__MAIN_TEXT__

Page 1


© Dels textos: els autors © De les imatges: els autors © De l’edició: Ajuntament de València. Regidoria de Cultura Festiva EDITA | Ajuntament de València. Regidoria de Cultura Festiva COORDINACIÓ | Josep Lluís Marín i Gil Manuel Hernández MAQUETACIÓ I DISSENY | Yogur de Fresa FOTOGRAFIES DE LA FALLA MUNICIPAL | Sofia Tatay i José Latorre DEPÒSIT LEGAL | V-579-2018 Les opinions expressades en els textos són exclusivament les dels autors Es permet la reproducció si s’esmenta la procedència


ARTICLES |P 22

EXPLICACIÓ I RELACIÓ |P 12

MEMÒRIA DE LA FALLA |P 04

PRÒLEG |P 02

ÍNDEX


PRÃ’LEG


E

l llibret és una falla de paper. Superada

la

rotunditat

d’esta

paradoxa inicial i descartada tota

vel·leïtat piròmana —no proposem ací cremar cap llibre—, el ben cert és que el llibret permet que perdure en el temps tot allò que d’efímer tenen els cadafals fallers: l’esbós i projecte inicial de l’artista, el

LES FALLES COMPLIRAN EL SEU OBJECTIU UNINT CREATIVITAT I CRÍTICA PER A FER UN MÓN MILLOR

procés de construcció, el desenvolupament argumental del

amb ironia sobre la piràmide de valors

tema, els versos que l’acompanyen i una invitació a la reflexió

que sustenten la societat actual. Una

crítica que, gràcies a la perennitat d’esta publicació, perviuen

proposta plàstica que troba complement

més enllà del 19 de març. Eixe és l’objectiu del llibret que el

literari en els versos del Poeta del Foc, eixe

lector té a les mans: fixar en la memòria col·lectiva la proposta

heterònim amb què Josep M. Izquierdo

artística que enguany es planta a la plaça de l’Ajuntament,

combina la tasca de poeta amb la d’artista

que no sols és la falla de tots els valencians i valencianes,

faller. Però la falla Equilibri universal és

sinó que suposa una excel·lent carta de presentació de les

també una invitació a transitar per la cada

potencialitats creatives d’una festa que és patrimoni de tota

volta més porosa frontera entre les falles

la humanitat.

i la resta de l’art plàstic. Un camí que amb anterioritat han obert diverses comissions

Enguany, el projecte de l’artista visual Okuda San Miguel i

falleres i altres creadors, als quals enguany

dels artistes fallers José Latorre i Gabriel Sanz ens convida, a

torna a acompanyar la falla municipal.

través d’un llenguatge propi positiva i colorista, a reflexionar

Sobre este recorregut i sobre l’oportunitat que constituïx per a la mateixa festa i per

al conjunt de la societat reflexionen els col·laboradors del llibret d’enguany des de perspectives complementàries. Així és com les Falles tornaran un any més a complir el seu objectiu, unint la creativitat i la crítica per a fer un món millor.

••3


MEMÃ’RIA D

E

L

A

F

A

L

L

A


••5


E

sta falla proposa reflexionar amb ironia sobre la piràmide de valors que sustenten la societat actual. Ho

fa amb una escultura en forma de tòtem per a representar eixe símbol icònic i ple

LA FALLA PROPOSA REFLEXIONAR AMB IRONIA SOBRE LA PIRÀMIDE DE VALORS QUE SUSTENTEN LA SOCIETAT ACTUAL

de significats que ha sigut admirat i adorat en la mitologia de diferents cultures i societats. Una estructura que ens proposa un recorregut entre l’imaginat i el real, l’anhelat i 6••

el viscut, el sobrenatural i el terrenal per a concloure a la cúspide amb una reflexió que tots coneixem: en la societat actual els diners regixen la nostra existència. A la base circular trobem l’univers que subjecta la vida i que connecta directament amb l’ésser humà en un carrusel

Quatre

de figures que representen per igual la naturalesa i la

diferents tons representen la humanitat

mitologia creada al voltant d’esta. Unicorns, figures animals,

i mostren l’essència que subjau en cada

àngels passius que contemplen l’espectador donen pas a

individu per a indicar-nos que, a pesar

un segon nivell en el qual l’empremta humana, en forma

de tindre orígens diferents, compartim

de construcció de rajoles, subjecta una civilització que mira

una mateixa pell i una mateixa destinació.

incrèdula com de canviants i cícliques són les nostres vides.

Els colors vibrants de dos d’estes cares

cares

humanes

amb

pell

de

representen la joventut, la novetat, el camí per recórrer, mentre que l’absència de color (grisos) en les altres dos cares representen l’experiència, el conegut, el camí recorregut.


Una estrela amb infinitat de becs i colors reposa sobre les quatre cares en forma de corona per a continuar construint la nostra estructura de tòtem. Es tracta de la icònica Kaos Star, una acolorida i asimètrica rosa dels vents que ens diu que no importa on estigues, o el que estigues fent, que l’important és tindre les teues pròpies referències per a aconseguir les teues metes. Una declaració de llibertat i optimisme per a este món en el qual ens ha tocat viure.

••7


8••


A la cúspide del nostre tòtem trobem una interpretació de dos muses clàssiques en forma de dones ocell que alcen i protegixen un món alimentat pels diners. Un món que no deixa de ser una vidriola en la qual entra una moneda amb el frívol somriure de la representació icònica de la felicitat en els nostres temps, un smiley que disfruta de la posició que esta piràmide de valors li conferix. En definitiva, una obra que utilitza un llenguatge propi per a plasmar de manera estètica, positiva i colorista el conflicte existencial de la societat contemporània.

••9


FITXA TÈCNI C A

EQUIL IBRI U NIV E R S AL

10 • •

DIRECCIÓ ARTISTES FALLERS José Latorre Lleó Gabriel Sanz Fernández IDEA I DISSENY Okuda San Miguel GABINET TÈCNIC I DIGITAL Okuda San Miguel Raúl Sanz Diego Álvarez (IAM, Ink and Movement) Rafa Sánchez


PRODUCCIÓ

LOGÍSTICA I SERVICIS

FUSTERIA

MITJANS AUXILIARS I TRANSPORTS

Gabriel Sanz

Gruas Rigar, S. A.

José Gamir

Transportes Ricardo Dolz

Pedro M. Sanz

Transportes Diego Bautista

Raúl Sanz El Taller de Manolo Martín, S. L.

IĿLUMINACIÓ

José Francisco Espinosa Aguilar

Yapadú

PREPARACIÓ I ACABATS

ORNAMENTACIÓ

Rosa Llorens

Tot en U

Rafa Ramos José Vicente Ramos

REPROGRAFIA

José Luz

Moñaditas

Vicente J. García

Plotearte

Juan A. Caballero ADMINISTRACIÓ I MÀRQUETING PINTURA Okuda San Miguel

ADMINISTRACIÓ

Pablo Salinas

Fina Caballero

Andrea Pancaldi Guillermo López

MÀRQUETING I GERÈNCIA

José Latorre

IAM, Ink and Movement Óscar Sanz Ana Llorente Diego Carnicero Zigor Cavero Alejandra Kreisler Sergio Gómez Imanol Palacios

• • 11


EXPLICACIÓ I

R

E

L

A

C

I

Ó

PEL POETA DEL FOC (JOSEP M. IZQUIERDO)


CAP A UN MÓ N UN IVERSAL Els meus quadres són símbols pràctics, però efímers, que ens mantenen en moviment. ANDY WARHOL

La falla dels valencians

Okuda ens fa preguntes,

és mostra de l’avantguarda,

doncs és el seu objectiu,

i conjuga els colors plans,

plantejant alguns assumptes

amb mestria poc covarda.

d’este món que plora i riu.

Tot l’equilibri buscant,

Arriscada és la proposta

com ha plantejat l’artista,

i potser que agrade o no,

que crea sempre innovant

però és bon lloc per a esta mostra

amb el pop surrealista.

—ja es vorà la reacció—.

Té impacte enguany esta falla

Abracem amb alegria

i amb missatge transgressor,

la falla municipal,

majestuosa es retalla...

de la València que somia,

captivant l’espectador.

cap a un món universal.

• • 13


EN U N A LT RE MÓ N P O S S IB L E Per l’únic que val la pena lluitar és per les utopies. MANUEL DE PEDROLO

Esta falla és com un tòtem

Però el món contradictori

de tota la humanitat.

sempre viu a ras de sol.

Veus coses reals que es mostren,

L’artista, amb to aŀlegòric,

amb somnis de veritat.

ens convida a alçar el vol.

Imagina’t en un món

Un món amb valors reals,

d’utopies ben distintes,

obert a la fantasia,

on la igualtat fóra com

un camí que siga llarg...

un quadre bell que tu pintes.

del somni a la poesia.

14 • •

Okuda, com un arcàngel —com ens diu el seu cognom—, vol brindar al foc i flames, el que serem i el que som.


LA GO LA I L ’AVARÍC IA Diners fan bé, diners fan mal, diners fan l’home infernal e fan lo sant celestial segons qui els usa. ANSELM TURMEDA

Coronant la nostra falla veiem l’euro que tot mou, la societat es baralla...

La gola i l’avarícia són dos pecats capitals que ací amb enorme cobdícia,

(i qui en té, mai no en té prou.)

han fet a grapats trasbals.

Qui no té es mor de fam,

A la fi hi ha el ric que paga

d’inanició o egoisme, per això cal fer un clam al voraç capitalisme.

la fiança i arreglat, i el poble, servil, s’ho traga. Ja no ens servix ni la vaga i tindre fe és complicat.

Dirigents que es fan els sords al que el poble hui demanda,

Tot per culpa d’eixa plaga

i inclús han perdut el nord,

que les arques han buidat,

o miren cap a altra banda.

(i al poble han anestesiat).

• • 15


LES Q U AT RE C ARES I LA K AO S ST AR La llibertat i optimisme ens ofrena ací la falla, amb molt de positivisme, i enigma d’endevinalla. Una estrela amb quatre puntes, que és la dita Kaos Star, ens diu: segons com t’ho muntes, podràs o no avançar.

16 • •

Les quatre cares distintes són figuracions reals. Malgrat els colors i pintes, en el fons tots som iguals. Les dos de colors vibrants són aquell somni innocent que ja sentim des d’infants, quan posem la cara al vent. Les grises són l’experiència, el saber acumulat, la pèrdua de la innocència, que pel camí s’ha extraviat. Si tu vols, podràs comprendre el joc que proposa Okuda, una obra que pots entendre, si imagines, sense ajuda.


EQUILIBRI (PER LES B AS ES ) El pop és amor, perquè ho accepta tot, el pop és llançar la bomba és el somni americà, és optimista, efímer, ingenu. ROBERT INDIANA

Equilibri universal:

Animals inoblidables

un viatge imaginari,

estranys unicorns de pau,

que pot ser extraordinari,

aliens a un món sempre esclau,

i inclús et semble real.

ple d’utopies probables.

Des d’aquells temps més remots

Però la vida de l’ara

veiem els àngels zelosos,

és insulsa massa voltes,

que als pobres més lluminosos,

no és temps ja per a revoltes,

vetlen gentils i devots.

ni de gent molt més preclara. • • 17

Mil nits d’intimidació, mil nits per a la malícia, d’enganys, de plany, de cobdícia, dels homes sense perdó. Si pots comprendre estes coses i el pensament enlairar, sabràs que són profitoses, i podràs per fi volar.


O KUDA Q UART ET SH OW

18 • •

Okuda és un muralista

Fugint lluny de refregits

que ha exposat per tot el món.

que abunden en esta festa,

Okuda és equilibrista,

la falla són colors, crits...

i entre el públic es confon.

que es desmarquen de la resta.

Ha pintat moltes parets,

Serà una falla emblemàtica

dotant-les sempre de vida

que quedarà en la memòria,

i, nascut a Santander,

per ser damunt carismàtica,

va buscar prompte l’eixida.

i no una més en la història.

Animals típics, criatures

Atraurà grans i menuts

de la imaginació,

pel seu colorit tan viu,

que han captivat les cultures,

també per altres virtuts...

amb grans dosis de passió.

que amaga llur atractiu.

Sempre ha experimentat

És temps de recomençar

i al taller, com a arquitecte

plantant falles atrevides.

que a peu d’obra sol anar,

I a l’Ajuntament alçar,

la veu créixer en directe.

obres noves i reixides.

Vol que pintem esta falla,

Amb nova forma de fer

la falla dels valencians,

—això sí, més actual—

per això ell prompte calla,

per a dur l’art al carrer,

deixant a menuts i grans.

(doncs pop-ular ha de ser, qualsevol falla com cal).

Art per a ressuscitar cadascun dels nostres dies, tonalitats per pintar, lliuraments, policromies.


SO M NIS C R EAT IU S Somnis d’una nit d’estiu,

Tot l’art és imprevisible

com Shakespeare ja va somiar,

i una força porta dins,

somnis que parlen d’un riu...

transportant-te a un món possible,

que va a donar a la mar.

que va obrint-te mil camins.

N’hi ha qui somia bellesa,

Un llac sembla ser el mar,

n’hi ha qui un monstre gris,

el vent sembla ser l’abric,

n’hi ha qui viu somiant de pressa,

i tot es pot reinventar...

amb esperit insubmís.

si saps desfer l’embolic (com ha passat des d’antic).

• • 19


VIU RE AL S N O S T RES D IES U N AR BRE FI NS A L’I NFINIT

Viure als nostres dies sembla sempre tan gris, que vivim atrapats per la monotonia i som esclaus també d’un pervindre infeliç, sense obrir la ment, sense creure en la utopia. Quedem anestesiats sense pensar en res, perdent potser també la nostra identitat,

20 • •

Hi ha somnis impossibles,

i on la mediocritat pesa i és l’interés

hi ha somnis versemblants,

el que marca la pauta d’esta societat.

hi ha somnis que s’escriuen... i d’altres que estan pintats

Tot queda ja tan lluny d’aquells valors antics, on tot era distint i una altra la consciència,

La creació naix d’un somni,

creient que som millors i abans eren més rics.

d’un arbre que està farcit, d’una corona de fulles,

Deixem passar per fi la pàgina avorrida,

que arriben a l’infinit.

que res ha d’aportar a la nostra existència, lluitant per superar eixa vida tan buida.

Els fruits de l’arbre són molts: la cançó, teatre o dansa... o una falla que alça el vol ascendent per l’esperança. Qualsevol motiu artístic ha de pretendre innovar, dins d’un viatge prou místic, que et permet... inclús volar.


• • 21


PROJECTANT U

N

M

Ó

N

N

O

U


¿

El

fred

provoca

refredats?

¿La

vitamina C els prevé? ¿La vida sexual regular acurta la vida (com

es pensava abans), l’allarga (com alguns pensen ara) o no influïx en l’esperança

L’ÉSSER HUMÀ CONTINUA RECORRENT A LA PRÀCTICA ARTÍSTICA COM A FORMA D’EXPRESSIÓ

de vida? ¿I practicar esport de manera regular? ¿Per què algunes persones són de mentalitat oberta, o genis, o insomnes? Totes estes són preguntes sobre què causa què. Són preguntes vitals. Els efectes positius que desitgem

• • 25

potenciar; els efectes negatius que desitgem previndre. A voltes necessitem esbrinar què o qui és la causa d’alguna cosa amb la finalitat de felicitar-lo o culpar-lo. I a voltes ho fem tan sols per comprendre millor el món. L’ésser humà continua recorrent a la pràctica artística com a

altres que directament no aspiren a cobrar

forma d’expressió, recerca i comunicació amb els de la seua

forma física. La diversitat de tipologies

espècie, però en el temps present són múltiples les maneres,

indica l’amplitud del perfil i l’abundància de

les formes i els mitjans que l’art adopta com a propis per

creadors. Eixa realitat diversa de l’artístic ha

a aconseguir les seues finalitats. Ara conviuen, com mai

anat afortunadament recuperant terreny

abans, expressions artístiques basades en la tradició amb

en l’àmbit de les falles, amb l’aposta clara d’algunes comissions falleres, aconseguint

oferir alternatives estètiques i conceptuals a esta forma d’expressió artística constituïda en un renovat dispositiu de comunicació pública.


L’Ajuntament de València, en un procés de conservació i recuperació de les tradicions, activa al seu torn els mecanismes que permeten donar veu als llenguatges artístics del present per trobar un equilibri necessari entre el passat i el futur. En 2018 eixe equilibri, Equilibri universal, arriba de la mà de l’artista urbà Okuda (Santander, 1980). Una experiència que deixa patent la manera en la qual s’establixen relacions intrínseques entre l’art, la ciutat i la societat, i els plantejaments de la cultura crítica contemporània.

26 • •

Cert tipus d’expressions artístiques en

Ens movem en terrenys de quantificació difícil, la qual cosa

l’espai públic perseguixen la funció d’entrar

no significa que no hi haja un impacte real, directe i indirecte

en diàleg amb la ciutadania, experimentant

d’estes accions artístiques sobre la vida de les persones. El

formes de comunicació que afavorisquen

cervell humà és encara un òrgan realment desconegut, en

l’activació

d’autonomia

el qual es conjuguen equacions en les quals el component

crítica en les persones. Si bé els resultats

emocional té un paper que definix en molts casos la presa

de l’activitat mediadora en el terreny

de decisions i la direcció que amb açò donem a les nostres

legal poden ser objecte d’avaluació sobre

vides. Segurament totes les persones hem viscut la sensació

la base de la resolució dels conflictes

d’aconseguir una certitud a partir d’estímuls externs no

encomanats, en el camp de artístic no és

premeditats, que han pogut complir una funció mediadora

senzill obtindre estadístiques que mostren

en el nostre procés d’enteniment. La influència del que ens

l’impacte personal i/o subjectiu que eixes

envolta és constant, per açò les nostres ciutats i els espai

experiències de mediació cultural tenen

visuals que habitem (físics i virtuals) estan constantment

sobre la població a la qual van destinades.

esguitats per informació i metainformació que perseguix

de

mecanismes

definir els nostres gustos, el nostre aspecte, la nostra manera de pensar i la manera en la qual conscientment o inconscientment estem en el món. Per açò resulta rellevant el tipus d’estímuls que activem a través de dispositius culturals tan potents com les falles. Els monuments fallers són canals de comunicació pública


que

oferixen

la

possibilitat

d’emetre

missatges que ajuden a la construcció de nous paradigmes de convivència i evolució social. La fusió de les tècniques i processos artesanals dels mestres fallers amb els nous llenguatges de l’art contemporani, dóna com a resultat treballs tan vibrants com el que estos dies pot veure’s a la plaça de l’Ajuntament de València, arreplegat en este llibret. Els processos de transformació de la societat són en general lents, encara

UNA EXPERIÈNCIA QUE DEIXA PATENT LA MANERA EN LA QUAL S’ESTABLIXEN RELACIONS INTRÍNSEQUES ENTRE L’ART, LA CIUTAT I LA SOCIETAT, I ELS PLANTEJAMENTS DE LA CULTURA CRÍTICA CONTEMPORÀNIA

que arribats a un punt cristaŀlitzen i s’incorporen a la consciència coŀlectiva, com si sempre hagueren estat ací. Eixe és el moment en el qual ens trobem, en el qual la falla que representa totes les valencianes i els valencians ha sigut dissenyada per un artista urbà, aplicant idees i codis estètics que procedixen d’altres entorns creatius, per aconseguir un resultat a partir de la contaminació cromàtica i el mestissatge de llenguatges. Algunes falles s’assemblen al món, esta projecta un món nou.

• • 27


PERÒ QUÈ ÉS D E

E L Q U E F A A L E S F A L L E S H U I E N D I A T A N D I F E R E N T S , T A N A T R A C T I V E S ?


E

l format de l’art falla, per la seua concepció

material

desenvolupament

i

pel

seqüencial,

seu és

perfectament permeable als més diversos corrents

estilístics

contemporanis;

SEMPRE HA SIGUT UN REVULSIU LA PARTICIPACIÓ D’ARTISTES EN PRINCIPI ALIENS A LES FALLES

sempre adaptats a les particularitats de les falles que, per la persistència d’un model hegemònic, han creat les seues pròpies convencions al llarg de les dècades. És a dir, una línia ascendent i piramidal en la seua configuració estructural, i

• • 29

una tendència que osciŀla entre el naturalisme costumista i la caricatura grotesca a nivell plàstic. No obstant això, eixes convencions han pesat a l’excés en un format que, en moltes ocasions, només concep com a veritables models

l’art falla com una extensió més, a través

artístics altres falles plantades amb anterioritat; tot en un

d’una tècnica diferent, d’una cosmovisió

procés d’endogàmia creativa que dóna mostres d’estar

particular i que transcorre amb naturalitat

completament esgotat.

per diferents disciplines.

Per eixa mateixa raó, sempre ha sigut un revulsiu la

Sempre es fa referència a la cèlebre i

participació d’artistes en principi aliens a les falles que, a partir

polèmica Correguda de bous surrealista

del seu univers creatiu, han aprofitat les característiques de

dissenyada per Salvador Dalí i executada per Octavi Vicent per a la Comissió del Foc

que es va plantar a la plaça de l’Ajuntament el 1954. Però no deixa de ser un cas aïllat, amb un artista amb nuŀla vinculació amb el món faller i amb una vocació quasi exclusivament publicitària.


Però la presència d’artistes de prestigi per al disseny i

desenvolupament

reconeixement

d’una

d’un

projecte

caŀligrafia

de

que

falla, resulta

triats

pel

coneguda

i respectada, ha marcat definitivament la notorietat de determinats projectes que han esdevingut referents, en supeditar-se per complet el taller o la sempre complexa definició de tradició a la particular manera d’entendre l’art per part del creatiu.

30 • •

Resulta molt més interessant la participació de creatius

En este sentit, destaca també la ja mítica

que han contribuït d’una manera més o menys continuada,

participació de Sigfrido Martín Begué,

si no a l’evolució del format a nivell plàstic —doncs la seua

vinculat a l’encara més mítica i mitificada

particular petjada no ha tingut una immediata influència

movida, en 2001: Pinotxada universal per

posterior, potser per la seua marcada personalitat— almenys

a la Falla Na Jordana el 2001. Encara que

al prestigi de les falles com a obra artística en vincular-

va ser una participació d’un sol exercici,

se a un llenguatge extensible I comprensible per la seua

l’impacte per la presència d’un llenguatge

universalitat més enllà de l’estricta convenció fallera. Ahí

tan personal, secundat per l’experiència

tenim les formidables participacions d’Ortifus, Sento Llobell

d’un taller solvent i experimentat com el

o, més recentment, Carlos Corredera, que han entés els

de Manolo Martín, va posar de manifest

seus projectes de falla com una evolució més de la seua línia

un model perfecte en el qual —al marge

creativa, suposant autèntics revulsius per a la línia general

de la sempre recorrent adaptació kitsch

de diversos tallers.

de motius de corrents artístics més o menys coetanis com va ocórrer en l’època

Cal destacar, d’altra banda, que la presència de dissenyadors, dibuixants, iŀlustradors i un llarg etcètera no és un fenomen nou en el sempre extens organigrama d’un taller faller en el qual l’artista director coordina un nodrit grup d’especialistes. No obstant això, ha sigut únicament en les dècades més recents quan s’ha produït l’«eixida de l’armari» de la majoria d’estos especialistes que han contribuït al desenvolupament de les falles, coneixent les seues signatures i aportacions en peu d’igualtat amb l’artista director i com una anella més dins d’un complex sistema de producció artisticoartesanal.


déco— les falles finalment podrien vincular-se de manera permanent a una línia de creació contemporània, ampliant les fronteres estètiques i creatives que els mateixos creadors i mecenes es tanquen, i connectant amb un públic major. Seria, per tant, la solució a l’embós creatiu monumental en el qual es troba la majoria del llenguatge plàstic faller actual —sense oblidar la importància del seu contingut crític i seqüencial, també en decadència— abocat a una reiteració i a un estancament greus. Hi ha molts tallers solvents que, coneixent

té un cànon o línia plàstica unidireccional per a classificar

en

i

o no els projectes com a «autèntica falla», al marge de la

ressorts del format per la seua dilatada

seua combustió i el discurs criticosatíric com a veritables

experiència, tenen la capacitat de dur a

particularitats definidores.

profunditat

les

particularitats

terme projectes artístics diferents. Sense suposar una ruptura radical o contestaria

Comptar amb creatius com Okuda, amb un llenguatge i un

a un model hegemònic majoritàriament

univers tan marcat, sempre resulta beneficiós per a les falles.

acceptat, proporcionarien la varietat tan

Tinc la convicció que la seua indiscutible personalitat casa

necessària en les falles. Així, la presència

molt bé amb les possibilitats del format, sense obviar la

d’artistes o creatius reconeguts deixaria

crítica i amb una potència plàstica que convertirà esta falla

de ser l’habitual «debut i comiat» i

en un autèntic referent. Més encara, pel fet de ser l’aposta

contribuiria a un major impuls en la seua

municipal, en moltes ocasions autèntic aparador artístic de

evolució artística, ja que el format no

la festa i que hauria de ser emprat encara amb més força com a reclam cultural i imatge de les Falles. Apostar per la qualitat i per la innovació és sempre positiu en una societat líquida i global. El projecte municipal hauria de destacar, com ja ho ha fet en altres èpoques, per la seua més absoluta varietat cada any, donant cabuda als llenguatges artístics més diferents i sent impulsor, en una revolució «des de dalt», del nou esdevindre artístic d’una festa que, si es volguera, podria ser veritablement el festival d’art urbà més important del món.

• • 31


I

A

R

FALLES T

C

O

N

T

E

M

P

O

R

A

N

I


L

’any

1954,

la

Comissió

del

Foc

va encarregar a Salvador Dalí el disseny de la falla que realitzaria

l’escultor Octavi Vicent, i que es va plantar a l’actual plaça de l’Ajuntament. Correguda

SEMPRE HA SIGUT UN REVULSIU LA PARTICIPACIÓ D’ARTISTES EN PRINCIPI ALIENS A LES FALLES

de bous surrealista va ser una falla durament criticada que, no obstant això, va captar l’atenció dels mitjans de comunicació de l’època i atragué turistes de tot el món. Esta falla va suposar l’inici d’una controvertida relació entre les

• • 33

propostes dels artistes reconeguts els dissenys dels quals no són qüestionats per la comissió que els tria, i les dels artistes fallers que normalment han de complaure els gustos de les comissions que els contracten. La major part de les falles presenten una proposta estètica

acceptació entre el públic, i finalment, s’ha

més o menys realista relacionada amb la caricatura grotesca,

instaurat una manera de fer que compta

amb el cartoon o amb l’estètica melosa d’algunes figures de

amb el beneplàcit de la majoria i que es

porcellana; altres deriven cap a un hiperrealisme que té gran

reitera en un gran nombre de monuments.

D’altra banda, a poc a poc, es va fent visible també una altra proposta més pròxima a la sensibilitat artística contemporània i hereva de la falla del 54, que compta amb relacions més flexibles entre la comissió i els creadors, que normalment procedixen dels àmbits del disseny, de l’arquitectura o de Belles Arts. Estes falles, denominades


Correguda de bous surrealista (1954), disseny de Salvador Dalí i realització d’Octavi Vicent.

innovadores 34 • •

i

experimentals

(I+E)

no

coincidixen amb el cànon estètic imperant i aporten una diversitat que en altres àmbits s’assumix totalment com habitual en la nostra convivència democràtica. Les falles I+E estan lligades als processos i continguts formals que s’han desenvolupat en el mitjà artístic al llarg dels segles XX i XXI i que es manifesten, també ara, en el món de la creació fallera. Recordem també que, en 1963, la falla plantada a la plaça de l’Ajuntament, El nou cavall de Troia, creada per Ricardo Rubert, va ser concebuda com un element formalment innovador a causa de la síntesi dels seus volums, a l’absència de ninots, a la base que la sustentava i a un interior accessible a través d’una escala en el qual es localitzava un bar que va ser qualificat de «moderníssim» per la revista El Turista Fallero d’aquell any.


Posteriorment, en 1982, Vicent Luna va realitzar una falla de 30 metres d’altura per a commemorar que València era subseu del Mundial de Futbol. Este monument, un atlant carregat amb el globus terraqüi, va ser projectat i construït en tan sols quatre mesos i, com va indicar la seua filla Pilar Luna, «va ser la primera vegada que s’estrenava la vareta de cara al públic. Era la primera ocasió en la qual es va mostrar el treball d’enginyeria que suposava fer la falla. L’objectiu és que s’apreciara tot el treball que hi havia dins». Esta va ser la primera falla que, a més, ens va parlar d’una altra bellesa, la d’un material al qual no li feia falta l’acabat pictòric dels cànons artesanals habituals, ja que s’hi mostrava la potència del volum

Ha plogut prou des de llavors i els valencians ja estem

escultòric, i la d’una estructura de fusta

acostumats a veure falles importants construïdes amb

que va passar a ser també superfície.

vareta. Des d’aquell gran Guerrer de Moixent de 1997

Precisament,

de

fins a les realitzades per Manolo García tant en les falles

treball era el que ja es feia en les obres

municipals com en les dissenyades per a la comissió de Na

de

Jordana, en les quals utilitza reiteradament este recurs que

l’art

mostrar

contemporani,

el una

procés

estratègia

desconstructiva que s’incorporava també a

ja a ningú sorprén.

la creació dels monuments fallers. Com a escultor i professor de la Facultat de Belles Arts de València, sempre he tingut gran admiració pels artistes fallers i fa ja molts anys vaig fer la primera visita amb els meus alumnes al taller d’Alfredo Ruiz, intentant aproximar dos mons que es donaven completament l’esquena. Allí vaig prendre consciència de la bellesa d’eixe treball de fusteria que hui en dia s’exhibix nu. No sé per què, però en aquell instant vaig pensar que, si estiguérem al Japó, probablement l’acabat dels monuments seria totalment diferent a causa del respecte que allí es té per la poesia de les coses simples i humils.

• • 35


Escultures de Pepe Romero, realitzades amb la col·laboració de l’artista faller Paco Mesado. Un any més tard i en una altra visita al mateix taller, vaig quedar fascinat contemplant l’espai ocupat per la falla i els ninots, tot tan sobri i pintat de blanc, i vaig imaginar erròniament que estava en una fase anterior a un acabat que es completaria amb la incorporació dels colors més o menys suaus, més o menys saturats, amb els quals es presentaria al públic. Naturalment, em referisc a les delicades falles blanques que l’artista va fer en els anys noranta i que van suposar una ventada d’aire fresc en un entorn que no va saber comprendre l’interés de la seua proposta. 36 • •

He de confessar que després d’estes visites, animat i impressionat pel que havia vist, jo mateix vaig coŀlaborar amb l’artista faller Paco Mesado dissenyant unes escultures que apeŀlaven directament a la nostra tradició i que van ser exhibides en diversos espais expositius. En 1987, Manuel Martín López, Sento Llobell i Francis Montesinos van realitzar Perquè el foc només siga un espill, falla municipal que consistia en una imatge especular de la façana de l’Ajuntament, una façana escenari blanca que permetia visualitzar la seua andamiada i mostrava el poder com a simulacre simbòlic. El projecte va ser idea de l’escriptor Manuel Vicent i aquell monument va constituir una mostra artística contemporània d’indubtable valor i originalitat, una falla admirable des de dos punts de vista: l’anterior, que mostrava la façana, i el posterior, en el qual l’estructura de bastides es constituïa en protagonista.


I deu anys més tard, Alfredo Ruiz presentava Amor, la falla blanca per a la comissió de Quart-Palomar esmentada adés, que va guanyar el segon premi de la secció primera A, una falla exquisida i austera, com les que va plantar altres anys amb la mateixa comissió, encara que, després de set anys de treball conjunt, l’any 2002 va decidir retirar-se de l’ofici, fart de les crítiques i de la incomprensió del món faller davant les seues propostes innovadores.

Ona de foc (2000), de Gerardo Sigler, Elisa Lozano i Elena Fernández per a la falla de la Universitat Politècnica de València

• • 37


Caldria

preguntar-se

llavors

sobre

la

naturalesa

del

monument faller. ¿Podem assegurar que la manera en la qual es presenta la falla no ha evolucionat al llarg del temps? ¿Hi ha per ventura alguna manera concreta i absoluta que definisca què és una falla? La resposta és òbvia i no hi ha més que fer una ullada a la història per a comprovar que les falles han evolucionat al llarg del temps i que el cànon que

Com a artista i professor universitari em

majoritàriament continua no és el que ha existit tota la vida.

situe en l’àmbit de la recerca artística,

El món faller està relacionat estretament amb la tradició i la

és a dir en la cerca de formes i materials

nostra història pel que fa als àmbits religiós o del vestuari,

innovadors

però quan parlem del monument ens referim a alguna cosa

aquells

que canvia i que s’adapta a nous materials i a noves tècniques.

En este mateix espai d’estudi i recerca

amb

els

continguts

quals

que

presentar

m’interessen.

(la Universitat Politècnica de València)

38 • •

es va produir el que és, segons el meu parer, un dels monuments fallers més interessants i compromesos dels últims anys. La falla de la UPV de l’any 2000, realitzada per Gerardo Sigler, Elisa Lozano i Elena Fernández, presentava, a manera d’instaŀlació artística contemporània, una ona de foc realitzada amb canyes naturals que es podia travessar lliscant per un tobogan al qual s’accedia pujant a una plataforma en la qual recolzava. La utilització d’estos materials obria un camp experimental summament inspirador relacionat amb el nostre entorn, i estretament lligat

a

la

universitaris.

condició

d’investigadors

dels

professors


Anna Ruiz, Giovanni Nardín, l’estudi Nituniyo, Manuel Cabezos, Escif, Miguel Arraiz, David Moreno, Ibán Ramón, Dídac Ballester i els ja esmentats Jaume Chornet i Leo Gómez Haro, són artistes que fan falles situades en un grup a banda i minoritari, que compta amb els seus propis premis i els seus propis jurats. I açò és així perquè probablement no obtindrien reconeixement per part del jurat de les falles convencionals, la qual cosa suposaria, per a aquells artistes fallers professionals, L’any següent, l’esperit innovador de la falla de la UPV va

la impossibilitat de treballar en nous

desaparéixer fins que, fa uns cinc anys, un altre grup de

projectes, atés que totes les comissions

professors de Belles Arts va prendre novament les regnes

competixen

d’un monument que lògicament, i en eixe context, ha de

aspiren a obtindre els primers premis.

sustentar i mantindre l’esperit de la I+E. Els artistes Jaume Chornet i Leo Gómez Haro, creadors d’esta falla universitària, han realitzat falles interactives i tecnològiques sobre les quals s’han projectat animacions en 2D i 3D, i en les quals l’art sonor i el joc participatiu també han estat presents. És evident que des de la comissió amb la qual treballen, així com des de les altres comissions que integren el grup de falles innovadores i experimentals, es proposa un altre tipus de monument, un més relacionat amb aquelles manifestacions de l’escultura contemporània que es contempla en els museus i en les galeries d’art.

pel

reconeixement

i • • 39


Una llàstima que mantinguem aquestes divisions i les irreconciliables crítiques dels uns cap als altres. Resulta paradoxal que la major part de ciutadans consumidors d’art contemporani, assidus visitants a les seues exposicions, interessats en els seus processos de recerca i oberts a dialogar amb les seues propostes, es tanquen en

40 • •

COM A PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT, LES FALLES HAN DE PROPICIAR «LA COMUNICACIÓ I EL DIÀLEG ENTRE TOTS ELS CIUTADANS»

banda en este altre context, assumint tan sols les qualitats

ja de per si increïble paisatge urbà que

estètiques d’una manera del fer popular i de la representació

es configura en eixes dates, sinó que

fallera. En esta comunitat, caracteritzada per l’esperit curiós

també atrau aquells que busquen un

i obert dels seus habitants, cal assumir, sense ressentiment i

entreteniment tant festiu com cultural,

d’una vegada per sempre, que la diversitat en les propostes

incrementant un altre valor tan important

dels monuments fallers no solament aporta més varietat al

com és l’economicoturístic. Imaginem un curt passeig que ens permeta disfrutar al

mateix temps de falles tan diferents com l’experimental de Nou Campanar de l’any 2015 i qualsevol altra, tradicional, de la mateixa envergadura. No oblidem que hi ha per a tots els gustos i que, com a patrimoni immaterial de la humanitat, les falles han de propiciar «la comunicació i el diàleg entre tots els ciutadans», ja que som tots els valencians (fallers i no fallers), els que disfrutem i paguem els gastos ocasionats per l’increment dels diferents servicis que, en l’espai públic i comú, genera la festa.


Falles de la Universitat Politècnica de València (2017), de Jaume Chornet i Leo Gómez Haro.

• • 41


OCUPAR E L C A R R E R , ( R E ) I N V E N T A R I M A G I N A R I S


P actes

rendre

els

carrers,

manifestar-

se en l’espai públic, fer soroll, barricades efímers

o

fogueres,

provocadors

i

de

són gran

potència mobilitzadora. Accions de curta

L’APROPIACIÓ DEL CARRER ÉS UNA ESTRATÈGIA COMUNA A LA FESTA I AL MOTÍ

durada i gran visibilitat, que irrompen en la quotidianitat, alterant l’ordre establit. La seua excepcionalitat intensifica l’experiència i augmenta el seu potencial transformador. Estes estratègies són compartides tant per les festes populars com

• • 43

per molts altres tipus de manifestacions socials, polítiques o artístiques, que es desenvolupen en l’espai públic. Les Falles i les pràctiques d’art públic contemporani o urbà en són bon exemple. Estes expressions artisticoculturals compartixen

del món festiu a «prendre els carrers»

múltiples paraŀlelismes en les seues formes i estratègies,

durant els dies de la celebració. La segona

afectant-se mútuament en moltes ocasions, encara que els

pensarà en termes d’apropiació abusiva

seus objectius siguen de caràcter i abast diferents.

de

l’espai

públic

i

reivindicarà

poder

circular per València amb menys carrers Referir-nos al dret al carrer, relacionat amb el món de les

tallats i sense aglomeracions. Solament la

Falles, provocarà invariablement dos tipus de reaccions.

institucionalització de la festa diferencia

La primera assentirà vigorosament reconeixent-hi el dret

que es considere «legítima» o no l’ocupació de l’espai públic. L’apropiació del carrer és

una estratègia comuna a la festa i al motí. Un gest anàrquic, unes vegades consentit (com en la festa) i altres no (com en el motí). La barricada que es crema en el motí, per cert, és molt semblant a les nostres falles.


¿És llavors qüestionador/revolucionari prendre el carrer encara que esta presa siga consentida pel poder? En el cas de les Falles podria dir-se que sí, ja que pertorba l’ordre quotidià urbà, per uns dies, any rere any. No obstant això, moltes pràctiques contemporànies d’art públic o d’art urbà són realitzades sense autorització, a causa del fet que justament tracten de qüestionar i cridar l’atenció sobre els usos i abusos de l’espai públic. Un gran nombre d’estes pràctiques visibilitzen i critiquen que les

Aparentment, doncs, sembla —i només

institucions i el poder gestionen i ordenen l’espai urbà amb

sembla— més qüestionador/revolucionari

importants conseqüències per al dia a dia de la ciutadania.

un acte iŀlegal que un institucionalitzat, però, com el títol de la peŀlícula d’Huillet i

Straub, Toute révolution est un coup de dés (‘Tota revolució és un tirada de daus’’) i no podem saber quina acció posarà en marxa quina revolució. 44 • •

Amb independència del seu caràcter institucional —o no—, les Falles i múltiples pràctiques d’art públic recorren a la festa com una estratègia de mobilització i com a manera de lubrificar el conflicte inherent a l’ocupació de l’espai públic. D’esta manera, a través de formes aparentment amables, atractives, humorístiques o divertides, la festa fa digerible la disrupció. La festa podria considerar-se, en si mateixa, un element de subversió que, sota l’empara del lúdic i l’efímer, permet (temporalment) superar les normes de convivència establides. El caràcter efímer és un altre factor comú que compartixen la gran majoria de pràctiques contemporànies d’art públic i urbà amb els monuments de les Falles, com a objecte més Cavall de Troia (2017), peça de Daniel

visible i emblemàtic de la festa. L’efímer, especialment allò

García Andújar en coŀlaboració amb

que és destruït públicament com a part del seu procés

Manolo Martín Huguet

essencial, té un sentit simbòlic catàrtic, que permet alliberar-


se de la norma establida i la pressió de la permanència. Esta condició és, per tant, una oportunitat per a la renovació permanent, per a l’experimentació sobre la base de la pauta de prova-error, per a potenciar la capacitat qüestionadora i crítica (o satírica) dels imaginaris i els llenguatges. Permet el risc d’errar, ja que a l’any següent, o la pròxima intervenció, hi haurà una altra oportunitat. En el cas de les pràctiques d’art públic, l’efímer (immaterial, performatiu, difícil de conservar i de sotmetre a transacció econòmica) així com l’ús d’espais urbans (considerats

alternatius

als

espais

institucionals de l’art) han comportat una renovació de valors i codis assumits pel món de l’art. D’esta manera, moltes de les pràctiques d’art urbà qüestionen la figura de l’autor com a productor, que passa a ser un mediador, en molts casos coŀlectiu. L’espectador deixa de ser un mer receptor passiu i passa a ser participant, coŀlaborador

o

element

essencial

d’interacció. L’obra deixa de ser un objecte i es transforma en acció, esdeveniment o imaginari coŀlectiu.

EL CARÀCTER EFÍMER ÉS UN ALTRE FACTOR COMÚ QUE COMPARTIXEN LA GRAN MAJORIA DE PRÀCTIQUES CONTEMPORÀNIES D’ART PÚBLIC I URBÀAMB ELS MONUMENTS DE LES FALLES, COM A OBJECTE MÉS VISIBLE I EMBLEMÀTIC DE LA FESTA

El potencial simbòlic de les Falles ha sigut utilitzat per alguns artistes contemporanis com a estratègia d’intervenció en l’espai urbà amb un fort component subversiu i crític. En són alguns exemples recents la intervenció Future (2012), peça

• • 45


realitzada al barri del Cabanyal de València per Santiago Sierra, construïda per Manolo Martín Huguet i comissariada per Rafa Tormo, en el marc de Perifèries 11/12, o la peça Cavall de Troia (2017) del projecte Los desastres de la guerra de Daniel García Andújar per a la Documenta 14 de Kassel (Alemanya), realitzada en coŀlaboració amb l’artista faller Manolo Martín Huguet. No solament les Falles soŀliciten coŀlaboració dels artistes contemporanis, estos també busquen l’ofici i els sabers dels artistes fallers per a realitzar les seues obres i

46 • •

les estratègies de la festa per a conceptualitzar-les. La renovació permanent no hauria de considerar-se renyida amb el (re)coneixement de l’ofici, sinó tot el contrari. És justament el domini de l’ofici el que hauria de permetre i potenciar ser més crític —i autocrític— davant de l’estancament, la normalització i l’amanerament de codis, Cremà de Cavall de Troia (2017).

formes, temàtiques i llenguatges.


Future (2012), de Santiago Sierra, construïda per Manolo Martín Huguet i comissariada per Rafa Tormo (coŀlectiu Perifèries).

• • 47


Profile for Yogur de Fresa

Llibret falla municipal grande de Valencia 2018.  

Llibret falla municipal grande de Valencia 2018 por Yogur de Fresa.

Llibret falla municipal grande de Valencia 2018.  

Llibret falla municipal grande de Valencia 2018 por Yogur de Fresa.

Advertisement