La Unió Europea en l’economia global
E
n aquest context, cada vegada és més necessari i important el rol del suport públic com rescatador dels capitals bancaris, les grans empreses i les respectives elits nacionals. Al internacionalitzar-se els capitals, la necessitat d’aquest recolzament públic els portarà a la formació d’institucions públiques supranacionals. Aquí es troba una de les raons més importants de l’origen de la UE. Entre els grans capitals globals, els capitals europeus experimenten dificultats creixents i van perdent la seva antiga hegemonia. Amb
la crisi de 2008 les dificultats s’acumulen i el declivi europeu s’agreuja. “Europa esdevé l’epicentre de la crisi del capitalisme globalitzat. Una crisi profunda i multiforme, convulsa, previsiblement prolongada i d’incert desenllaç: crisi econòmica, social, ecològica, político institucional, crisi de civilització... El somni d’un espai compartit de drets i progrés es fa miques, dinamitat per la voracitat dels mercats financers” (S. Dahan, Sadocapitalismo, p.9).
El capital europeu reacciona
E
ls capitals europeus dominants intenten millorar la seva situació adoptant amb entusiasme els anys 80 les estratègies econòmiques neoliberals. Després, expandint-se, primer cap al sud, posteriorment cap a l’est. La competitivitat dels països del sud, sempre incerta, es va debilitar
i es van anar convertint progressivament en compradors dels productes del nord. Compres finançades amb els préstecs del capital financer del nord. La pertinença a l’euro amplia els límits a la tendència estructural a l’endeutament dels països del sud. En la crisi de 2008, els creditors europeus 8