Falla tio Pep 2019 by Yogur de Fresa

ÍNDEX Falla Tio Pep

PRÒLEG Luis Fernández la Falla Tio Pep

Literatura Fallera

FALLES I FUTBOL Falles futboleres per Juanjo Medina Falles i futbol a la revista Pensat i Fet per Jesús Peris Àngel Villena, memòria d’un dibuixant per M. Ángel Villena El lleó de Mestalla per José Ricardo March

L’ANECDOTARI per Rafael Fernàndez

49 59

falla gran Explicació i relació per Luis Fernández Vers satíric per Joan Francesc Gregori Esbós Fotos de Taller

falla infantil Explicació i relació per Luis Fernández Esbós Fotos de Taller

COMISSIÓ 2019 Junta Directiva Membres de la comissió Membres de la comissió infantil Fallera Major Fallera Major Infantil President Infantil

RAFA MIRAVET

programa festejos

87 107

Un faller fonamental per Josele Regidor

ANUARI FOTOGRÀFIC Falles 2018 Exercici 2018-2019

GUIA COMERCIAL

pròleg Luis Fernández Coordinador del Llibret de la Falla Tio Pep

Pròleg >>> Luis Fernández

La falla que estas mirant, estimable llechidor, ‘s d’asunt tan palpitant, que no manca l’explicaor que la vacha desifrant.

-Llibret falla plaça de Canalejas de 1925-

mb els versos que encapçalen el present pròleg al·ludia l’autor del llibret de la plaça de Canalejas de 1925 a la prescindible relació d’una falla tan explícita com aquella del Lleó de Mestalla: Una apologia al València FC, amb els ninots representant a les triomfants seccions esportives i una copa rematada pel mateix rei de la selva, símbol de la grandesa i superioritat d’un club que aquell any l’havia guanyat tot. Eixa mateixa falla, idèntica, facsímil, construïda amb els mateixos materials i mètodes que en 1925 serà la que ens represente enguany en el nostre espai públic festiu. Una falla ideada per a homenatjar el València FC que tornarà a renàixer de les seues cendres amb l’objectiu de recuperar la memòria de la societat civil que va fundar clubs de futbol i va plantar

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

falles com a paradigma del canvi de les maneres de vida i entreteniment durant el primer quart del segle XX. I ha sigut i serà el futbol, per tant, el fil conductor de les nostres jornades culturals i d’este llibret, que ens guiarà a través de la secular relació entre l’esport rei i la festa gran a la nostra ciutat de la mà dels ponents del Fòrum Algirós celebrat en el nostre casal el mes de novembre passat, entre els quals es troben Jesús Peris, Miguel Ángel Villena, José Ricardo March, Pedro Nebot i un rigorós assaig de Juanjo Medina. Per segon any consecutiu comptarem amb les delicioses anècdotes falleres de Rafa Fernández, esta vegada sobre el nostre ninot més famós: El Nene. I per segon any també podrem delectar-nos amb els versos satírics de Joan Francesc Gregori, que no sol fer ostatges en això del futbol i les falles.

Pròleg >>> Luis Fernández

La comissió, que any rere any creix exponencialment, ocupa la secció més important del llibret. Entre la Junta Directiva i els membres majors i infantils, Aurora, Laura i Carlos prenen les regnes del relat per a fernos arribar els seus millors desitjos per a estes falles 2019. Per a tancar, i com no podia ser d’una altra manera, avivem el record d’un dels nostres militants fallers més volguts, Rafa Miravet, de la mà de Josele Regidor. Amb el desitjat programa de festejos i l’imprescindible resum gràfic de l’any 2018 arribem a la fonamental Guia Comercial en la qual tenen cabuda els anuncis de tots els nostres amics i col·laboradors, gràcies als quals podem dur a terme el projecte editorial que tens entre les mans. Ens esperen unes falles intenses, futboleres i tot apunta que memorables. Anem per elles!

LITERATURA FALLERA Falles i Futbol

Falles futboleres Reflex valencianista al cadafals efĂmers Juanjo Medina Bonilla Revista CENDRA

Falles futboleres >>> Juanjo Medina Bonilla

es primeres falles que parlaven de futbol, ho feien dins de la tònica habitual en les falles, des de mijans del segle XIX, de reflectir els espectaculs més destacats que s’oferien al públic de la ciutat. Així eren normals les falles que copiaven escenes d’òperes, sarsueles, obres de teatre o sessions de circ. Pero quan el futbol irromp en el dia a dia del cap i casal a principis del segle XX1, el creava expectació i menejava

1 Els primers partits es disputaren prop de la zona portuària per mariners anglesos. I ja en 1902 es creen els primers equips relativament estables encara que tots ab poc de recorregut en el temps, com varen ser Universitario FC (embrió del Gimnástico CF), Club Valencia, Rat Penat, Gimnàstic, o Club Marítimo (antecessor del Levante UD). En 1907, després de dos anys de vida es funda oficialment el Foot-ball Club Valencia (sense cap relació ab l’actual club de la ciutat), que va ser

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

a les masses eren les corregudes de bous. En este ambient de crònica social les falles comencen a tractar la forta rellevància que agafen els events deportius, sent les primeres referències que se troben dos falles plantades en la segon dècada del segle passat. La primera en 1910, Pi i Margall- C. Amorós, El gran Prix, d’Amadeo Desfilis Pascual, feia un recorregut per alguns del deports del moment com el boxeig i també recollia la que podem considerar com primera escena dedicada al futbol de l’historia, dos jugadors disputant un baló. La segon falla plantada tres anys desprès, Pl. de l’Àngel, A puntapiés va la bola, d’Enrique Guillot (fill) i Andrés M., ja estava dedicada per complet al futbol. Com és sabut en 1919 es funda el Valencia F.C . i este fet suposa una revolució dins de la ciutat, ja què en pocs anys es convertix en l’entitat deportiva més important a nivell local. Ab només quatre anys de trajectòria l’equip conquerix el campionat regional, que li permet disputar la Copa del Rei en 1923. Estos èxits es varen traduir en un aument dels cadafals dedicats al futbol, fins al punt que de les quaranta-una falles plantades

el primer equip ab certa entitat pero que acabaria dissolent-se ab només set anys de trajectòria.

Falles futboleres >>> Juanjo Medina Bonilla

en 1923, onze estaven dedicades al futbol, algunes ab clares referències valencianistes, ab ninots vestits ab els colors de l’equip, com les falles Pl. Mossen Sorell, Triunfo del foot-ball, plantada per Rafael Albert i Regino Mas, i Gracia- En Sanz de l’artista Vidal. Un gran percentatge d’estes falles contaren com el futbol estava arraconant als bous com el major espectacul. Així falles com Pilar- Torn, Decadencia del toreo y apoteosis del futbolismo, de Regino Mas, en la que un jugador valencianista clavava la puntilla a un bou; Plaça del Sant Bult, Arte i destreza, d’A. Silla, que veia el futbol com una epidèmia; o Cervantes- Troia, Sangre española, dels artistes Giménez i Chuliá, on el futbol i el boxeig li llevaven el lloc als bous, ajudats per la prensa. Dos anys més tard es planta una falla a la Plaça de Canalejas2 dedicada als triomfs del Valencia davant de la seu social del ja conjunt de Mestalla, seguida de varies falles que continuen criticant l’auge del futbol davant atres manifestacions populars, encara que

sense aportar res nou, perquè com afirmava l’argument de la falla Jordana- Beneficència de 1926, Nuevos deportes 3,ni boxeig ni futbol inventaren res, ja que punyades i patades ja se feien açí abans. L’última falla destacable d’este període és la que es plantà en 1931 als carrers Creu i En Roda, de l’artista S. Jaume, just uns dies abans de que el Valencia CF pujarà a Primera Divisió per primera vegada en la seua història, la falla la presidia un gran trofeu i apareixia un jugador del Valencia, que corria “de baes” com afirmava la quarteta de Pensat i fet per a guanyar una copa. Després fins la Guerra Civil l’ambient polític centra la majoria de la temàtica fallera, no deixant espai (quasi) a més temes. Paralelament el Valencia, després de castellanitzar el seu nom4, conquesta els primers títols a nivell nacional5, convertint-se en el millor equip de la dècada. Les falles comencen a reflectir estos èxits, com en el cas de la falla Bolsseria- Tros Alt de 1942, El Valencia triunfa, de l’artista Carlos Cortina Beltrán, rematada per

2 De la que segur teniu complides referències a este llibret. 3 Plantada per els Fills de Vicent segons la revista Pensat i Fet o per La Comissió segons la informació estreta de l’Arxiu Històric Municipal de Valencia. 4 L’equip passa a denominar-se Valencia Club de Futbol, abandonant la denominació en anglès Football Club. 5 Primera Copa en 1941 i primera lliga en 1942.

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

un jugador valencianista convertit en rei de copes, i que en una de les mans sostenia un merengue, damunt del qual es posava una rata penà. Un any més tard la falla Pelaio- Mat. Marzal, La juventut de hui, de Julián Puche, cridava l’atenció sobre la busca que els joves feien als deports de la comoditat econòmica. La falla estava rema-

tada per una copa, clara referència als títuls lograts pel Valencia. El mateix any a la falla Ribera- Cvt. De Sta. Clara l’artista Fernando Guillot reprenia la critica davant la pèrdua d’interès pels bous per culpa dels esports. En 1946, en ple domini aclaparador del equip valencianista, la falla Cadis- Dènia en la que l’artista Sierra, plantava una gran copa rematada per un gros personatge coronat, que sostenia un baló de futbol. El turista Fallero li va dedicar el següent vers: “Ya cansa tanto futbol, tanto chut y tanto gol”. Al arribar els anys cinquanta el Valencia patix, de bona gana, l’increment del numero d’aficionats i per tant la necessitat d’ampliar la capacitat del camp de Mestalla. El projecte s’aprova en juliol de 1950, i centra gran part de l’argumentari faller, molt crític ab l’ampliació, de la dècada. Curiosament la maqueta del projecte la va realitzar l’artista Regino Mas.

Falles futboleres >>> Juanjo Medina Bonilla

En 1950 la falla Guillem de CastroCarnissers, dels germans Barea, que rematava una figura d’Epi6, que va marcar el gol que li donà al Valencia la Copa de 1949, s’urgia a l’ampliació de l’estadi, que segons Pensat i Fet tenia el projecte acabat, pero “s’han gitat a dormir.”

del Sant Bult, Fenòmens futbolístics, d’A. Gimeno i Exposició, Complejos, de Vte. Tortosa Biosca, retraten als quatre equips que sempre juguen ab asos, R. Madrid, F.C. Barcelona, Valencia i Ath. Bilbao la primera, i la segon a les estreles valencianistes del moment Wilkes i Walter ab les seues fixes.

Dos anys més tard dos comissions7 critiquen als seus cadafals la mala ampliació que estava fent-se, i com els espectadors quedarien a les noves grades com sardines en una llanda. En 1953 fins a sis falles tractaren la temàtica del camp, sempre des de una visió critica, tres d’elles inclús compartiren lema El gran Mestalla8, les atres tres9 dedicaven en part o totalment les escenes a l’ampliació, en la de la Plaça del Dr. Collado en concret la situació d’aglomeració que es produïa a general de peu.

Pero la falla que fa una critica més àcida fon Yo soy la vaca lechera, plantada en 1955 per Regino Mas a la Plaça del Mercat Central. En ella Mas desplegà tota la seua mestria, i oferix en totes les escenes un punt de vista crític, burlesc i incisiu, en una falla que passà a l’historia. Futbolistes xuplant de la llet de la vaca; els clubs peixcant en l’escola de futbol; el Madrid pujant per la cucanya de la lliga ajudat per tres arbitres; directius mirant la dentadura als jugadors de diferents races pero oriünds espanyols; i les gran estreles estrangeres Di Stefano, Kubala i Wilkes al seu trono, com a reis del futbol nacional, eren algunes de les escenes del cadafal.

El que també comença a aparèixer als cadafals son les figures dels diferents equips, i les elevades remuneracions que cobraven. Així dos falles, Plaça

6 Encara que a les revistes falleres es parla d’Asensi, qui va marcar aquell gol va ser Epi. 7 Borrull- Socors ab la falla El gran Mestalla, dels artistes Bugueda i Sancho i ConcaAlzira, tenint el seu cadafal el lema El negocio es redondo, de L. Toledo. 8 Pl. de Mossèn Sorell de M. Giménez, Torn- Hospital- Bany, de Ricardo Rubert i CadisRetor Femenia- Puerto Rico dels artistes Iranzo i Serrano. 9 Sueca- Denia- Alcoy, tingué per lema Talla y Mestalla, de S. Marcha; S. Vicente- F. Esteve, ab el lema Per a casos el Mestalla, i si no, mireu la falla, de V. Luna; i Pl. Dr. Collado ab La rosa de los vientos, dels Germans Fontelles.

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

Les falles valencianistes dels anys seixanta recullen la rivalitat entre els dos principals equips de la ciutat, Valencia i Llevant. Esta ja havia aparegut en la falla de Misser RabasaAlbors de 195710 i continuà en 1960 ab la falla Av. José Antonio- D. de Calabria, Merengues i granotes, de l’artista Manuel Viguer, que feia una crònica de la rivalitat entre els dos equips, que s’accentuaria ab el millor rendiment deportiu dels granotes, ab el punt àlgid del primer ascens en 1963, any en que a la falla de la Plaça del Mercat, ¡Va bola!, Vicente Luna retrata a les aficions respectives com les famílies de l’obra Romeo i Julieta, ab els Montesco de valencianistes i els Capuleto de llevantinistes. Un any després una escena de la falla Cº Viejo del Grao- Lo Rat Penat, El deporte de la vida, de J. Roig Arnal, mostrava l’ascens dels granotes i els esvarons del Valencia en la competició nacional, a pesar de que en Europa l’equip començava a guanyar títuls ab les dos Copes de Fires en els anys 1962 i 1963. Curiosament no he trobat cap referència fallera a la Copa del Generalísimo conquerida en l’any 1967.

10 Depenent de les fonts on es comprove esta falla, rematada per una granota coronada, s’atribuix bé a Salvador Guaita o bé a Salvador Debón, en una escena dos merengues, el Valencia CF, no deixen pujar al Levante UD, que havia ascendit l’any anterior de Tercera a Segona Divisió.

Falles futboleres >>> Juanjo Medina Bonilla

Els anys setanta comencen ab el títul de Lliga per al Valencia que apareix a la falla En Sendra- Pl. de Coll, El futbol, plantada per J. Manuel de la Barrera de 1971, rematada un jugador ab la Copa de la Lliga. A més es continuen denunciant els beneficis que els arbitres donaven al R. Madrid, com en la falla de 1970 de la pl. del Dr. Collado, Fabulandia, de Salvador Debón, en la qual dos aficionats del valencià naufraguen mentres el Madrid s’ompli de copes tenint un àrbitre a la bolxaca. En estos anys no va deixar de parlar-se dels jugadors oriünds, en concret en la falla Ferroviària de 1972, Sobre la marcha, de l’artista Vte. Tortosa Biosca, del jugador Miguel Ángel Adorno de qui tres gossos policia investiguen la nacionalitat. Esta dècada fon la del sorgiment del futbol femení, que no va ser ben recibit per la societat com reflectiren algunes falles11, que aprofitaren per fer una dura critica general a la dona. També en estos anys apareixien a distintes falles el intermediaris, les quinieles o els primers espectadors engabiats com els animals que demostraven ser, tot açò mentres el Va-

lencia feia una travessia sense pena ni gloria per els campionats, que fon motiu de critica fallera. Així en 1975 a la Pl. del Cabdill, La serpiente de mar, de Vte. Luna, es parlava dels problemes de l’equip, que segons el cadafal d’Av. Peris i Valero- Cuba, El empastre, plantada per Juan Igualá, també en 1975, podrien vindre per que els jugadors es prenien ab molta calma els partits, i es ficaven a jugar al truc. Com es veu els gran fixages no remeiaven la mala disposició dels jugadors valencianistes, com s’afirmava al cadafal de Cvt. de JerusalemMat. Marzal de 1978, Los Quijotes, de l’artista José Pascual “Pepet”, en una escena del qual un president d’un equip comprava un llop (Diarte) que devorava tot el benefici que produïa l’afició (Capuxeta). Els tituls a cavall de les dècades dels setanta i els huitanta conquerits per el Valencia12, no tingueren excessiva repercussió als cadafals d’eixos anys, que comencen a parlar del Mundial que es celebraria a Espanya en 1982, i també de com els jugadors estrangers i representants deixen eixuta la vaca, la afició valencianista, de tant

11 Falles com Grl. Llorens- Gral. Moscardó, Futbol femenino, de José Luis Giménez I Cadis- Retor Femenia, Futbol femenino, d’Alberto Rajadell, les dos de 1972, feren este tipo de critica misògina. 12 Copa del Rei en 1979, Recopa d’Europa i Supercopa d’Europa en 1980.

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

que xuplen d’ella13. Un tracte distin al mateix tema el donava la falla Pl. de Garcia Morato- Iecla de 1982, Campanazos valencianos, de Jaime Aníbal Arias, en un Monumento a la “panoja”, on estaven els caps en or de Kempes, Lobo Diarte i atres estreles valencianistes, mentres els jugadors de la pedrera no tenien ni per comprar pantalons. Després del Mundial el Valencia entrà una espiral negativa que només es va tallar ab el descens en la temporada 1985/86. Fins llavors les falles tractaven les conseqüències econòmiques que portà el mundial per a l’equip, com la falla Barón de San Petrillo- L. Jovani de 1983, Mundial-82, de J. L. Pérez Abad en la que s’afirmava que les obres d’ampliació de Mestalla només havien deixat teranyines a la caixa del club, i les deportives vistes per varies falles en 198414, després de que l’equip estiguera a punt de baixar a Segona Divisió l’any anterior. Fins a onze falles de 1987 parlaren del descens de categoria del Valencia. La més significativa i, pot ser, senti-

mental per la manera de tractar-ho, va ser ab la pintada que apareixia a la falla de la Pl. del País Valencià, Per a que el foc siga no més un espill, plantada per M. Martín i en la que simplement es podia llegir “Kempes torna”. Atres tractaven les discrepàncies entre afició i jugadors, Creu i Mislata, Genialitats, artista José Varea; pintaven un futur apocalíptic per al Valencia, Pl. de la Santa Creu, Burraes i bufonaes, de Miguel López que assegurava que l’equip acabaria jugant al llit del Turia; parlaven de ridícul històric, Poeta Altet- Benicarló, Ilusions, firmada per La Comissió o feien vore com el club estava a punt de ser devorat per els crèdits, Gral. Pando- Serrano Flores, Supervivencia, artista La Comissió. Per sort, el malson només durà una temporada i ja a principis dels noranta el Valencia, segons les falles plantades començava a ressorgir guanyant partits com contava la falla F. Pizcueta- C. Amorós, Buscant la fama, de José Bartolomé de 1990. De l’any 1994 destacarem les falles plantades a les demarcacions de Costa

13 Esta escena apareixia en la falla A. Cadarso- Comte d’Altea, El rey del deporte, artistes Salvador i Pascual Gimeno de 1980, i ab la mateixa analogia a la falla F. Pizcueta- C. Amorós, ab el lema Valencia fruits, de Jesús Sáez. 14 Entre les falles que tractaren este tema podem destacar A. Molle- Gregorio Gea, Valencia plora, de Miguel Piera, o Seneca- Poeta Mas i Ros, Al son de mi tierra, de Jaime Aníbal Arias.

Falles futboleres >>> Juanjo Medina Bonilla

i Borrás- Agustina d’Aragó, 75 Aniversario, d’Enrique Burriel Moro, que va dedicar-se a eixa efemèride del club, i la de Poeta Alberola- Totana, Tonteries, d’Arturo Musoles, que col·locava a una família d’indis al front del consell valencianiste, en referència a poc abans Paco Roig havia guanyat les eleccions a la presidència del club. Els següents exercicis continuaren oferint matèria als artistes, així en 1995 la falla de la Pl. de la Mercè, Experimentos mágicos, de Luís Herrero Gargallo, que mostrava en una escena a l’entrenador Parreira i al seu ajudant que a pesar de tant d’ordinador, no aconseguien que l’equip funcionara, no eixint de la mediocritat, com afirmava la falla Tribunal de les Aigües, de Quart de Poblet, De tal costal, tal harina, d’Alberto Rajadell. En els successius anys es parlaria de la marxa de Mijatovic, falla Albacete- Marvà de 1997, Atracos, de José Carlos Coronado, alguns cadafals del fracàs del projecte de Roig, com en Illes Canàries- Trafalgar, Contes xinesos, de Vicente Tornador Pascual o Sueca- Lit. Azorín, La culpa la té el dimoni, Manuel Blanco Sancho, les dos de 1998.

La dècada dels noranta acaba ab cadafals que parlen de la mala disponibilitat del Valencia per a guanyar una copa, Pl. de la Mercè, Esto tiene pelotas, José Latorre i Gabriel Sanz o Ing. Manuel Maese- C. Lloréns, Problemas, de Julio Fabra, plantades en 1999, passant en uns mesos a tot el contrari, parlar del títul de Copa del Rei conquerit a Sevilla, Cra. Malilla- Illa Cabrera de 2000, Arte en decadencia, de José Ramón Espuig, i que va iniciar una etapa gloriosa per al club. Son els anys de les finals de Champions que falles com Explorador Andrés- Jalance, Y nos fuimos a Paris, de Francisco Beltrán, anaren contan, de la mà dels retrats dels jugadors més descatats de l’equip, com Mendieta o Vicente15. Entre els anys 2003 i 2005 la falla Guillem de Castro- Triador dedicà tres falles íntegrament al Valencia C. F. Les tres falles obra de Juan Carlos Coronado tingueren per lema Amunt i baix, ¿Ángeles o demonios? i Maquina total, respectivament. La primera parlava del privilegi que tots teníem per viure eixos anys, la segon en

15 Pl. del Pilar, La comida està servida, d’Emilio Miralles, presentant a l’Exposició el grup La meriendeta, ab Mendieta de protagonista, o bé Alqueries de Bellver-Garbí, Vine a Benicalap, de Vicente López, que ne una escena ajuntava a Montes i a Vicente, els dos fills de Benicalap.

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

clau social feia un repàs de la venda d’accions entre Paco Roig i Juan Bta. Soler, i l’última comparava a l’equip ab una màquina de guerra, després del doblet de 2004. També de 2004 destaque la falla Pl. de la Tienda, Valencia porta d’Europa, tractà la possibilitat d’un camp municipal per als dos equips de la ciutat. L’any següent, 2005, és l’any ab més referències a les falles sobre el Valencia, un total de 19, segons els datos que he pogut recollir, i es que el doblet de 200416, i l’ascens del Llevante U.D. que en no poques ocasions acompanyava al Valencia en les escenes, va produir una eufòria desmesurada, reflectida als cadafals. Algunes d’estes falles varen ser L’Antiga de Campanar, Citius, Altius, furtius, dels germans García Ribas, que parlava del doblet lograt «per collons»; Sta. Mª Micaela- Martín el Humano, El portal del cel, de Xavier Herrero, ab Santiago Cañizares d’estrela; Llanterna- Na Rovella, Lunáticos, de Joaquín Esteve, que narrava que l’equip havia segut campió de Lliga, a pesar dels arbitres; o Polo i Peyrolón- Ciutat de Mula, Che, Amunt Valencia, de Miguel Balaguer que es centrava en els triomfs del Valencia i el Llevant.

16 Títuls de Lliga i Copa de la UEFA.

Falles futboleres >>> Juanjo Medina Bonilla

En este punt comencen els anys de calamitat, de la mà de la nefasta gestió que del club va fer Juan Bta. Soler. En 2007 el president apareix com Juan Solar a la falla Convent de Jerusalem- Mat. Marzal, No hay mar que por bien no venga, de l’artista Fco. López Albert; com Neptú a Pl. de l’Ajuntament, La mar al vent, de Pere Baenas, sentat a un tró damunt de la maqueta del Nou Mestalla; per el mateix motiu el representà Vicente Almela com un faraó a Sta. Mª Micaela- Martí l’Humà, Pan i circus; i guitarra en mà cantant «opá, jo vullc un solar...», el retratà a la falla Polo i Peyrolón- Ciutat de Mula, Con un par de...ladrillos, l’artista Jordi Palanca. En 2008 Soler continua apareixent en els mateixos arguments, i a més com a Batman en la falla Dr. Gil i Morte- Dr. Vila Barberá, Auca, vida...arboles, história, d’Armando Serra. El Nou Mestalla apareix com a cos de la falla Bailén- Xàtiva, Valencia, más bonita que nunca, plantada per Manuel Guitarte. I és en 2008 quan un dels personatges més associats al club valencianista, Bernardo España, Españeta, apareix a l’Exposició del Ninot de la mà de l’artista Manolo García representant a la comissió San José de Pignatelli- Av. Dr. Peset Aleixandre, falla que tingué per lema Estem ancorats. La dècada es tancaria ab el noranta aniversari del club que va servir d’agu-

ment per a la falla de Xavi Herrero Penalty...gol, per a San Vicente- P. Azatti, rematada per la mascota del Valencia, i la que una de les figures centrals era David Villa rematant a gol. La present dècada arranca ab una falla dedicada a Mestalla, Gral. BarrosoLit. Pascual Abad, Va per tu, Mestalla, d’Andrés Álcazar, de nou ab Espanyeta, la mascota i el Nou Mestalla, com a somiat futur del conjunt blanc i negre. A l’any següent, 2011, la falla José Mª Haro- Poeta Mas i Ros, Les obres faraòniques, de l’artista Sergio Carrero mostrava els escuts de Levante i Valencia, este ab les obres

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

del estadi paralitzades. Qüestió que començà a ser un dels habituals arguments de les falles que parlenven de l’equip, com les plantades en 2012 a Olivereta- Cerdá i Rico, El padre de la velocidad, de Victor López, que parla de la lentitud de les obres; en 2013 a Conserva- Berenguer Mallol, Desitja, de Manuel Blanco, que veia com un regal un nou títul per al Valencia i acabar les obres del nou estadi; la plantada en Félix Pizcueta- Cirilo Amorós, Valencia una ventana abierta, per l’artista José Vte. Vendrell,

que afirmava que «el Nou Mestalla es fa vell»; i per últim Casteilfabib- Marqués de Sant Joan, Flor sense arrels, per Sr. Mixuro en 2015, monopolitzada per el nou Mestalla, i fent critica de com s’ha plantat una estructura tant desproporcionada per al barri, i no s’aconseguit donar-li ús. Pero qui des de 2015 copa les falles, escenes i ninots dedicats al valencià és Peter Lim. Progres- Teatre de la Marina, Metamorfosis, plantada per Mario Gual, en la que el Valencia

Falles futboleres >>> Juanjo Medina Bonilla

canvia de propietari, o bé Mendizabal (Burjassot), Explorant el camp, de Fco. Mesado, on trobàvem a Lim canviant la rata penà de l’escut per un gat xines de la sort. Un any després Lim apareix en l’Exposició del Ninot com un bruixot, acompanyat per la seua filla i per Lay Hoon, presidenta del Valencia, representant a la falla Pl. Justo vilar- Pl. del Mercat del Cabanyal, Els pekats de la kapital, de l’artista José M López Ibáñez. El mateix any la falla Tribunal de les Aigües (Quart de Poblet), Quan fas poom, ja no hi ha stop, de Vicente Herrando, homena-

java a Mario Alberto Kempes, i el presentava com la verdadera bomba, si era fixat.

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

rregut per les falles que han reflectit la realitat social i deportiva del club, ab victòries, fracassos, destarifos institucionals i el joc de construccions en que han desembocat els diferents camps en que l’equip ha il·lusionat o decepcionat a l’afició al llarg de cent temporades, t’haja pogut fer una idea de la singular personalitat del Valencia C. F., del que els que hem creixcut respirant els seus colors i la seua idiosincràsia només podem dir ben fort i ab tot l’orgull de pertinença, Amunt!!!

I poc més queda ja que contar de les falles valencianistes, si no que arribat el centenari de l’equip la comissió Pl. de la Reina- Pau- Sant Vicent dedica les dos seues falles a la efemèrides. La gran fent un facsímil de la falla plantada a la Pl. de Canalejas en 1925, i l’infantil fent un repàs d’alguns dels personatges més significatius en l’historia del club blanc i negre. Pero d’això sabeu molt més vosatros, pacients lectors de la comissió, que jo. Espere que este reco-

Falles futboleres >>> Juanjo Medina Bonilla

Ninot Tribunal de les AigĂźes 2016. Arxiu Totfalles

Falles i futbol a la revista Pensat i Fet Jesús Peris Llorca (Universitat de València / Associació d’Estudis Fallers)

Falles i futbol a la revista Pensat i Fet >>> Jesús Peris Llorca

om bé demostra la falla del Tio Pep d’enguany les falles començaren a tractar el tema del futbol des de ben aviat. No podia ser d’altra manera: les falles i el futbol eren, allà pels anys vint del segle XX, dos fenòmens culturals urbans i massius i estaven condemnats a trobar-se. L’un era un esport percebut com a modern, encara amb un toc cosmopolita, però ja molt arrelat en capes creixents de la societat. Les falles, consolidant-se com a festa major de la ciutat, estaven estenent-se a tots els barris de la ciutat i completant la seua institucionalització. Eren un fenòmen nítidament urbà, i tradicional en el sentit modern que tenen les tradicions, és a dir, etern retorn imaginari compensador de la rapidesa dels temps als quals tot el que és sòlid s’esvaeix en l’àire, com ja havia diagnosticat Karl Marx. I per

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

això mateix, pel seu caràcter modern, estaven creixent en importància i en presència en la vida social de la ciutat, absolutament compassades al ritme de la seua època. A més, les falles i el futbol compartien un altre tret fonamental: el seu caràcter identitari. La revista Pensat i Fet, per suposat, la dinàmica revista de Josep Sanmartin, Josep Maria Esteve i Victòria i Ramil, anava a ser testimoni de la seua trobada.

Portada Pensat i Fet. 1931.

No sempre, és clar, va ser amable, precisament pel caràcter importat del futbol. Encara en els versos que acompanyaven l’esbós de la falla Gràcia i En Sanç de l’any 1931 podia llegir-se “Fútbol, boxe, pedestrisme... / Be fa falta un Don Quixot / que acabe en tant d’exotisme”. De fet, Francesc Vidal i Roig trobava alguns motius l’any 1924 per cremar-lo: “Un pare fart de gastarse / en botes lo que no vol, / diu qu’eixe joc del futbol / també devia cremarse”. Però la mateixa revista, sempre atenta al pols de la societat valenciana, el mateix any, en la repassada que venia fent a les opinions de diversos representants de la societat valenciana sobre la festa de les falles, inclou l’article: “Lo que diuen de les falles els capitans del futbol”. Molina, del Gimnàstic explicita en ell el que les falles i el futbol tenen en comú: “Els

Falles i futbol a la revista Pensat i Fet >>> Jesús Peris Llorca

artistes, fent art en les falles, aspiren a enaltir el nom de València. Els juadors de futbol, ¡tots!, al vestir els respectius jerseys, no volen més sino que la gloria que alcansar puguem siga tota per a Valencia. I es perque, al fi al cap, falleros i futbolistes portem sanc germana en les venes”. Antològica és la contribució de Cubells, el capità del València F. C., en versos molt fallers: Me preguen fasa un treball sobre falles i fallers, i encara que d’estes coses que no he fet may, yo res sé, pa que no’s prenga a desaire, un vers intentaré fer. No seria bon patriota ni tampoc bon valencià, si ansiós no esperara el día de San Jusep, el més gran, pa vore falles i ferme de bunyolets un bon plat. El dia més venturós es este de San Jusep: tot és bullici, alegría, músiques i petardets. Les giques huí son més guapes i ixen totes al carrer en unes ganes de novio... (s’entén, la que no en te), qu’el javal que no s’anima ixe no te amor, ni res.

Pues, i els artistes falleros? quins monuments, Santo Dios, volen fer passar per falles, cuant obres grandioses son! En les falles se demostra que son grans d’inspiració, i que cuat ells s’heu proposen, omplin amb sa fama el mon. I axí acabe, i ja no xiste: perdonen estes ripiaes, qu’estan fetes a pataes per un modest futboliste. L’any anterior, en el repàs als “Pepes” de diferents àmbits socials, li havia tocat el torn a “els pepes futbolistes”. L’article ens ofereix una perspectiva costumista molt interessant del que era en aquell moment el futbol a la ciutat. A la revisió confeccionada per Alarcón es parla de Pepe Llorca, periodista esportiu i jugadors com ara Pepe Dasí i Pepe Pérez, Pereta, del Levante, s’assenyala que el Gimnàstic no té cap Pepe entre les seues files i acaba detenint-se en el València F.C. és a dir “el equip ‘Campió’”: “el que més pronte mos vé a la memoria es el tio Pepe, el conegut conserje del camp del Valencia, el home fiera per els giquets i pelma pera els socis que volen entrenarse sinse rebut. Gracies a les ganancies que li ha proporcionat la venta de ‘sanwiches’ i llimonaes s’ha fet sinyoret, despreciant el cárrec de vigilant, i ha fundat un galli-

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

ner capás d’aplacar la fam de tota una ciutat rusa”. Pel que fa als jugadors, esmenta Pepe Llago, “el benjamín del reserva”, “la més falaguera esperansa del futbol valencià” i, especialment “la bomba final, la canterella que en sí du la presentació d’eixe Pepet prodigiós, de joc alegre, bonico, de recursos sinse fí, que se diu Marinet”, que era en aquell moment “u dels ídolos del públic, que s’entusiasma al vore en ell lo paradògic que resulta sa poca estatura en la altesa infinita de son joc primorós”. A banda d’estes referències es possible trobar altres proves de la unió de les falles i el futbol en aquells anys que ens demostren la seua percepció com a fenòmens contigus fins i tot per les institucions. Per exemple, Antoni Arroyo i Ample, en contar al Pensat i Fet de 1928 la història de la génesi del “Tren fallero”, una de les primeres iniciatives ambicioses per potenciar la festa de les falles com a destí turístic, recorda com “per aquells dies, i pagada per lo nostre Ajuntament s’enviá a Murcia i Albacete molta propaganda en motiu del partit de futbol Murcia-Valencia, que va contribuir en gran manera a portar gent a Valencia”. Ja als anys 30, un partir de futbol formarà part del programa de Festejos de la recent creada com a tal Setmana Fallera. Per exemple, per al 19 de març de 1933

s’anunciava “A les tres i mitja, en lo camp de Mestalla, partit de futbol entre’l Valencia i el Donostia”. I quan arriben els temps foscos, quan en acabar la Guerra Civil s’impose per tot arreu un nacionalisme espanyol homogenitzador i opressor de la nostra identitat com a poble, les falles i el futbol seran percebuts com a espais potencials de resistència identitària. És curiós i emocionant assenyalar que fins a dos articles demanen durant la dècada dels quaranta que els equips valencians estiguen composats fonamentalment per valencians. Així ho fa Fix a “Parlem de futbol. Orientacions”, qui en 1941 es mostra molt d’acord amb “un tema d’actualitat”: “aquell que parla de la tornada al regionalisme esportiu […] per a mitigar en el possible algunes conseqüències de l’organització professional”. “Així -conclou- quan es parle del València, podrem qualificar amb exactitud als seus titulars de valencians, i llur joc de fútbol valencià”. I així ho fa també Donyet en “Aportació

Falles i futbol a la revista Pensat i Fet >>> Jesús Peris Llorca

esportiva a les falles” en 1943, qui encara afegeix: “conformes en què el jugador siga de producció autòctona, però el tècnic també”. En conclusió, repassar les pàgines de la revista Pensat i Fet ens mostra clarament com per als seus lectors les falles i el futbol eren dos elements molt importants per a la vida urbana de la ciutat de València, dos elements a més que la caracteritzaven com a moderna. Queda clar també que els equips de la ciutat, particularment l’equip campeó, el Lleó de Mestalla, eren sentits com dipositaris de la identitat col.lectiva. Aquest sentiment acompanyà la consolidació del “regionalisme” autonomista fins els anys de la Segona República, i es va replegar com a defensa simbòlica en els anys del nacionalisme espanyol franquista. Queda demostrat així que “en el camp de l’Algirós / ja

començaren a demostrar / que era una bona manera / per a València representar”. I que en Mestalla continuaren.

Ángel Villena, memòria d’un dibuixant entre futbol, falles i periòdics Miguel Ángel Villena Periodista i fill d’Angel Villena

A. V., memòria d’un dibuixant entre futbol, falles i periòdics >>> Miguel Ángel Villena

ls diumenges a la vesprada significaven, i encara signifiquen, per a molta gent un sinònim d’avorriment, fàstic i fins i tot tristesa. Tancament del cap de setmana, preludi d’un nou dilluns de treball i rutina, amb l’eterna cantarella del futbol com a música de fons, comprenc que multitud de persones detesten els diumenges a la vesprada. He escoltat en este sentit infinitat de relats d’amics i, sobretot, d’amigues que encara no han superat eixa evocació depriment que planeja sobre les últimes hores de la setmana. Però, en este cas, em sent un privilegiat, algú que associa el declinar dominical amb el plaer, l’alegria i, en definitiva, l’amor pel meu pare. Encara hui m’emocione si escolte algun programa esportiu del cap de setmana perquè em sembla que estic escoltant al meu pare, mort en 1976

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

als 45 anys en un maleït accident de trànsit, com em pregunta pels partits de futbol de la jornada i, especialment, pel resultat del nostre València CF. Així, mentre preparava les seues famoses vinyetes, el meu pare anava escoltant els meus comentaris d’atent radiooient juvenil per a anar dibuixant aquelles pàgines que durant els anys seixanta i primers setanta van seguir milers d’aficionats i de lectors de premsa. Primer a Las Provincias i més tard en el Levante, el meu pare, Ángel Villena, va acudir a eixa cita futbolística-humorística totes les setmanes. Dècades després aquelles vinyetes encara es conserven en

alguns locals públics, però especialment a les cases i en la memòria de molts aficionats veterans que van créixer amb aquelles caricatures i amb aquells ripios. El mes de novembre passat la falla Tio Pep, plaça de la Reina, Pau i Sant Vicent va tindre l’entranyable i preciós detall d’homenatjar el meu pare amb una xicoteta mostra de les seues col·laboracions periodístiques d’eixos anys i, de manera singular, amb la reproducció de les vinyetes de la temporada 1970/1971 en la qual el València CF es va proclamar campió de Lliga de la mà d’Alfredo Di Stefano

A. V., memòria d’un dibuixant entre futbol, falles i periòdics >>> Miguel Ángel Villena

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

com a entrenador. Ara, en este any del centenari del club, autèntic símbol de la ciutat i testimoni de la seua història durant un segle, la falla Tio Pep ha tingut l’encert de plantar un monument que recorde al que en 1925 van sufragar els seguidors del València CF en eixa cruïlla tan cèntrica de la nostra ciutat com va ser la

plaça de Canalejas. Per descomptat que a les meues dos germanes i a mi, i a la resta de la família, ens va emocionar eixe record cap al meu pare per part d’una nova generació de fallers que es considera, amb molt d’orgull, hereua d’una esplèndida tradició de dibuixants, il·lustradors, cartellistes, pintors, caricaturistes i artesans lligats a la festa i que van convertir a València en una referència artística. Perquè la figura del meu pare i d’altres col·legues valencians de la seua època, com Cerezo o Castillo, entronca amb mestres anteriors com Josep Renau, Rafael Raga o Regino Mas i es prolonga després en els Miguel Calatayud, Ana Juan, Ortifus, Sento Llobell o Manolo Martín, entre molts altres, fins a arribar a la jove Ana Penyas, primera dona que ha obtingut el premi nacional de Còmic. Lligats a indústries artesanals valencianes com la ceràmica, els joguets o el moble,

A. V., memòria d’un dibuixant entre futbol, falles i periòdics >>> Miguel Ángel Villena

els dibuixants han desenvolupat la seua tasca durant generacions en un ambient cultural i festiu que permetia fins i tot l’aparició d’autèntics autodidactes com el meu pare que va haver de deixar l’escola amb tot just 14 anys per a començar a treballar. Però està fora de tot dubte que la pràctica fa mestres i Ángel Villena, al marge del seu innegable talent natural per al dibuix, va adquirir una habilitat sorprenent després d’anys de pintar milers de motius flamencs i taurins, de perfils de la Llonja o del Miquelet, en aquelles petaques, moneders, palmitos i uns altres souvenirs que compraven els primers turistes dels anys seixanta. El meu pare es vanava de poder dibuixar els principals monuments valencians amb els ulls tancats i el que sonava a fanfarroneria es convertia en realitat si algun amic o conegut l’animava al repte. Pluriocupat com a tanta gent en aquelles dècades de subdesenvolupament econòmic i falta de llibertats, el meu pare va haver de compaginar la seua dedicació al dibuix amb una ocupació en un banc durant molts anys fins que va poder bolcar-se en exclusiva en la seua faceta artística. Malgrat això, va aconseguir obrirse camí amb tenacitat i un caràcter audaç en la premsa valenciana on va col·laborar des de finals dels anys

cinquanta fins a la seua defunció en 1976. Però el seu envejable dinamisme, la seua confiança en si mateix i la seua desimboltura de xiquet crescut en la postguerra ho van portar més lluny en aconseguir publicar amb regularitat en mitjans de comunicació nacionals com la prestigiosa revista d’humor La Codorniz, el diari Pueblo o el periòdic esportiu As, entre altres. Esta projecció nacional va consolidar encara més al meu pare a la seua ciutat natal on diversos artistes fallers, entre ells el magnífic José Pascual, Pepet, van demanar la seua col·laboració per als esbossos i les idees bàsiques de diverses falles de la secció especial, entre elles Na Jordana i El Pilar. Amant de les falles i de la seua cultura, Ángel Villena va arribar a ocupar una de les vicepresidències de la Junta Central Fallera, va ser un dels impulsors de l’Olimpíada de l’Humor i va acostar a molts artistes de tota Espanya al món de la festa valenciana. D’altra banda, la seua activitat com a dibuixant i caricaturista no es va limitar a les vinyetes periodístiques i als esbossos fallers, sinó que va abastar el disseny publicitari i industrial, el cartellisme i unes originals xarrades titulades caricatuloquis. En eixes conferències, amb les quals va recórrer mitja Espanya, el meu pare relatava amb humor la història universal mentre il·lustrava gràficament la seua intervenció amb dibuixos al·lusius a

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

personatges històrics. Com a colofó, retratava d’una manera ràpida i precisa, amb només quatre traços, a tots aquells assistents que intervenien en el col·loqui. La seua rapidesa a dibuixar amb un retolador va ser causa d’admiració per part d’altres col·legues de professió i els llibres d’història de l’humor gràfic espanyol del segle XX ressalten la destresa de Villena, àlies el ràpid, com titulaven algunes cròniques de l’època.

Desgraciadament el meu pare, mort en vespres de les primeres eleccions democràtiques, no va poder gaudir de la llibertat reconquerida ni de l’efervescència periodística i cultural de la Transició ni de les immenses possibilitats que es van obrir en la democràcia per a artistes com ell. La seua inesperada mort va ser una maçada per a tots aquells que el van conéixer i el van apreciar i el seu soterrar, una commovedora mostra

A. V., memòria d’un dibuixant entre futbol, falles i periòdics >>> Miguel Ángel Villena

d’afecte de centenars de persones. Així doncs, van quedar els quatre llibres que va publicar amb antologies de caricatures i acudits en diferents mitjans i l’homenatge de la seua ciutat natal que va retolar un carrer amb el seu nom. Però en un país tan desmemoriat com el nostre, amb tan escassa inclinació per la seua història, les biografies de gent que va deixar empremta es van esborrant com les empremtes en l’arena. Tal vegada a vegades resulte necessari que es produïsca un relleu generacional perquè els jòvens demanden conéixer la història dels seus pares i iaios. Per això cobra tant valor l’exemple de col·legues com Luis Fernández i Pedro Nebot o la reivindicació de la falla Tio Pep que han rescatat en este any 2019, any del centenari del València CF, a un dibuixant valencià que va viure amb intensitat i passió entre futbol, falles i periòdics. Gràcies de tot cor.

EL LLEÓ DE MESTALLA José Ricardo March*

*José Ricardo March (València, 1983) és periodista i professor de Llengua Castellana i Literatura a Secundària. Ha publicat com a autor o coautor més d’una desena d’obres de divulgació de l’esport valencià, entre elles Bronco y liguero (2012), 25 historias del Valencia que quizá no conozcas (2016) i, més recentment, La voluntat de voler arribar (2018), llibre oficial del Centenari del València CF.

El lleó de Mestalla >>> José Ricardo March

A mitjans dels anys 20 València bollia d’activitat. Amb el convuls teló de fons de la dictadura de Primo de Rivera, la ciutat es trobava en plena transformació social i urbanística. La cultura de masses, representada pel cinema i l’esport, s’obria pas seduïnt milers de nous devots. I el futbol, com a indiscutible rei de l’espectacle públic, començava a conquerir espais cada volta més destacats en la societat local, deixant, a més, una important empremta a la retícula urbana. Només entre 1922 i 1925 els valencians assistiren a la inauguració d’una desena de recintes esportius, entre els quals destacava poderosament el camp de Mestalla. En aquella urbs vibrant, la ciutat d’”hurras y alirones” segons l’encertada expressió de Miquel Nadal, l’esport d’importació acaparà

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

portades i generà encesos debats a cafès i carrers, competint en igualtat de condicions amb bous i toreros. No era per a menys: a l’èxit de la selecció espanyola als Jocs Olímpics d’Anvers, encara fresc al record dels aficionats, s’afegia a casa nostra la bona salut del València Football Club. Entre 1922 i 1923 l’equip, en dura competència amb el Gimnàstic granota, havia guanyat el seu primer títol oficial, el Campionat de València, i s’havia con-

vertit en el primer onze de la ciutat en aconseguir la victòria en un partit de la Copa d’Espanya, un llegendari triomf davant l’Sporting de Gijón en un Algirós desbordant d’aigua, fang i emocions. Dos anys després d’aquella doble gesta, en 1925, la fama i el poder esportiu del València havien crescut considerablement. El club, de nou campió regional, havia iniciat el camí

El lleó de Mestalla >>> José Ricardo March

sense retorn cap al professionalisme (incorporant, per exemple, a futbolistes que percebien un sou a canvi del seu concurs), havia estrenat les seues seccions esportives, tota una fita en la història de l’esport local, i s’havia envoltat d’un arsenal simbòlic, encapçalat per una bandera i un himne, que parlava bé a les clares de l’ambició dels seus rectors per transformar el club en una entitat transversal que ultrapassara la qüestió estrictament futbolística. En definitiva, el València s’havia convertit, després de véncer per fi el fantasma de la intermitència de l’esport valencià, en la gran atracció de la ciutat. Aquell València poderós i temut, el València de Cubells, Montes i Peral, d’Anton Fivébr i Facundo Pascual, de Pepe Andrés el Rochet, Manuel Lora i Lluís Archelós, inspirà auques i cobles, cançons populars i pasdobles, i situà el debat futbolístic com un argument habitual als mitjans de comunicació. De rebot, a més, es convertí en protagonista de les Falles de 1925. Ho feu gràcies a la il·lusió d’un grup de socis i simpatitzants del València, membres de la comissió de la plaça de Canalejas. Este col·lectiu d’entusiastes va encarregar l’artista Arturo Boix un monument per tal

de retre homenatge al seu victoriós club. Prenent com a lema un popular apel·latiu encunyat pel cronista José Fernández Caireles, El lleó de Mestalla, i donant cabuda no només al futbol, sinó també a les actives seccions d’atletisme, hoquei i esgrima, el monument de Boix, plantat al cor de la ciutat, serví per plasmar gràficament la supremacia valencianista a la ciutat de la belle époque. Noranta-quatre anys després, en plena celebració del centenari de la fundació del club de Mestalla, la magnífica iniciativa de la Falla El Tio Pep ens servix per recordar aquells dies de vi i roses que pavimentaren el camí dels èxits del València.

ANECDOTARI HISTร RIC del TIO PEP Rafael Fernรกndez

Anecdotari històric del Tio Pep >>> Rafael Fernández

orria l’exercici faller de 195455 quan la Junta Directiva d’esta vetusta Comissió, presidida per Rafael Larruy Mata, quasi sempre preocupada per aportar novetats i millorar la seua proposta a la festa, va decidir abordar el projecte de lluitar per l’obtenció d’una dels esments més perseguits dins del món faller. Amb els recursos econòmics habitualment reduïts, van pensar que una via d’aconseguir “palet” de prestigi, podria ser tractar d’optar al “Ninot Indultat”, per a això es plantejaven dos línies d’acció. Una l’artista i una altra el personatge. L’artista triat va ser Vicent Pallardó1,

1 Vicent Pallardó Latorre (València, 1916- Torrent, 2004) Llicenciat en Belles Arts per l’Escola Superior de Belles Arts

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

de perfil accentuadament escultòric, imprescindible per a reproduir amb èxit una figura que representara el més fidelment al personatge i que començava a apuntar possibilitats de mestre faller, com així va resultar al poc temps2. El personatge havia de ser algú popularment conegut3, preferiblement volgut, idealment afable i cordial i que no tinguera inconvenient a ser reproduïda la seua imatge en una falla. Només hi havia un personatge que encarnara fidelment totes estes característiques amb garanties d’aconseguir els objectius proposats i eixe era “El Nene”. “El Nene”4 era un enllustrador de l’època, d’edat més bé avançada, rondaria els 50, mitjana alçada, que es dedicava a la seua servil activitat

en els locals hostalers amb major activitat de la zona: Cocteleria Capri en Muñoz Degrain, Chacalay en la plaça del Patriarca, la bodega Los Canarios en Creu Nova, d’on a més rebia un especial tracte per part del seu propietari, La Agricultura en Comèdies o el Bar Universidad en la plaça del Patriarca cantó amb Creu Nova; repartint, carregat amb la seua inseparable caixa de raspalls i cremes, lluentors en les sabates i alegres somriures en les cares dels seus clients, amb els seus acudits, contes picants i ocurrències que transmetien l’ambient del barri i els seus habitants. El ninot va eixir perfecte, com hui pot vosté comprovar en el Museu Faller, on es conserva, encara que parcialment reconstruït5. L’Exposició del Ninot se celebrava llavors en La Llotja

de Sant Carles, va ser deixeble de José Capuz, Josep Renau i Marià Benlliure, entre d’altres artistes. Tot i que va destacar especialment en l’escultura, Pallardó va treballar també com a ceramista, pintor, imatger i mestre faller. 2 Després de guanyar el Ninot Indultat de 1955, Vicent Pallardó va plantar la falla senyera de la ciutat, a la llavors plaça del Caudillo en 1956, 1957, 1959 i 1962. 3 Vicent Pallardó va recórrer a la tan habitual fórmula de presentar un personatge popular de postguerra d’origen humil, vell i encorbat pel pas dels anys i per la pràctica del seu ofici, fet que li va permetre mostrar la seua habilitat per al cultiu del retrat com a mitjà per a apel·lar a la sensibilitat del públic. 4 José Caudela Díaz, conegut com “El Nene” era un antic cantaor, venedor de loteria i conegut enllustrador sord natural d’Oriola que treballava en les cafeteries del centre de València. 5 La peça original estava feta amb cap i extremitats de cera, i estava composta sobre una ànima de fusta folrada. Com a curiositat s’ha d’anotar que la roba original de la figura

Anecdotari històric del Tio Pep >>> Rafael Fernández

de la Seda on quedaven majestuosament, per l’impressionant del lloc, exposades totes les obres perquè els visitants procediren a la votació en unes urnes que a este efecte s’habilitaven a l’eixida, pràcticament com en l’actualitat i proclamar així l’indult de les flames. Hi havia una qüestió, que acapara el nucli central d’esta anècdota i que consistia en la taxativa prohibició d’entrar a qualsevol persona que poguera estar representada com a ninot en l’Exposició, amb la finalitat de no acaparar l’atenció dels votants, deixant de parar atenció a la resta de ninots exposats, obtenint, així, avantatges comparatius en la votació. Al marge de la qualitat amb la qual es va executar la figura per part de l’artista, es va donar una curiosa circumstància consistent en què, aprofitant els moments de descuit dels policies vigilants, algun membre de la Comissió, agafava al “Nene”, el ficava en la Llonja i el col·locava al costat del ninot que el representava,

era la pròpia que portava habitualment el propi Nene, al qual la comissió va comprar una camisa i un vestit nous. El ninot va patir alguns danys en la riuà de 1957 i va ser reconstruït íntegrament en cartó en 1997 per Josep Azpeitia amb la participació dels indumentaristes José Breco i María José Playán.

El Nene i el seu ninot

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

adoptant la mateixa postura, una miqueta inclinada cap avant, com la seua natural pose habitual. La seua semblança era tal, que la gent s’arremolinava i gaudia de la circumstància fins que arribava el policia de torn i “El Nene” i el faller acompanyant, que era el meu pare, eren amablement convidats a abandonar el local6. Així un dia darrere l’altre fins a esgotar la paciència dels agents de l’ordre que sorprenentment es van limitar únicament a cridar l’atenció, cosa poc freqüent en l’època a la qual ens referim.

Compten documents del moment que la Comissió va obsequiar al “Nene” amb 200 pessetes, que segons els meus càlculs podia suposar uns dos o tres mesos del seu treball.

Fonts consultades Diari LEVANTE 18 de març de 1955 (VVAA. L’indult del Foc Vol. 1, Ajuntament de València, 2002).

Però la insistència amb que es va efectuar el procediment va donar els seus fruits i “El Nene” resultà el ninot més votat7, convertint-se en el Ninot Indultat 1955 per a glòria i satisfacció a la nostra Comissió, tot això a canvi del risc d’haver sigut detinguts i denunciats al Tribunal d’Ordre Públic, la qual cosa d’altra banda constituïa el procediment habitual en aquests casos.

6 El fet que els retrats de personatges populars reals acaparaven tota la atenció (i els vots) del públic assistent en detriment de la qualitat artística, la creativitat i la originalitat inherent de la resta de ninots, va fer que en el II Congres Faller iniciat el 23 de maig de 1955 s’aprovara que els retrats de personatges reals no foren admesos en l’exposició. 7 Es van presentar 161 ninots i El Nene va guanyar amb una diferència de 6.800 vots respecte a la figura que es va quedar en segon lloc.

FALLA gran “El lleó de Mestalla”

EL LLEÓ DE MESTALLA La falla del Centenari del València CF

Manolo García i l’institut de Restauració del Patrimoni de la UPV

La falla del Centenari del València CF >>> Luis Fernández

orria l’any 1924. El València Football Club s’havia convertit amb només 5 anys de vida en la institució esportiva més destacada de la ciutat. El club va començar a créixer exponencialment, van arribar els èxits esportius al recentment estrenat camp de Mestalla i es van crear les noves seccions esportives (atletisme, hoquei i esgrima, entre altres). El València Fé Cé va començar llavors a escriure en pàgines daurades la història del futbol valencià. En eixe context, els socis i aficionats, cada vegada més nombrosos i entusiastes, van impulsar aquell any de 1924 la creació dels nous símbols que acompanyarien a l’equip en els seus primers encontres: una bandera institucional i un himne. I no desaprofitarien l’ocasió per a homenatjar al club dels seus amors com millor sap

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

fer el poble valencià. Alçant una falla commemorativa el dia de Sant Josep a les portes de la seu del club, en la llavors plaça de Canalejas. Aquella falla va ser afavorida per un grup de socis del club agrupats baix el nom de falla plaça de Canalejas. El monument, obra del reconegut escultor Arturo Boix, va ser subvencionat amb els beneficis d’un partit amistós organitzat pel club i la comissió festiva, que es va jugar al febrer de 1925 entre el RCD Invencible i els Reserves del València FC. Va ser aquella falla, sens dubte, la primera sublimació ígnia i pirotècnica d’un club de futbol. La primera falla dedicada exclusivament a homenatjar al València FC. Enguany, amb motiu del centenari del València CF, des de la comissió de la falla de la plaça de la Reina, hereva de l’activitat festiva desenvolupada en l’entorn urbà on es va fundar el València FC, on va tindre les seues primeres quatre seus, on es va plantar la falla commemorativa de 1925 i que, fins i tot, posteriorment va estar presidida pel mateix Luis Casanova, ens sentim amb la il·lusió i responsabilitat de celebrar l’aniversari del club com, efectivament, millor sabem fer: construint una falla. Però no una falla qualsevol, sinó una falla facsímil de la qual va fer Arturo Boix en 1925, amb el disseny original, utilitzant els matei-

xos materials de l’època i alçada en el punt exacte on es va plantar l’original. L’objectiu primordial del projecte és la recuperació i posada en valor de la memòria històrica del València CF a través de la recreació exacta de la primera falla que els socis fundadors del club van plantar en 1925. Amb açò, no solament es pretén aconseguir posar el focus en l’etapa fundacional del club i el fulgurant èxit d’este dins del món esportiu de l’època, sinó també el seu impacte dins de la societat civil valenciana i per tant el seu reflex en les Falles, llavors ja considerada com la festa gran de la ciutat. D’esta manera, aprofitant el centenari del club, també volem reivindicar les seues arrels, l’entorn urbà on va nàixer, la societat civil que li va donar vida i ho va impulsar, i en última instància l›íntima i secular relació existent entre les falles i el futbol en la nostra ciutat. D’igual forma, el rescat de tècniques escultòriques i constructives respectuoses i sostenibles en l’execució de la falla també és un dels objectius d’este projecte, així com la utilització de mètodes i rituals tradicionals durant la plantà de la falla i el seu posterior trasllat pel barri, recuperant així la vella tradició de passejar la falla per la demarcació que tant èxit va tindre durant el primer terç del segle XX.

Vers satíric >>> Joan F. Gregori Albiol

SOMNI RAR DEL TIO PEP QUE VOLANT COM UN PARDAL SE’N VA A VISITAR MESTALLA SENSE DEIXAR EL CASAL Joan F. Gregori Albiol Era un home taperot, bigotut, de bona tanda, bona olla per dinar i el vi regat a manta. Quan de jove anava al camp no patia tant com ara este aficionat als gols que hui dorm en una falla. Del carrer se’l pot sentir, davant d’esta temporada l’home prefereix dormir i els bufits són una traca. De cop s’alça un remolí que li omple el casal de palla, li du pols al jupetí i li estarrufa la capa. Deuen ser les turbulència que arriben des de Mestalla i que han fet volar els llençols dels llits de can Vila-rasa. Obri un ull i ara l’altre i sense sang a la galta veu que té davant una ombra gran com casa emblanquinada. –¿Quién tú eres? –li pregunta, perquè veu que aquella traça no pot ser veí del barri ni molt menys de Massanassa.

–Sóc esperit del passat però pots dir-me fantasma, en vida vaig ser lleó de llengua txecoslovaca, jo fiu pujar el València amb jugadors de la casa i els vaig omplir la vitrina de copes d’or i de plata. Ell de poc no es queda ert, la Mare de Déu més santa!, que ha vingut a visitar-lo el Niño Jesús de Praga! –Ara et conec, bandereta, per baix d’eixa bata blanca però em pense que el lleó hui és setmesó de vaca. Tenim un equip que no piula i la casa arruïnada, l’amo viu a Singapur i estem al final de la taula. –Bon home, que poca fe! –que li retruca el fantasma–, ara t’he d’alçar al vol, tu agarra’t de la falda, i rabents com borinots refarem tot este mapa. I ell s’estira i tot li cruix i s’agarra a una sabata

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

just quan un vent de llevant s’emporta fantasma i panxa. Pugen com carabassera i ja estan al cel sense ala, se’ls queden mirant dos hòmens que aguanten dos tines d’aigua. Sobrevolen una plaça que quan plou és una aigüera i buscant un nom més fi li llevaren Canalejas. Si miren cap a ponent veuen pondre’s lliga i UEFA darrere d’una bastida que es mereix una anatema: és com una falla a mitges o un colomer de vareta ple d’escales i capsetes per a vore créixer l’herba. Una cosa ja se sap,

sempre s’ha dit a ca meua: qui allarga més braç que màniga sol tocar-li el cul a Hisenda. Són en cotxe deu minuts, diu el mapa en pantalleta, però remuntar la història ha de dur alguna pena; alguns per salvar la casa sempre ho posen tot en venda: Paco Alcácer, David Villa i el gudari en davantera. Mentre passen sobre el riu deixen un pont a la dreta que conserva ertes les flors com si fóra una nevera. Des d’ací fins als quaranta la collita és una era, una lliga i una copa no tenen l’olla calenta. Per damunt de l’Albereda dins un núvol de tempesta se’n recorden d’aquell Lubos que menava el joc d’esquena. Passen també els anys de Kempes, l’esquerrà de la monyera, el tio Pep s’emociona i li fan els ulls perleta. Sobre Amadeu de Savoia l’atmosfera es posa densa, tant de fum els fa plorera, tanta falda prisadeta. Ara senten allà baix els veïns que mouen brega perquè et guarden lloc al cotxe si eres de Tabacalera.

La falla del Centenari del València CF >>> Joan F. Gregori Albiol

Waldo Machado da Silva era un jugador atleta que va vindre del Brasil fill d’una dona sambera. Va jugar als anys seixanta i el Mestalla era una festa, quan agarrava pilota no li seguien la veta. Aquells temps sí que trempaven els xotos en davantera i el tio Pepe se’n recorda que ell també era una pantera. Ja s’aproxima el final de viatge i xarrameca, la ciutat que se’ls presenta és de color blanca i negra. Ja tot és color de sépia com en una foto antiga i el que els vola per damunt pot ser àguila o gallina. A Eva Duarte i Perón, de nom artístic Evita, li fan a Espanya una copa per si no en té a l’Argentina i la va guanyar el València en una època tan grisa que no podies triar fer el vermut sense missa. Epi, Amadeo i Mundo, en uns anys de fam canina, fan la davantera elèctrica amb Asensi i Gorostiza. Tant Badenes com Puchades són noms que dir podia, a vore qui és el valent capaç de dir Kondogbia. És el temps de l’estraperlo

i el Mestalla és nou de trinca, que el van haver de refer en acabar la borina. Mil nou-cents quaranta-u guanyen la primera lliga i la Copa del Caudillo se l’emporten en la rifa. –Tio Pep, hem de baixar que toca prendre cadira en aquell camp d’Algirós que és un camp de terra fina. –En mala hora, drap de cuina, ja m’agradava la rima, perquè ara cada partit em sembla una lavativa. L’any dinou fou el principi i feren tanta barrina que el mil nou-cents vint-i-cinc els dediquen falla i fira. Enguany és el centenari I han muntat una bolina Per a plantar una falla Que es diu commemorativa. Tindrà lleons i falleres, Jugadors amb mantellina, Tots resant-li al sant Copó Per poder salvar la lliga. Li diuen falla facsímil I és gran com una tellina, És un monstre, és un mutant, Una falla que acamina! Des del Marquès de Dosaigües Fins a Santa Caterina No podrà passar de 30 Perquè Grezzi ho determina.

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

EL LLEÓ DE MESTALLA

La falla del Centenari del ValĂ¨ncia CF >>> Fotos del taller

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

AMUNT! Cent anys de futbol >>> Luis Fernández

FALLA INFANTIL “Amunt!”

AMUNT! Cent anys de futbol

(la història del València CF contada per a xiquets) Ceballos & Sanabria Falla infantil plaça de la Reina 2019

AMUNT! Cent anys de futbol >>> Luis Fernández

esprés de la presentació de “El Lleó de Mestalla”, la nostra falla gran 2019 amb la qual volem recuperar la memòria de l’etapa fundacional del València CF i la seua vinculació amb la festa de les Falles, la falla infantil havia de completar el projecte amb la vocació d’explicar als més xicotets de la comissió que és el València CF, que representa i quina és la seua història. Amb estes premisses des del primer moment vam saber que no hi havia cap equip artístic més indicat per a dur a terme el projecte que el format per José Luis Ceballos i Paco Sanabria. La seua marca recognoscible, la seua manera d’afrontar esta tipologia de falla temàtica, la dialèctica al voltant de fites i personatges històrics i l’ús de recursos didàctics els converteixen en artistes únics, capaços

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

de submergir-nos en la història del València CF de la forma més rigorosa i entretinguda possible. D’esta manera, la falla infantil esta dedicada per complet a la història del club i els personatges més rellevants que l’han fet possible. Des dels primers ídols, Montes i Cubells, passant per Luis Casanova, president del València CF i de la nostra falla. No faltaran els millors jugadors de cada època, els títols aconseguits ni els entrenadors. Les imatges icòniques del porter Quique, Kempes i Puchades convidaran a recórrer la història del club al voltant de la falla, que al seu torn disposarà d’un repertori d’informació i continguts culturals i didàctics destinats al fet que els xiquets coneguen la trajectòria d’este club centenari. Paral·lela a la línia argumental del recorregut cronològic dels 100 anys del VCF inclourem en diverses escenes el periple del futbol femení des dels seus inicis a València fins als nostres dies: des de les primeres dones futbolistes dels anys 30, passant per Merchina Peris la primera dona a marcar un gol a Mestalla en els 70, fins a les protagonistes de l’actual VCF femení. La falla jugarà amb diferents nivells de lectura, alternant la rigorositat de

les dades, relacionades amb cadascun dels personatges o escenes, que al seu torn seran recognoscibles per les seues característiques físiques i personals, amb recursos més propis de les falles infantils (jugant amb els sobrenoms, les jugades mitificades, moments icònics del club, etc.) fàcilment assimilables amb la dialèctica futbolística: davantera elèctrica, Piojo López, el gol de Forment, Mendieta i el seu gol increïble, etc. A més, per a involucrar més als nostres nanos (i no tan nanos!) i fer-los arribar més fàcil el missatge, els tenim preparat una sorpresa en forma d’àlbum de cromos amb el que podran jugar i intercanviar-se les fantàstiques il·lustracions que Ceballos i Sanabria han fet de cadascun dels personatges de la nostra falla.

AMUNT! Cent anys de futbol >>> Luis Fernรกndez

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

Comissiรณ gran

COMISSIร 2019

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

JUNTA DIRECTIVA Àrea Presidència i Comunicacions President Secretari Recompenses Delegat de Patrocinis Delegada Xarxes Socials i Grup de Danses Delegat Web i Comunicació

Luis Gómez Belando Miguel del Río Sanchis Sonia Porcar Guerrero Dionisio Martínez Navarro Pilar Lozano Verdet José Manuel Sáa González

Àrea ECONÒMICA Vicepresident econòmic i tresorer Comptador Assessor Jurídic

Luis Coll Mora Isabel Granell Zamorano Rafael Guía Llobet

Àrea de Protocol i Comissió Vicepresidenta i Delegada d’Infantils Delegades Vicedelegades d’infantils Delegada comissió Delegada joventut

Mayra Piqueres Navarro Julia Andrés López Mª del Rosario Sancho Pons Gueguel Massmanián Estellés Sonia Trigo Andrés Bárbara Galindo Guerrero Belén Santiago González

Àrea DE CULTURA I COMERÇ Vicepresident Delegada del comerç

Luis Fernández Gimeno Mariam Lozano Verdet

Junta Directiva

Àrea de Falla Vicepresident Delegat falla

José Luis Regidor Ros Enrique Molina Cortijo

Àrea de Festejos i Activitats Diverses Vicepresidenta Delegats

Delegat so i pirotècnia

Mónica Sempere Muñoz Antonio Roig Górriz Celia Rodríguez Girbés Ruth Cabedo Marco Tatiana Marín Ferrandis Amalia Ramírez Llopis Alfredo Ros Cuitavi

Àrea de Recursos i Subministraments Vicepresident Adjunt Vicepresident Delegats gastronòmics

Jose Mª Sepulveda Garrido Jaime Hervás Martín Rafael Fernández Guzmán Miguel Ángel Romero Aguilera Miguel Ángel Pans Martín

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

Membres de la comissió Aguas Barón, María José Almonacil González, Helena Amador Moscardó, Juan José Andrés Cifre, Mar Andrés López, Julia Ayas Correas, Fernando Ayas Faus, Marta Barrachina García, Xavi Bellot Ballester, Leonor Beltrán Herrero, Mari Cruz Benítez Romero, Manuel Bermejo Sánchez, Carlos Bombín Martínez, Carlota Bosch Mira, María Buigues Herrera, Ana María Cabanes Ortega, Antonio Cabedo Marco, Ruth Cabedo Marco, Joan Calatayud Sandoval, Vanessa Cardo Alegre, Helena Casanova Borso, María Coll Mora, Luis Corachán García, MªVictoria Cortés Tomás, Mari Carmen Cucarella Ferri, Paz Cuñat Ortell, Lucía De Benito Alas, Fernando de Benito Fourrat, María José de Benito Fourrat, Cristina del Río Sanchis, Miguel Díaz Corredera, Teresa Espasa Sendra, José Estellés Escorihuela, Narciso Faus Romero, Mª del Remedio

Fernández Fernández, Antonia Fernández Gimeno, Rafael Fernández Gimeno, Luis Fernández Guzman, Rafael Ferrandis Ferrandis, Pedro José Ferrandis Rodríguez, Aurora Ferrandis Rodríguez, Carmen Ferrer Sales, José Francisco Finnegan Casanova, María Fourrat Caro, María José Galindo Guerrero, Barbara García Cervera, Sergio García Martínez, José Luis García Solaz, Marisa Garrido Roda, Amparo Garrofé Álvarez, Laura Gascó Martínez, María Ghoshe Aguas, María Ghoshe Aguas, Fátima Giménez Ibarra, Rocío Giménez Oñate, Susana Giménez Pérez, Begoña Gimeno Alares, Angela María Gómez Belando, Luis Gómez Urrea, MªVictoria González Navarro, Pilar Grajales Gimeno, Marta Granell Navarro, Isabel Granell Zamorano, Alfredo Guía Granell, Ignacio Guía Granell, María Guía Llobet, Rafael Hernández Ordeig, Violeta Hernández Sáez, Delia

Comissió gran

Herrero Grau, Paula Hervás Martín, Jaime Ibáñez Escudero, María José Lapiedra Martínez, José Lerma Navarro, Vanessa Llopis Gil, Amalia Lozano Plaza, Isidro Lozano Verdet, Mariam Lozano Verdet, Pilar Lucas Bautista, Miriam Manuel Martínez, Alfonso Manuel Rubio, María Manuel Rubio, Paula Marín Ferrandis, Tatiana Marqués Blasco, María Jose Martín Beneyto, Natalia Martínez Espasa, Mª Amparo Martínez Marqués, Jorge Martínez Marqués, Sara Martínez Monforte, Pura Martínez Navarro, Dionisio Martínez Navarro, Francisco Javier Martínez Navarro, Víctor Martínez Nebot, Ana Isabel Massmanian Estellés, Gueguel Massmanian Estellés, Lydia Mavaluso, Franco Melero Zaballos, María Isabel Miravet Sturm, Rafael Molina Cortijo, Enrique Monzó Albert, Francisca Morillas Muelas, Dunia Mortes Briones, María Muñoz Langa, Feli Muñoz Lopez, Antonio Navarro Dobón, Isabel Navarro Gil, Juan José

Olmos Santamaría, Emilio José Oñate Plaza, Amparo Ordáz Gómez, Sergio Ortiz Moreno, Rafael Pans Martín, Miguel Ángel Papaseit Guadarrama, Juan Carlos Pardo Gascó, Víctor Pascual Pastor, Mª Jesús Payá Garrido, María Payá Garrido, Sara Payá Pozuelo, Jose E. Pérez Cabedo, Nacho Pérez de Baños, Vanessa Gloria Pérez Montesinos, Mª Rosario Dolores Pérez Roca, Mª José Pérez Roca, Juan Ignacio Phillips, David Piqueras Zaragoza, Marta Piqueres Navarro, Mayra Pisa Sanz Antonio, José Planells Sáez, Sara Polanco Pérez, María Dolores Pons González, Amparo Porcar Guerrero, Sonia Poyo Guerrero Sancho, Emilio Poyo Guerrero Sancho, Julio José Puig Hastier, Daynier Ramírez Cervera, Vicente Ramírez Llopis, Amalia Regidor Ros, José Luis Rodríguez Girbés, Celia Rodríguez Ros, Carmen Laura Roig Górriz, Antonio Romero Aguilera, Miguel A. Ros Cuitavi, Alfredo Rubio Sanchis, Dolores Rubio Subiela, Cesar Enrique

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

Ruiz Díaz, Sonsoles Saa González, José Manuel Saa González, Paula Saa Sánchez, Carla Sáez Girbés, Tania Sánchez Beteta, Félix Sánchez Beteta, Patricia Sánchez Beteta, Ana María Sánchez Fernández, Rafael Sánchez Ibor, Isabel Sánchez Murcia, Consuelo Sánchez Naharro, Rosa Maria Sánchez Pau, Lola Sancho Pons, Mª Rosario Sancho Pons, María Santiago González, Jorge Santiago González, Mar Santiago González, Belen Santiago Zamorano, Jorge Sempere Muñoz, Mónica Senent Peris, Juan José Senís Oliver, Enrique Sepúlveda Garrido, José María Sepúlveda Martínez, Adrián Sospedra Piñana, José Ángel Tadeo Marcelino, Carlos Todolí Pardo, Paula Tormo Soler, Ana María Trigo Andrés, Nadesa Trigo Andrés, Sonia Urchueguía Albors, Fernando Urchueguía Scholzel, Andi Velez Castellano, Maite Verdet Bustamante, Amparo Vivó Soria, Enrique Zabala Fernández, Mª Valle

Andrés Tejada, María Anglés Morillas, Vicente Miguel Blásco Ros, Alejandra Bombín Martínez, Manuel Cabedo Cataluña, Alicia Cabedo Cataluña, Mireia Campos Sánchez, Jimena Campos Sánchez, Pablo Carbonell Goshe, Pau Crespo Lerma, Félix Del Río Giménez, Alejandra Del Río Giménez, Miguel Escribano Palau, Carla Escribano Palau, Pablo Estellés Corachán, Laura Faus García, Laura Faus García, Claudia Fernández Marín, Nacho Fernández Marín, Olga Fernández Marín, Carmen Fernández Trigo, Jaume Fernández Trigo, Guillem Flor Ramírez, Mariola García Vélez, Marina García Vélez, Aitana Gato Romero, Mauro Gato Romero, Enzo Gómez Massmanian, Luis León Gómez Massmanian, Gueguel Anahid González Sánchez, Blanca González Sánchez, Patricia

Comissió infantil

Membres de la comissió INFANTIL Hervás Sempere, Carlos Hervás Sempere, Natalia Lahoz Gascó, Paula López Antequera, Elide Martínez Navarro, Javier Molina Piqueres, Leyre Muñoz Pérez, Antonio Muñoz Pérez, Paula Olmos Tormo, Daniela Olmos Tormo, Lluís Ortiz Massmanian, Carmina Parreño Moreno, Minerva Peñalva Pérez, Santiago Pérez Ghoshe, Alvaro Peris Espejo, Paula María Piqueres Galán, Manuel Planells Sáez, Luna Prado Cucarella, Victor Prado Cucarella, Inés Puig Cortés, Erik Puig Cortés, Claudia Regidor Porcar, Irene Regidor Porcar, Sofía Rico Sánchez, Adriana Roig Mortes, Nicolás Roig Mortes, Alicia Romero Rodríguez, Álvaro Romero Rodríguez, Celia Ros Beltrán, Vera Ros Beltrán, Valeria Rubio Buigues, Victor Vicente

Rubio Buigues, Sergio Rubio Buigues, Martín Ruiz Díaz, Alberto Saa Grimaldo, Bernat Saa Grimaldo, Emilio Sánchez Lozano, Paula Sánchez Lucas, Paula Sánchez Lucas, Álvaro Sánchez Lucas, Félix Senent Almonacil, Eric Sepúlveda Martínez, Paula Sospedra Calatayud, Blanca Sospedra Calatayud, Martina Vivó Garrofé, Leyre Vivó Garrofé, Aurora Vivó Garrofé, Enrique Zanón Latre, Leo Zanón Latre, Eva

AURORA FERRANDIS RODRÍGUEZ Fallera Major 2019 Dins de l’orgull i satisfacció que continua envaint-me per ser este any 2019 fallera major, vullc saludar a tota la comissió i a tot el sector de la Seu-Xerea-Mercat. No solament vullc saludar si no també convidar-vos a gaudir d’unes falles inoblidables, unes falles en les quals la festa, les bones intencions, l’amor i la devoció pels nostres actes continue sent senyal de la nostra gran falla. Vull agrair a tots els que han fet possible este somni, el somni de representar a esta falla en la qual he crescut i gaudit tant. A la meua família, amics i amigues per donar-me tot el seu suport dia a dia i ajudar-me a complir este somni, perquè des del principi han comprés que enguany em dedique a la falla per a representar-la com es mereix i per a mantindre el lloc que ocupa sent una de les falles més grans de València.

Cal destacar l’agraïment que sent cap a la directiva pel treball fet i l’esforç que posen perquè any rere any tinguem unes falles perfectes, que és el desig i somni de tots. D’altra banda, m’agradaria agrair a tota la comissió per estar al meu costat vivint, un a un, tots els actes que fan més gran, si cap, ser fallera major. I finalment, vull desitjar-los també als meus companys de viatge, Laura, la meua fallera major infantil, Carlos, el meu Presi infantil i a Luis, el meu president, que tinguen unes falles inoblidables. Per això vullc demanar-vos que gaudiu al costat meu de l’any més especial de la meua vida, que visquem cada moment al màxim per que tots ells són únics i especials. Que comencen les falles 2019 i Visca la falla Tio Pep!

Fallera Major 2019 >>> Aurora Ferrandis RodrĂguez

LAURA ESTELLÉS CORACHÁN Fallera Major Infantil 2019 Benvolguda comissió infantil: Enguany tinc l´honor de ser la fallera major infantil de 2019 de la meua falla, la més que centenària falla del Tio Pep.

Desitge que tots disfrutem molt junts la setmana fallera, amb la companyia immillorable de Aurora, Carlos i Luis. Visquen les falles de 2019!! Visca la falla del Tio Pep!!

Estic molt agraïda i molt orgullosa de poder representar a tota esta gran comissió infantil que som. I també estic molt contenta per que enguany s´ha fet realitat un dels meus majors desitjos que tenia des de molt xicoteta i açò ho gaudiré en companyia de tots vosaltres. Espere amb molta il·lusió tots els actes que tenim per davant, especialment la plantà de la nostra falla infantil i que, per supost, ens recompensen amb un premi molt especial e inoblidable.

Fallera Major Infantil 2019 >>> Laura

CARLOS HERVÁS SEMPERE President Infantil 2019 Benvolguda comissió, És un orgull per a mi poder representar a esta bicentenària falla enguany. Sóc faller des de que vaig nàixer y fa molt de temps que desitjava poder ser President Infantil i poder gaudir d’un any especial en la companyia de tots vosaltres. Com quasi tots sabreu m’agrada molt el futbol i a més sóc del València CF, per això estic encantat de que la nostra Falla siga la que represente al club en el seu centenari, i a més amb dos projectes molt xulos. Tinc moltíssimes ganes de que arribe la setmana fallera, seran com sempre uns dies molt intensos i plens de diversió.

Vos desitge unes magnífiques Falles a tots! I...Amunt València!!!! I Amunt Tio Pep!!!

Rafa Miravet, un faller fonamental Josele Regidor

Rafa Miravet, un faller fonamental >>> Josele Regidor

n plena canícula, quan la majoria de nosaltres no pensava en una altra cosa que en els dies que ens quedaven per a agafar merescudes vacacions estivals, una notícia va gelar la nostra família fallera. Rafa, ens havia deixat. Semblava impossible, de fet, encara em sembla impossible. El meu amic, el meu germà, quan menys l’esperàvem va decidir iniciar un nou viatge. Se m’ha demanat que escriga estes línies en el seu honor i record de la seua trajectòria fallera. Com negar-me! Reconec que he hagut d’interrompre diverses vegades la tasca. El dolor encara és enorme i la falla és un dels pilars que va forjar la nostra amistat. Rafa va entrar en la falla de la meua mà al costat d’altres “il·lustres”

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

els extraordinaris moments que hem compartit amb ell i algunes són prova del que dic. Parlaré d’eixes instantànies, ja en tons rosacis unes, a alta resolució altres i moltes sense realitzar.

fallers, a la fi dels anys huitanta, quan els “juvenils” no érem més que mitja dotzena de despreocupats universitaris amb ganes de passar-nos-el bé. Com tot en la seua vida, ho va encarar amb passió, curiositat i intensitat i prompte va trobar el seu lloc en la comissió, convertint-se en un faller fonamental per a tots nosaltres. Puc afirmar sense exagerar, que la falla del Tio Pep li deu a Rafa una miqueta d’eixa idiosincràsia que tant ens enorgullix. Eixe tipus de coses que ens fa sentir-nos únics i especials com ell ho era. En els últims mesos he revisat moltes fotografies que m’han fet recordar

Pocs recordàreu com el 17 de març de 1989, per la insistència de Rafa, tres flamants saragüells, elements exòtics, destacaven entre la comitiva de monocroms fallers, camí de la plaça de la Mare de Déu. En pocs anys eixos tres van ser vint i en menys, tota la comissió masculina. Paraules com jupetí, copino o lligacames es van fer tan familiars entre nosaltres com espolí, manteleta i pinta. No obstant això, no hi haurà saragüells en la plaça que comparar-se-li puga, ni manta com la seua manta, ni cor tan de veritat. (permeten-me la llicència). Però si alguna cosa li agradava a Rafa de les falles eren nostres despertàs i esmorzars. Moment bàrbar-místic i quasi íntim. Llegat dels nostres antecessors que mai es recuperarà de la seua absència. Qualsevol 16 de març dels últims 30 anys, 8.15 am. Pel carrer de la Pau els primers raigs de sol enlluernen a una erràtica comitiva. Cossos desdibuixats emergixen entre la fumera. Rafa, mocador nuat al cap i pólvora en la gola. Detonacions mesclades amb l’estrident soniquet d’una dolçaina i un tabal. Es debiliten els sentits. La vigília dóna pas a una

Rafa Miravet, un faller fonamental >>> Josele Regidor

estranya lucidesa. Peim eufòria. Peim embriaguesa. Peim alegria. Peim felicitat. Peim placidesa. Els masclets van abandonant la caixa, la festa ha de continuar. En Santa Irene, un faller, prepara unes ales de pollastre, una espardenyà, o potser un ou d’estruç. El nostre “tiopepcentrismo” geogràfic, ens fa una falla poc amiga de “romeries”. La nostra particular “odissea” és tornar a la nostra pròpia demarcació. Quan la Llotja va deixar de ser el recinte de l’Exposició del Ninot i es va traslladar a les “afores”, vam decidir per un temps que esta continuaria sent el nostre punt de

recollida. L’acció es resolia amb una cuidada acció de comando. Rafa ens proveïa amb les seues especials unitats mòbils i el ninot infantil era delicadament traslladat al punt de reunió si la mecànica ho permetia. Amb nitidesa veig els rostres perplexos dels fallers d’altres comissions amb els seus xiulets i polars, en veure nostre ninot ocupant amb dificultat l’espai que li deixava les nostres humanitats, en l’estreta cabina d’un Messerschmitt o un Iseta. Quan este text veja la llum hauran passat uns dies des que Rafa haja rebut el màxim guardó que es concedix

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

a un faller. Encara que en les seues col·leccions la Llorejada de Sant Ferran haguera sigut una peça més apetible, segur que un Bunyol d´Or en Fulles de Llorers i Brillants és un botí gens menyspreable, com ho eren els seus uniformes i tocats que tan bon servici van donar. L’última vegada que ho vaig vore, havíem vist una peli amb la meua família, caminàvem pel carrer Sant Vicent i Rafa “cosquerelles” comentava amb les meues filles els detalls de la cinta. Ens acomiadarem en la plaça de

la Reina, en la illeta de semàfors on tantes falles havíem plantat i cremat. Segurament aquell illot desapareixerà prompte, si la remodelació de la plaça per fi es duu a terme, però la teua presència, pala al muscle serà un altre dels meus inesborrables records. En nom de tots els qui et vam conéixer. Gràcies Rafa, per la teua amistat, per tots els moments que vivim, per deixar-nos un record tan noble, pel teu riure fàcil i intel·ligent, pels teus idiomes, per la teua generositat. Gràcies. Fins sempre.

Programa de festejos >>> 2019

PROGRAMA DE FESTEJOS

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

PROGRAMA DE FESTEJOS 2019 DIVENDRES 1 / Nit 20:30 h. Sopar de pa i porta (cadascú s’emporta el seu menjar). 23: 00 h. Junta General per a comunicar l’organització del casal en falles.

Dissabte 2 / Nit 21:00 h. Sopar de Fallers d’Honor del Tio Pep.

Diumenge 3 / Matí 11:00 h. Cacauà i paella en la Plaça.

Migdia

14:30 h. Dinar en el Casal.

Vesprada

17:00 h. Elecció i assaig de Play Backs infantils.

DIVENDRES 8 / Nit 21:00 h. 23:00 h.

8ª “Gran Dansà del Tio Pep” a la Plaça de la Reina. Es Prega als fallers la seua col·laboració portant dolços típics. (coca de llanda, rosquilles d’anís...etc). Nit d’Albaes.

Dissabte 9 / Nit 21:00 h. Sopar oferit per la nostra FM 2019 Aurora Ferrandis Rodríguez 23:00 h. Concert dels PEPOS. Discomòbil.

Diumenge 10 / Matí i migdia 11:00 h. Quint i tapa.

Vesprada

17:00 h. Berenar infantil i preparació de playbacks.

Programa de festejos >>> 2019

DIMARTS 12 / Migdia 14:00 h. Recepció, dinar i festa del comerç i Amics del Tio Pep.

Nit

21:00 h. Sopar de pa i porta al casal.

Dijous 14 / Matí 10:00 h. Plantà infantil. Tots a la plaça a vore plantar la nostra falleta!

Vesprada

17:00 h. Arreplegà del ninot infantil. 20:00 h. Berenar/sopar oferit per el nostre Presi infantil 2019 Carlos Hervás Sempere.

Divendres 15 / Matí 08:00 h. Recepció del jurat. 10:00 h. Xocolatà. 11:00 h. Activitats Infantils.

Migdia

14:00 h. Dinar per a xiquets.

Vesprada

17:00 h. Berenar de la FM Infantil 2019 Laura Estellés Corachán. 18:30 h. Arreplegà ninot gran. 19:30 h. Plantà. Tots a la plaça a plantar la nostra falla gran al tomb!

Dissabte 16 Bon matí 08:00 h. Despertà. 09:00 h. Esmorzaret.

Migdia

14:00 h. Dinar.

Vesprada 17:00 h. 19:30 h. 20:00 h. 00:00 h.

Arreplegà premis infantils (esperem que hi hagen!). Berenar, play backs i disc mòbil per als nanos. Concurs de Paelles “Màster Pep”. Verbena Tio Pep: I Love Spain. Lo millor del Pop-rock espanyol amb els nostres DJs residents

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

Diumenge 17 / Bon matí 08:00 h. Despertà. 09:00 h. Esmorzaret.

Matí

11:00 h. Arreplegà premis falla gran i llibret.

Migdia

14:00 h. Dinar a càrrec de l’equip gastronòmic Tio Pep.

Vesprada

20:00 h. Concentració en el Casal per a l’Ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats. 00:00 h. Nit de festa! Disc mòbil DJs Juvenils.

DILLUNS 18 / Bon matí 08:00 h. Despertà. 09:00 h. Esmorzaret. 11:00 h. Jocs i activitats infantils.

Migdia

14:00 h. Dinar a càrrec de l’equip gastronòmic Tio Pep.

Vesprada

19:30 h. Disfresses infantils.

Nit

21:30 h. Sopar faller. 00:00 h. Última Verbena Tio Pep. Duel de DJs!!

DIMARTS 19 / Bon matí 08:00 h. Despertà. 09:00 h. Esmorzaret.

Matí

12:00 h. Missa, passacarrers i imposició de corbatins.

Migdia

14:00 h. Dinar Faller a càrrec de l´Equip Gastronómic “Tio Pep” i patrocinat per tots els Joseps, Fines, Pepes, Peps i Pepites. Paella Valenciana.

Vesprada 17:00 h. Berenar infantil i infantils.

Nit

22:00 h. Cremà Falla Infantil. Sopar de pa i porta. 23:30 h. Cremà Falla Gran.

Anuari fotogràfic >>> Falla gran 2018

ANUARI FOTOGRÀFIC 2018

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

Anuari fotogràfic >>> La gran família Tio Pep

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

Anuari fotogrĂ fic >>> Falla gran 2018

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

Anuari fotogrĂ fic >>> Falla infantil 2018

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

EXPO NINOT

Bunyols

Anuari fotogràfic >>> Exercici 2018-2019

Presentació Llibret Infantil

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

Plantà Infantil

Premi Las Provincias

Cremà

Anuari fotogràfic >>> Exercici 2018-2019

Junta extraordinària

Sopar Apuntà

SANT JOAN

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

Premis Regi d’Or

Bumbury en la Falla

Acomiadament Paula i Belen

Campionat futbolin

Anuari fotogràfic >>> Exercici 2018-2019

Proclamació Carlos

Presentació Projecte falla gran

100

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

Anuari fotogràfic >>> Exercici 2018-2019

Proclamació Aurora

Halloween

Proclamació Laura

101

FÒRUM ALGIRÓS

102

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

Anuari fotogràfic >>> Exercici 2018-2019

103

Equip Sabuts Fallers

V.C.F. RÀDIO

Presentació Esbós Falla infantil

104

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

Anuari fotogràfic >>> Exercici 2018-2019

Dinar de Nadal

Reixos

Presentació

105

106

FALLA TIO PEP: “El lleó de Mestalla”

Presentació

Guia comercial >>> 2019

GUIA COMERCIAL

107

amunt valĂ¨ncia!!!