www.laviladigital.com
8
entrevista
Àngela Grau, mare adopƟva
“L’adolescència s´ha allargat molơssim, comença abans i s´acaba després ”
E
ns saludem amb un somriure, els seus ulls irradien una energia que l’acompanya des de bon maơ. Llicenciada en Química, professora d’ESO, formadora en educació emocional i mare de tres fills. Som davant el mapamundi i no pas per casualitat. Per fer realitat el somni de ser mare, Àngela Grau, va fer juntament amb el seu marit, moltes hores d’avió; els esperaven els seus fills adopƟus. Parlarem d’un tema que ens interessa a tots els pares: l’adolescència, però hi afegirem un ingredient més, l’adopció. Requereix encara de més amor, comprensió i paciència? GLÒRIA MONTASELL.- Àngela Grau, benvinguda al Viure des de l´essència. ÀNGELA GRAU.- Moltes gràcies Glòria, es un plaer. GM.-Quan va néixer la vostra inquietud per l´adopció Àngela? AG.- Mira, amb el meu marit, fins i tot abans de casarnos l’idea de l’adopció no ens era gens estranya, ja n’havíem parlat, abans de saber que no podríem tenir fills biològics. Va ser un procés llarg i laboriós però que vàrem fer amb molơssima il·lusió. Vàrem començar amb Hondures que no va funcionar i després amb Bolívia, ja que als països del tercer món, hi havia molts més nens amb aquestes necessitats i la gesƟó era mes ràpida. D’allà és la nostra primera filla, va ser l´any 1994. GM.- Quina edat tenia la vostra filla? AG.- Quinze mesos i la segona filla la vàrem anar a buscar al cap d’un any tot i que les gesƟons i papers ho havíem començat a la vegada, vàrem fer les dues sol·licituds al mateix temps. GM.- Quina edat tenia la segona filla? AG.- Una miqueta més gran, dos anys i mig. GM.- Valents els teu marit i tu. Vàreu voler anar a pel tercer, família nombrosa. Quan vàreu prendre la decisió? AG.- La veritat és que va ser molt pensat i amb la influència de les vivències que vàrem tenir amb les primeres, vàrem voler tenir un altre fill. El tercer ja era més gran, tenia nou anys quan el vam adoptar. Teníem
ganes de donar l’oportunitat a un nen que per edat, era més diİcil que pogués viure una adopció, perquè normalment les famílies volen criatures més peƟtones, normalment fins a tres anys perquè porten menys bagatge. GM.- En aquests moments els vostres fills gairebé els tres ja son majors d’edat. Quan un adopta una criatura hi ha moments de tot, però ja ho diuen que quan els fills són peƟts els problemes són peƟts, però que quan són grans els problemes creixen. Com heu viscut i viviu l´adolescència amb ells amb aquest ingredient afegit de l’adopció, a banda de les experiències viscudes com a professional, com aprofessora i formadora en educació emocional? Què t´agradaria comparƟr? AG.- L’adolescència s´ha allargat molơssim, comença abans i s´acaba després, això en el món professional en el que jo esƟc, que Ɵnc joves d’aquestes edats me n’adono i es fa com molt eterna per a uns i d’altres. I si més a més hi ha aquest extra de l’adopció es complica més. Moltes vegades els pares adopƟus, no sabem com gesƟonar les inquietuds dels fills adoptats pel que a l’origen. GM.- Àngela, venim de la història d’una criatura molt esƟmada i desitjada, d’una gran necessitat de comparƟr amor, tot és molt bonic. Però tots som humans, tots tenim les nostres necessitats i el nostre fill es comença a generar un munt de preguntes buscant la seva idenƟtat i ens pregunta, quin es el meu lloc en el món i amb qui es pot reflecƟr…
Un moment de l’entrevista a Àngela Grau
AG.- Tant de bo que ho digui, ja és molt si ho diuen. De fet i no només per la meva experiència sino per les famílies amb les que he comparƟt, en general aquests nanos davant les preguntes més ínƟmes donen per segur que tu no els pots ajudar. Que ningú els pot respondre i això és un gran paƟment perquè aleshores s’ho queden per ells. GM.Com hauríem d’actuar? AG.- De vegades els propis pares es poden bloquejar davant la por de tanta pregunta de qui poden ser els seus pares, si poden estar vius, si els podria retrobar, si no… GM.- Recomanaries als pares adopƟus que s’avancessin a les futures inquietuds dels fills en relació als seus orígens? AG.- Penso que és imprescindible la veritat i és una llàsƟma perquè hi ha moltes pors. A veure jo no Ɵnc la vareta màgica, cadascú s´ha de deixar senƟr, però alerta amb les pors; bloquegen molt. Penso que l’ideal és saber amb que et pots trobar, per això m´he animat a comparƟr coses. GM.- Prendre consciencia. AG.- Exacte, el coneixement et pot portar a una comprensió, la comprensió a una compassió i tot això es nodreix d’amor. Davant d’un coneixe-
ment, si hi ha un moment críƟc es viu de manera diferent. GM.- Són criatures que solen portar molt de bagatge. AG.- Sí i a vegades és com aquell que té una punxa al peu que li fa molt de mal i no se la vol treure, perquè cada vegada que li toquen veu les estrelles i creu que no podrà aguantar el dolor. GM.- Vols dir que qualsevol acció d´ajuda pot fer mal? AG.- Exacte, parlar-ne pot fer mal, preguntar pot fer mal, però d’altra banda la mateixa pregunta o parlar-ne comença a sanar i fins que no es troba aquest punt és diİcil. GM.- I es pot expressar de manera diferent. AG.- Exacte, hi haurà el fill que ho expressarà amb violència, n’hi haurà que ho farà punxant-te a tu on més mal et fa, es com una prova a la teva incondicionalitat. GM.- És com una prova d’humilitat? AG.- Suposo que és una cura a molts nivells. GM.- Podríem dir que costa més de deixar volar a un fill adoptat? AG.- Jo, a nivell personal no ho sento així, però conec molta gent que conviu amb la por de pensar i sí desprès de tot resulta que se’n va, pensar que el fill adopƟu es vol desvincular.
www.laviladigital.com
9
entrevista
“El coneixement et pot portar a una comprensió, la comprensió a una compassió i tot això es nodreix d’amor.”
“L’abandonament sempre ronda. És allò que a mi em varen abandonar, que tenia jo de negaƟu que no em volguessin”
GM.- Creem expectaƟves cap a ells, inconscientment, aquella moneda de canvi que jo et vaig anar a buscar i ara que m’estàs fent. AG.- Sí, però de fet si et fixes a nosaltres també ens han educat així, el donar per rebre. Hem de tenir confiança en donar amor i des d’ell ja fluirà sense esperar retorn. GM.- Hi ha frases que en aquest moment de l’adolescència acostumen a fer més mal i que de ben segur no van amb aquesta intenció i hauríem d’aprendre a llegir-hi la lletra peƟta? AG.- Quan abans parlàvem del coneixement, el fet de que és bo saber com funcionen en general aquestes coses, mirar de no senƟr-ho com una cosa molt personal, aprendre a llegir com tu dius la lletra peƟta. Doncs frases com: Tu no has de dir-me res perquè tu no ets la meva mare, aquesta és de les que toca fort o bé quan jo Ɵngui la majoria d´edat me’n vaig i torno allà d’on sóc. Aquestes frases manifestades d’una manera o d´una altra poden fer molt de mal. GM.- També pot haver Àngela, qui pensi que el que estem dient és una exageració i a ell o ella com a pares adopƟus no els hi passarà mai.
de negaƟu que no em volguessin. Pensa que moltes vegades el fet de treure “ferro” a totes aquestes pors i a la necessitat de cercar el seu origen ja fa que ho visquin amb més calma i fins i tot deixin de senƟr-ho així. GM.- Àngela, com creus que podríem ajudar a qui més s´esƟma, a un fill, aquest dol a l’abandonament? AG.- És molt important ser conscient que encara que la criatura Ɵngui dies, ha viscut i senƟt aquest dol, perquè és inconscient. GM.- Com es pot acompanyar aquest dol? AG.- No necessariàment hem d’esperar a l’adolescència, és un fil que ja preferiblement hem d’haver llençat de més peƟtons i que en l´adolescència torna a aflorar. Són experiències que cadascú les viurà a la seva manera, però et posaré un exemple, imagina´t que una cosa tan simple com que un dia arribes a buscar-lo tard a l´escola, pensar que aquestes criatures són més suscepƟbles a aquests detalls, per tant explicar-los el perquè es poden
AG.- Sí, i tant. Però no ens oblidem de la importància de parlar i expressar el que senƟm. I si podem estar una mica vacunats molt millor. GM.- La vida es això, aprenentatge. AG.- Exacte i si frases com, tu no hi tens res a dir perquè és la meva vida i tu no ets la meva mare. Tenir una frase preparada en aquests moments pot ser de gran ajuda. GM.- Com per exemple? AG.- La resposta des del cor podria ser. D’acord, però jo no trobaria cap fill que hagués pogut venir de qualsevol manera, biològic o en altres circumstàncies que et pogués subsƟtuir. Això en l’adolescent el deixa sense paraules perquè és just el contrari del que esperaria com a reacció al que acaba de dir. GM.- Són moments diİcils per tots. AG.- Sí, ell bull per dins, pensa que en la relació pares-fill ells han viscut un abandonament i es una relació que s´ha de treballar molt. I si tothom treu el seu dolor tot creix molt més. GM.- Quin podríem dir que és el dol més comú dels fills? AG.- L’abandonament sempre ronda. Es allò que a mi em varen abandonar, que tenia jo
senƟr de determinada manera. D´aquí a dir-te Glòria que el coneixement és l’eina. GM.- Quan creus que comença més la recerca dels orígens? AG.- Cada nen és diferent, n’hi ha que comencen de ben peƟts i n´hi ha que els costa molt d’expressar-ho i ho té tancat dintre seu i no es pot forçar, d´aquí a anar-ho tantejant i sempre respectant. Podríem dir que el moment més clau és entre els 15 i 20 anys. I per mi la paraula clau està en el coneixement. És una meravella el poder comparƟr experiències, vivències, per aixi poder-nos ajudar-nos els uns als altres. Àngela Grau molơssimes gràcies per la teva generositat, sento que hi haurà lectors que de ben segur s’hauran senƟt molt més a prop dels seus fills. L´amor de veritat allibera, l’amor des del cor transmuta. Sempre gràcies
UNA ENTREVISTA A CÀRREC DE: GLÒRIA MONTASELL
Segueix l’actualitat diària a
www.laviladigital.com