També hi ha comissions que han mantingut fidelitat a la plantà al tomb: Pere III el Gran - Pintor Salvador Abril, Cadis - Rector Femenia, Doctor Sanchis Bergón - Túria, el Rajolar (Benetússer) o Pont Vilavella (Alacant), entre altres. Una altra forma tradicional de plantà, menys coneguda, és l’anomenada a cadiretes. Consistix a anar pujant a braç el coronament de la falla per mitjà d’una successió de cavallets, o cadiretes en l’argot del taller. L’acció d’introduir un cavallet i alçar es repetix fins que la falla té l’alçària pretesa. CURIOSOS ARTEFACTES La falla creix en monumentalitat i cada volta la plantà al tomb (i a cadiretes) es fa més complexa, fins al punt que es necessita tirar amb cordes i maromes des de carrers adjacents o balcons i terrats de finques pròximes. Servisca d’exemple Còctel de modes, de Modesto González (Peu de la Creu, 1949), i dels germans Fontelles Coses perdudes i La rosa dels vents (Doctor Collado, 1952 i 1953), o la impressionat pujada de Guerra freda (Reina - Pau - Sant Vicent, 1959). Ja en els anys trenta i quaranta s’introduïren les bastides de fusta, com en So Nelo l’hortolà, de Vicent Canet i Josep Just (Reina - Pau - Sant Vicent, 1946). Les bastides o torres, amb creus metàl·liques intercalades, es muntaven amb rapidesa i la seua utilitat residia a penjar una corda d’una corriola situada al centre del pòrtic per a alçar els volums amb agilitat i menys esforç que al tomb. D’altra banda, la bastida també servia d’escala als operaris que sacabutxaven les peces. A mitjans de la dècada dels 1950, l’empresa Mundus va guanyar la patent de comercialitzar a Espanya el mecanotub, una bastida metàl·lica de tubs i acoblaments
43