Snowdonia, a prop de Nebo, per sobre de la Vall de Conwy
Encara muntes en bicicleta per plaer? La meva mare encara viu al nord de Gal·les i sempre que hi vaig de visita m'emporto la bicicleta i faig una volta per les carreteres on acostumava a entrenar: per la costa fins a Beddgelert, per la Vall de Nant Gwynant, baixant el Llanberis Pass i de volta cap a casa. El paisatge és verdaderament impressionant. Viatjo per tot el món muntant en bicicleta i realment és difícil trobar una àrea millor on gaudir d'aquest esport i un escenari més espectacular que aquest. Una part del plaer del ciclisme és poder apreciar el paisatge i la natura, a més dels desafiaments que suposen les carreteres i les muntanyes, i el lloc on vaig créixer ho té tot. Creus que la recerca de la perfecció espatlla el pur plaer de muntar en bicicleta? No, de cap manera. Jo l'utilitzo com una manera de mantenir-me en forma i controlar el meu pes, però també en gaudeixo. M'encanta. Curiosament, com més ocupat estic, més desafiaments em llença la vida i menys temps tinc, més aprecio sortir amb la meva bicicleta i poder reflexionar sobre les coses. És una estona bastant productiva. Avui dia, les carreteres de Gal·les estan plenes de bicicletes. Per què s'ha convertit en un esport tan popular el ciclisme? No es deu només a un factor. Els Jocs Olímpics hi han contribuït i també el fet que Bradley [Wiggins] s'hagi convertit en el primer britànic a guanyar el Tour [de France]. Tenim moltíssims models a seguir, tant masculins com femenins, i els joves pensen: “Jo també ho puc fer, sortiré a muntar en bicicleta”. També té a veure amb la llibertat, amb l'atractiu de fer esport a l'aire lliure i amb les distàncies que es poden cobrir en una estona relativament curta sobre la bicicleta. Crec que és una unió de diversos elements petits que acaben generant un gran canvi. Hoy, Pendleton, Wiggins, Trott: què els fa diferents de nosaltres? Igual que ocorre amb els millors atletes, hi ha d'haver un talent natural, però tenir només talent no és suficient. Totes les 44
www.visitwales.com
persones que aconsegueixen pujar al podi als Jocs Olímpics demostren un gran nivell de compromís. Hi ha una diferència entre la motivació, que pot pujar i baixar, i el compromís profundament arrelat de sortir a entrenar tots els dies, tant si en tens ganes com si no. Els millors ciclistes tenen la capacitat d'entendre i d'identificar una meta i, amb l'ajuda dels entrenadors, poden desglossar aquest objectiu en elements bàsics i dedicar-s'hi per complet.
Quan vas començar, l'únic camí possible era pujar de categoria. Què es sent estant entre els millors? Sens dubte és una sensació diferent. El punt d'inflexió va ser l'arribada del finançament de la loteria, que va transformar el paisatge esportiu del país. Des d'aquell moment, va ser un viatge de descobriment. Comences a entrenar i, de sobte, guanyes alguna cosa i penses: apa, quina cosa més fantàstica! Segueixes pujant i et preguntes: quan pararà tot això? És genial! I, finalment, arribes allà on volies arribar: guanyes una medalla d'or o un campionat mundial. T'has convertit en el millor... però ara has de tornar a repetir-ho. Això requereix un estat mental completament diferent i algunes persones tarden temps a tornar a la normalitat i a acceptar que ja no són els caçadors sinó els caçats. T'agrada ser el caçat? Bé, quan deixes el llistó tan alt, és difícil conformar-se amb res que no estigui al mateix nivell o que sigui encara millor. Això et fa entrar en terreny desconegut, però també és positiu. Per poder ser el millor del món, has de sentir-te incòmode. Si entrem en un cercle de comoditat, correm el risc d'adormirnos sobre els llorers i tornar-nos letàrgics, sigui el que sigui al que ens dediquem. Sincerament, crec que quan tens una mica de por i penses si realment podràs aconseguir aquell objectiu, és quan pots treure el millor de tu mateix. Creus que el paisatge gal·lès és especialment idoni per a practicar-hi el ciclisme? Sens dubte. Gal·les té uns paisatges i carreteres increïblement fantàstics. Als ciclistes els agraden els senders tranquils i les pujades. Les pujades són tot un desafiament. Quan surto a entrenar, la clau de la diversió és el desafiament d'arribar al