Exposició Agro-eco-lògic!

Page 1

Xarxa Agroecològica de Menjadors Escolars de Catalunya

Amb el suport de:


Xarxa Agroecològica de Menjadors Escolars de Catalunya

AGROECO… QUÈÈÈÈ? Heu pensat mai d’on venen les verdures que hi ha al vostre plat? Com han estat cultivades? Qui les ha cuidat? I com han crescut i viscut? Si investiguem una mica, podrem conèixer com han crescut, en quines condicions han treballat les persones que les han cuidat o si aquella verdura ha recorregut molts o pocs quilòmetres fins a arribar a la nostra taula… és a dir serem conscients de l’impacte que hi ha darrere la nostra alimentació i veurem que no totes les maneres de produir aliments són iguals!

L’agroecologia és una ciència que enllaça moltes ciències. És un moviment social i un pensament camperol que té en compte una manera de consumir i de produir que sigui beneficiosa tant per al medi ambient, com per a les persones i l’economia.

L’alimentació és una necessitat bàsica i un dret i no pas un negoci! L’agroecologia aconsegueix aliments de temporada a través d’unes tècniques de cultiu que respecten els cicles de la natura i les persones: reciclen els nutrients del sòl, no malmeten l’entorn, els aliments es consumeixen a prop d’on es produeixen, es valoren les persones que treballen la terra i es retorna la vida al món rural.

El dret de cada poble de mantenir i produir els seus aliments, tenint en compte la seva diversitat cultural i productiva. 1

1

Definició segons La Vía Campesina, un moviment internacional que reuneix a milions de camperoles, petites i mitjanes agricultores, sense terra, joves i dones del món rural, indígenes, migrants i treballadores agrícoles de tot el món.

Podem canviar la realitat si ens fixem en tots aquests factors. Si col·lectivament decidim què volem menjar i com, estem reivindicant el dret a alimentar-nos d’una forma sana i conscient, i posant en pràctica la sobirania alimentària!

Amb el suport de:


Xarxa Agroecològica de Menjadors Escolars de Catalunya

... DE TEMPORADA Els productes de temporada són els que es produeixen a prop del lloc on vivim, adaptats al clima i collits prou madurs com perquè tinguin totes les propietats i el millor sabor, i es puguin consumir amb poc temps de diferència. Però, com és que podem trobar tomàquets al mercat durant tot l’any? Actualment, molts dels aliments que arriben als nostres mercats han estat produïts en grans quantitats. Per poder produir més i guanyar més diners, les empreses construeixen grans camps d’hivernacles, investiguen com poden fer créixer tomàquets sense que depenguin de les condicions naturals de l’entorn, com el sol o la pluja, cullen les fruites i verdures quan encara són verdes i les conserven en grans cambres de refrigeració perquè aguantin més temps i així poder-les vendre fora de temporada. Aquests sistemes de conservació, emmagatzematge i transport d’aliments consumeixen una gran quantitat d’energia i de recursos naturals.

Si sabem quins són els aliments de cada època de l’any i on els podem aconseguir, serà més fàcil que ens hi puguem fixar a l’hora de comprar-los.

Menjar només uns aliments concrets durant l’estiu, la primavera, l’hivern o la tardor. Ens podem engrescar a aprendre a cuinar-los de maneres diferents per assaborir-los i degustar-ne textures ben variades: al forn, en cremes, macedònies, amanides, cruixents... També podem recuperar l’antic consum de fer conserves i melmelades i així disfrutarem d’aquells aliments durant més mesos a l’any.

En quina estació de l’any podem trobar aquestes verdures i fruites?

Amb el suport de:

PRIMAVERA

ESTIU

TARDOR

HIVERN


Xarxa Agroecològica de Menjadors Escolars de Catalunya

...QUE CUIDA LA TERRA Hi ha moltes maneres de produir aliments. Segons les tècniques que s’utilitzin, aquesta producció d’aliments farà més o menys mal al seu entorn. L’anomenada producció convencional és la que més s’utilitza. Sovint consisteix en grans superfícies de cultiu amb sistemes de reg molt complexos i un elevat consum de recursos com l’aigua i derivats del petroli, en el cas de fertilitzants i combustibles fòssils per la maquinària. En canvi, quan diem que un producte és ecològic, ens referim a un tipus de producció agrària que genera molt pocs impactes en l’entorn :

No utilitza productes químics que siguin dolents pel medi: com els fertilitzants o els pesticides. Els aliments creixen al seu ritme, sense fertilitzants químics, ni hormones, ni antibiòtics que acceleren els processos de creixement de plantes i animals. Aplica unes normes rigoroses de benestar dels animals i contemplen espais més amples i còmodes.

Fixa't sempre en com han estat produits els aliments que compres! I atenció! Hi ha molta publicitat que juga amb diferents noms i et pot fer pensar que un aliment és ecològic quan no ho és: biològic, natural, orgànic. etc. Pregunta pel seu origen o busca si tenen certificat! Un pas enllà: a vegades podem trobar aliments cultivats de manera ecològica però que venen de molt lluny. Creieu que té sentit consumir productes ecològics si han estat transportats a través de milers de quilòmetres?

Busca comerços de confiança que coneixin com s'han produït aquells aliments, o contacta directament amb productors i productores per esbrinar-ho.

No contempla l’ús d’organismes modificats genèticament.

L’ús d’additius alimentaris està molt restringit.

Quan no sabem si un aliment ha estat produït de manera ecològica, a vegades el podem trobar etiquetat amb un segell que ho certifica.

Trobeu les diferències entre aquests dos sistemes de cultiu:

Imatge de l'esquerra: Cultiu ecològic de carbasses, on es treuen les males herbes de forma manual sense herbicides, i es diversifiquen els cutius per tal d'evitar plagues.

Imatge de la dreta: Cultiu convencional de carbasses, on es planten extensions més grans, utilitzant pesticides químics per tal d'evitar la proliferació de plagues i herbicides perquè no creixin males herbes

Amb el suport de:


Xarxa Agroecològica de Menjadors Escolars de Catalunya

...D’AQUÍ Molts dels aliments que arriben a la nostra taula poden haver recorregut milers de quilòmetres des del lloc on han estat cultivats. Per molts països, vendre el seu producte a l’estranger els

Per evitar que els aliments recorrin llargues distàncies, podem consumir productes que es produeixin aquí al nostre país, o millor, que estiguin produïts a la mateixa comarca o territori on vivim. Comprar directament a la pagesia o conèixer el calendari de temporada ens ajudarà a aconseguir-ho!

surt molt més a compte que vendre’l al seu país perquè el poden vendre més car. A Catalunya passa una mica el mateix amb la fruita de Lleida o el cereal que creix a les comarques d’interior: segueix la cadena fins que els productes arriben a països que no en poden produir sigui per les

Quan anem a comprar, investigar d’on venen els aliments que s’hi venen i escollir els més locals.

condicions climàtiques o perquè les condicions laborals de les persones treballadores permeten a les empreses obtenir-ne més benefici econòmic

Alguns restaurants s‘han sumat al moviment SlowFood, que garanteix el compromís i la tendència de l’establiment a fer servir productes locals (de radi inferior a 100 quilòmetres) i protegits.

cultivant-ho a una altra regió.

El cas del tomàquet és ben curiós. Si bé en podem trobar tot l’any, cal saber que la majoria del que es consumeix aquí prové d’Almeria i del Marroc i sorprenentment, també dels Països Baixos, on els cultiven amb hivernacles amb calefacció. Fruit d’aquest fet, el 2012 a Catalunya es van produir un 40% menys de tomàquets respecte el 2005.

Podem trobar varietats de tomàquets, de patates, de pebrots, de llegums o de carbasses típiques de la nostra zona. Aliments que es cultivaven a l’època de les nostres àvies i avis.

2

Majoritàriament, aquests aliments viatgen amb

Els heu preguntat mai què menjaven quan tenien la vostra edat? Si hi havia aliments que ja no es troben? O si n’anaven a collir als marges dels camps? Potser us endueu una sorpresa!

grans transports de mercaderies, camions i vaixells per travessar oceans i continents a gran velocitat. A part de necessitar una gran quantitat de combustibles fòssils, que són un recurs que es pot acabar, emeten molts gasos d’efecte hivernacle que agreugen el canvi climàtic del

2

planeta.

Per exemple, de mitjana, un quilo de cigrons recorre 10.500 quilòmetres per terra i mar, i el transport d’una tona de cigrons emet uns 130 quilos de diòxid de carboni (CO2).

La ruta del tomàquet. Observatori del Deute en la Globalització (ODG). 2014

k m 0 0 5 . 10 10kg

1,3 kg C 2 O

Quins aliments no es cultiven aquí? Trobeu les 6 infiltrades!

Solució: la pinya, el mango, el coco, l’alvocat, la xirimoia i el plàtan.

Amb el suport de:


Xarxa Agroecològica de Menjadors Escolars de Catalunya

...DEL CAMP AL PLAT Catalunya ha estat durant segles, terra de pagesia. Tanmateix, durant els últims segles la figura de la pagesia ha perdut reconeixement per part de la societat. Moltes d’elles van migrar a les ciutats perquè no els sortia a compte viure al món rural i treballar la terra. L’any 1985 de cada 100 persones treballadores, 23 es dedicaven al sector primari, però el 2013, només 2!

1985

2013

persones treballadores

persones treballadores al sector primari

Viure de la terra és dur perquè els preus que es paguen pels aliments són molt baixos en comparació el que costa produir-los. A més, cada cop hi ha més intermediàries, empreses que estan en contacte amb productores i consumidores i que poden decidir com, a on, quan i a quin preu es compren i venen els aliments.

D’aquesta manera, se segueix fent petit el nombre de persones que viuen al i del camp, ja que s’hi treballa en unes condicions precàries i poc reconegudes. Segur que pensareu que no podem estar sense metges, però podem estar sense pagesia? De la terra en menja tothom, mínim tres cops al dia, per ser exactes! A tot això, cal remarcar que el món agrari està molt masculinitzat, el 2015, només 15 de cada 100 persones que treballen de pageses són dones. Molt poques són propietàries de les terres que treballen (26 de cada 100), a diferència dels homes. En canvi, moltes d’elles igualment treballen a l’explotació familiar, i encara són les encarregades de les tasques domèstiques i de cures de la família camperola.

Prioritzar comprar productes directament dels pagesos i pageses afavoreix l’economia local i sobretot, valora la feina feta per les persones que treballen la terra i cuiden els productes que produeixen. Ja que en aquest cas, no dependran de grans empreses intermediàries que marquin els preus.

Si ens fixem en el que paga una persona consumidora, quan compra 10€ de peix, tan sols 2,5 arriben a la pescadora, mentre que els 7,5 restants, se’ls emporten les empreses intermediàries. 3

Investigueu, al vostre barri o poble, quines iniciatives existeixen que acostin a les persones consumidores i a les productores. Hi ha grups o cooperatives de consum, menjadors agroecològics, mercats de pagès, venda de cistelles ecològiques a domicili...?

Solucions: sol, petit, orgullós i sol.

Des de fa uns anys que s’han començat a impulsar iniciatives que volen vetllar per unes condicions i tracte just amb la pagesia. Els grups de consum agroecològic, els supermercats cooperatius o les centrals de compra en són un exemple. Aquestes últimes fan possible que als menjadors escolars hi arribi producte directe de pagès!

Amb el suport de:

3

Indicadors per la Sobirania Alimentària a Catalunya estudi realitzat per Arran de Terra el 2018.

Esbrineu les paraules que falten a les següents frases fetes fixant-vos en el seu significat: Si per l’octubre fa bon sol , pagès, enfonsa bé el solc. (Convé llaurar abans no arriben les pluges) Val més ser un petit pagès que un gran masover (Millor és ser petit i lliure que gran i esclau) Maig plujós fa ser al pagès orgullós (La humitat de la terra afavoreix el creixement de les plantes i augura una bona collita) El gall, els estels i el sol , els rellotges de la pagesa són (la terra té els seu propi ritme natural, que guien qui la cultiva)


Xarxa Agroecològica de Menjadors Escolars de Catalunya

EN RESUM La salut del planeta i de la població està a les nostres mans. Un model de producció que es basi en produir molta quantitat i exportar-la no és sa per la terra ni per les comunitats camperoles perquè: Depèn dels combustibles fòssils per transportar aquest menjar, esgotant aquest recurs limitat i produint tones de gasos d’efecte hivernacle que provoquen el canvi climàtic Un model de cultiu intensiu, porta associat l’ús de grans quantitats d’aigua així com la pèrdua de fertilitat de la terra. A més a més, l’ús de fertilitzants químics i pesticides contamina l’aigua i l’aire, afectant tant les persones com els altres animals i plantes properes. La petita pagesia perd autonomia perquè depèn d’un sistema de mercat que engloba tot el món i que no pot controlar, fet que fa que cada cop sigui més difícil guanyar-se la vida a pagès, causant el despoblament rural.

Cada àpat és una oportunitat per cuidar la terra i les persones! Ho podem fer a casa: fixant-nos d’on venen els productes que comprem, qui i com els ha produït. A l’escola: podem fer pressió des de les famílies o la direcció per aconseguir que la gestió de a cuina del menjador es regeixi per criteris agroecològics. Al barri: ens podem ajuntar amb altres famílies, veïns i veïnes per comprar conjuntament directament de productores, d’aquí neixen els grups de consum! Segur que en tens algun a prop. O podem anar a comprar a les botigues i mercats del barri, on podrem trobar més producte local i saber si hi ha un tracte just de les productores. I així, a poc a poc ens estarem aventurant en el camí cap a l’agroecologia!

Totes les persones tenim a les nostres mans un gran potencial per canviar aquestes dinàmiques i ajudar a construir un model més sostenible i just socialment i ambiental.

Una alimentació agroecològica : Ajuda a millorar la salut del planeta Cuida a les persones Fomenta una economia més justa

CADA ÀPAT ÉS UNA OPORTUNITAT PER CUIDAR LA TERRA I LES PERSONES!

En el disseny dels plafons El Far Cooperatiu ha implicat a les persones creatives de la Fundació Topromi a través dels Tallers de Creativitat que dinamitza per donar veu a persones adultes amb diversitat funcional. Aquesta vegada també hi ha col·laborat el Carlos Mascarell.

www.xamec.cat

Per dissenyar els plafons hem tingut en compte les directrius europees per elaborar materials fàcils de llegir i comprendre.

Amb el suport de:


Xarxa Agroecològica de Menjadors Escolars de Catalunya

Apostem per menjadors escolars agroecológics perquè així cuidem a les persones i al nostre entorn.

xamec.cat La XAMEC és una associació que neix amb la voluntat d’obrir camí i consolidar la transició necessària cap a un model de menjador escolar agroecològic: sostenible, transparent, compromès i respectuós amb el medi ambient i les persones. Formen part de la xarxa diverses entitats i iniciatives que promouen un canvi alimentari en l'àmbit dels menjadors escolars. Duem a terme accions en tres àmbits principals:

Educació i sensibilització

Incidència política

Promoció de bones pràctiques i de transparència en el sector