Page 1


PRESENTACIÓ Fa molts anys que des de la terra es llencen missatges al espai en busca de contactes amb civilitzacions alienes a la Terra, aquests missatges no sabem del cert si han estat contestats o no, o si les respostes han estat enteses pels un i els altres. Per contra paral·lelament a aquests intents reals o frustrats de contacte “oficial” han anat apareixent persones que han afirmat estar en contacte amb extraterrestres. Com que aquest es un tema tan delicat com interessant avui farem un petit recorregut per els contactats i els contactes. Peró avui no parlarem nomes d'això, avui volem fer el nostre modest homenatge a un mític periodista i investigador de misteris del qual us hem parlant sovint: Andreas Faber-Kaiser. Faber-Kaiser es un referent indispensable per a tothom que d'una o una altra manera es dediquin a investigar o simplement parlar d'aquests temes, per que si no oblidem a Andreas Faber-Kaiser, tampoc oblidarem que l'important no es el que fem i com ho fem, alló que realment es important es recordar per que estem fent el que estem fent, i justament això es el que ens ajudarà, o ens tindria que ajudar, a no perdre el camí.. IN MEMORIAM D'ANDREAS FABER-KAISER A diferencia del que venim fent des del primer programa avui començarem fent un apunt biogràfic d'Andreas Faber-Kaiser per que tots vosaltres us feu una idea del periodista i investigador. Peró no seriem justos amb el personatge, ni l'homenatge seria com cal si no recordéssim que aquest admirat investigador va lluitar fins les seves darreres forces per tal de trobar i fer publica LA VERITAT -així amb majúscules-, el conjunt de coses que els governs o les corporacions, quan no ambdós junts ens oculten per tal de manipular i controlar les nostres ments i les nostres decisions. I com tot el que us expliquéssim al respecte no seria prou com per que tinguéssiu una idea de fins a quin punt pot ser d'arriscat, perillós i fins i tot mortal perseguir la veritat i intentar fer-la publica, hem buscat un document sonor que il·lustres el que us estem comentat, i la CAUSALITAT a volgut que el primer document sonor


que vam trobar es el que segurament d'una forma mes crua pot explicar tot el que us hem comentat. Un dels darrers programes del seu programa a Catalunya Radio: “Sintonia Alfa” que es va emetre el 12-09-1992. Malauradament, tot i que en l'entrevista es deixa entreveure que Faber-Kaiser s'estava recuperant satisfactòriament de la seva “malaltia”, poc mes de 18 mesos despres, exactament el dia 14 de març de 1994 Andreas FaberKaiser va morir en mig de fonamentades sospites d'haver estat “infectat” i no precisament de forma involuntària. Us deixem doncs, sense afegir gaire mes, amb la seva biografia i immediatament després escoltarem el document sonor comentat. BIOGRAFIA D'ANDREAS FABER KAISER Font: Gerard Horta http://entrebits.blogspot.com/2006_11_01_archive.html “A un quart de deu del matí, el 14 de març del 1994, Andreas FaberKaiser va traspassar a l'hospital de Can Ruti de Badalona. Per al gran públic –o el públic en general, o qualsevol d'aquestes simplificadores categories amb què es pretén conceptualitzar una cosa tan heterogènia i inclassificable com la complexa realitat de tota societat– l'Andreas (Barcelona, 1944), llicenciat en filosofia i lletres i rigorós investigador de camp, era conegut arran de dos programes de Catalunya Ràdio, estendards a la mitjanit dels diumenges del 1988 al 1994: Què volen aquesta gent i Sintonia Alfa. Paradoxalment, el títol del primer remetia no a la policia, sinó a éssers vinguts de lluny, ja que un dels eixos centrals de la seva passió recercadora consistí a capbussar-se en l'origen de la humanitat terrestre (sostenia que és un enginy biogenètic creat per éssers d'altres galàxies, igual que ho féu el bioquímic Francis H.C. Crick, guanyador del premi Nobel el 1962 i descobridor de l'estructura de l'ADN el 1953, al llibre Life itself el 1981). Entre altres llibres, Faber-Kaiser publicà Sacerdotes o cosmonautas (1971), Cosmos-cronología general de la astronáutica (1972, premi estatal de cosmonàutica Julio Marial), Grandes enigmas del cielo y la tierra (1973), Jesús vivió y murió en Cachemira (1976), OVNIS: el archivo de la CIA (1980), La caverna de los tesoros, Las nubes del engaño i Fuera de control (tots tres el 1984), Sobre el secreto (1985) i el darrer i més maleït, Pacto de silencio (1988). Fundà i dirigí la revista Mundo Desconocido (1976-1982), pionera a l'Estat en aquest camp, amb col·laboracions d'articles i material gràfic


internacionals exclusius, la qual obtingué el 1980 el premi Secinter a la millor revista especialitzada. Se centrà a pensar i argumentar les relacions no gaire tangibles entre el visible i l'invisible, i la distància que separa les narracions dominants del món a Occident amb les nombroses peces que no encaixen en un trencaclosques descriptiu, al capdavall frustrant quant a les nostres expectatives de saber què caram fem aquí, per què això i no allò, i quins fils mouen elits econòmiques distants les decisions de les quals resten sistemàticament fora de la nostre abast. Mundo Desconocido fou censurada a l'Argentina per l'Ente Calificador, ateses les consideracions que s'hi feien sobre la CIA en diversos aspectes. Un dels seus col·laboradors i company de l'Andreas, el veneçolà Alberto Vignati, morí intoxicat en estranyes circumstàncies als 80 al continent sudamericà (llavors la seva recerca principal abraçava les experimentacions d'armament bioquímic per part de l'OTAN, en concret el tractament de conreus de pebrots amb una de les variants del pesticida organofosforat Nemacur de la companyia Bayer a Puerto Rico). El pare de l'Andreas, Will Faber (1901-1987), fugí del nazisme primerenc i s'establí a Barcelona el 1932, per treballar amb l'Associació de Cartellistes. Residí durant cinquanta anys al carrer d'Homer, on cap placa municipal recorda el seu pas ni el del seu fill. El genocidi franquista i la seva continuació perversa durant la Transició arrasaren els murals i vitralls de Will Faber, autor de gravats igualment increïbles i de grafismes magnífics per a publicacions diverses, reclosos al mateix pou de l'anestesiament col·lectiu a què s'han marginat tant de temps obres com les de Joan Ponç (molt influent sobre l'obra de Will) i de l'altre gran avantguardista Francesc Garcia Vilella. Antoni Ribera, ufòleg referencial a l'Estat espanyol (honorat el 1979 a Londres per la Cambra dels Lords), va ser un dels bons companys de Will, i tingué força a veure amb el fet que l'Andreas s'aboqués a les escletxes fràgils de la ufologia i la criptopolítica. L'any 2000, Ignasi Puig Alemán escrigué un llibre en què homenatjà en Will i l'Andreas ( Los Faber. Will Faber, el suprapintor. El enigma, Andreas Faber-Kaiser, Edicions EPIC), enmig d'un desinterès mediàtic generalitzat. S'hi recull el trajecte de Faber-Kaiser com a crític sistemàtic de la frivolitat i la mercantilització associada als tripijocs i els abusos implícits en els àmbits de les paraciències, i dels usos aprofitats per part d 'il·luminats de tota mena i de poders instituïts. A casa seva havia hostatjat més d'una persona que ho necessitava, inclosos militants anarquistes (sempre acabava els editorials de Mundo Desconocido escrivint-hi "Salut"). Dins Pacto de Silencio (amb greus problemes de distribució, si bé els exemplars comercialitzats s'esgotaren) denuncià la incúria del ministeri de Sanitat espanyol i l'Organització Mundial de la Salut amb relació al paper exercit per una multinacional alemanya quimicofarmacèutica i els serveis


d'intel·ligència nord-americans entorn de tomàquets de molt baix preu comercialitzats a Roquetas de Mar dins el context de l'esclat i l'expansió de la síndrome tòxica (allò dels "bichitos en el aceite"), de la qual resultaren 650 morts, 25.000 afectats (molts, crònics) i un silenciament pesant com una llosa. Segons ell, l'oli de colza era innocu, i la clau de l'afer raïa en els tomàquets tractats amb organofosforats aplicats a la guerra bioquímica de baixa intensitat. Els consumidors dels tomàquets de l'especialitat Lucy –poc selectes, venuts en mercats ambulants i consumits per persones amb magres ingressos econòmics– n'haurien esdevingut víctimes involuntàries, a tall literalment d'experimentació humana. Faber-Kaiser rebé nombroses amenaces de mort –ho reafirmà més d'un cop en públic– i tant ell com el seu entorn més proper –A. Ribera, André Malby– mantingueren que la malaltia que acabà matant-lo li fou inoculada. Cambio 16 titulà, a la portada del núm. 681 del desembre del 1984: "Escándalo colza. Un producto Bayer envenenó a España". Al cap de dos mesos el director, J. Oneto, plegà del càrrec. Bayer guanyaria la querella contra el setmanari. Com digué el 1985 el doctor Antonio Muro, militant del PSOE i investigador oficial del ministeri de Sanitat, "tothom qui toca aquest tema s'hi crema". Muro trobà un antídot del pesticida Nemacur-10 –prohibit en diversos països europeus per la seva perillositat, de venda lliure a Espanya als 80– i fou despatxat de la feina. Morí al cap de molt poc temps. Catalunya Ràdio anuncià el traspàs de l'Andreas al butlletí informatiu de les 11 del matí del 14 de març del 1994. Segons Ignasi Puig a les 12 del migdia, però, la notícia ja havia estat esborrada. Potser algú, algun dia, historiarà el paper de la major part del periodisme públic català als darrers 25 anys, ja no tant pel que ha dit, sinó per tot el que obscenament ha deixat de dir. No el vaig conèixer –jo era un adolescent quan llegia Mundo Desconocido –, però vull significar un record sincer i fratern d'Andreas Faber-Kaiser –i del pare Will, la mare Emma Kaiser, i dels fills de l'Andreas, en Sergi i la Mònika, perquè mantinguin sempre a recer del vent el llegat que deixà–, per l'anhel de llibertat que compartí amb tantes persones i pel seu rebuig constant de les maneres com els més alts poders econòmics i militars (com ara la Comissió Trilateral i el Pentàgon) instrumentalitzen el desconegut en qualitat de mitjà per sotmetre les societats. En paraules seves: "La nostra llibertat física i mental ha estat sempre, i com més va més, condicionada [...]. Ningú no ha de ser esclau de cap senyor". Lluny del present i despullats de futur solem lluitar i perdre. De vegades, la vida. No és ni de bon tros el tipus de món en què un voldria ser, però som aquí, com l'Andreas. Encara.”


AJUDA A AL MITJÀ DE COMUNICACIÓ MES IMPARCIAL, TRANSVERSAL I ALLIBERAT DE QUALSEVOL OBEDIÈNCIA ALS PODERS POLITICS

FES UNA DONACIÓ O FES-TE PATROCINADOR 902 906 415 fundacio@som.cat


UN GOVERN SECRET Per Milton William Cooper Ex-Agent de la CIA i de la NSA “En 1953, així mateix, els astrònoms van descobrir en l'espai objectes que s'apropaven a la terra. Es va creure en un principi que es tractaven d'asteroides. Altres observacions van provar que es tractava de naus espacials. El projecte SIGMA va captar les emissions de ràdio dels extraterrestres. Quan els objectes volants van arribar a la Terra, es van situar en òrbita al voltant de l'equador. Era una quantitat de naus enormes, les intencions es desconeixien. Es van realitzar contactes per ràdio, gràcies a la utilització d'un llenguatge binari d'ordinador, que van permetre al projecte SIGMA així com a un altre nou projecte denominat PLAT, organitzar un aterratge que va permetre un contacte directe amb aquests éssers d'un altre planeta. Es va confiar al projecte PLAT l'establiment de relacions diplomàtiques amb els estrangers de l'espai. En el mateix període, una altra raça d'extraterrestres humanoides també havia contactat amb el govern dels Estats-Units. Aquest grup ens va posar en avís en contra de la raça extraterrestre que envoltava amb les seves naus l'Equador i ens va proposar ajudar-nos en el nostre desenvolupament espiritual. Com a condició preliminar, aquests extraterrestres ens van demanar el desmantellament i destrucció de les nostres armes nuclears. Es van negar a un intercanvi de tecnologia argumentant la nostra manca de maduresa espiritual i la nostra incapacitat per manejar les tecnologies de les que ja disposàvem.” ................................................................................................................................... El desarmament nuclear es va considerar finalment com contrari als interessos dels Estats-Units i es va rebutjar l'oferta. Durant 1954, la raça dels extraterrestres de color gris i nas gruixuda, aquells que havien envoltat la terra, va aterrar a la base aeronaval de Holloman. Es va establir un principi d'acord. Aquesta raça es va identificar com a procedent d'un planeta del sistema d'una estrella vermella a la constel·lació d'Orion que nosaltres coneixem com Beltegeuse. Van afirmar que el seu planeta s'extingia i que no podrien viure allí molt més temps. Va tenir lloc un segon aterratge, aquesta vegada a la base aeronaval d'Edward. Aquest esdeveniment històric havia estat prèviament preparat i els detalls de l'acord previstos amb anterioritat van ser ratificats. Eisenhower va preveure passar un cap de setmana de descans a Palm Springs, i el dia previst, va anar al lloc de la trobada, donant com a pretext a la premsa que havia ant a visitar el dentista. El president Eisenhower es va reunir amb els extraterrestres i es va signar un acord formal entre la nació extraterrestre i els Estats Units d'Amèrica. Es va rebre llavors el primer diplomàtic extraterrestre de l'univers. Va tenir com a títol "Excm. Sr plenipotenciari Krll ". Hem de incidir en què la bandera dels extraterrestres es deia "la trilateral" (TC). Es pot veure sobre els seus vehicles i els seus uniformes. Aquests dos aterratges i les trobades van ser filmades, i aquestes pel·lícules existeixen encara avui. ............................................................................................................................... L'acord subscrit preveia que els extraterrestres no s'immiscuiríen en els nostres assumptes i que nosaltres faríem el mateix amb ells. Hauríem de mantenir en secret la seva presència a la terra. Ens farien beneficiaris de la seva tecnologia i ens ajudarien en el nostre desenvolupament científic. A més, no podien arribar a cap acord amb una altra nació terrestre; se'ls va autoritzar a segrestar a homes en un nombre i intervals limitats, amb fins d'investigació mèdiques i d'estudi del nostre desenvolupament, amb la condició que les persones no resultessin danyades i que siguessin retornades al mateix lloc del seu segrest. Aquestes persones així segrestades no havien de guardar cap record d'aquest. Els extraterrestres debien així mateix lliurar de forma regular al MJ1 des llista dels seus


contactes humans i dels segrestos que portessin a terme. Es va convenir que cada nació acolliria un ambaixador de l'altra, i això, durant tot el temps que l'acord quedés en vigor. ................................................................................................................................. Es va acordar així mateix construir bases subterrànies per a l'ús de la nació extraterrestre, i dues d'elles d'utilització comuna. L'intercanvi de tecnologia es realitzaria en aquestes bases comuns. Les bases reservades als extraterrestres van ser construïdes sota les reserves índies que es trobaven en un quadrat situat entre els estats de Utah, del Colorado, Nou-Mèxic i d'Arizona. Una altra base va ser construïda a Nevada, a la regió denominada S4, a aproximadament 7 milles al sud de la frontera oest del districte 51, anomenat Dreamland. ................................................................................................................................ El 1955, es va fer evident que els extraterrestres enganyaven Eisenhower i que incomplien l'acord subscrit. En molts llocs dels Estats-Units es van descobrir cadàvers humans i d'animals mutilats. Es va començar a sospitar que els extraterrestres no facilitaven a l'MJ12 la llista completa dels seus contactes i segrestos de persones i es temia que totes les persones segrestades no havien estat retornades. Així mateix es sospitava que col·laboraven amb l'URSS, i aquesta sospita es va confirmar. Es va haver d'admetre que els extraterrestres utilitzaven i segrestaven un gran nombre d'humans amb la finalitat d'examinar-los amb l'ajuda de societats secretes i mitjançant poders extraordinaris, de màgia, l'ocultisme i de la religió. Van tenir lloc combats aeris entre els avions de la Força Aèria i de naus extraterrestres, i es va haver d'admetre l'aclaparadora inferioritat de les nostres armes enfront de les dels extraterrestres.

Recordem que si voleu llegir el text integre d'aquest document, ho poseu fer al nostre web: www.somvisitantsnocturns.blogspot.com


CONTACTATS Al llarg de la historia hi han hagut diversos contactats, es a dir, persones que afirmen estar en contacte directe i permanent amb éssers extraterrestres. Sobre contactes oficials ja hem parlat en l'apartat anterior. Com veurem en els pròxims minuts la “actitud” que mostren aquest extraterrestres a traves de les persones contactades es diametralment oposada a la que William Cooper ens mostra en el seu relat, si en aquest els extraterrestres de “La Trilateral” es mostren com a egoistes i de poc fiar, els que contacten a nivell individual amb terrestres acostumen a portar missatges que intenten compaginar evolució científica amb evolució espiritual, cosa que no deixa de coincidir d'alguna forma amb el conjunt del relat de William Cooper (llegir els apartats anteriors referents a l'altra raça d'extraterrestres). De entre tots els contactats hem escollit aquells que han assolit una certa rellevància al llarg dels anys. George Adamski:

El 9 d'octubre de 1946, durant una pluja de meteorits , Adamski i alguns amics van afirmar van ser testimonis “d'una gran nau nodrissa en forma de cigar " ". El 1947, Adamski va prendre una fotografia de el que ell deia haver vist 1946 una "nau nodrissa" en forma de cigar creuant per davant de la lluna. El 29 maig 1950 Adamski va prendre una fotografia del que suposadament sis objectes no identificats al cel, que semblava estar volant en formació. El 20 novembre 1952 Adamski i diversos amics estaven en el Desert de Colorado prop del poble de Desert Center, de Califòrnia , on diuen que van veure un OVNI amb forma de gran objecte surant en el cel. Pensant que la nau l'estava buscant a ell, Adamski va deixar als seus amics i s'allunyá de la carretera principal. Poc després, segons explica Adamski, una nau exploradora fet d'un tipus de de metall translúci va baixar a prop seu, i el seu pilot, un venusiá anomenat Orthon , va desembarcar. Adamski va descriure a Orthon com un humanoide d'altura mitjana ,ros de pèl llarg, usava sabates de color marró vermellós, però, com Adamski va afegir, "els pantalons no eren com els meus". Adamski va dir que Orthon es va comunicar amb ell a través de la telepatia i mitjançant senyals amb la mà. Durant la seva conversa, Orthon va advertit sobre els perills de la guerra nuclear i que havien organitzat per a Adamski un viatge per veure el sistema solar , així com el planeta Venus, lloc on la senyora Adamski s'havia reencarnat . Adamski va dir que Orthon es va negar a deixar-se fotografiar, Adamski va dir que ell i George Hunt Williamson van ser capaços de prendre motlles de guix de les petjades de Orthon, i que les impressions que figuren símbols misteriosos. El 13 de desembre de 1952, Adamski diu que va prendrre una ara famósa fotografía d'un OVNI amb el seu telescopi de 150. Alguns afirmen que en la imatge només es mostra un simple fanal.


El 1962, la reputació Adamski va començar a declinar després que va anunciar que aniria a una conferència sobre el planeta Saturn . El 1963, Adamski afirmava que havia tingut una reunió secreta amb el Papa Joan XXIII i que havia rebut una Medalla d'Honor d'or del Papa. Adamski, es va posar en contacte amb el Papa presumptament a petició dels extraterrestres per tal de demanar un "acord final" d'ell a causa de la seva decisió de no comunicar-se directament amb qualsevol extraterrestres, i també per oferir-li una substància líquida amb la finalitat de salvar-lo de la gastroenteritis que patia, que més tard es convertiria en aguda peritonitis. El 23 d'abril de 1965 a l'edat de 74 anys, Adamski va morir d'un atac de cor. Eugenio Siragusa: Eugenio Siragusa neix a Catània el 25 de març de 1919. És estat seguit des de la infància per "detalls ajudants invisibles". El 25 de març de 1952, va ser penetrat per un raig de llum que emergeix d'una llum món. A partir d'aquest moment la seva vida va canviar. Com li va passar a Pau de Tars en el camí a Damasc. Una personalitat nova pren el lloc de la seva. Així va començar la seva missió de contacte. Després de 11 anys de preparació interior, es reuneix éssers físics d'altres constel, els éssers de la llum amb la qual des d'aleshores ha estat en contacte a tot el món difonent el seu missatge i l'interès del nostre progrés, en particular, la proliferació de armes nuclears i els assajos nuclears. Eugenio Siragusa, juntament amb alguns altres, va ser un pioner en l'estudi i la divulgació de la presència extraterrestre a la terra, però també va mostrar l'aspecte espiritual de la humanitat que està ara en el segle XX aquesta visita. Eugenio Siragusa és coneguda mundialment per la seva extraordinària experiència de vida en contacte amb per estimat per la seva conducta dels seus ensenyaments consistent i profètica dictat per una consciència superior. Avui en dia, altres empleats de continuar el seu treball en espera de la finalització dels esdeveniments. Eugenio Siragusa va ser considerat per molts com un incòmoda perquè ell sempre va dir la veritat, sense demanar cap pagament, per molts és considerat un brillant exemple a seguir. Va deixar aquest món 27 agost 2006 esperem continuar amb la seva missió en el món astral i espiritual. En el món, on sigui que sentim el ressò de la seva gran obra de la veritat.

Sixto José Paz Wells:

va néixer el 12 de desembre de 1955 a Lima, la capital del Perú. Fill d'un conegut investigador del fenomen Ovni, Carlos Paz García, va créixer en un ambient familiar molt propici a la investigació de la vida extraterrestre. Va seguir estudis primaris i secundaris amb els germans Maristes, culminant els seus estudis en el primer lloc en l'Ordre de Mèrits. Va seguir després estudis universitaris a la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú, en les facultats d'Història i Arqueologia. Aquesta casat amb Marina Torres Puglianini i té dues filles, Yearim i Tanis, ambdues professionals en l'actualitat. Des de 1974 arriba a establir una de les experiències de contacte extraterrestre més fascinants i difoses a nivell mundial. Va ser precisament el 22 de gener de 1974 que arran d'una conferència dictada pel Dr Víctor Yañez, metge de l'Hospital de Policia de Lima, i membre de la Societat Teosófica, sobre el tema: "La Telepatia com a transmissió de pensament a distància ", la que suggeria la possibilitat que d'existir éssers d'altres mons que visiten la Terra, podrien aquests estar intentant la comunicació amb la humanitat, no només físicament amb les seves naus, sinó astrals, això és en somnis o mentalment de manera telepàtica. Motivat per les conclusions de la conferència, es va reunir a la casa dels seus pares amb la seva


germana i la seva mare, per experimentar els exercicis de telepatia, i procurar així establir una possible connexió amb els extraterrestres. Sixto venia practicant ioga des de temps enrere, i ha considerat que tot allò, sumat a una actitud mental positiva, facilitaria el contacte. Aquella nit després d'innombrables respiracions profundes, acompanyades d'una relaxació i concentració total, Sixto va sentir la necessitat compulsiva d'obrir els ulls i escriure. Estava conscient, lluny de totes passades, i va ser llavors que recepció una psicografías, fenomen aquest anomenat d'escriptura automàtica. En el supòsit missatge, un ésser anomenat Oxalc, que deia provenir d'Ganímides, una de les llunes de Júpiter, afirmava estar disposat a establir una comunicació. Sixto no va creure que això fos real, tot i que després va comparar les sensacions captades també per la seva mare i la seva germana. L'endemà es va repetir l'experiment en presència i amb la participació d'unes vint persones. Allí es recepcionar un segon comunicat on es convidava a l'improvisat grup a comprovar la realitat del contacte, mitjançant un albirament anunciat prèvia cita, que passaria el 7 de febrer de 1974 a les 21 hs. , A 60 kms. al sud de Lima, en un lloc anomenat:"Chilca". Van assistir a la sortida les vint persones, i totes elles van poder ser testimonis a l'hora indicada, de l'aparició d'un objecte de forma lenticular, ple de llums, amb mitja dotzena de finestretes, que va sortir d'entre els turons del desert, i va arribar a posar a uns vuitanta metres per sobre de tots els testimonis. En aquest moment tots es van sentir aclaparats pel temor, però alhora van captar en les seves ments, com si els parlessin a cau d'orella, que se'ls deia: "No baixem en aquest moment perquè no saben controlar les seves emocions. Hi haurà una preparació, un temps i un lloc ".Cinc mesos després, la nau va baixar a la mateixa zona, i Sixto i tres dels seus companys van poder acostar-se al tripulant que va descendir de la nau davant els seus propis ulls. L'ésser era molt alt, tenia aspecte humanoide i lluïa un vestit brillant. La comunicació amb ell va ser telepàtica. Els albiraments i els contactes físics es van multiplicar amb el pas del temps, els mateixos que van ser donats a conèixer a nivell mundial, pel periodista espanyol Juan José Benítez, autor en l'actualitat de llibres tan coneguts com la sèrie: "Cavall de Troia" , "Els Astronautes del Senyor", "La Rebelión de Llucifer", "L'Enviat", "Documents oficials", etc. Juan José Benítez, quan només era un corresponsal de premsa més de l'agència Efe de notícies d'Espanya, va ser enviat al Perú a cobrir la insòlita notícia del contacte que afirmaven tenir i mantenir, un grup d'adolescents peruans. La vida d'aquest periodista va canviar radicalment en ser ell mateix, testimoni presencial, imparcial i objectiu d'aquests contactes. Quan va assistir amb el grup al desert de Chilca, el 7 de Setembre de 1974, i va veure aparèixer tal com se li havia anunciat amb antelació, dues ovnis (objectes voladors no identificats). Tal va ser la impressió que es va dur pel que va veure i pel fet del contacte que ell va poder verificar, que de tornada a Espanya, no només va donar a conèixer el seu testimoni a través de tota la premsa i de Televisió Espanyola, sinó que fins publicar un llibre relatant tot això anomenat: "OVNIS SOS A LA HUMANITAT", en l'editorial Plaza & Janés. A l'any següent Benítez va tornar al Perú en companyia d'un altre periodista de l'agència Efe, Manuel Mujica, i tots dos van assistir amb el grup a una nova trobada programat, però aquesta vegada a una platja al nord de Lima, on es va donar un nou albirament anunciat per a la premsa, de tot això va sorgir un altre llibre titulat: "CENT MIL QUILOMETRES DESPRÉS ELS OVNIS".Els contactes han continuat vivint experiències extraordinàries com són els passos interdimensionals "XENDRA", la recepció dels "VIDRES PIRAMIDALS de cesi"; noves trobades físics i l'ingrés fins a en tres ocasions, a l'interior de les seves naus pot visitar Sixto una base submarina, i


ciutats en Morlán o Ganimedes la qual cosa va succeir fins a dues vegades. Al llarg de tot el procés del contacte s'ha convocat en set oportunitats a la premsa internacional, perquè testifiqui de l'autenticitat i realitat de les experiències, i de la vigència del missatge rebut i transmès, que fonamentalment procura sembrar esperança en la humanitat amb relació a un futur positiu per al planeta, subjecte és clar a l'esforç de la nostra pròpia transformació personal i col.lectiva. Una de les últimes invitacions a la premsa va ocórrer el març de 1989 quan quaranta periodistes de vuit països van assistir al desert, entre els convocats estava Leticia Callaved del canal 51 Telemundo de Miami, Beatriz Parga del Miami Herald, José Gray Canal 23 Univisión; Rolando Vores Canal 2 Buenos Aires, entre altres. Els que van poder veure, filmar i fotografiar la nau extraterrestre. Sixto Pau viatja anualment per al voltant de 21 països, impartint conferències i seminaris, i és convidat a quant Congrés Internacional es celebra sobre la matèria, així com que és convidat assidu a canals de televisió i programes de ràdio en tot el món per comentar les seves experiències i qualsevol fet relacionat amb el tema. Ha exposat en els Fòrums internacionals més prestigiosos i importants com són: Les Nacions Unides a Nova York, La Societat de les Amèriques, La Universitat de Columbia, La Universitat John F. Kennedy, La Universitat de Montreal, la Universitat Complutense de Madrid, Universitat Autònoma de Mèxic, etc. És autor en l'actualitat de nombrosos llibres publicats a l'Argentina, Espanya, Mèxic, Colòmbia i Perú. Els títols són: - "ELS GUIES EXTRATERRESTRES", - "CONTACTE Interdimensional", - "EL LLINDAR SECRET", - "ELS GUARDIANS I VIGILANTS DE MONS" - "UNA PORTA CAP A LES ESTRELLES". - "UNA INSÒLITA INVITACIÓ". - "LA ANTIPROFECIA". - "Tanis I LA ESFERA DAURADA". - "EXTRATERRESTRE, OBRINT ELS ULLS A UNA ALTRA REALITAT".

DANYS CO-LATERALS El dia 20 de juny de 1972 a les 05:30 la policia trobà a José Félix Rodríguez i Juan Turu morts, amb els caps separats del cosos, esbiaixades per les rodes metàl·liques del tren, a les vies, al seu pas per Torrebonica. Subjecte al seu pit tenien una nota: "Els extraterrestres ens criden" Així resaven els titulars de la premsa matutina el 20 de juny de 1972, referint a la troballa dels cadàvers de José Rodríguez Montero, de 47 anys i Juan Turú Valls, de 21, ufòlegs establerts a Terrassa (Barcelona), que havien posat fi a les seves vides tirantse a la via fèrria. La notícia va commocionar en la seva època el


medi ufològic. Investigadors de tot arreu es van sentir responsables fins a cert punt de la sort d'aquests dos personatges. No obstant això, en lloc de dur a terme les investigacions de rigor, es va especular amb diverses hipòtesis, entre les quals destacava la de l'assassinat, potser ocultant certa bel·ligerància a l'hora d'enfrontar-se a tan incòmode succés. “Fa temps que tenim contactes directes amb aquests éssers que d'una o altra manera vostè i tots els terrícoles han estudiat: els extraterrestres. Ens han anat mutant lentament, encara que no en les mateixes dates, però ara entenen, com nosaltres, que som uns estranys en aquest planeta. Per això ens diuen i nosaltres, identificats fa temps com a amics seus, partim amb l'alegria més immensa que mai somiar. Ens dirigim al centre galàctic. En el nostre domicili trobarà vostè alguns apunts, dades i notes que li serviran per ensenyar al terrícola incrèdul que la vida pensant s'expandeix per tot l'infinit univers del indefinible Déu. Li conferim autoritat, per aquesta carta, perquè investigui quan i com vulgui sobre aquest tema, en els nostres domicilis. Sabem que ens creurà vostè a l'instant de llegir-nos ja que, si el que ens hagués apassionat hagués estat la popularitat, ja fa algun temps la tindríem. Una salutació cosmica. Adjuntem carta per l'ONU. WKTS”

Això deia una de les cartes pòstumes, escrites per José Félix Rodríguez Montero i Joan Turu i rebuda, en aquest cas, per Marius Lleguet. Altres fins i tot tenien com a destinació la pròpiaONU. El difunt escriptor i pioner de la ufologia Marius Lleget era en aquella època un dels majors divulgadors del tema ovniextraterrestre. Arran del "suïcidi" dels ufòlegs de Terrassa la seva trajectòria va donar un gir de 180 graus. Quan, després de la mort d'aquests, es converteix en destinatari de dues cartes pòstumes, que els seus editors espremen al màxim. No obstant això Lleget, en el fons poeta del cosmos, s'endinsa en una profunda depressió que el porta en dues ocasions a punt de suïcidar i a un any de reclusió en un psiquiàtric. La seva condició de ploma àgil i docta en matèria extraterrestre el situava en una posició privilegiada per enjudiciar el cas dels


suïcides i el de moltes associacions d'amics de l'espai que llavors existien. Lleguet no va trigar a erigir-se en el "enemic del tema extraterrestre" per a molts ufòlegs. Aquesta es simplement la mostra d'un dels dolorosos casos poc explicats que el contactisme a generat al llarg de la historia.

www.somvisitantsnocturns.blogspot.com


AJUDA A AL MITJÀ DE COMUNICACIÓ MES IMPARCIAL, TRANSVERSAL I ALLIBERAT DE QUALSEVOL OBEDIÈNCIA ALS PODERS POLITICS

FES UNA DONACIÓ O FES-TE PATROCINADOR 902 906 415 fundacio@som.cat

Revista digital Visitants Nocturns No. 5 Contactes i contactats  

Revista digital corresponent al cinaqué programa de Visitants Nocturns. Emes el 4 de març de 2011 a Som Radio.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you