibuix està el paisatge que t’acompanyava. Impossible oblidar el moment, l’instant en què eixa flama invisible et va marcar i tal vegada ni et vas adonar. «La primera vegada que les vaig vore vaig pensar que eren gegants». No m’ho esperava. Eren d’una mida a la qual no estava acostumat. Es van mostrar poderoses, granítiques davant meu. Em deien: «Estem ací des del principi de tot i quan tot haja passat encara romandrem ací milers d’anys». Em vaig sentir insignificant. I totes les rutes que guardem tenen un sol contenidor. És eixe punt blau pàl·lid flotant enmig de l’espai. Tot és a dins seu: allò que ja somiàvem i dibuixàvem a les parets fa milers d’anys a la sabana africana mirant les estrelles, no només els nostres somnis i anhels, les nostres pors; també les nostres realitats. Tot es guarda dins nostre: el ball de l’ocell, la simfonia del vent. Qualsevol ésser viu, conscient o no de la seva existència en aquest planeta, dibuixa la seua ruta deixant un llegat a les futures generacions.


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

Els paratges de la Valldigna Mª Carmen Canet i Mollà

-Vall digna per a un monestir de la vostra religió. -Valldigna, Senyor!

RUTES DE LA TERRETA

E

l 1298, Jaume II concedeix la vall i el castell d’Alfàndec o de Marinyén a Bononat de Vilaseca, l’abat de Santes Creus, per a la fundació d’una abadia cistercenca. En el si de la vall s’alcen sis alqueries, al seu torn distribuïdes entre dues «foies», l’alta i la baixa, atenent el seu pendent del sol que cap a ponent ateny els 45 metres sobre la superfície de la mar. La foia de dalt inclou Simat, al peu de la muntanya del Toro, Xara, Benifairó i Alfulell; a la de baix pertanyen Gebalcobra i Gebalsogra, és a dir la Muntanya Gran i la Muntanya Menuda, però els colonitzadors del segle XIII prefereixen batejar-les amb els noms de Taverna i l’Ombria. Dins la foia baixa, a tocar les marjals, s’hi troba el Ràfol. Es tracta d’un «lloc» no una alqueria bastida per Jaume I, per tal de concentrar un grapat de famílies cristianes a recer d’una muralla rònega i precària. Fora de la vall, finalment, hi ha tres alqueries pròximes, que de seguida s’afigen als dominis jurisdiccionals del monestir i es fonen en els destins de les altres: d’un costat Massalalí i l’Alcudiola, per la banda nord i, com el Ràfol, prop dels ullals i els aiguamolls, i d’un altre Barx Algebal.1

058

1. Garcia-Oliver, F. La vall de les sis mesquites. 15


És el monestir de la vall d’Alfàndec o la Valldigna el qui exercirà el poder de mer i mixt imperi a tot el territori més enllà de la vall, les marjals, la mar i els territoris, cases, ponts, molins... que li són concedits. Aglutinarà el territori, i la vida dels seus habitants, tot girarà envers la simbiosi que li donarà caràcter aquesta valldigna. Actualment conformen el territori de la Valldigna les poblacions de Simat, Benifairó, Barx i Tavernes, els seus camins i sendes entrellacen, uneixen una comarca natural amb una riquesa patrimonial i natural digna de descobrir-la, qui descobreix la Valldigna, descobreix un altre món. Tots els quatre pobles conflueixen al monestir. Són

considerar-lo gran en quant que era seu del rei de la Corona quan visitava les terres valencianes i, per l’aportació econòmica, mitjançant els tributs que li contribuïa, nodria i farcia les arques reials. Era gran pel que

LES RUTES DE LA VALLDIGNA EN SÓN TANTES QUE ALGUNES ENS HEM DEIXAT, ARA BÉ QUEDA A LA VOSTRA CURIOSITAT I ESTIMA A AQUESTA VALLDIGNA QUE DESCOBRIU, PER AL VOSTRE PLAER I GAUDI, NOVES RUTES, SENDES, RACONS I RUNES. distintes rutes entre tarongers i muntanyes que et fan sentir i gaudir de la natura i evocar la història. Si des de les poblacions actuals connectem amb el monestir, deixa que siga des d’aquest Reial Monestir, a Simat de la Valldigna, que us convide a recórrer aquesta vall que realment paga la pena conéixer. A traces generals diguem que el Monestir de la Valldigna, amb la grandiositat que ens amaga, les seues runes ens fa albirar la seua importància en el seu moment d’esplendor encara i, a més a més, cada temporada ens descobreix nous llocs per les excavacions. Hem de

fa a la importància que l’abat de la Valldigna era influent, formava part del Braç eclesiàstic del Regne de València, és a dir, formava part del govern del regne i, alguns Abats Comendataris, com Roderic Llançol i de Borja, conegut més pel seu segon cognom, foren Papa, en aquest cas amb el nom Alexandre VI. Una llàstima que el monestir, per la desamortització de Mendizábal acabara en mans d’un desaprensiu que malvengué, cremà, i dinamità parts d’ell. Un altre edifici singular a Simat és la mesquita de la Xara o l’ermita de Santa Anna, ens demostra la cristianització d’edificis i llocs d’Alfàndec. Té dues entrades,


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací RUTES DE LA TERRETA

060

per una porta amb el seu campanar entres a l’ermita i entreveus els elements cristians, a l’entrada, la pila baptismal i enfront l’altar; per l’altra, a la part lateral oriental, la seua porta d’arc de ferradura ens mostra la mesquita i l’aler de la teulada; té unes inscripcions en àrab, en passar la porta a l’esquerra hi ha una petita escala que suposa la pujada al minaret i enfront el mirhab, el qual, per la seua orientació corresponia en temps al Califat de Còrdova. A més a més Simat té molts indrets naturals que conformen en si mateix altres rutes de la Valldigna per a visitar com la ruta de l’aigua, audioguies «Els tresors de Simat», rutes de senderisme... Des de la Font Gran de Simat per la carretera que arribem a Barx, la granja del monestir que era lloc d’estiueig pels abats i d’on s’abastien, també, dels queviures diaris. Aquesta població també té l’encant que caracteritza

la Valldigna: clima, paisatge, rutes i sendes per les quals admirar els capricis de la natura com l’avenc de la Donzella, altres fonts, la Drova, restes arqueològiques i històriques, les basses dels segles XVIII-XIX construïdes pels frares, les neveres i el comerç de la neu, la Parròquia de Sant Miquel Arcàngel la qual fou oratori privat dels monjos de la Valldigna. Barx és també una gran ruta per descobrir la Valldigna, és un indret per a recrear-se amb tot el que ens ofereix. Barx a dalt de la vall, als peus del Montdúver, mirant des de la Visteta la vall frondosa i verda amb el fons blau de la mar no deixa de ser una part inalienable d’aquesta Valldigna i les seues rutes. Baixant per les corbes de Barx i admirant la Valldigna, aquesta vall-digna, arriben de nou al monestir o convent com solem emprar els simaters i simateres, retornar sempre al monestir és descobrir noves troballes, noves històries. Ens dirigim ara a l’altra població de la foia alta, Benifairó, tenim la possibilitat d’anar per la carretera o bé fent la passejada per la part lateral dreta del monestir per la porta de la sopa i deixant a la dreta la mesquita de la Xara, entre frondosos camps de tarongers i resseguint el camí que ens condueix al Castell d’Alfàndec o castell de la Reina Mora, com és conegut popularment, castell que guarda una llegenda que tots els valldignencs coneixem, amb petites variacions depenent de la població. Les seues runes ertes, imponents, ens inviten a l’admiració d’una història passada i poc coneguda, la qual ha inspirat històries juvenils enigmàtiques i d’amistats.


Hem de tornar enrere, desfer el camí per entrar a Benifairó, amb la seua gent, eu!, gent acollidora, gent que fa del carrer casa de tots on ningú no se sent foraster, travessem el poble i per l’eixida nord a dreta i esquerra tenim els magatzems de taronges que fan bullir l’economia d’aquesta localitat i prop de la rodona a l’esquerra un petit indret en el qual al turó remata una petita ermita, la de Sant Miquel, una zona de pineda on van en dies assenyalats a passar-ho bé. Creuant la redona de la carretera ens enfilen entre tarongers als Tossalets, zona d’estiueig i trobades, al cim entre la Serra de les Agulles i la muntanya de les Creus tenim la Font del Barber. Ens cal continuar la ruta de la Valldigna amb Gebalcobra, la Taverna, Tavernes! Podem anar-hi per la comarcal CV-50, o anar a trobar el camí del Pla. Seguirem aquest camí que ens envolta el flaire i ens embolcalla el verd dels tarongers. Admirant a l’esquerra la muntanya de Les Creus i a la dreta les de l’Ombria seguim amb vitalitat aquesta ruta meditant quanta història i històries amaga aquesta vall, quantes coses ens han passat per contar o transmetre, acompanyada o sola és un camí fàcil i amable. A prop de Tavernes, pel camí del mateix nom ens trobem el molí del Pla i més endavant el camí del Vadell que ens durà a l’Ombria baixa i al Clot de la Font, zona d’esbarjo, convoca el segon dimecres de juliol a tota la Valldigna, com el dia del Clot, a Tavernes es va cristianitzar com el dia del Crist de la Sang o dia de la Sang. Una de les possibilitats és que aquesta festa d’avui podria tindre el seu origen

en l’aljama2. Després d’un lleuger descans, reprenem i resseguim tot el camí als peus de la muntanya de l’Ombria que li dona el nom encara que els llauradors diferenciem molt bé dues zones, l’Ombria alta i l’Ombria baixa. Caminem cap a l’est i quasi al final en un dels barrancs que vessen les escorrenties d’aigua

2. Aljama. De l’àrab al-jama’a, «conjunt de

persones»— és el nom que durant l’edat mitjana

s’aplicà a les comunitats musulmanes que vivien en terres cristianes i tenien una personalitat jurídica pròpia; així mateix, des del s XII. Els

musulmans als estats de la Corona d’Aragó tenien un estatuts jurídic diferenciat i es regien d’acord amb la llei religiosa islàmica i eren governats

per llurs autoritats, tot i que sempre de manera limitada per les concessions inicials de la monarquia.


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací RUTES DE LA TERRETA

i de pluja al Vadell, el barranc del Bolomor, albirem la cova de les anomenades d’abric, és a dir, oberta i sense profunditat, en la qual es considera que les troballes de dent humana i foc indiquen que és el poblament més antic de terres valencianes corresponent al Paleolític mitjà i, en les excavacions del 2020, s’han descobert pintures de figures humanes del Neolític3. Des de la cova estant admirem la muntanya que tenim enfront, la muntanya de Les Creus, s’eleva majestuosa tenint als peus la població de Tavernes o La Vall com ens identifiquen la resta de poblacions de la Valldigna. Moltes són les rutes senderistes i segons els entesos, de les més boniques de la província de València, i això de

062

3. Segons eldiario.es

bonica PR-V 38, és perquè es pot gaudir en nombrosos punts de miradors naturals, que ofereixen un ampli domini visual del litoral, com el mirador de la Valldigna i d’altres que miren la vall de la Valldigna, per la qual cosa el gaudi està més que assegurat: l’alt de les Creus, Senda dels Amoladors, la via ferrata i les Marujes, la Sangonera, camí dels Borregos, camí dels Castellets, aquests castellets són coneguts a Tavernes com les casetes dels moros, les quals eren punts de vigilància de la costa, en època musulmana, que avisava de qualsevol incursió al castell d’Alfàndec de Marinyén. A l’est, tancant, flanquejant la Valldigna, la marjal, el que eren camps d’arròs ara reconvertits en tarongerars, i les platges de Tavernes i la Goleta, les quals des d’anys enrere reben la Bandera Blava com a distintiu de qualitat de platja. Podem


visitar la torre de Guaita, que és una fortalesa que va formar part de la xarxa defensiva dissenyada al segle XVI per protegir la costa dels atacs pirates barbarescs, construïda al llarg de la costa mediterrània. És la més alta i esvelta de les torres de l’antic Regne de València. Des de camí de l’Ombria, pel camí del Tol·lo eixim pel camí vell de Gandia per entrar a la població de Tavernes, fem una ruta urbana on podem visitar, entre altres edificis l’Església de Sant Pere Apòstol (s. XVIII) on el seu petit museu conserva elements litúrgics i vestimentes dels monjos del Reial Monestir de Sta. Maria de Valldigna, datats a l’Edat Mitjana, les quals li foren deixades en la seua fugida. Al centre de la ciutat, al carrer Major i amb un nom significatiu Portal de Valldigna ens trobem amb el casal de la primera falla, continuada, de Tavernes,

allà pel 1976, aquell grup d’amics entusiastes i amants de la festa encetaren la tradició de les falles, molt s’ha escrit sobre ells i sobre la primera falla, constants, incansables, sense témer moments crítics, ja que de la comissió isqueren altres comissions, treballadors, enginyosos, també nasqué la Banda de Cornetes i Tambors... el seu llegat s’ha transmès de generació en generació sent avui una comissió de 500 falleres, fallers, falleretes i fallerets. Falla Portal de Valldigna. Les rutes de la Valldigna en són tantes que algunes ens hem deixat, ara bé queda a la vostra curiositat i estima a aquesta Valldigna que descobriu, per al vostre plaer i gaudi, noves rutes, sendes, racons i runes. En són moltes a localitzar!


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

La ruta dels Monestirs Fran Lledó

RUTES DE LA TERRETA

N

064

o vull que s’acabe mai aquest camí, no vull tornar a casa i deixar que tot el que hem viscut s’esborre entre somnis i pensaments de consolació amb els quals no acabaré mai de sentir satisfacció. Sé que he de deixar que ella vole lliure i que jo hauré d’intentar fer el mateix, que si férem una passa endavant no eixiria bé, no trobaríem la felicitat mai, seríem dos ocells volant junts que no poden mai prendre terra per abraçar-se i demostrar-se tot allò que els fa sentir que en realitat són sols un, que són dues ànimes bessones, dos astres girant en el mateix sentit sense poder mai coincidir en la seua òrbita, la lluna i el sol, la nit i el dia, mar i terra… La vaig conèixer només vaig entrar a l’atri de l’església del monestir de Sta Maria de Valldigna, ella estava bocabada estudiant les pintures i només em va veure, va vindre a dir-me, com si ens coneguérem de sempre, que estàvem davant d’una joia arquitectònica i històrica fabulosa, que sentia per dins un corrent d’emoció indescriptible. Aleshores em va convidar a tancar els ulls i traslladar-me en el temps, a somiar com els monjos del cister passaven per la font dels tritons i entraven a l’església rumorejant un salm en gregorià. Vaig pensar que estava boja i vaig intentar girar i tornar per on havia vingut, però vaig veure com començava a riure i no vaig poder fer-ho. Només va riure, el corrent indescriptible del qual parlava ella, em va penetrar a mi per tot el cos i em va atrapar inevitablemente. Què estava passant-me? Jo que venia a fer el camí per alliberar-me de les mil cadenes que estaven atrapant-me en la meua vida i de les quals volia desfer-me’n


LA VAIG CONÈIXER NOMÉS VAIG ENTRAR A L’ATRI DE L’ESGLÉSIA DEL MONESTIR DE STA MARIA DE VALLDIGNA, ELLA ESTAVA BOCABADA ESTUDIANT LES PINTURES I NOMÉS EM VA VEURE, VA VINDRE A DIR-ME, COM SI ENS CONEGUÉREM DE SEMPRE, QUE ESTÀVEM DAVANT D’UNA JOIA ARQUITECTÒNICA I HISTÒRICA FABULOSA, QUE SENTIA PER DINS UN CORRENT D’EMOCIÓ INDESCRIPTIBLE. durant uns dies acabaven de convertir-se en un no-res només coneixer-la. Passàrem mig matí parlant, contantnos les nostres vides, les nostres intimitats i els nostres somnis amb la curiosa facilitat que té, de vegades, contar secrets inconfessables a les persones desconegudes. Prompte ens posàrem a caminar eixint de Simat i pujant el port de Barx per buscar la Marxuquera i anar a la segona parada del camí: el monestir de Sant Jeroni de Cotalva. El viatge empinat se’ns va fer curt, jo em sentia tan bé al seu costat, que pensava que volava, que els meus peus no tocaven terra malgrat començar a sentir el dolor de les primeres llagues. El monestir ens esperava al final d’una pujada custodiada per arbres que lluïen unes soques imponents i enrevessades. Només creuàrem la porta entràrem al claustre, humit i fosc, que dibuixava entre les vetes dels arcs formes suggerents i màgiques. Preguntàrem on passar la nit i ens acomodaren a la cuina, que encara conservava molts dels perols i ferralles de guisar penjats a la pared, però ens van dir que era el lloc més calent per passar-hi la nit. I allí, en una cuina de monestir, amb l’encís de la nit, amb la llum de la lluna colant-se pels badalls de les finestres, amb la complicitat

d’haver compartit una jornada plena d’emocions i confessions, unírem les nostres ànimes descobrint milers de sensacions que mai hauríem ni imaginat, omplint de goig els nostres cossos amb tendresa, amb dolçor i convertint els batecs dels nostres cors en un sol. Quan es va despertar, jo la mirava als ulls, crec que vaig estar tota la nit observant com dormia, ella em va mirar i va somriure, però un soroll ens va alertar i fugírem com si haguérem fet alguna cosa dolenta. De seguida, ens vestírem i sortírem de la cuina per fer un desdejuni lleuger a base de llet de cabra i pa de segó. Aviat ens posàrem en marxa cap al monestir del Corpus Christi de Llutxent, que està envoltat d’una misteriosa història d’un miracle en temps del Rei Jaume. El trajecte va ser una mica complicat perquè va estar tot el dia plovisnant, però ni la pluja ni la negror dels núvols podien amagar la felicitat que sentíem de compartir el camí, les rialles, la complicitat, les carícies i els petons amagats. Com que el monestir romania tancat anàrem a passar la nit a Pinet, on llogàrem una petita cambra a la casa del costat de l’església. La nit va ser tan màgica que crec que no l’oblidaré mai. Dormírem molt poc, perquè no sabíem si somiàvem o estàvem vivint tot allò en realitat. Amb les primeres clarors del dia eixírem de Pinet per enfilar el Buixcarró i passant pel Pla de Corrals anar a la Barraca d’Aigües Vives. El monestir portava molts anys tancat, malgrat això encara conservava un aspecte imponent i quan pujàrem l’escala principal ens sentírem com part d’aquell


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací RUTES DE LA TERRETA

066

edifici majestuós fent posats com si fórem estàtues entre rialles i curses. La nit va ser una barreja d’emocions contradictòries, ploràvem i réiem alhora, sabíem que ens quedava poc temps per compartir, sabíem que aquella nit era la darrera i, no volíem perdre ni un segon de vida, de llibertat, de fantasia, d’amor… Però la nit es va acabar i, com la vida dóna oportunitats i regals en forma de persones, d’àngels, de secrets o de prohibicions, vam decidir què fer de les nostres vides mentre anàvem de la Barraca al Monestir de la Murta compartint el final del camí… Ara que han passat tants anys, necessite confessar-te filla, que ella ha estat l’amor de la meua vida, que ella ha estat la meua ànima bessona. Que en aquella època franquista era inacceptable que dues dones estigueren juntes, que dues dones s’estimaren, que dues dones tingueren dret a la felicitat. Al cap d’uns mesos em vaig casar amb el teu pare i poc després vas nàixer tu com un altre dels regals més grans del destí. Ell és un bon home, atent i respectuós amb qui he compartit moments molt bons en esta vida, però amb qui he viscut una mentida, una comèdia per a complir amb les obligacions que una dona tenia en aquells temps. Pocs anys després de la guerra les dones que descobrien juntes eren humil·liades, rebutjades per tothom i maltractades com si estigueren fent un pecat o un delicte. Hem hagut de viure amagant els nostres sentiments i els nostres desitjos perquè no s’ajustaven als mandats de la societat i la religió.

Ara és el teu moment, no patisques, sabia que un dia el destí posaria davant de tu la persona amb qui voldries compartir la teua vida i la teua felicitat, independentment del seu sexe. Tu has de decidir, tu has de viure, tu has d’estimar a qui tu vullgues i ningú ha d’interposar-se. Vull que sàpigues que això que em confesses ara amb tanta angoixa no és cap entrebanc per a mi, tot al contrari, és una lliberació, perquè ara sé que puc contarte allò que va passar i que he guardat en secret durant tants anys, i entendràs tot el que vaig sentir i patir jo. Vull que sigues feliç, és el més important de tot i, jo que sóc ta mare, et recolzaré i parlaré amb orgull de la persona amb qui tu decideixes compartir la teua vida. També has de saber que de tant en tant la mar banya la terra amb força, que hi ha matins en els quals la lluna retarda la seva marxa per passar una estona amb el sol, que els astres s’alineen i que hi ha parelles d’ocells que volen tota la vida junts. I és per això que no puc dir-te que no la vaig tornar a veure; algunes vegades, quan el destí ens permetia trobar-nos furtivament, ens véiem i caminàvem juntes i tornàvem a recordar la ruta dels monestirs, la ruta de les nostres ànimes que viuran juntes per sempre.... Dedicat a totes aquelles persones que no han pogut seguir el camí de la felicitat amb qui estimen i a totes aquelles que continuen lluitant dia a dia per la llibertat de decidir amb qui compartir les seves vides, i amb qui recórrer la seva ruta dels monestirs...



AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

Els caminants de l’infern Pep Ortiz

RUTES DE LA TERRETA

Un rostre guaita per la finestra. Un relligall de gotes entelen el vidre I el cos s’adorm en una grafia. Espill d’espai més enllà de la llum. Joan Vicent Clar (Infinitud de paisatge)

068

E

l sol començà a eixir quan arribàrem a la carretera deixant enrere el polígon industrial de Tavernes. Havíem organitzat una de tantes etapes els caminants de l’infern, nom que utilitzem al WhatsApp, -supose que el nom vindria del dia que alguns membres del grup feren la ruta pel famós barranc a La Vall d’Ebo- i havíem decidit pegar una volta a tota la Valldigna. En travessar la carretera, enfilem cap a l’IES Valldigna per agafar el camí del Cambro de dalt. Jo anava una mica capficat en el projecte d’escrit per a la falla. No deixava de pensar en allò que m’havia passat en rellegir algunes poesies de Joan V. Clar la vesprada anterior i, especialment, la introducció a l’obra del poeta valler a Infinitud de paisatge que fa Lluís Roda on, ja al principi, feia una anotació que colpeja només llegir-la i que us reproduïsc a continuació.


M’HAVIA FET PENSAR MOLTES VEGADES EN AQUEST FET, DE L’OBLIT EN QUÈ CAUEN CERTES PERSONES O COSES I QUE PEL TEMPS ENS EN PENEDIM, I VAIG CREURE NECESSARI, DES DEL MEU PARER I IL·LUSIÓ PERSONAL, INTENTAR RECORDAR AUTORS DE LA NOSTRA COMARCA QUE D‘UNA MANERA O ALTRA S’HAGUEREN DECIDIT A ESCRIURE O AJUDAR AMB LES SEUES LLIÇONS I RECOMANACIONS, GENT INTERESSADA PER LA LITERATURA. SABIA QUE ERA UNA TASCA FEIXUGA I LLARGA.

M’havia fet pensar moltes vegades en aquest fet, de l’oblit en què cauen certes persones o coses i que pel temps ens en penedim, i vaig creure necessari, des del meu parer i il·lusió personal, intentar recordar autors de la nostra comarca que d‘una manera o altra s’hagueren decidit a escriure o ajudar amb les seues lliçons i recomanacions, gent interessada per la literatura. Sabia que era una tasca feixuga i llarga. No es podia reduir a un simple escrit de falla, però almenys que les meues paraules serviren de record d’alguns i d’algunes i d’espenta per a altres que amb més temps, dedicació i ofici, mantinguen viu el treball i record de totes aquestes persones. Amb el cap ocupat amb les meues preocupacions no me’n vaig adonar que ja estàvem arribant a la carretera Tavernes-Llíria a l’altura de la bassa de Plancha. Els meus companys de viatge, parlant de futbol i esmorzars, no perdien patada. El camí seria

llarg. Vam travessar la carretera ràpidament i pel camí que voreja l’hort i bassa abans esmentats, enfilàrem cap a la carretera que va a Benifairó. Ja en ella, i en fila d’indi, arribàrem als magatzems de taronja i altres fruites que, a l’entrada d’aquest poble ens donaven la benvinguda. Jo, abans d’arribar-hi, ja anava mirant allà com Ferran, el protagonista d’El guardià de l’anell, la novel·la de Vicent Pasqual i Granell. Me’n recordava per l’autor i perquè el nom del xicot li’l va posar Vicent per un amic i company d’ambdós, Ferran Garcia Mestre, de Simat. No deixava de recordar també un amic i company que malauradament ja no es troba entre nosaltres, Salvador Cunyat. Vam treballar junts –amb altres companys de Tavernesen l’elaboració d’una sèrie de llibres de text en valencià per a l‘alumnat de primària. També recordar, com no Agustí Pasqual, amb llibres per a l’ensenyament del valencià per a adults. Ja a Benifairó i, travessant la placeta dels Tarongers, prenguérem el camí que dona a la depuradora de Simat. Arrimats al riu Vaca, i a la font Gran deixàrem enrere el bar Vidal i agafàrem el camí de les Cases. Continuàrem tot gaudint del paisatge i observant les coves –cases, que diuen a Simat, d’ahí el nom de la senda i que eren llocs on sembla ser que s’amagaren alguns maquis en temps de postguerra - així com tots els forns de calç que voregen la pujada fins al càmping de Barx. Una vegada dalt, ja ens animàrem més, doncs havíem d’esmorzar a un bar de la plaça del poble. A una taula enmig del carrer, vora el bar, vam fer el més sagrat dels caminants i ciclistes,


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací RUTES DE LA TERRETA

070

un bon esmorzar acompanyat del «cremaet». En acabar, pagàrem i tornàrem al camí. Xino xano, vam arribar a la font del Cirer, a la carretera de les Foies. Allí vam prendre la senda que anomenem el camí de les Arcades, dels Burros i també dels Frares. La baixada va ser molt agradosa. Els arboços estaven replets de fruit i el color roig animava la vista del paisatge. Quan acabà la senda, per la carretera vam arribar de nou a Simat. El meu cap s’adonà que no havia pensat en alguns

dels escriptors i escriptores d’este poble i vaig recordarlos: Lourdes Boïgues, Isabel Canet, Víctor Mansanet, Rafa Ferrando (+), Vicent Magraner, Marc Cabanilles, Joan Brines (historiador), Joan Brines (metge), Eladi Mainar i Vicent Martínez Sancho. Segur que alguna o algun se m’oblida. A molts els coneixia i conec personalment.

Ja a Simat, i entre el monestir i el poliesportiu, començàrem el tram final de la nostra ruta, això sí, amb ganeta de dinar, ja que tot i que, havíem esmorzat bé, el total del trajecte havia estat ben complet. Passàrem la Fontarda entre acudits i bromes. Quan arribàrem a l’encreuament del castell de Marinyén (de la reina Mora que solem dir), algú va plantejar de pujar a veure’l. Va haver de fugir corrents! A l’altura del molí d’aigua, i abans del molí de Mifsud, vaig començar

a fer memòria de totes aquelles persones que podien haver dedicat, a Tavernes, part de la seua vida escrivint. No sabia per on començar. Vaig pensar en qui ho havien fet en castellà i els qui ho havien fet en valencià. Al primer grup tenim a Rafael Chirbes, Vicente Gascón Pelegrí, Joaquín Bononad. D’escriptors en la nostra llengua, en trobe molts més. Uns amb


textos literaris i altres per a l’estudi del valencià. Començaré pel que he anomenat al principi, Joan V. Clar, Encarna SantCeloni, Antoni F. Grau, Josep Ciscar, Josep Carles Casimiro, Antonio Chover, Encarna Sansaloni, Sico Fons, Joan Giner Mogort, Víctor Peris, M. Jesús LLinares, Martina Grau, Francesc Gascón, Salvador Ortiz, Miquel Juan, Josep Ortiz... Cal destacar altres persones de tota la Valldigna que, amb els seus articles a la revista l’avenc donaren a conéixer part

de la nostra història valldignenca, sobretot del Monestir de Santa Maria de Valldigna. Alguns ja els he citat, d’altres –segur que me’n deixe alguns/es- com Daniel Cunyat, Josep Ivars, José Enrique Tent, Tomás Peris, Josep Antoni Casanova, M. Carmen Canet, Enric Marco, Alfred Serrano, Vicent Estruch, Evarist Donet, Jaume Brines...

Quasi sense adonar-me’n, vam travessar el pont del riu i, en arribar a casa, vaig començar l’article, no volia oblidar alguna de les coses que havia fet o pensat. De tota manera, vull demanar disculpes a totes les persones que consideren que haurien d’haver estat en estes línies i que, jo, sense mala intenció ni per cap altre motiu, es consideren oblidades. Res més lluny de la meua intenció. Només vull afegir un missatge i desig. Qui estiga decidit a començar o seguir escrivint, que no pare,

que no es desanime, que no s’angoixe. Tota contribució a la nostra cultura sempre serà benvinguda.


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

La ruta dels sentits Encar Mifsud Estruch

RUTES DE LA TERRETA

F

072

orestal, agrari, marjal i dunar. Quatre ecosistemes ben diferenciats i alhora tan cohesionats en un espai no massa extens de la nostra localitat. Olfacte, tacte, vista, oïda i gust. Cinc sentits interrelacionats que ens permeten percebre estímuls i ens ajuden a descobrir tot allò que ens envolta. Ecosistemes i sentits, una combinació idònia per a donar inici a un projecte innovador i encoratjador com va ser «La Ruta dels Sentits». A l’any 2015, de la mà de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna i el taller d’ocupació «Revalorització dels recursos turístics naturals», naix la idea d’unificar la biodiversitat del nostre terme, per així potenciar els nostres recursos naturals i posar en valor quatre dels ecosistemes existents. Hi havia molt de treball per davant, però l’entusiasme d’aquelles persones que tenien la idea de fer alguna cosa diferent, el potencial del territori i les sensacions viscudes en aquelles primeres visites, van fer que el projecte es convertira en més gran i molt més ambiciós, si cap, perquè a més d’unificar els quatre ecosistemes, el que es pretenia era fer una ruta accessible per tal que totes i tots, incloses les persones amb capacitats sensorials o físiques reduïdes, poguérem gaudir de la riquesa natural del nostre entorn i sentírem els canvis d’olors, de sorolls, de vegetacions, d’espècies animals... d’uns espais a altres. No era tasca fàcil, però amb treball, constància i dedicació, tot és possible. I així va ser! Durant els mesos que duraven els tallers tant l’alumnat com els professors i les professores es van comprometre de manera admirable amb el projecte,


realitzant, entre moltes altres, tasques de manteniment i neteja de sendes, ullals i tot l’entorn per on anava a transcórrer la nova ruta; tasques de poda, desbrossament i eliminació de plantes invasores; plantació de flora autòctona pròpia de cada ecosistema; elaboració de panells adaptats per als quals es va comptar amb l’ajuda i assessorament de l’ONCE i CEAPAT per tal que els cartells, així com tots els enclavaments de l’itinerari, s’ajustaren a la normativa i foren realment accessibles per a totes les persones amb capacitats sensorials o físiques reduïdes... Molts més van ser els treballs realitzats per poder oferir al llarg de tot el trajecte, vertaders regals per als sentits. La implicació de l’equip docent i l’alumnat del taller d’ocupació «Revalorització dels recursos turístics naturals», de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna, de l’ONCE, de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, de CEAPAT, va ser fonamental per tal que poc a poc anara desenvolupantse el projecte de «La Ruta dels Sentits» i arribara a ser una realitat distingida per la FEE (Foundation for Environmental Education) amb el guardó de Sender Blau. A L’ANY 2015, DE LA MÀ DE L’AJUNTAMENT DE TAVERNES DE LA VALLDIGNA I EL TALLER D’OCUPACIÓ «REVALORITZACIÓ DELS RECURSOS TURÍSTICS NATURALS», NAIX LA IDEA D’UNIFICAR LA BIODIVERSITAT DEL NOSTRE TERME, PER AIXÍ POTENCIAR ELS NOSTRES RECURSOS NATURALS I POSAR EN VALOR QUATRE DELS ECOSISTEMES EXISTENTS.

Els Senders Blaus són itineraris que uneixen platges amb distintiu de Bandera Blava i que contribueixen a l’ús sostenible del medi litoral i el seu ambient i que la «Ruta dels Sentits» estiga guardonada, any rere any, és motiu de satisfacció perquè és un reconeixement als municipis que s’esforcen en la millora del seu patrimoni natural i etnològic litoral i, al mateix temps, tenen un rerefons social important perquè esdevenen elements vertebradors per al desenvolupament, la salut i el benestar del conjunt de la societat. I amb eixe sentit es continua treballant per tal que aquesta ruta accessible, original i creativa seguisca marcant la diferència i ens faça enamorarnos, cada dia més, del nostre meravellós entorn. I arribats fins ací, la millor manera de gaudir, sentir, descobrir i viure «La Ruta dels Sentits» és conèixer-la, així que amb unes xicotetes pinzellades de cadascun dels quatre enclavaments escollits en aquest recorregut de 14 km, iniciem aquest bonic itinerari carregat de sensacions.


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací RUTES DE LA TERRETA

074

Comencem el recorregut al costat de la Mediterrània, en la Platja de la Goleta, on l’olor a sal ens envolta i ens descobreix l’ecosistema dunar. Un espai, com podem llegir als panells, d’interacció entre la mar i la terra, on les dunes estabilitzen la línia de costa i s’encarreguen de transformar les dures condicions ambientals per permetre el desenvolupament de la vida, amb una riquesa de fauna i vegetació exclusiva d’aquestes zones. Des d’aquest punt, ens encaminem cap a la Torre de Guaita, espai que simbòlicament vigila tots els ecosistemes a l’igual que ja vigilava la costa des de 1575, any de la seua construcció, amb l’objectiu de defendre els habitants d’atacs de pirates i corsaris que desembarcaven en la costa, arrasant cultius, saquejant el poble i fent presoners. Actualment la Torre de Guaita està declarada Bé d’Interès Cultural (BIC) en la categoria de Monument.

En l’entorn de la Torre de Guaita també s’ha realitzat un excel·lent treball aconseguint la creació d’un bonic jardí vertical, la recuperació de l’estanc i sobretot creant un espai accessible amb la senyalització, informació i l’itinerari adaptats per a totes i tots. Un dels elements que més crida l’atenció d’aquest espai és el mural de ferro que decora un dels murs del camí en el que hi ha dibuixades en relleu diverses escenes que fan referència a la funció de vigilància de la torre i altres imatges simbòliques referides a Tavernes de la Valldigna. Una vegada coneguda la història i l’entorn de la Torre de Guaita seguim aquesta màgica ruta cap a l’Ullal Gran i l’Ullal de les Penyetes on podrem descobrir l’ecosistema marjal. Una zona amb un gran valor paisatgístic gràcies a la seua vegetació i les diverses espècies d’aus i peixos que podem trobar. En aquesta zona dels ullals, es va adequar també una àrea d’esbarjo que ha tingut molt bona acceptació entre veïns i visitants ja que permet gaudir de l’entorn i trobar-nos amb un fantàstic hort històric de tarongers amb el qual es vol interpretar l’ecosistema agrari. El nostre terme és ric en camps de tarongers però no són espais accessibles a aquelles persones amb capacitats sensorials o físiques reduïdes, per això amb la creació d’aquest hort històric, a més de rememorar algunes de les varietats citrícoles tradicionals més representatives de la Valldigna, així com l’esforç d’aquells llauradors que van contribuir a la seua millora, desenvolupament i difusió,


es pretén que totes les persones, a través d’una plataforma de fusta i una corda guia, puguen accedir per tocar, olorar, i descobrir part del nostre ric patrimoni natural. Després de sorprendre’ns per la bellesa d’aquest indret, ens encaminem cap al Clot de la Font per un entorn que ens connecta amb la natura i pel qual, depenent de l’estació de l’any en la qual ens trobem, podrem sentir diferents flaires i albirar totes les tasques que comporta el cultiu de la taronja.

En la falda de la muntanya de l’Ombria ens trobem el Clot de la Font, un brollador d’aigua natural d’on naix el Badell, afluent del riu Vaca. En aquest fantàstic paratge trobem la interpretació de l’ecosistema forestal. L’ecosistema forestal mediterrani està format per boscos, matollars i herbassars, que es desenvolupen en regions amb un clima mediterrani, caracteritzat per presentar hiverns temperats, estius secs i tardors i primaveres amb abundants precipitacions. Un preciós entorn amb un valuós conjunt d’arbres, plantes, animals... que fa palés la rica biodiversitat que ens envolta i que queda reflectida al llarg de tota «La Ruta dels Sentits» que al Clot de la Font acabem. En tot el paratge del Clot de la Font, a l’igual que en la resta d’espais de la nostra ruta, podem trobar cordes guia pels llocs més destacats i panells adaptats, escrits en Braille, amb colors, contrastos i mida de les lletres adequades, amb figures en dues dimensions per tal que tots aquests paratges siguen espais de llibertat per a totes aquelles persones que presenten dificultats sensorials i físiques. És per això que si ja és important el respecte a la natura i tot allò que ens envolta, molt més, si cap, és important i necessari respectar i mantenir aquests espais de la mateixa manera que es van concebre perquè en fer malbé un panell o tallar alguna corda guia, s’està tallant la llibertat d’aquelles persones que necessiten del seu tacte per poder gaudir i descobrir el nostre territori. Moltes són les persones que han treballat i treballen per tal que

el projecte de «La Ruta dels Sentits» siga una realitat. Per això voldria aprofitar aquest moment per donar-los les gràcies. I també recordar que és tasca de totes i tots respectar el treball realitzat, i posar en valor el nostre ric patrimoni natural, és un dels millors regals que podem obtenir. Ara sí, acaba el recorregut i espere haver fet un fidel esbós del que és «La Ruta dels Sentits» però després d’haver llegit aquestes línies, t’anime a posar-te sabates còmodes i començar el fantàstic recorregut per gaudir de tots i cadascun dels nostres ecosistemes. Apropa’t al xop negre, al taronger, a la garrofera, al pi blanc...; intenta descobrir les raboses, els esquirols, les gavines rialleres, el corriol camanegre; complau-te amb l’olor de la flor de taronger, del romer, del timonet, de la mar, de la marjal...; sent la brisa del mar i el vent de la muntanya a la teua pell, la humitat de la terra i la frescor de la brossa a les teues mans... i acaba la «Ruta dels Sentits» amb bona companyia gaudint d’un dels plats típics de la nostra localitat, de segur que serà una manera excel·lent de posar punt i seguit, mai final, a una de les moltes rutes que podràs fer per la nostra vall. Gaudeix sempre del camí i que siguen moltes les rutes a descobrir!


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

Els llibrets viatgers Maite Grau Pedraza

RUTES FALLERES

E

076

l monument faller de l’any 2022 ens fa emprendre un llarg viatge. Un viatge que comença al llunyà orient i que ens condueix al bell mig del carrer Major de Tavernes de la Valldigna. Un viatge al qual hem anomenat La Ruta de la Seda. Però, malgrat el nom, de l’orient no sols hem portat la meravellosa seda dels nostres tradicionals vestits de valencianes i valencians, sinó que altres elements també han viatjat amb ella i un d’eixos elements és el paper. Són molts els agraïments que hem de fer al paper. Gràcies a ell podem llegir els versos de Vicent Andrés Estellés, les rondalles d’Enric Valor o el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Gràcies a ell podem llegir els llibrets fallers, des d’aquell primer llibret que es conserva de l’any 1855 escrit pel mestre Josep Bernat i Baldoví fins als llibrets del segle XXI. Els llibrets fallers tenen més de 150 anys d’història llibretera i una ruta per tres segles diferents, però tots ells amb una cosa comuna la defensa de la cultura i de la nostra benvolguda llengua. Els llibrets fallers han conviscut amb moments de glòria i amb moments de crisi. Per aquest motiu, repassar la seua història és repassar l’evolució de les falles i, en conseqüència, de la societat valenciana. Repassar la seua història és adonar-se’n de la consolidació de les falles en el calendari festiu; és recordar les mesures de repressió que de vegades hi han patit; és vore com són part fonamental de la promoció de la festa; és reconèixer com al llarg dels anys han estat part de l’expansió geogràfica, de la progressiva institucionalització de la festa o de la recerca de la creativitat artística.


ELS LLIBRETS FALLERS HAN CONVISCUT AMB MOMENTS DE GLÒRIA I AMB MOMENTS DE CRISI. PER AQUEST MOTIU, REPASSAR LA SEUA HISTÒRIA ÉS REPASSAR L’EVOLUCIÓ DE LES FALLES I, EN CONSEQÜÈNCIA, DE LA SOCIETAT VALENCIANA.

La història dels llibrets fallers, com hem dit, es remunta a la meitat del segle XIX quan col·locaven cartells amb versos per ajudar a fer més entenedor al públic l’argument i el missatge que expressaven les falles i van decidir distribuir eixos versos satírics impresos en fulls i quaderns. El llibret més antic que es conserva correspon al 1855 quan Bernat i Baldoví va escriure els cartells que es posaren al cadafal de la plaça de l’Almodí de València. L’escriptor va concebre un text que tenia vida pròpia més enllà del monument i així va nàixer el primer llibret faller. Des d’aleshores ençà, la història dels llibrets ha estat unida a la història dels valencians i de les valencianes. A mitjan segle XIX les autoritats establiren diversos mecanismes de control de la festa, perquè les falles plantejaven una crítica social, política o moral. A mitjan segle XX els autors de la sàtira que acompanyava els monuments aguditzaven el seu enginy perquè la censura de la dictadura no els prohibira publicar, a més, escrivien els seus versos i textos emprant la seua llengua, aquella que havia quedat relegada a l’ús domèstic i prohibida en qualsevol altre àmbit.

La història del llibret faller de la Falla Portal de Valldigna s’allarga per quasi 50 anys que són els que portem parlant de la falla del carrer Major; quasi 50 anys mostrant als lectors els sentiments de les falleres i els fallers, mostrant les emocions viscudes i, al mateix temps, expressant i defensant el que considerem els principis i els valors dels portalers i de les portaleres. Hem defensat el paper de la dona en la societat, la cura del medi ambient, tot allò que està en perill d’extinció, l’ús normatiu de la nostra llengua i un llarg etcètera. I aquesta història té lloc gràcies a cadascuna de les persones que al llibret ha col·laborat al llarg d’aquests quasi 50 anys, des d’aquelles que demanen les publicitats o escriuen a la part fallera, als que escriuen els articles literaris o a les empreses que s’hi publiciten. Tots i cadascun d’ells són imprescindibles perquè aquesta història haja sigut, siga i continue sent part de la Falla Portal de Valldigna.


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

Full de ruta Mª José Grau Pons

RUTES FALLERES

R

078

UTES, este era el tema elegit per al nostre llibret faller de 2022. No el seu títol, això vindria després. La veritat que, en la primera reunió del nostre equip on va eixir la idea de relacionar el tema del nostre monument amb el del llibret, la meua primera reacció va ser dir que no ho veia. De fet, encara estàvem assaborint «En perill d’extinció» el nostre tresor de 2021, que acabàvem de recollir de la impremta i fullejar a les nostres mans. «En perill d’extinció» era la lluita contra les circumstàncies, suposava continuar amb la cultura llibretera fallera sense tenir falles, era una manera de seguir i no deixar en blanc una part de la nostra història com a falla. Era superar amb escreix una pandèmia mundial que havia afectat al nostre dia a dia i que ens havia fet eixir-nos-en de la nostra RUTA. Ens havia costat un sobreesforç tirar-lo endavant, però havia pagat la pena. Els terminis s’havien allargat i quasi sense gaudir-lo n’havíem de començar altre. I malgrat la il·lusió que això ens suposa cada estiu quan hem de decidir la temàtica del nostre benvolgut llibret faller, el que calia fer eixa vesprada era esborrar la ment, deixar-la en blanc i tornar a començar i organitzar la tasca de fer llibret. El lema del nostre monument era la RUTA DE LA SEDA i d’aquest havia d’eixir el lligam que connectaria tots els nostres articles com a fil conductor. Ruta, què significa realment?, segons el DNV, és «el camí que es recorre en un viatge, l’itinerari». I eixa vesprada començava el nostre viatge cap a un nou


somni, el de crear el llibret del proper any faller. Començava el «brainstorming» de cada inici, on les bones idees es mesclaven amb aquelles més còmiques que sempre sorgeixen en cadascuna de les nostres reunions. Un tall de despropòsits que ens trauen el somriure a tots i totes els qui hem assistit al berenar protocol·lari de l’equip de redacció de la Falla Portal de Valldigna. I on a poc a poc, entre les bones i les no tan bones idees, es va dissenyant el full de ruta, amb els passos que cal donar per tal d’aconseguir el nostre objectiu i el calendari a seguir per a poder executar-lo. Tasca feixuga que any rere any gaudim fent i que

amb escrits que cada vegada ens sorprenen més si cap. I és que aquesta tasca de fer llibret, és feina d’uns quants i gaudi de molts més. I s’inicia la lectura i la correcció, i sortadament te n’adones que cada vegada més el nivell dels articles rebuts té una millor qualitat, i és que malgrat que les escriptores i els escriptors que participen al nostre llibret no en són professionals, posen tot el seu afany en sorprendre’ns i fer-nos gaudir de cada lletra, síl·laba i paraula que composa cada paràgraf dels seu escrit. I se’m posa la pell de gallina quan acabe de llegir i vaig veient que s’està perfilant altre bon llibret faller a la Falla Portal i el deler

Llibret 2022 anem manifestant les nostres preferències per un o altre model, fins que la decisió majoritària s’imposa a la de la minoria. I comencem a rumiar com volem la portada, i com el presentarem al premis de Conselleria per tal que cride l’atenció (d’això ja sabem qui se n’encarregarà), doncs al nostre equip cada persona té la seua tasca assignada i per aquesta raó funciona tan bé (és precís tirar-nos alguna floreta de tant en tant). Llavors i seguint el nostre full de ruta, hem de preparar la seua presentació en societat per poder donar-lo a conéixer a la resta de fallers i personal en general. No tot ens ve de gust,

I QUAN A LA FI EL TINGAM A LES NOSTRES MANS, DE SEGUR QUE ALGUNA LLAGRIMETA D’EMOCIÓ SOLCARÀ EL NOSTRE ROSTRE. POTSER TINDREM UN LLIBRET GUANYADOR O PER CONTRA NO S’EMPORTARÀ CAP PREMI; PERÒ EL PREMI DE SEGUIR FENT CULTURA FALLERA I LLIBRETERA JA ÉS NOSTRE I HO SEGUIRÀ SENT PERQUÈ ÉS EL PUNT PRINCIPAL DEL NOSTRE FULL DE RUTA I ENS OMPLI DE SATISFACCIÓ CONTINUAR AMB ESTA TASCA. permet ataüllar el que serà més tard la composició final del nostre llibret. I de rutes anirà la cosa! Talment falta decidir qui, de quina manera, quan... i llavors encetar la primera pàgina, eixa que ens obri al grup els ulls i ens fa prendre consciència que tot s’inicia de nou. L’índex, la llista amb tots els continguts que se’ns van acudint i que ompliran les pàgines del llibret. Tot just comence a veure la claror, i allò que en un principi em pareixia difícil de lligar, va prenent forma conforme anem reunintnos (em sol passar a la segona reunió més o menys) i els nostres col·laboradors literaris, que han fet seua la nostra idea inicial, ens regalen

de veure’l acabat comença a sentir-se al meu cos. No cal dir també que sempre hem d’anar aventant els col·laboradors i col·laboradores endarrerits en llur entrega, per poder acomplir el nostre calendari. No puc deixar a banda totes aquelles empreses i comerços que amb la publicitat posen el seu granet per fer que aquest llibret puga eixir a la llum, i donar-los mil gràcies per recolzar aquesta tasca que també suposa un esforç monetari per a tots i totes. Per a goig i gaudi nostre la recta final va fent-se present, el maquetador va rebent els arxius i fent proves de disseny per tal de mostrar-nos-les i que li donem el vist i plau a la seua proposta. Al grup de Whatsapp

també som exigents en la posada en escena i tractem d’innovar en cada una d’elles des de ja fa uns quants anys. Vídeos, contes, projeccions d’imatges, poesies, presentacions teatralitzades i online; de tot hem fet ja. Amb tota certesa que enguany, si la podem fer amb públic present, no deixarà ningú indiferent. I quan a la fi el tingam a les nostres mans, de segur que alguna llagrimeta d’emoció solcarà el nostre rostre. Potser tindrem un llibret guanyador o per contra no s’emportarà cap premi; però el premi de seguir fent cultura fallera i llibretera ja és nostre i ho seguirà sent perquè és el punt principal del nostre full de ruta i ens ompli de satisfacció continuar amb esta tasca.


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

La ruta dels MOnuMENTS Marisa Grau

RUTES FALLERES

S

080

i d’alguna manera podríem definir les falles, seria amb la paraula MOMENTS. Moments que es viuen amb una intensitat que qualsevol persona NO fallera seria incapaç d’entendre. El ventall d’emocions, sensacions, sentiments, que es viuen sent faller, no és comparable a altres esdeveniments anuals que la vida ens depara. Les relacions que s’estableixen entre els fallers i les falleres van més enllà de l’amistat, l’alegria, el somriure, les converses… Cada moment que vius al casal t’ompli d’una manera diferent i reconfortant, ja que formes part d’un tot inexplicable. Un dels moments més destacables, del qual us parlaré en aquest article, és «La Ruta dels Monuments». Cada dèsset de març, en alçar-me de bon matí, un calfred m’envaeix tot el cos. Ha arribat el dia, el dia més frenètic de les festes josefines. Tot l’equip es prepara perquè el carrer estiga ben engalanat, que no li falte detall per rebre els jurats que decideixen els premis d’eixe any. El nerviosisme és compartit, les primeres reflexions són exposades amb cautela i les sensacions de l’equip es comenten intentant focalitzar l’atenció en aquelles més positives, però ens falten detalls per poder opinar. No hem de parlar des del desconeixement. Ha arribat el moment. Comencem la Ruta dels MOnuMENTS. Aquesta ruta la podem fer en dos sentits. Des del punt d’encontre, el nostre casal, podem anar cap a la zona dels sequers per visitar la falla La Dula,


baixar cap el Prado, continuar pel Passeig Colom fins la falla La Via, visitar la falla Cambro, creuar pel Passeig i acabar al Portal. O bé iniciar la ruta pel Passeig, continuar cap al Cambro, baixar a La Via, seguir pel Prado per pujar a la Dula i tornar al Portal. Siga quin siga el sentit elegit la comitiva comença l’itinerari concentrada en converses que evoquen altres anys. Intercanviant impressions, recordant anècdotes entre CADA DÈSSET DE MARÇ, EN ALÇAR-ME DE BON MATÍ, UN CALFRED M’ENVAEIX TOT EL COS. HA ARRIBAT EL DIA, EL DIA MÉS FRENÈTIC DE LES FESTES JOSEFINES. TOT L’EQUIP ES PREPARA PERQUÈ EL CARRER ESTIGA BEN ENGALANAT, QUE NO LI FALTE DETALL PER REBRE ELS JURATS QUE DECIDEIXEN ELS PREMIS D’EIXE ANY. EL NERVIOSISME ÉS COMPARTIT, LES PRIMERES REFLEXIONS SÓN EXPOSADES AMB CAUTELA I LES SENSACIONS DE L’EQUIP ES COMENTEN INTENTANT FOCALITZAR L’ATENCIÓ EN AQUELLES MÉS POSITIVES, PERÒ ENS FALTEN DETALLS PER PODER OPINAR. NO HEM DE PARLAR DES DEL DESCONEIXEMENT. HA ARRIBAT EL MOMENT. COMENCEM LA RUTA DELS MONUMENTS. rialletes nervioses per allò que ens trobarem aquest any. En arribar a cada casal el ritual és el mateix. Ens detenim a contemplar el primer impacte en girar la cantonada. Un conglomerat de ninots de diferents colors ens rep a cada barri. En eixe mateix moment, comencen les mirades de complicitat entre el grup d’amigues. Algunes mirades denoten admiració mesclada amb un poc de ressentiment. Es un falla grandiosa, molt bonica.

Els colors molt encertats i de l’acabament dels ninots en parlarem més avant, en pegar-li la volta a la falla. Però, en principi, aquesta té moltes possibilitats. En altres ocasions eixes mirades denoten decepció i de seguida pensem «bona senyal, tenim possibilitats». «Aquesta falla no acaba d’entrar per l’ull; bé siga pels colors, bé perquè la part central és molt pobra o bé perquè no té escenes baix que l’òmpliguen»... tots ells són comentaris que podem escoltar. Després del primer impacte ve el moment més important. Voltar cada falla per a poder fixar-nos en tots els detalls: Acabament dels ninots, colors, escenes de baix, decoració final i, en allò que més ens agrada fixar-nos: LA CRÍTICA. Llegim cada cartell de manera concentrada per després, en la posada en comú informar del nostre veredicte; temes emprats, actualitat dels temes, coherència amb l’escena, ortografia, sintaxi, subtilesa en la utilització de símils… En aquest moment he de dir que el temps ens ha ensenyat a ser capaços d’enaltir la feina ben feta, encara que aquesta siga la dels altres. Així que amb l’anàlisi posterior no escatimem en elogis als companys d’altres falles, si és el cas. Sé que hi ha altres maneres de realitzar la Ruta dels Monuments. Potser que molts fallers i falleres no «perden» tant de temps fent la Ruta, però us puc assegurar i, els fallers d’arrel us ho podran corroborar, que és un dels moments més preuats de les nostres falles i que sí, nosaltres «invertim» el temps en la Ruta del dia dèsset, la Ruta dels MOnuMENTS.


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

Sempre anirà ben acompanyada Pepi Barber Pons

RUTES FALLERES

Q

082

ui li haguera dit a Marco Polo que gràcies a ell els meus ulls plorarien davant aquest ornamentat espill? Qui li haguera dit que l’elaboració de tan delicada indumentària fallera seria fruit dels seus incomptables viatges a l’Orient? Uns viatges que prengueren el nom de Ruta de la Seda, doncs la mercaderia més prestigiosa que circulava per ella era aquest teixit, la confecció del qual era un secret dels xinesos. L’àvia em mira dolçament. Les seues mans han pres part d’aquest llenç que ara em vist. Una peça artesanal dibuixada amb sedes de la major qualitat. Una obra mestra coneguda com espolí. La Ruta de la Seda ha vertebrat al llarg dels segles el comerç entre Orient i Occident, però a més, ha servit per a vehicular el contacte entre cultures i com a via de difusió de costums i religions. Doncs bé, de la mateixa manera els fallers, fent honor a Marco Polo, tenim la nostra pròpia ruta, la Ruta Fallera, eixa que també difon la nostra cultura, la nostra tradició i els nostres sentiments com a valencians que som. L’itinerari d’aquesta ruta s’inaugura el 20 de març amb un nou exercici faller, on el nostre rellotge recalcula la ruta a seguir: noves falleres majors, nous presidents, cavalcada de reis, la inventiva per a la nova disfressa... Un munt d’actes on acudir, futurs moments de complicitat i tothom amb ganes de completar un mateix trajecte: l’any faller. I és que la nostra Ruta fallera és un consum d’activitats diverses on, a més de gaudir d’actes al casal, participem amb iniciatives de l’Ajuntament fent conviure així cultura i oci, present i tradició.


Altra vegada em trobe davant d’aquest bonic espill i mentre em despulle suaument, una trucada sona als meus vaquers que han quedat al terra. Passe el dit i escolte música i gent. Pensava que se m’havia fet tard però sols era per a recordar-me que he de seure a la taula dels dorsals. La nostra falla organitza una cursa: «La 8k». Estem molt il·lusionats. És un nou repte que emprenem satisfets, amb l’ajuda prestada des de l’Ajuntament i el Club d’Atletisme del poble. De segur que ix tot bé! Sona el coet i amb ell s’inicia la 8k, però també la nostra pròpia cursa. La nostra Ruta Fallera es posa en marxa. Anem allà! Cada divendres baixem a sopar al casal. És un lloc especial. Un punt d’encontre que tanca la rutina del treball setmanal. Bona companyia, una cerveseta fresca i moltes rialles. Què més es pot demanar? A més el diumenge, com no, de dinar. Tot i que hui és l’últim calder que provarem fins que s’acabe l’estació estival, però bé, en un tres i no res ja estem ací de nou. El casal quedarà tranquil, sord de crits. Un descans ben merescut. El proper acte on ens trobarem? La «demanà». La Ruta continua i després d’unes setmanes sense veure’ns ja estem ací. No sé si estic més nerviosa o més emocionada. Crec que és el dia més calorós d’aquest mes d’agost. Encara com, ja és quasi de nit. Un colorit ram de flors descansa al meu braç. Ells han donat el seu consentiment, jo he dit el discurs i tothom ha aplaudit. Ja està passat. Prova superada. Endavant doncs, la Ruta Fallera sols ha fet que començar.

El nostre camí ens du fins a setembre i es torna a aturar. Ha plogut tot el matí i poc a poc ha anat amainant. El sol ix fort i aconsegueix calfar el carrer per eixugar-lo. Res nou pel mes que estem. Hui és la Festa de Benvinguda. Benvinguts sigueu tots, doncs. Els menuts boten als castells, els mitjans participen als jocs de taula i els més majorets, ens sumem als que estan a prop de la barra. Prompte sonarà la música. Un grup del poble ha vingut per animar-nos L’ITINERARI D’AQUESTA RUTA S’INAUGURA EL 20 DE MARÇ AMB UN NOU EXERCICI FALLER, ON EL NOSTRE RELLOTGE RECALCULA LA RUTA A SEGUIR: NOVES FALLERES MAJORS, NOUS PRESIDENTS, CAVALCADA DE REIS, LA INVENTIVA PER A LA NOVA DISFRESSA... UN MUNT D’ACTES ON ACUDIR. un poc més del que ja estem. Soparem entrepà i mourem els peus fins que aparega el cansament o la son. La gent està molt animada. Es nota que teníem ganes de tornar-nos a ajuntar. El somriure és hui el principal convidat. Recordeu que anem de ruta. Aneu en compte de no perdre’s perquè, sabeu què? Ja n’hem recorregut la meitat. De març a setembre han passat sis mesos així que toca celebrar el Mig Any Faller. Qualsevol excusa és bona! S’ha organitzat un passacarrer o cercavila, com diuen ara i les quadrilles de cada falla han fet concurs de paelles nocturnes al bell mig del passeig. Sembla estrany menjar arròs de nit però quan seus a taula amb bona companyia, tot es normalitza. Me n’adone que enguany estic més descansada. Dins la Ruta Fallera, els assajos del playback deixen


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací RUTES FALLERES

084

un buit al meu temps, tot i que prompte he trobat quefers per tornar a omplir-lo. Al calendari quasi no li queden fulls, així que la cavalcada de reis s’acosta. A aquest acte totes les falles hi participen per engrandir les comparses que acompanyaran Ses Majestats d’Orient. És un moment molt bonic on els ulls dels xiquets expressen tants sentiments. Ens han repartit el vestit que ens posarem per si cal arreglarnos alguna cosa. M’he col·locat la capa i el barret a la porta de casa, abans d’entrar i quan he obert estaven la tia i els cosins. La ploma que em queia al dintre del nas i açò ha fet riure als allí presents. Ara toca posar el fre de mà. La Ruta avança massa ràpida. El dia de la meua presentació s’acosta i encara he d’enllestir tantes coses. L’exaltació és l’acte més esperat d’una fallera major, on per fi és anomenada com a tal, com a la màxima representant de la seua comissió. És un dia que arreplega tantes emocions,

que es queda curt, tantes que no vols que s’acabe. Però s’acaba i, els teus records són ara més bonics, més complets, més especials: el discurs, les sorpreses, les paraules de la mare... Uns records acompanyats de tants flaixos que difícilment s’esvairan. I seguim de marxa, de Ruta, menys mal que els fallers i les falleres som incansables. Ara toca vetllar a les albades. No sabeu què és açò? Al diccionari diu que «l’albada és una peça de música popular valenciana, de caràcter vocal, amb lletra improvisada per un versador i interpretada per un cantador, generalment amb acompanyament de tabal i dolçaina, davant algú a qui es vol homenatjar». Doncs seguint la definició ho fem al peu de la lletra: tot aquell que hi vol acudir la nit de les albades fa el recorregut per davant de cada casal on els intèrprets canten als representants de cadascuna de les falles de manera irònica i divertida. És un moment on els veïns gaudim per igual en qualsevol de les parades que fem, siguem de la comissió que siguem i per a celebrar-ho, en cada lloc on escoltem els versos, ens ofereixen de menjar i beure alguna coseta. El més tradicional és el xocolate calentet que ens ajuda a calfar el cos i completar la llarga nit. S’acosta la cavalcada de disfresses i un vestit molt meditat cau lleuger al meu cos. Em mire, m’observe. El meu reflex és confident de tot allò que estic vivint. És un vestit original, atrevit i exageradament engalanat. M’encisa! La carrossa està també esplèndida. Quin ingeni! Quan de treball! Moltes gràcies a tots els qui ho heu fet possible.


Cada dia que passa, cada moment que emmagatzeme, és una peça més d’aquest magnífic puzle, d’aquest any que guardaré al dintre del meu cor per sempre. Cada detall importa, cada mirada, la gratuïtat de tants… és una vivència indescriptible que val la pena experimentar. La Ruta continua avançant i la Crida a la Plaça de l’Ajuntament esdevé que la setmana fallera està a prop. A la fi arriba. Eixa setmana on les vetllades no endormisquen les matinades, on l’eufòria no deixa pas a l’esgotament, on els actes sempre van acompanyats d’animació i alegrança. Una setmana única pels valencians.

Però tot allò bo s’acaba i no estic trista, sino satisfeta. Satisfeta d’haver estat present en primera persona en tants moments especials. Satisfeta d’haver conegut més, a molts que he tingut a prop. Satisfeta de saber que els fallers amb qui convisc són tan generosos... i com no, agraïda als meus pares que han fet possible el meu somni. Ara he d’encendre la metxa que donarà pas a la il·lusió d’una nova representant i mentre ho faig pense en qui serà l’afortunada. Des dels meus pensaments li desitge el millor. Que siga tan feliç com jo ho he segut. Que espremesca cada instant al màxim. Que cada acte vista de goig el seu cos. Enhorabona de bestreta. Ara li toca a ella posar a punt el rellotge, recalcular la propera Ruta, participar del nou exercici faller i avançar sense por, perquè sempre anirà ben acompanyada. Jo mateixa la guiaré, perquè fins a la presentació, on deixaré el càrrec, ambdues caminarem juntes. I allí, segurament entre llàgrimes d’emoció, diré a tothom: Gràcies i fins sempre!


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

La ruta de la seda: passat, present i futur Àngela Magraner

RUTES FALLERES

P

086

arlar de seda és parlar de València i, per descomptat, de Falles. El comerç de la seda va constituir un dels pilars bàsics del Segle d’Or valencià i, este apreciat material, s’ha convertit en el millor ambaixador del món faller, doncs és la matèria prima amb la qual s’han confeccionat i es continuen confeccionant els vestits. La seda ha conviscut sempre amb els valencians i la seua festa, però... com, quan i per què va arribar la seda a València? Des de quan és un element clau de la festa fallera? Per tal d’esbrinar-ho ens haurem de remuntar uns quants segles en el temps. Concretament, en el segle I a. C., quan encara regnava Alexandre el Gran, es va iniciar una ruta que va suposar la principal via de connexió entre Orient i Occident: la ruta de la Seda. Esta ruta es va convertir, durant molts segles, en el pont entre dos mons, el pont que comunicava Xina amb Europa. Un camí pel que circulaven comerciants, científics, diplomàtics, soldats, sacerdots i aventurers portant no sols la seda, sinó tot tipus de materials com la porcellana, el ferro, l’ivori o el té, entre molts d’altres. Però, més enllà de l’aspecte comercial, la ruta va representar un camí de difusió de coneixements i idees en els dos sentits: d’Orient a Occident i d’Occident a Orient. Però no serà fins al segle VIII quan la seda arribe de forma més impetuosa a la ciutat de València. Com tots sabeu, la seda ve d’un xicotet cuc que, en fer la metamorfosi, fabrica un capoll on es resguarda fins que acaba


el procés i ix convertit en papallona. I és este capoll el que permet la fabricació de la seda. Doncs bé, la cria d’este xicotet insecte va ser incorporada a la Península Ibèrica pels musulmans durant el segle VIII, els quals, després de conquerir Pèrsia, van passar a controlar la ruta de la Seda. Ells van ser els qui van introduir la cria del cuc en la Península i així va ser com l’horta valenciana es va omplir de moreres segles abans que el taronger les destronara. Més tard, els genovesos van portar les més noves tècniques de producció a València i els artesans seders es van instal·lar al barri de Velluters, on es manufacturava el teixit. Es coneixia com el barri de Velluters perquè en ell s’elaborava el vellut, el «terciopelo» en castellà, un teixit llis per una cara i cobert de pèl tallat o rissat per l’altra fet amb seda. En este barri es concentrava la producció de la seda a València i, en ell, prop de 5.000 telers es dedicaven a aquesta activitat que donava feina a quasi la meitat de la població valenciana. La producció d’aquesta preuada matèria prima es duia a terme tant per homes com per dones, de les quals les fadrines eren les encarregades de collir les fulles de la morera per alimentar les erugues, vigilar els cucs, preparar els capolls i elaborar les madeixes. La seda va ser, per tant, la indústria més potent de la ciutat de València entre els segles XV i XIX. Bona mostra d’això són els edificis i tot el patrimoni material que aquest comerç va deixar i que a dia de hui podem reviure i rememorar

LA SEDA VA SER, PER TANT, LA INDÚSTRIA MÉS POTENT DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA ENTRE ELS SEGLES XV I XIX. BONA MOSTRA D’AIXÒ SÓN ELS EDIFICIS I TOT EL PATRIMONI MATERIAL QUE AQUEST COMERÇ VA DEIXAR. gràcies a l’actual Ruta de la Seda, ruta que existeix des de l’any 2015 i que va promoure la ciutat juntament amb la UNESCO i l’Organització Mundial del Turisme amb l’objectiu de difondre aquest ric patrimoni que tenim. Així, a través d’aquesta ruta ens podem endinsar en edificis com la Llotja de la Seda o dels mercaders, el símbol de la gran esplendor mercantil d’aquella València del Segle d’Or; en el Palau de Tamarit, antiga fàbrica de vellut on va residir una de les dinasties més importants de mestres seders i empresaris del S. XVIII, que exportaven seda a les colònies espanyoles; o en el Col·legi d’Art Major de la Seda, un bell edifici d’estil barroc que va albergar a la institució que regulava l’ofici i producció de teixits a València i que hui custodia l’arxiu gremial més antic d’Europa. Ací es troba el Museu de la Seda, amb diverses sales d’exposició que mostren una exquisida col·lecció de teles de seda i telers del S. XVIII, així com altres estris de treball i vestits de valenciana. I el fenomen de la seda segueix viu a València gràcies a les festes majors de la nostra ciutat. Tots els anys, amb l’arribada de les Falles, una preciosa exhibició de teles de seda valencianes inunda els carrers de la ciutat de València i de tots els seus pobles. La indústria sedera valenciana ha estat i està lligada a l’elaboració d’esta indumentària i això


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací RUTES FALLERES

088

permet que la demanda de seda estiga vigent. La seda segueix sent un producte valorat dins d’alguns sectors vinculats a les Falles, la qual cosa fa que les fàbriques que produeixen esta indumentària, així com les botigues que la comercialitzen, tinguen prosperitat. Les Falles permeten així que l’art de teixir la seda artesanalment continue viu. Si ens parem a pensar en tots els actes que conformen les Falles, podríem dir que l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu dels Desemparats és la major exhibició de seda valenciana

que ha existit i que perdura en l’actualitat. En ella, els fallers i falleres ixen a lluir la indumentària regional valenciana, indumentària que, des dels seus inicis, ha sigut elaborada majoritàriament amb aquesta matèria. En este emotiu acte es barregen infinitud de colors, flors i dibuixos que omplin els carrers de vida, alegria i il·lusió. Així, la seda segueix viva en els rics teixits dels vestits fallers, símbol de les nostres tradicions, que no fa sinó remarcar la importància que va tenir en el seu moment esta matèria prima en la nostra societat.


D’aquesta manera, la història de tots els valencians i valencianes ha estat teixida i continua a dia de hui encara teixint-se amb un mateix element que podem considerar simbòlic, un element que ens permet dibuixar un fil conductor i ens ajuda a comprendre no sols el paisatge urbà i rural sinó també les manifestacions artístiques i culturals com les Falles. Passat, present i futur s’uneixen així gràcies a ella: la seda.


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

La ruta de les espècies Gertru Grau

RUTES GASTRONÒMIQUES

L

090

a ruta de les espècies és la que es va originar pel comerç d’espècies entre civilitzacions històriques d’Àsia, Àfrica del nord-est i Europa. El nom espècia procedeix del llatí «espècies» i significa bàsic o essencial. Agrupats sota aquest concepte trobem productes naturals d’origen vegetal, molt divers: arrels, herbes, fulles, escorces d’arbres, llavors, estigmes de flors, etc. Espècies com la canyella, la càssia, el cardamom, el gingebre, el pebre, la cúrcuma i altres com encens, cànems, herbes es van utilitzar en l’antiguitat en el comerç del món oriental. Des de l’antiguitat les espècies han estat utilitzades per l’home, com a condiment, per donar gust als àpats, per facilitar la conservació dels aliments, ja que tenen olis essencials amb propietats bactericides, fungicides... evitant el desenvolupament de microorganismes que fan malbé els aliments i també com a medicina natural. Algunes també s’usaven per a la destil·lació d’olis essencials per a colònies i perfums com eren: àloe, ruibarbre, ambre, sàndal i càmfora. També hi havia creences sobre les seves virtuts curatives, fins i tot, en les epidèmies. Durant molts segles, la humanitat va progressar al ritme que marcaven les espècies. Qui controlava el seu comerç, controlava el món. Quatre són les claus que van definir les espècies com el diamant del comerç mundial.


Exòtiques i llunyanes: Els comerciants apujaven els preus, emparant-se en la raresa dels productes i en el recorregut que havien de fer amb els carregaments fins a arribar al consumidor. Bàsiques i indispensables: Eren indispensables per a la conservació de molts aliments frescos i per les seues virtuts medicinals. Per tant, esdevingueren un producte de primera necessitat. Lleugeres i menudes: Eren moneda de canvi en moltes transaccions pel seu valor, perquè podien transportar grans quantitats que, al canvi i al pes en diners, equivalien a una fortuna. El secret del negoci: Era les petites quantitats que els consumidors precisaven. El benefici estava assegurat comprant-les per tones i venentles a grams. Les civilitzacions de l’Àsia estaven involucrades en el comerç d’espècies des dels temps antics, per tot l’oceà Índic. Aquest comerç estava dominat pels pobles de les illes del sudest asiàtic que van establir les rutes comercials precursores des del sud-est d’Àsia fins a Sri Lanka i l’Índia com a mínim el 1500 aC. I, gràcies a les campanyes d’Alexandre el Gran, què va aconseguir arribar fins a l’Índia, algunes espècies es van començar a conéixer a Europa i van trobar el camí per arribar-hi a través de l’Orient Mitjà. Aquestes mercaderies eren transportades per terra per comerciants indis i perses, i el món grecoromà aviat es va sumar a aquest comerç fent ús de la ruta de l’encens. Les rutes romanes-índies, dependents pel poder del comerç marítim,

van ser pioneres en la via del mar Roig abans del segle primer (Regne d’Aksum, Etiòpia). Roma va participar en el comerç d’espècies durant el segle V, però aquest paper, a diferència de l’àrab, no va perdurar durant l’edat mitjana. A mitjans del segle VII, l’augment de l’Islam va provocar un canvi significatiu al comerç, ja que els comerciants àrabs, especialment d’Egipte, van acabar dominant el transport de mercaderies a través de l’Orient Mitjà cap a Europa. Al començar les croades, segle XI, els europeus van descobrir noves espècies, sedes i altres matèries primeres rares a Europa, que va estimular un nou desig per al comerç. Durant l’època medieval, els comerciants musulmans van dominar les rutes marítimes d’espècies al llarg de l’oceà Índic, tapant les regions d’origen de l’Extrem Orient -que enllaçaven amb les secretes «illes de les espècies» (illes Maluca i illes Banda)- aprofitant les regions d’origen a l’Extrem Orient i enviant espècies dels DURANT MOLTS SEGLES, LA HUMANITAT VA PROGRESSAR AL RITME QUE MARCAVEN LES ESPÈCIES. QUI CONTROLAVA EL SEU COMERÇ, CONTROLAVA EL MÓN.

Ruta comercial al Mar Roig que uneix Itàlia amb el sud-oest de l’Índia


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací RUTES GASTRONÒMIQUES

092

emporis comercials a l’Índia cap a l’oest al golf Pèrsic i el mar Roig i des d’allí cap al Mediterrani, on els Estats-ciutat italians de Venècia i Gènova es convertiren en potències clau en el comerç d’espècies orientals actuant com a mitjancers. Així doncs, des de l’Edat Mitjana, la ruta de les espècies va ser un dels fluxos comercials intercontinentals més importants que connectava per mar i per terra els territoris del Sudest asiàtic, l’Orient. La ruta, però va veure’s alterada el 1453 per un dels esdeveniments més rellevants del segle: la caiguda de Constantinoble en mans dels otomans, que va posar fi a l’Imperi Romà d’Orient el qual perdé el control de l’única ruta de comerç d’espècies que existia en aquell moment. L’Imperi otomà, que s’erigí com a nova potència militar, va decidir bloquejar la ruta gravant amb aranzels molt elevats els productes, tant desitjats pels europeus, que arribaven de l’Orient, però els europeus occidentals, no van voler dependre d’una potència expansionista i no cristiana per al comerç lucratiu amb l’est, i es van veure obligats a explorar rutes alternatives per arribar a les preuades espècies. I aquest va ser un dels mòbils econòmics dels viatges d’exploració i de l’expansió europea que donà pas a l’era dels descobriments. L’empresa més famosa per trobar una ruta alternativa al bloqueig otomà, per anar a cercar espècies a Orient per mar a través d’Occident, (ja que s’havia descobert que el món era redó), la coneixem tots: la va

capitanejar Cristòfol Colom el 1492, però enlloc d’arribar a les Índies, va topar-se amb un nou continent. Els pioners en salpar a la mar i aventurar-se per les costes africanes amb la intenció d’arribar a l’est van ser els portuguesos. El navegant portuguès Basc de Gamma el 1497, va emprendre el camí per trobar la ruta marítima a l’Índia arrodonint el cap de Bona Esperança. A partir d’aquí va vorejar la costa est d’Àfrica i el mar Aràbic fins a les Índies Occidentals. Després va navegar al voltant de l’Índia i Ceilan i va arribar a la badia de Bengala i l’estret de Malaca i finalment a les illes de les espècies. Quan da Gamma va atracar el 1498 a la costa Índia Malabar, es va convertir, juntament amb els seus homes, en la primera expedició europea que aconseguí arribarhi, tancà acords comercials i tornà a Lisboa amb el seu vaixell completament carregat d’espècies el juliol de 1499. Els portuguesos van aconseguir obrir la ruta i en deu anys més van construir el seu domini marítim i van constituir el monopoli, transportant les espècies per l’Índic. La seva expedició va asseure les bases per al monopoli d’espècies portuguès, que entre 1506-1570 va tenir guanys extrems. També va ser un dels factors desencadenants de la colonització, ja que les altres grans potències europees es volien beneficiar de les oportunitats dels guanys. El comerç del pebre negre es va transformar durant l’era dels descobriments europeus, en una activitat molt lucrativa i important per als comerciants europeus.


van ser capaços d’evitar molts d’aquests problemes perquè van ser pioners en una ruta directa per l’oceà des del cap de Bona Esperança, estret de la Sonda, a Indonèsia. A finals del segle XVI, les firmes d’Augsburg dominaven el mercat d’espècies. Els beneficis obtinguts sobre els productes colonials van incitar els països marítims a intentar accedir directament a les Índies Occidentals i Orientals. A finals del segle XIX i durant el XX, per causa del desenvolupament de la indústria conservera i alimentària, la producció d’espècies va experimentar grans canvis. Van entrar a formar part de l’alimentació quan varen ser incloses en galetes, salses, etc i també van entrar en el negoci dels cosmètics. D’altra banda van perdre protagonisme, perquè ja no resultaven indispensables per a la conservació dels aliments. A més, diversos països europeus, durant els segles XIX i XX, van aconseguir aclimatar aquestes espècies a altres continents, on començaren a cultivar-se massivament, i per tant, van fer

que el seu valor caiguera fins al punt que el preu de moltes d’elles és tan baix hui en dia, que costa de creure que per la seua causa s’organitzaren expedicions tan perilloses. Les espècies i la cultura sempre han estat relacionades. L’intercanvi d’idees, cultura i patrimoni al llarg de la Ruta de les Espècies, va ser determinant per a la història universal. Durant els darrers anys, Occident les ha redescobert, aplicantles a camps diversos com l’homeopatia, l’aromateràpia i les noves tendències culinàries. Sortosament, la generalització del lliure comerç internacional posa a l’abast de tothom, una gran quantitat d’espècies a preus assequibles. Les espècies aporten molt poques calories, molt pocs greixos, no tenen colesterol, són molt riques en minerals i vitamines, i contenen gran quantitat de potentíssims antioxidants naturals. Uns quants bons exemples són la canyella, el gingebre, l’anís, la nou moscada i la vainilla. Petites, discretes, elegants, tot són virtuts.

Ruta de les espècies

En poques dècades la meitat del comerç de les espècies d’Àsia va canviar a aquesta nova ruta de mar, per la qual cosa aviat se li va posar el nom de la ruta de les espècies. Aquest comerç -que va promoure el desenvolupament de l’economia mundial des de finals de l’edat mitjana fins als temps modernsva marcar el començament d’una dominació europea a l’est. Les rutes i ports de despatx i trànsit tals com la badia de Bengala, van servir com a ponts per a intercanvis culturals i comercials entre les diverses cultures i nacions que lluitaven per guanyar el control del comerç i les rutes de les espècies. El negoci no radica només en la importació a Europa més o menys monopolitzada, sinó en la redistribució pel Vell Continent, que va enriquir molts homes de negocis. La dominació europea va ser lenta en el desenvolupament. Les rutes comercials portugueses es limitaven a l’ús de rutes antigues, ports i nacions que eren difícils de dominar. Els holandesos


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

La ruta de la taula llarga Jaume Talens

«Construïm taules més llargues i esmorzem...fallers». 1455 D.C.

RUTES GASTRONÒMIQUES

A

094

l convent de Santa Maria de la Valldigna per rebre al gran cuiner Mestre Martino de Como, el primer xef internacional del segle XV, i per fer una proposta de cuina adaptada als nous temps per la caiguda de Constantinoble al 1453, (es deixaven d’obtenir les fortes espècies de l’Orient) es convocaren unes «justes» amb els millors cuiners del Ducat de Gandia a la ciutat de Tavernes, a l’entrada (on actualment es planta la Falla Portal de Valldigna). La idea era apostar per una cuina més natural sense eixes salses tan fortes i plenes d’espècies que feien servir a l’Edat Mitjana: una cuina del RENAIXEMENT. Amb la voluntat de fer servir més llegums, més verdures, més mongetes verdes i pastanaga. Amb les fórmules del «panonto» i el «milrause» fet a foc lent i la mixtura. Foren convocats els Tannos de Gandia, els Salvatores de Bellreguard, els Enríquez de Benirredrà, els Corralers de Lloc Nou, els Camarena de Barx i els Carolos de Xeraco. No podent participar cap cuiner de l’estat de la Valldigna. Havent de prendre nota. Foren sis dies de justes amb les tendes muntades per a passar els cuiners i el poble. El sèptim descansarien davant del Monestir, Convent,


LES RUTES FALLERES NAIXEN DELS MESTRES I L’ESMORZAR. TENIM UN BON OFICI ELS MESTRES, SABEM DE LA IMPORTÀNCIA D’EDUCAR, INCLÚS EN EL PATI, ON CONEIXEM LES RELACIONS PERSONALS DELS ALUMNES. PERÒ IMAGINA’T UN TROS DE PA A LES MANS, MOS I MOS, I MIRANT I EDUCANT.

però no hi trobarem res igual. Demà canviem de tenda, de totes hem de provar. Són sis dies que no podreu dir estic desmaiat. A patir movent les barres, i que comence ja LA RUTA DEL BON MENJAR». 1985 D.C.

amb una paella feta pels cuiners saforencs al Trinquet de Simat. Prompte, en plenes justes d’inici es quedaren sense coberts, forquetes i punyalets, i posaren el companatge dins del pa (entrepà). Barrejaren verdures posant sal (ensalada) i amaniren amb oli de Beniatjar (amanida) i vinagre dels Alforins. Uns li deien amanida, altres ensalada. Junt a l’entrepà acabaven d’inventar l’esmorzar. No ens consta qui va guanyar, ni que volgueren un guanyador, ara tan normal. Sols hi ha una referència a un foraster que com a Mallorquí, i de parlar salat, de Tàrbena deia que venia i de nom Pinet, portava una sobrassada especial (els Ferrando, Agustins, Pandals i Jovers prengueren nota: llonganissa roja l’anomenaren, bestial). El tal Pinet venia acompanyat d’un licoret que portaven tres amics: Ferry, Tenis i Cerveró. Quina delícia per fer gana de menjar! Feren taules llargues i cadascú s’anava situant amb les viandes a la mà, el vi de casa a la bota i sense mirar qui estava al costat. Esperant les paraules de Sauret que vestit o desvestit segons aquell dia, va dir: «Vinga poble de la Vall aprofitem el millor esmorzar, amics... Sols el farem una vegada al dia,

Sabent que era el millor menjar del dia, els treballadors negociaven el temps de l’esmorzar. Normalment i per qüestió de temps i amistats, sempre al mateix bar i a les 9.30h. En aquest any vaig conèixer el que eren rutes gastronòmiques. Quasi sempre comerciants, empresaris, gent que viatja acostumada a parar en algun lloc cap a les 10 i mitja tot el més tard, també per raons higièniques, i acaben provant alguna vianda del lloc. Les rutes les conec gràcies a quatre homenots de la Vall (valga com un homenatge): Salvador Estruch, Salvador Mifsud, Carlos Pellicer i Eduardo Chova. Els quatre es reunien cada dijous a un restaurant diferent dels anys vuitanta. Al Parpalló a Barx, a la Marisqueria enfront del Port de Gandia, a la platja de Venecia, etc. Parlaven dels seus


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací RUTES GASTRONÒMIQUES

096

assumptes però també a taula parada i ben reservat. Estimaven la seua professió i podríem dir que qualsevol d’ells «si trobava una llima sabia fer llimonada». Com diu el filòsof Esquirol, allò que es comparteix com el menjar asseguts a taula, permet que els comensals creen i facen comunitat. I negocis afegiria jo. 1995 D.C. Per un rendiment òptim cal esmorzar, i crear rutes si és possible. Comentaré el que li passava a aquell personatge de Mellville, Bartlevy, que ningú li preparava el menjar, tenia «malapata» diríem ací, ni tan sols volia preparar-li’l aquell cuiner anònim d’un restaurant de menú diari (deia en la narració). Va acabar morint d’inanició voluntària (una pometa i prou, així acabaràs). Un valencià que no esmorza, que no comparteix taula, paraula, gest i amistat a taula, primer, no és faller; segon, serà un «malcarat». Les RUTES FALLERES naixen dels mestres i l’esmorzar. Tenim un bon ofici els mestres, sabem de la importància d’educar, inclús en el pati, on coneixem les relacions personals dels alumnes. Però imagina’t un tros de pa a les mans, mos i mos, i mirant i educant. Quan venen festes el millor, l’esmorzar i, més amb qui treballes, segurament persones d’altres falles i que solíem quedar en cada una d’elles un dia. Començàrem per Sant Josep i Pep ens convidava cada vegada més a la Falla Portal. Fins que com diu la cançó «d’Objetivo Birmania»: «No és cap lio», els amics dels nostres amics, eren i són els nostres amics.

Cada dia a una falla, beure cassalleta, menjar l’entrepà, el cremaet i la partida al truc. Felicitat. Esmorzar a taula coneguda, estar amb gent nova, lleva els rancors, els odis i deixen d’actuar les hormones associades a l’estrés. Com diem a la falla per entendre el contrari: «Ací patint». Comentaré un exemple d’odi ancestral que cita Daniel Goleman en «la intel·ligència social». El degà de la catedral evangelista de Nova York no podia pagar uns locals que tenia, i pensava que tota la feina d’evangelització la perdria. Solia menjar on ho feia el xeic Moussa Drammech a qui li va compartir el seu pesar en reunir-se a taula. El xeic va compartir uns baixos que tenia amb Morton. Amb aquestes paraules: «com més coneixes a una persona més disposat estàs a ajudar. Més si has estat assegut amb ell bevent, menjant i rient». I això que no coneixen el menjar de l’esmorzar faller, i fer rutes cada dia a una falla. RECOMANABLE.


2015 D.C. Et jubilen i ja jubilats, el primer que férem va ser fer les Rutes de l’Esmorzar, cada any pot canviar el dia, de dijous a dimecres, però tenim unes rutes que van des de València fins a Dènia. I clar, la pandèmia les va aturar. Entre d’altres Camarena al Mercat Central, el Rausell a València, a Cullera Bar Mercat i la Mar Salà, Ca Raquel i Cèsar a Simat, Bar Enrique a Benirredrà, Casa Carol i Aplec a Xeraco, Los Corrales a Lloc Nou de Sant Jeroni, La Roca a Benirrama i Fratelli a Dènia. Si ens veieu en aquesta RUTA saludeunos i seieu que podem esmorzar a taula estirada. A Tavernes, tots els bars són especials, en qualsevol ens podeu trobar. Feu una Ruta personal. I a FALLES, en totes fenomenal. Hi ha molt llocs per poder esmorzar d’excel·lent qualitat. No hi ha crisi que puga amb els fallers i valencians. El més difícil és trobar un únic lloc.


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

Un camí més enllà de la paella Raül González

RUTES GASTRONÒMIQUES

E

098

l primer que ens ve al cap quan pensem en gastronomia valenciana és la paella. És el nostre estendard, el plat més conegut i més preparat al llarg del món. Hem de saber però, que la gastronomia valenciana és molt àmplia i per tant va més enllà d’esta icona de la cuina mediterrània. Tenim una riquesa culinària i gastronòmica tant en productes com en varietat de plats i postres úniques, desconeguda, fins fa poc, per molts valencians i valencianes. Per poder conèixer quan els propis valencians van començar a esbrinar part de la seua cultura gastronòmica ens hem de remuntar 100 anys enrere. Allà per l’any 1922 València va ser una de les ciutats amb més desenvolupament socioeconòmic d’Espanya. Al mateix any, dos esdeveniments van canviar la gastronomia valenciana. Per una banda, la finalització de l’Estació del Nord a la ciutat de València i, per l’altra, l’obertura del Mercat Central. En aquells temps la gent no solia viatjar ja que les comunicacions eren llargues i fastigoses, a més de fer-se amb mitjans de transport rudimentaris. D’aquesta manera, sols solia conèixer els productes i plats que es feien als pobles del voltant. Abans de la construcció d’aquests «canals», la gastronomia valenciana es basava en productes de proximitat i en allò que tenien a mà. Les noves infraestructures: l’estació del Nord i, l’obertura d’un gran espai de productes al Mercat Central, van afavorir conèixer més enllà del que


es feia al voltant. Aquests fets obriren camí per a la nostra pròpia gastronomia, apropant productes i formes de cuinar que sols utilitzaven i es cuinaven a certes poblacions, creant així una ruta de productes i plats típics que desembocaven tots a València. Per això, podem dir que fa 100 anys tot va canviar.

La Fideuà de Gandia, qui no ha menjat alguna vegada una bona fideuà? Aquest plat data de l’any 1912 fa més de 100 anys i desconegut per als valencians fins l’època dels esdeveniments esmentats. Per tots és ben sabuda la història del naixement d’aquesta meravella culinària, un oblit de l’arròs a una barca de mariners, meravellós oblit. Figatells d’Oliva, l’hamburguesa valenciana, que hauria estat portada al País Valencià per un grup de repobladors genovesos que arribaren al segle xvi a la Safor. S’elaboren artesanalment amb una mescla de fetge de porc i una quantitat similar de bocins de carn magra de porc. A la barreja resultant

NO DEIXEU PASSAR L’OPORTUNITAT DE TASTAR I GAUDIR LES MERAVELLES GASTRONÒMIQUES QUE TENIM AL NOSTRE TERRITORI. VALÈNCIA ÉS MOLT MÉS QUE LA PAELLA. Plats tant coneguts hui en dia, però per aquells moments tant desconeguts com: L’Orxata d’Alboraia, existeix una llegenda que explica el motiu pel qual es pensa que se li va atribuir aquest nom a l’orxata. Tot es remunta a la Reconquesta del Rei de la Corona d’Aragó, Jaume I «el Conqueridor», quan una noia li va donar una beguda dolça i blanca i aquest molt satisfet pel seu gust, va preguntar: «Què és açò?» i la jove va respondre: «és llet de xufa». A la qual cosa el rei li va replicar dient: «Això no és llet, això és or, xata!» L’all-i-pebre de l’Albufera, com amb tan pocs ingredients es pot crear un plat tan magistral: alls, pimentó roig i anguiles. Plat típic de pescadors de l’Albufera.

s’hi afig julivert, pebre negre, clau i sal, formant una espècie de mandonguilla grossa que s’embolica amb mesenteri de porc. Aquestes elaboracions eren totalment desconegudes, però finalment van arribar a tot arreu i als paladars valencians.


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací RUTES GASTRONÒMIQUES

100

Gràcies a aquestes noves infraestructures, ara tenim l’oportunitat en aquest llibret de fer una xicoteta ruta gastronòmica per conèixer algunes meravelles que es mereixen tindre més protagonisme i que continuen sent desconegudes per a molts valencians. Comencem al Nord de València, als pobles on l’horta es banya amb la Mediterrània. TITAINA un exemple de perfecte equilibri entre la dolçor de l’hortalissa acabada de collir (al seu punt de maduresa) i la tonyina de sorra amb el seu potent sabor a mar i a sal. Ingredients: Tomaques de bou o roseta, pimentó roig, tonyina de sorra, pinyons i oli d’oliva. Tots aquests ingredients se sofrigen un a un, sense pressa, per tal que tots els sabors tinguen el seu protagonisme, i amb un ordre metòdic i minuciós, (com a exemple les 8 hores que ha d’estar la tonyina desalant). Aquest plat en l’actualitat no és molt conegut per la majoria de la població del sud de València. Un plat semblant podríem dir que és l’ESGARRAET, salvant les diferències, plat típic que es feia al sud de València amb abadejo salat, pimentó roig torrat i all. O l’ESPENCAT afegint albergínia torrada. Des de Sueca i part de L’Albufera trobem un plat molt desconegut per molts valencians. L’ESPARDENYA, l’origen d’aquest plat va nàixer a la tardor a les «caviles» amb la caça de l’ànec. Aquestes «colles» van improvisar un plat contundent per a dinar amb tot allò que tenien a l’abast: ànec acabat de caçar, anguiles de la marjal i ous. El nom respon a l’expressió:

«Això és una Espardenya» típica frase utilitzada quan es parla de manera incorrecta, mesclant el castellà i el valencià, ja que aquest plat també és una mescla d’all-i-pebre i un guisat d’ànec i ous. El plat en qüestió és una combinació de sabors contundents i delicats. Per una banda, l’ànec salvatge amb una carn ferma i sabrosa i, per l’altra, la gelatina de l’anguila amb una carn fina i melosa per contrarrestar la carn. I ja per acabar-ho de rematar ous escaldats al mateix caldo de cocció. La millor manera


d’assaborir aquest plat es seure al voltant del caldero amb una barra de pa per a sucar. En alguns llocs complementen aquest plat amb creïlles i una picaeta d’ametla, all i julivert. Per finalitzar la nostra ruta què millor manera de fer-ho que amb dos dolços que mereixen tindre més protagonisme. MOIXAVENA, postres típiques de Xàtiva i la Vall d’Albaida d’origen àrab i que es segueix degustant per la setmana de quaresma o de carnestoltes, malgrat que hui en dia se serveix als forns tots el dijous. Aquestes

postres estan composades d’ous, farina, oli, aigua, sucre i canella. És una massa escaldada i fornejada, de forma plana i textura esponjosa. Dins la gastronomia valenciana, la carabassa està present a moltes postres típiques com entre altres l’arnadí, la «coca boba» de carabassa, els bunyols de carabassa i altre no tant conegut com la REGANYÀ, postres que són típiques de la Ribera Alta, més concretament d’Alzira. El seu origen és humil i combina la mona de pasqua amb la carabassa. Amb

ingredients bàsics com farina, ous, sucre, rent, llet i carabassa, temps i saber fer, es prepara aquest meravellós dolç valencià. El sabor dolç de la carabassa i la tendresa de la mona de pasqua fan que siga un producte que no pot faltar en qualsevol celebració pasqüera. Ara, però, tenim la sort de poder degustarlo durant tot l’any, gràcies als forns tradicionals d’Alzira. No deixeu passar l’oportunitat de tastar i gaudir les meravelles gastronòmiques que tenim al nostre territori. València és molt més que la paella.


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

Cap a la setmana modernista d’Alcoi Francesc Abad

S

ón ja cinc edicions, més bé quatre, la quarta ens la va furtar la maleïda pandèmia:

La primera, la de 2017 va estar dedicada a En Vicent Pascual Pastor, arquitecte alcoià que es va formar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i que va arribar a ser alcalde durant l’època modernista a Alcoi. En l’any 2018 es va celebrar la segona edició. Aquesta volta tot girà al voltant d’En Lorenzo Ridaura Gosálbez, escultor format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i que va tindre molt de contacte amb el gremi madrileny de l’escultura modernista. La Setmana Modernista de 2019 va enaltir la figura de «Donya» Amàlia García Miralles, una mestra i personatge rellevant per la seua tasca en diferents serveis públics a la localitat d’Alcoi. La Setmana Modernista de 2020 òbviament va estar ajornada i finalment no celebrada. Al 2021, els alcoians es van posar la mascareta i van tornar a eixir al carrer. Esta edició dedicada a la màgia del passat.

RUTES ARTÍSTIQUES

102

Són les 8:00 del matí i Mónica, la meua parella i jo estem en peu per preparar els nostres vestits i els dels xiquets per a desplaçar-nos al centre de la ciutat amb la intenció de gaudir d’una visita guiada pels edificis més emblemàtics del modernisme alcoià.


Ella s’enfila la falda que la seua mare li ha confeccionat especialment per a aquest dia, la seua camisa blanca voretada i el seu camafeu. Els cabells se’ls arreplega per poder acoblar-se el seu barret florejat al cap. La seua bossa de mà l’ha comprada a una de les tendes que ha omplit el seu aparador de productes de principis del segle XX. Jo agarre el meu bastó, un regal del meu oncle i que pertanyia al seu iaio, la pipa del meu avi, un monocle que he adquirit d’una botiga de granadures, unes ulleres redones de sol, sabates de mudar, un vestit negre que he utilitzat a alguna boda d’algun amic, un jupetí a joc, corbatí, camisa blanca i un barret imitant a aquells de l’època. Mudat com un margalló. Abans d’eixir de casa recorde que tinc uns binoculars de l’època també heretats. Ja ho tenim tot a punt. Quan eixim al carrer tenim eixa sensació de «i si ens hem equivocat de dia?». Cal pensar que no tota la població es vist de modernista i que alguns se’ns queden mirant. Expectació pel dia que ens espera i al mateix temps una lleugera vergonya que li dona un poc més d’emoció.

El centre és ple de gent, proletariat, bombers, policies, tenistes, el sereno, ciclistes, infermeres, soldats, metges, mitgers, scouters, burgesos, tothom amb ambientació modernista. Prompte veiem els fotògrafs que van disparant les seues càmeres a tot el que veuen que s’adequa a l’època evocada. Nosaltres també som fotografiats, la qual cosa ens produeix una xicoteta satisfacció pel treball ben fet. Veiem els nostres amics i ens tirem floretes pel bon gust que ells també han tingut a l’hora d’abillar-se. La visita és teatralitzada, veiem la façana de La Casa del Pavo, possiblement un dels edificis més emblemàtics construït a l’any 1909 per l’arquitecte Vicent Pascual Pastor, vos sona? A continuació entrem al Cercle Industrial, de 1868, entitat que servia de nexe i punt de trobada i reunió de la societat empresarial, la burgesia i les classes mitjanes alcoianes. Ens encisa la seua biblioteca senyorial amb els seus frescs i col·leccions pictòriques. Els actors ens porten pel carrer Santa Rita fins arribar a La Casa de la Bolla, un edifici anterior

EL CENTRE ÉS PLE DE GENT, PROLETARIAT, BOMBERS, POLICIES, TENISTES, EL SERENO, CICLISTES, INFERMERES, SOLDATS, METGES, MITGERS, SCOUTERS, BURGESOS, TOTHOM AMB AMBIENTACIÓ MODERNISTA. PROMPTE VEIEM ELS FOTÒGRAFS QUE VAN DISPARANT LES SEUES CÀMERES A TOT EL QUE VEUEN QUE S’ADEQUA A L’ÈPOCA EVOCADA.


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací RUTES ARTÍSTIQUES

104

a l’època de la qual ens estem ocupant, però que va tindre una gran repercussió durant aquests anys d’esplendor de la ciutat. La Reial Fàbrica de Panys d’Alcoi va ser una organització del segle XVIII de fabricants tèxtils d’Alcoi que fabricava teixit emprat pels exèrcits reials del Rei Carles IV d’Espanya. És ací on es va establir oficialment la «Bolla» que era una garantia que certificava la qualitat i l’acabat dels gèneres tèxtils. Va ser llavors quan va canviar el seu nom i va passar a ser coneguda com la Casa de la Bolla. Segur que vos ve al cap l’expressió «l’economia no està molt bollant hui en dia.» Continuem amb El Monte de Piedad d’Alcoi, una entitat financera de la ciutat de finals del segle XIX, actual museu CADA. Tot seguit, la façana del Banc d’Espanya, actual Biblioteca Municipal; La Casa Escaló, edifici d’estil modernista valencià construït l’any 1908, que va ser projectat altra vegada per Vicent Pascual Pastor, i que avui en dia és El Conservatori de Música i Dansa d’Alcoi. És aquí on acaba la visita.

La Glorieta ens espera, un parc on coincidien els burgesos i els treballadors a finals del segle XVIII i que està ple de gom a gom amb «paraetes» on es pot adquirir des d’un «crecepelos» a un «elixir de la juventud». Gent a la gespa amb la tradicional cistella de vímet fent un pícnic, gent ballant al templet, gent posant davant un fotògraf modernista d’eixos que es clavaven baix d’una tela que penjava d’una màquina fotogràfica de fusta, gent asseguda a les cadires del quiosc amb un vermut o una cervesa a la mà, ... I açò no ha fet més que començar, després d’anar a un dinar modernista, per la vesprada peguem una volta pels carrers del centre i apreciem que són més plens si cap que durant el matí. Per als xiquets han preparat jocs populars, res de cables. Hi ha diferents passacarrers amb música i danses, jocs de pistes d’esculturisme... i per fi, un show de màgia, l’Espectacle del Mag Houdini. La nit és plena també de sopars de gala, però això ja ho deixem per a una altra edició. Estem rebentats i ja tenim ganes d’arribar a casa. Penseu que és tota una setmana d’activitats amb el dissabte i el diumenge com a colofó. L’any que ve, més.



AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

La nova ruta de l’art contemporani és en femení Lucia Romero Segura

RUTES ARTÍSTIQUES

S

106

oc d’aquelles dones a les quals la vida els ho ha posat complicat i, per si fora poc, vaig decidir estudiar una carrera meravellosa, però difícil per a treballar, com és la història de l’art. Fa uns anys que he pogut començar a treballar en allò que més m’agrada i de seguida em vaig adonar d’una realitat que no passa desapercebuda per a cap dels que vivim al voltant de l’art. Com és possible que un gran nombre de dones estudien Belles Arts i Història de l’Art i després el percentatge d’elles que treballen en aquest sector és tan baix? L’estadística diu que el 70% dels estudiants de Belles Arts són dones, i no vull ni dir aquelles que estudien Història de l’Art; ara bé… on són després d’uns anys? Aquesta és una gran pregunta que ens sorprén, o no. Anem a extraure la realitat social del nostre país. D’una banda observem que socialment el rol de dona ve amb el «pack»/motxilla de cuidadora i mare, el que fa bastant complicat poder desenvolupar-se professionalment; sols la cooperació de la parella marca la diferència. Dins de la realitat de les noves generacions en alguns nivells culturals s’entén la igualtat de gènere i, per tant, les dones artistes poden treballar i desenvolupar-se dins del seu propi camp professional. A partir d’ací, i comptant amb l’esmentada ajuda, les dones es veuen abocades, sobretot, a treballar en el camp de la docència si volen aconseguir una certa seguretat. En canvi, si es vol treballar en un altre camp com la carrera artística, la gestió cultural o la mediació artística, són les institucions


públiques i privades les que més podrien ajudar a desenvolupar un entorn professional artístic digne, però per desgràcia no ho fan. Es podria dir que, fins i tot, alimenten el camp de la precarietat col·laborant a augmentar la dificultat per arribar a llocs de feina adequats. Aquestes deixen en mans d’empreses públiques, sense cap experiència en el sector artístic, aquelles tasques més concretes professionalment. Ara bé, pensem en una artista que ha aconseguit superar totes les problemàtiques anteriors i obté una galeria que la represente. I ara ens fem la següent reflexió: per què veiem a les fires més importants una majoria de presència masculina? Doncs bé, ací es posa de relleu una altra realitat com és la valoració social del treball artístic femení. Tot i que a poc a poc es va guanyant terreny, encara hi ha una gran creença a pensar que l’art desenvolupat pels homes té més valor que aquell creat per les dones. Aquest fet es veu reflectit a les xifres de participació femenina d’ARCO 2020, on sols el 32% de les obres tenien nom de dona i el 25,5%, en 2019. Però anem a deixar una gran finestra a l’optimisme ja que cada vegada estan accedint més dones a llocs de rellevància professional dins del camp de l’art, la gestió cultural i la mediació, cosa que alimenta l’empoderament entre les dones i ajuda que moltes tinguen models on veure’s reflectides. La meua experiència personal, té un poc de tot el que he exposat; sembla que ser dona és jugar en Mode Difícil a la vida, però cada vegada som més les

L’ESTADÍSTICA DIU QUE EL 70% DELS ESTUDIANTS DE BELLES ARTS SÓN DONES, I NO VULL NI DIR AQUELLES QUE ESTUDIEN HISTÒRIA DE L’ART; ARA BÉ… ON SÓN DESPRÉS D’UNS ANYS? AQUESTA ÉS UNA GRAN PREGUNTA QUE ENS SORPRÉN, O NO.

que ens ajudem, ens donem suport i lluitem per fer justícia professional mitjançant la sororitat. M’agradaria exposar que, gràcies a aquest canvi de mentalitat i a la lluita constant, existeixen associacions com MAV (Mujeres en las Artes Visuales) on es dona un gran impuls a l’art en femení, i que també cada vegada més s’obrin espais i galeries que tenen un perfil feminista, el que fa que vaja normalitzantse la visualització de la dona dins d’un sector que ha estat tradicionalment masculí. Així doncs, crec que són les institucions oficials les que ara han de donar suport al sector artístic d’una banda i a les dones artistes i gestores d’una altra, perquè si una institució dona exemple i dona suport amb les seues treballadores, a poc a poc la situació deixarà de ser extraordinària per a ser una realitat igualitària.


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

De ruta per les festes de moros i cristians Josep Vallés

RUTES ARTÍSTIQUES

L

108

es festes de moros i cristians són, juntament amb les Falles, les principals festes del País Valencià i s’escampen arreu de les comarques valencianes que rememoren la victòria cristiana sobre els musulmans. La trilogia de la festa consta de l’entrada de les diferents comparses, tant del bàndol moro com cristià, que s’organitzen en diferents filaes amb un cap d’esquadra al capdavant. Cada any, i amb caràcter rotatori, una comparsa de cada bàndol ostenta el càrrec de Capitania cristiana i Sultania mora. Són aquestes comparses les que, per regla general, són acompanyades per un boato format per ballets, grups de percussió, espectacles de foc i altres elements per donar vistositat i grandiositat a l’entrada. Un element bàsic de la festa són les bandes de música que acompanyen les diferents comparses interpretant marxes mores i cristianes, escrites per compositors valencians, normalment vinculats a les bandes de música i que, en els darrers anys, han creat un corpus de marxes de gran qualitat. La trilogia es completa amb les batalles, una recreació teatralitzada entre la Capitania i Sultania on primer guanyen les tropes de la mitja lluna i, en la segona batalla, les de la creu. També sol haver una processó en honor al patró de cada localitat, per això cada municipi sol adaptar el seu calendari festiu al del seu santoral. A cada poble sol haver-hi unes particularitats i els actes es complementen amb dianes (passacarrers a l’alba), entrades falses (vestits amb gel·laba, encara que


LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS SÓN, JUNTAMENT AMB LES FALLES, LES PRINCIPALS FESTES DEL PAÍS VALENCIÀ I S’ESCAMPEN ARREU DE LES COMARQUES VALENCIANES QUE REMEMOREN LA VICTÒRIA CRISTIANA SOBRE ELS MUSULMANS. hom anomena xilaba), alardos (passacarrers amb disfresses) o disparades amb trabucs. Algunes localitats per a realitzar una ruta de festes de Moros i Cristians són: Alcoi, Ontinyent, Villena, l’Olleria o la Vila Joiosa, però ben a prop podem gaudir de les desfilades a Bellreguard, Oliva, Daimús, Alzira o La Pobla Llarga. Així que no deixeu l’oportunitat de descobrir i compartir amb familiars i amics aquesta festa que, com les Falles, crea un caliu de germanor entre els seus components i les persones visitants.


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

Ruta de la gentrificació Héctor Vercher

CIUTAT VELLA

RUTES ARTÍSTIQUES

L

110

es grans ciutats, aquelles que han sigut importants durant segles, disposen al seu urbanisme un grapat de carrers que són dibuixats en un plànol com les arrugues a la pell d’una persona sàvia. El transcórrer del temps, la història, la gent anònima que ha xafat eixos caminets urbans escriuen l’herència dels nous habitants, de les noves persones que en un altre pla del temps comparteixen el mateix espai que aquells del passat. Qualsevol valencià que habitara al barri del Carme al voltant de 1900 ara voria com l’aparença dels edificis roman pareguda, alguns millorats, però també voria alguna que altra destrossa de formigó i «caravista» que ni tan sols ha sigut moderna mai. Tot i això, el que més li cridaria l’atenció seria la mescla de gent i idiomes que recorren els carrers. Esglaiat, pensaria que ens han envaït, però no amb pasteres, sinó amb avions i creuers. El barri del Carme és la joia de la ciutat de València. Allí estan els orígens de la ciutat, els seus palaus, les esglésies o els edificis més antics i emblemàtics. Però l’envelliment de la població i el «desenrotllisme» iniciat als anys 60 –expulsant la gent jove a les zones noves amb nous serveisabocaren el barri a la decadència. Els seus carrers estrets, amb cul-desacs, racons amagats i edificis mig buits, feren que a finals dels anys 70 el barri es convertira en un paradís per a «ionkis», camells i delinqüents. La


degradació del barri era a tots els nivells i molts edificis van desaparéixer. Però als anys 80, amb la consolidació de la nova democràcia, molta gent jove i «cultureta» va començar a vore el barri amb altres ulls. Les discoteques i bars més moderns s’obriren al barri, es reformaren pisos conservant l’encant antic. Les administracions reurbanitzaren i restauraren els edificis i va començar la primera ona de gentrificació a València. Al carrer Cavallers i voltants obriren restaurants i cafeteries. La plaça del Negret i la del Doctor Collado estengueren les seues terrasses. La plaça del Tossal es convertí en centre de reunió de joves i aparegueren els locals d’ambient del carrer Quart. Els veïns s’abastien dels millors productes de la terreta al Mercat Central, ja que el barri mancava de supermercats grans i disposava de botigues menudes i ultramarins. Als locals que s’havien quedat buits brollaren galeries, tallers i botigues d’art. Però d’això ja fa dècades. Esta primera gentrificació fou –diguem-ne– local. A poc a poc van començar a molestar les discoteques i bars. Molts tancaren a causa de les denúncies. Pareixia que començava una nova decadència del barri, però no. Les últimes dècades ha canviat el turisme, «democratitzant-se» gràcies als avions low cost i el domini de l’anglés com a llengua franca de les noves generacions de tot el món. Ara, allò de visitar països és més accessible que mai. De fet, és quasi com una obligació viatjar quan es pot, un dret

fonamental, una necessitat de consum. Així tenim un turisme massiu que consumeix visites, quantes més millor, sense temps de paladejar la cultura d’allà on es va, que homogenitza gustos i costums a nivell global. Què diria el Tio Canya de passejar ara pel centre del cap i casal? No és que no parlen valencià, és que ara tampoc parlen castellà. Queden poques orxateries, però molts llocs on venen smoothies, kombucha o te matcha. La coca de llanda ja no es troba, però sempre pots berenar un brownie. Si vols dinar et resultarà fàcil trobar un vegà, un kebab turc o un mexicà, però EL BARRI DEL CARME ÉS LA JOIA DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA. ALLÍ ESTAN ELS ORÍGENS DE LA CIUTAT, ELS SEUS PALAUS, LES ESGLÉSIES O ELS EDIFICIS MÉS ANTICS I EMBLEMÀTICS. PERÒ L’ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ I EL «DESENROTLLISME» INICIAT ALS ANYS 60 – EXPULSANT LA GENT JOVE A LES ZONES NOVES AMB NOUS SERVEIS- ABOCAREN EL BARRI A LA DECADÈNCIA. arròs caldós, en cap lloc…, això sí, ple de llocs on venen paella amb un groc radioactiu i sense quasi fesols ni garrofó (millor que no hi haguera paella). Hem tingut presidents del govern que només parlaven castellà, però per a ser cambrer exigeixen parlar anglés com Isabel d’Anglaterra. La mort d’èxit de Barcelona, reina de la gentrificació europea, ha donat a conéixer València, una ciutat no massa coneguda i que romania tranquil·la… una joia oculta. Així que molts europeus amb possibilitats que visitaren la ciutat, acabaren enamorant-se d’ella i, és clar, del preu dels pisos comparat


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací RUTES ARTÍSTIQUES

112

amb els dels seus països. Un amor un poc tòxic ja que han invertit en immobles: pisos turístics, airbnb…, a preus competitius per a estrangers com ells. D’aquesta manera comença la segona gentrificació del Carme i es converteix en un parc temàtic per a guiris. Es tanquen negocis tradicionals per obrir botigues de souvenirs horrorosos, restaurants de poca munta i es fan edificis sencers per a turistes. RUSSAFA L’Eixample de València va ser projectat per prolongar la ciutat una vegada enderrocades les muralles. Aquesta zona es caracteritza per la seua disposició ortogonal, emulant l’eixample barcelonés, que alhora tenia de referent el projecte realitzat per Hausman a París al segle XIX. Aquest és el barri més burgés del cap i casal. Emmarcat al carrer Colon, el riu, l’avinguda Peris i Valero i el Carrer Filipines. Aquest districte té clarament dues ànimes, separades per l’avinguda del Regne de València. A un costat, la part més burgesa, farcida d’edificis senyorials d’estil beaux arts i modernistes en la seua majoria, que formen l’anomenat Pla del Remei i Gran Via. A l’altre costat de l’avinguda tenim Russafa, una zona plena d’edificis modernistes espectaculars i art decó en la seua majoria, però d’un caire menys burgés, menys ostentós.

Malgrat que gran part dels pisos de Russafa eren grans, ben ventilats amb els patis de llum immensos, pis hidràulic i sostres alts amb motllures, el barri va patir una degradació durant dècades. De fet, tenia trams com ara el del carrer Dénia amb Filipines on la majoria d’edificis es dedicaven a la prostitució. Tot i això, era un barri amb ànima de poble, on vivia gent humil «de tota la vida». El cas de Russafa és diferent ja que la primera onada de nous veïns, que desplaçaren els anteriors, no eren joves de professions liberals o estrangers burgesos. Russafa va absorbir gran part de la immigració llatina, magrebí i xinesa que a finals dels anys 90 i principis de l’any 2000 vingueren a aquestes terres a buscar una millor vida. La zona que va des del carrer Cadis fins a Filipines era on es concentrava la major part d’aquests nous veïns. De fet, hi havia carrers on abundava més un grup que un altre. Així, a les rodalies dels carrers Dénia i Buenos Aires s’instal·laven els negocis magrebins, mentre que als voltants de Puerto Rico i Literat Azorín afloriren els xinesos. Els immigrants llatins estaven més dispersos, tal volta amb major concentració als voltants de la Pantera Rosa. D’açò encara queden uns quants negocis regentats per aquests col·lectius, encara que cada vegada en queden menys.


El regnat en la gentrificació valenciana de Russafa ha sigut molt ràpid. A penes fa una dècada es remodelaren les voreres i l’enllumenat. A causa dels seus baixos de grans dimensions i els ja esmentats pisos grans i amplis, molta gent que es dedicava a l’art i l’artesania va vore en el barri un lloc ideal i barat per muntar els seus tallers. I, com sol passar en aquests casos, un barri amb arquitectura amb encant, recentment remodelat, amb un ambient bohemi, sol atraure l’obertura de cafeteries modernes, restaurants, etc. I així començà la gentrificació, que atragué a un barri que, llavors, era barat per a la gent jove que apreciava la bellesa dels pisos centenaris. Durant vora una dècada va ser un barri on molts joves valencians desplaçaren aquells immigrants de diferents zones del món. Però, tal i com ha passat amb el Carme, els grans especuladors immobiliaris (molts d’ells estrangers) i xicotets inversors, trobaren en el barri un altre Carme. Edificis sencers van ser comprats i reformats per fer apartaments de lloguer, a més de tots els airbnb i bed and breakfast que estan dispersats per tot arreu. Ara, la gentrificació de joves europeus que teletreballen i que busquen un lloc amb bon oratge i, del turisme massiu i de poca qualitat, desplacen aquells joves que no fa tant li donaren una segona vida al barri.

Hem passat d’escoltar accents americans, àrabs o xinesos, a vore-ho tot retolat en anglés i alguns, fins i tot, en alemany. Les cafeteries cobren a preus de Londres una cervesa, abunden botigues i bars vegans i vegetarians i, com no, botigues de bicicletes i patinets de lloguer. De vegades te’n recordes que estàs a València perquè passes per davant d’un dels casals fallers del barri. CABANYAL Pareixia mentida, i molts forasters no s’ho podien creure, que València ciutat estiguera de cul a la mar, que els seus barris mariners estigueren degradats. De fet, eixa va ser la temptació de la desapareguda Rita Barberà: carregar-se els barris a prop de la mar per construir com si fora Cullera. Encara sort que no ho van acabar de fer, tot i que estic segur que si hagueren vist el negoci que es pot fer ara al Cabanyal, no haurien amenaçat a tombar-lo. I és que Cabanyal és el proper barri de moda a la ciutat. Una vegada cremats Carme i Russafa, molta gent jove ha vist en Cabanyal un lloc ideal per instal·lar-se: barri amb encant, antic poble de pescadors, cases modernistes peculiars, amb la platja al cantó de casa i el centre d’una ciutat gran a pocs minuts en transport públic. També s’ha de dir que la gentrificació d’aquest barri és un tant particular. Si bé compleix el requisit de barri amb encant i també el de barri degradat (i més que el van degradar intencionadament), no els està donant temps d’habitar-lo als joves i bohemis. Directament

s’estan fent càrrec de canviar-lo les empreses immobiliàries. I és que una una zona amb platja i sol és el somni de qualsevol guiri. TOTS SOM GUIRIS Si bé és realitat que la gentrificació acaba amb l’ànima dels barris i ho homogeneïtza tot (al final un barri gentrificat d’Amèrica és igual que un d’Europa), també cal dir que, si no fora per la inversió dels especuladors, molts edificis amb façanes espectaculars hagueren desaparegut per sempre. Qui més qui menys, tots hem fet de guiris a algun barri gentrificat d’alguna ciutat. Ja que no ens queda altra que viure amb aquesta realitat, podem tractar de ser bons turistes i apreciar l’essència d’allà on anem. I ací, tractar de conservar les nostres arrels, començant per prohibir la paella radioactiva que els ofereixen als turistes per un dineral!


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

La ruta del Modernisme a Sueca Lorena Sendra

RUTES ARTÍSTIQUES

E

114

l moviment modernista va tindre a Sueca, a principis del segle XX (època daurada en arquitectura a aquesta població), una especial rellevància i d’aquest moviment encara hui queden bones mostres, gràcies als destacats arquitectes suecans com Bonaventura Ferrando, Joan Guardiola, Emili Artal o Julián Ferrando. Ells van ser els responsables de donar forma a un poble que volia ser ciutat, la van embellint i la van modernitzar. Aquesta ruta implica el just reconeixement i la valoració d’un llegat arquitectònic i cultural que, sent quotidià a la nostra ciutat, passava desapercebut i no se li donava la importància que calia. Era imprescindible conéixer i reconéixer millor aquesta tendència artística, els seus valors, els arquitectes i les arquitectures que es van aixecar a Sueca al llarg del primer terç del segle XX i, per aquesta raó, la Regidoria de Turisme de l’Ajuntament de Sueca, mitjançant visites guiades, va tractar de fer una aproximació al concepte mateix del Modernisme, eixe complex moviment artístic de finals del segle XIX i principis del segle XX i la seua influència a la ciutat. Aquesta ruta ens fa assumir, entendre i valorar el nostre llegat; ens ajuda a estimar-lo com a un bé propi i singular d’interès comú. Quan el visitant arriba a Sueca, identifica aquesta ciutat pel seu perfil característic: una llarga extensió urbana horitzontal d’edificacions baixes i paisatge pla amb un fons muntanyós. D’aquest perfil ressalten les poques


A principi del S.XX predominava l’estil regionalista, a més del corrent arquitectònic d’avantguarda internacional com és l’art decó, vigent fins a la Guerra Civil . Cal tenir en compte que en aquest moment a Sueca es reformen i es reconstrueixen un gran nombre de cases d’habitatge de la gent d’aquella època (burgesia agrària) i moltes d’elles en l’actualitat continuen sent funcionals. Sueca està adherida a la Ruta Europea del Modernisme des de l’any 2006 (Art Nouveau European Route) i, després d’aquesta breu introducció, anem a començar la RUTA. Al llarg del recorregut es trobaran instal·lats uns faristols informatius que permeten conéixer la història de les construccions que la conformen; així mateix, trobem a terra unes plaques redones que marquen el lloc on es troba una arquitectura modernista.

Tots els edificis modernistes están marcats en aquesta placa a terra

edificacions modernes més elevades i la verticalitat dels campanars, les cúpules blaves de ceràmica vidriada i els fumerals dels molins. I a aquesta ciutat, agrícola per excel·lència, situem el context de l’arquitectura modernista. Cal mencionar la vida de la societat suecana de finals del segle XIX j aque era una població compromesa en assumptes culturals com la construcció de teatres, la creació d’una banda de música, els certàmens literaris, la fundació de societats culturals i l’arribada del ferrocarril. Apareixen destacades personalitats com Peris Mencheta, Josep Bernat i Baldoví o el Mestre Serrano. És en aquest context tan propici que apareix el Modernisme, estil arquitectònic que ens arriba des d’Europa, amb les seues variants territorials, i que en poc més d’una dècada transformarà Sueca en una ciutat moderna, gràcies als treballs de Bonaventura Ferrando, autor dels edificis més singulars de l’època modernista i de l’Asil d’Ancians (1912), una de les obres més emblemàtiques de l’arquitectura a Sueca. Junt a ell treballen altres arquitectes en la construcció de la nova ciutat, especialment en cases privades i també als poblats marítims. Aquestes noves construccions presenten diferents influències estilístiques, com el racionalisme centreeuropeu, el modernisme popular amb materials senzills, l’estil neogòtic i l’art nouveau.

AQUESTA RUTA IMPLICA EL JUST RECONEIXEMENT I LA VALORACIÓ D’UN LLEGAT ARQUITECTÒNIC I CULTURAL QUE, SENT QUOTIDIÀ A LA NOSTRA CIUTAT, PASSAVA DESAPERCEBUT I NO SE LI DONAVA LA IMPORTÀNCIA QUE CALIA


Asil d’ancians Desemparats. Imatge: Dolors Ortells

AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

1. ASIL D’ANCIANS Arquitecte: Bonaventura Ferrando (1919)

RUTES ARTÍSTIQUES

L’edifici destaca per les seues dimensions i monumentalitat. Es va construir amb la finalitat d’albergar el panteó de la família Baldoví Cardona i ser la seu de l’Asil d’Ancians Desemparats, fundat en 1888. Destaca la capella, d’estil neogòtic amb elements de l’arquitectura neoàrab. Tota la construcció és a base de rajoles de caravista de maó i pedres contundents que formen suggerents formes geomètriques. Criden l’atenció els remats més alts en forma d’una mena de casetes amb rajola escalonada. I destaquen les reixes dels buits de les finestres i de la tanca que envolta el conjunt de l’Asil.

116


Escoles Carrasquer. Imatge: Dolors Ortells

Entrada al parc de ‘Estació. Imatge: Dolors Ortells

2. PARC DE L’ESTACIÓ

3. ESCOLES CARRASQUER

Arquitecte: Antonio Monforte (1879)

Arquitecte: E. Artal y J. Ferrando (1929)

És el jardí més emblemàtic de la ciutat i fou realitzat amb la intenció de dotar-la d’una zona recreativa al voltant de l’estació de ferrocarril, amb una tanca i pilastres de taulellets valencians de caràcter regionalista. Allí podem trobar els monuments dedicats al Mestre Serrano i a Josep Bernat i Baldoví, així com un templet musical dels anys vint.

Centre docent que destaca pel gran pòrtic d’entrada amb columnes d’estil jònic. Té influència noucentista amb classicisme i mesura com a temple de l’ensenyament.


Cases d’Ignàsia Cardona. Imatge: Dolors Ortells

AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

4. CASES D’IGNÀSIA CARDONA Arquitecte: Bonaventura Ferrando (1913)

RUTES ARTÍSTIQUES

Conjunt de sis vivendes propietat de la terratinent Ignàsia Cardona, destinades a la classe obrera. Aquestes són un bon reflex del modernisme popular a cost reduït i una de les primeres actuacions immobiliàries de la ciutat. Destaquem els detalls de les finestres, reixes i picaports.

118


Casino de l’Ateneu. Imatge: Dolors Ortells

7. CASINO L’AGRICULTURA

Arquitecte: Joan Guardiola (1929)

Arquitecte: Julià Ferrando (1936)

Edifici bastit amb la intenció de ser la seu de l’Ateneo Sueco del Socorro, institució fundada en 1869. Per a realitzar la façana principal (de forma ondulada o sinuosa), l’arquitecte s’inspirà en referents abstractes de l’art oriental, del qual va fer una lliure interpretació. En l’interior hi ha pintures murals dels artistes Regino Mas i Alfred Claros, així com una espectacular llum provinent del hall del Teatre Serrano.

La seu de la Sociedad Agrícola s’aixeca sobre l’antiga casa i graner de la Senyoria. En aquest edifici, l’arquitecte li va dotar més protagonisme al xamfrà, que permetia que el casino fora més visible des de la plaça de l’Ajuntament, a més de mostrar el caràcter racionalista de l’època amb l’objectiu que fora utilitzat com a lloc de trobada dels socis.

Cúpula de l’Ajuntament. Imatge: Lorena Sendra

5. ATENEU SUECO DEL SOCORRO

6. AJUNTAMENT DE SUECA Arquitecte: Vicent Gascó (1784) Espai compost per dos edificis: la casa Santamaria i l’antiga casa consistorial. En aquest últim destaquen l’escala de marbre blanc, la cúpula de vidre d’estil modernista, el saló de plens i el despatx de lalcaldia.

8. PASSATGE VALLÉS Arquitecte: Antoni Sancho (1860) Originàriament, en esta zona s’ubicava el primer cementeri del municipi. Es va traslladar als afores i, fruit de la remodelació urbanística posterior, va nàixer aquest passatge, que és un dels més antics del nostre territori. Els promotors foren els germans Vallés, que aportaren així a la vila una mostra d’un tipus de viari urbà comercial molt de moda a les grans ciutats. Mostra decoracions i alguns elements d’època modernista.


Casa de Pasqual Fos. Bonaventura Ferrando. Detall de la porta. Imatge: Dolors Ortells

AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

9. CASES DE PASQUAL FOS I JOAN FUSTER Arquitecte: Bonaventura Ferrando (1909-1917) Actualment, les dos cases conformen l’Espai Joan Fuster, lloc on podem descobrir el llegat material que l’assagista suecà ens va deixar. La façana de la casa de Pascual Fos és modernista amb influències centreeuropees (escola vienesa i britànica). La seua façana incorpora elements decoratius com els taulellets d’aire modernista. La casa de Carme Burgos, posteriorment de Joan Fuster, és d’estil neogòtic. La façana és de decoració canviant segons les plantes on dirigim la mirada, amb arcs carpanells en la planta baixa, adovellats en la principal i trilobats a la superior. A la part dreta s’obri una porta auxiliar rematada per un arc ogival gòtic i un nínxol amb pinacles gòtics a la primera planta. 10. CASA COLLANTES

RUTES ARTÍSTIQUES

Arquitecte: Julià Ferrando (1926)

120

El seu promotor, Josep Maria Collantes, va escollir un espai que s’havia convertit en la nova zona senyorial de la ciutat per a realitzar un habitatge d’estil modernista passat pel filtre de la moda d’aires rurals. La casa denota un aspecte noble i elegant i aplica els elements més comuns del regionalisme, del qual destaquen alguns elements arquitectònics com la finestra tripartida, la forja o el remat amb detalls barrocs. Sense dubte, allò més suggerent és el treball de ferro colat, ben forjat i dissenyat amb un gust exquisit del gran balcó de la primera planta.


Antic escorxador Municipal. Actual centre de dia malalts d’Alzeheimer. Imatge: Dolors Ortells

Escoles Cervantes. Imatge: Lorena Sendra

11. ESCOLES CERVANTES

13. ESCORXADOR MUNICIPAL

Arquitecte: Julià Ferrando (1935)

Arquitecte: Ll. Ferreres-B. Ferrando (1897-1912)

Edifici amb el tremp d’un art decó decoratiu. Destaca el seu volum i la sobrietat dels tres cossos de què consta, complementats amb arcades interrompudes per elements decoratius geomètrics. Empra la ceràmica vidriada roja.

L’arquitecte, seguint un projecte anterior, adapta solucions utilitzades en l’Asil d’Ancians. Per això apreciem la decoració realitzada amb rajoles massisses de caravista. La façana presenta un joc de volums, llums i ombres pròpies del modernisme valencià. Finalitzada la ruta oficial per la Sueca modernista, anomenarem edificis modernistes que podem trobar fora de la Ruta i que també podrem visitar. Destaquem el Banco de Crédito Español (plaça de l’Ajuntament), El Comerciet (carrer la Punta), Casa Delme, Antic Teatre Serrano (carrer Sequial), Xalet de Fandós (avinguda Vila i Honor de Corbera), Xalet de Julio Llopis (la Loteria), casa de Josefa Ortells (El Perelló)... Tots plegats formen un gran patrimoni arquitectònic modernista suecà. L’arquitectura és el suport de la memòria i de la identitat d’un poble. Els edificis modernistes que hem visitat virtualment i que han perdurat d’aquella època són missatgers en el present d’un temps passat que tenen característiques i estil propis i que esdevindran un record apassionat.

12. ESCOLES JARDÍ DE L’ATENEU Arquitecte: Bonaventura Ferrando (1914) La Societat Ateneo Sueco del Socorro, de caràcter progressista, va construir l’escola amb la intenció que els fills dels socis pogueren tindre accés a l’educació. En aquell moment, l’edifici es trobava als afores de la ciutat seguint les teories pedagògiques i higièniques del moment. L’edifici té característiques que recorden l’arquitectura holandesa. Cal destacar els següents elements: el remat de les façanes i les motllures de les finestres.

BIBLIOGRAFIA " Guia Ruta del Modernisme a Sueca. Tourist Info. Ajuntament de Sueca. " L’arquitectura Moderna a Sueca: 1908-1936. Aleix Catasús. 2004


122

RUTES ARTÍSTIQUES

AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

Fem un parèntesi

Imma Bonononad



Part fallera

124



AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

Recordatori

FALLA PORTAL

P

126

assareu a la història»- és el que tots ens diuen i segurament siga cert. Som les falleres majors i els presidents de la pandèmia mundial, les falleres majors i els presidents que no sabem quan posarem punt i final a esta història tan bonica i a la vegada inesperada que ens ha tocat viure. Encara que ara pareix que el temps estiga aturat i que el món sencer s’haja paralitzat, el nostre regnat va començar sent una història normal. 3 de maig de 2019. Podria ser una data a l’atzar, però no. Per a nosaltres no ho era, perquè estàvem esperant la telefonada que segurament més nervioses ens ha posat en la nostra vida. Sonarà? No sonarà? Al final va sonar i, des d’aquella mateixa nit, vam saber que els quatre formaríem un gran equip. Quasi un mes després vam celebrar tots vestits de blanc la tradicional nit de Sant Joan. Era la primera vegada que ens ajuntàvem regines, reginos, falleres majors, presidents i totes les respectives famílies. I, com diu el dit, va ser una nit màgica, però no pel foc ni per la mar, sinó per la companyia. Va passar l’estiu i per acabar-lo de la millor forma, vam organitzar una festa de benvinguda que de segur tots els fallers recordarem per la quantitat de gent que va vindre a gaudir amb nosaltres i, per la bona organització que la falla va demostrar tindre davant d’un acte que no havia sigut mai tant multitudinari. Eixa mateixa nit, després de sopar, els artistes fallers ens van presentar els esbossos de les falles, donant així resposta a la pregunta que des del primer dia havíem tingut els quatre al cap: saber com serien


les nostres falles. I la veritat és que, per a nosaltres, eren precioses. Amb l’arribada de la tardor va arribar també un dels actes més esperats: la proclamació. Era el dia en què per fi seríem proclamades falleres majors de la nostra falla i, si tinguérem que descriure’l en poques paraules, tenim ben clar quines serien: emoció, felicitat, alegria, diversió, gratitud i il·lusió. Va ser un dia molt especial, ja que estàvem envoltats de tots els nostres éssers volguts i vam poder disfrutar amb ells d’una de les nostres passions: les falles. I, ara sí, arribava el cap de setmana de la màgia i les emocions. El cap de setmana que tant de temps portàvem esperant i imaginant: el cap de setmana on seríem presentades com a Falleres Majors de la falla Portal de Valldigna. Eixos dos dies, els quatre vam viure i sentir coses indescriptibles, ja que tota la nostra família fallera ens havia preparat el millor escenari i decorat que mai ningú haguera pogut imaginar. Dos enormes mags van crear el més apreciat beuratge, el beuratge de l’alegria, de l’amistat, de la felicitat i de la vida. Beuratge amb el qual crearien el més preuat tresor: les dues joies de la falla, les dues Falleres Majors. Estar dins del cofre, el qual anava obrint-se pausadament i aparèixer enmig d’aquell escenari va fer que les llàgrimes corregueren per les nostres galtes d’una manera especial. Eren llàgrimes de felicitat, de satisfacció, llàgrimes d’estar complint un somni acompanyada per tota la gent que t’estima. Llàgrimes que sempre

«PASSAREU A LA HISTÒRIA». ÉS EL QUE TOTS ENS DIUEN I SEGURAMENT SIGA CERT. SOM LES FALLERES MAJORS I ELS PRESIDENTS DE LA PANDÈMIA MUNDIAL, LES FALLERES MAJORS I ELS PRESIDENTS QUE NO SABEM QUAN POSAREM PUNT I FINAL A ESTA HISTÒRIA TAN BONICA I A LA VEGADA INESPERADA QUE ENS HA TOCAT VIURE. ENCARA QUE ARA PAREIX QUE EL TEMPS ESTIGA ATURAT I QUE EL MÓN SENCER S’HAJA PARALITZAT, EL NOSTRE REGNAT VA COMENÇAR SENT UNA HISTÒRIA NORMAL.


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací FALLA PORTAL

128

recordarem i estaran guardades en un lloc especial del nostre cor. I, com no podia ser d’altra forma, les sorpreses dels familiars i el nostre grup artístic van posar punt i final a una nit inoblidable. Tot, absolutament tot, va superar les nostres expectatives i, com no és d’estranyar, tant el playback major com l’infantil, ens van deixar a tots amb la boca oberta. Va ser especialment especial. A partir d’aquell moment ja érem oficialment Falleres Majors, ja teníem la nostra banda, banda que vam portar a tots i cadascun dels actes que es van fer fins que la crida va donar inici a les falles. Però de tots els actes m’agradaria ressaltar-ne un que recordem de forma especial: la inauguració del nostre nou casal. Des de feia molts anys, la família fallera havia crescut tant que, el nostre estimat casal, començava a quedar-se menut; així que, després de molt de buscar i buscar, vam trobar un altre local que no vam deixar escapar, doncs era molt més gran i estava molt prop del casal de tota la vida. Per això, vam tindre la sort de ser nosaltres les dues Falleres Majors i els dos Presidents que van inaugurar el nou casal, un moment que sens dubte passarà a la història de la falla. Quina llàstima haver-lo disfrutat tant poc de temps! I, a poc a poc, van anar passant setmana rere setmana les presentacions i quasi sense adonar-nos-en, va arribar el dia de la crida, on la nostra Fallera Major de Tavernes, Cristina, va donar de forma oficial la benvinguda a les festes josefines. La cavalcada del ninot va ser el proper acte, acte que vam


gaudir al màxim i que ens va fer sentir molt orgullosos de la família fallera que formem. Totes les disfresses eren espectaculars, estaven treballadíssimes i eren molt originals, i, com era d’esperar, la carrossa no es quedava enrere. Però el més significatiu de tot és el missatge que volíem fer arribar a la gent a través de la nostra cavalcada: «No tenim planeta B». I tot açò va tindre una gran recompensa: vam guanyar tres merescuts premis. La cavalcada del ninot va donar pas a un cap de setmana molt intents, el cap de setmana pre-falles, que, com sempre havíem comentat, serviria per a posar-nos a prova i vore si seríem capaços d’aguantar bé la setmana fallera. I no vam aguantar bé, vam aguantar de categoria! Dissabte concurs de paelles i revetla, diumenge matinal de cotxes i motos clàssics, esmorzar, dinar al casal i de vesprada-nit, fallers d’honor. Va ser un cap de setmana intens i bonic a parts iguals. El que ningú sabia és que eixe cap de setmana seria l’últim. L’últim on ens vam poder reunir, abraçar, besar, vore, disfrutar i, en definitiva, l’últim on vam poder fer vida normal. Dos dies després, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, anunciava a tot el poble valencià la suspensió de les falles 2020. No oblidarem mai aquell moment. Veníem d’un acte que va tindre lloc a l’Ajuntament i en arribar a casa i encendre la tele, els nostres cors es van trencar en mil trossos. Ningú s’ho podia creure, pensàvem que estaven sent alarmistes i que no era per a tant, però sols quatre dies després,


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací FALLA PORTAL

130

es va decretar a Espanya l’estat d’alarma i el món en general es va paralitzar. I amb ell, també es va detenir la nostra història, ja que la pandèmia mundial del COVID-19 va aparèixer als nostres camins fallers, posant-los en pausa fins a dia de hui. Però l’esperit faller ens impedia estar quiets i la situació ens va obligar a reinventar-nos i vam tindre una setmana fallera virtual amb concurs de cassoles d’arròs al forn, fideuades, paelles, xocolatades, mascletades, ofrenes i premis. I des d’aquell moment portem demostrantli a tot el món que els fallers som incansables, que, tot i que la situació siga complicada, continuarem reinventant-nos per fer coses i que NO TORNAREM, PERQUÈ MAI ENS N’HEM ANAT! GRÀCIES A TOTES I CADASCUNA DE LES PERSONES QUE FEU FALLA I, ESPECIALMENT, ALS QUE FEU LA FALLA PORTAL DE VALLDIGNA!



132

FALLA PORTAL

AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací



AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

Regidora de Cultura Encar Mifsud Estruch

Regidora de Cultura - Ajuntament de Tavernes

FALLA PORTAL

E

134

ns retrobem, un any més, capbussats en les pàgines d’aquest llibret de falla. Un llibret que a través dels seus articles, ens agarra de la mà i ens acompanya per un viatge de descobriment de noves rutes; de recordatori d’aquelles que formen part de la nostra història; de coneixença d’altres que malgrat ser pròpies, resten massa temps oblidades,... Un llibret que ens fa viatjar als moments més enyorats i més essencials d’aquests darrers anys sense falles. Un llibret que ens fa viatjar per bells camins i belles històries que com cada any ens enriqueixen cultural i emocionalment. Enguany novament ens retrobem entre aquestes lletres, amb la satisfacció de tindre un nou llibret faller a les mans, però amb un amarg regust per haver d’iniciar un nou any faller sense haver tancat el cicle d’aquelles falles que no vam poder concloure aquell març de 2020 que tan llunyà ens sembla ara. Des d’aleshores, els monuments romanen en un magatzem, embolcallats amb grans plàstics que amaguen un pas del temps que esperem no els haja malmès i puguen tornar a omplir els nostres carrers d’art i color. Un pas del temps que s’ha fet palès en els fallers i les falleres i que s’ha evidenciat, sobretot, en els màxims representants infantils i els més menuts de cadascuna de les comissions del nostre poble. Bona prova d’aquest canvi no serà sols mirar les imatges de l’última vegada que ens vam reunir a la falla, sinó el treball, com d’encaix de boixets, que hauran de fer els i les indumentaristes per trobar els centímetres de tela que


PAS DEL TEMPS QUE S’HA FET PALÈS EN ELS FALLERS I LES FALLERES I QUE S’HA EVIDENCIAT, SOBRETOT, EN ELS MÀXIMS REPRESENTANTS INFANTILS I ELS MÉS MENUTS DE CADASCUNA DE LES COMISSIONS DEL NOSTRE POBLE.

els falten per tal que puguen tornar a lluir els seus vestits pels nostres carrers que tant troben a faltar les cercaviles i la música. Des d’aquell març de 2020, les portes dels nostres casals, amb timidesa han intentat obrirse, anàvem poc a poc, havíem de ser previnguts, però quan tot semblava que les podríem obrir de bat a bat per tornar-nos a retrobar, les nostres il·lusions i esperances es van interrompre, repetíem els dies en què la prudència havia de ser un dels millors antídots i les portes dels nostres casals havien de tancar-se, sense saber quan i com podran tornar a obrir-se. Tants moments, tants fallers i falleres, tanta música, tantes rialles,... tantes coses han canviat i han quedat pendents des d’aleshores, que escric aquestes paraules amb la incertesa d’allò que ens té reservat el futur més pròxim i com podran celebrar-se les falles de 2022, però les escric amb el convenciment de que

siga el que siga el que ens espera, aquest llibret, el llibret de la Falla Portal de Valldigna, serà testimoni de totes les nostres vivències, de la nostra història fallera que malgrat les dificultats, es manté ferma, amb el fort desig de continuar endavant, perquè el camí continua, la vida continua i no ens hem d’aturar. Per tot açò i molt més, vull que aquest text siga un vertader reconeixement a totes les persones que formen part de l’equip de llibret. Falleres i fallers incansables, que malgrat el seu tràfec diari: la feina, la família,... trauen temps d’on siga per tirar endavant aquest projecte, encara que després tinguen pendents moltes hores de son que seran difícil de recuperar i és que, encara no han acabat amb un llibret i ja estan plantejant les idees per al següent. Fallers i falleres constants, decidides, treballadores, creatives,... i sobretot apassionades de tot allò que implica donar motiu

a un llibret de falla, que no és tasca gens fàcil. Perquè el llibret de falla és molt més que uns articles i unes fotos, el llibret de falla és promoció i defensa de la nostra llengua, és literatura, és sàtira, és disseny,... ben mirat, el llibret de falla és vehicle d’expressió cultural i artística de la nostra festa, testimoni fidel de la nostra història que persisteix i persistirà, gràcies a l’afany dels membres de l’equip de llibret, a qualsevol pandèmia que se’ns presente, de la mateixa manera que ha perdurat any rere any al foc que converteix en cendra els nostres monuments fallers i tanca el teló de cada cicle faller per donar pas a un de nou. Gràcies per fer-nos aquest regal literari que amb la seua lectura ens encoratja a reprendre el ritme de les nostres vides i ens dona l’esperança per retrobar-nos i poder celebrar, el més aviat possible, les falles que tant enyorem. Gràcies per tot i per tant! Cuideu-se molt i per molts més llibrets de falla.


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací FALLA PORTAL

136

Fallera Major de Tavernes de la Valldigna

Cristina Martí Martínez



AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

Salutació del president Juan Bautista Mafé Escrivà

FALLA PORTAL

E

138

stimats fallers i falleres, M’adrece a tots vosaltres per quarta vegada. Qui anava a dir-me a mi que estaria al càrrec quatre anys seguits quan no tenia pensat ni en ser president. Sols espere haver estat a l’altura d’aquesta gran falla. Pareix que el rellotge s’ha parat de nou. Quan pareixia que ixíem de les flames, el virus dels collons ens ha tornat a jugar una mala passada i hem hagut de cancel·lar moltes de les activitats que teníem plantejades. Sembla que seguim igual, amb incertesa, desil·lusió i un gran etcètera de sentiments que ens contradiuen. Però puc dir ben fort que som la Falla Portal i a la nostra falla la flama continua encesa. Si alguna cosa he desitjat aquest any és que tornem a obrir el casal amb normalitat i tornem a gaudir del dia a dia de la falla i, com no, d’unes falles que tant ens mereixem i desitgem. Sols espere que açò no s’allargue molt més perquè ganes no ens falten. Fins que arribe aquest moment, sols demanar-vos que sigueu prudents i que mireu el futur pròxim amb positivitat. En no res, tornarem a gaudir tots junts de la festa fallera. I com vaig dir l’any passat, no hi ha dia que no imagine tornar a obrir les portes del casal i tornar a viure com una gran família, com ho féiem fa dos anys enrere. Salut, força i il·lusió. Que la flama de la nostra il·lusió fallera no s’apague i continuem amb la tradició, festa i cultura que tant ens caracteritza. Que visquen les falles i que visca la Falla Portal!


Juan Bautista Mafé Escrivà Àngela Magraner Mifsud Jaume Bononad Ferrer Carme Pachés Serra


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

A Carme i Jaume A Àngela i Juan Bta Rosa Magraner i Grau

Ja s’acostaven les falles amb salut i en ser triats irradiàveu alegria. Volíeu viure la festa amb plenitud quan un mal virus ensorrà la fantasia.

FALLA PORTAL

Com un fosc núvol que oculta el sol del dia, es detingueren somnis i il·lusions, però heu sabut mantenir la flama viva durant dos anys sense falles ni cançons. Unes onades s’han endut l’alé del riure i ens han deixat alguns dols i malsons. Mes, ja s’acosten bells dies que heu de viure,

140

els dies grans d’amistat, música i sons. Visqueu-los amb l’esperança d’un ser lliure, intensament, compartint les emocions.


Programació Si la situació pandèmica ens ho permet aquesta és la programació prevista que amb molta il·lusió ha preparat la comissió de la Falla Portal:

5 de febrer Imposició de bandes a les nostres Falleres Majors

15 de març Dinar arròs al forn Plantà dels monuments

13 de febrer Imposició de Bandes a la Fallera Major de Tavernes i la seua Cort d’Honor Crida

16 de març Dinar fideuà de peix a l’envelat Campionat de truc Xocolatada infantil Cercavila del cava Sopar a l’envelat

18 de febrer Nit d’Albades 19 de febrer Cavalcada del ninot 25 de febrer Presentació del Llibret i donarem a conéixer els finalistes del Premi Portal de Valldigna 5 de març 11:00h Jocs infantils 14:00h Concurs de paelles 17:00h Orquestra La Tribu 6 de març 14:00h Putxero Homenatge als majors de 65 anys Presentació dels nous nadons 12 de març 11:00h Jocs infantils 14:00h Arròs a banda 17:00h Vesprada amb Zambra 13 de març Dinar a l’envelat Playbacks infantils

17 de març Despertada i xocolatada Esmorzar i jocs infantils Dinar paella a l’envelat Final Campionat de Truc Lliurament de Premis Sopar a l’envelat Revetla amb l’Orquestra Mónaco 18 de març Despertada i xocolatada Esmorzar i jocs infantils Dinar fideuà de carn a l’envelat Ofrena de flors Sopar a l’envelat Revetla amb l’Orquestra Àgora 19 de març. Sant Josep Despertada i xocolatada Esmorzar Missa en honor a Sant Josep Dinar de gala i lliurament de recompenses Cercavila Cremà monument infantil Sopar a l’envelat Cremà monument gran


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

Regines Majors Vicepresident Arturo Alario Vidal Regina del Foc i acompanyant Elena Manclús Gimeno i Mario Enguix Arlandis

FALLA PORTAL

Regina de la Poesia i acompanyant Clara Mestre Gascón i Ximo Gascón Bononad

142

Regina de l’Art i acompanyant Sara Gómez Palomares i Josep Lluís Peiró Cuñat Regina de la Festa i acompanyant Tania Fons Sala i Carlos Mancha Escrivà


Regines Infantils Vicepresident infantil Guillem Solanes Andrés Regina del Foc i acompanyant Gal·la Blasco Escrihuela i Batiste Serra Rentero Regina de la Poesia i acompanyant Eva Sanchis Sifres i Arnau Gascó I Borràs Regina de l’Art i acompanyant Ainara Mafé Mifsud i Ferran Pons Barber Regina de la Festa i acompanyant Valeria Altur Mateos-Aparicio i Carles Durà Serra


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací FALLA PORTAL

144

Fallers i falleres

Alario Vidal, Arturo Albacete Cremades, Amparo Alberola Estruch, Natàlia Alberola González, Ángeles Alberola Marrades, M. Isabel Almiñana Armengol, Juan Almiñana Palomares, M. José Almiñana Palomares, Laura Almiñana Sansaloni, Ivan Altur Alonso, Gemma Altur Alonso, Bela Altur Grau, Jose Altur Sánchez, Sergio Altur Sánchez, Virginia Altur Sánchez, Antonio Javier Altur Vercher, Antonio Andrés Garcia, Lidia Andrés Garcia, Sylvie Serra Manclús, Àngela Arcos Fernández, Jonathan Arlandis Estruch, Emilio Arlandis Galera, M. José Armengol Sala, José Francisco Artigues Talens, M. Amparo Ausina Garcia, Celia Ballester Miñana, Rufo Miguel Barber Pons, Pepi Barber Pons, Alejandro Barres Fabado, Mila

Bellver Castro, Joan Blasco Bo, Juan Antonio Blasco Escrihuela, Vicent Blasco Llinares, Judit Blasco Magraner, Salvador Blasco Magraner, Núria Blasco Peiró, Marina Bolinches Martínez, M. Isabel Boluda Juan, M. Carmen Bononad Climent, José Emilio Bononad Climent, Gema Bononad Escrihuela, Ivan Bononad Ferrer, Jaume Bononad Ferrer, Carla Bononad Ferreres, Jorge Bononad Hernández, Jaume Bononad Manclús, Aitana Bononad Plancha, Imma Bononat Pellicer, Carlota Bordes Palomares, M. Dolores Bordes Palomares, Carolina Borràs Chofre, Sílvia Borràs Chofre, Víctor Bosch Escrivà, David Bosch Mifsud, Juan Bosch Pons, Juan Sixto Bosch Rivera, Manel Bosch Talens, Marc Brines Almiñana, Toni


Brito Juan, Melinda Burgos Mancha, Gema Burgos Mancha, Óscar Burgos Quirós, Paco Camarena Colomar, Mario Canet Císcar, Amparo Canet Mollà, Carme Cantus Vercher, Ana Carbó Barres, Sandra Carbó Barres, Vicente Carbó Climent, Salvador Carbó Grau, Andrea Cholvi Sansaloni, Lorena Civera Espí, Verónica Climent Tarcons, Júlia Colomer Tarcons, Anabel Company Enríquez, Sandra Company González, Josefa Company Villora, Raquel Corts Raimundo, Diana Coyle Grau, Tessa Cuñat Chofre, Ana María Díaz Escrihuela, Lucía Donet Climent, Míriam Durà Bono, Juan Carlos Durà Langa, Santiago Enguix Alberola, Vicent Enguix Arlandis, Mar Enguix Arlandis, Mario

Enguix Egea, Noelia Enguix Sales, Mario Enguix Torres, Vicente Enríquez Escrihuela, M. Dolores Escrihuela Bono, Marián Escrihuela Castelló, Vanessa Escrihuela Català, Dolores Escrihuela Català, Amparo Escrihuela Grande, M. Victoria Escrihuela Llopis, Anabel Escrihuela Palomares, Eduardo Escrihuela Toledo, Carol Escrihuela Vidal, María Escrivà Benavent, Concepción Escrivà Chover, Elena Escrivà Company, Ana Espí Selfa, Déborah Espí Selfa, Judit Estruch Crespo, Ximo Felis Alberola, Ximo Felis Grau, Gema Felis Grau, Júlia Felis Grau, Juan José Felis Grau, Adrián Felis Ortega, Ximo Felis Sancho, Juan Bautista Fernández Escrivà, Joan Ferrando Ramis, Aurora Ferrando Talens, Carla

Ferrer Pellicer, José Ángel Ferrer Vila, Lídia Fons Callejón, David Fons Sala, Tania Fons Vercher, Guillem Fonseca Grau, Gerard Fonseca Martí, José Fonseca Sifres, Anna Galán Company, Alexandra Garcia Grau, Batiste Garcia Mansanet, Luis Garcia Martinez, Lorena Gascó Franco, Nieves Gascón Bononad, Joaquin Blas Gascó i Borràs, Jordina Gascón Clar, Juan Bautista Gimeno Clar, Joaquín Antonio Gimeno Franco, Enrique Gimeno López, Diego Gimeno Pardo, Vicente Giner Albiach, Maria Giner Mas, Guillermina Gómez Blasco, Paco Gómez Palomares, Sara Gómez Palomares, Débora Gomis Margalejo, Neus Gomis Margalejo, Alba González Bellver, Raul González Moreno, Francisco Javier


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací FALLA PORTAL

146

Grau Ábalos, Marta Grau Estruch, Joanfer Grau Estruch, Marisa Grau Estruch, Mariano Grau Hernández, Pura Grau Pardo, Maria Grau Pedraza, Maite Grau Plana, Jose Grau Plana, Eduardo Grau Pons, M. José Grau Pons, Carla Grau Pons, Noelia Grau Pons, Emilio David Grau Salom, Carolina Grau Sánchez, Herminia Grau Sansaloni, Adrià Grau Vercher, Iker Grau Vercher, Anna Guijarro Martí, Neus Hernández Gimeno, Laura Herrero Grau, Carlos Hidalgo Fernández, Olga Ibáñez Armengol, Mireia Jiménez Mompó, Candido Llàcer Sansaloni, Sergi López Rodíguez, Maite Lozano Carralero, Sergio Mafé Durà, M. Felicidad Mafé Escrivà, Ruth Mafé Escrivà, Juan Bautista Mafé Vidal, Juan Bautista Magraner Enríquez, Esther Magraner Escrihuela, Luis Magraner Grau, Clara Magraner Lledó, Rosa Magraner Mifsud, Salvador

Magraner Mifsud, Lluís Magraner Mifsud, Àngela Magraner Plana, Carlos Mancha Escrivà, Ivan Mancha Escrivà, Carlos Mancha Pons, M. Lola Manclús Gimeno, Elena Marco Castelló, Inma Marco Magraner, Núria Martí Chover, Lorena Martí Escrihuela, Lorena Martí Manclús, M. del Mar Martín Félix, Salvador Martínez Giner, Ana Martínez Magraner, Joan Josep Martínez Peris, Lara Mateos-Aparicio Garcia, Rosalia Melis Borrull, José Antonio Merí Roig, Neus Merí Sancho, Juanjo Mestre Gascón, Clara Mifsud Estruch, Vicent Mifsud Estruch, Encar Mifsud Palomares, Teresa Mifsud Tormo, Luisa Mifsud Tormo, M. Amparo Mifsud Tormo, Salvador Mínguez Magraner, Victoria Mínguez Magraner, Carlos Miñana Grau, Zulema Miñana Hernández, Antonio José Miñana Miret, Roger Molina Bonilla, Belén Monzó Talens, Irene Morales Vercher, Paula Muñoz Alberola, Arantxa


Muñoz Alberola, Laura Muñoz Corts, Ester Ortiz Armengol, Aitana Ortiz Vercher, Josep Ortiz Vercher, Neus Ortolà Fermín, Dolores Pachés Balaguer, Javier Pachés Serra, Carme Pachés Serra, Neus Pallàs Magraner, Rosa Ana Pallàs Martínez, Marta Palomares Asunción, Pilar Palomares Grau, José Salvador Palomares Hernández, Ana Palomares Lloret, Beatriz Palomares Pérez, Ximo Palomares Solanes, Carla Pareja Parra, Pedro Peiró Climent, José Salvador Peiró Cuñat, Josep Lluís Peiró Cuñat, Christian Peiró Garcia, Josep Pelegrí Mifsud, Baptista Pelegrí Mifsud, Roberto Pelegrí Serra, Javier Pellicer Merenciano, Ana Maria Peña Tur, Martina Pérez Escrihuela, Paula Pérez Arlandis, Marta Pérez Estruch, Núria Peris Sala, Ximo Pesquera Plaza, Marta Pons Barber, Alejandra Pons Brito, Irina Pons Espi, Manolo Pons Fuster, Arancha

Pons Meló, Athenea Pons Meló, Emilio Felipe Pons Pons, Valeria Pons Selfa, Andreu Pons Selfa, Marc Rentero Martínez, Marián Ripoll Menent, Juan Rivera Estruch, Nerea Rivera Margalejo, Ximo Rivera Margalejo, Jordi Rivera San Martín, Ana Rives Escrihuela, Raquel Rodríguez Bascón, Antonio Rodríguez Magraner, Carlos Rodríguez Martínez, Antonio Joaquín Roig Alvárez, Noelia Romero Chaveli, Sheila Romero Chaveli, Yasmina Saiz Blasco, Laura Saiz Blasco, José Vicente Saiz Blasco, Verónica Sala Calafat, Daniel Sala Climent, Sonia Sales Martinez, Marta Salom Estruch, Ana Sansaloni Escrihuela, Vicente Sansaloni Selfa, Yolanda Sansaloni Tormos, Vicent Sansaloni Tormos, Vera Serra Alberola, Carla Serra Gascó, Juan Bautista Serra Gascó, M. Carmen Serra Ivars, Salvador Serra Magraner, M. Pilar Serra Magraner, Juan Sifres Camarena, M. José

Sifres Camarena, Lara Sifres Camarena, Raquel Sifres Pelegero, Neus Sifres Pelegero, Carla Solanes Andrés, Paula Solanes Felis, Andrés Soler Canet, M. del Carme Soler Canet, Ignasi Sotoca Jérez, Laura Talens Almiñana, Carmen Talens Altur, Mireia Talens Altur, Andrea Talens Artigues, Javier Talens Artigues, Jose Talens Artigues, Pilar Talens Artigues, Mariam Talens Giner, José Antonio Talens Mafé, Anna Talens Marrades, Joaquín Talens Rodríguez, Jaume Talens Sala, Júlia Xing Talens Torres, Joan Tarcons Albert, Jose Tarcons Serra, M. Pilar Tarcons Serra, Desireé Tarin Giner, Cristina Tarin Giner, Àlex Teruel Alcaide, José Nicolàs Tormos Chover, Mariola Torres Vercher, Dalina Vercher Borràs, Miguel Vercher Duato, Miguel Ángel Vercher Grau, Desireé


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací FALLA PORTAL

148

Fallerets i falleretes

Alario Escrihuela, Victoria Alario Escrihuela, Jose Alario Tarín, Mireia Alberola Rachid, Lina Almiñana Cholvi, Vega Almiñana Cholvi, Lia Altur Mateos-Aparicio, Paula Altur Mateos-Aparicio, Valeria Altur Sotoca, Hugo Altur Sotoca, Ariadna Andrés Palop, Nadia Andrés Palop, Valeria Arcos Camarena, Hugo Arcos Camarena, Abril Armengol Saiz, Belén Armengol Saiz, Maria Arnau Enguix, Olimpia Arnau Enguix, Júlia Arnau Toran, Eduard Arnau Toran, Cecilia Ballester Pesquera, Alba Barber Donet, Raquel Barber Donet, Àlex Beloso Sancho, Lucia Beloso Sancho, Hugo Blasco Escrihuela, Gal·la Bononad Bordes, Yago Bordes Ferrer, Maria Borràs I Garcia, Victoria

Bosch Bononad, Ona Bosch Bononad, Pau Bosch Martí, Martina Bosch Martí, Valeria Bosch Rivera, Ana Burgos Abellán, Marc Camarena Saiz, Guillem Camarena Saiz, Anna Carbó Grau, Carme Castelló García, Ignacio Catalá Arlandis, Sara Cholvi Basset, Laia Climent Tarcons, Roser Company Escrivà, Gea Coyle Grau, Victoria Duart Talens, Chloe Durà Serra, Carles Durà Serra, Júlia Escrihuela Morales, Maria Estruch Albacete, Irene Estruch Albacete, Ximo Estruch Aparicio, Manel Estruch Bononad, Núria Estruch Bononad, Ferran Felis Candela, Àlex Felis Talens, Aitana Felis Talens, Martina Fernández Bolinches, Alba Fernández Escrivà, Maria


Fons Vercher, Iris Fonseca Grau, Xavier Garcia Altur, Aurora Garcia Altur, Fran Garcia Bononat, Laia Garcia Company, Ariadna Garcia Escrihuela, Miquel Garcia Grau, Lluís Gascón Almiñana, Elena Gascón Almiñana, Marta Gascón Almiñana, Vicent Gascó i Borràs, Arnau Gascón Corts, Martina Gascón Corts, Ximo Gimeno López, Aitana Gómez Felis, Lluna Gómez Felis, Dídac Gómez Sabaté, Marc González Blasco, Borja González Magraner, Júlia González Magraner, Elsa González Tarcons, Martina González Tarcons, Laia Grau Bofi, David Grau Bofi, Isabel Grau Boluda, Enric Grau Boluda, Àlex Grau Brines, Asier Grau Fabra, Néstor Grau Fabra, Robert Grau Muñoz, Leo Grau Palomares, Juanqui Grau Pons, Marc Grau Pons, Paula Grau Tarcons, Marina Hernández Bononad, Eli Hernández Bononad, Marc Jiménez Escrivà, Andreu

Jiménez Escrivà, Axel Llumpo Biernacka, Santiago Llumpo Biernacka, Laura Lozano Serra, Daniela Mafé Mifsud, Eugeni Mafé Mifsud, Ainara Magraner Hernández, Aimar Magraner Hernández, Vicent Mancha Calatayud, Gerard Martí Mafé, Marc Martí Mafé, Adrià Martin Grau, Marc Melis Bononad, Lara Melis Bononad, Míriam Melis Bononad, Iker Merí Roig, Mercé Mifsud Alberola, Emma Mifsud Cuéllar, Mercedes Mifsud Escrihuela, Paola Mifsud Escrihuela, Hugo Mifsud Fos, Emma Mifsud Hidalgo, Alan Mifsud Hidalgo, Carla Mifsud Salord, Mar Miñana Colomer, Martí Miñana Colomer, Miquel Miñana Grau, Antonio José Muñoz Alario, Diana Muñoz Alario, Sara Oltra Toran, Elsa Ortiz Armengol, Josep Pacheco Ortiz, Albert Palomares Altur, Aria Palomares Altur, Mia Palomares Díaz, Paula Palomares Díaz, Llum Palomares Rives, Jordi Palomares Rives, Julia

Pareja Martínez, Borja Pareja Martínez, Ferran Pelegrí Palomares, Javier Pelegrí Palomares, Àlex Pérez Almiñana, Alaia Peris Grau, Gala Peris Grau, Pau Peris Grau, Joel Picon Enguix, Álvaro Pons Barber, Ferran Pons Brito, Mara Ripoll Pérez, Alexia Ripoll Pérez, Eric Roca Espí, Valèria Rodrigo Bordes, Leo Rodrigo Bordes, Daniela Rodríguez García, Alejandro Rodríguez Pons, Pablo Rodríguez Pons, Jorge Sanchis Sifres, Eva Sastre Pla, Joan Serra Alberola, Andrea Serra Rentero, Iker Serra Rentero, Batiste Serra Soler, Aina Serra Soler, Pau Solanes Andrés, Guillem Talens Ibáñez, Flavia Talens Mafé, Joana Talens Martínez, Xavi Talens Martínez, Daniela Tarín Sifres, Pau Teruel Almiñana, Elena Teruel Almiñana, Marta Vercher Andrés, Amaia Vercher Andrés, Ander Vercher Talens, Migue Vercher Talens, Eric


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

Monument gran Lema

La ruta de la seda Artista

Rafael Ibáñez Crítica i guió

Quino Puig

FALLA PORTAL

Les paraules de Quino ens acompanyaran per sempre. Una vegada més, el llibret faller és testimoni de la història dels valencians i valencianes i en aquesta ocasió dona veu per darrera vegada a una de les crítiques del gran Quino. La falla Portal desitja que la ruta de la terra et siga lleu. DEP.

150

Comencem com és oportú explicant a tot el personal, que una falla d’estil hindú enguany tindrem al «Portal». (De caràcter hinduista, com ha manat l’artista).

Per això tancarem el casal l’Ajuntament i les casernes, doncs fer l’indi serà normal en la ciutat de «Tavernes». (Indis que ens faran por, de Bombai fins a La Safor).

Evitant el toc de queda iniciarem l’explicació, d’eixa Ruta de la Seda que causarà admiració. (Per ser un apreciat teixit, encara que tinga un descosit).

Com el teixit és riquesa ací ja ningú es resigna, que passe massa de pressa, la seda per «La Valldigna». (Perquè una cosa està clara, ens agrada una tela... que siga cara).



AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací FALLA PORTAL

152

Parlarem ara de la falla on els desitjos són complits, com els d’aquella contalla de les …..«Mil i una nits». (On també estarà «l’Ali Baba», un polític molt valencià).

Van vindre les eleccions amb una sola candidatura, tornant a les imposicions, a les tisores i a la censura. (Doncs el que es pensa que és el melic, només el suporta el millor amic).

Veuran vostés un elefant que ve del llunyà Orient, que molt lent va caminant com el nostre Ajuntament. (És lent perquè és un pesat, per desgràcia per a la ciutat).

Els hindús de la nova junta tenen ja una «vaca sagrada», i pel que es veu tot apunta que la tenen prou assentada. (Una vaca que no dóna llet, perquè respon al nom de «Ximet»).

És per desig dels crítics que porte dalt del llom, a alguns noms polítics que ací coneixem tothom. (Que fan ús del «Bus-Paquiderm», del Consell.... fins l’Ajuntament).

Ben ventada per un llepaire que sempre porta un palmito, perquè sap que si no fa aire el corrent és que «no repito». (Fent aire pel bon costat, evitant que agarre un refredat).

Ara parlem de la Federació d’eixa, de la Junta Local, on el manar és satisfacció i no fer-ho queda fatal. (Perquè, senyors, en el món faller, segons qui mane..... queda per fer).

La nova Junta Rectora Ha tingut molt de valor per no deixar abandonada a Tavernes, la seua fallera major.

Després d’un any sense Junta amb llibertat i sense tisora, qualsevol punxant pregunta la responia.... una Gestora. (Formada pels presidents, amb millor o pitjor ambient).

Per la dimissió del President s’ha desfet la Junta Local, però el conjunt dels presidents faran front a la situació actual. (I la vaca a més de sagrada, és també desmemoriada).


Al «Whatsapp» no pots parlar només ells tenen missatge, i si un premi volen canviar ho fan amb un bon trucatge. (I per a evitar un sarau, ho fan sense el «vist i plau»).

Tindrem la platja a baix cost d’una forma instantània, muntant a finals d’agost el festival... «Mediterrània». (On menjaran uns trenta mil, una fogassa i un pernil).

Tota ella serà revestida del primer fins a l’últim pis, d’una rajola ben florida d’on es despenja el trencadís. (De les sobres i parts, del Palau de les Arts).

Tavernes ciutat turística? una pel·lícula de fantasia, perquè fa falta més logística per a un turisme de garantia. (Perquè només amb un hotel, no vindran ni amb recel).

Amb la queixa d’algun veí i l’alegria dels locals, Tavernes porta el camí de ser l’eix dels festivals. (Perquè tant a l’estiu com a l’hivern, per a alguns, Tavernes és un infern).

I ja per fi ací a Tavernes podrem donar un esvaró, a la piscina i cisternes de la nostra població. (Perquè el que distingeix Calatrava, és que esvara tot el que acaba).

Perquè vinga tot el turista oferirem a preu de ganga, una «pel·li» amb molt d’artista i dirigida pel Berlanga. (Convertint-la en una filigrana, de la Filmoteca Valenciana).

Encara que la pandèmia que hem patit des del delta a l’Òmicron ha fet que dormiren tranquils els veïns i no perderen la son.

Amb la pandèmia quasi acabada sembla canviar la situació. l’Ajuntament ens comunica que ja va, de l’obra, la licitació.

Ara parlarem d’un projecte que ens pot costar la ruïna, fet per un gran arquitecte que ens acabarà la piscina. (Un projecte molt «popular», que encara està sense acabar).

I si la piscina encrespa que podem dir del futbol, on tenim tota la gespa com si fóra un camp de col. (L’Ajuntament fa molt poc, perquè està «fora de joc»).

Farem novament un forat fet de formigó i grava, on cabrem tota la ciutat perquè és del «Calatrava». (Perquè este xic no s’atura, ni en el tamany, ni en la factura)...

I ara amb la gespa canviada tot i ser artificial recorden que ha de ser cuidada per tal de no omplir l’hospital.

Com el turista no ve doble ens dedicarem al «musical», posant un escenari al poble i altres dos en la Marjal. (I el festival amb més canya, el posarem en la muntanya). I així el turista es desfoga amb el «Pop en el carrer», en ple estiu amb «l’Iboga» i en nadal amb el «Festivern». (I per als més tradicionals, farem també el de corals).


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

«L’UE tavernes» entropessa «l’AT. la vall» es fa un clevill, perquè la terra és malesa i la gespa és un gran perill. (I tot perquè no hi ha permís, per al préstec de «Compromís»).

Direm adéu a la ferreteria i a la botiga de costum, perquè tanquen dia a dia per no poder pagar la llum. (I si damunt estàs llogat, acabaràs hipotecat).

I no obliden senyors de l’Ajuntament que a Tavernes hi ha més esports i que necessiten la seua ajuda per no acabar tots «morts».

L’assumpte està fatal ací tot depén del client, que torne al vell local i que s’oblide de l’Orient. (I quan pense amb la clementina, que es recorde …..de la Xina).

Com la falla és oriental ens portarà una «mina», que fot el comerç local i que ens ve de la Xina. (Amb articles sense sabor, de tota grandària i color). Xinés molt ràpid i veloç que ens ve pujat a cavall, competència dura i feroç per al comerç de la Vall. (Perquè obri quan li dóna la gana, al principi i al cap de setmana).

FALLA PORTAL

Els agrada el local molt gran semblant al «Corte Ingles», amb la diferència que el clan no és britànic.... és xinés. (Com la gent és «conveniència», no els importa la procedència).

154

Igual venen un perfum que un ventilador xinés, l’un ens fa olor de fum i l’altre dura un encés. (I si compres una flor, ni dura, ni fa olor).

Ara ens n’anirem de viatge com si ens anàrem a Panamà, doncs senyors està el peatge pràcticament a fer la mà. (Açò es diu aïllament, amb permís de l’Ajuntament). T’oferirem ací un camell de dubtosa procedència, que tindrà molt més nivell que el tren cap a València. (Perquè un camell sense set, corre més que l’Euromed). Ho té millor un romanés que vol viatjar a Romania, que un «vallero» burgés que vol menjar a Gandia. (Que es menjarà la fideuà, o a la nit o... demà). Doncs cal ser inconscient i també un poc il·lús, si vols arribar al tren agafant l’autobús. (Perquè amb quatre al dia, millor agafar l’autovia).


Un polític sense raó pensa que la gent no viatja, quan posa una estació entre el poble i la platja. (I més quan el carril bici, no és un carril... és un suplici).

Sultà que el poble demana «volem que ens governes», mentres ell a la setmana se la llarga de Tavernes. (Doncs Jordi Juan i Huguet, ha fet cap a Benimaclet).

Com no manen ni fan ressó ni són Sultà ni són Emir, ací tenim a tota l’oposició «clavada» com un faquir. (Un faquir que no es mulla, ni amb el mal que fa l’agulla).

Com és molt convenient quan arribe la votació, o canviem l’Ajuntament o canviarem l’estació. (I veurem com l’alcaldia, canvia prompte la via).

El poble es va cansar de dir-li «governa!» però ell es va allunyar manant com a una caserna. (El sultà callant, callant s’ha col·locat a Alacant).

Un faquir que s’acostuma a fotre-la sempre que es mou, encara que ens diu la suma que entre tots ens sumen nou. (Operació on algú esvare, perquè cadascú és d’una mare).

Molts anys ha costat de protestes el problema de l’Estació. ara s’ha aconseguit, almenys, que s’hi fera, una bona modificació. Ara ens posarem seriosos i canviarem el sentit crític, senyors lliguem als gossos parlarem ara dels polítics. (Eixos que en eleccions, ens donen moltes lliçons). Eixa classe tan establida per la nostra Comunitat, que no diu mai cap mentida ni tampoc diu cap veritat. (Perquè un polític s’enganya, quan és sincer en campanya). Són els sultans del poble al que tenen com harem, cobrant-li un sou noble a vegades un sou extrem. (Poble que és un tigre domat, que més que un tigre és un gat).

Com el sultà s’ha escapat fent el camí de València, amb «Compromís» s’ha triat un emir sense experiència. (De nom Sergi González Frasquet, que encara el tenim molt verd). Calladet ben calladet va passar per València i deixant ací a Tavernes un xicot amb molta paciència. (Sergi González Frasquet que els ha eixit no massa cregudet). Amb eixe joc de mudances el poble ja no es fia, agafant el partit vacances perdent.....la majoria. (I açò és el primer avís, si perds el «Compromís»).

El faquir s’ha acostumat a criticar i no fer res encara que a la llarga s’enfonse pel propi pes. (Per no voler cap companyia el faquir s’ha quedat en minoria). Perquè populars i socialistes els ciutadans i l’esquerra, no volen arriscar llistes ni posar-se en una guerra. (Prefereixen callar i patir, com ho fa un bon faquir). Populars, i Ciutadans ni proposen ni canvien volen seguir com ara vivint dels qui confien. (Seguixen esperant el moment de tornar-se’n al convent). I ací acaba aquesta història lluenta com les llanternes, que espere porte a la glòria a les Falles de Tavernes. (I que amb permís de l’Ajuntament, gaudisca la bona gent).


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

Monument infantil Lema

Els somnis, somnis són Artista

Victor Hugo Giner Blasco Crítica i guió

Rosa Magraner Grau Cavalcar en un somni sent la Fallera Major

FALLA PORTAL

A la figura central un unicorn representa la imaginació genial que el món infantil ostenta i el poder d’aquell que inventa.

156

Els infantils del Portal, en l’any 2022, somiem un món ideal i ací us fem l’explicació des del principi al final.

Carme munta un unicorn que els seus pares li han unflat. Sap que li ha arribat el torn, que el seu somni és realitat i ja és Fallera Major.

Com que ens encanta viatjar sense gastar-nos diners hem decidit somiar somnis de gran interés, per poder-vos-els contar.

Vola amb la imaginació. Té tot l’any per a volar. Sabrà gaudir-lo amb passió i sempre ho podrà contar amb una gran emoció.

Siga de nit o de dia, desperts, volem ben sovint a un món bell de fantasia. També quan estem dormint, que té ales qui somia.

Se sent com una princesa i al casal, com a un palau, troba amics i calidesa, perquè sempre hi ha sarau i alguna que altra sorpresa.



AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací FALLA PORTAL

158

Somia qui canta que els seus mals espanta

Qui llig bona literatura somnis màgics s’assegura

Jaume no és un príncep blau però té gran gentilesa i un bon caràcter que atrau perquè espanta la tristesa i la tanca sota clau.

Què fa aquesta criatura? Què du a la mà, una estrela? Es capbussa en la lectura i al seu cabet es revela la màgia de la cultura.

Per animar-nos la festa un micròfon ha agafat i rapejant manifesta que ell sempre havia somiat cantar cançons de protesta.

Que és un mag este xiquet? Sí que ho deu ser perquè aprén i gaudeix llegint bons llibres, viu mil vides i comprén com podem sentir-nos lliures.

Si un gran públic l’aclama i guanya algun concurs, podrà adquirir molta fama fent rap com qui fa un discurs, però en vers encés en flama.

Té un gran poder perquè llig i és capaç d’interpretar la realitat i el desig i una història imaginar, com un mag, al seu capritx.

No caldrà que entone gens, només buscar bones rimes i marcar un ritme intens que cree agradables climes per fer-nos ballar contents.

Llegint està ben feliç i passa molt bons instants. Ell fa com si no existís el mal. I els monstres gegants mai més no el faran patir.


Uns pirates sense escrúpols sobreexploten els recursos Aquet xiquet sol somiar que és un capità pirata i amb un vaixell solca el mar amb un gat i alguna rata, però ell ni un peix pot pescar.

Somnis amb monstres desperten les pors nostres

Somia aquest xiquet un planeta blau i net

Endevina a quina raça pertany aquest ser malvat. Causa terror si amenaça, clava els ulls, obsessionat, i fa por als nens que acaça.

Cal protegir la natura a la terra i a la mar, que un futur negre s’augura si el ser humà no en té cura ni procura netejar.

La pesca està més escassa. Hi ha espècies en extinció, que fa temps que abusem massa de la sobreexplotació dels recursos de Thalassa.

Qui és el més monstre dels dos? El verd amb banyes i cua, dentoles i boca atroç? O el nen pervers que fa bua i asseja a qui és bondadós?

Si el desastre no s’atura, com que el clima està canviant, ja fem tard prenent mesura. Prou d’anar contaminant! Terra neta i aigua pura!

I qui és Thalassa? Ho sabeu? És una deessa grega, la mare del mar Egeu que amb gran poder s’encarrega del Mediterrani seu.

És bregós, endimoniat i una víctima és també. No coneix què és l’amistat ni a l’escola ni al carrer i fa mal sense pietat.

Per salvar els sers marins sobre una orca vigila. Molts plàstics i fem apila, els recull de mar endins fins que a la costa s’enfila.

D’orient i piratejant al nostre Mediterrani, molts vaixells estan pescant les tonyines per fer sushi i ja s’estan acabant.

Quan te’n vages a dormir no has de ser tan poregós per si un monstre et fa patir. Si adoptes un gat o un gos no et cal mirar sota el llit.

S’espanta perquè els humans no veiem el nostre error: abusem com uns tirans fent un món desolador i usant productes insans.

No les podem ni tastar en el temps contemporani perquè el seu preu és molt car i ací mengem succedani o altres peixos d’ultramar.


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací FALLA PORTAL

160

Aquest jove cibernauta somia ser cosmonauta

Viu una i mil aventures quan munta a les altures

Aquest jove cibernauta, per internet sap viatjar. Amb criteri, amb bona pauta, i evitant piratejar navega de forma cauta.

Sempre ha sigut muntanyera, li agrada molt escalar, perquè és molt aventurera, com la cabra sap saltar i no es cansa en cap costera.

Però ell desitjaria d’una missió formar part i astronauta es faria per tal de xafar un dia la Lluna, Venus o Mart.

A la muntanya no vages si no vas ben equipat: emporta’t pa i companatge, aigua, roba, un bon calçat i vigila el mal oratge.

Amb un coet espacial recorreria els planetes per vore el seu potencial, per si se’n va a fer punyetes el paradís Terrenal.

Si volem ser alpinistes de les muntanyes gaudim com unes belles conquistes. I quan arribem al cim podem vore bones vistes.

Si no hi ha un lloc habitable, més lluny se n’haurà d’anar i, si el viatge és inviable, els humans hem de lluitar per una Terra salvable.

Paratges, fonts i ullals que tots els vallers coneixen hem de respectar com cal i estimar-los com mereixen, com un tresor natural.


Somnis dolços tindrem si de llepolies no abusem No abuseu de llepolies ni mengeu tants caramels. Fan mal de panxa molts dies, per a les dents són fatals i us causaran malalties.

Com estaria content un xiquet molt falleret? Si el triaren d’entre cent, almenys durant un anyet, per ser el nou President.

L’osset de peluix el vol per poder-lo acariciar i anar al llit no li dol perquè és tan suau el tocar que s’adormirà tot sol.

La infància, fem-la durar! Somia i vola amb passió! Que és molt bonic somiar, viure al món amb il·lusió! que els bells somnis, somnis són.

Mireu quines abelletes van per la falla volant! Amb pol·len a les potetes les flors van pol·linitzant. Fan gelea i mel dolcetes. Què somien amb ardor les xiquetes d’esta falla? Doncs és molt revelador que el desig de la xicalla és ser Fallera Major.


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

Una ruta estancada

Aquest article ha participat en el Concurs Lletra d’Or de la FdF Junta Local Fallera

Sílvia Borràs i Chofre

FALLA PORTAL

A

162

quest divendres baixem al casal - anuncia la mare. - A mi no m’apeteix - respon el fill, sense alçar el cap del mòbil. - I això? Però si sempre t’ha agradat molt i t’ho has passat molt bé- el mira la mare sense massa sorpresa. - És que no m’apeteix, ja no estic a gust, i a més jo ja he quedat…- acaba dient. La mare esperava més prompte que tard, aquesta reacció, doncs no és la primera vegada que l’escoltava. Tenir fills més majors ompli d’experiència i en ocasions es reprodueixen les mateixes situacions, de manera que és molt més fàcil enfrontar-se a elles, doncs sovint ja contemplen diferents alternatives a circumstàncies semblants. No obstant això, en aquesta ocasió la resposta al fet, anava acompanyada d’altres connotacions. Si bé és cert que, el xiquet ha crescut molt durant el temps transcorregut des d’aquella consolidada monotonia i aquelles rutines que havíem anat afegint al nostre dia a dia i on la falla tenia una importància ben destacada, trencar ara d’una manera tan disruptiva eixes sinèrgies comporten una obligada modificació de conducta difícil de qüestionar. Una aturada obligada de tal magnitud, com aquella a la qual hem estat sotmesos, ens canvia el ritme de vida, canvia la visió de la mateixa, canvia la perspectiva amb què ens enfrontem, canvien les expectatives que tenim i canvien sobretot i, principalment, les prioritats.


A la falla, en condicions normals abans de pandèmia, portàvem un ritme frenètic i fins i tot vertiginós en algun moment de l’any: dinars, sopars, activitats diverses, infantils, reunions, excursions, cavalcades, playbacks, presentacions, llibret faller, concursos, campionats, i un llarg etc, distribuïdes durant tot l’any i on molta gent hi participava i en formava part. I ara quasi dos anys després costa de nou agafar el ritme, costa moure el personal, costa fer qualsevol cosa, per a decepció de qui ho promou. Si ens pregunteu als fallers, contestarem que no és mandra, ni manca de ganes, ni d’interès, ni de motivació... és qüestió de prioritats, hem afegit nous valors a les nostres vides i el que abans comptava com activitat més o menys imprescindible i anava i/o funcionava quasi per inèrcia… ara simplement camina a comptagotes, a ralentí, costa d’agafar ritme o simplement no va. Estem immersos en un desacoblament temporal on hem de tornar a escriure el full de ruta i marcar-nos novament les cotes i especificacions desitjades envers les activitats falleres. Es tenen ganes, i moltes, però contingudes. Un abelliment o anhel que a vegades sembla apatia i qui enceta la proposta es troba fàcilment desanimat si no troba el quòrum esperat. Però res més lluny de tot això, és tracta simplement d’acceptar que tenim una nova realitat i hem d’acceptar que eixa fascinació pel món faller ha pres una nova vessant dins del procés de reeducació al qual hem assistit. Si bé és cert que, no comencem de zero, però tampoc podem continuar des d’on ho deixàrem.

Una predicció massa ambiciosa seria pretendre passar de res a tot en un tres i no res, perquè, en general, la gent té por, no ho podem evitar perquè la malaltia no se n’ha anat, ni se’n va del tot. Si abaixem la guàrdia, de sobte apareixen novament les ombres de la incertesa i el pes de la responsabilitat, barrejades amb la nostàlgia del passat i la necessitat de deixar enrere pors i temors... I és aleshores quan hem de reconèixer definitivament aquesta nova realitat sortida rere la crisi i continuar el procés engegat fa uns mesos preparant la població, implementant-la amb nous valors i el col·lectiu faller no és cap excepció. S’ha demostrat i s’ha tingut un comportament exemplar i així hem de posar en marxa tota activitat, amb responsabilitat, cura i seny. - Mare, tornarem a tindre falles?pregunta la xiqueta. - Clar que sí, sens dubte- contesta la mare, mentre deixa la vista perduda cap a l’horitzó i un pensament malenconiós passa ràpidament pel seu cap. - Però com abans?- Insisteix la menuda. - No, filla. Com abans no, el temps passat no es recupera. No seran ni millors, ni pitjors, seran diferents. Però seran nostres, les haurem anat fent, creant i amb determinació estimarem la festa fallera com sempre ho hem fet i la gaudirem

tant o més… No tingues cap dubte- contesta la mare convençuda, mentre esbossa un somriure de satisfacció. Ara és el moment de marcar-nos nous objectius, fàcilment assolibles, per anar a poc a poc establintne de més grans, de no ser així caurem en desídia i això no ho podem consentir. Hem de tenir il·lusió, hem de tancar cicles i encetar-ne de nous, hem de saber acceptar que açò no és culpa de ningú, però sí responsabilitat de tots. Potser igual no cal emplenar d’actes el calendari ràpidament, però sí anar fent. És important mantenir el cap i el cor ocupats en allò que ens agrada i volem preservar, perquè ens motiva, ens manté actius, ens accentua l’enginy i els encerts. Podem i hem de seguir perpetuant tradicions amb la seua corresponent evolució, és important acceptar, créixer, aprofitar l’aprenentatge adquirit i fer valdre experiències, però no ancorar-nos al passat ni amb el que podia haver estat i no ha sigut. Això només farà que caiguem en la indiferència i l’abandonament, sense contemplar totes les noves i meravelloses possibilitats que se’ns presenten al davant. Continuem escrivint la història d’eixa nova ruta cap a la normalitat fallera de la qual podem afirmar que ja és tota una realitat.

UNA ATURADA OBLIGADA DE TAL MAGNITUD, COM AQUELLA A LA QUAL HEM ESTAT SOTMESOS, ENS CANVIA EL RITME DE VIDA, CANVIA LA VISIÓ DE LA MATEIXA, CANVIA LA PERSPECTIVA AMB QUÈ ENS ENFRONTEM, CANVIEN LES EXPECTATIVES QUE TENIM I CANVIEN SOBRETOT I, PRINCIPALMENT, LES PRIORITATS.


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

Una empremta per al record Falla Portal de Valldigna

FALLA PORTAL

M

164

és de 45 anys de falla donen per a molt. Qui formem part de la Falla Portal de Valldigna hem compartit emocions, vivències i moments que formaran part del nostre record durant tota la nostra vida. Eixes vivències les hem experimentades després de moltes hores compartides. Hores que hem omplit de treball, d’il·lusió, de rialles i moltes vegades de llàgrimes que brollaven per l’emoció experimentada. Aquesta vegada les llàgrimes són de tristesa, perquè acomiadar-nos de les persones que estimem sempre és dificil i, ho és encara més, quan un no se’n vol anar i els altres no volem deixar-los marxar. Però malaraudament la vida ens té preparades aquestes coses i tot i no desitjar-les estem obligats a viure-les. Durant aquests anys que estem vivint, l’estima i el calor de la gent s’han fet més necessaris que mai, doncs hem hagut d’enfrontar-nos a la solitud de l’adéu de qui no decideix quan i com anar-se’n. Durant aquests últims mesos ens hem acomiadat de Vicent Carbó Sala, de Joan Pérez Arlandis, de Pilar Sánchez Mena i de Ximo Peris Zanón. Cadascun d’ells ha treballat per la seua falla i ha disfrutat en ella; alguns, durant molts anys i, altres, malauradament durant un període més curt de temps. Alguns d’ells han desfilat per la passarel·la els dies de les exaltacions de les nostres falleres majors, han participat dels playbacks, han assistit a les demanades, han sopat al casal cada divendres, han dinat els diumenges,...;


altres, han ballat a les revetlles, han muntat monuments fallers, han preparat les carrosses de la cavalcada, han jugat al truc,... aíxí que, tots i cadascun d’ells i d’elles han sigut, són i seran per sempre a la nostra memòria, gent de la Falla Portal de Valldigna. Per aquest motiu, allà on estigueu us fem arribar aquest missatge: «tot i que ja no esteu entre nosaltres, la vostra presència quedarà palesa en cada racó de la vostra comissió, la Falla Portal de Valldigna; la vostra empremta i el vostre llegat perdurarà entre la crialla i el bressol que ens heu deixat i en totes aquelles vivències que hem compartit».

No és fàcil acceptar les absències, ni emplenar els buits, però ens és grat pensar que el vostre record romandrà per sempre entre tots nosaltres. Estimar-vos va estar fàcil, oblidar-vos serà complicat.


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

Concurs de fotografia: «Paco Teodoro» Tema

Admiració per la nostra Geperudeta Autor

Lucia Diaz Escrihuela Comissió

FALLA PORTAL

Falla Portal de Valldigna

166



AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

Premi Portal de Valldigna

a la millor Poesia Lírica d’un llibret de falla

FALLA PORTAL

L

168

’1 d’octubre de 2021 fou la Festa de les Lletres Falleres. Des de l’any 2018, la nostra falla forma part d’aquesta Federació, atorgant el premi Portal de Valldigna, patrocinat per Mandriladora Alpesa. Per a nosaltres ser membre de la Federació de les Lletres Falleres és el resultat d’un gran treball en equip que, en principi, fins i tot ens venia gran: recollir poemes, fer una base de dades, mirar que compliren les normes establertes, estar contínuament en contacte amb el jurat…, a la fi, tot ha anat de la millor manera possible aquests darrers anys, amb algunes anotacions per poder millorar el premi l’any vinent, però contents del resultat. Som una falla que aposta per la cultura llibretera i n’estem molt orgullosos de poder formar part d’una federació que any rere any s’escolta més. Per a qui no ens conega, la Festa de les Lletres Falleres és, al remat, un acte amb què es tanca tot un exercici faller i es reconeix la tasca que dediquen les comissions a la festa fallera amb un element protagonista: el llibret faller. Perquè els llibrets són molt més que un grapat de lletres i explicacions del monument. Els llibrets fallers són poesia, sàtira, assaig, disseny, il·lustració; són la condensació d’un tema i de totes les branques que assoleix. I, sobretot, els llibrets de falla són CULTURA VALENCIANA. Un vehicle de comunicació que serveix per a vertebrar el territori, de nord a sud.


Aquest 2021 ha estat un any complicat per al món llibreter, la participació ha estat baixa, però des de la Falla Portal de Valldigna, volem donar les gràcies a totes les comissions que han participat, ja que l’esforç que han realitzat és admirable. Donem l’enhorabona als finalistes: «Començar de zero» de José Manuel Prieto Part de la Falla Sant Nicolau Mosquit de Gandia. «Màscara» d’Alba Fluixà Pelufo de la Falla Saladar de Dènia. «Ales» Jose Antonio Martínez Giner de la Falla Cambro de Tavernes de la Valldigna. «La bona gent» de Raül Navarro Vizcaino de la Falla Marqués de Montortal Berní i Català de València. «Flama» de Jose Antonio Martínez Giner de la Falla Cronista Vicent Berguer iEsteve de Torrent. I la més sincera enhorabona al guanyador del Premi, Jose Antonio Martínez Giner, conegut com a Jose Colero. A continuació poden gaudir de la lectura del seu poema. Des de la Falla Portal de Valldigna, animem totes les falles a participar en la següent convocatòria del nostre premi, de la mateixa manera que a la resta de premis que convoquen els nostres companys de Lletres Falleres. Sort per al 2022 i moltes gràcies.

Ales Dona’m la mà i entre batecs de benaurances esculpirem ramells de meravelles mentre el fènix fa eclosió entre pasdobles silenciats. Mira’m als ulls i esdevindrem eternitat i així, plegats, arraconarem les hores somortes i anunciarem al món esclats de primaveres. Riurem de nou, com riuen els ninots la nit dels somnis, fogueres i emocions i amalgamats respirarem esperances per contagiar vida i festa duradora. Llavors espigolarem els últims besos que ens van ser robats aquella nit de Sant Josep. Acomiadarem la recança ombrívola que amb rudesa i traïdoria ha enterbolit el dia, i les pintures d’esclats de coets i rialles conqueriran les arrels inertes de la ciutat amb vells poemes que romanien confinats entre metàfores d’oblit i desesperació. Dona’m la mà i desplegarem les ales, i acaronarem les espurnes efímeres, i tornarem a anunciar solsticis i alegries mentre s’enlairen palmeres de cotó-en-pèl i les falles cremen llàgrimes de vida, perquè la vida s’obrirà pas entre l’algaravia.


AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

Premis

E

FALLA PORTAL

n Perill d’extinció, un llibret que ens ha sorprès, ens ha donat alegries i ens ha donat l’espenta per seguir amb més ganes si cap. Com cada any, quan encetem un projecte llibreter ens costa donar-li forma. Però En perill d’extinció volia donar a conèixer tot el que podríem estar perdent degut a aquest maleït virus, amb un recull de col·laboracions literàries on molts virus han posat o posaran les persones, les espècies, els objectes, les paraules, la cultura, les tradicions... en perill d’extinció.

170

La situació en la qual ens trobàvem no ens va deixar fer una presentació presencial, i ens tinguérem que reinventar, així que la férem online. Si algú de vosaltres no va poder vore-la o la vol recordar, us deixem l’enllaç.


Els membres de l’Equip de Llibret volem donar les gràcies a cada un dels col·laboradors que any rere any són fidels al nostre Llibret. Moltes, moltes gràcies. Aquest serà el llibret de la pandèmia, llibret sense falles, sense monument però amb molta cultura. Un llibret que ha reflectit el seu esforç amb el huitè premi atorgat per la Generalitat. A més, aquest 2021 ha estat convocada la primera edició del premi La Via de la Igualtat, amb la finalitat de reconèixer i premiar l’esforç que fan les comissions falleres per donar visibilitat a les dones i utilitzar el llenguatge inclusiu. I nosaltres, la Falla Portal de Valldigna ha estat doblement finalista i guanyadora d’aquest premi.

Les nostres finalistes foren Àngela Magraner Mifsud amb el seu relat «Violeta» i Feli Mafé Durà amb el seu relat «Mirada innocent, mirada canviant». La guanyadora del premi ha estat Àngela, la nostra Fallera Major, amb el relat Violeta. Dos relats que els podeu llegir al nostre llibret de 2021 «En perill d’extinció» .

Gràcies per seguir fent llibret, cultura i mantenint viva la història fallera.


Lia Almiñana Cholvi

Jose Alario Escrihuela

Fran Garcia Altur

Ander Vercher Andrés

FALLA PORTAL

AC Falla Portal de Valldigna 2022 Vosté està ací

Nous nadons

172


Llibret infantil


174

LLIBRET INFANTIL



Parada 1: La Platja La Platja de Tavernes de la Valldigna és un entorn natural privilegiat envoltat de dunes amb aigües netes que ha obtingut el distintiu de Bandera Blava i el de Q de Qualitat Turística. De segur que coneixes el Parc del Molló i el Parc del Nord amb gronxadors i altres instal·lacions de diversió.

La nostra platja presenta paisatges molt bonics. Ets capaç de dibuixar-la i decorar-la d’una manera original? Ací tens un exemple.

A més, és una platja que està adaptada a persones de mobilitat reduïda, per això compta amb rampes

LLIBRET INFANTIL

d’accés i passarel·les de fusta per tal que puguen arribar

176

a la vorera de la mar amb la cadira de rodes. Les persones amb cadira de rodes tenen moltes dificultats per realitzar les seues activitats cada dia. Necessiten que el govern lleve les barreres que els impedeixen adaptar-se, però, sobretot, que nosaltres els respectem i integrem a les nostres vides.


Quines coses poden ajudar-los a portar una vida normal?

Rampes en les voreres per poder pujar i baixar d’elles.

Rampes o ascensors per poder accedir a espais que es troben més elevats.

Cadires especials per poder prendre el bany.

Fustes o passarel·les a la platja que arriben a la vora de la mar.

Places d’aparcament més grans per poder maniobrar que no siguen ocupades per conductors insensibles.

Contenidors adaptats a la seua altura per poder reciclar.

Espais al transport públic.

Inclusió en totes les activitats.

A Tavernes existeix l’Associació Valldigna Accessible. T’aconsellem que visites la seua pàgina www.valldignaaccessible.org per poder empatitzar amb la seua situació i aprendre a ser més respectuosos. A continuació, et presentem dos SODOKUS amb les fotografies que acabem de veure. Retalla les imatges i pega-les de manera que no es repetisquen en cap fila ni columna.


Parada 2: El Mirador Aquest mirador, igual que l’ermita de Sant Llorenç, pertany a la zona del Racó de Joana, en la falda de la muntanya de les Creus. És un lloc estratègic des d’on es poden contemplar unes vistes meravelloses.

De segur que l’has visitat alguna vegada. Series capaç de contestar aquestes

La zona que es troba baix

contemplar la...

s’anomena

Mar També podem veure també

Per arribar al Mirador

la platja de

s’accedeix per unes

Cullera

Escales

Quin animal emblemàtic que es troba

Què trobem allí dalt per

dalt d’un turó, pots observar quan

acomodar-nos mentre

puges cap al Mirador?

contemplem les vistes?

Bou

Banquet

178

Des del Mirador podem

Massalari

LLIBRET INFANTIL

preguntes? Ordena les lletres que hi apareixen i podràs trobar la resposta.


Fixa’t en aquestes dues imatges del mirador. Ets capaç de trobar huit diferències?


Parada 3: Les Creus Les Creus són tres muntanyes emblemàtiques de Tavernes sobre les quals descansa una enorme creu de ferro. L’alt de les Creus és un excel·lent mirador des d’on pots contemplar tota la Valldigna, travessada pel riu Vaca i delimitada pel Mediterrani i el Montdúver. Pots pujar-hi per diferents sendes que et portaran a les Fontetes de Cantus, a la Font de la Sangonera, a la Font del Barber o, inclús, als Castellets, una antiga fortalesa àrab d’on encara es conserven restes de murs. Has de visitar-ho! És una llàstima que cada vegada queden menys paratges tan bonics com aquests perquè les persones no sapiem preservar el medi ambient. A la falla hem realitzat moltes activitats per aprendre a mantenir

LLIBRET INFANTIL

el planeta en les millors condicions possibles amb xicotetes accions diàries.

180


Recordes tot el que vam aprendre? Pinta de verd les caselles d’allò que caldria fer per aconseguir un món més ecològic i sostenible i de roig el d’un món contaminant i destructiu en la pàgina següent.


Utilitzarem gots, plats i coberts d’un sol ús. Classificarem les deixalles en els diferents contenidors de paper i cartró, envasos, vidre, medicaments, oli i piles. Posarem la compra en les bosses de plàstic del supermercat.

L’oli de cuinar, que ja no es pot reutilitzar, el tirarem a la pica.

Depositarem els medicaments caducats en un contenidor especial que es troba a les farmàcies.

Comprarem productes envasats en bossetes individuals.

Tirarem els medicaments al contenidor del fem.

LLIBRET INFANTIL

Utilitzarem gots, plats i coberts reutilitzables.

182

Utilitzarem les piles i bateries d’un sol ús. Posarem la compra en bosses de tela que portarem de casa.


L’oli de cuinar que ja no es puga reutilitzar, el posarem dins d’una botella de plàstic i el tirarem al contenidor taronja. Tirarem totes les deixalles juntes al contenidor del fem. Per a portar l’esmorzar i l’aigua a l’escola utilitzarem paper d’alumini i una botella de plàstic. Comprarem els productes a granel amb bosses reutilitzables.

Per a portar l’esmorzar i l’aigua a l’escola utilitzarem una carmanyola o embolcall, així com una botella reutilitzable. Utilitzarem les piles i bateries recarregables perquè, a més, són menys tòxiques.

Tirarem els electrodomèstics i bateries al contenidor del fem.

Usarem sempre fulls nets, envasos d’un sol ús en gran quantitat. Recordarem sempre les tres erres: reduir, reutilitzar i reciclar per a tot allò que usem cada dia. Tirarem els electrodomèstics i bateries als punts nets.


Parada 4: Fontetes de Cantus, Font de la Sangonera, la Granata i el Barber Les fonts d’aigua i els ecosistemes aquàtics es veuen contínuament afectats per l’augment de la sequera, la contaminació i el canvi climàtic. Cal protegir-los perquè l’aigua és vida! Si hui canviem la nostra manera de viure, les mesures que prenguem tindran un efecte immediat. Podem començar per xicotetes accions que ens ajuden a estalviar aigua i cuidar el medi ambient.

La Granata

LLIBRET INFANTIL

La Sangonera

184


Ets capaç d’endevinar els missatges que et volem transmetre a través d’aquests dibuixos? Pensa i comprova les solucions a través del codi QR.


Parada 5: Monestir de Simat de la Valldigna Conta la història que el rei Jaume II el Just, després de les lluites contra els musulmans, passava per aquesta vall, anomenada aleshores Alfàndec, i impressionat per la seua fertilitat i bellesa, es va dirigir al seu abat i li va dir: Vall digna per a un monestir de la vostra religió, i va contestar l’abat: Vall digna! Va ser un 15 de març quan Jaume II el Just, va concedir les terres a l’abat per a la fundació del Monestir de Santa Maria, situat a Simat de la Valldigna.

Després de llegir aquest text, series capaç de respondre correctament a les preguntes d’aquest Kahoot? També hi pots jugar anant a aquesta

LLIBRET INFANTIL

adreça https://kahoot.it i introduint aquest PIN: 03691527.

186


Segles després fou abandonat pels monjos i venut a particulars. Al 1936 va sofrir greus destruccions per un terratrèmol; la majoria dels seus edificis foren derrocats i moltes de les seues peces venudes. També s’utilitzà per a activitats agrícoles i ramaderes. Avui queden sols les seues restes, però podem imaginar-lo en els seus millors moments. Afortunadament, el Govern Valencià, s’encarregà de la restauració del Monestir i avui en dia està obert al públic com a centre cultural.


Parada 6: El Castell de la Reina Mora El Castell de la Reina Mora, també conegut com el Castell de Marinyén, es troba al municipi de Benifairó i fou construït a finals del segle XI pels àrabs i reformat posteriorment pels cristians. Malgrat que es troba en ruïnes, encara presenta algunes estructures i està catalogat com a Bé d’Interès Cultural i forma part de la llista roja de patrimoni d’Hispània Nostra des de 2020. Sabies que el castell de la Reina Mora s’anomena així per una llegenda popular? Si vols esbrinar-ho pots llegir la història que et presentem a continuació. Però n’hi ha un problema...les lletres es troben del revés.

LLIBRET INFANTIL

Saps com pots desxifrar el text? Busca un mirall i trobaràs la solució.

188


L’any 711, els àrabs van entrar a la Península Ibèrica i van romandre en aquesta sis segles. D’aquest temps d’estada van deixar petjada tant en el lèxic com en la toponímia. Saps que existeixen moltes paraules actuals que provenen de l’àrab? Ací et presentem alguns exemples. Busca les següents paraules en aquesta sopa de lletres. Alcoi, arròs, carxofa, duana, garrofa, sofà, sucre, taronja, Benifairó, Algemesí, Benicàssim, albergínia.

B

A

R

E

M O

C

T

I

C

T

R

A

E

D

L

P

J

N K

E

Y

S

E

T

R

U

D

A

O

O

L

A

T

A M A

U

B

H N

N

F

E

A H

I

A

L

R

L M O

C

E

R

L

N A

E

F

L

F

R

X

C

A

R

X

O

F

A

P

N N

A

G

N

O M U

O

S

T

N

I

U

O

I

Y

R

E

C

S

R

E

R

I

L

J

B

G

E

F

C

A M B

O

L

R

V

I

X

A

R

U

R

A

A

I

E

G

S

O

F

A H

R

E

I

A

C

I

S

G

S

O

F

H

G

L

G

B

E

R

T

U

R

H

U

I

L

B

N M L

L

O

U

T

R

S

O

E

N

B

E

N

I

C

A

S

S

I

M

E

O M A

A

U

R

A

I

N

I

G

R

E

B

L

A

G

V


Saps que els valencians nomenaven moros als àrabs? Aquest mot està present en moltes expressions actuals com «prometre l’oro i el moro» (assegurar que es poden aconseguir moltes coses); «tots moros o tots cristians» ( la justícia ha de ser igual per a tothom) o «haver-hi moros a la costa» ( hi ha present algú davant el qual no convé parlar d’alguna cosa). De segur que coneixes moltes expressions i frases fetes. Series capaç de descobrir-les a partir d’aquests dibuixos? 2

3

4

5

6

7

8

9

LLIBRET INFANTIL

1

190

(Imatges cedides per l’alumnat de 6é del CEIP Valldigna)


Solucions. 1. N’hi haure roba estesa 2. Ser carn i ungla 3. Donar carabassa 4. Estar com el gat i el gos 5. Tirar llenya al foc 6. Caure-li la cara de vergonya 7. Estar com una cabra 8. En abril cada gota val per mil 9. Quedar-se en els ossos

amb música àrab? Punxa el QR i podràs veure el vídeo. Com se’t donen els TIK-TOKS? T’atreveixes a ballar aquesta coreografia


Parada 7: El Clot de la Font És un naixement d’aigua natural que forma un xicotet riu, el Vadell, que és un afluent del Vaca. Abans s’anomenava Font de l’Ombria perquè existia una alqueria musulmana amb aquest nom i la seua aigua s’utilitzava principalment per a regar. De segur que has visitat el Clot de la Font alguna vegada perquè és un lloc preciós situat prop de Tavernes. A més, amb amb tantes rampes i amagatalls és una zona excel·lent per a viure grans aventures. És per això, que t’hem preparat una gimcana molt divertida per explorar tots els seus racons. Fixa’t en les imatges i respon a les preguntes.

LLIBRET INFANTIL

Al QR podràs comprovar si les respostes són correctes.

192


Pregunta 1 Quants escalons, pintats de blanc, n’hi ha per a baixar?

Pregunta 2 Situa’t mirant la Font en aquesta perspectiva. Quina d’aquestes fulles veus a la teua dreta?

Pregunta 3 Quants buits hi ha baix de tot dels cremadors?

Pregunta 4 Quantes taules n’hi ha? I quants tamborets n’hi ha en total?


Pregunta 5 De quin color són les dos esferes que apareixen a cada costat de l’escut de Tavernes?

Pregunta 6 Quina planta és aquesta? El cartell et donarà la informació.

Pregunta 7 A quina distància queda Tavernes del Clot de la Font?

Prova 8 Busca aquest arbre. De què penses que té forma?

LLIBRET INFANTIL

Dóna-li imaginació!

194


Pregunta 9 Quin animal de color groc apareix en aquest panell?

Pregunta 10 Les persones amb discapacitats visuals també poden llegir gràcies al sistema braille. Al panell informatiu pots trobarlo en una placa. Busca’l i experimenta tocant-lo amb els dits.

Pregunta 11 Series capaç de nomenar quatre animals autòctons de la Valldigna? Ací tens una pista.

Pregunta 12 Quantes branques té l’arbre del camí de la dreta?

Pregunta 13 Quins fruits donen aquests arbres?


Parada 8: La Cova del Bolomor La Cova del Bolomor és un jaciment arqueològic situat a 2 km de Tavernes de la Valldigna. Es tracta de la cova habitada per persones més antiga de la Península ibèrica, 250.000 anys a. C. En les excavacions s’han trobat abundants restes de pedres i ossos humans. Gràcies a aquests fòssils els arqueòlegs han pogut saber que al principi d’aquell temps, en una etapa que s’anomenava Paleolític, els humans es dedicaven a la caça amb llances fetes de pedres afilades, recol·lectaven fruits silvestres i eren nòmades. Després aprengueren a fer foc, conrearen el seu propi aliment i construïren els primers poblats.

Després de tot el que coneixes ja de la Prehistòria, series capaç d’encerclar

LLIBRET INFANTIL

quins dibuixos pertanyen a eixa etapa?

196


Saps que les persones de la Prehistòria eren molt artistes? Decoraven les coves amb pintures compostes de minerals i carbó, i pinzells fets de pèl d’animal. Aquestes pintures s’anomenaven rupestres. Series capaç de pintarne una? Ací te’n deixem un model.

Busca la silueta que es troba fora del requadre i encercla-la.

Un d’aquests dibuixos sols hi apareix una vegada. Quin és?


Parada 9: La Torre de Guaita La Torre de Guaita de Tavernes de la Valldigna, també coneguda com a Torre de la Vall, fou construïda al segle XVI i és la més alta i esvelta de las torres de l’antic Regne de València. S’utilitzava per vigilar la costa i avisar ràpidament dels atacs dels pirates. D’ací ve la frase col•loquial «moros en la costa». Per tal de comunicar-se utilitzaven fogueres de nit i cortines de fum durant el dia. Hui en dia, tenim moltes maneres més de comunicar-nos. Sabries escriure’n algunes? Els dibuixos t’ajudaran. 1

2

3

4

5

6

7

3$ 6$

Solucions 1" 7$

LLIBRET INFANTIL

5$

198

4# 2"


Saps qui foren Anne Bonny i Mary Read? Doncs les pirates més famoses que han existit. No obstant, hagueren de superar molts obstacles per a ser-ho perquè en molts vaixells estaven prohibides les dones i les que hi volien serho havien de disfressar-se amb roba d’home. De segur que has sentit parlar de Daniela la Pirata, un llibre molt divertit on es mostren aquestes desigualtats. Si no l’has llegit et convidem a entrar en aquest enllaç: https://youtu.be/Pl37GJVmPuQ Hui en dia, els rols de dones i homes continuen estant influenciats per estereotips i prejudicis culturals. És per això, que a la falla portàrem a terme el projecte sobre la Igualtat de Gènere «Jo puc ser... allò que vull ser» on els fallerets i falleretes es convertiren en xefs, esportistes... i, a través de divertides activitats, aprengueren a ser més crítics i a tenir les mateixes expectatives en la vida independentment del seu sexe.


Vols conéixer algunes de les escriptores, científiques i esportistes que han fet història? Substitueix els números per lletres i desxifraràs els seus nomsia. Tennistes ST____G___ 2883

___T_N_N____L_TO__

718

617

3

1

1971

3

Científiques _____C____ 61732

J_C_LYN

5732

4

B_LL

2

2

Escriptores GL _ _ _ _

LLIBRET INFANTIL

4731

200

____T_S

_NN_

8527

1

2

1

L_N_S 2

1

A=1

O=4

R=7

E=2

U=5

F=8

I=3

M=6

V=9

91


T’agradaria tornar a endinsar-te en el món de la ciència i l’esport? A la jornada «Jo vull ser un científic...Jo vull ser una científica» ho passàrem d’allò més bé realitzant experiments. Ací en tens dos perquè els practiques. «El coet viatger» Talla cinc metres de cordonet o de llana i passa’l per dins d’una palleta de plàstic. Tot seguit, unfla un globus i pressiona l’eixida amb una pinça. Apega-li dalt, amb cinta adhesiva, la palleta de plàstic. Subjecta el globus i un extrem del cordó i demana ajuda algú per què ho faça a l’altre costat. Solta el globus i veuràs com es desplaça en línia recta. És sorprenent! «El globus màgic» Esgarra uns trossets de paper i deixa’ls sobre una taula. Tot seguit, frega un globus amb llana, durant una estona. Com si es tractara de màgia, veuràs com els atrau. Prova ara amb el teu cabell. Acabes de descobrir què és l’electricitat estàtica! És hora de moure’s! Com a la gimcana de «Jo vull ser un esportista... Jo vull ser una esportista» et proposem alguns jocs. Tens companyia? Doncs...encara millor! Comença la competició! - Agafeu una pala i una piloteta. Sou capaços de fer cinc cops seguits cap amunt sense que us caiga? Ànim, que podeu aconseguir-ho! Què tal si ara continueu amb deu cops? - Agafeu cinc objectes (pots, botelles...), col·loqueu-los pel corredor i cronometreu. Qui és capaç d’arribar abans?Provem ara amb la cama contrària? - Agafeu una conca. Delimiteu una distància amb una caixa de cartró i des d’allí feu cistella amb una pilota. Ho heu aconseguit? Doncs ja teniu un punt. Tot seguit,pegueu una passa enrere i torneu-ho a intentar. Si ho aconseguiu, sumeu dos punts i així successivament.


Publicitat

202







































Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.