AC Falla Doctor Palos 2020

Page 1




edita A.C. Falla Doctor Palos coordinació Merche Aleixandre Vila i Chelo Tarazona Antonino equip de treball Angel Carrascosa Hernández, Aurora Aleixandre Villalba, Chelo Tarazona Antonino i Merche Aleixandre Vila fotografies La comissiò publicitat Ángel Carrascosa Hernández maquetació Yogur de Fresa portada Albert Llueca Juesas depòsit legal V-3365-2017 La present publicació participa en la convocatoria del premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. Este llibret participa en els Premis de Lletres Falleres. (www.lletresfalleres.org). 2


col·laboradors Albert Llueca Juesas Macu Gimeno Mengual Jose Luis Lagardera Ventura Teresa Aparicio Matallin Ana Lluesma Gordo Gemma Altur Alonso Ricard Balanzà Martínez Vicent Marzà Ibáñez Míriam Navarro Sanchis Susana Rodríguez García

3


Pròleg / Visca les falles inclusives!! Vicent Marzà i Ibáñez Conseller d’Educació, Cultura i Esport g P.6

coeducar en llengua Sagunt, ciutat coeducadora: la llengua, un element imprescindible Albert Llueca Juesas g P.8

coeducar en diversitat Senyen les espurnes Ricard Balanzà Martínez Escultor, artista faller i professor g P.18

coeducar en igualtat De falles amb les ulleres violeta Macu Gimeno Mengual g P.22

coeducar en Igualtat Perquè sempre s’ha fet així Teresa Aparicio i Matallín Professora, valenta i fallera g P.28

coeducar en esport Dona, esport i visibilitat Míriam Navarro Sanchis Professora de Llengua

Anglesa

Susana Rodríguez García Professora de Llengua Castellana g P.36 4


coeducar en ciència De major vull ser... astronauta Ana Lluesma Gordo Profesora g P.40

coeducar en inclusió La inclusió en la festa de les falles Jose Luis Lagardera Ventura g P.48

coeducar en inclusió Intentar o aconseguir la coeducació en el món faller? Gemma Altur Alonso Professora i presidenta de Lletres Falleres g P.52

Salutació del president g P.56

Comissió, executiva i vocals g P.58

Esbós y verset monument gran. Lema / Cinc Desitjos Artista / Rubens Marzà g P.62

Un any en imatges g P.67

Publicitat g P.71

5


V icen t Mar zà i Ib áñ ez Con sell er d’Educac ió , C u ltu ra i Es p or t

visca les falles inclusives!

6


A

l’escola del segle XXI,

o la inclusió s’han de promoure

els xiquets i les xiquetes

des de tots els estaments

ja no hi van per a «aprendre

socials. Una dita valenciana diu:

a llegir i a escriure». L’escola

«Tota pedra fa paret». I això és el

de hui en dia s’ha transformat

que vos heu proposat vosaltres

en un espai d’experiències on

amb aquesta iniciativa: posar

l’alumnat descobreix el món

el vostre granet de sorra per la

i l’entorn que els envolta en

inclusió a través de les falles. No

totes les seues dimensions:

puc més que felicitar-vos.

històrica, social, cultural, emocional... El món s’endinsa a

Les falles han estat,

l’escola i l’escola s’obri al món

tradicionalment, una festa on el

perquè ja no és l’únic agent

sexisme i la burla irrespectuosa,

educador: en una societat cada

que no la sàtira, tenien certa

vegada més interconnectada,

permissivitat. Afortunadament,

tot «educa»; tots i totes tenim

això va canviant: la falla que

una responsabilitat educadora.

plantareu enguany n’és un bon

I un esdeveniment de tanta

indicador. Esperem que d’altres

rellevància social com les

falles, de Sagunt i tot el País,

falles no pot defugir eixa

prendran nota i seguiran el

responsabilitat.

vostre exemple en el futur.

És per això que la idea de la

Visca les falles inclusives!

comissió fallera Doctor Palos de Sagunt de tematitzar la falla i el llibret al voltant de la inclusió i la diversitat em pareix tan encertada i oportuna. Les falles no han de perdre mai el seu esperit crític i, des de la sàtira i l’humor, han de fer pensar sobre assumptes i qüestions que ens afecten quotidianament. La igualtat de gènere cal lluitar-la des de tots els àmbits; de la mateixa manera que la diversitat 7


coeducar en llengua

Albe r t L lue ca Jue sas

sagunt, ciutat coeducadora: la llengua, un element imprescindible

8


La ciutat com a escenari

Coeducació i canvi social

coeducatiu

L

La coeducació és la didàctica a ciutat constitueix un

de la igualtat; és un model

marc primari de vida social

pedagògic que proposa una

i d’interrelació i, per tant, de

reformulació del model de

solidaritat i de comunicació.

transmissió del coneixement i de

A la ciutat, dones i homes de

les idees des d’una perspectiva

diferents edats, ideologies,

de gènere en els espais de

procedències geogràfiques,

socialització destinats a la

situacions socioeconòmiques...

formació i l’aprenentatge. La

vivim i convivim en un entramat

coeducació dona el valor just a

de relacions que esdevé un

les diferents aportacions fetes

escenari, inevitable i privilegiat,

per les dones i pels homes a

on tenen lloc múltiples

la vida quotidiana, a la ciència

aprenentatges.

i a la història, i persegueix el desenvolupament complet

La ciutat té unes condicions

de la personalitat humana en

excel·lents per oferir i difondre

condicions de llibertat i equitat.

coneixements, valors i habilitats útils per a la convivència i per

Al nostre país, l’escola és la

a la millora de la condició i la

institució amb més tradició

qualitat de vida de ciutadans

coeducadora. Les primeres

i ciutadanes. La ciutat és,

experiències arriben cap a la

en definitiva, una escola de

meitat de la dècada del 1980 i

ciutadania oberta i dinàmica.

inclouen propostes concretes

Però la ciutat és realment

per treballar el valor de la

educadora quan les persones i

igualtat amb noies i nois, per tal

les institucions que la componen

de compensar els dèficits propis

són conscients d’aquest

de la socialització tradicional

potencial i li atorguen una

diferencial. Per desenvolupar

intencionalitat pròpia.

aquesta tasca, és habitual que els centres escolars demanen ajuda externa i experta, i que l’Administració local pose al servei de les escoles i dels

9


instituts del seu entorn un repertori de professionals de la formació amb perspectiva de gènere, associacions de dones, tallers i programes específics, per tal de treballar la igualtat de gènere entre la població escolar. Sovint, aquesta tasca és facilitada o portada a terme per les i els agents d’igualtat que treballen en els territoris. No hi ha motiu per pensar que aquesta fórmula de cooperació i aquesta tasca coeducadora no puguen ser útils en altres àmbits fora de les escoles i els instituts. Per exemple, l’educació d’adults, l’animació sociocultural, la formació ocupacional, l’organització de festes, la programació en els espais d’oci o l’esport poden incorporar aquesta dimensió. I no únicament en les àrees relacionades amb l’educació i el temps lliure es pot treballar el valor de la igualtat; la planificació urbana, els serveis de salut, els mitjans de comunicació locals o els cossos de seguretat, entre d’altres, poden ser perfectes agències coeducadores que contribuïsquen a eliminar els estereotips de gènere sobre els quals es fonamenten les desigualtats entre dones i homes. 10


Què podem fer a l’àmbit local?

Algunes propostes de treball per una ciutat coeducadora són:

Els programes o projectes coeducatius que s’impulsen

fAnunciar, explícitament,

a la ciutat han de seguir una

el compromís públic amb la

metodologia participativa que

igualtat en actes públics que

potencie el canvi d’actituds

tinguen lloc a la ciutat.

respecte a la construcció de les identitats i de les relacions

fAssegurar un llenguatge no

de gènere. Les propostes

sexista, respectuós i equitatiu,

coeducatives han d’abordar

en tots els documents i actes

el sexisme cultural des de la

públics.

pràctica quotidiana, posant una atenció especial sobre

fVigilar la utilització de la

els aspectes relacionats amb

imatge de les dones en la

l’afectivitat i la cura dels altres.

publicitat i els mitjans de

D’altra banda, la coeducació és

comunicació de la ciutat. No

una eina potent per propiciar la

reproduir rols estereotipats,

reflexió al voltant de la violència

promoure imatges positives

de gènere i per prevenir-la.

d’ambdós sexes...

Les actuacions coeducadores

fFomentar campanyes de

poden ser impulsades des de

compra responsable de joguines

múltiples espais de la ciutat:

no sexistes.

escoles bressol, esplais, centres juvenils, associacions ciutadanes,

fImpulsar la representació

centres cívics, instal·lacions

equitativa i paritària de dones

esportives, escoles d’adults,

i homes en les associacions i

casals d’avis, espais culturals

entitats ciutadanes, i en totes

–museus, teatres...–, parcs i

les formes de participació

jardins, espais oberts de lleure...

pública.

És important que aquestes actuacions tinguen ressò en els

fVetlar perquè la programació

mitjans de comunicació locals

cultural de la ciutat reflectisca

i que aquests assumisquen els

les creacions artístiques i els

principis de la coeducació.

coneixements de les dones.

11


fRecuperar la història local de

fFer de la lluita contra

les dones, amb rutes guiades,

la violència de gènere un

exposicions fotogràfiques,

compromís de absolutament

nomenclàtor de carrers..., i

tota la ciutadania, implicant

convidar les escoles i altres

el màxim d’agents socials

entitats (no només les de dones)

en les campanyes i els actes

a participar-hi.

públics que se celebren. Oferir sempre formació continuada,

fPromoure importants

en diferents espais de la ciutat,

actuacions que ajuden a

per tal de visibilitzar totes les

repensar els models de

formes de violència de gènere

masculinitat i feminitat i que

i per donar instruments perquè

proposen alternatives als típics

tothom la puga detectar i puga

prototips hegemònics. Fomentar

contribuir a erradicar-la.

activitats que afavorisquen l’educació emocional i afectiva

És la llengua un element

de les totes les persones.

imprescindible per aconseguir una educació coeducativa?

fOrganitzar activitats formatives i de sensibilització

Un dels elements centrals

en diferents espais de la ciutat

quan ens plantegem una

(escoles, llars de gent gran,

escola coeducativa és l’ús

associacions esportives...) per

del llenguatge inclusiu on es

fomentar l’aprenentatge de les

troben representats els diversos

tasques de la llar i així afavorir

gèneres. I ha de ser així, no

la coresponsabilitat de dones

només perquè el llenguatge

i homes en la vida domèstica i

ha de reflectir la societat que

familiar, implicant homes i dones

l’utilitza, sinó que també pot

de diferents edats.

ajudar a modificar-la. Així, avui en dia, no podem parlar només

fRepensar els espais de la

en masculí pensant que hi inclou

ciutat perquè siguen agradables,

tothom perquè no és així. Així ho

acollidors, respectuosos,

explica Adelina Escandell, que

segurs... per a totes les

és mestra jubilada, psicòloga

persones potenciant el respecte i

i presidenta de la Fundació

la convivència.

l’Alternativa.

12


Un dels elements centrals

d’adaptar a la realitat. Pensem

quan ens plantegem una

en la quantitat de paraules noves

escola coeducativa és l’ús

que s’introdueixen en cada nova

del llenguatge inclusiu on es

revisió dels diccionaris i d’altres

troben representats els diversos

que queden sense utilitzar.

gèneres. I ha de ser així, no

Però malgrat aquest fet, cada

només perquè el llenguatge

any veiem en els mitjans de

ha de reflectir la societat que

comunicació campanyes de

l’utilitza, sinó que també pot

persones «reconegudes» que

ajudar a modificar-la. Així, avui

s’oposen obertament a l’ús del

en dia, no podem parlar només

masculí i femení. Aquestes

en masculí pensant que hi inclou

persones ens presenten una

tothom perquè no és així. Sabem

llengua pètria, sense capacitat

que les dones treballen en tots

de canviar, quan sabem que la

els camps, però és que a més, si

llengua canvia constantment

no anomenem les professions

justament perquè no és un

en masculí i femení, contribuïm a

producte de laboratori o de

reproduir estereotips sexistes; un

museu sinó que és quelcom

exemple paradigmàtic és quan

utilitzat per la societat i, per

parlem de metges i infermeres o

tant, dinàmica, mal·leable, en

de directors i secretàries. Encara

transformació constant. Critiquen

en molts centres educatius

que llavors el discurs és pesat,

podem veure el rètol: «sala de

que el masculí és el genèric…

professors» i quan s’obri la porta apareixen un 90 o 100% de

La llengua té un alt valor

dones. El llenguatge configura

simbòlic i afectiu i ens adonem

pensament; quan anomenem

que el que no s’anomena no

només en masculí, no només

existeix. Com diu Eulàlia Lledó,

estem negant la realitat, sinó que

quan es parla de sexe, gènere

neguem a les noies la possibilitat

i gènere lingüístic, no s’està

d’imaginar-se en aquella

parlant només de llengua. Per

professió.

això hi ha sectors que oposen tanta resistència o costa tant

La llengua té una funció

d’introduir aquests petits canvis

comunicativa; és creada per la

en el món educatiu. Estem

societat en cada moment i s’ha

parlant d’ideologia.

13


Què podem fer en la vida quotidiana dels centres educatius per posar fil a l’agulla en aquest tema: fRebutjar que les formes masculines són les genèriques i passar a utilitzar masculí i femení o genèrics. Implica revisar com parlem, però també els rètols dels centres educatius, les comunicacions amb les famílies. Quan es posa noms a les classes, utilitzar masculí i femení: classe de les lleones i lleons, inventores i inventors... fHi ha molts materials editats per trobar fórmules que ens permeten utilitzar un llenguatge no sexista i que al mateix temps siga ric i no pesant. fDonar entrada a totes les fórmules que visualitzen tots els models de família, ja que actualment no ens serveix només pare/mare. fFer referència a dones i homes en tots els camps del coneixement: literatura, història, ciència, món artístic, de l’esport… Fixeu-vos en aquest aspecte, que quan comencem a parlar de científiques i científics o 14


15


d’autores i autors ja no trobem

i per això hem de pensar que

normal parlar només d’homes

aquesta utilització no és un bé

i així ens esforcem per trobar

menor. Per mitjà del llenguatge

exemples de dones que hagen

ens comuniquem, reflectim la

fet aportacions en aquest camp.

realitat i transmetem valors que

La forma i el contingut estan en

poden canviar-la o perpetuar-

relació.

la, que condicionen el nostre pensament i comportament

fAnalitzar els missatges

i, per tant, també el nostre

sexistes en el llenguatge oral

desenvolupament social. Si allò

però també l’audiovisual.

que transmetem valors que poden canviar-la o perpetuar-

fRevisar el llenguatge dels

la, que condicionen el nostre

contes, llibres de text, cançons.

pensament i comportament i, per tant, també el nostre

Però més enllà dels centres

desenvolupament social. Si

educatius, cadascuna i cadascú

allò que transmetem amb el

de nosaltres, com a ciutadania

nostre ús del llenguatge –ja

que volem una societat

siga de forma escrita, verbal o

democràtica, no podem acceptar

visual— és un missatge basat en

les coses com estan. Un primer

estereotips o prejudicis, estarem

pas és la pròpia formació, però

contribuint a arrelar-los en les

després cal que siguem agents

nostres relacions de convivència.

actius per contribuir a una

De la mateixa manera, si quan

societat més igualitària. I la

parlem reproduïm l’ocultació

llengua i l’ús que en fem és un

de les dones sistemàticament,

element central en aquest camí.

estarem contribuint a una major invisibilització.

El llenguatge és l’instrument que interpreta la nostra vida i per

Les paraules denominen les

això hem de pensar que aquesta

coses, i des dels primers estadis

utilització no és un bé menor.

de la socialització aprenem

Per mitjà del llenguatge ens

a agrupar la forma i les idees

comuniquem, reflectim la realitat

(la realitat) que hi ha darrere

i el llenguatge és l’instrument

de cadascuna. Qualsevol

que interpreta la nostra vida

llengua reflecteix el sistema de

16


pensament col·lectiu i amb ella transmetem una gran part de la manera de pensar, sentir i actuar de cada societat. Coincidim amb qui busca arguments per a desmentir el sexisme lingüístic en el fet que la llengua no és sexista en si mateixa, però, al contrari, considerem que sí que ho són els usos que en fem. A més, qualsevol llengua és un sistema flexible, viu i en evolució permanent que disposa dels recursos per a ser actualitzada i per a respondre a les necessitats i als reptes de cada moment històric. L’ús sexista del llenguatge és el reflex d’una societat androcèntrica en què es valoren les capacitats i funcions dels hòmens i s’oculten o no es reconeixen les de les dones. Molts dels documents informatius i administratius que s’elaboren són un reflex d’això, ja que prenen el masculí com a punt de referència. (Extret de la “GUIA PER UN LLENGUATGE IGUALITARI EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ”, AJUNTAMENT DE SAGUNT, DEPARTAMENT IGUALTAT.) 17


Rica rd BalanzĂ E scu lto r, ar t is ta f alle r i p ro fess o r

senyen les espurnes

18

coeducar en diversitat


«La mirada de l’art, lúcida i densa, és capaç d’afrontar amb èxits els reptes de la societat actual, de resoldre amb esperit crític molts dels fenòmens de la nostra cultura, integrant-hi fins i tot les seues pròpies contradiccions. La capacitat de l’art per aglutinar paradigmes de caire interdisciplinar, des d’una perspectiva multicultural, o d’entendre els missatges de les formes simbòliques de la cultura, ens esperonen cap a un major coneixement de les manifestacions artístiques, passant pel sedàs dels elements de la cultura de masses i de l’aportació de les tecnologies de la informació i la comunicació. En últim extrem, el futur també està a les nostres mans, i n’hem de ser conscients» Ricard Huerta

U

n futur que construïm

és aquesta raó d’exemplaritzar

dia a dia i any rere any al

una tasca que hauria de ser

que fa referència Huerta. Així

sagrada per a nosaltres, per a

és també, essencialment, com

tots nosaltres, realitzada des del

els valencians fem falles, amb

màxim respecte i veneració per

constància, paciència i estima,

eixa consciència germinadora.

i és en moments claus de la

Tasca impregnada de precisió en

Festa quan prenem veritable

la meua obra, en les meues falles

consciència d’açò, amb eixe

(il·luminades i il·luminadores), ho

foll i laboriós treball; com són

intente almenys; el desvetllament

la plantà i la cremà, fites

d’estímuls creadors. És l’emoció

essencials d’allò ben nostre,

que brolla de la falla com l’aigua.

ben nostrat.

Són les experiències emocionals Associar educació i falles

allò pel qual es mouen els

és per a mi com una remor

fallers —igual que els infants—

d’intenció de la terra promesa.

però no pot mancar de cap

Determinadament, els infants

manera la raó i és ací on

s’eduquen per exemplaritat i

els valors de l’ensenyament

19


artístic ens han d’educar

Ja està tot dit! Ací rau la clau

la mirada, constantment

que necessitem —que necessiten

nugats a la responsabilitat de

les falles— i que ens han d’obrir

contemporaneïtat. Valors que

de bat a bat eixa porta que

poden transformar les falles

ens limita, de mediocritat i

en vertaders ens culturals,

covardia, posant l’èmfasi en eixa

un patrimoni que mantinga el

complexitat fonamental que és

seu sentit de ser en el demà,

el goig de ser lliure.

expressions de la llibertat com a ésser humans, allunyades de diversifòbia i rancior. Deia Jorge Oteiza que el xiquet ha de ser educat des que naix en la complexitat de l’art i l’educador ha d’estar amb ell, en el seu joc, oferint-li la cultura del seu país.

I afegeix: l’harmonia estètica és una forma d’energia produïda per la vida, una emanació interior, una fusió amb allò altre, o altres, una capacitat de ressonància, una emoció en un determinat domini de vida que cal mantenir i respectar amb una comprensió justa de la seua complexitat i de la seua subtilesa. 20


21


M ac u G imeno M eng u al @M ac uGime no

de falles amb les ulleres violeta

22

coeducar en igualtat


F

a uns mesos, amb motiu

resultats de l’estudi “Anàlisi

dels Premis Falla Igualitària,

de les Falles de la ciutat de

María Giménez afirmava que

València des d’una perspectiva

les Falles “tienen un gran

de gènere”, que el Consell

potencial para vehicular

Municipal de les Dones va

a toda la sociedad con

encarregar a la Universitat de

los valores de igualdad

València. La revolada que ha

y diversidad que queremos

provocat, primer l’encàrrec i

promover y visibilizar

després les conclusions, ens

desde el Ayuntamiento de

porta de nou a les paraules de

Sagunto”. Molt cert, com també

Fuset per a trobar la moderació

ho és la necessitat de fer canvis

i l’enteniment entre unes i uns

en aquesta festa, si parlem des de

altres i gaudir plenament d’una

l’òptica de la igualtat de gènere.

festa que, com demostra l’estudi,

1

continua sent un focus de Si analitzem la festa amb les

desigualtat.

ulleres violeta posades, tant l’estructura de les comissions

Comencem pel monument, eixa

falleres com els monuments, és

gran obra d’art on comissions i

normal fer-se la pregunta: són

artistes posen capital i treball.

masclistes les falles?

Des de ben menuda, les imatges

Per a Pere Fuset , les Falles,

que recorde de les dones en

“lluny de ser marcades

les falles tenen grans culs i pits

com a masclistes, són una

amb marcats mugrons, estan

oportunitat per a cremar totes

nues o amb poca roba. Guapes

les discriminacions que encara

o ridiculitzades a l’extrem,

existeixen en la societat”.

hipersexualitzades.

Clar que una cosa és el que

Tampoc és que no hagen canviat

volem i una altra el que tenim.

a millor les coses. M’agrada

Enguany hem conegut els

comprovar que cada vegada

2

1. María Giménez, anterior regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Sagunt. 2. Pere Fuset Tortosa, coordinador general de l’Àrea de Educació, Cultura i Esports. Ajuntament de València. 23


hi ha més falles igualitàries. Però encara són majoria els monuments que ens representen de forma sexista i, m’atrevisc a dir, fins i tot obscena. “Són falles”, em va contestar una companya davant la meua crítica. Donant per fet que havien de ser així. I no és l’única que ho pensa. Unes altres com jo creiem que es deixa passar una magnífica oportunitat per a eradicar formes i pensaments patriarcals profundament arrelats en la societat. Segons l’estudi, en un 63% les dones estan representades en els monuments com a cossos sexuals, sense capacitat de pensar o actuar més enllà de donar plaer. Són poques les figures femenines com a ninot central de la falla. Un 71% d’aquests ninots són figures masculines, mentre que les femenines representen només el 9%. En un 14% hi ha paritat en la representació de dones i homes i en un 6% no apareix cap personatge femení. Tot segons les conclusions de l’informe. El poder i l’impacte de les imatges és indubtable. És una llàstima que aquest potencial no s’aprofite per a presentar 24


25


les dones i les xiquetes com

infrarepresentades en els càrrecs

a persones amb les mateixes

directius. En la Junta Central

capacitats que els homes, per

Fallera hi ha un 67% d’homes

a normalitzar que poden ser

enfront del 23% de dones. A

científiques o fusteres, què sé

les falles de la Secció Especial,

jo, i no mers cossos sexuats.

Primera A i Segona B, no hi ha

Aprofitar l’oportunitat per a

cap presidenta i, en el total de

ensenyar a la societat els valors

les comissions, el percentatge

igualitaris, el respecte, la riquesa

de dones en la presidència és

de la diversitat.

del 12% enfront del 88% dels homes. Però si parlem de les

“Els homes solen aparèixer amb

secretaries, un 67% les ocupen

figures potents i aquells que es

dones. Es comprova de nou que

vol ridiculitzar, com els polítics, a

es perpetuen els estereotips

vegades se’ls mostra vestits de

de gènere i que la pressa de

dona. Les falleres es representen

decisions, també a les falles,

amb una imatge molt dolça,

continua en mans dels homes.

idealitzada” (Isabel Lozano ) 3

Com recorda Lozano: “Els Estaria molt bé veure unes falles

resultats de l’estudi no són sinó

que —a més de denunciar els

un reflex de la societat”. Per

maltractaments, la violència

a ella, l’estudi és una eina per

masclista, la prostitució,

a saber com i on actuar per a

l’integrisme de les religions

mitigar efectes negatius.

o la desigualtat laboral, per posar solament uns exemples—

Parlava Fuset de la reticència

mostraren la societat com un

dels sectors conservadors

conjunt d’iguals, dones i homes

als canvis, posant d’exemple

amb les mateixes capacitats.

l’elecció dels membres dels

Quant a les comissions, l’estudi

jurats de les falles, que

conclou que les dones estan

continuen prevalent els homes.

3. Isabel Lozano Lázaro, anterior regidora d’Igualtat i actual coordinadora general de l’Àrea de Benestar i Drets Socials. Ajuntament de València. 26


Les Beatrius 4 recorden que “no

Per tot, com a feminista,

se li pot donar credibilitat ni

reivindique unes Falles

autoritat a una assemblea de

igualitàries, on totes pugem

presidents, majoritàriament

trobar-nos representades sense

homes, que van decidir descartar

sexisme. Que es done una

la proposta perquè en els jurats

imatge real de les dones, que el

hi haja paritat..., el dèficit de

llenguatge no ens invisibilitze.

dones disponibles té a veure

No ser un cos ni un adorn. Tenir

amb una cultura masclista i una

espai en la presa de decisions.

estructura de la festa que posa

Participar en tot i de tota la festa

barreres a les dones perquè

de forma plena. Un pas més

puguen participar en igualtat de

endavant per acabar amb la

condicions que els homes...”

cultura patriarcal.

Enguany, a impuls de Les Beatrius, un jurat de dones i organitzacions feministes ha avaluat nou falles de la Secció Especial, en resposta a l’establit per la Federació. Tot i reconèixer els avanços que hi ha hagut, com poden ser l’augment progressiu de les pirotècniques o les directores de bandes musicals, o d’altres aspectes com el paper més actiu de la fallera major en la festa, segons l’estudi encara és escassa la presència de les dones en la gestió i l’organització de la festa, tant en la direcció com en les comissions falleres.

4. Les Beatrius, Xarxa de Dones Professionals Valencianes per un Periodisme Feminista. 27


Te re sa Ap ar ic io i M ata llín Pro fe ss ora, vale nt a i f alle ra

“perquè sempre s’ha fet així”

28

coeducar en igualtat


A les dones valentes de ma vida

D

ivendres nit del mes d’abril

Rebombori al casal.

després d’un sopar de pa i

Arrossegamentassos de cadires.

porta en un casal qualsevol. Té

Els homes parlen entre ells,

la paraula el president, un home

les dones es despedeixen i

de poc més de seixanta anys.

els xiquets i les xiquetes que

Tots els homes asseguts al seu

es trobaven jugant en un racó

voltant.

comencen a recollir-ho tot per anar-se’n a casa. Excepte Maria,

- Fallers, ens trobem en una

que no deixa d’observar la

situació prou complicada.

situació amb els seus ulls negres

Després de quasi tres décades

oberts de bat a bat mentre el seu

portant el càrrec de president,

cap no deixa de donar-li voltes a

no puc continuar amb ell. En uns

una cosa.

dies, com ja sabeu, me n’hauré d’anar a viure fora i no podré

Per qué el president només es

ocupar-me’n. Ja ha passat un

dirigia als homes? De segur que

mes des que cremàrem la falla

una dona també podria fer-ho

i si ningú tira un pas endavant

molt bé. Doncs, per qué les

i n’assumeix la responsabilitat

dones callen? Pensen que no són

estarem obligats a xapar el

capaces? No, això no pot ser.

negoci, és a dir, serà la fi de la

No és possible que pensen així!

nostra falla.

Si la tia és dona i, a més de ser molt bona en el seu treball, porta

Silenci sepulcral de sobte trencat

els comptes i l’organització de

per una mosca que sobrevola la

la casa de categoria i coneix a la

calba del president, que l’espanta

perfecció com funciona la falla

i continua parlant.

que estima com ningú.

- Senyors! - colp a la taula- . No

I la seua amiga Margarita

podem esperar més! En quaranta-

també és una fora de sèrie, amb

vuit hores hem de resoldre esta

una capacitat d’organització

situació. S’alça la sessió!

fabulosa i un coneixement

29


superexhaustiu de tot allò que

- Ja ho entendràs quan sigues

cal per a dur una falla endavant.

més majoreta - va respondre

Realment, moltes de les dones

Eloísa mentre entraven a casa - .

de la falla podrien fer-ho genial.

Posa’t el pijama i a dormir, que

Per qué no se n’adonen?!, pensa

demà ens alçarem enjorn.

Maria. Però Maria no podia aclucar l’ull. Però cap d’elles diu res al

Els engranatges del seu cervell

respecte, sols baixen el cap

estaven en constant moviment.

apenades perqué potser la

Tenia una idea, però no sabia

falla del seu cor tinga les hores

com plantejar-li-la a la seua tia.

comptades. L’endemà, mentre desdejunaven, - Maria, se n’anem cap a casa - la

Maria estava molt callada, cosa

crida la tia Eloísa. I Maria corre

gens normal en ella...

als seus braços - Quant li agrada quedar-se amb ella a dormir des

- Qué passa, Marieta, que estàs

que era xicoteta!

tan callada? Qué et passa pel cap?

- Tia Elo - li diu mentre caminen

- Res, tia.

pel carrer-, per qué el president sols parlava en la reunió amb els

- Res? Et conec molt bé i no

homes? és que les xiques no són

podràs callar molt de temps. Ja

falleres?

m’ho diràs quan vulgues.

- Ai, Marieta, mira que eres

- Res, tia. Que... vull que sigues

curiosa! Doncs perqué els llocs

la presidenta! I que em té igual

executius a les falles els ocupen

que sigues una xica! Perqué saps

els homes. Nosaltres, les xiques,

molt més de falles que el carca

ens ocupem d’unes altres

eixe que tenim per president!

feines... Sempre s’ha fet així... - Quina boca que tens, Maria! No - Puix no ho entenc. A mi

m’agrada que parles així de ning˙!

m’agradaria ser presidenta quan siga major i no sé qué hi té a

- És que és de veres, tia! On

veure que siga una xica.

posa que una xica no puga

30


ser presidenta? Estic farta de

- No. Abans, com et diria jo?

sentir que sempre s’ha fet

Manava l’home.

així!, que als llibres parega

que sols hagen fet coses

- Doncs, no entenc com es

importants els xics. I farta del

casaven! Quina sort he tingut

tu, calladeta i somriu,

d’haver nascut ara, tia..., i quina

que així estàs més guapa.

condemna ser dona abans.

Si no fem res perqué sempre s’ha fet així, res canviarà

- Així és, Maria. Afortunadament,

i no em pareix una raó prou

les coses estan canviant...

convincent. A més, de segur que la Margarita i les altres et

Silenci.

podrien ajudar. - Qué penses ara, Maria? - I com has arribat amb nou anys a eixa conclusió? Eres

Maria va somriure. Els seus ulls

un poc atrevida... Però, saps?,

s’il·luminaren.

m’agrada que penses així. És de veres que les primeres falles

La tia Eloísa sabia que esta

que existiren les fundaren

no era una xiqueta qualsevol.

homes, però en eixe moment

Era valenta i lluitadora malgrat

les dones no podien ni votar a

la seua curta edat, cosa que

Espanya.

despertava en ella un sentiment d’admiració i molt d’amor.

- Que no podien votar? Em pareix superfort!

- Estic pensant que si tot allò que em contes va canviar, ja és

- Així eren les coses, Maria.

hora que comencen a canviar

Però eixa era una altra época.

les falles. O és que volem - va

Ara, als anys vuitanta, han

afegir amb determinació posant

començat a canviar. Sabies que

els braços fent nanses - que les

en 1981 s’incorporà al codi civil

falles es queden antiquades?

la igualtat de l’home i la dona al matrimoni?

- No, clar que no, Marieta - va contestar-li Eloísa amb un gran

- I abans no eren iguals? 31

somriure i els ulls vidriosos.


32


El diumenge va arribar en un tres i no res i tots i totes es reuniren al casal per a participar-hi, en l’afer. Maria no va voler perdre’s la cita i no va posar-se a jugar amb els seus amics i les seues amigues al racó on solien fer-ho, perqué encara que com a xiqueta que era no tenia veu a les reunions, notava en l’ambient que alguna cosa extraordinària ocorreria. Les dones no es van asseure al final del casal com feien sempre. Esta vegada era diferent. No estaven assegudes a taula, però sí molt a prop dels homes, darrere d’ells. Prengué la paraula el president com era habitual. - Bé, comencem la reunió. Únic i fonamental punt del dia: elecció de president. Algun candidat al càrrec? Silenci. - Sabeu que este és un assumpte molt seriós. Si cap home s’anima, haurem de deixar donada de baixa l’associació demà mateix, perqué tot quede signat per mi abans d’anar-me’n. 33


Margarita alçà la mà.

per a coordinar tot aquell i tota aquella que volguera treballar

- Digues, Margarita. Passa

per ella.

alguna cosa? - Vinga, xiques, deixeu-vos de - Que si passa alguna cosa? Clar

bromes, que la situació no està

que passa alguna cosa.

per a rifar-se’n.

- A qué et refereixes? No

- No estem de broma. Hem estat

m’espantes així.

parlant al respecte i pensem que és el moment de canviar.

- No et preocupes, presi, que

Estem molt felices amb el vostre

no és per a espantar-se. Anem a

treball durant tots estos anys,

veure. No tenim president i això

però no podem seguir fent les

comporta un greu problema,

coses sempre de la mateixa

és cert. Perqué sols tenim vint

manera sense plantejar-nos si

fallers i entre unes coses i altres

podrien fer-se millor. Nosaltres

a cap de vosaltres us ve bé. I

també som falleres i volem ser-

això és respectable, però esteu

ho en igualtat. Estem cansades

oblidant que no sols hi ha vint

d’estar en l’ombra i potser

fallers a la comissió adulta, sinó

siga el moment adequat per a

també quaranta-tres dones més.

demostrar-ho i poder compartir les responsabilitats amb

- Ha, ha, ha, ha, ha - va riure el

vosaltres plenament.

president estrepitosament- . Estàs suggerint que alguna de

- Vaja, Eloísa. Això no m’ho

vosaltres podria ser presidenta?

esperava jo, xe! No és que no

Una presidenta, ha, ha, ha, ha, ha,

vulga donar-vos una oportunitat,

on s’ha vist això?

però qué en pensaran les altres falles?

Eloísa va prendre la paraula. - Sabem que els canvis són - Ho has entés correctament.

costosos i trencar els prejudicis

Una dona estaria capacitada

encara més, però estem

per a prendre el comandament

disposades a intentar-ho i

d’esta comissió, o, millor dit,

anem a treballar i a lluitar per

34


aconseguir que funcione. De

cercaviles i això que és de veres

vosaltres depén si voleu afegir-se

que lluíen moltíssim quan es

a la nostra causa o dissoldre la

vestien de valencianes, però

comissió, cas en qué la tornarem

callades i somrient no estaven

a alçar nosaltres novament amb

més guapes, sinó més ximples.

qui vulga fer-ho. Perqué elles també eren Xiuxiuejos al casal. Tornà a

persones i com a tals pensaven,

prendre la paraula el president.

tenien prou experiéncia, bones idees i moltes ganes de

- D’acord. A veure. Aleshores,

continuar aprenent i millorant.

quina de vosaltres estaria

I eixes eren les úniques coses

disposada a ser presidenta? Per

imprescindibles per a treballar

votar no perdem res...

per la falla.

Una llàgrima d’emoció va rodar

I perqué amb el pas del temps

per la galta de Maria quan va

la societat evoluciona i hem

veure la seua tia alçant el braç.

d’adaptar-nos-hi, evolucionar

Sabia que ho aconseguiria,

amb ella i deixar de pensar

perqué no hi havia cap persona

que tot ha de fer-se d’una

en aquell casal que estimara tant

determinada manera sols perqué

la seua falla i estava preparada

sempre s’ha fet així.

de sobra per a dirigir-la..., i tant que ho estava. Que orgullosa que es va sentir quan per majoria la van triar, encara que algunes persones no estaven a favor i fins i tot van donar-se de baixa eixe mateix dia de la falla. Però tornarien, estava segura que tornarien i, si no, pitjor per a elles... Perqué les dones no estaven només per a lluir-se a les 35


36

S us an a Rodr í gu ez Garc ía P rofe ssora de L leng u a Cast e llan a

M ír iam N avar ro S anc his Pro fe ss ora de L le ng ua An gle s a

dona, esport i visibilitat

coeducar en esport


Q

uan la profe del nostre fill

encara queda molt de camí

ens proposà escriure sobre

per recórrer. Vint anys enrere,

la nostra experiència en l’esport,

mai haguérem pensat que un

no vam dubtar ni un minut.

partit d’handbol femení fora

Després d’haver viscut durant

retransmès en una cadena

molts anys en un món d’homes

nacional, o que els partits de la

com és el món de l’esport,

lliga de futbol femení pogueren

ens trobàvem en l’obligació de

seguir-se cada setmana.

compartir la nostra visió sobre

Recordem amb certa tristesa

l’evolució de l’esport femení.

quan jugàvem la Copa de la Reina d’handbol i, tots els anys,

Tirant la vista enrere i veient

corria el mateix rumor: “Enguany

la situació actual de l’esport

hi ve la reina” i, per descomptat,

femení, ens envaeix un

mai la vérem.

sentiment de nostàlgia, enveja sana i orgull.

L’any que guanyàrem la Lliga amb l’Handbol Sagunt i

Nostàlgia per uns anys que ens

arribàrem a les semifinals de la

han fet ser qui som. Que ens

Copa d’Europa, podria pensar-

han ensenyat uns valors que

se que era una ocasió perquè

han guiat les nostres vides i que

tots els periòdics s’hagueren

tractem de transmetre al nostre

fet ressò de la notícia però...,

fill. Valors com la companyonia,

res més lluny de la realitat.

l’entrega, l’esforç, el treball en

Eixírem al periòdic As, sí, però

equip, l’empatia i la superació.

amb una intenció reivindicativa.

Valors que cal que siguen la

Férem un reportatge posant

base no només en l’esport sinó

despullades per denunciar

en la vida.

que a les dones no se’ns tenia en compte, que estàvem

L’enveja és una qualitat a la qual

aconseguint grans reptes però

se li atorguen connotacions

continuàvem sent invisibles per

negatives però, en el nostre cas,

a la societat.

no és així. Sentim una enveja sana per veure on han arribat

Per aquesta raó, tenim també

les dones, en aquest cas, les

un sentiment d’orgull, ja que

dones esportistes. Tot i que

som conscients que, haver

37


aconseguit arribar al punt on

és necessari un canvi en la

som hui, no haguera estat

mentalitat de la societat. No

possible sense aquells primers

ajuda a aconseguir aquesta

passos, sense algú que marcara

meta el fet que, des de molt

la senda i començara la lluita

menuts, als xiquets i les

per a aconseguir la igualtat.

xiquetes se’ls ensenya que

Una lluita que, lluny d’acabar,

són diferents. D’açò vam ser

no ha fet més que començar, ja

testimonis aquest estiu en la

que encara queden molts tabús

Volta a Peu de Sagunt on, en

per trencar, moltes barreres per

la categoria Chupetines (de

superar i molts prejudicis per

0 a 5 anys), corrien en dues

destruir.

carreres separats per sexes. Quin missatge estem enviant

Perquè la igualtat siga un

als nostres fills? Hauríem de

fet i no una mera quimera,

replantejar-nos que qualsevol

38


persona, acció o organisme forma part de l’educació dels nostres fills i que els exemples que ells prenen i les accions que veuen de menuts són els que guiaran les seues vides i formaran el seu pensament. No és prou parlar de la igualtat, cal actuar i posar-la en pràctica. Eixa és la millor educació per a les noves generacions. Només mitjançant els valors i l’educació, pot una societat desenvolupar-se i continuar evolucionant.

39


40

A na L lue sma Gordo Pro fess ora d e Biol og ia i Ge olog ia de l’I ES Clo t de l M oro

coeducar en ciència

de major vull ser... astronauta


E

ls estudis d’educació

Segons les dades del Consell

superior relacionats

Nacional d’Educació (CNED), els

amb les Ciències es veuen

hòmens predominen en l’àrea

recompensats en el mercat

de tecnologia, on s’inclouen

laboral, encara que les

les enginyeries i les ciències.

àrees d’estudi es troben

Mentre que les dones són

condicionades en gran

majoria indiscutible en les

mesura per les diferències

carreres de salut, educació i

de gènere a Espanya i als

ciències socials.

països de l’OCDE, conclou

aquest organisme internacional.

Aquests són només un exemple de la bretxa de gènere que

Igual que en la majoria de països

existeix actualment a Espanya

de l’OCDE , les espanyoles

relacionada amb els estudis de

tenen poca presència en els

Ciències.

1

estudis de STEM i, en canvi, una 2

presència “desproporcionada”

Alguns dels motius de l’elecció

en carreres relacionades amb el

dels estudis de les xiques i

sector educatiu (Espanya, 79%;

els xics són una combinació

OCDE, 78%), així com en salut i

d’estereotips, expectatives dels

benestar (Espanya, 72%; OCDE,

pares, mancança de referents

75%).

femenins, desconfiança cap a les Matemàtiques i una utilitat social

No obstant això, tot i el biaix de

poc visible (font: El Mundo).

gènere, el 30% dels espanyols que seguiren estudis superiors

Però la nostra història ens

en el nostre país cursaren alguna

mostrarà que no sempre les

de les àrees STEM, una de les

xifres són importants i que

proporcions més elevades entre

de vegades les estreles estan

els països de l’OCDE (font:

més a prop del que nosaltres

Público).

pensem.

1. Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic. 2. STEM és un acrònim que es refereix a les àrees de coneixement en les quals sovint treballen els científics i els enginyers, science, technology, engineering and mathematics (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). 41


Tot començà amb un

era el fet que l’ Homo sapiens

RINGGGGGGGG...

haguera arribat al nostre satèl·lit sinó que cap dona hi haguera

Valentina va pegar un bot a la

allunat encara a hores d’ara.

cadira quan va sentir el timbre

Cada vegada ho tenia més clar.

de canvi de classe. Havia acabat l’hora de valors i ara

En acabar la classe de

tocava tecnologia. Des que

tecnologia Valentina es va

fa uns dies la professora de

quedar una mica endarrerida

ciències els havia estat parlant

amb la intenció de parlar amb la

del 50 aniversari de l’arribada

profe, volia demanar-li consell

de l’home a la lluna, només

sobre uns materials que havia

somniava en les estreles i en

d’aconseguir.

l’immens espai. El documental començava així...

Valentina 3 era una xiqueta curiosa, inquieta i molt creativa

“En 2019 se cumplen 50

d’onze anys que vivia en un poble

años de la llegada del

qualsevol d’un país qualsevol.

hombre a la Luna, un hito

Tenia una gosseta anomenada

histórico que llevaron a

Tesla4 la qual l’acompanyava a

cabo los astronautas Neil

tots els llocs.

Armstrong, Buzz Aldrin y Michael Collins a bordo del

Des de molt menuda ajudava son

Apolo XI. La llegada del

pare en la reparació de motors i

hombre a la Luna es una de

d’altres aparells electrònics que

las mayores hazañas de la

es trencaven a casa i li encisaven

historia de la humanidad”.

les matemàtiques i els números. Tot començà quan feia dos

Però, en realitat el que més li

aniversaris li havien regalat un

cridava l’atenció a Valentina no

telescopi…

3. Valentina Tereshkova és una cosmonauta i política russa i enginyera, ja retirada. Es va convertir en la primera dona que va arribar a l’espai. 4. Tesla, Inc. és una empresa nord-americana ubicada a Silicon Valley, Califòrnia, i liderada per Elon Musk, el qual dissenya, fabrica i ven cotxes elèctrics, components per a la propulsió de vehicles elèctrics i bateries domèstiques a gran escala. 42


El millor amic de Valentina era el

matemàtics, fabricat diverses

seu veí Manel. El xiquet tenia nou

maquetes, buscat materials

anys i passava les vesprades

adients, fabricat un motor de

jugant a curar els seus ninos.

propulsió i llegit molta molta

Una tireta al braç de Rosita, un

bibliografia científica.

embenatge al peu de Leo, una mica de Betadine al cabet del

Uns quants anys després la

Sr. Potato...

nostra protagonista va estudiar Enginyeria Aeronàutica i va

Els dos xiquets jugaven molt

aconseguir obtindre una beca a

al jardí de Valentina on tenia

la coneguda acadèmia Sally Ride

son pare la xicoteta caseta de

Science 6.

ferramentes. Manel va estudiar Infermeria i es va convertir en un excel·lent

— Mira, Manel, et presente

professional de la salut com ell

el meu projecte secret. L’he anomenat “Projecte Artemisa ”!! 5

sempre havia somniat ser.

— va exclamar Valentina. Començàvem dient que cap — Ohhh... i què és? — preguntà

dona havia xafat la Lluna...

Manel.

encara. Però uns quants cràters del nostre satèl·lit porten el

— És un prototip de coet espacial

nom de dones que han marcat

— contestà Valentina.

la història de la Ciència. En són pocs, una trentena, comparats

Valentina havia estat treballant

amb els centenars als quals

de valent en el seu projecte.

s’ha posat nom d’hòmens

Havia mesurat, fet càlculs

il·lustres.

5. El Projecte Artemisa va ser un projecte de vol espacial privat per establir una base permanent i autosostenible a la Lluna per a 2002. 6. Sally Ride Science a la Universitat de San Diego es centra en el desenvolupament professional per a professors en educació STEM. 43


44


45


Tenen el seu forat a la Lluna

oh sorpresa!: tampoc es troben

investigadores com Marie Curie ,

Katherine Johnson 15 i Margaret

Leise Meitner 8, Maria Mitchel 9,

Hamilton 16... encara.

7

Caroline Herschel 10 o la primera dona que viatjà a l’espai, la russa

En resum, a les aules la

Valentina Tereshkova. Però

coeducació en ciències està

falten Ada Lovelace , Rosalin

present, però la realitat fora és…

Franklin , Sally Ride , Mae

una altra història.

Jemison ... i un llarg etcètera. I,

11

12

14

13

7. Maria Salomea Skłodowska-Curie​ (Varsòvia, 7 de novembre de 1867-Passy, 4 de juliol de 1934). Pionera en el camp de la radioactivitat, va ser la primera persona en rebre dos premis Nobel en diferents especialitats —Física i Química. 8. Lise Meitner (Viena, 7 de novembre de 1878-Cambridge, 27 d’octubre de 1968) fou una científica física sueca d’origen austríac que va investigar la radioactivitat. Meitner va formar part de l’equip que descobrí la fissió nuclear. 9. Maria Mitchell (Nantucket, Massachusetts; 1 d’agost de 1818-Lynn, Massachusetts; 28 de juny de 1889) va ser una astrònoma nord-americana, la tercera dona a descobrir un cometa, al qual posaren el seu nom: Miss Mitchell’s Comet. 10. Caroline Lucretia Herschel (Hannover, Alemanya, 16 de març de 1750-Hannover, 9 de gener de 1848) fou una astrònoma alemanya. 11. Augusta Ada King, comtessa de Lovelace (Londres, 10 de desembre de 1815-íd., 27 de novembre de 1852), coneguda habitualment com Ada Lovelace, va ser una matemàtica, informàtica i escriptora britànica, cèlebre pel seu treball relacionat amb la calculadora d’ús general de Charles Babbage, la denominada màquina analítica. 12. Rosalind Elsie Franklin (Londres, 25 de juliol de 1920-Londres, 16 d’abril de 1958), química i cristal·lògrafa anglesa, responsable d’importants contribucions a la comprensió de l’ADN, de l’ARN, dels virus, del carbó i del grafit, amb un important impacte en els avanços científics de la genètica, el qual no es va reconèixer de la mateixa manera que els treballs de James Dewey Watson, Francis Crick i de Maurice Wilkins. 13. Sally Kristen Ride (Encino, 26 de maig de 1951-La Jolla, 23 de juliol de 2012), física nord-americana i astronauta de la NASA que en 1983 es va convertir en la primera dona dels Estats Units a conquerir l’espai exterior. 14. Mae Jemison (Decatur, Alabama, 17 d’octubre de 1956) enginyera, metgessa i astronauta de la NASA. Fou la primera dona afroamericana a viatjar a l’espai. 15. Katherine Coleman Goble Johnson (26 d’agost de 1918) és una física, científica espacial i matemàtica nord-americana que ha contribuït a l’aeronàutica dels Estats Units i els seus programes espacials. 16. Margaret Hamilton és una científica computacional, matemàtica i enginyera de sistemes. Fou directora de la Divisió d’Enginyeria de Software del Laboratori d’Instrumentació del MIT. 46


Fonts bibliogràfiques consultades Diaris digitals Público www.publico.es El Mundo www.elmundo.es Biografies científics www.kids.csic.es Ciència i Tecnologia a Espanya www.datagora.es Informe sobre Ciència i Tecnologia a Espanya www.fundcionalternativas.org www.tesla.com Projectes aeroespacials www.infoespacial.com www.universidadescr.com El viatge de l’Apollo II a la Lluna www.ccma.cat

47


48

J osé Lu is Lag ardera Ven tu ra Per io dis ta i fa ller

coeducar en inclusió

la inclusió en la festa de les falles


S

ón les falles inclusives?

cas sí que és cert que cada vegada més actes compten amb

Aquesta és una pregunta

un o una intèrpret de llengua

que ens hauríem de fer tots

de signes, perquè tothom puga

els anys, regint-nos per uns

seguir el que s’està dient. Això sí,

paràmetres que caldria anar

aquestes accions les solen dur a

millorant exercici rere exercici.

terme especialment organismes

Evidentment, la festa ha

públics, com ara ajuntaments o

evolucionat molt positivament

juntes locals, mentre que a les

en les darreres dècades, però

comissions continua sent una

tal vegada el ritme podria haver

utopia. És clar que a vegades no

sigut molt més eficient, perquè

seria necessari si hi ha la certesa

encara ens queden moltes coses

que cap persona sorda estarà

per fer.

en l’acte (si és a nivell privat), i que suposa una despesa extra,

Encara hui en dia hi ha estigmes

però cal fer l’esforç si volem

que continuen vigents, i

continuar avançant. Aturem-nos

l’obertura de les falles per a certs

ara a pensar en les persones

col·lectius socials continua sent

amb mobilitat reduïda. De segur

una llosa. Fixem-nos-en primer,

que us venen a la ment un

per començar, en les persones

bon grapat de casals fallers o

amb diversitat funcional.

d’edificis públics que compten

Quantes falles de les que heu

amb barreres arquitectòniques

visitat en els darrers anys s’han

que impedeixen que aquestes

adaptat en braille perquè les

persones puguen circular

persones invidents puguen

de forma autònoma, sense

també conèixer la crítica d’allò

necessitar ajuda per a accedir al

que s’ha plantat al carrer? Les

recinte o per a anar al bany, per

podríem comptar amb les dits

posar alguns exemples. En una

de les mans. I és una llàstima

festa que se suposa inclusiva,

que ja entrada la segona dècada

aquestes situacions ni s’haurien

del segle XXI, aquestes accions

de plantejar.

continuen sent excepcionals. Allò estrany hauria de ser no comptar

Però dels exemples que he

amb això. Passa el mateix amb

esmentat dalt, no vull que ens

les persones sordes. En aquest

quedem en persones que tan

49


sols han de visitar o de participar

conversava amb l’artista fallera

en determinats actes. La reflexió

Tedi Chichanova sobre aquest

ha d’anar més enllà. No són

sentit. Ella va arribar i va saber

moltes les falles que compten

obrir-se un camí (el seu esforç

entre els seus membres amb

li va costar). Va aprendre l’ofici

gent que pateix algun dels casos

de fer falles i ara mateix és una

comentats, o que pateix altres

artista reconeguda a la ciutat

malalties cròniques. I no estic

de València i en altres municipis

dient amb això que les falles

valencians, amb un bon grapat

discriminem aquests col·lectius

de premis. Però Tedi em contava

perquè no formen part de la

en l’entrevista que vam fer per

festa, sinó que moltes vegades

al llibret de la falla Selgas Tovar

són elles les que no s’animen a

que les comissions falleres eren

integrar-se perquè saben que no

al principi reticents a comptar

disposen de les facilitats i les

amb ella, i li tancaren moltes

oportunitats que sí que tenen

portes, de la mateixa manera que

la resta de membres. Per tant,

també es mostren reticents a

treballar això també hauria de

l’hora de fer que als immigrants

ser un tema a plantejar-se.

els puga resultar atractiu formar part d’una comissió.

No obstant, però, aquestes

Obrir-se a qui no és com tu

diferències no afecten tan

per a comprendre’l i que ell et

sols persones amb algun

comprenga. Perquè no oblidem

problema físic o psíquic. També

que la convivència i el respecte

ens referim en aquest sentit

es fonamenta als espais socials,

a col·lectius desfavorits o

i als barris res hi ha millor que

desprotegits en molts aspectes

trobar-se al voltant de la falla.

com ara els immigrants. El

Per què no fem també per obrir

percentatge de persones que han

la nostra festa a les persones

vingut de fora i formen part de

que són de fora però que porten

la festa fallera és ínfim, si bé és

temps vivint ací i els agradaria

cert que cada vegada més gent

saber què se sent al formar part

d’altres nacionalitats i cultures

de les falles?

fa per integrar-se i formar-ne part. Malgrat això, continua sent

En altres qüestions sí que s’ha

insuficient. Fa un parell d’anys

avançat molt, però encara

50


continua havent una bretxa

de poder ser gaudida per totes i

notable. Ara ja no ens és estrany

tots, independentment del sexe,

veure presidentes de falla o de

la raça o la seua aparença física.

Junta Local, o dones ocupant

Aquests valors són els que

càrrecs importants. Però el

hem d’inculcar-los als nostres

nombre continua sent reduït si

fills i filles; als xiquets de hui,

ho comparem amb els homes.

que seran els adults del demà i

Encara continua sent notícia

continuaran amb el testimoni de

en alguns llocs que una dona

l’essència del que som.

es llance a dirigir i governar una comissió o una federació

Quines falles vols deixar-los tu a

de falles. Quan hauria de ser ja

les generacions que venen?

totalment normal. Quan arribarà el dia en què açò ja no ens

Jo ho tinc clar: unes falles

resultarà cridaner?

vertaderament inclusives.

I per poder contrarestar aquestes diferències que encara romanen a la festa, tot es resumeix en una paraula: educació. És senzill de comprendre. La festa evoluciona i ho fa de la mà de les persones que la sostenen. Igual que els monuments o les indumentàries dels anys 50 disten molt del que veiem hui en dia, també ha de veure’s l’adaptació i la millora en la forma de veure i d’integrar-se en la festa, un canvi que sembla anar a marxes més forçades. Sols quan canviem la perspectiva i mirem cap al futur, podrem comprendre que una festa que ja és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO ha 51


Ge mma A ltu r Alo nso P rofe sso ra i Pres ident a de L le tre s Fa llere s

intentar o aconseguir la coeducaciรณ en el mรณn faller?

52

coeducar en inclusiรณ


U

na pregunta que ens

dins del món faller, però, per

preocupa molt, sobretot

sort, moltes coses han canviat;

si ens dediquem a l’educació i

encara que a dia d’avui queda

estem dins del món faller.

molt a fer.

Quan em proposaren escriure en

Recorde quan era menuda i el

el vostre llibret sobre aquesta

meu pare baixava a les reunions,

temàtica em vaig alegrar, ja

a muntar el monument, a

que t’adones que la coeducació

organitzar els principals actes,

va més enllà de les escoles i

als sopars durant els quals

les famílies. I no som sols els

tenien lloc les reunions..., entre

docents els que ens volem

un munt de coses; al mateix

sensibilitzar els xiquets i les

temps, la meua mare, com la

xiquetes vers aquest tema. Soc

resta de les dones de la falla,

mestra, fallera i actualment

es feien càrrec dels fills i de les

presidenta de la Federació

filles, es preocupaven que els

de Lletres Falleres. Per a mi

vestits estigueren preparats per

tot un orgull fer referència

a cada acte, baixaven a preparar

a la coeducació, ja que està

els menjars per als muntadors,

costant molt veure una dona

feien els bunyols i la xocolatada,

al capdavant d’un càrrec i cal

decoraven l’escenari per a les

donar a conèixer a la societat

exaltacions i netejaven el casal

que totes les persones ho

contínuament.

podem fer. A mi, personalment, m’agradava La coeducació té com a objectiu

més la tasca del meu pare,

disminuir el màxim possible tots

però en aquell moment era el

aquells efectes i conseqüències

que hi havia i el que ens havien

d’una educació sexista. I el món

ensenyat. Els anys anaven

faller és un món sexista?

passant i les dones anaven agafant un altre lloc a la falla;

He crescut en un àmbit on

s’encarregaven de fer algun

sempre ens han diferenciat

acte, organitzaven alguna festa,

quines eren les tasques pròpies

baixaven a les reunions, donaven

de les dones i quines eren les

la seua opinió..., fins arribar al

tasques pròpies dels homes

dia d’avui.

53


El que es pretén a dia d’avui és educar els xiquets i les xiquetes amb una visió equitativa, més enllà dels estereotips, amb valors, actituds, corregint les diverses discriminacions i valorant les diferències enriquidores dels dos sexes. Actualment, les falles parlen molt sobre la coeducació, igualtat entres homes i dones com a valor social, la noviolència de gènere..., i per això ja són moltes les poblacions on les falles tenen molt a veure amb aquesta temàtica. Fins i tot s’han atorgat premis, subvencions i reconeixents. Però cal tenir molt present i tractar amb molta cura aquest tema, ja que és molt seriós el que estem tractant. Hem de pensar la millor manera per a no ferir els sentiments de qualsevol persona i, sobretot, facilitar des de dins del món faller el benestar de totes les persones. Sense anar més enllà, què passa si una xiqueta vol vestir-se amb pantalons i jupetí? Què passa si una dona vol ser presidenta o un home faller major? Hi ha moltes preguntes que en moltes comissions falleres no 54


tenen resposta. I, per sort, en

Les associacions falleres tenen

unes altres ja estan canviant

molt a dir en un espai on té

els seus reglaments de règim

cabuda tanta diversitat de

intern per a poder facilitar molt

persones; la falla és un aparador

més les coses. Per tant, des

immillorable per a donar a

d’ací animaria a mirar més enllà,

conèixer tots els valors que es

veure tot el que ens envolta i

poden traslladar de manera

facilitar tot el que estiga a les

directa.

nostres mans. Cal sensibilitzar la gent i les Intenten o aconsegueixen les

persones que en formem part,

falles coeducar? Des del meu

perquè tots som responsables

punt de vista, sí. Educar en

dels fets que duem a terme i

igualtat no correspon sols a

de les conseqüències que se’n

les famílies i a les escoles.

deriven.

Els polítics, la televisió, el nostre barri, la publicitat, les

Com deia Nelson Mandela:

xarxes socials, les diverses

“L’educació és l’arma

associacions com les falles...,

més poderosa que podem

entre altres entitats o col·lectius,

utilitzar per a canviar el

han de col·laborar si volem

món”. Fem-ne ús i fem un canvi

un món millor, amb igualtat,

en el món que ens envolta.

sense discriminació de races, religió, poder adquisitiu, gènere, orientació sexual... Avui ja són algunes falles les que lluiten per a visibilitzar aquesta coeducació, mostrant la diversitat en els seus llibrets, manifestant crítiques en els seus monuments, fent causes per a donar suport, duent a terme canvis en els reglaments i, sobretot, lluitant pels drets de tots i totes. 55


Ger mรก n Es t eller Llรกc er

salutaciรณ del president

56


S

alutacions un any més a tots els qui estiguen

llegint aquestes línies. Enguany compartim exercici Andrea, Alfredo i jo, no hi ha fallera major. Un any que parlem de coeducació, de llengua, diversitat, igualtat, inclusió, coeducació dins de les comissions falleres i, un tema important, la dona i la ciència, un tema que en les dates en què aquest llibret arribarà a les seues mans, farà aproximadament un mes que s’haurà celebrat el dia internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència. Durant aquest exercici hem volgut aportar la nostra col·laboració a la igualtat, sense diferències de sexe, per això vull, en el meu nom i en nom de la meua comissió, convidar-los a veure els nostres monuments, llegir el nostre llibret i passar les falles amb nosaltres, gaudint de la festa. Bones falles 2020!

57


comissió executiva Presidència

Germán Esteller

Vicepresidència 1a

Miguel García

Vicepresidència 2a

Ángel Carrascosa

Vicepresidència 3a

Jaime Alfaro

Vicepresidència 4a

Nerea Garcia

Secretaria

Consuelo Tarazona

Vicesecretaria

José Vicente Pérez

Tresoreria

Enrique Villalba

Comptadora

Laura Gonzalez

Casalera

Sonia Martínez

Pirotècnia

Rafael Pérez

Loteria

Rosa Aguilar

Cultura

Sheila Pérez

Esports

Antonio Carruana

D. Infantils

Vanesa Bosch

D. Infantils

Belinda Merlos

D. Bandes i “fajins”

Vicenta Canós

D. Festejos

Sonia Peruga

D. Fetejos

Tania Fernández

D. Festejos

María López

D. Incidències

Rebeca Muñoz

D. Llibret

Merche Aleixandre

D. Viu les Falles

Asun Borras

58


59


comissió Esther Escamilla Fraga

Melania Calatayud Crespo

M. Jose Almarcha Fraga

Andrea Olivares Gurrea

Esther Talavera Martinez

Alba Fernández Romero

M. Teresa Ferruses Clemente

Vicenta Canós Erruz

Cristina Sanchez Gonzalez

Asun Borrás Montañana

Maria Gonzalez Saez

Nerea García Canós

M. Carmen Soriano Tovar

Tania Fernández Chiva

Laura Peris Boix

Lidia Villalba Gomez

Elisa Esmeralda Dolz Lucas

Estefanía Martínez Clemente

Claudia Olivares Aguilar

Barbara Martínez Clemente

Neus Torres Esquer

Belinda Merlos Cortes

Aurora Aleixandre Villalba

Consuelo Tarazona Antonino

Maika Bellver Soriano

Merche Aleixandre Vila

Elena Villalba Alvarez

Vanesa Bosch Valero

Sandra Garcia Roman

Úrsula Sarió Peruga

Rosa Canós Erruz

Sonia Martinez Clemente

Laura Oliver Urbano

Rebeca Muñoz Oliver

Lorena Munera Fernandez

Laura Gonzalez Pérez

Rosa Aguilar Tortajada

Sonia Peruga Ayete

Maria Torrente Aguilar

Mª José Gomez Garcia

Maria López Civera

Belen Gonzalez Pérez

Kika Peris Fenollosa

Tamara García Canós

Sara Anguita Gimenez

Sheila Pérez Canós

60


Francisco J. Torrente Aguilar

Sergio Sanchez Pérez

Fernando Simon Casquel

Raul Bautista López

Jaime Dominguez Calvo

José Boix Casanova

Vicente Monesinos Arques

J. Vicente Pérez Arjona

Ovidio Sanchez Plaza

Enrique Villalba Martinez

Luis Bellver Mas

Miguel García Moreno

Sergio Laguarda Julian

German Esteller Llacer

Rafa Perez Blasco Antonio Carruana Gomez Germán Ramón Beltrán José Salvador Hens Adrian Blanes Duarte F. Javier Costa Garcia Francisco M.torrente Marti Angel Carrascosa Hernandez Juanma Lozano Falcon Josep Navarro Rausell Jose Juan Caballero Fernández Luardo Puig Ortega Jaime Alfaro Pardo Daniel Muñoz Clemente Fran Fernández Moreno

61


62


cinc desitjos Artista / Rubens Marzà Ventepani

Tant de bo fora tot tan simple com ocorre als contes, colp de peu, llàntia, fregar, geni, i a demanar el que vullguem, que amb uns quants desitjos tot ens quede solucionat, però com que eixa llàntia màgica encara no l’hem trobat, a l’artista faller hem demanat que ens plante una de ben gran. Que no sense fregar isca un geni, no, canviarem, “una” geni, que siga dona, i per què no? Potser no existeixen dones geni? I tant que sí, però no totes les que voldrien o podrien. La nostra du la força al costat i la saviesa l’acompanya. Sabent açò i sobre coeducació, només n’hauríem de fer campanya. Quan ens pregunte pels tres desitjos, farem com al mercat, un poquet de gràcia i salero, que és ben nostre això del regateig, no per ser gorrominos o aprofitats, però és que n’hi ha necessitat, quan conegueu tota aquesta història, raó donareu, l’ocasió ho mereix. Si fora tan amable de concedir-nos-en cinc en lloc de tres…

63


Primer desig. El pròxim Nobel… Per a mi! (a Marie Curie) Potser a ella li posaren alguna volta la cameta, per si queia, que en sa casa es quedara queta. No ho sabem, però prou cabuda hauria de ser la dona, pensaria…, no me guanyareu…, si és per ser cabuda, ací jo, amb tots vostés, també tinc cabuda! Pionera i capaç, per eixe laboratori anava ella més xula que un huit…, fixa’t en el que et dic, aconseguir dos Nobels és més que fer història, tinguem en compte l’època…, fosca com la nit, on tots pensaven que eixe no era bon lloc per a una dona. I aquesta xica que l’admira i amb ella li cau la bava, encara que la veueta de dins (i de fora) li diu: —No, tu ací no, seràs l’única, se’n riuran. —Calleu tots! Ací mane jo! I vaig endavant! Moltes idees, vocació i voluntat… per a una eficaç vacuna inventar, tripular un important viatge espacial, o un nou sistema informàtic programar.

64


Segon desig. El 50% Tots ens ho diuen, hòmens i dones iguals, però ara, tornant de mala gana a la realitat, potser a tu, però a mi els números no m’ixen, per més que faig l’operació, el resultat…, mil vegades m’està eixint descompensat. Visibilitat, benvolguts hòmens i dones, un colp de vista a la política: desequilibrat, i la gent referent a la cultura…: desbaratat, salari per una mateixa feina, què m’estàs contant? I bé, vols que continue? No, veritat? Cert, en tot açò el més just és estar al 50%. O quedar-se, almenys, molt propet. Tercer desig: una família “normal” El xiquet és del pare de qui pren l’exemple, la xiqueta ho fa igual, però de sa mare, és d’ací d’on ve allò de “de tal buc tal eixam”, el pare treballa, veu futbol o baixa al bar. La mare és secretària i es fa càrrec dels xiquets i de la llar. I el Nadal a aquesta casa per fi va arribar. Als xiquets, els varen dur tot el que han demanat. A ella una nina per cuidar, un joc de neteja i una cuineta, que li va agradar. A ell, un baló, un videojoc de carreres i un nou xandall.

65


Quart desig: professorat eficaç A tu, estimat visitant d’aquesta falla, ja que ets ací, aquesta professora una lliçó vol donar-te… De mates, o socials, o llengua, tant fa. Mira al teu voltant, hòmens i dones, molts d’ells anaren junts a les escoles, però què caram ha passat? Si les lliçons eren per a tots les mateixes… Ara molts teniu treballs “d’hòmens” o “de dones”, quelcom no està funcionant. Un mestre, professor, a més d’ensenyar, ha de saber motivar i valors inculcar. Cinqué desig: una visió neta del llenguatge Haurem de posar-nos unes ulleres ultravioleta ben grans, que no es diga…, que segur que ens queden bé, i tal vegada a través d’elles tots veiem com de bruts, a voltes, ho fem sense voler. Però és que solem ser-ho quan parlem, fins i tot pronunciat per dones increïblement…, perquè el masclisme i el no respecte estan presents en el nostre vocabulari, en televisió, imatges i per tot arreu. És en ple segle XXI en el que som, ja queda lleig que pronunciem i utilitzem paraules pròpies de les dones per causar menyspreu.

66


un any en imatges

67


68

premis Generalitat

tercer lloc cursa

bateig

nit d’albaes

fira d’abril

fira d’abril


69

setmana fallera

crida

setmana cultural

cremà

proclamació

proclamació


70

tortades

tortades

trobades

presentaciĂł del llibret

play-backs

halloween

cremĂ infantil


publicitat

71


CANS ANIMALS C/ Alcalde Blasco nº 20 T. 605 823 173 Siguenos en Faceboock y Twitter www.cansanimals.com Sagunto (Edificio Nou Saguntum) INSTALACIONES GARCÍA Vicente García T. 696 455 764 nstalgarcia@hotmail.com VORA RUI Avd. Sants de la Pedra, 91 b T. 962 666 165 / Sagunto 72


73


74


75


76


77


78


79


80


81


82


83


84


85


86


87


88


89


90


91





Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.