Dv, 22/03/2013 INCOR & LITTEL B FRANK JIMZZI (RAP GROUP) DISEASE ROCK A FORT convidat: BONOBOS Db, 23/03/2013 SIRACUSA NâOSONA NULT NĂRIA GRAHAM convidat: MEN IN BLACK
ESPAI ETC (Passeig de la Generalitat, 46. Vic)
Incor & Littel B FITXA TĂCNICA Membres: Albert Señé Molist, MC Marc BermĂșdez Mercader, MC IvĂĄn CortĂ©s Segura, beatboxer Mane GonzĂĄlez Risquez, MC Contacte: 93 883 24 30 Mail: incorylittelb@gmail.com Web: www.soundcloud.com/incor-littelb
DESCRIPCIĂ Es defineixen com a MC, Ă©s a dir, cantants de rap, que creen a la seva manera, sense emmirallarse en ningĂș. Tenen entre 17 i 20 anys, perĂČ tambĂ© tenen les idees molt clares: volen aprendre i tenir una personalitat prĂČpia. Canten en castellĂ , i un dels seus somnis Ă©s tambĂ© poder arribar a gent de SudamĂšrica o de âfora de Catalunyaâ.
#Incor & Littel B
QuĂš feu els Incor & Littel B? No som un conjunt musical, sinĂł dâMC, Ă©s a dir, cantants de rap. A mĂ©s, ho fem molt al nostre rotllo, independents de tot, tal i com a nosaltres ens agrada. Ens gravem nosaltres mateixos a casa, sense pensar en els altres, ni basar-nos en ningĂș. A la nostra manera. Fa gairebĂ© dos anys que cantem en conjunt i des de fa poc som tres. AixĂ tenim mĂ©s força i mĂ©s varietat. Com feu els temes? Fem cançons en conjunt els tres junts, o un en solitari mentre els altres li fan els coros, o
ens ho repartim dos i dos... Podem variar molt. Quan fem un concert lâordenem molt bĂ© pensant que quedi repartit, que no canti mĂ©s un que els altres. Ens agrada ser un conjunt tota lâestona. Per quĂš vau decidir ajuntar-vos? Ens vam conĂšixer quan jo (Albert) volia començar a fer concerts. Les cançons que tenia aleshores no tenen res a veure amb les que tinc ara. Em vaig començar a animar a ensenyar el que feia a la gent perĂČ no coneixia a ningĂș que fes rap. Vaig conĂšixer en Marc i li vaig preguntar si em podia fer els coros en un
concert a la Jazz Cava, i aixĂ ho vam fer. Li vaig dir dos dies abans del concert, em va dir que sĂ, ens vam reunir el dia abans, vam assajar tot el dia, i el concert va sortir molt bĂ©. I des de llavors vam anar seguint. Jo abans havia estat en un grup perĂČ ara em sento molt mĂ©s identificat amb el que faig. Tot va agafant forma. QuĂš voleu transmetre? BĂ sicament la nostra vida, el dia a dia, el que vivim nosaltres, la nostra manera de pensar. Ens sincerem a lâhora dâescriure. Per exemple... La majoria sĂłn problemes personals que com que no els traiem amb ningĂș, doncs ho fem a lâhora dâescriure. SĂłn problemes amb que qualsevol persona es pot sentir identificada, Ă©s una manera dâarribar a la gent. QuĂš nâespereu de tocar al VICSONA? Que la gent sâho passi bĂ© una estona i nosaltres tambĂ©, gaudir com fem sempre, i si dâaquĂ surten mĂ©s oportunitats i mĂ©s coses, millor. Nosaltres encantats de la vida. Ho feu tot a la vostra manera, perĂČ teniu referents a lâhora de crear? Escoltem molta mĂșsica, abans sĂ que tenĂem algun MC que lâescoltĂ vem molt, perĂČ fa un temps que escoltem de tot, i no nomĂ©s rap sinĂł altres tipus de mĂșsica. Tot Ă©s cultura i aprens molt mĂ©s. Inconscientment, si sempre et guies per una persona tâacabes volent tornar com ella, i has de ser tu mateix. Teniu reptes? El repte principal Ă©s que ens escolti la gent que li pot interessar el que diem. I gent de fora. Sa-
bem que hi ha gent de Vic i de lâentorn que ens escolta, perĂČ seria interessant saber que has arribat a gent de SudamĂšrica o de fora de Catalunya que no els coneixes de res. Lâobjectiu principal Ă©s aquest i el de desfogar-nos nosaltres. Sempre canteu en castellĂ ? SĂ, no ens identifiquem gaire cantant en catalĂ . Sempre hem escrit en castellĂ , tot i que hem escoltat i escoltem alguns grups en catalĂ , perĂČ no ens hi sentim tan cĂČmodes. No Ă©s lo nostre, ho tenim clarĂssim.
Frank Jimzzi (Rap Group) FITXA TĂCNICA Membres: Frank Jimzzi, electro hip hop Snoop Youssi, electro hip hop Roddy Kantero, electro hip hop Contacte: 632 88 51 02 Mail: frankefe2@gmail.com Web: www.soundcloud.com/frank-jimzzi
DESCRIPCIĂ Sâhan ajuntat nomĂ©s per poder actuar al VICSONA. Es fan dir Frank Jimzzi, Snoop Youssi i Roddy Kantero, i viuen pel hip hop, tot i tenir entre 16 i 19 anys. Tenen orĂgens molt diversos (NigĂšria, Alemanya i ColĂČmbia), fet que els porta a cantar en llengĂŒes diferents. NomĂ©s necessiten un micro, una base i un escenari.
#Frank Jimzzi (Rap Group)
Vosaltres, en el fons no sou un grup... No, no tenim cap grup, lâhem muntat expressament pel VICSONA. PerquĂš en els grups sempre hi ha problemes. Ens dediquem a aixĂČ per no perdre el temps en coses que no siguin interessants. Cantar tĂ© un bon futur i aprens cada dia coses noves. Ajuntar-nos pel VICSONA pot ser una oportunitat per demostrar el que som.
I quĂš sou? Les cançons poden ser de diferents tipus, sobre el que ens passa pel cap. Nosaltres fem hip hop i ja estĂ . En realitat Ă©s electro hip-hop, perquĂš cantem amb el micro sobre una base. No som un grup, perĂČ en Frank porta gairebĂ© quatre anys cantant i a tots ens apassiona la mĂșsica des de petits.
Heu fet concerts? SĂ, fins i tot nâhem fet un a SuĂšcia. Va ser una experiĂšncia, hi vam anar amb el cole, i vam descobrir quĂš era actuar davant de gent. Vam actuar en una cuina perĂČ ens va sortir bĂ©. El meu primer concert (Frank) va ser a lâinstitut Jaume CallĂs el 2010, vaig cantar amb una noia que es diu NĂșria Graham i ens va sortir molt bĂ©. A lâescola som els Ășnics que cantem hip hop, la resta fan mĂșsica amb guitarres, piano i tot aixĂČ, i a nosaltres no ens agrada la mĂșsica aixĂ. QuĂš voleu transmetre a lâescenari? Felicitat. Volem que al pĂșblic li agradi el que fem, aixĂČ Ă©s el mĂ©s important. Si al pĂșblic no li agrada una cosa, no fa falta que et molestis. Per suposat el primer Ă©s cantar bĂ©, al pĂșblic sempre li agraden les cançons bones. QuĂš nâespereu del VICSONA? Que surtin mĂ©s concerts, que ens coneguin. Us fixeu en algĂș a lâhora de fer cançons? Escoltar mĂșsica Ă©s un mĂłn. Hi ha molts cantants que han començat des de res i ara tenen una bona vida. No Ă©s pas pels diners, han
fet una cosa que els agrada i creiem que els importa mĂ©s el que gaudeixen que els diners. Viure del quĂš tâagrada Ă©s una manera genial de pensar i de passar-sâho bĂ©. Us heu plantejat objectius pel futur? Ser famosos, i gaudir una mica. Fer una cosa que agradi i que ens agradi. Ăs com estudiar, cada dia has dâintentar fer mĂ©s per millorar. PerquĂš no hi ha ningĂș que sigui el millor, per molt que ho digui ell, no hi creiem en ser millors, creiem en el nostre objectiu i prou.
Disease FITXA TĂCNICA Membres: Pau Vancells Lujan, bateria Ălex LĂłpez, baix Roger RodrĂguez, guitarra i veu Pol Soriano Baurier, guitarra i veu Contacte: 93 888 78 17 Mail: diseasegrup@gmail.com Web: www.youtube.com/user/diseasegrup
DESCRIPCIĂ Fins fa dos mesos feien hard rock metal. DesprĂ©s de gravar la seva maqueta tot ha evolucionat mĂ©s cap al metal. Als Disease sempre els ha costat definir-se amb una de les branques del metal perĂČ les cançons noves sâacosten mĂ©s al power metal. Fa dos anys es van inscriure al VICSONA. Aquest any, desprĂ©s dâhaver treballat i invertit temps i diners en la maqueta, van decidir tornar-se a presentar.
#Disease
Us posarĂem a la casella del power metal. Quins referents musicals teniu? DirĂem que ens diferenciem perquĂš toquem un metal obert que creiem que pot agafar tambĂ© un pĂșblic que no estigui familiaritzat amb aquest estil. En quant a referĂšncies internacionals, en composiciĂł ens han influenciat els Maiden (tot i que cada vegada menys) o grups
mĂ©s power com ElvanKing o Hammerfall. Pels coros ens estan inspirant molt grups de power metal. TambĂ© tenim com a mirall els tops del trash metal. Ens agrada el metal perĂČ amb un sentit molt ampli. Disease es troba en punt ambigu perquĂš no seâns considera ben bĂ© metal perĂČ tampoc som hard rock. Estem al mig.
Com ha evolucionat el grup des dels seus inicis al 2009? Actualment quedem dos dels que vam començar. El grup va ser una eina perquĂš aprenguĂ©ssim a tocar la guitarra. Era un grup on aprenĂem a base dâanar fent covers. Llavors tâanimes i comences a fer una cançó teva i vas evolucionant. NingĂș de nosaltres ha estudiat mĂșsica i hem anat fent proves fins que hem trobat el que buscĂ vem. Quan hem cregut que començà vem a adquirir la nostra personalitat musical ens hem decidit a gravar. Satisfets del resultat dâaquesta gravaciĂł recent? Fa uns anys vam fer una gravaciĂł al Mas de Bigues i no nâestem massa contents del resultat. TambĂ© havĂem gravat una altra cançó amb un col·lega. Lâestiu passat vam començar a pensar en gravar. DesprĂ©s dâestudiar diverses opcions vam optar per gravar amb lâAxel Sierra i estem contents del resultat. Ens ha ajudat molt a acabar de polir els temes i molta gent ens comenta que sona bĂ©. Si haguĂ©ssim tingut mĂ©s pressupost haurĂem fet un CD. La nostra idea Ă©s fer servir la gravaciĂł per participar a concursos, buscar concerts...
I desprĂ©s del VICSONA com encara el futur Disease? El 30 de març tenim previst el primer concert a Barcelona. SerĂ a la sala Becool. A partir de llavors tocarĂ moureâns per enviar la maqueta a tants llocs com puguem i a veure si la proposta agrada. Volem trobar tantes coses com ens sigui possible i començar un estiu amb almenys un parell de concerts al mes. Com estĂ el panorama metal a Catalunya? A Catalunya hi ha mĂ©s grups dels que sembla perĂČ seân parla poc. Pel que fa al pĂșblic aquest estĂ bastant consolidat. Els que segueixen el metal a Catalunya escolten i es mouen per anar a directes.
Rock a Fort FITXA TĂCNICA Membres: Jordi Sanglas, teclat i veu Biel LĂłpez, baix Roger RifĂ , guitarra elĂšctrica Anna Sanglas, guitarra elĂšctrica i veu Jordi LladĂł, bateria Contacte: 660 131 907 Mail: jordi.sanglas@hotmail.com Web: www.rock-a-fort.blogspot.com
DESCRIPCIĂ SorprĂšn veure una banda amb membres dâentre 15 i 17 anys versionant els Beatles, els Rolling Stones, R.E.M., o fins i tot Jerry Lee Lewis. Doncs Ă©s el que fan els Rock a Fort, un grup jove que creu que âla bona mĂșsica no passa mai de modaâ. El VICSONA els brinda lâoportunitat de fer el seu primer concert âamb cara i ullsâ.
#Rock a Fort
Com descriviu la mĂșsica que feu? Fins ara hem anat fent versions de peces de rock clĂ ssic, tot i que ara comencem a mirar si nâhi ha alguna que podem composar nosaltres. Versionem mĂșsica força antiga, des de la dĂšcada dels 50 fins als 80 o 90. Hem fet diferents estils. Quan va nĂ©ixer el grup? Fa un parell dâanys i mig nosaltres (Jordi Sanglas i Jordi LladĂł) havĂem tingut un grup que es deia Hora Baixa, perĂČ abans dâaquest estiu
el guitarrista va marxar i els altres tambĂ© van anar plegant, aixĂ que vam decidir muntar-ne un altre. Vam agafar en Biel i en RifĂ i llavors vam agafar lâAnna, que Ă©s la germana dâen Jordi. Per quĂš tenĂeu la necessitat de muntar un altre grup? El primer va nĂ©ixer perquĂš en Jordi Sanglas tenia pensat fer un grup amb cançons antigues. Quan ho va dir a alguns companys nâhi va haver que van dir que aquesta mĂșsica havia quedat
antiquada. Va decidir començar-lo i a en Jordi LladĂł de seguida li va semblar molt bĂ©. A tots ens agradava la mĂșsica, feia molts anys que tocĂ vem i vam pensar que estaria bĂ© fer-ho. Versionar clĂ ssics potser Ă©s el que us fa diferents de la resta de grups, oi? Si, segurament seria aixĂČ. Aquesta mĂșsica mĂ©s antiquada el jovent de la nostra edat no se lâescolta i realment val la pena tornar-se-la a mirar. En el fons Ă©s lâorigen del que es fa ara. SĂ. I la mĂșsica bona no acaba de passar mai de moda. Quins grups versioneu? Jerry Lee Lewis, Els Beatles i altres. De cada grup nomĂ©s fem una cançó o un parell tirant llarg. Fins i tot fem una versiĂł de la Tina Turner, una dels Rolling Stones, una de R.E.M. Fem grups molt diferents i anem agafant el que creiem mĂ©s important de cada grup. Ăs curiĂłs que sent tan joves us fixeu en aquests grups... SĂ, la gent es sorprĂšn, molta gent gran ens diu âmâhas fet tornar a sentir joveâ. PerĂČ aixĂČ fa que el nostre pĂșblic pugui ser tant gent jove com gent mĂ©s gran. A tothom li pot agradar aquesta mĂșsica.
Per quĂš creieu important recuperar-la? Volem transmetre la bona mĂșsica, recordar-la. Ăs que ara hi ha molta mĂșsica molt marxosa, que vol anar molt de pressa. I la mĂșsica necessita tenir mĂ©s diversitat, que hi hagi altres formes. A mĂ©s, la mĂșsica dâara estĂ feta per escoltar-la mig any i desprĂ©s no la tornes a sentir mai mĂ©s. Hi ha cançons que realment han fet histĂČria i grups importants que no sĂłn recordats. QuĂš nâespereu de tocar al VICSONA? Sobre tot promocionar-nos una mica, venir a fer un concert mĂ©s, i aprendreân. Anar acumulant experiĂšncia. Hem fet concerts de barri, perĂČ ens fa grĂ cia fer un concert amb cara i ulls. A mĂ©s, cada nou concert tâobliga a prendre-tâho una mica mĂ©s seriosament que no si simplement vas assajant. Tenir un objectiu Ă©s una motivaciĂł. Dâaquesta comarca nâhan sortit molts grups que han triomfat fora. Creieu que Ă©s bo pels grups que comencen? SĂ, estĂ bĂ©, perquĂš la gent es fixa mĂ©s amb Osona. Ăs una motivaciĂł, perquĂš saps que hi ha gent que ha partit des del mateix punt que tu, i no ho veus tan lluny.
Siracusa FITXA TĂCNICA Membres: Jan Madrenas Girbau, bateria Ferran Casas Ylla, baix i guitarra Joan PallarĂšs SadĂł, saxo i piano Pere Freixa TiĂł, violĂ Joan Rial Serrat, guitarra acĂșstica Contacte: 608 57 68 14 Mail: siracusagrup@gmail.com Web: www.siracusagrup.bandcamp.com
DESCRIPCIĂ A tothom li costa definir la seva mĂșsica. La banda fa una barreja de pop, rumba, reggae, jazz... Tots els membres parteixen de ritmes diferents (clĂ ssic, jazz, indie...) i dâaquĂ surt Siracusa, una proposta musical on tots sâhi sentin cĂČmodes. Parteixen de dos instruments (saxo i violĂ) i, a partir dâaquĂ, juguen amb la cançó.
#Siracusa resta de components. Primer toques per tocar perĂČ ens van dir per fer un concert a la Festa Major de Folgueroles i aixĂČ ens va obligar a posar-nos-hi seriosament. DesprĂ©s dels dos primers concerts vam decidir incorporar-hi el saxo, fet que ens ha obligat a readaptar les cançons. PodrĂem dir que des del gener tenim Siracusa tal i com ho entenem ara. QuĂš creieu que us diferencia dâaltres grups? El quĂš ens fa singulars Ă©s la presĂšncia del violĂ i tambĂ© creiem que hi dĂłna un toc personal la barreja dâaquest amb el saxo. Tenim la base mĂ©s clĂ ssica del rock de guitarra, baix i bateria perĂČ tambĂ© podem jugar amb les melodies singulars que donen el so de saxo i violĂ. LâĂșs dâaquests dos instruments, mĂ©s associats a jazz o mĂșsica clĂ ssica, ens fan arribar a un pĂșblic molt mĂ©s ampli dâedats.
On arrenca lâaventura de Siracusa? En Joan i en Pere van començar al març de lâany passat a tocar. Aquest va ser lâembriĂł del grup. Posteriorment ens hi hem anat afegint la
Fins ara heu gravat quatre temes. Que reflecteix mĂ©s bĂ© el grup, el directe o lâenregistrament? Creiem que el directe i aixĂČ no vol dir que reneguem de la gravaciĂł que vam fer perquĂš ens ha servit per evolucionar. Gravar una maqueta va ser la manera de treballar i posar-nos les piles. En Ramon Ferrer ens va ajudar molt en la gravaciĂł i els seus consells tambĂ© sâhan reflectit en el directe. Aquella gravaciĂł, si la vas escoltant, fa que puguis arreglar moltes coses que tocant et costa veure: durant la setmana escoltes, analitzes i llavors fas els canvis que
et semblen. El problema que tenim els grups novells, Ă©s que per sort o per desgrĂ cia, no ens hem pogut escoltar mai en concert. A partir de la gravaciĂł surten moltes idees. Quin Ă©s el pes de les lletres? I en quin idioma canteu? Cantem majoritĂ riament en catalĂ perĂČ ara tambĂ© han sortit algunes lletres en anglĂšs. No estem tancats. El pes de la lletra varia, hi ha cançons mĂ©s lentes que estan fetes expressament per escoltar-ne la lletra. Nâhi ha dâaltres mĂ©s mogudes i basades en el ritme i la melodia, on la mĂșsica potser hi tĂ© mĂ©s pes. Costa de dir. En general sĂłn lletres de sentiments i estats dâĂ nims. I desprĂ©s del VICSONA quins projectes tĂ© Siracusa? Anar fent coses i aprofitar el que es posa al davant. Lâobjectiu de tot grup de mĂșsica passa per gravar un CD. Ara mateix aixĂČ Ă©s una utopia perĂČ tambĂ© semblava impossible gravar una maqueta i ja ho hem fet. La idea Ă©s trobar concerts periĂČdicament i esperem que el VICSONA hi ajudi.
NâOsona FITXA TĂCNICA Membres: NĂșria SayĂłs, veu Joana GonzĂĄlez, contrabaix Bruna GonzĂĄlez, saxo Roger Bosch, piano Pau Montero, guitarra elĂšctrica Contacte: 667 79 60 33 Mail: rogerboschp@hotmail.com Web: www.nosona.wix.com/nosona
DESCRIPCIĂ La jove banda NâOsona fa, des de fa menys de mig any, versions de cançons de jazz, folk, pop i âalguna dâskaâ. El tret diferencial, i que crida lâatenciĂł, perĂČ, Ă©s que la formaciĂł no tĂ© bateria. Malgrat tot, aconsegueix adaptar-se les cançons originals substituint el ritme de la bateria pel del piano, el contrabaix o la guitarra.
#NâOsona
QuĂš feu els NâOsona? Fem versions de les cançons que ens agraden. Fem jazz, alguna de pop, folk i nâhem fet alguna dâska. Versions adaptades als instruments que toqueu... SĂ, i el que ens diferencia Ă©s que no tenim bateria, perĂČ ens en sortim prou bĂ©. Pensem que no cal tenir bateria per fer mĂșsica. La gent de vegades creu que un grup de mĂșsica ha de portar el ritme amb una bateria, perĂČ nosaltres el portem amb el piano, el contrabaix i amb la
guitarra. Vau prescindir de la bateria expressament o va ser fruit de la casualitat? La Joana i la SayĂłs estĂ vem al bar i ens vam engrescar a començar a tocar. Ărem contrabaix i veu. Jo (Joana) li vaig dir a la meva germana, desprĂ©s li vam dir a en Roger i Ă©rem quatre. DesprĂ©s va venir en Pau. AixĂ que va ser casualitat. A diferĂšncia dâaltres bandes joves, vosaltres teniu estudis de mĂșsica.
SĂ, perĂČ del que toquem no, hem estudiat clĂ ssic. Tot el que fem mai ens ho han ensenyat. Tot i aixĂ ens ha servit molt. Quan va nĂ©ixer el grup? A lâoctubre. No portem pas res. Hem fet sis concerts. Ens ho vam passar molt bĂ© el primer cop i tenĂem idees de noves cançons que volĂem fer. Tot i aixĂ assagem molt poc. Fins i tot ens vam plantejar de deixar el grup, perĂČ vam decidir continuar, encara que assagem un cop abans del concert. Ăs que ho fem per passar-nos-ho bĂ©. Fins i tot ens hem presentat al concurs Big Cast Live a Barcelona. I quĂš tal? Ărem com el grup âraroâ perquĂš aquest tipus de mĂșsica la gent de la nostra edat no se lâescolta. Hi havia molts grups de heavy, perĂČ desprĂ©s de tocar tothom ens diu que els agrada. El problema Ă©s que no es coneix. Es tracta de culturitzar, donar a conĂšixer el que fem. QuĂš creieu que transmeteu? El que ens agrada, ens ho passem bĂ©. I que la gent gaudeixi de la mĂșsica, que no la tinguin com una cosa avorrida, de grans. Vam tocar a la Jazz Cava i hi va haver gent que es va emocionar, aixĂČ Ă©s guai.
Mâimagino que el vostre pĂșblic pot ser molt divers. SĂ, la gent sempre va cap a la mateixa direcciĂł, perĂČ estĂ bĂ© veure gent que sâemociona perquĂš queda sorpresa amb el tipus de mĂșsica. A la gent gran li recorda cançons que potser han escoltat fa temps, i pels joves Ă©s una cosa nova, que els recorda a la mĂșsica dels seus pares, perĂČ que per ells Ă©s nou. QuĂš nâespereu del VICSONA? Provar i tenir una experiĂšncia mĂ©s. Ens ho va proposar el pianista, en Roger sempre ens guia i busca coses. TĂ© molta necessitat de tocar i busca molts concerts. Com us adapteu les cançons? Escoltem la cançó original, perĂČ normalment la nostra formaciĂł Ă©s força diferent de la original, i ens adaptem. El fet de no tenir bateria ens condiciona, perquĂš hi ha cançons on la bateria Ă©s molt important. Les fem igualment, perĂČ sense bateria, perĂČ moltes vegades tens la bateria al cap i penses que estĂ funcionant, perĂČ no.
Nult FITXA TĂCNICA Membres: AdriĂ BallĂșs PuigvĂ, clĂ ssica i piano Arnau Ricart Sanmartin, bateria Arnau Musach, guitarra, veu i teclat Marcel Ballestar Dot, baix i teclat Enrique Medina, samplers i teclats Contacte: 699 24 58 71 Mail: nult.music@gmail.com Web: www.nult.bandcamp.com
DESCRIPCIĂ Diuen que fan una mĂșsica molt descriptiva que convida a imaginar imatges. âDes de fora ens la qualifiquen de paisatgĂstica i filmogrĂ ficaâ. MĂșsica per escoltar. La idea, diu la banda, Ă©s extraureât dâallĂ on ets i traslladar-te a un altre lloc. A darrera hora els van comentar lâopciĂł de presentar-se al VICSONA i vam decidir fer-ho.
#Nult
Amb quins referents caldria emmarcar la mĂșsica de Nult? A nivell comarcal i de Barcelona no sabrĂem dir quins grups fan un estil similar al nostre. A lâOlimp hi hauria Mogwai com un referent perĂČ no ens hem volgut encasellar. Hem partit de diferents grups que ens agraden com Sigur RĂłs, Moveway, Massive Attack, Animal Collective
per crear la mĂșsica que fem des de Nult. Una proposta ambiental com la vostra com es defensa mĂ©s bĂ©. Directe o estudi? SĂłn dues propostes diferents que creiem que funcionen. La mĂșsica que tenim penjada al Bandcamp Ă©s sense bateria. Ăs una cosa mĂ©s tranquil·la, mĂ©s dâambient. En directe, quan hi
ha bateria i projeccions dâaudiovisuals, la proposta tĂ© molta mĂ©s energia i mĂ©s força. Nult Ă©s una proposta dâambientaciĂł. Ăs mĂșsica mĂ©s dâesperit que tĂšcnica? No apliquem la tĂšcnica a la nostra mĂșsica. Fem mĂșsica dâoĂŻda i no hem escrit mai partitura. Pesa mĂ©s lâemociĂł que la tĂšcnica instrumental. La majoria partim dâuna educaciĂł musical bĂ sica (solfeig) perĂČ que llavors hem anat adaptant al que volĂem transmetre. A nivell visual, tots hem fet Belles Arts (menys en Marcel, que Ă©s geĂČgraf) i aixĂČ a nivell de projeccions ens ajuda. Tenir projeccions audiovisuals complementa la mĂșsica o li pot treure atenciĂł? Hem intentat que es complementin i que les dues parts tinguin el seu pes. Les nostres projeccions no sĂłn una pel·lĂcula. El vĂdeo per si sol diu poc. Als directes, Nult no Ă©s gens expressiu (no presentem el grup, les cançons...). Ăs un tipus de concentraciĂł perĂČ amb la imatge ja aconseguim transmetre aquelles coses que podrĂem dir. Prioritzem la mĂșsica perĂČ la imatge tĂ© un gran valor.
Com ha anat evolucionant el grup i la mĂșsica en aquests anys? La formaciĂł actual de cinc membres fa mig any que la tenim. Inicialment Ă©rem tres. Hi ha molt canvi des del principi. DirĂem que ha estat un projecte musical que sâha anat construint per capes. Primer hi havia melodies soltes i sense cap percussiĂł o ritme marcat que Ă©s una cosa que hem anat introduint desprĂ©s. Primer va ser la melodia, la segona etapa lâelectrĂČnica i, finalment, la bateria i el baix. Hi ha circuit de directes per la vostra mĂșsica? Hem estat tocant molt per Osona i la idea Ă©s anar-ho ampliant . Els propers mesos serem a la Jazz Cava o a la Fira de la Cervesa de BalenyĂ . La idea es anar presentant el nostre disc que sortirĂ per lâabril. Ara sâestĂ fent el premaster. Estem molt contents de lâexperiĂšncia. EstĂ vem acostumats a gravar amb mitjans pĂšssims i fer-ho ben fet, tal i com sâha fet ara, ha estat un canvi molt positiu.
NĂșria Graham FITXA TĂCNICA Membres: NĂșria Graham, veu i guitarra Contacte: 663 44 27 01 Mail: nuriagraham@gmail.com Web: www.nuriagraham.com
DESCRIPCIĂ Com nombroses joves de la seva edat (16), NĂșria Graham va temptar la sort penjant els seus propis vĂdeos a YouTube. PerĂČ nomĂ©s ella ha vist com, en menys de mig any, lâagenda de concerts es va omplint arreu de Catalunya, on actua en solitari o en format trio, acompanyada pels mĂșsics Joan Godayol, Gudi, i Xarli Oliver.
#NĂșria Graham
Com expliques el que fas? Ăs difĂcil de definir, perĂČ faig cançons meves, des de fa quatre anys, toco la guitarra clĂ ssica des de ben petita i fa uns anys em vaig posar a cantar i em vaig començar a motivar molt pel cant i vaig començar a fer cançons. AquĂ va començar la cosa amb la guitarra i ara tambĂ© toco una mica el piano. Sâha convertit en un no parar. Toco amb trio, amb dos mĂșsics que mâacompanyen en concerts en directe i sinĂł vaig sola. Tinc els dos formats. Fa quatre anys, perĂČ nomĂ©s en tens 16! SĂ, sĂłc molt jove i a mĂ©s no mâho paren de re-
cordar. I el projecte actual quan va sorgir? El primer concert que vaig fer va ser aquest octubre, o sigui que acabo de començar. Ja feia cançons des de fa temps, perĂČ ho feia a casa, sola, amb el mirall i aquest era lâĂșnic pĂșblic que tenia. Per quĂš et vas decidir a ensenyar el que feies a casa? Jo ja en tenia moltes ganes, a mi mâagrada molt. Sortir a lâescenari Ă©s molt divertit. Ja feia concerts a lâEscola de MĂșsica, i desprĂ©s de
passar-me a cant necessitava fer les meves cançons davant dâalgĂș i muntar coses, en tenia moltes ganes. I et vas començar a moure. SĂ. TambĂ© grĂ cies al meu professor de cant, que em va dir âescolta, aquestes cançons sâhan de treure dâaquĂâ i em va dir que mâacompanyaria i hem començat a fer una mica de producciĂł de les cançons. Ara Ă©s un dels mĂșsics que mâacompanya en directe, Joan Godayol, Gudi. QuĂš creus que et diferencia dâaltres joves mĂșsics? Potser el fet dâescriure les meves prĂČpies cançons en anglĂšs, o lâestil, que jo crec que se surt una mica. Estic una mica fora de lloc depĂšn de quines cançons faig. Sembla que el que faig ha encaixat bĂ©, com a mĂnim. Si puc fer el que mâagrada a mi i a mĂ©s li agrada als altres, millor. QuĂš vols explicar amb la teva mĂșsica? A les meves cançons parlo de coses que li poden passar a tothom, vull transmetre el que em passa a mi i el que li pot passar a tothom. El que em fa molta il·lusiĂł Ă©s que la gent es pugui sentir identificada amb les meves cançons, o
que els pugui emocionar dâalguna manera el que dic o el que canto, em fa molta il·lusiĂł. QuĂš nâesperes del VICSONA? A mi mâencanta fer concerts i em ve molt de gust tocar i, a mĂ©s, que et puguin gravar en vĂdeo. Tot Ă©s un impuls, com mĂ©s, millor. Tens referents molt diversos, oi? En tinc molts, i de diferents estils, perquĂš mâescolto des de jazz a blues fins a pop i electrĂČnica. Molts grups. Tinc una obsessiĂł en conĂšixer cada dia un grup nou. Haver estudiat mĂșsica et permet crear amb mĂ©s facilitat? SĂ, sĂ, mâha ajudat molt. Tots aquests anys dâeducaciĂł musical que estic tenint ara i que he tingut fins ara, amb la guitarra clĂ ssica i ara amb mĂșsica moderna, sĂłn essencials. En molt poc temps sâha parlat molt de tu. Et planteges reptes? No ho sĂ©, tampoc mâhi he encaparrat mai. Sâha de ser ambiciĂłs perĂČ fins a cert punt. Ja vindrĂ el que hagi de venir.
VICSONA Ă©s una mostra de mĂșsica jove feta o interpretada a Vic i a la comarca dâOsona, amb la finalitat de promoure i donar a conĂšixer la creaciĂł musical emergent local. 22 i 23 de març a lâEspai ETC (VIC) www.vicjove.cat Text i maquetaciĂł: UmĂ tic ComunicaciĂł Fotografia: Mia Coll