Llibret 2018 A.C. Falla Conde Salvatierra- Cirilo Amorós - Mercado Colón by Vicente Chirivella

L’Associació Cultural Falla Comte Salvatierra i Ciril Amorós no s’identifica necessàriament amb el contingut dels articles i col.laboracions del Llibret. Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info/) El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de los Rat Penat

Edita Associació Cultural Falla Comte Salvatierra i Ciril Amorós www.mercadocolon.com

Direcció i Coordinació: Marisa Martinez i Bes, Pilar Roger i Pérez de Lucia Traducció: Marisa Martinez i Bes Gestió Publicitària: Simón Ciro Siles Ilustracions Cobertes: ideal Branding Disseny i maquetació: Pilar Roger i Pérez de Lucia Explicació i Relació de la falla: Donís Martín i Albizúa Esbossos Falles: Grego Acebedo, Ferni Llópis Poemes Acròstics Falleres Majors: Josep Vicent Bergón Col·laboradors Literaris: Vicente Fuster i Morales, Luisete del Rio i Muñoz, Juan Belda i Furió, Marisa Martínez i Bes, Josep Vicent Bergon, María José Gómez-Ferrer i Navarro, Clara Gómez-Ferrer i Navarro, Celia Vicedo i Flor, Carla Ruiz, Noelia Muñoz i Azcárraga, Vicente Ivars i Turs, Luis del Rey i Schnitzler, Luis Martínez i Ochoa, Lidón Gil i Vidal, Isidro Niñerola i Giménez, Manuel Uña i Llorens, Málek Murad, María García i Vallcanera Fotografies falleres majors: P. Gonzalez Fotografies de suport per a la publicació: Paqui Pallarés, Simón Ciro Siles, Eva Rams, Antonio Rueda, Araceli Senís, Carmen Villar, Luis del Rey i Schnitzler, Lola Flor Bustos y otros falleros Impremta: Blauverd Impressors, s.l. - www.blauverdimpressors.es Dipòsit Legal: V-329-2012

Sumari 2 Asumptes fallers 4 Salutació del President 6 Parlem amb… Belén Rueda i Ferrero 8 Fallera Major 2017 - 2018. Belén Rueda i Ferrero 10 La Comissió del Mercat de Colon per a les Falles de 2018 16 València, un parc d’atraccions - Explicació i relació de la falla a càrrec de Donís Martín i Albizúa 24 Entrevista amb el artista - Ferni Llopis 26 Programa falles 2018 28 Fa 25 anys... 32 Fallers i falleres de la nostra comisio i convidats escriuen ... BAM! BAM! BAM! 34 BAM! Luis del Rey i Schnitzler 35 36 39 42 44 46

VALÈNCIA LA REBONICA Luis Martínez Ochoa UN PASSEIG PELS CARRERS DEL CAP I CASAL Lidón Gil Vidal VALÈNCIA: L’ATRACCIÓ DELS SEUS PARCS. Manuel Uña i Llorens DELS FENICIS AL PARC DE LA VIDA Isidro Niñerola Giménez ELS PARCS TEMÀTICS I LA TEMATITZACIÓ DE LA REALITAT Málek Murad i María García i Vallcanera JORNADES CULTURALS 2017 Marisa Martinez i Bes

48 Un any d’il.lusions en imatges... 84 Publicitat

VICENTE FUSTER i MORALES Salutaciò del President Si alguna cosa devem destacar del passat any 2017, ha sigut l’alegria, la unió i el gran ambient que ha existit en la nostra falla...

Estimats membres de la comissió, Comença un nou exercici faller, ple d’il·lusions per a la nostra comissió i que un any més tinc la sort de presidir. M’agradaria començar fent un recordatori molt especial a les nostres falleres majors i president infantil, que ens van representar en el passat exercici: Ángeles, Clara i Ruben, , dels quals, esta comissió només pot estar molt agraïda i orgullosa, per la qualitat humana i sentiment manifestat cap a la nostra festa. Si alguna cosa devem destacar del passat any 2017, ha sigut l’alegria, la unió i el gran ambient que ha existit en la nostra falla, i que gràcies a això, estem aconseguint créixer com a comissió i com referent en el món de les falles. Però ara comença un nou exercici i com tots els anteriors, ple de nous reptes, per a continuar mantenint la festa fallera en el nostre barri, junt amb el Mercat de Colon i per això una de les nostres apostes continua sent créixer en els monuments i per això enguany hem confiat en dos grans artistes, d’una gran projecció, Ferni Llopis en el monument gran, i en Grego Acebedo en el monument infantil. Estem convençuts que un any més sorprendrem amb la qualitat i originalitat dels mateixos. Com tot nou exercici, este anys tenim nous representants que estem segurs que passaran un any inoblidable i ens va representaran amb orgull. Per això vull donar l’enhorabona , a la nostra Fallera Major: Belén Rueda Ferrero, la nostra Fallera Major Infantil: Celia Vicedo Flor i al nostre president Infantil: Luis del Rio Muñoz. Desitjar-los tot el millor en estes falles del 2018. Com tots els anys, vull fer una menció especial a tots els membres de la Junta Directiva, que m’estan acompanyant durant tots els anys de Presidència. Gent compromesa que es desviu per la falla i que sense el seu treball i esforç, seria impossible el poder realitzar esta tasca i aconseguir la projecció de la nostra comissió i el reconeixement en el món faller. Per a finalitzar voldria agraïr a tots vosaltres, membres de la comissió, comerç, veïns, col·laboradors i amics vostra ajuda i desitjar-vos que junt a esta “la vostra comissió” passem unes agradables festes falleres.

Vos saluda Vicent Fuster Morales, President de la Falla Comte Salvatierra - Ciril Amorós.

PARLEM AMB...

BELÉN RUEDA i FERRERO

LA NOSTRA PROTAGONISTA DEL MERCAT DE COLON per Marisa Martinez i Bes És un dia màgic quan tenim aquesta conversa. És la vespra de Reis. Acabem de veure la cavalgada. Però la màgia envolta a Belén des d´aquella nit del mes de maig durant la junta general extraordinària que té lloc precisament per nomenar els representants per al proper exercici. I va escoltar el seu nom en boca de la que havia sigut fins aquells moments la fallera major 2017, Àngels Campoy Blanes. Un any més el casal és de gom a gom. L’expectació i l’emoció es palpa a l’ambient. La comissió coneix perfectament a la que té eixe nom. Des que va nàixer va tindre el seu protagonisme en la comissió. La seua germana Silvia era la Fallera Major infantil i tres mesos abans de falles naixien les seues germanes. Bessones! Dos gotes d’aigua que a hores d’ara encara ens costa a molts distingir-les! Una parella de “rogetes” (pel seu color del monyo) i pense que el que més destacaríem és la seua simpatia. Però la que ens ocupa ara és Belén. Perquè és una d’eixes falleres que perseguia el somni que enguany a la fi està ja vivint.

Com et vas sentir en la nit del teu nomenament en la junta? Havia anat com tots els anys amb il.lusió i expectació no sols perquè podría escoltar el meu nom sinó perquè la falla crea molta emoció en este dia per conéixer qui serà la fallera major. Amb intriga per si de cas però també amb tristesa perquè pensava que un any més jo no seria. S’adonaven circumstàncies familiars que considerava m’ho impedirien. Quan vaig escoltar els noms de Luisete i Celia, vaig pensar: quin any més bo seria pasar-ho amb ells que els conec des que van nàixer! I quan vaig escoltar d’Àngels la primera síl. laba del meu nom : BE… vaig pensar: sóc jo! No hi han moltes Belén en la nostra falla! I el primer pensament va ser:” però els meus pares ho saben?” “Són ells els que ho han fet possible?” No havia pogut veure cap indici i mira que havia fey un rastreig! Ni de la meua germana Rocío que sempre hem estat tan compenetrades havia vist la menor sospita!

És un moment que havia imaginat moltes vegades però va superar totes les meues espectatives! De sempre havies desitjat ser fallera major? El cuquet va entrar-me quan vaig començar a involucrar-me més en la falla. La majoria de la meua colla és dels que venien tots els divendres a la junta, i jo tenia un poc d’enveja perquè també volia això i quan vaig tindre edat de poder vindre a soles, que va coincidir quan la meua germana Silvia era la fallera major, i açò em va motivar per voler conèixer en mi els sentiments que una fallera major pot arribar a tindre. I tenia que ser en esta falla, amb la meua gent, el meu grup d’amics i la meua família. En quin dels actes organitzats per la falla et diverteixes més? En tots els que hi ha més gent. En esta falla tenim la virtut de que som molts els que ens apuntem a tot i jo pense que quants més, millor! Què és el que més t’agrada de la festa de les falles? Tot des de la indumentària, l’ambient al casal, els monuments, la banda de música, els sopars d’entrepà, l’olor a pólvora… En realitat tot, tot!

en gent: molts xiquets, gent jove, adults. I en activitats cada vegada més nombroses, diverses i de qualitat. Som una falla molt completa perquè tenim de tot. I el que és el millor: un gran ambient que atrau cada vegada a més gent. Amb quin aspecte de la festa et sents més identificada? En la pròpia festa, en la relació amb la gent, en les coses singulars com els sopars, les paelles,…i principalment quan estic amb tots. Ets de les que els dies de falles pots tancar la carpa per la nit i a l’endemà estar vestida amb la indumentària tradicional per al que toque… Clar, les falles són quatre dies i m’agrada aprofitar-los al màxim sinó tinc la sensació de que em puc perdre alguna cosa! I no vull perdre’m res! Vull estar i disfrutar! I per acabar, alguna cosa que t’agradaria afegir? Un agraïment a tots els que d’una manera u altra treballeu per la falla. És tal l’entrega que per això ixen les coses tan be en aquesta falla. Moltes gràcies!!

Has vist l’esboç i la maqueta. En no res anirem a taller. Què et sembla el monument d’enguany? M’encanta perquè és una falla ”molt jo”! infantil però amb un poquet de picardia,…la muntanya russa, evoca la infància i als majors ens agrada ser xiquets. Un parc d’atraccions on sempre ho hem passat bé quan hem anat i que les critiques que faran seran respectuoses de segur. I artísticament el que he vist m’ha agradat prou. I tu quan la falla ja està plantada, li pegues la volta i lliges els cartells explicatius? Quan era més menuda, no la veritat, però ja fa uns anys que em pare a llegir-los perquè així comprenc el perquè de les escenes representades molt millor. (Cal dir que Belén junt a la seua colla és de les que el dia de la plantà es tiren a terra per col.locar gespa, pedres i tota mena de materials per ornar el voltant del monument sota les ordres de Joan Belda.) Què li afegiries i què li llevaries a la festa de les falles? En la nostra falla li afegiria el Correfoc que feiem fa anys. I a més enguany que anem a fer també la desfilada de moros, pense que a la nostra falla no li queda res per afegir. I en quant a la festa en general, res tampoc perquè són els dies justs i necessaris per gaudir de la festa i afegir més ho considere innecessari. I llevar-li, pues tot allò que puga crear mal ambient, la brutícia als carrers,… Per saber algo més de tu fora del món faller, què és el que més t’agrada fer quan tens temps lliure? Bo, abans més, però jugar al futbol és una de les meues aficions, eixir amb els amics a sopar,… En definitiva: esport, amics, estudi i família. Què opines de l’evolució de la nostra falla? En els últims deu anys, hem creixcut en molt! En monuments,

BELÉN RUEDA i FERRERO FALLERA MAYOR DE COMTE SALVATIERRA CIRIL AMORÓS Per Josep Vicent Bergón

B ellugaves les teues pestanyes en un aleteig nerviós E n aquella nit solemne plena d’alegres sorpreses L itúrgicament somniada durant tant de temps E ra quan gaudies aleshores de flors, música i jocs N adius a la coneguda plaça de la font on s’adorm el Sol R utllaves per allí joiosament entre rialles i xanxes U n temps propassat enfí i mai no oblidat E ra quan començaven a tremolar els ocells abaltits D e la nit humida que relliscava des dels arbres A mb la barrejada flairor que t’arribava del Casal F eia la terra nyugada un fum de queixits llastimers E n aquella encissada nit mágica de la Nominació R ebolicada al llit hi havies vist dies, hores i minuts R elliscar suaument per l’antic rellotge de grans d’arena E ra ja arribat el temps, Belen, d’ésser Fallera Major R essonant ara el teu nom al so del timbal i la dolçaina O mplin-te feliç el cor entre aplaudiments i llàgrimes

LA NOSTRA COMISSIÓ DEL MERCAT DE COLÓN PER A LES FALLES DE 2018 JUNTA EXECUTIVA President: Vicente Fuster i Morales

Tresorera: María Luisa Campoy i Blanes

Delegat de Loteríes: Miguel Palop i Molla

Vice-President Primer: Luís Villar i Narbona

Delegació de Festejos: Elena Díaz i Sánchez, Rafael GomezLechon i Medialdea, Ignacio Beneyto i Vilaplana.

Delegada de Llibret:: Pilar Roger i Perez de Lucia.

Vice-President Econòmic: Luis Pablo del Rio i Peris Vice-President Àrea Fiscal Contable: Simón Ciro Siles i Gimeno Vice-President de Cultura: Vicent Xirivella i Blanes Vice-President d’Activitats Diverses: Juan Belda i Furió Secretari: Eduardo Díaz i Badía Secretaria d’Censos falleros: Fernando Gutierrez i Polanco Secretaria d’Comunicacio: Carlos García i Muñoz Secretaria d’Actes: Marisa Martínez i Bes

Delegació d’Infantils: Ana Villar i Díaz, Celia Fuster i Pallarés, Ana Andrés i Muñoz, Nacho Roca i Martinez, Arantxa silla i Correcher.

Delegació d’Activitats Diverses: Ángeles Ansúrias i Climent, Francisca Díaz i Badia, Miguel Monzó i Ramírez.

Delegació de Presentacions: José Luís Campos i Maña, Carmelo Sanchez i Boronat. Delegat d’Esports: Rafael Gómez-Lechón i Medialdea Delegat de Relacions Públiques: Luis Pablo del Rio i Peris Delegat d’comunicació y mitjans: Antonio Hernández i Rodríguez Delegat de Junta Central Fallera: Oleger Sales i Muñoz

CONSELLERS I CONSELLERES El cap de setmana abans de falles de 2017, el divendres 10 de març, va tenir lloc al nostre Parador el tradicional “Sopar de Consellers”.Va ser un gran sopar i una gran nit; en el transcurs de la qual reberem el suport dels nostres amics i simpatitzants. Gràcies a tots un any més.

FALLERA MAJOR 2018 Belén

Rueda i Ferrero

FALLERA MAJOR EIXINT Ángele

s Campoy i Blanes

VOCALS Ignacio Aguado i Giménez Argimiro Aguilar i De nalda Argimiro Aguilar i Domingo Robert Aguilar i Játiva Ramón Vicente Albors i Bonafont Marcial Luis Alcañiz i Alós José Eduardo Alfonso i Dolz Gonzalo Alonso i Perez Rodrigo Alonso i Perez Santiago Álvarez i Basarte Francisco Andrés i Belda Javier Andrés i Belda Francisco Ansurias i Climent David Arregui i Ferrando Raúl Aznar i González Juan José Barral i Navarro Jorge Bascon i Montaño José Antonio Béitia i Mora Juan Belda i Furió Nacho Beneyto i Vilaplana Juan Manuel Borso di Carminati i Peris Carlos Botella i de Belda Carlos Botella i Navarro Anthony Maurice Brown Alejandro Maurice Brown i Roger Ricardo Anthony Brown i Roger Vicente Javier Bru i Muñoz Luís Calabuig i Tormo Ricardo Camarasa i Blasco José María Campos i Coll Jose Luis Campos i Maña Jorge Campos i Rams Antonio Campoy i García José Campoy i Ribes Luis Miguel Caravaca i López Julio Castell i García Julio Castell i Pérez Antonio Castelló i Arizo Carlos Cervera i González Miguel Crespo i Ribes Eduardo Cubells i Alfonso Álvaro De Lanzas i López Lúis Del Rey i Schnitzer Luis Pablo Del Río i Peris Javier Delgado i Marqués Eduardo Díaz i Badía Jose Luís Díaz i Badía Luís Durá i García

José Miguel Eroles i Bellver Antonio Escuder i Gozalvo Vicente Faubel i Faubel Manuel Flor i Martinez Vicente Flor i Bustos Pedro Florez-Gaitan i de Ayala Carlos Fuset i Fernández Antonio Fuster i Mollà Ignacio Galdón i Salvador José Luís Galdón i Salvador Carlos Garcia i Muñoz Sixto Genzor i Guerra Jose Ricardo Gimeno i Costa Manuel Gimeno i Varela Miguel Ignacio Giner i Valero Diego Gómez-Coronado i Morillo-Velarde Diego Gómez-Ferrer i Bolinches Rafael Gomez-Lechón i Medialdea Enrique Grau i Ruiz Fernando Gutierrez i Polanco Antonio Hernández i Rodríguez Juan Ivars i Rostoll Pepe Ivars i Tur Pablo Jordán i Sanchis Pablo Lis i Izquierdo Jóse Miguel López i Forte Domingo López i López Miguel Luque i Simó Aurelio Mallent i Cuñat Ignacio Marco i Morales Javier J. Marco i Verdejo Salvador Marín i Moreno Miguel Alberto Marqués i Romero Alfonso Marsal i Matoses Rafael Martínez i Bas Abraham Martínez i Bergés José Vicente Martínez i Ituren Luis Martínez i Ochoa Juan Martinez i Terol Álvaro Mayordomo i Ruiz David Mayordomo i Ruiz José Manuel Mesa i Veral Salvador Miñambres i Vidal Jose Vicente Morote i Sarrión Juan Morote i Sarrión Ismael Moyá i Clemente Ismael Moyá i García Juan Carlos Muñoz i Garrigues

Salvador Muñoz i Encinas Málek Murad i Mateu Miguel Ángel Murgui i Bañón Guillermo Murgui i Herrero Isidro Niñerola i Giménez Isidro Niñerola i Torres Francisco José Orozco i Aranda Miguel Palop i Molla Francisco Peiró i Cañamas Luís Pellicer i de Castellví Francisco Pla i Rodrigo Ramón Pons i Crespo Jorge Pradas i Clariana Javier Querol i Morata Gonzalo Ravelló i Barber Felipe Ribes i Ivars Pepe Ribes i Ivars Ignacio Roca i Barber Ignacio Roca i Martínez Francisco Roca i Vergaz Alejandro Rodrigo i Belda José Daniél Rodrigo i Gallego José Manuel Rodrigo i Paradells Lamberto Rodrigo i Sellés Diego Rodríguez iAlfonso Juan Rodríguez i Gelise Fernando Rodríguez i Palmero Santiago Roig i Colubi Vicente Roig i Colubi Alejandro Roig i Rams Ignacio Roig i Rams Enrique Rua i Moros Antonio Rueda i Quintero Olegario Sales i Muñoz J. Carmelo Sanchez i Boronat Jose Enrique Sanchis Sala Diego Santolaya i Abad José Maria Sebastià i Pallarés Simón Ciro Siles i Gimeno Áaron Siles iPino Manuel Uña i Llorens Fernando Valle i Furió José Manuel Valle i Furió Luis Villar i Narbona Rafael Xirivella i Blanes Vicente Xirivella i Blanes

CORT D’HONOR Manuela Agudo i Jiménez Paula Albamonte i Collados María Amparo Albors i Bonafont Lucia Alfonso i Gràcia Pilar Alfonso i Gràcia Natalia Alfonso i Gràcia Bàrbara Alós i Forner Atenea Andrés i Pargadas Ana Andrés i Muñoz Ana Andreu i Arnalte Angeles Ansurias i Climent Lucia Árias i Portaceli Paula Arlandis i Narbona Ainhoa Arrieta i Aramburu Irene Azcárraga i Gomis Lucía Bauxauli i Fabra Pura Barber i Cantos Pepa Bargues i Lozano Lola Barral i Boluda Cèlia Béitia i Melià Míriam Belda i Furió Maria Luisa Blanes i Albiñana Susana Blanes i Beneyto Josita Boluda i Fos Natalia Borràs i Ahuir Patrícia Botella i Navarro Mari Carmen Bueso i Rochina Loida Bustos i Pérez Gemma Calatayud i Arcos Marian Camarasa i Blasco Maria Isabel Campillos i Alonso Amparo Campos i Coll Anabel Campos i García Maria Ángeles Campoy i Blanes

Maria Luisa Campoy i Blanes Marina Campoy i Serón Lina Alejandrina Canet i López Ana Castelló i Ca mpillos Isabel Castelló i Campillos Carolina Civera i Martínez Estefanía Civera i Soto Mª Enriqueta Civera i Torres Ana Clerigués i Grau Marta Clerigués i Grau Irene Climent i Campos Cristina Coll i Rueda María del Mar Coll i Rueda Ana María Corral i Alique Cristina Costa i Priego Belén Crespo i Agudo Paula Crespo i Agudo Pilar Crespo i Pastor Andrea Cuevas i Calatayud Ana María Culla i de Moya Reyes Chamero i Orts Rosa de Cruells i Villar Paula de Moya i Romero Maria José de Nalda i Bertolín Ana de Selva i Garín Catalina del Río i Muñoz Julia Deus i Camarasa Ana Dolores Díaz i Badia Francisca Díaz i Badia María del Mar Díaz i Izquierdo Patrícia Díaz i Izquierdo Elena Diaz i Sanchez Paloma Eroles i Martínez Paula Eroles i Martínez

Pilar Escuder i Ivorra Carla Faubel i Brell Marta Faubel i Brell Maria Consuelo Fernández i Alamar Olga María Ferrer i Ferrer Mercedes Fillol i Mateu Paula Flor i Bueso Loida Flor i Bustos Lola Flor i Bustos Maritxu Flórez i Gil Pilar Fons i Cámara Gemma Fuster i Pallarés Celia Fuster i Pallarés María Luisa Galiano i de Illana María de La Montaña García i Caballero María José García i García-Saavedra Ana María García i Monfort María García i Vallcanera Ana Garcia-Conde i Benet Teresa Gil i García Julia Gil i García Lidón Gil i Vidal Sara Giménez i Higón Elia Giner i Barceló Paloma Gómez-Coronado i Liesa Ana María Gómez de Barreda i Ferraz Inmaculada Gómez-Pantoja i Noguera Berta Guardiola i Liceras Elena Gutiérrez i Martínez Mónica Gutiérrez i Martínez Cèlia Hernándiz i Yllera Carmen Herrero i Orts Gala Houlihan i Muñoz Antonia Ivars i Rostoll

María Ivars i Tur Pilar Ivorra i Lahuerta Mari Carmen Izquierdo i Serra Maria José Jorques i Infante Manuela Liesa i Martínez Sònia López i Elena Almudena López i Saorín Susana Lozano i Miralles Sònia Macián i Olmos Almudena Maestro i Cano Mayte Marco i Verdejo Patricia Marco i Vila Mari Carmen Margarit i Albero María Marín i Calatayud Rosa María Martínez i Aranda Pepa Martínez i Bes Marisa Martínez i Bes Mayte Martínez i Gozálbez María Martínez i Jordá Sara Martínez i Llópis Pilar Martínez i Polanco Marta Mayordomo i Ruiz M. Jesús Mínguez i Martínez Victoria Moliner i Aguilar Sara Mompó i Solanes Patricia Montalt i Roig Carla Monzó i Vicente María Moscardó i Serrano Ángela Moya i García Carla Muñoz i Antolí-Candela Teresa Muñoz i Antolí-Candela Ana Muñoz i Martín Lola Muñoz i Martín Inés Muñoz i Penalba

Mayte Narbona i Calvo Cristina Navarro i Giner Maria José Navarro i Toledo Estefanía Navarro i Gimeno Marta Niñerola i Torres Ana Noguera i Medina Asunción Novejarque Pérez Elisa Núñez i Sánchez Ana Lucía Ortega i Larrea Francisca Pallarés i Sellés Mercedes Pastor i Bisbal Natalia Peralta i Dolz Mariola Pérez i Cayuela Laura Pérez i Casamayor Carmen Pérez i Soler Ana Isabel Pino i Vacas Maria del Carmen Pocovi i Collado María Dolores Puchades i Gil Sònia Puertas i Moreno Eva Rams i Almenar Elena Ravelló i Barber Claudia Ravelló i García-Conde Ana María Rico i Torrella María Roca i Martínez Carmen Rodrigo i Paradells Begoña Rodrigo i Sellés Pilar Roger i Pérez de Lucia Laura Roig i Escuder Rocío Rueda i Ferrero Sílvia Rueda i Ferrero Amparo Rueda i Quintero Ana María Ruiz i Jimenez Teresa Ruiz i Llovet Teresa Sanchez i Boronat

Carla Sánchez i Crespo Reyes Sanchis i Chamero Menchu Saorín i Sánchez Carla Sebastià i Puertas Bárbara Segarra i Gutiérrez Paloma Sellés i García Marta Senent i Conesa Araceli Senís i Fernández de Ybarra Amparo Serón i Martínez Eva Serra i Calatayud Chelo Serrano i Peiró Arantxa Silla i Correcher Noelia Soria i Mompó Zaida Soria i Mompó María Consuelo Soriano i Fernández Mª Isabel Soriano i López Mónica Torrela i Buso Consuelo Torres i Pons Alejandra Torres i Torres Paz Tur i Ortolà María Amparo Turégano i López Cristina Uña i Ivars Laura Uña i Ivars María Uña i Ivars Leticia Valldecabres Pérez Marcela Verdú i Rodriguez Marta Vicente i Ansúrias Ana Villar i Díaz Maribel Viosca i Saez

VALÈNCIA, UN PARC D’ATRACCIONS MONUMENT FALLER Falla realitzada al taller de l’artista Ferni Llopis Explicació i relació a càrrec Donis

EN ATRACCIONS COM MENÚ TENIM UN LEMA OPORTÚ Estic un tant intrigat llegint les explicacions que l’artiste m’ha entregat declarant nostra ciutat com un gran Parc d’Atraccions M’ha fet pensar el motiu pel qual el títul es crea puix pense que l’adjectiu ve a ponderar l’atractiu ple de fama i de bellea i seguint el pensament crec que és un gran Parc de veres de tota classe de gent, on hi ha funció permanent inclús pallassos i feres. Ací trobes discrepàncies balls i històries de cabuts, practicants d’idees ràncies, caresties i abundàncies, llocs resplandents i atres bruts. En este Parc pots trobar si te fixes un segon en gent d’aspecte molt rar i a algú que ve ací a gambar de totes bandes del món Veus sabis, tontos i llejos desperts, gent pobra i gent rica polítics fent mil manejos, ciutadans plens de mosquejos i qui no sap on se fica. Pero és la Ciutat oberta que és com la terra de tots, es troba sempe d’oferta i on l’atracció està coberta per un fum de menimfots

És un Parc per a fruir l’espectàcul del carrer que et fa goig o et fa patir i enguany et farà sentir nostre monument faller.

ESTE PARC OBRI A TOTHORA PER ALS DE DINS I ALS DE FÒRA Valéncia és una terra que és molt rica puix té un gran patrimoni cultural, potser siga el motiu que nos explica per qué vol fer-se en ella algún morral. (Que en tot el morro va fent captacions volent endur-se nostres atraccions) Té un títul ben guanyat : “Ciutat Oberta” provat en el transcurs de llarga història on estos últims anys sona l’alerta per qui nos vol plantar la safanòria. (I dir el que són seues, per botons, les festes i també les atraccions.) La cosa si be ho penses no és estranya, tenim tal patrimoni en casa pròpia que el pobre vol furtar-nos la castanya creent-se que ací estem tots en l’inòpia. (I ens toca les castanyes por botons Volent fer seues nostre atraccions.) L’Història ens ha deixat una cultura producte de mil pobles en barreja que li han consolidat una textura per la que el més obtús es mor d’enveja. (Ací dels edetans fins als borbons nos han forjat les nostres atraccions.) La pena és que tenint lo que tenim i tot allò que encara està guardat hi ha molta gent que diu el -“¡A mí, Plim !”i “passa” d’atractius i identitat. (Aixina estem patint depredacions Que van menjant-se nostres atraccions.)

La culpa és que ací en lloc de que en l’escola s’ensenye lo que tots hem de saber, se dona un estofat d’atra caçola i sols se veu lo nostre en el carrer. (No cal aci protestes ni raons si no s’ensenyen nostres atraccions.) Damunt no els cau la cara de vergonya a molts informatius i periodistes tractant les atraccions com la carronya ¡i saben manco d’elles que els turistes ! (I així forçats per certes opinions poquets valoren les nostres atraccions.) Per eixe i mes motius, la nostra Falla prenint el nostre Parc d’amfiteatre la mostra com graciosa i gran pantalla per a “cascar-li” al cap a mes de quatre (I dir que aci tenim sens discussions Les més grans i fermoses atraccions.)

EL PARC PRESENTA UNA LLISTA DE CARRER I DE REVISTA EL Parc fa d’enciclopèdia de caos municipal presentant-lo com comèdia, show musical o tragèdia, mimo, clàssic o actual. Enguany serà l’habitàcul en que la gent vorà ací el més variat espectàcul que estén i allarga un tentàcul adaptat al món de hui. Tota variant té cabuda: desde el sainet fins al drama, tota serà benvinguda mostrant la seua moguda que es mostra en nostre programa. La Falla nos ve a senyalar a un Parc en una funció que casi abans d’acabar ya comença a preparar la seua continuació. Ací també se pondera com actuen uns artistes mostrant en la cartellera com ens roba la cartera l’eixèrcit d’estraperlistes. El Parc nos mostra la fase del fer molts canvis de lloc on els currants són la base tots carregats com un ase suant i caent el moc.

Ells se tiren a l’esquena polítics, raters, vedets i els ornats de cada escena, fent una dura faena que els estan deixant desfets. Ésta és l’autèntica image del Parc de la nostra Falla, quan se desfà el camuflage i es descobrix el trucage que a tot el món porta a ralla. Clar que tot eixe treball dalt hi ha qui el té a magarrufa com el govern que fa un ball que està esprement als d’avall perque això ad ell…¡se la bufa! Hi ha de tot, com en botica i es veuen totes les fases, desde la cara bonica, fins la lleja que ens explica com anem de cul les bases ¡Anem a vore la Falla! contemplem tots els racons descobrint la faramalla d’escenari i de pantalla d’este Gran Parc d’Atraccions.

UN MIM LA YAYA I LA NETA NOS DEIXEN UNA ETIQUETA Un Mim junt a yaya I neta conformen el cos central com escena habitual d’un Parc que la Falla enceta. Els tres són com la targeta que fa de presentació d’este lloc de diversió per a gent de tota edat que venen en voluntat de fruir cada atracció, Són com eixos Caps de pista que presenten l’espectàcul en un enorme habitàcul d’una ciutat molt artista. Yaya i neta, son la vista que dona molta tendrea dins del conjunt que conrea nostra atracció ciutadana que ací en la Falla demana seguiment d’una odissea. La yaya compra en el Parc un globo en forma de cor que és de la nana un tesor nugat a un cordell molt llarc. Es conforma aixina el marc

de l’ilusió que provoca quan la chiqueta es coloca nugant fil a la monyica i en el globo es veu molt rica pel regal que se coloca. La yaya també du uns paquets de regals a la chiqueta: tota una bossa repleta de ninos i atres joguets. Els hi ha grans i chicotets segons desige jugar i ademés pot passejar o pujar al carrusel o a la nòria, cap al cel i fruir fins rebentar. Voreu per fi a la parella que tant felices s’enrolen enmig de globos que volen fins la lluna que riella. Pugen com una centella mogudes per un fort vent oferint-nos el present de núvols de mil colors que ací fan d’animadors a un Parc ciutadà excelent.

UN MIM FA BURLA EN EL PARC ALS QUE ACÍ FAN DESEMBARC En el centre de la Falla junt a la yaya i la neta vestint una camiseta tens a un gran Mim fent vaivens ve a servir com la pantalla de les variables postures dun grapat de cares-dures als que imita en lo carrer. Ell és símbol del bajoca que mira a la gent que furga provocant al fer la murga mil diarrees mentals i de tot el que trastoca fent-se esclau o mercenari de qualsevol visionari de paraules doctrinals. Ell se riu de les miasmes que el polític nos refila volent pondre-nos en fila per a donar-li tribut puix realment són fantasmes montant-se la pròpia història recreant-se en una glòria que intrigant han obtingut. Ell fa burla al “llepacrestes” que vola al vent que més bufe

buscant tindre un bon enchufe i obtindre així un bon botí, fa el pallasso en totes festes imitant molta patranya del poderós que ens enganya donant-nos just pel florí. Fica en solfa a tanta colla de la classe financera que hipoteca molt severa patrimonis de les gents que volen dur la degolla per als que fa quatre dies entre mil galimaties clavaren “les preferents”.. Ell afronta als furtamantes que passen dels exabruptes convertits en uns corruptes escampats per tot l’estat i com si foren carpantes “mengen cocs” per la mentira montant aixina una fira que paga un món “indignat”. Pren a broma als democràtics, presuntes nacionalistes, que en uns partits centralistes nos inunden de raons, quan no són més que fanàtics lluitant pel poder i el “chavo” i quan menegen el rabo sempre és per a armar follons. I es burla també dels moixos dels “d’a mi me vinguen totes”, dels que se fiquen les botes, dels que no són carn ni peix, dels llançats que es fan els coixos, dels imbècils fent-se els sabis de qui sap i tanca els llavis i de qui fuig i apareix. El Mim actuant es riu perque és un bon caricato i sap que no hi ha moniato que li arribe als calcetins. I baix l’aspecte festiu de que tot s’ho pren a chança critica la malaurança que estan patint els veïns. Ell fa les seues paròdies entre un malèvol somriure criticant tot el malviure que estem patint per botons. I criticant les custòdies de tot règim que ens apura nos fa la caricatura dins d’este Parc d’Atraccions.

AL REMAT BUSCANT FORTUNA L’ARTISTE FICA A UNA LLUNA

per la llei que està aplicada i van a acabar semats.

L’artiste planta una lluna per a que nos allumene si és que tenim la fortuna que un núvol no nos l’enruna i la foscor nos berene

El que en la jungla eren reis, depredador fers i braus, si no troben uns remeis han de patir com esclaus.

La lluna allumena el Parc relluint les atraccions aixina es valora el marc on el ciutadà fa embarc en diverses situacions. Potser siga una influència per als fallers en la nit que en un atac de demència li demanen assistència quan no troben cap profit. Potser la lluna empresària que done poca molèstia i que en una llum precària creme els ulls al pobre pària que treballa com un bèstia. Potser que així no enlluerne al bufat sense juí per a que el tio s’interne buscant la chica “d’alterne” o se lligue a un “travestí”. O potser que sense llum el més tonto s’espavile, que el gos “penque” tirant fum, que el ronyós faça consum i el mort balle el “matarile”. En resum,serà artifici fent favor al consistori puix sense llum ni servici no es notarà gens de vici ni tot el seu gran desori. Aixina que aprofitem la lluna sense manies perque no vorem el fem que en les Atraccions tirem per vergonua tots els dies.

LES FERES YA NO TREBALLEN PERQUE EN ELS CIRCS ELS RETALLEN Observant als animals es noten en ells les mostres de que estan com uns pardals més avorrits que les ostres Es troben en la parada d’un circ on estan vetats

Ara pensen en desgana que ara a penes poden viure i recorden la sabana quan cada espècie era lliure. Recorden velles caceres fetes en equip i a fosques quan ara estan com raberes menjats per mosquits i mosques. Recorden les corregudes entre els matolls i el fullam i de totes les mogudes en els negres del tam-tam. I recorden el moment dolorós de la captura començant l’adestrament de ser en circs la figura. Si ara volen subsistir podent menjar tots els dies entre la gent han d’eixir a fer-se fotografies. Inclús els fan disfrassar per a aumentar l’atracció com un pallasso o mim rar provocant la diversió. I això és lo que han fet els hòmens en un criteri horrorós de destruir els fenòmens d’un món natural fermós.

EL PARC NOS FA ACÍ UN RETRAT D’UN BELL I ARTÍSTIC MERCAT El gran Parc d’Atraccions no dissimula l’orgull de tindre en ell un gran Mercat que causa admiració per que acumula la gràcia modernista en la ciutat. Va ser una obra d’art de l’arquitecte de nom Francesc de Mora i Berenguer que va donar a l’obra un bell aspecte que hui dona prestància en el carrer. Va ser la petició de molts veïns de tindre un bon Mercat en la barriada gojant de puestos fixos allí dins fugint dels ambulants fent empastrada.

S’inaugurà en la Vespra de Nadal i allí estaven a punt totes les tendes complint els manaments de curs legal en un moment propici de fer vendes. La Falla ací vol fer un homenage mostrant el seu entorn i àmbit antic en una escena on veus el vell montage distint al que té hui d’aspecte ric. Aquells vells mostradors de marbre blanc hui són “boutiques” i “lounges” exclusius que són per a gent “VIP” com un port franc creant espais selectes i atractius. L’escena mostra a aquells vells venedors servint a les clientes el producte estés a tot lo llarc dels mostradors i en tracte personal com a conducte. Hui no. Hui tot Mercat porta la marca de multinacionals que tiren fum i alguna nacional també entra en l’harca del “dia”, “mercadona” i el “consum”. I aixina“Supers” i “Hípers”, molt composts estan traent-li el suc al seu poder posant-se més a tir dels presuposts i es fumen al comerç i al botiguer.

als innocents. Quan u ha “bufat” ya no hi ha qui reclame qui t’ha pegat. Entre l’alcohol i drogues que algú dissenya fan que en l’auto se “piren” tota la “penya”. Entre “l’Éxtasis”, “l’Àcid” i Anfetamines els imbècils se tornen unes ruïnes. I acaben tots el dilluns, si es que apleguen, pegant mil bots. Tenen tanta influència els animals que eixes nits estan fent-se ralls policials, pero en lloc de clausures i detencions només foten al tràfic i armen “follons”. I tant se peca, que es clama als “Intocables” ¡I a la “Llei seca”!

Donem, puix testimoni del passat juntant també una image que és de hui d’un tio quincaller que està al costat que va venent banderes per allí.

EL CARRER DELS PEATONS SÓN LA MAR DE CONFUSIONS

Tenim l’image antiga i la moderna com mostra de distintes tradicions i que en el seu concepte ací s’alterna la varietat que té el Parc d’Atraccions,

Quan u necessita per gust o per cita d’eixir en Valéncia de casa al carrer, caldrà preparar-se per a no ofegar-se puix pot figurar-se que està en un femer.

PER LA NIT LES ATRACCIONS SE TORNEN EN BOTELLONS El dissabte i dumenge El nostre Parc van omplint-se de cotxes fent desembarc. Allí chics i chicones fan jubileus enllistant els “guateques” con em “Correus”. Hi ha que afegir que les nits se les passen sense dormir En els “Cedés” dels cotxes a tota canya dels “botellons” se trauen una castanya. Lo pijor no és que es queden mig inconscients, lo pijor es que amarguen

Només trau la cara d’eixida ya esvara chafant la “relíquia” que deixa algun gos i arrastra la sola per una rigola pujant-li un aroma que és molt agradós Després, ple de ràbia se torna mig “gàbia” buscant un resquici que el deixe passar pel mig la muralla que es passa de ralla dels autos en fila buscant aparcar . En quan més s’esmera passant per l’acera molts timbres l’esglayen i el fan perdre el lleu patint el suplici d’un nou “carril-bici” de més preferència que la gent d’a peu

Ací cada dia per pura follia veus com nos canvien carrers de sentit i en tota la sorna no sap si va o torna qui agarra el seu coche en el cap embotit. Vorà a nostres polis perdent els seus folis fenc canvi en el tràfic les seues senyals Vorà a l’edil Grezzi que en tot el despreci se torna mig loco en els nostres vials. Vorà que eixe tio li agrada armar “lio” perque és un adicte en el tràfic per joc i aixina en plan “chulo” se torna “girulo” i al Parc torna pista dels autos de choc. El Parc no s’immuta, per tanta disputa pareix que li agraden tots estos follons. i en esta baralla se fa la troballa que pocs llocs nos guanyen en fer atraccion

ACÍ UN PRESIDENT DE FALLA DIU QUE LA “JUNTA” SE “RALLA” Ací un President de Falla declara en una emisora l’image pertorbadora que Junta Central treballa Ell ací nos la representa “ Junta Central Fallera “ om pati de monipodi montant-se cada epidodi que a molt poca gent contenta. Diu que els plats de nostres Falles, que estan fets de correguda, són com la selva batuda pel treball i per baralles ; Conta que ací hi ha de tot per a fer un gran menú : grans “ currants “, qui fa “ l’ hindú “ i qui està per ser nebot. La directiva que mana, té molts puestos ocupats on se cuinen els guisats fent lo que els dona la gana. Clar, que a voltes el cap, Pere veu que la gent s’escarota i al vore sense pilota, precisa fer “marcha arrere”.

És com la cuina en molts mestres que fan bollits, ensalades, manetes, coca, empastrades i tot tipo de menestres. I és que la pobreta actua entre molts manifecers que per l’ amor als llorers van com una cacatua. Pere Fuset fa la llei complint “compromís” d’electe que actua com “ Don Perfecte “, cregudet de que es un Rei. Pero té enfront als Sectors Als que ací se’ls arracona puix tot el “ tinglao “ funciona per “ digitals “ i assessors. I això deixa translluït o que es presenten els burros o que en elitistes “ curros ” ¡ sols val qui es nomena a dit ! En la Junta és lo que passa : cada lloc té el seu maneig i és l’ antre d’ un chafardeig que com ara es diu... ¡ és massa ! I és que en eixe lloc simbòlic actuen “ ties maries “ que somien heregies i fan plans que donen clic. És l’afany d’un erotisme : d’aquell antic faixí vert puix... si un bon faller es pert.... ¡ segur que el trobes allí... ! ¿Qué tindrà la gran tutela que dona tanta calor ? ¿ Que té eixe Fuset, senyor, que atrau tanta clientela ? ¿ Per qué qui els té controlats pareix el Rei Salomó... ? ¡ Vos promet que no ho sé yo ! ¡ Deu nos pille confessats !

VALÉNCIA PERT LA PELUSSA DALT D’UNA MONTANYA RUSSA En este Parc d’Atraccions hi ha una gran montanya russa on Valéncia entre alterons entre bacs i redolons va perdent fins la pelussa Puix com sempre se l’imputa la fortuna per arroves,

li passen cada matuta que la deixen més eixuta que una càrrega d’anchoves. Açò es el “Llevant feliç”, ací tot és alegria, açò es un lloc tan castiç que entre atac de tant choriç ¡no s’aclarix ni sa tia! Valéncia té el gran delit de voler pau i mai guerres i així servix de convit com a carn d’un embotit a tots els partits d’esquerres No sols a esquerres d’allà, la d’ací també té enchís be en un capoll en la mà o un “bloc”que no sap a on va o inventant-se un “compromís”. I si agarres a la dreta no trobes més atractiu, que en una Tele desfeta i una Acadèmia obsoleta que no sap ni lo que diu

rodaria com un bòlit per tan gran “berenjenal”. Així que en eixe equipage, que en eixa atracció se torra de colps i tant gambalage direm al final del viage que se’n anem a la porra!

VALÉNCIA ÉS SENS DISCUSSIONS NOSTRE GRAN PARC D’ATRACCIONS Ací s’acaba el Llibret del Parc de nostra Ciutat que l’artiste ha dissenyat i l’autor conta complet. no cal traure cap billet per a viure sensacions que es mostren en els racons i que nostra Falla aflora puix l’exhibició està fòra: ¡Valéncia és Parc d’Atraccions!

Tenim a grups centralistes fent d’apòstols valencians, millons de meninfotistes i un “Bloc” de “nacionalistes”... ¡que volen ser catalans! Hi ha un Govern que no governa, cultura que ens ve de fòra, un “Parc Central” que s’hiverna i un “Trànsit Nort” de taverna que ho farà “La Reina Mora”. Tenim “Canal Nou” fotut, que han fet estirar la pata. un Consell que és un cabut i un equip que és molt cregut i va anant a salt de mata. Hi ha poder que no pot res, militants sense milícia, marxistes en pla burgués, oposició sense pes.. ¡i “chuplants” en avarícia! Hi ha “Acadèmia” que no ensenya gastant llengua que no és nostra, un “P.P.” que va a la grenya, un “PeSOE” d’espardenya i una “Mostra” que no és mostra. Açò, en fi, es un cas insòlit com no hi ha en el món igual, perque el cap del mes estòlit

FERNI LLOPIS RESPONE A LES NOSTRES PREGUNTES Per Juan Belda i Furió Igual que el nostre artista infantil, el nostre artista major també s’estrena en la nostra plaça. Ens dirigim a la pròxima localitat d’Alzira on en el polígon de José Sales es troba la nau del nostre artista. Ferni Llopis serà l’encarregat del nostre monument major. Este jove d’Alzira, entusiasta del món de les falles ens rep ací. Quan entrem el pillem damunt d’una escala, fent el que més li agrada, el seu treball d’artesà faller.

Ferni, compta’ns un poc de la teua trajectòria fallera perquè et coneguem un poc millor Pues vaig començar en el món de les falles per una casualitat. Sent faller d’una comissió, vaig decidir fer amb un amic nostra falla infantil. A més eixe mateix any vaig començar a anar en la plantà amb el conegut artista de falles infantils Bernardo Estela. Finalment vaig entrar a treballar en el seu taller i vaig treballar amb ell durant diversos anys . Després d’un temps vaig decidir independitzar-me i vaig començar a fer falles infantils ja pel meu compte. Açò va ser l’any 2005-2006.

Que significa per a tu plantar en una plaça com la del Mercat de Colon? Significa pujar un escaló més en l’escala del meu treball, per a mi, fruit de tots els anys d’esforç que porte fent falles. Conta’ns un poc l’esència de la nostra falla d’enguany. Va ser una falla amb molta crítica a les escenes. A més com a reclam hem comptat amb la mà del prestigiós artista de falles infantils Sergio Amar per a la realització del projecte. És la primera vegada que Sergio fa un esbós per a falla major, i sé que l’expectació està ací per a veure el resultat.

Als dos anys una comissió em va proposar que fera la seua falla gran i des de llavors ja quasi em dedique de ple a les falles grans. He plantat en moltes poblacions com Alzira, Algemesí, Tavernes, Carcaixent, Dénia, Xàtiva.... En el 2010 desembarque a València de mans de la falla Virgen de la Cabeza. En els últims anys he plantat diverses falles a València, en concret per exemple la dels vostres veïns Fèlix Pizcueta – Ciril Amoròs. Ferni, t’estrenes en la nostra plaça. Quines expectatives tens amb la nostra falla? Pues per a mi el més important és que els fallers es queden contents i satisfets amb el treball realitzat i que tinguem un bon premi.

Els teus desitjos per a este 2018? Pues a més del típic de salut per a tots, que isca tot bé i que no ploga en falles. Que els resultats compensen l’esforç de tot un any i que aconseguim el màxim de premis possibles . A més estic desitjós de veure plantada la falla en la plaça, un plaça que m’encanta i que visite sempre que vinc a València . S’acomiadem de Ferni, i ens n’anem molt contents amb el treball de la nostra falla tan avançat. Esperem que tant Ferni com Grego es troben en la nostra falla com a casa i també li desitgem la millor de les sorts . Esperem amb ànsia “ València, un parc d’atraccions “ plantada en l’encreuament de Compte Salvatierra amb Ciril Amorós, als peus del Mercat de Colón.

PROGRAMA FALLES 2018 Programa subjecte a canvis sense previ avís

Dissabte 3 21:00 hores Tradicional “SOPAR DE CONSELLERS”

Divendres 9

Dijous 15

21:30 hores

09:00 Hores

Sopar i Festa d’Inauguració de la nostra carpa per a les Falles 2018. per a posteriorment realitzar la tradicional entrega de recompenses per mediació de la nostra Fallera Major Belén RUEDA FERRERO.

00:00 hores Una vegada acabe el sopar, tindrem la primera gran festa fins a l’hora del tancament.

“Plantà” de la falla infantil i “xocolatà” oferida pel nostre president infantil LLUïS DEL RIO MUÑOZ.

10:00 Hores Concurs de dibuix amb “llepolies” per a tots els participants i entrega de premis als guanyadors a càrrec de la nostra fallera major infantil i el nostre president.

11:30-12:30 hores

Dissabte 10

Tots els infantils tindran una “Sorpresa” amb la que passaran una bona estona.

19:00 hores

14:00 hores

GRAN PARADA MORA, amb recorregut per la nostra barriada, per a poder participar, serà necessària la inscripció prèvia.

21:30 hores La carpa s’obrirà per a sopar i esperar que comence la festa, que es prolongarà fins a l’hora del tancament.

Diumenge 11 11:30 hores “CONCURS DE PAELLES” organitzat per la nostra Comissió. Per a apuntar-se al concurs hi haurà un llistat d’inscripció junt amb les bases, que es penjarà en el casal de la falla amb prou antelació. Davant de qualsevol dubte, podeu preguntar a la Delegació de Festejos. El jurat passarà a valorar el resultat de les paelles a les 14.30 h.

A l’acabar, i una vegada arreplegades les parcel·les, tindrà lloc en la carpa l’entrega de premis de les paelles a càrrec de la nostra Fallera Major.

Dimecres 14 17:30 hores Concentració de tots els xiquets en el parador per a arreplegar el ninot “tots en bus” .Berenarem en “la Ciutat de les Arts i les Ciències” i quan arribe la Fallera Major Infantil i el president amb el “ninot” de l’exposició tornarem al parador. A continuació entrega de recompenses infantils a càrrec de Junta Central Fallera.

21:30 hores Sopar d’entrepà en el nostre Parador. Al finalitzar, tots a casa que demà comença el bo.

Dinar en el parador.

16:00 hores “PLANTÀ” de la nostra falla. Davall les ordrens del nostre artista FERNI LLOPIS, amb la col·laboració de tots els membres de la comissió. Es prega i agraïx la participació de quants més fallers millor per a facilitar el treball entre tots.

18:00 hores “Jocs infantils” en el carrer Ciril Amorós.

18.30 hores Berenar “dolç” en el carrer.

19.30 hores Fi de l’activitat. 21:30 hores Concentració en la porta de la nostra carpa per anar acompanyats de la nostra Banda de Música SOCIETAT MUSICAL TURISENSE, a la divertida ARREPLEGÀ DEL NINOT.

22:00 hores Tradicional “SOPAR DE LA PLANTÀ” per a tots els fallers i consellers en el parador, oferida per la nostra Fallera Major 2018, BELÉN RUEDA FERRERO.

23:30 hores Festa en la carpa, música i copes. Esta nit ja comencen a funcionar els Tiquets. Ara sí… Ja estem en Falles!

Divendres 16 11:30 hores Tradicional REPLEGÀ per tota la nostra barriada (es prega que per a este acte es visten el nombre més gran de components de la nostra comissió).

13:00 hores

23:00 hores

Sobre esta hora i quan finalitzem la replegà, farem un cercavila per tota la nostra demarcació, a l’acabar aperitiu en el Parador.

Gran espectacle musical interpretat per membres de la nostra comissió.

14:00 hores

Després de l’espectacle la festa continuarà amb música fins que la llei ens permeta

Dinar en el parador.

17:00 hores Concentració en el parador per a anar a l’arreplegà del premi infantil a la plaça de l’Ajuntament.

22:00 hores Arriba com tots els anys la GRAN NIT DE DISFRESSES.

00:30 hores Festa fins a l’hora de tancament.

Disabte 17 11:00 hores

En finalitzar, les nostres Falleres Majors, BELÉN RUEDA FERRERO i CELIA VICEDO FLOR, realitzaran la imposició de les seues cintes recordatòries al nostre estendard.

Concentració en la carpa per a anar a arreplegar el premi de la Falla gran, que esperem ens concedisquen. A la tornada realitzarem un cercavila per la nostra demarcació, i a l’acabar, aperitiu en el Parador.

14:00 hores

Tradicional campionat de Dominó/Parxís per a aquells que es vegen amb forces. (inscripció prèvia).

Mascletà de la pirotècnia d’Altura, i a continuació dinar en el parador.

16:00 hores Concentració en el Parador per a anar a l’Ofrena de la nostra patrona, la Mare de Deu dels Desamparats.

Al tornar de l’ofrena Sopar d’entrepà en la carpa. Amb algunes sorpreses per a tots els presents. A continuació, festa fins a l’hora del tancament.

Diumenge 18 11:30 hores Concentració en la carpa per a assistir a l’homenatge floral que tradicionalment la nostra falla realitza en l’avinguda Regne de València al mestre Serrano.

Mascletà de la pirotècnia d’Altura, i a continuació dinar en el parador.

16:00 hores

18:00 hores Gran cavalcada infantil de disfresses (es prega màxima puntualitat).

19,00 hores Berenar oferit per nostra fallera major infantil, CELIA VICEDO FLOR, i a continuació “sorpresa” final de falles.

21:45 hores Últim cercavila infantil.

21:50 hores Comença la nit de la cremà amb el llançament d’un fenomenal castell de focs artificials infantil, després del qual començarà la cremà de nostra Falla infantil amb l’encés de la metxa per part de nostra Fallera Major Infantil CELIA VICEDO FLOR.

23:00 hores

Al tornar, realitzarem la tradicional cercavila per la nostra demarcació i al finalitzar, aperitiu en el Parador.

Últim sopar d’entrepà en el nostre parador.

14:00 hores Mascletà de la pirotècnia d’Altura, i a continuació dinar en el parador

Realitzarem l’última cercavila per la nostra barriada, acompanyats per la banda de música SOCIETAT MUSICAL TURISENSE, fins a arribar a la nostra Falla.

18:00 hores

24:00 hores

Festival de “playback” infantils (els assajos aniran a càrrec de cada grup, ja que pel nombre de xiquets és impossible assajar en la carpa i enguany i pel mateix motiu només hi haurà actuacions en grup de mínim 3 components), Només actuaran els grups que prèviament ho hagen comunicat abans del dia 15 a la delegació d’infantils i que porten la música en CD. (cada xiquet només podrà participar en una actuació, ja que el nombre de participants és molt elevat).

23:45 hores

La Pirotècnica d’Altura, dispararà la tradicional mascletà de colors de la Nit de la cremà i a continuació nostra Fallera Major BELÉN RUEDA FERRERO encendrà la metxa per a donar pas a la cremà de la Falla de l’any 2018

01:00 hores Acudirem al Parador per a brindar per este exercici faller i donar la benvinguda a les falles del 2019.

19,00 hores Berenar per a tots els infantils de la comissió.

FA 25 ANYS... 1993 TEMPS PER AL RECORD: María José Gómez-Ferrer i Navarro No vull posar-me sentimental, però han passat 25 anys i encara em recorde com si fóra ahir. Les anades i vingudes a “Aljófar”amb ma mare, que va treballar “doble”, fins que va estar tot llest, amb l’aprovació “sense límits” de mon pare.

María José Gomez-Ferrer i Navarro Fallera Major de Comte Salvatierra? De veritat? I la meua germana infantil? No m’ho podia creure…, mirava amb els ulls oberts de bat a bat als meus somrients pares, que fins al moment del Nomenament, van mantindre el “misteri”…el que van poder, clar. L’alegria i l’emoció ballaven amb els nervis i la “por del que desconeix”, sentiments, estos últims, que van anar desapa-

reguent com per art de màgia, gràcies a l’afecte i dedicació d’eixa gran família que va ser per a la meua la Falla, en especial, Luis Villar, el meu president, i Carmelo, delegat d’infantils, i…no vull seguir perquè no m’agradaria deixar-me a ningú. Però no puc de deixar de donar les gràcies, perquè no seria just, a dos persones que em van transmetre el seu entusiasme per les Falles, amb els que vaig riure fins a morir …de rialla,

vaig plorar i vaig disfrutar, i que sempre estaven amb mi, Juan Belda i Carlos García. Com em van cuidar!. Mai ho oblidaré… No vull posar-me sentimental, però han passat 25 anys i encara em recorde com si fóra ahir. Les anades i vingudes a “Aljófar”amb ma mare, que va treballar “doble”, fins que va estar tot llest, amb l’aprovació “sense límits” de mon pare (no es pot ser mes bo…), Proclamació, Presentació, Sopar de consellers, els divendres en la falla, Crida, cercaviles, arreplega de premis, disfresses, desdejuni “cortesia” del Forn Sant Josep, Creu de maig (per cert, ens emportarem el primer premi, era espectacular! Una altra vegada gràcies Juan!), i la Cremà…, en la que curiosament no em vaig posar trista, tot al contrari, em sentia immensament agraïda, no sols per la increïble experiència viscuda, sinó per tot el que em quedava encara per viure, i que, fins a eixe any, no em podia ni imaginar. Com va dir la meua germana Clara, “però…i on estava jo abans?!”. En fi, només dir finalment, que em sent enormement afortunada d’haver tingut l’oportunitat de ser Fallera Major d’un Falla amb majúscules, amb grans fallers, els millors! Treballadors, perfeccionistes, entregats i que els agrada gaudir de la festa. Ací em tindreu sempre. GRÀCIES!

Temps per al record: Clara Gómez-Ferrer Navarro Que gran sort haver tingut un pare valencià, que li transmetera a ma mare, aragonesa de naixement, però valenciana de cor, el seu amor per les falles.

Clara Gomez-Ferrer i Navarro Fa 25 anys la meua germana María José i jo vam viure un somni. El dia que vam saber que seríem Falleres Majors juntes, jo, que acabava de complir 8 anys, no em podia ni imaginar el que allò significava. No coneixia les falles, així que per a mi, tot era completament nou. Tenia 8 anys però recorde cada detall de principi a fi. Des dels ulls d’una xiqueta tot era màgic, no podia creure la sort que havia tingut. Les visites als tallers amb els meus pares per a veure com teixien les teles dels nostres vestits. La visita per a veure les maquetes del que serien les nostres falles. Les presentacions del sector, on la meua, la millor. Recorde totes i cada una de les actuacions, en especial La Bella i la Bèstia, la meua pel·lícula de Disney preferida. La meua falla infantil... encara recorde el lleó prenent-se un còctel en una hamaca entre palmeres. L’emocionant ofrena a la Mare de Déu. Les

disfresses i la meua germana vestida de Maria Antonieta en la seua carrossa. Però sobretot recorde als que vau fer possible que eixe any fora un somni, els fallers. Ens vau acollir com si portàrem allí tota la vida, vam estar com en família des del primer moment. Tenim milers d’anècdotes que cada any recordem amb afecte com si haguera sigut ahir. Que gran sort haver tingut un pare valencià, que li transmetera a ma mare, aragonesa de naixement, però valenciana de cor, el seu amor per les falles. Gràcies a ells i als nostres fallers, la meua germana i jo vam viure possiblement l’any més especial de les nostres vides.

TEATRERS Els fallers i falleres de Compte Salvatierra-Ciril Amoròs i convidats escriuen sobre el lema de la seua falla

BAM! BAM! BAM! BAM! Luis del Rey i Schnitzler

VALÈNCIA LA REBONICA Luis Martínez i Ochoa

UN PASSEIG PELS CARRERS DEL CAP I CASAL Lidón Gil i Vidal

VALÈNCIA: L’ATRACCIÓ DELS SEUS PARCS. Per Manolo Uña i Llorens

DELS FENICIS AL PARC DE LA VIDA Isidro Niñerola i Giménez

ELS PARCS TEMÀTICS I LA TEMATITZACIÓ DE LA REALITAT Málek Murad I María García Vallcanera, arquitectes

JORNADES CULTURALS 2017 Marisa Martínez i Bes

BAM! BAM! BAM! BAM! Per Luis del Rey i Schnitzler Bam! Bam! Bam! Bam! Bumbumbumbumbum! Bumbum! Bang! Es kracht, donnert, schallt über den ganzen Platz!

I al voltant hi ha espectacle, hi ha festa, hi ha matinades, hi ha colorit, cercaviles, amb música i vestits de fallera per a les xiquetes i les menys xiquetes, totes lluint amb orgull el vestit tradicional amb mantellines, pintes i la resta de guarniments; i després estan els xiquets i els xiquets majors, guarnits amb el seu trage de saragüell o torrentí, tots participant, disfrutant, tornant-se un poc més jóvens per uns dies. I se celebra, es riu, es riu molt, es compartix, es menja bé, es balla, es prepara un per a l’ofrena, un d’eixos punts àlgids, quan les falleres i fallers desfilen cap a la Plaça de la Mare de Déu per a elles depositar un ram de clavells rojos davant de la Mare de Deu dels Desamparats, patrona de València. És festivitat religiosa, amb la reminiscència pagana del foc, que tot ho cura, i hi ha cabuda perquè el religiós, agnòstic o ateu participen per igual i assenten en eixe moment un xicotet subidón, en eixe ambient festiu, que tot ho embolica.

I dic jo, què fa un pobre xaval madrileny, servidor, amb el seu toc alemany, enmig de tant d’enrenou? Que no sé on ficar les meues oïdes! Faig com si no fóra amb mi, al principi, allí ben plantat, valent, ho aguante tot i no cal desistir. Mire al meu voltant i tots tan tranquils. Serà que tenen un antídot? Serà! No pot ser d’una altra forma! Hauré de buscar-ho.

Arriba l’hora de la veritat, la cremà, el cim de la festa, en la nit de Sant Josep, quan les flames es portaran el record d’eixe instant, d’eixe moment de felicitat viscut durant uns dies, per a tornar a la realitat, quan el soroll dels petards, mascletades i focs artificials, donaran pas, primer, a un dia de descans i calma, i després a la rutina diària, al so dels passos accelerats trotant per les voreres, dels vehicles circulant pels carrers, algun xiulit, alguna veu, ronca, que tarda a acostumar-se.

Açò cal viure-ho, la il·lusió, l’expectació, l’alegria, el bon rotllo, l’espectacle del foc, el tronar de la traca, «Que no! Que és una mascletà», em recriminen els meus nous “compis”. Si és que encara no estic posat del tot. Bo, també seguisc sense distingir entre la proclamació i la presentació de la fallera major, com que sona igual, però no és el mateix. Hi ha quelcom així com una càtedra major de les Falles i cal estudiar, així que, amb permís, ho faré a poc a poc. Hauré de fer un esforç, que encara sóc un nouvingut, però ja faller, de llei, de la terreta, de la terra, de Comte, de Salvatierra. Qui t’ha vist i qui et veu, mateta de fenoll! Sí! Em trobe a València, en la capital del Túria, terra de bonaventura i de benvinguda, de taronges, paella, bona horta i de Falles; eixes dels ninots: colorits, espectaculars, enormes i xics, amb els seus caràcters grotescos, la seua fina burla, que tots els dies, durant una setmana prèvia a Sant Josep, amuntonen a curiosos al seu voltant, convertint-se en escenari de “selfies” –antics autorretrats-, que immortalitzen el record, fugaç memòria, de la qual cosa en breu, les flames consumiran.

En algun cantó, allunyat i ocult de mirades curioses, s’ha posat en marxa un comptador, queden uns pocs dies, com 360, perquè l’AVE Fènix ressuscite de les seues cendres, agarre força i torne a solcar el cel valencià.

VALÈNCIA LA REBONICA Per Luis Martínez i Ochoa Per què València és atractiva? És evident que ho és, a qui la coneix li costa anar-se’n, als valencians inclòs ens encisa i emociona. Tractaré de respondre a eixe preguntat seguint les propostes de l’antropòleg Prof. Juan Luis Lorda en el seu llibre “Humanisme. Los beines invisibles”, en el que s’afirma: “Els bens invisibles són lluminosos, nets, immaterials i un poc misteriosos, capaços d’obrir horitzons i donar bellesa a l’existència. I son lliberals, perquè tenen molt de do gratuït i, a l’hora, expandixen, aclarixen i lluernes la llibertat, i l’eleven sobre el comportament instintiu o gregari. Formen la verdadera cultura humana”. Ell ha posat de relleu idees com estes que vaig trobar en el text:

ça de voluntat i les capacitats de las persones madures, la serenitat i prudència dels més majors, tot això és la bondat moral sana i pristina, sense corrupcions. També captem la bellea natural en l’ordre increïble que es manifesta en el macrocosmos, en el microcosmos i en els fenòmens naturals i misteriosos de la vida: tot avança en els seus aspectes més bonics sense que ningú ho menege, simplement es contempla; “quod natura non dat, Salamanca non prestat”, diu l’adagi llatí respecte de la inteligència i es pot aplicar a la bellea també.

L’experiència estètica es una cosa normal i quotidiana que tota persona experimenta quan diu allò de “és bonico”, és l’expressió habitual del goig d’una experiència estètica, el “m’agrada” és l’origen i el terme de la mateixa, la reacció i resposta suscitada per lo fermós. Se conjuguen en eixe instant uns quants elements: la descàrrega afectiva que fa entrar en sintonia i no podem reprimir perque entusiasma; una sensació de plenitud, llampada breu i confusa potser, però feliç; un goig que irromp en l’ànima, alegria pura, espontànea, sense barreges; una certa ansietat, desig de captar detalls i finalment l’enyorança, l’impronta de l’experiència estètica que es voldria repetir. I és que lo bell no és un goig corporal, no es deixa instrumentalitzar, és un regal per a contemplar, és un be en si mateixa que capta la inteligència instantàneament i tot seguit produirà uns atres bens, un conjunt de bones sensacions. Els sentits que capten la realitat i l’esperit que la valora participen en igual mida en l’alegria sorpresiva sempre positiva de lo fermós. És harmonia que transmeten els sentits, que desperta admiració en la inteligència i que es resistix a l’anàlisis, és com és. “No la toques ya més, que aixina és la rosa”, era el célebre poema de Juan Ramón Jiménez, un poc enfadat, que va manifestar així la impossibilitat de l’absoluta perfecció en poesia, a l’igual que ho fera Sorolla en les seues cartes respecte de la captació de la llum en la pintura. Hi ha diversos aspectes genèrics de la bellea que la posen de manifest. Per eixemple el resplandor de la veritat: la veritat és bonica fins extasiar en els moments en que es capta, no es compra ni se ven el carinyo verdader, diu la cançó, simplement es capta en la seua plenitud la bellesa de la veritat, es goja i es fruïx, i té com únic límit la capacitat de captació de cada qual. Ens semblen fermoses l’alegria i el candor dels xiquets, la il.lusió i el vigor dels jóvens, la for-

Tot això repleguen, i més, les Belles Arts en les seues set grans manifestacions: pintura, escultura, arquitectura, música, dansa, literatura i cine, en últim lloc. I també les arts menors: ebanisteria, marqueteria, forja, fundició, ceràmica, vidriat, brodat, repujat, decoració, jardineria, indumentària en totes les seues manifestacions, etc., etc. La bellea atrau sempre, crida l’atenció, captiva i fa aflorar la capacitat de contemplació de l’esperit humà. Contemplar és penjar l’ànima en una admiració sostinguda i plaenta que la inquieta. És exactament el que produeix València quan se la coneix bé, perquè és bonica verdaderament en multitut d’aspectes, en tots els gèneres de la bellesa. Per això atrau.

UN PASSEIG PELS CARRERS DEL CAP I CASAL Història viva del Regne de València Per Lidón Gil i Vidal

Passejar pels carrers de València en el segle XXI, ens transporta sense adonar-se’n a la gloriosa història de la nostra terra que, per llarg temps, va ser un regne, el Regne de València. El carrer Mestre Racional, La Plaça dels Furs, qui no ha passejat enfront del palau de la Generalitat, o enfront del Palau de Batlía?, qui no circula diàriament per Gran Via Germanies o pel Pla de Saïdia? Qui no ha donat una volta amb barca per l’Albufera o ha disfrutat d’un típic all i pebre en El Palmar? I així una infinitat de llocs. Tot evoca grandesa… Això era que, un 9 d’octubre de 1238, quan el Rei Jaume I va entrar en la ciutat de València per a glòria de la corona d’Aragó, per a la seua pròpia glòria i per a glòria de València, enamorat d’esta terra i de la seua personalitat, va reconéixer ja des del primer moment, la singularitat d’este territori conquistat i, sense dubtar-ho, va atorgar a la ciutat de València una autonomia i dret propis, “El Costum”. La seua primera redacció se situa en la primavera de 1239, l’any següent de la conquista de València, per iniciativa del propi Rei Jaume I, i rep el nom de Costum (‘Costumbre’). Va ser redactada inicialment en llatí i al principi es va aplicar únicament a la ciutat de València, el “cap i casal” del Regne dotant-la d’una autonomia completa enfront d’Aragó i que va començar a difondre’s principalment a través de les Cartes Pobles donades als nous pobladors cristians que s’establien en el territori del Regne. Així és com el Rei Jaume I va anar gestant la creació d’un Dret Foral comú a tot el Regne de València que va culminar l’any 1261, amb el jurament dels Furs per part de Rei Jaume I, este compendi jurídic propi del Regne comprenia les següents matèries jurídiques: Dret Processal, Dret Penal, Dret Civil dins del qual es troba El Dret Mercantil i el Consolat del Mar de València i alguns retalls de Dret Feudal. El Rei Jaume I en eixe mateix acte va jurar observar estos furs, dret propi i cos legal dels valencians amb el que ens gestionem durant quasi 500 anys, fins a 1707 en el que després de la guerra de successió va arribar la seua abolició pel rei Felip V. El Palau de Cervelló, és la seu de l’Arxiu Municipal, on es conserva l’històric exemplar i la Plaça del Furs, que es troba

darrere de les Torres de Serrans i per la que tant transitem els valencians de hui, ens recorda este fet. Durant la vigència dels Furs, se van anar conformant les institucions i organigrama administratiu de la seua governabilitat, així van sorgir les distintes administracions forals com La Generalitat Valenciana, el Mestre Racional, Les Batlies, el Consolat del Mar, etc.

LA GENERALITAT VALENCIANA El seu origen històric està en les generalitats, o nom dels primers impostos del Regne,

conjunt d’aranzels o impostos indirectes sobre el tràfic de mercaderies i el consum, el seu abast era universal, estant subjectes tots els estaments. Eren les diputacions de les corts o generalitats les que ho administraven, la Diputació del General va sorgir en la segona mitat del segle XIV com una comissió delegada de Les Corts del Regne de València o Corts encarregada d’administrar este impost denominat Generalitats. Hui i des de 1982 és de nou, el nostre Govern Autonòmic i el seu emblemàtic Palau de la Generalitat, exhibix el seu exquisit estil gòtic valencià, entre el carrer de Cavallers i la Plaça de la Mare de Déu.

EL MESTRE RACIONAL és de la València Foral la institució que s’encarregava de supervisar i gestionar els comptes de tots els organismes públics inclosa de manera especial la gestió del Patrimoni Real. Va ser creada en 1283 per Pere III el Gran, fill de Jaume I, per al control financer de tota la Corona d’Aragó i en 1419, Anfons V de Aragó va crear el càrrec de Mestre Racional com a institució pròpia del Regne de València. En la València del segle XXI i en la nostra València de Comunitat Autònoma ha evolucionat en el que hui és La Sindicatura De Comptes de la C.V., el seu carrer commemoratiu es troba entre les avingudes de Jacinto Benavente i la del Regne de València.

de la corona. Corresponia al batle administrar El patrimoni real, rendint comptes al Mestre Racional. Tenia també la jurisdicció civil i criminal sobre els moros del reialenc i pleits entre jueus, Causes sobre les aigües públiques, pesca, delictes comesos en el mar, autoritzacions per a armar barcos i practicar el comerç exterior, d’arrendaments de béns i la defensa en general del patrimoni real.

CONSOLAT DEL MAR, institució del dret mercantil valencià, potser amb menor presència el Els Furs pel seu caràcter consuetudinari. La creació del consolat del Mar i el desenrotllament del costum mercantil portaran ...portaran a la redacció del a la redacció del Llibre del ConsoLlibre del Consolat del Mar lat del Mar en el en el segle XIV, en el que es segle XIV, en el regulaven les fires, mercats, que es regulaven les fires, mercats, comerç marítim, naufragis, comerç marítim, subastes, etc. És considerat naufragis, subascom l’obra cim del Dret Marítim tes, etc. És considerat com l’obra medieval, i un de les icones de cim del Dret Mala jurisprudència valenciana. rítim medieval, i un de les icones de la jurisprudència valenciana. El manuscrit original Es troba en l’Arxiu Municipal de València. És una obra de gran valor històric. El carrer que hui ens recorda esta institució es troba en el ple cor del barri de Russafa i l’edifici de la Llotja, situat enfront del Mercat Central, va ser la seu d’esta Institució, la UNESCO va declarar la Llotja de la Seda Patrimoni de la Humanitat el 5 de desembre de 1996, com a exemple totalment excepcional d’un edifici secular en estil gòtic tardà, que il·lustra de manera esplèndida el poder i la riquesa d’una de les grans ciutats mercantils del Mediterrani, sent considerada com un dels més brillants exemples del gòtic civil europeu. LES GERMANIES, o la rebel·lió de les classes populars. La Germania es va iniciar en la ciutat de València en 1520 aprofitant que la noblesa havia fugit de la ciutat per la pesta. Després, la revolta es va estendre per tot el Regne. Les causes del moviment les trobem en la crisi econòmica i les epidèmies que es van abatre sobre el Regne de València, junt amb el descontentament social entre els artesans i els xicotets comerciants enfrontats amb l’oligarquia urbana (grans comerciants) i la noblesa. Els Agermanats També es van enfrontar als moriscos, a qui, a més de les diferències religioses i culturals, els veien massa submisos a la noblesa i a la Corona.

PALAU DE BATLIA, declarat monument històric nacional, està situat en la Plaça de Manises de València, rememora l’administració de la hisenda real que es va encarregar al batle general del Regne de València, un dels més importants funcionaris que integraven l’administració financera

Encara que Carles V va reaccionar lentament, València no era per a ell i els seus interessos tan important com Castella, finalment va ordenar al virrei que reprimira el conflicte que va degenerar en un enfrontament directe entre Agermanats I la noblesa valenciana. La rebel·lió va ser reprimida definitivament en 1522.

PLA DE SAÏDIA, El Real monestir de la Saïdia, anomenat també Real monestir per a senyores nobles que volgueren ser religioses cistercenques era un convent de dones situat a la vora del riu Túria, junt amb el poblat conegut hui com Marxalenes i front del pont de Sant Josep. El monestir va ser consagrat a María Santíssima de Gràcia per la seua impulsora, senyora Teresa Gil de Vidaure, tercera esposa de Jaume I. Les restes de Teresa Gil de Vidaure descansen des de 1962 en la Comunitat de monges del nou convent de Benaguasil en una capella lateral de l’església del nou temple, localitzada a la dreta del presbiteri i, coberts per una làpida de marbre negre que fa la funció d’epitafi en què una inscripció recorda que allí reposen les restes de l’ “amant” del rei Conquistador. Hui el Pla de Saïdia s’enclava en un popular barri de la ciutat enfront del nou llit del riu i tenint com a inquilina d’excepció a l’emblemàtica Escola Oficial d’Idiomes de València. ROTEROS, el carrer dels artesans tèxtils, el nom el carrer dels artesans tèxtils, el nom de Roteros es relaciona amb ‘rothorium’, vocable del llatí vulgar amb què es designava cada una de les basses o depòsits d’aigua per a macerar lli o cànem en el pròxim riu Túria, esta denominació datava des de l’època àrab, en el barri ja s’assentaven, abans d’arribar Jaume I, les fàbriques musulmanes de teixits i assaonats, i allí es van establir després els cristians, que van utilitzar els ‘rothorium’ Que ja existien, ‘rothorium’ ens suggerix el terme rotar, o siga, donar voltes, rodar..., res més apropiat amb el que es feia en eixes bassa o gerres per a assaonar pells, tintar o remullar i batre lli o cànem i així domar les seues fibres i poder teixir-les. El carrer de Roteros discorre entre la Plaça del Furs i la Plaça del Carme.

pertanyeran al patrimoni real, excepte per interrupcions en breus períodes històrics, en 1865 van passar al patrimoni de la nació i en 1911 van ser definitivament adquirides per l’Ajuntament de València, al que fins a la data pertanyen. Però, què són els redolins?. L’Albufera sempre va ser el rebost natural dels habitants de la zona, la pesca en les seues aigües es va regir i va organitzar a través d’un sistema de repartiment dels llocs fixos de pesca establerts per endavant, el redolí és, per tant, eixe dret a la pesca en l’Albufera i eixe lloc o zona per pescar es decidix per mitjà de sorteig. Aquest actualment és anual i se celebra el segon diumenge de juliol en la Confraria de Pescadors d’El Palmar. Tot “comuner” té dret a participar en el sorteig i ser propietari d’un redolí, la successió del qual s’ha instrumentat per a assegurar que quede dins de la família, i es transmeta de pares a fills, hui també a les filles. El Palmar dedica una dels seus principals carrers a donar nom a este dret centenari, el carrer dels Redolins. I, conte contat, fins ací, un capítol amb xicotets retalls d’un Regne que mai va haver de deixar de ser-ho… EL REGNE

DE VALÈNCIA. ELS REDOLINS. Per a acabar este bell recorregut ens traslladem a un lloc bell per naturalesa… l’Albufera de València, la verdadera “Joia de la Corona”. La primera referència rigorosament històrica i documentada que trobem en relació a la titularitat de l’Albufera és la que prové del propi Rei el senyor Jaume I d’Aragó, Qui després de conquistar València el 9 d’octubre de 1238, enamorat d’este paratge, es reserva per al seu patrimoni personal el llac i la devesa de l’Albufera i així se’l fa saber al Comú de Pescadors de la Ciutat de València (segons consta en el Llibre de Repartiments), així, des d’eixe moment l’Albufera i la seua Devesa

VALÈNCIA: L’ATRACCIÓ DELS SEUS PARCS. Per Manolo Uña i Llorens

1. Un poc d’història: L’ATRACCIÓ INICIAL.

2. L’ATRACTIVA ACTUALITAT DELS PARCS VALENCIANS.

València gaudix d’una situació geogràfica (latitud, altitud, proximitat al mar Mediterrani, a la vora del riu Túria), d’un clima (suau i càlid) i d’unes característiques de sòl (sedimentari i calcari) i d’humitat (rodejada de zones lacustres i marjals, com els de Rafalell i Vistabella al nord i l’enorme Albufera al sud), que la fan idònia per al cultiu i desenrotllament de qualsevol tipus de plantes i arbres, i, en conseqüència, per a ser habitada pel ser humà i dedicada tant al cultiu comercial i de suport (agricultura de regadiu), com al de mera recreació o ornament (parcs, jardins).

Hui en dia assistim a l’exaltació de la cultura del VERD i a una estesa i profunda preocupació per l’ecologia i la sostenibilitat del nostre entorn físic. El verd ho impregna tot: la política (hi ha partits “verds” i polítiques “verds”), l’economia, l’agricultura (agricultura ecològica, protecció de l’Horta Valenciana) i, per descomptat, l’urbanisme (així, la llei urbanística valenciana vigent regula també “el paisatge” i el seu títol I regula “la infraestructura verda” com a punt inicial de partida de la nova regulació urbanística, o l’anterior llei de protecció del paisatge), la indústria i les comunicacions, intentant que totes estes activitats causen el mínim impacte ambiental i, en conseqüència, una millor qualitat de vida per a tots.

D’ací que la seua ubicació fora triada pels romans fa més de dos mil anys, basant-se en anteriors assentaments d’ibers i edetans, per a ser fundada amb el nom de “VALENTIA EDETANORUM”, com a vila de descans de les tropes i els seus comandaments destinats en la Hispània anomenada Cartaginensis i després Tarragonins i Citerior. Segles després, la invasió i presència musulmana durant set centúries va suposar, pel gran domini àrab de les tècniques de reg, un enorme desenrotllament i perfeccionament tècnic, tant dels regadius agrícoles, com dels jardins, patis i passejos, deixant una herència que perviu tant en el paisatge actual, com en els noms i les normes d’organització dels cultius (“séquies”, “assuts”, el Tribunal de les Aigües), igual que en la toponímia de moltes zones i pedanies de la ciutat (Russafa - “jardí”-, la Saïdia, Algirós –“el canal”-, Faitanar –“la crescuda del rierol”-, i tots els districtes el nom dels quals comença per Beni: Benicalap, Benimaclet, Benifarraig, Beniferri,…). I és que l’aigua i els jardins són inseparables de les cases, palaus, mesquites i poblats àrabs i eixe valuós llegat, després de la reconquesta de la ciutat per les tropes cristianes de Jaume I, en el segle XIII, va ser aprofitat, conservat i mantingut en els segles posteriors. Fins al segle XIX els parcs i jardins existents en la ciutat van ser fonamentalment propietat de reis, de la noblesa o de les classes benestants i institucions eclesiàstiques. Però amb els primers moviments revolucionaris, les normes desamortitzadores i la progressiva democratització i modernització de les institucions públiques, molts immobles i espais van començar a ser cedits a diputacions, ajuntaments i altres entitats per al seu gaudi per tots els ciutadans sense exclusió.

En la nostra ciutat eixa idea ha anat calant en els successius governs municipals, de manera que les zones verdes de València han anat ampliant-se i millorant en extensió i qualitat durant estos últims anys, per a arribar als més de 6 milions de metres quadrats de parcs. I parlem només de jardins urbans, ja que si afegim el parc Natural del Saler (dins del terme municipal però fora del nucli urbà) i el de l’Albufera (“el xicotet mar” que anomenaven els àrabs i que limita amb les pedanies del sud-est de la ciutat), València resulta ser una de les capitals més verds d’Espanya. Dit açò, procedix donar un ràpid passeig pels nostres parcs més importants, sense deixar en l’oblit la multitud de patis

i claustres enjardinats que existixen en edificis capdavanters de la nostra urbe, amb bellíssims interiors molt visitats, com ara el pati de la Llotja, el de la casa de Benlliure, el de la Beneficència, el del Carme, el de Santo Domingo o el del Museu de Belles Arts Sant Pius V, que constituïxen un plaer per al descans i la contemplació, i complement ideal dels Museus o edificis en què es troben. Tampoc cal oblidar l’existència de grans zones arborades en avingudes, places o passejos, com l’Albereda, la plaça d’Alfons el Magnànim, el passeig de Neptú o les Grans Vies, que en la seua part més antiga compten amb exemplars d’arbres monumentals i centenaris.

El Jardí d’Aiora, més modern i menys cosmopolita que l’anterior i que respon al típic parc de barri (situat junt amb l’avinguda dels Sants Just i Pastor) i té el toc romàntic d’estar acompanyat d’un palauet modernista construït pel comerciant el senyor Josep Aiora en 1900, que hui és una guarderia, i al que, després de la seua adquisició per l’Ajuntament no fa molts anys, s’han anat afegint noves zones, com la que limita amb l’estació de metre d’Aiora. Donada la seua ubicació i la seua frondosa vegetació, es tracta d’un jardí molt tranquil, assossegat i fresquet, freqüentat sobretot per xiquets i persones majors, atés que existixen tant jocs infantils com de petanca.

Sense ànim exhaustiu, el poble valencià té el privilegi de tindre a la seua disposició els següents parcs urbans:

El Jardí de Monforte, més xicotet que els anteriors, i que és possiblement el més coquet i romàntic. Ja va ser declarat per l’Estat en 1941 “jardí artístic nacional” i el seu origen es remunta al segle XIX, quan era un dels antics horts de nobles que hi havia extramurs de València, propietat del senyor Joaquín Monforte Parrés (d’ací el seu nom). Finalment va ser cedit a l’Ajuntament en 1970, que va restaurar el palauet en ell existent i va obrir el seu traçat neoclàssic. Compta amb 33 estàtues de marbre, ceràmiques d’alt valor artístic, multitud d’assortidors, fonts i un peculiar estany amb forma de nenúfar. L’elegant conjunt invita al repòs, a la relaxació, a la contemplació estètica de les seues obres artístiques, plantes i tanques retallades i fa d’este el verger, com bé saben nóvios i novençans, un dels racons més bells, disfrutats i fotografiats de la nostra ciutat.

Els Jardins del Real o de Vivers, l’origen dels quals es remunta a la dominació àrab, com a jardí palatí o “Almunia”, sent després dedicat a viver d’arbres (com el seu nom indica) per Felip II, i en l’interior del qual va estar el Zoo de València i un famós local destinat a esdeveniments, i en el que encara continua estant el Museu de Ciències Naturals amb una interessant col·lecció de fòssils i una entrada al Museu de Belles Arts. En el seu interior i límits, s’han trobat diverses restes de l’antic Palau Reial. A més de disposar d’una fastuosa vegetació, unes quantes fonts, estanys i escultures, en ell tenen lloc diversos i multitudinaris esdeveniments, com ara la Fira de la primavera, la fira del Llibre o els concerts musicals de la Fira de Juliol, sent molt visitat per la seua privilegiada situació per persones de tota edat i condició.

El Jardí Botànic, que té un caràcter eminentment científic, d’investigació i divulgació de la flora autòctona i universal, que inicialment va ser un hort creat per a ensenyar botànica i que finalment es va establir en el seu emplaçament actual: l’hort de Tramoyeres, en la continuació del carrer de Quart. La seua època d’esplendor va tindre lloc en el segle XIX, sota la direcció del catedràtic de botànica el senyor Félix Pizcueta, qui va millorar sensiblement la col·lecció de plantes i arbres, així com l’aclimatació de plantes exòtiques. Hui compta amb més de tres mil espècies distintes procedents dels cinc continents i destaca l’existència d’hivernacles i d’un umbracle amb gran varietat de plantes tropicals. L’entrada no és lliure i, a més de la seua condició de parc botànic, constituïx un centre docent i investigador dependent del rectorat de la Universitat.

Menció especial per les seues característiques que ho fan únic a Espanya mereix, sens dubte, EL PARC FLUVIAL DEL RIU TÚRIA que, amb un longitud de més de 10 quilòmetres i 120 hectàrees de superfície, suposa el parc urbà més gran del nostre país i que, donades les seues dimensions, s’ha anat construint i obrint al públic per fases i diversos arquitectes, paisatgistes i equips municipals. El seu origen està en el Pla Sud i en la desviació del riu Túria, després de la tràgica riuada de 1957, que va alliberar l’antic llit i, després d’alguns dubtes, va donar origen a este parc de parcs, que inclou una vintena de ponts i tres passarel·les, de les més variades formes, antiguitat i materials (pedra, “fuet”, flors), tres d’ells dissenyats o acabats per Santiago Calatrava.

a l’exposició dels animals, l’exercici d’activitats culturals i d’investigació i protecció d’espècies amenaçades.

Suposa una via de comunicació per als diversos MUSEUS de la ciutat que es troben en la seua proximitat: MUSEU DE BELLES ARTS i INSTITUT VALENCIÀ D’ART MODERN, com més importants referents a nivell nacional i internacional. Tot això ho fa idoni per a ser utilitzat contínua i massivament per a tot tipus d’activitats: esportives (carreres, partits, entrenaments), culturals (concerts, exposicions, obres teatrals, circ), gastronòmiques, festives (diverses fires, espectacles pirotècnics) i, per descomptat, activitats falleres (presentacions, festes falleres, preseleccions de corts d’honor). 3. L’ATRAIENT FUTUR.

Efectivament, és molt més que un parc, és un pol dinamitzador i comunicador de la ciutat, que la travessa d’est a oest: incloent trams de tipo mediterrani i modern disseny, com el que va ser obra de l’equip d’arquitectura “Vetges Tu-i-Mediterrrania”, el parc de Capçalera, amb el seu enorme estany navegable, la zona del Palau de la Música, amb la seua font lluminós-musical i la proximitat dels “fòrums” neoclàssics dissenyats per Ricardo Bofill pare, parcs infantils, com el “Gulliver” i vegetació i làmines d’aigua d’allò més variat. És un RIU D’ESPORT, perquè compta amb multitud d’INSTAL·LACIONS destinades a la dita activitat; des d’un estadi d’atletisme fins a diverses pistes de futbol (de terra o gespa natural i artificial), rugbi, “beisbol”, patinatge, zones de monopatí i minigolf , totes a l’aire lliure, unides en tota la seua longitud per un circuit per a córrer, d’un carril bici i esguitat tot això de diversos aparells gimnàstics, sent les dites instal·lacions molt utilitzades a totes hores per milers de valencians i visitants. És un RIU DE PARCS TEMÀTICS I EDIFICIS emblemàtics, ja que dins del mateix es troba la magnífica CIUTAT DE LES ARTS I DE LES CIÈNCIES, amb els seus arxivisitats MUSEU DE CIÈNCIES PRÍNCEP FELIP, HEMISFÈRIC, OCEANOGRÀFIC i l’inacabat ÀGORA, que han impulsat enormement el turisme i la marca de ciutat en tot el món, el PALAU DELS ARTS, amb espectacles audiovisuals, musicals i operístics de primer nivell mundial, el no menys important PALAU DE LA MÚSICA, amb concerts quasi diaris i dels més variats estils musicals i, a l’altre extrem del mateix el BIOPARC, zoològic d’última generació, que igual que l’oceanogràfic, unix

Efectivament, si bé el present dels nostres parcs és esplendorós, a més de la necessitat millorar i ampliar l’actual xarxa de parcs i jardins de barri, existixen brillantíssims i suggeridors projectes a la vista com el del PARC CENTRAL, que aconseguirà la vertebració completa dels barris de la ciutat separats encara per la platja de vies del ferrocarril i que, dissenyat per la paisatgista Kathryn Gustafson, aprofitarà el soterrament de les vies i la nova estació ferrocarril, per a la creació de vint-i-quatre hectàrees més de zones verdes en ple cor urbà, prenent com models el “central Park” de Nova York o el de Buenos Aires. Les obres de la seua primera fase i plantació dels primers arbres es van iniciar fa uns mesos i suposa, sens dubte, un ingent repte constructiu, tècnic i econòmic, que exigirà molts anys i esforços per a portar-ho a terme i les conseqüències del qual en la vida de la ciutat encara no podem ni imaginar. Un altre gran projecte a la vista és, per descomptat, la culminació del parc fluvial del riu fins al mar, salvant l’obstacle ferroviari, per mitjà del desenrotllament de l’anomenat PARC DE LA DESEMBOCADURA o de Natzaret i que implica la connexió del primer amb el mar Mediterrani i la Marina de València, així com el projectat nou enjardinament i ordenació d’esta última, buscant un millor aprofitament de la gran inversió realitzada i de la seua inigualable ubicació. En definitiva, la tasca futura és ciclòpia i apassionant, i obligarà a una gran dedicació i treball, tant a la nostra generació com de les venidores, però tot siga per a aconseguir una ciutat més verda, més amable, més neta, més sana i, en definitiva, més bella i atractiva.

DELS FENICIS AL PARC DE LA VIDA Per Isidro Niñerola i Giménez

Els valencians sempre hem sigut pioners i treballadors que hem sabut portar la nostra cultura a la vida de les nostres gents i certament en estos temps la corrupció no ha deixat que la nostra comunitat isquera indemne del que uns pocs han destruït després de tants segles d’honradesa. Els governants han de generar una confiança en la ciutadania perquè nostra societat es veja més forta i impermeable a les males pràctiques a que en estos últims anys hem assistit. Encara que els fenicis van començar els assentaments l’any 1100 a.C. va ser Gadir (Cadis) la primera colònia fenícia de la Península Ibèrica que va anar expandint-se cap a Màlaga i Almuñecar sent la seua principal activitat econòmica, la saladura de peix, que després continuaria en l’època romana, tallers de terrisseria prop dels ports pesquers i ací apareixeria l’origen de les àmfores que s’utilitzarien per a emmagatzemar i transportar l’oli i el vi.

enrotllament dels pobles Ibers, sobretot, dels Tartessis i els mastienos amb la introducció de l’escriptura amb l’alfabet i el ferro per a les armes, les joies i els adorns, tenint nosaltres i la nostra comunitat la influència més significativa en la Dama d’Elx, que és la versió ibera de la deessa de la femineïtat fenícia Astarté. De fet les joies i amulets de la dama elxana són d’origen fenici. Tant els fenicis com els grecs focenses van iniciar les seues primeres rutes marítimes fent navegació de cabotatge, o siga, navegaven sense perdre mai de vista la línia costanera. Per a ells el Mediterrani era un mar immens, desconegut i intransitable. Les seues rutes principals vorejaven el nord d’Àfrica o al contrari, seguint les illes mediterrànies. Feia el 600 abans de Crist, els grecs focenses són la potència marítima més important i les seues expedicions per mar coincidixen amb el període de suport a Tartessos. L’antiga ciutat de Calp en les proximitats de l’actual Vila junt amb el Penyal d’Ifac, és una d’aquelles fundacions, donats els indicis que hi ha en la història, la semblança de la topografia d’ambdós Calp, l’andalús i el llevantí, atés que quan els fenicis van arribar a la nostra costa i van veure la imponent talaia d’Ifac, tan pareguda a la que van deixar en l’estret de Gibraltar (El Penyal), van fundar, com allí, el seu Calp, que per a distingir-la del seu congènere de Gibraltar, la van anomenar d’Ifac, és a dir, del Nord. Les colonitzacions dels fenicis es limitaven en el mediterrani, a aquelles zones on havien matèries primeres, principalment metalls i la possibilitat de comerciar amb les gents dels seus territoris circumdants, no obstant això, han sigut els escriptors grecs els que ens han transmés tot el que sabem d’aquell poble, i exponent de tot això van ser les indústries de la saladura, que es pot trobar en els Banys de la Reina de Calp, que era una d’eixes factories de saladura, i la creació de les salines. La veritat, és que el que sí que està clar és que, citant Xenofont, va existir un lloc en el Mar Negre amb un penyal en el Mar que es va cridar Calp (hui s’anomena Kerpe), fa més de 2400 anys.

Estos fenicis que amb els seus navilis anomenats gaulas transportaven tot tipus de productes van influir en el des-

La paraula fenici significa púrpura, així des de temps remots van exercir l’activitat del tenyit de teles amb color púr-

pura que s’obtenia d’un mol·lusc del mar i que a més eren teles molt cotitzades per reis i sacerdots. Fenicia no va ser un país, sinó una forma de ser, fer i de sentir. Això, va suposar el desenrotllament del pensament, el comerç, les relacions humanes, i el desenrotllament polític i social sent eixe element comú de tots els països del Mediterrani els quals tenen quelcom de fenici, impulsors de l’alfabet la medicina i l’astronomia. Les civilitzacions fenícia i cananea, ocupaven la costa oriental del Mar Mediterrani en l’actual territori del Líban i una xicoteta part de Síria i Palestina. Va ser la seua privilegiada situació geogràfica la que els va donar la possibilitat de relacionar-se amb diferents cultures i pobles i expandirse per tot el Mediterrani. Els valencians tenim molt de fenicis, a més d’altres cultures que s’han assentat en el nostre hàbitat durant segles. Les llotges, els almodins, el mustaçaf, funcionari municipal durant l’época foral de la Corona d’Aragó, l’origen del qual està en el muhtasib de la legislació musulmana que era la persona encarregada del control dels mercats municipals, preus, mesures, pesos i abastiment. Així, el nostre litoral obert al món i el nostre enclavament geogràfic, al ser un poble d’acollida i mestís, ens posiciona en unes condicions avantatjoses per a tot tipus d’activitats comercials. La nostra comunitat ha sigut un gran parc d’atraccions i mostra del progrés ha sigut la projecció a tot l’Estat i a nivell internacional, que ha aconseguit, que hòmens d’esta comunitat, en la seua primera generació i sense idiomes,

van saber introduir els nostres productes en tot el que hui és la Comunitat Europea, per a després les seues següents generacions amb una formació empresarial hi ha sabut desenrotllar-se en un món globalitzat en totes les esferes del globus, amb una progressió que mai hagueren somiat els primitius agricultors que van començar a principis del Segle XX a veure i sentir la nostra València somiada. Tots ens recordem del clàssic mercat, però d’ací hem passat al gran magatzem, supermercats, hipermercats, centres comercials i galeries comercials. L’èxit dels nostres empresaris s’ha aconseguit, i el seu denominador comú és que tots buscaven una meta i un objectiu, però el més important, és que no escatimaven en el temps per a aconseguir-ho, perquè el nostre teixit empresarial, dedicat a l’agricultura, ha sigut una dedicació com es diria hui en dia “full estafe” les 24 hores del dia. Però l’èxit és complir el somni, però el més important, és que els nostres grans empresaris, sempre sabien que la paraula, quan es donava, anava fins a les seues últimes conseqüències. De fet, són moltes les decisions que es van prendre, i no han necessitat anar a grans escoles de negocis, ni conéixer grans tècniques de vendes, i encara que les generacions futures, ja han assumit estos rols, simplement ha sigut feliços amb el seu treball i una potència generadora d’ocupacions. Entre ells podem destacar Albenfruit, fallers de la nostra falla, Martinavarro, Anecoop, Fruites Panellet, Fontestad, tantes i tantes famílies que han sigut el verdader focus del teixit hortofructícola valencià, i que han sabut en eixe parc d’atraccions, que és la vida, saber anticipar-se al futur amb la intel·ligència que ha destacat l’home valencià.

ELS PARCS TEMÀTICS I LA TEMATITZACIÓ DE LA REALITAT PerMálek Murad I María García Vallcanera, arquitectes

La definició de parc temàtic és bipolar. D’una banda, el seu significat directe, aquell lloc les instal·lacions del qual tenen un objecte didàctic o d’oci entorn d’un determinat tema. No obstant això, en els últims temps s’ha expandit una altra denominació, la pejorativa, quan fa referència a la reproducció d’una realitat allunyada del seu context original en qualsevol àmbit d’una ciutat.

dorm, Aqualandia Benidorm, Aquapark Rojales, Aquarama Benicàssim, Aquóplis Cullera, Aquóplis Torrevieja, Segóbriga Park a Segorbe i el parc Aquàtic Polinèsia a Orpesa, i en breu es parla d’un nou per a València junt amb el Biopark. També disfrutem de parcs clàssics d’atraccions, com a parc Aventura d’Or a Orpesa i Pola Park en Santa Pola. Hi ha un de dinosaures, el DinoPark Algar. I en matèria científica, la Ciutat de les Arts i les Ciències de València. L’èxit d’estos complexos es produïx quan hi ha una població nombrosa pròxima, especialment amb bon poder adquisitiu, afluència de turistes, i inversió contínua.

La primera imatge d’un parc temàtic que ens ve al cap podria ser qualsevol de l’univers Disney, bé dels Estats Units o de l’encara més pròxim París. Els referents espanyols són els megaparcs d’atraccions… PorAventura a Tarragona, la Warner en el municipi madrileny de Sant Martí de la Vega, el parc d’Atraccions de Madrid en la capital, Terra Mítica a Benidorm i Illa Màgica a Sevilla, ordenats respectivament per major volum de facturació, coincident així mateix amb el nombre de visitants. Este negoci, que pareixia una aposta segura fa uns anys, s’ha convertit en un pou sense fons per als seus inversors, especialment quan es tracta de cabals públics, excepte honroses excepcions. En l’actualitat estan presents en la nostra comunitat, a més del citat Terra Mítica, d’ambientació històrica, els relacionats amb l’aigua, com Aqua Natura Beni-

El nostre país reunix suficients actius turístics originals i verdaders per a no precisar de costoses invencions que perseguisquen captar encara més visitants forans. No en va som el tercer destí mundial, amb setanta-sis milions de visitants en 2016, tan sols per darrere dels Estats Units, amb un milió més, i França, que lidera esta classificació amb huitanta-sis, anant gran part de pas cap a les nostres terres.

Què ocorreria si el fenomen s’invertira? És a dir, si els nostres principals atractius turístics es banalitzaren de tal forma, que poguera estar falsejant-se la seua realitat, entrant a qualificar-se certes zones com “parcs temàtics”, la segona definició descrita anteriorment. Està ocorrent en les grans ciutats. Barcelona és notícia constant en els mitjans per la problemàtica que suposa l’excés de turistes per a la convivència entre determinats sectors de la població. La ciutat de València mira amb grat i sorpresa l’espectacular afluència d’estrangers, tant de visita temporal com els que vénen per a establir-se, donant lloc a un nou tipus d’estranger resident, l’urbanita que busca un poc més que la bona climatologia en comparació amb el tradicional de la costa. Els desplaçaments socials que es produïxen en les zones de la ciutat reben el qualificatiu de gentrificació, població original progressivament desallotjada per una altra d’un nivell adquisitiu major, servisca el barri de Russafa d’exemple manifest.

Gumersindo Fernández i Enrique Ibáñez. A ningú escapa que el comerç de proximitat fa més ciutat que el concentrat en les grans superfícies, basades en formes de vida aliens a la nostra realitat, on es requerix concentrar activitats per a habitants llunyans a les mateixes. El nostre enyorat Mercat de Colon comença a ser una Taverna gegant. Ja es va desplaçar el seu ús històric, del que ara trau pit el Mercat Central, i ara també estan extingint-se els llocs tradicionals previstos després de la seua gran reforma, adéu al de ceràmica valenciana, al de flors i plantes autòctones, ara reconvertits a restaurants de “menjar temàtic” i inclús bars de copes. Es requerix un control que evite molèsties al seu voltant, i per què no dir-ho, matar al monument d’èxit.

També es fa necessari la no propagació per les nostres vies d’elements buits de caràcter, com puguen ser les “franquícies temàtiques”, de menjar ràpid, cadenes de roba econòmica o botigues de quincalles. No sols danya el nostre paisatge urbà, sinó també al teixit empresarial d’hostaleria tradicional i comerç detallat. Un altre esdeveniment són els apartaments turístics. Encara que estan en camí de ser regulats per una severa legislació i control de la hisenda governativa, són latents les molèsties indesitjades actuals a veïns i el greuge comparatiu amb el seu homònim negoci hoteler. La nostra societat ha de triar la seua configuració urbana. Ja no hi ha marxa arrere per a l’excés de grans superfícies, que no fan ciutat, però sí que estem a temps de prendre les mesures oportunes perquè esta no es convertisca en un enorme parc temàtic de fatxades insípides, i que els propis ciutadans no pogam viure en les nostres places i carrers.

S’obri tot un panorama de reptes i estratègies necessàries per a preservar el ADN del nostre urbanisme, com són la identificació de llocs a protegir, com els comerços històrics. Trobem a faltar la desapareguda cafeteria Lauria, l’armeria Navarro del carrer Sant Vicent, la Unió Musical del carrer La Pau, Mantegueries Castillo en Gran Via amb Russafa, la Papereria Vila d’Ambaixador Vich, el cine Capitol del carrer Ribera, Bromes Moratín, i molts més, arreplegats majoritàriament en el llibre ‘Comerços històrics de València’, procedent del blog amb el mateix nom, dels historiadors

Els parcs temàtics han arribat per a quedar-se. El seu poder de convocatòria, especialment per a famílies i jóvens, són una oportunitat per a conscienciar sobre temes com la ciència, la tecnologia, l’ecologia, l’antropologia, la geologia o altres, sense entrar a valorar la reversió econòmica a l’entorn. Estendre la tematització a allò que funciona en la ciutat, un gran error.

JORNADES CULTURALS 2017 Per Marisa Martinez i Bes

I ja en són dotze les celebrades i esperem que siguen moltes més perquè som una falla però en som també una associació cultural i el nostre interés és potenciar, conéixer i perpetuar les nostres costums, història, tradicions i tresors que en són nombrosos.

I així és com vam assabentar-se dels orígens de la nostra ciutat i que m’agradaria contar-vos breument: Es troba situat junt a la Seu i és un gran espai subterrani en el que es pot contemplar la part més monumental de la ciutat romana, visigoda i àrab. És més que la visita a una excavació, ja que és un centre d’història urbana de València i a més considerat un dels millors centres arqueològics d’Europa. En ell podem contemplar edificis que es remunten a la fundació de la ciutat. D’aquesta primera època es conserva un santuari, un horreum i unes termes. De l’època de l’imperi romà trobem la cúria, la basílica i el pòrtic del fòrum. De quan el cristianisme fou l’element rector de la vida urbana, s’exposen el baptisteri, un absis lligat al culte de Sant Vicent i diverses tombes monumentals.

Enguany les hem viscut d’una manera diferent ja que començarem un diumenge 29 d’octubre amb el que van dir “festa de mig any” i vam quedar en anar a conéixer el Centre Arqueològic de l’Almoina de la mà d’ un nou faller, Luis Del Rey, que es va oferir a contar-nos tot el que aquest espai conté i que ell en sap prou. A més com a data anecdòtica, l’assistència fou tan massiva que va tenir d’explicar-ho tres vegades ja que teníem d’entrar en grups de 25 persones. Per cert, un dels grups estava format per una gran quantitat de xiquets que gràcies al vocabulari didàctic emprat per Luis els infantils van gaudir d’aquesta visita tant com els majors.

També es conserven restes de l’alcàsser musulmà : una sénia, un pati amb safareig i part de la fortificació. Després de la conquista cristiana s’alçà l’edifici de l’Almoina que dona nom al lloc, i que era destinat a la manutenció dels pobres. I després d’haver-se impregnat de la història dels orígens de la nostra ciutat anàrem passejant pels carrers carregats també de diversos elements his-

tòrics i arquitectònics fins al nostre casa on ens esperava una tradició gastronòmica : l’arròs amb fesols i naps amb la novetat que el cuiner era el faller Carlos Garcia que per cert li va eixir extraordinari!

van tindre la gentilesa de vindre abillades per l’ocasió amb la indumentària tradicional. I a continuació vam riure a muntó amb el monologuista Alex Martínez.

La segona part de les jornades començaria el divendres 17 de novembre, al casal, amb una xarrada a càrrec de Javier Mozas, historiador i al front de l’arxiu de Junta Central Fallera. Amb interessant documentació gràfica acompanyada de les seues explicacions ens va parlar de la història de les falles des dels seus orígens i fins les primeries del S. XX.

I per acabar el diumenge 19 de novembre, faríem una visita al taller de la falleta infantil a Benicarló on l’artista ens donaria una detallada explicació d’aquesta ja que estava prou avançada. La cloenda de les Jornades Culturals 2017 va ser després d’haver gaudit d’un bon dinar a la platja de Peníscola.

El dissabte 18 de novembre, vam gaudir d’una xarrada i exposició de peces antigues a càrrec de l’antiquari Juan Manuel Fernández sobre la història de les randes de del S.XVI fins principi del S. XX i demostració pràctica de la col. locació de mantellines en les nostres falleres majors que

UN ANY D’IL.LUSIONS EN IMATGES... RESUM D’ACTIVITATS, DE GENER A DESEMBRE DE 2017

Visita al Col.legi Major de la Seda

Visite al taller del artiste Infantil

PresentaciĂł de la Fallera Major: Ă&#x20AC;ngels Campoy

PresentaciĂł de la Fallera Major Infantil: Clara Del Rio MuĂąoz

Presentaciรณ del llibret

Intercanvi de fotografies

Gravaciรณ videoclip

ReplegĂ pels comerĂ§os del barri

Dinar al casal

La CridĂ

Lliurament del premi al llibret

Gran concurs de paelles

14 de març: Replegà del ninot infantil

15 de març: Xocolatà infantil

15 de març: Plantà falla infantil

15 de març: Plantà falla gran

15 de març: Sopar de la plantà

16 de març: Replegà

16 de marรง: Recollida de premis de la falla infantil

16 de març: Nit de disfresses “ Africa”

17 de marรง: Recollida de premis de la falla gran

17 de març: Musical “UNA NIT EN BROADWAY”

18 de marรง: Ofrena de flors al mestre Serrano

18 de marรง: Ofrena de flors a la Verge dels Desamparats

19 de març: San José

19 de marรง: Cabalgada de disfresses

19 de març Cremà infantil

19 de març: Cremà

Cita en â&#x20AC;&#x153;La Narbonetaâ&#x20AC;?

Nombramiento FF MM y presidente infantil

Processรณ de la Verge

Firma amb els artistes

Entrega del bastó de comandament al president infantil

Festa de l’estiu: Sant Joan

Proclamació fallera major 2018: Belén Rueda Ferrero

Proclamaciรณ fallera major infantil 2018: Celia Vicedo Flor

Presentació de maquetes

Visita a l’Almoina

“Festa del terror” infantil

Visita al taller de l’artista de la falla infantil

Agrupavisiรณ

Guia Publicitària

Acuarium Agencia Idea Al tún tun, gastrolife Albenfruit All i Oli, el bon menjar per a portar a casa Ameyal, alta cocina mexicana La Falla Comte Salvatierra - Ciril Amor´s vol agrair molt sincerament Argimiro Joyero la col·laboració d’aquestes firmes comercials, suport sense el qual no BITNOVO, compra y gestiona criptomonedas hauria estat possible la realització i publicació d’aquest llibre. Brico+, ferretería profesional Brompton junction vlc, bicicletas Sens dubte, aquesta ajuda s’uneix al nostre interès per lèxpansió i dignificació de la festa de les falles. Cafetería Col·legi d’Advocats de València Casa de la Caridad Casaní, forn i pastisseria CBM, gabinete de logopedia Celenia inmobiliaria César Uceda Gil Clínica Dual DNC Asociados, asesoramiento y gestión jurídica integral El Trovador, restaurante - Cafetería Trovados F. Feliu, floristería Filo, Carnicería Flor, Indumentaria valenciana, trajes de fiesta y comunión Grupo Bertolín Horno tradicional Alfonso Martínez Hostal Antigua Morellana ICOND, estudio de ingeniería, consultoría y desarrollo International House Jordán Joyeros JR Valle, motor KS viajes, viajes a medida La Cava del Fumador La Chinata, maestros oleícolas La Galería Jorge Juan La Gran Muralla, restaurante café &lounge La Pepica, restaurante Laura Ashley, Boutique hogar Mantequerías Vicente Ferrero María Lujan, estética y fisioestética Martínez Charcuteros Mesón Alhambra Mira ópticos Oh Naranjas Olisoy, aceite de oliva virgen extra Pantalan 5, restaurante Patatas Aguilar Pepe Boscà Renault Restaurante M Rosquilletas Alba Siles Consultores, asesoría fiscal, laboral y contable, Consultoría y administración de empresas Tralatio World , Maria Ivars Tur Tria, restaurante Valen&cia, restaurante

Comte Salvatierra - Ciril Amorós recomana...

VIAJAR

PARA VIVIR, VER Y APRENDER

s Adulto s e n e v Jó Niños

Idiomas en el extranjero C/

IDIOMAS

PARA VIAJAR, VER Y APRENDER

Idiomas para todos C/ Pizarro 10 , 46004 | C/ La Nave 22, 46003 | Valencia Tel. 963 530 404 | info@ihvalencia.com

www.ihvalencia.com

retail-sol-18020018.pdf

CMY

2/2/18

12:58

Laura Ashley, marca británica de decoración y menaje del hogar, especializada tanto en telas para tapicería y confección de ropa del hogar como en papeles pintados.Se realizan proyectos personalizados de interiorismo. ¡Ven a conocernos! Tu pones la casa, nosotros las ideas. Calle Cirilo Amorós nº66 46004 Valencia T 961 11 58 44 M 627 69 54 55 E valencia@lauraashley.es www.lauraashley.es

Gran Vía Marqués del Turia 53. 46005 Valencia Tel. 963 520 326 www.pepebosca.com GARANTÍA DE CALIDAD / GARANTÍA DE IMAGEN / GARANTÍA DE SERVICIO / GARANTÍA DE GRADUACIÓN / GARANTÍA DE ADAPTACIÓN / GARANTÍA DE ESTÉTICA / SEGURO GRATUITO DE ROTURA

COLEGIO NACIONAL DE ÓPTICOS-OPTOMETRISTAS COLEGIADOS Nº 13585-13586

EMPRESA REGISTRADA SEGÚN NORMA ISO 9001:2000

966297575 Ferreteria profesional Servicio a domicilio gratis Servicio taller reparaciones Servicio de asesoramiento personalizado Av Mediterraneo nยบ3 Teulada(Alicante)

www.bricoplusteulada.com

ALMACÉN Pol. Ind. Poyo de Reva - Sector 12 C/. de las Jacarandas, s/n Tel. +34 · 961 667 028 Fax +34 · 961 667 206 46394 RIBA-ROJA DE TÚRIA (Valencia) España MERCADO MERCOVASA PUESTO 30 Tel. +34 · 961 472 171 Fax +34 · 961 472 176 46540 EL PUIG (Valencia) España MERCADO DE ABASTOS DE CASTELLÓN PUESTO NÚMERO 5 TEL. +34 964 730 717 12006 CASTELLÓN (Valencia) España

C/ Conde de Salvatierra 39 Valencia

96 320 58 37 reservas@ameyal.es

ACEITE DE OLIVA VIRGEN EXTRA GOURMET COSMÉTICA REGALOS

Oleoteca Valencia C/ Sorní, 28 46004 I Valencia T: 960053107 oleotecadevalencia@gmail.com



PROYECTOS DE INGENIERÍA Y ARQUITECTURA



LICENCIAS DE APERTURA DE LOCALES



ESTUDIOS DE EFICIENCIA ENERGÉTICA PARA EMPRESAS



AHORRO EN FACTURA ELÉCTRICA



DISTRIBUCIÓN, VENTA E INSTALACIÓN DE ILUMINACIÓN LED



CERTIFICADOS ENERGÉTICOS DE VIVIENDAS

http://davidponsrosalen.wixsite.com/icond

La Falla Comte Salvatierra - Ciril Amor´s vol agrair molt sincerament la col·laboració d’aquestes firmes comercials, suport sense el qual no hauria estat possible la realització i publicació d’aquest llibre. Sens dubte, aquesta ajuda s’uneix al nostre interès per lèxpansió i dignificació de la festa de les falles.

Edita

Associació Cultural Falla Comte Salvatierra – Ciril Amorós, València www.mecadocolon.com Direcció i Coordinació: Marisa Martinez i Bes, Pilar Roger i Pérez de Lucia Traducció: Marisa Martinez i Bes Gestió Publicitària: Simón Ciro Siles Ilustracions Cobertes: ideal Branding Disseny i maquetació: Pilar Roger i Pérez de Lucia Explicació i Relació de la falla: Donís Martín i Albizúa Esbossos Falles: Grego Acebedo, Ferni Llópis Poemes Acròstics Falleres Majors: Josep Vicent Bergón Col·laboradors Literaris: Vicente Fuster i Morales, Luisete del Rio i Muñoz, Juan Belda i Furió, Marisa Martínez i Bes, Josep Vicent Bergon, María José Gómez-Ferrer i Navarro, Clara Gómez-Ferrer i Navarro, Celia Vicedo i Flor, Carla Ruiz, Noelia Muñoz i Azcárraga, Vicente Ivars i Turs, Luis del Rey i Schnitzler, Luis Martínez i Ochoa, Lidón Gil i Vidal, Isidro Niñerola i Giménez, Manuel Uña i Llorens, Málek Murad, María García i Vallcanera Fotografies falleres majors: P. Gonzalez Fotografies de suport per a la publicació: Paqui Pallarés, Simón Ciro Siles, Eva Rams, Antonio Rueda, Araceli Senís, Carmen Villar, Luis del Rey i Schnitzler, Lola Flor Bustos y otros falleros Impremta: Blauverd Impressors, s.l. - www.blauverdimpressors.es Dipòsit Legal: V-329-2012

Sumario Salutació del President Infantil

Parlem amb... Celia Vicedo Flor

Fallera Major 2017 - 2018. Celia Vicedo Flor

Comissió Infantil

Junta ejecutiva - Els Nous xiquets de la comisió

Vocals

10 11 12

Cort d’Honor

Pintem - Explicació de la falla

Entrevista al artiste - Grego Acebedo

Programa falles 2018

Els infantils de la comissió escriuen sobre la seua falleta amb el lema ¿Pintem...?

20 22

Saluda Luís del Rio i Muñoz President Infantil “Pintem...”

Poder ser President Infantil, és complir amb la il·lusió d’un xiquet faller. Des d’aquestes línies vull donar les gràcies a aquells que heu fet aquest somni realitat. Especialment al nostre President Vicente Fuster. També a tots els Fallers i Falleres que any darrere any, feu que la Festa perdure. Intentaré, junt amb Celia, ser bons representants de la Comissió In-

fantil. Divertir-nos amb tots, gràcies al treball dels nostres Delegats d’Infantils i el seu equip, que ens dediquen el seu temps, perquè tot estiga perfecte.

No tinc por d’avançar-vos que estes falles 2018, seran les més diver-

tides que mai hem viscut. Celia i jo, així ho creiem, així ho desitgem i estem segurs que amb tots vosaltres, així serà.

Tinguem sempre un somriure dibuixat al nostre rostre durant les Falles. Que no pergam l’alegria i estiguem disposats a divertir-nos, perquè disfrutarem de tot el que ens han preparat.

Estimats amics, estos anys, som els xicotets de la Falla, creixcam divertint-nos i amant la Festa, per a de grans respectar-la i mantindre-la. Moltes gràcies a tots. Vixquen les Falles 2018!

Vos saluda Luisete del Rio i Muñoz, President infantil de la Falla Comte Salvatierra - Ciril Amorós.

Parlem amb... Celia Vicedo Flor Nostra fallera mayor infantil Marisa Martinez i Bes Parlar de Celia és parlar d’una xiqueta amb un somriure dolç, amb uns ulls que donen a la seua cara un semblant d’espavilada, del que no se li escapa res del que passa al seu voltant. És una xiqueta llesta, molt fallera i moníssima! El seu cognom Flor, us dirà que pertany a una d’eixes sagues familiars que hi han en la falla des de temps ha! Saga de falleres majors infantils i majors, en ties, iaia, germana, mare i a més en sa tia Lola Flor Bustos, Fallera Major de València 2000 i en sa germana Loida, component de la Cort d’honor de la Fallera Major Infantil de València 2015. Com no ha de sentir-se fallera amb aquest currículum faller familiar! Com no va a tenir tota la il.lusió del món per arribar a sentir el que totes les dones de la seua família han sentit i viscut! Enguany ella será la reina de sa casa i la reina de la comissió infantil..

Enguany has opinat respecte als trajes que vas aportar? Si, de fet en el de la presentació he sigut jo la que he triat el dibuix i el color i com ma mare estava d’acord… I quan la falla està plantada, la contemples i lliges els cartells de l’explicació? Tots no, però si que pegue unes voltetes i em fixe en alguns cartells. Què és el que menys t’agrada de la festa de les falles? Res! De les falles m’agrada tot perquè les falles m’encanten!

Com et vas sentir la nit del teu nomenament? Em vaig posar molt nerviosa però al mateix temps molt feliç perquè jo sempre he desitjat ser fallera major infantil. I sospitaves que tal vegada podies ser tu? Les meues amigues em deien que seria jo però ma mare em va dir que s’havia fet un sorteig i per tant ja ho veia més difícil! Què és el que més t’agrada de la festa de les falles? Vestir-me de fallera i estar amb les meues amigues falleres. T’agrada la indumentària tradicional valenciana? Si perquè m’agrada vestir-me encara que de vegades em resulta més pesat portar els monyos. I per coneixer-te millor, a banda del món faller, què és el que més t’agrada fer quan tens temps lliure? Jugar al bàsquet i també esquiar. Què em dius de Luisete, el teu president? Som amics de sempre i s’entenem molt bé! Què és el que més t’agrada de la nostra falla? En la gran quantitat d’activitats en les que participem. Arribant a la fi, voldries dir alguna coseta més? Que espere que tots disfruteu tant com jo disfrutaré en aquestes falles.

Celia Vicedo Flor Fallera Major Infantil 2017- 2018 Comte Salvatierra - Ciril Amorós Josep Vicent Bergón

Com eixa remor de les fràgils ones que tant t’estimes Escoltant-la sovint des de la teua casa propera Lentament sents el pas de ta mare i els iaios I són els teus tíos al costat i els amics i amigues de sempre Al recer de la sufocant calor d’un estiu sense pluja Vindràn després a la tardor els dies del consabut esplai I veuràs trontollar a l’aire la caiguda de les fulles dels arbres Caldrà ja anar preparant-se pel retorn de la Festa Plena En totes les places i carrers del barri ressonarà el teu nom Destacant alegre el consabut i joiós fet de la teua arribada On potser des dels teus ulls comencen a vessar-se llàgrimes Fallera Major ja ets, i ara Cèlia, arriben els sentiments La teua família estarà sempre al teu costat amb els ulls humits Oferin-te també la comissió el seu amor i la seua merescuda estima Resumint es un honor per a mi, Cèlia, fer-te aquest xicotet acròstic 8

Fallera Major

Celia Vicedo i Flor

Fallera Major Eixint

Clara del RĂo i MuĂąoz

Comissió infantil del Mercat de Colon per a les Falles de 2018 Fallerets y falleretes de Comte Salvatierra - Ciril Amorós Junta Executiva President: Luís del Rio i Muñoz

Secretari: Rubén Siles Pino

Vice-President: Ivan Castell García

Delegació de Festejos: Julio Castell García Cristina Uña i Ivars, Catalina Del Río i Muñoz,

Vice-President: Alejandro Rodrigo i Belda Vice-President: Alejandro Roig i Rams

Delegat de Relacions Públiques: Rubén Siles Pino

Delegació d’Activitats Diverses: Aarón Siles Pino Miguel López i Flor, Raúl Jimenez i Díaz, Vicente Ivars i Tur, Gonzalo Ravelló i Faubell, Hugo García i Verdú, Álvaro Roig i Rams

Vice-President: Carlos Botella i Navarro

Els Nous xiquets de la comiSsió

Isabella Neira i de Andrés

Silvia Flor i Rueda

Leire Perucho i Arrieta

16 de febrero de 2017

25 de noviembre de 2017

2 de diciembre de 2017

Vocals Álvaro Aguilar i de Nalda Carlos Arregui i Fernández Bosco Aznar i Camarasa Jaime Balart i Zaragosí Jorge Bascón i Zapata Héctor Belenguer i Abad Carlos Blanco i López Jorge Blanco i Torres Beltrán Blasco Mocholí Carlos Borso di Carminati i Alfonso Manuel Borso di Carminati i Alfonso Pablo Bosch i Rodrigo Luís Calabuig i Coll Ricardo Camarasa i Borràs Álvaro Campayo i Civera Lucas Carro i Marco Luís Carro i Marco Rodrigo Carro i Marco Iván Castell i García Javier Catalán i Mínguez Santiago Durá Beitía Hugo García i Verdú Iñaki Garcia i Segarra Javier Gimeno i Arias Diego Gómez-Ferrer i Albamonte

Juan Gómez-Lechón i Alfonso Rafael Gómez-Lechón i Alfonso Juan González i Garijo Pablo González i Garijo Mario Horrach Sánchez Marcos Ibáñez i Lajara Vicente Ivars i Tur Raul Jimenez i Diaz Jacobo Jordán i García-Conde Pablo Jordán i García-Conde Miguel López i Flor Alonso López i González Hugo López i Orquín Ignacio Marco Sebastiá Salvador Marín i Calatayud Alfonso Marsal i de Cruells Antón Millet i Aznar Jacobo Molina i Ferrer Manuel Morote i Ortega Adrián Morote i Soria Lucas Morote i Soria Juan Morote i Soria Jorge Nuñez de arenas i López Álvaro Pascual i Ravelló Carlos Pascual i Ravelló Quico Peiró i Navarro Yago Perrin i Sancho

Martín Perucho i Arrieta Sacha Plá i Jimenez José Pons i Rico Javier Querol Florez Martín Ramos i Estevez Jaime Vicente Ramos i Faubel Juan Ramos i Faubel Gonzalo Ravello i Faubel Alejandro Rejón Nuñez Jaime Ribes i Martinez Juan Ribes i Martinez Rodrigo Rodríguez i Alfonso Alejandro Rodríguez i Blanes Rafael Rodríguez i Blanes Guillermo Rodríguez i Giménez Vicente Rodríguez i Giménez Álvaro Roig i Rams Rodrigo Ruiz i Montalt Valentín Sanchez Clérigues Xavier Sanz i Coll Roberto Serrano i Marcos Rubén Siles Pino Joan Tomás Soria Fede Úncio i Fons Marcos Valle i Serrano

Cort d'Honor Ana Abad i Boronat Natàlia Aguado i Malillos Sofía Aguado i Blanco VIctoria Alarcón i Sanchez Laura Alfonso i Dolan María Alfonso i Dolan Sofía Alfonso i Dolan Alejandra Alfonso i Lara Carla Argente i Bonilla Enma Argente i Bonilla Sofía Arregui i Fernández Sol Aznar i Camarasa Josita Barral i Boluda Carla Bascón i Zapata Candela Bertolín i Sánchez Almudena Blanco i Torres Beatriz Blanco i Torres Carlota Blasco i Mocholí Lucia Borso di Carminati i Alfonso Patricia Bovaria i Dalmau Amparo Cabero i Jorge Lucia Cabero i Jorge Amparo Calabuig i Coll Lucia Camarasa i Borràs Natalia Camarasa i Borràs Sandra Campos i Torrella Julia Campos i Viosca Lola Campos i Viosca Lucia Carro i Marco Paula Castell i García Lucia Catalán i Mínguez Rocio Catalán i Mínguez Violeta Cubells i Alfonso Jimena de Lanzas i Ferrer Olga María de Lanzas i Ferrer Ana de Selva i Valls Maria de Selva i Valls Rocio de Selva i Valls Isabel del Moral i Martínez Lucía del Moral i Martínez Clara del Rio i Muñoz Daniela Delgado i Bargues María Delgado i Bargues Alba Delgado i Ruiz Jimena Despujol i Payà Pilar Despujol i Payà

Emilie Doull i Letellier Carla Escrivá i Becares Marta Espejo i Lleó Berta Esteve i Guardiola Silvia Flor i Rueda Emma Forne i Bustamante Sarah Forne i Bustamante Isabel Fuset i Clérigues Marta Fuset i Clérigues Begoña García i Aguirre Celia García i Aguirre Amaya García i Sanchis Blanca García i Sanchis Adriana García i Segarra Claudia García i Segarra Alejandra García i Verdú Cayetana Gil i Navarro Candela Gimeno i Arias Carmen Gimeno i Arias Irene Gironés i Caña Lucia Gómez-Ferrer i Albamonte Rocío Gómez-Ferrer i Albamonte Ana Gomis i Almagro Sol Gomis i Almagro Irene González i Miguel Paula Grau i Serrano Teresa Grau i Serrano Paula Herencia i Martínez Alejandra Hernández i Macián Martina Ibañez i Lajara Isabel Ivars i Tur Aitana Jordà i López Lola López i Flor María López i González Elena Llorens i Planelles Rosa Marsal i de Cruells Pilar Mascaros i Senís Teresa Mayordomo i Ruiz Ana Melià i Roca Blanca Meliá i Roca Ana María Mengod i Noguera Carlota Millet i Aznar Laia Monzó i Vicente Teresa Morote i Ortega Noèlia Muñoz i Azcárraga Sofía Muñoz i Azcárraga

Elsa Murad i García Vera Murad i García Isabella Nera i de Andrés Maria Oliván i Navarro Paloma Oliván i Navarro Júlia Ordaz i Perez Sofia Ordaz i Perez Carla Pérez i Casamayor Sonsoles Pérez i Moreno Marta Perrin i Sancho Ainoa Perucho i Arrieta Balma Pitarch i Escrig María Pitarch i Escrig Almudena Pons i Maestro Laura Pons i Rico Charlotte Quinnez i Gascón Margaux Quinnez i Gascón Valentina Ravelló i Faubel Lucia Rentero i Senent Marta Rentero i Senent Adriana Rivaya i Blanco María Rodrigo i Belda Elia Rodrigo i Giner Mar Rodrigo i Giner Amparo Wenxiu Rodríguez i Alfonso María Rodriguez i Jorques Alejandra Rodriguez i Perales Martina Rodriguez i Perales Alejandra Romeu i de Vicente Carla Ruiz i Montalt Patricia Ruiz i Montalt Carmen Salto i Borso di Carminati Marta Salto i Borso di Carminati Alba Sánchez Campos Laura Sánchez i Campos Manuela Serra i Lozáno Irene Soler i Gutiérrez Lucia Soler i Gutiérrez Ana Patricia Suay i Querchfeld Lucía Tomás i Soria Candela Torrejón i Almenar Lola Torrejón i Almenar Marta Valle i Bellot Rocio Valle i Bellot Lourdes Valle i Serrano Loida Vicedo i Flor

¿Pintem...?

Monument faller 2017 - 2018 Falla realitzada al taller de l’artista Grego Acebedo Explicació i relació a càrrec Donís Martín i Albizúa

LA FALLA VOL CONVIDAR A TOT QUI VULLGA PINTAR Enguany la Falla s’apunta fent un tema de color per això el tema que adjunta serà fent una pregunta: “¿Pintem?...¿Tu vols ser pintor? Els chiquets solen voler - a banda de safarranchos quan agarren un paper traure el llapiç del plomer per a fer mil garramanchos. Ve a ser una distracció que a tots els pares encanta: tindre als fills en un racó quetets sense armar folló és com tindre una mà santa. És un estrany atractiu el dels chiquets en fer ralles que als pares dona motiu d’un treball alternatiu llunt de jocs i faramalles. Dibuixant el menut goja mesclant colors que combina reflexant en ment mig boja la llum groga, blava o roga de tot lo que s’imagina. La Falla ací nos revela somis del màgic moment que cada chiquet modela fent dibuixos on desvela la trama del monument. Viuen rodejats d’amics sempre tots plens d’alegria i ací anem a ser testics de moments reals i rics junt a molts de fantasia. El món menut es desperta montant-se els seus escenaris, puix en una ment oberta viu en un món que concerta païsages imaginaris.

L’artiste ací fa constància d’un art que és molt especial: i es desperta en tota infància donant-li molta importància puix sempre deixa senyal. La Falla fa un poc d’història d’uns quants moments compartits de part d’eixa eixecutòria per a constància i memòria de bons recorts ya complits. Voreu ací la tarea que es fan en moltes escenes donant encant i bellea per pintures on es crea les simpàtiques faenes Anem puix a contemplar uns quants moments agradosos d’un món molt particular que ací nos vol dibuixar reals o en somis fermosos

Si observeu nostra falleta podreu vore una paleta, junt a uns pots portant colors. Ells escampen el mensage del retrat i del païsage que han creat els grans pintors. Els pots formen sis figures definint a les pintures per tonalitats reals. Voreu tres: roig, blau i el groc que van a donar el toc per ser colors principals. Atres tres són secundaris perque donen uns tons varis si aquells mesclen en concert i segons com se barregen van formant els que es bategen de morat, taronja o vert.

PER SER TERRA DE COLORS ACÍ TENIM GRANS PINTORS

Aixina del blau i el roig naix un to que a algú fa goig és el nou color morat que voreu gastar a manta quan ve la Semana Santa i el penitent va tapat.

En Espanya, la pintura té de sempre una factura que la fa ser superior. Ací, i on manco receles te trobes pinzells i teles i al cavallet, un pintor.

Roig i groc fan el taronja, color com el d’una esponja que és un to prou ruborós i mesclant el groc i el blau apareixen formant clau vàries classes de verdós

Vol dir que la gran escola de la pintura espanyola té en el món lloc definit. És de calitat tan alta que en totes mostres s’exalta pel seu art tan distinguit.

Voreu a tots en la Falla mesclant-se en una batalla quan el pintor fa l’ús d’ells allí es fa la simfonia que tot artiste somia per plasmar paisages bells.

Són figures en la meca de potent pinacoteca i en tots els Museus mes grans. I allà a on parles de pintura hi haurà sempre una figura dels millors mestres païsans.

Voreu, puix, una amalgama De tot tipo de programa i de treballs de molts tints. Que no arribant a ser iris poden provocar deliris i algun que atre laberint.

Això sí, per al daltònic va a tornar-se tonto tònic per tant de color estés, per ad ell no és problemàtic tot eixe contrast cromàtic ¡puix de colors no sap res! LA FALLA HA FET UN TRASPÀS CONVERTINT-SE EN EL PARNÀS En el centre de la Falla dos Muses protagonistes van inspirant als artistes en les seues creacions a una li diuen “Pintura” i el seu nom ya tot ho explica l’atra Musa és molt més rica de nom “Creativitat” I és més rica la segon perque impulsa a la primera donant la forma certera del dibuix i sa expressió Ella és la que obri el camí que conduix a qui pinta i matisar cada tinta que concita sensació.

Són dos Muses del Parnàs Temple de l’art i la ciència donant cult a la sapiència i a l’esperit creatiu. Les Muses eren deeses com unes fades padrines que infonien les propines d’obres plenes d’atractiu.

LA FALLA ENSENYA LES VISTES D’UN TALLER DE MOLTS ARTISTES

Per a artistes i poetes era el Parnàs santuari, pareixia un seminari de l’avanç i el pensament tota força creativa per les muses consagrada se tornava afortunada per la fama permanent.

És segur que vos encanta perque el lloc és excelent i ple de vida nos canta que és l’escenari que aguanta l’essència del monument.

Puix be, d’aquell Parnàs mític han baixat estes dos Muses per a inspirar com intruses als pintors que estan ací. L’artiste en elles presenta -per a goig dels falleretsles pintures dels chiquets que admirarà tot veí.

Enguany, plens de Fantasia, podreu admirar ací un conjunt ple d’alegria que l’artiste nos confia pintant en tot frenesí.

És un lloc extraordinari de fantàstiques velades i que va a ser l’escenari d’un singular santuari on les Muses fan de fades Ací podreu admirar a un eixèrcit de pintors també a uns quants donyets volar, i a molts chiquets decorar des de parets a motors.

Podreu vore a nous artistes: a “graffiteres” volant en “sprays” com panfletistes i a ilustradors publicistes en anuncis dibuixant. Voreu pintors de tatuages gravant ralles a una zebra i a alguns creant maquillages en uns tètrics camuflages com espectres de tenebra. Voreu volar a uns donyets inspirant uns estranys ritos per a uns “còmics” de secrets, a atres decorant parets i a una que pinta palmitos. És un taller divertit on no faltarà color i enmig de tot el bollit preval el grat esperit de l‘ànima del pintor. Podreu viure l’inquietut d’uns forjadors de bellea, comprovareu l’aptitut, que cada artiste ha tingut per tot l’art que allí se crea. Vingau i voreu l’encant dels treballs d’este taller. ¡Passeu! vos està esperant, serà el museu més variant que enguany tindrà el món faller. UNA CHIQUET ÉS FA PANTALLA DEL COS CENTRAL DE LA FALLA Un chiquet pinta en la tela un quadro en el que desvela móns llunt de la realitat perque plasma l’escenari d’un païsage imaginari que el seu cap ha imaginat. Pinta distintes escenes en imàgens totes plenes de moviment i color. No fa ni una repassada tot allò que fa li agrada perque li dona valor. Ell extrau de la paleta molts colors on es concreta lo que vol donar de sí siga bodegó o figures són les seues criatures les que està plasmant allí..

També pinta algún païsage de camps verts en un montage plens de prats d’aspecte bell i eixos prats són una estora fent l’image seductora dels voltants d’un vell castell. Com voreu, pintant fabrica molta image que és bonica dins del traç de cada apunt i en tot lo que ací nos mostra s’ha montat la Falla nostra conformant un gran conjunt. Este és l’eix de nostra Falla que presenta i nos detalla molta varietat d’acció serà acció que té una vista que nos ve a donar la pista de molta imaginació. TAMBÉ A UN BON PINTOR FALLER VOREM EN EL SEU TALLER Ací vorem a l’artiste que ha pintat la nostra Falla, ací tenim qui treballa i viu tot l’any la batalla com a gran protagoniste. Ell, en la seua experiència sap lo que agrada a qui mira, sap que la gent, en quan gira és perque li va la fira i li dona complacència. És un artesà del gremi que ha estat trencant-se l’esquena fent la mateix faena i pintant escena a escena en l’ilusio d’un bon premi. Ell conforme es fa major vol que els seus fills continuen i treballen dur i suen perque aixina perpetuen el seu treball de pintor. Ací se li fa homenage per eixa labor callada, ací està representada l’ilusió continuada de donar molt bella image. Ell, pintant el monument, enguany és també figura, la seua image aventura la continuitat segura d’una tradició excelent.

L’ARTISTE ACÍ FA LA GLOSSA D’UN PINTOR DE BROCHA GROSSA Per a tapar la destrossa, de l’art que no se sap fer potser que un motiu faller és fer-ho en la brocha grossa. L’instrument nos fa la glossa de l’ofici dels pintors que mesclant tots els colors i buscant un gran impacte fan un bodrio putrefacte que esglaya fins als autors. La brocha nos determina la meta de molta gent que torna en eixe instrument el pinzell de punta fina. Per a molts és medicina que cura tots els defectes i és excusa dels dilectes que no fan la “o” ni en canut per a deixar un llenç brut de “mones” plenes d’insectes. La brocha, en fi, es la raó de l’art que es tira d’ací, del desgavell que n’hi ha hui d’ignorància i d’ambició. Nos tapa la gran lliçó que en esta Falla es condena: que l’art clássic va d’esquena per una invasió macabra dels que hui venen la cabra d’un art nou que dona pena O siga que aci tenim tota expresssió cultural: la de la brocha i poal i la del pinzell sublim. Tenim la glòria i el crim, la perfecció i el desastre, És un gran caixó de sastre que per a tots tú un ajust, puix segons u tinga el gust vorà obres d’art...¡o un empastre! UN PALLASSO EN PINTES RARES ESTÀ ACÍ PINTANT LES CARES En la cara molt pintada i bola roja en el nas el pallasso nos agrada fent-nos riure una passada tropeçant-se a cada pas Es troba ací en nostra Falla com pintor...¡pero de cares! disfrassant a la chicalla provocant molta rialla pintant caraces molt rares.

Es tracta d’un bon artiste que divertix a la gent, és un home parodiste que fa del seu viure un “chiste” de molta gràcia i talent.

La ceràmica és ofici d’un art net de gran finor. Valéncia en ell fa eixercici que li dona benefici, molta fama i esplendor.

De sempre és el personage que més agrada al menut, que riu al vore sa image en l’estrafalari trage portant pinta de garrut.

Paterna, Alcora, Manises són uns noms ya consagrats i la tenen per divisa i tesor d’una valisa que deixa a tots admirats.

Va dins d’unes vestimentes en les que cap mija Espanya gastant moltes ferramentes que trau al donar espentes o al pegar-se una castanya.

És un art que se sustenta en el dibuix i pintura, junt ad ells es complementa i el seu producte fomenta nostra tradició i cultura.

Lluïx també unes sabates que semblen portavions i unes enormes corbates nugades damunt de bates que tapen els pantalons.

De les tres parla la Falla i en ella es veu com se crea ve a ser com una pantalla de l’autor que la treballa dotant-la de gran bellea.

La seua cara se tapa per vint quilos de pintura i pareix que siga un mapa pel dibuix i gros de capa de la roja i blanca untura. Pero lo més important de sa estravagant visió serà que ací està actuant un home que va sembrant en tots els cors l’ilusió. Són els cors que nos entrega per damunt del seu dolor, uns cors que el món arreplega quan el pallasso nos rega per una pluja d’amor TENIM ENGUANY TEMA ARTÍSTIC QUE ÉS TAMBÉ PROPAGANDÍSTIC Enguany nostre tema artístic fa una especial panoràmica, dins d’un model museístic d’un trio característic: dibuix, pintura i ceràmica. Ad això s’ha d’afegir la seua vinculació que ací va a repercutir en lo que pot influir dins de nostra tradició. Encara que serà un tema d’un tracte prou especial, l’humor no serà un problema que desvirtue l’esquema de l’ofici artesanal.

UN FERMÓS POT DE CERÀMICA CONTÉ LA NOSTRA DINÀMICA Nostre artiste nos concreta que un bell pot és l’etiqueta del gran cor dels artesans, perque en eixa artesania trobem la categoria dels oficis valencians. El treball fa que involucre tot allò que dona lucre per lluir un art famós, perque ací en el nostre Poble hi ha una indústria bella i noble ¡més antiga que la tos ! Escultura, poesia, pirotècnia i harmonia, pintura i seda en teler són de fama contrastada com la més bella embaixada que enamora al món sancer. Nostre Poble té perícia treballant sense malícia per donar tot lo que sap i a pesar de lo que pita sempre hi ha qui s’aprofita i nos pega emmig del cap.

Nostre artiste aixina explica que una terra que és tan rica i tan plena de valors té art i indústria que treballa, i s’exalten en la Falla plens d’orgull, glòria i honors. ACÍ S’ACABA EL QUEFER DEL NOSTRE ARTISTE FALLER Aci es despedix l’artiste que ha pintat la nostra Falla, per uns colors en pantalla on el to és protagoniste. Ell, en la seua experiència sap lo que agrada a qui mira, sap que la gent, en quan gira i li dona o no complacència. És un artesà del gremi que ha estat trencant-se l’esquena per a pintar cada escena en l’ilusió d’un bon premi. Volem fer-le ací homenage per tota eixa gran pintada, donant a cada passada l’escena eixemple d’image. Ara ya en els seus valors, que l’han tornat en figura, seguirà gastant pintura per a inventar més colors. I espera en un to cordial l’autor que ha fet el Llibret que agrade tot lo que ha fet ¡per a que no el pinte mal! ESTE ÉS EL VERSET POSTREM DEL TEMA QUE DIU: ¿PINTEM? Ya hem vist tot l’art de la Falla que enguany és taller festiu, tot l’art que en ella se viu dona cult a la rialla. Tan sols falta una medalla que acredite el seu valor i yo pense que eixe honor segur que enguany no s’escapa perque la Falla és tan guapa que el “Palet” no té color..

L’art és lux en nostra Festa que als de fòra i dins conquesta integrant-los sens recel té una tècnica magnífica que és exquisita i prolífica producte d’un ferm arrel.

Grego Acebedo

Parlem amb el nostre artista infantil

Estrenem artistes en la nostra plaça, i per a realitzar l’entrevista al nostre artista infantil, ens traslladem un matí de desembre a la localitat de Benicarló. Allí en el polígon que dóna en la part del Mercat d’Abastos, es troba la nau del nostre artista . Gregorio Acebedo serà l’encarregat de

la nostra falla infantil, i allí rodejat de ninots i embolicat de boletes de suro ens espera per a contestar-nos a unes breus preguntes. Este jove nascut en Almargen (Màlaga), i que per circumstàncies de la vida viu a Benicarló des dels dos anys , va acabar fent falles des de fa uns pocs anys.

Juan Belda Furió Grego, perquè et coneguem un poc més a fons, compta’ns un breu resum de la teua trajectòria en el món de les falles. Pues el món de les falles m’ha atret des de ben xicotet, i quasi sense adonar-me vaig estar en el taller del meu company Juan Lluch quatre anys. En 2014 vaig plantar les meues primeres falles infantils a Benicarló, aconseguint un tercer premi amb la de Nou Barri i un sext amb la de l’Embut. En el 2015 vaig aconseguir el Ninot indultat de Benicarló i un tercer premi i vaig debutar a València en la falla Escalant- Marina aconseguint el primer premi i el Segon d’enginy i gràcia de la secció desé segona. En el 2016 ja vaig plantar quatre falles infantils, totes elles premiades, però em va donar gran satisfacció el meu tercer premi d’especial de Torrent amb la falla Ramon i Cajal. Ja en 2017 també vaig plantar quatre falles, aconseguint El Segon premi de secció especial de Torrent, El Segon premi de Benicarló i a València el sext premi més millor Ninot de secció segona en la falla Andrés Piles i el primer premi de secció quarta en la falla Passeig Albereda-Avinguda de França. D’esta última comissió vaig aconseguir el quint millor Ninot més votat de l’exposició per votació popular . La veritat és que va ser una gran sorpresa. T’estrenes en la nostra plaça. Quines expectatives tens amb la nostra falla ? Pues formar una relació duradora i créixer junts comissió - artista . I que la comissió recorde este falla per l’afecte que he posat en ella.

Que és per a tu plantar en una plaça com la del Mercat de Colon? Plantar en el Mercat de Colon és per a mi al mateix temps un orgull i un repte, ja que és una de les falles de visita obligada quan vinc a València en falles i on han plantat artistes a qui admire molt. Quantes falles i quines fas enguany? En total faig tres falles: La de Passeig Albereda, la de Benicarló i la vostra. Compta’ns un poc l’essència de la nostra falla . L’essència de la falla és la pintura. Tota gira entorn d’ella. Tècniques, colors, oficis de pintura... tot això engloba la temàtica de la falla.

En este 2017 t’han concedit el premi Salvador Debon a l’artista revelació Pues si, va ser una gran sorpresa. Quan em va cridar el president de la falla Doctor Collado no podia creure-m’ho. Va ser per a mi tot un orgull rebre un premi de tant de prestigi.

Des d’ací desitjar-li la millor de les sorts, ja que de veritat que el nostre monument infantil és una meravella. Gràcies Grego, la teua sort serà la nostra .

Enguany debutes a Alacant. Penses que són diferents les fogueres i les falles ? La veritat és que en grans si que hi ha diferències estètiques , però en infantils considere que són molt semblants. Podríem dir que les diferència la data en què es planten. Per a mi també és un gran repte debutar a Alacant . Els teus desitjos per al 2018 ? Els meus desitjos és que tinguem bon temps per a plantar i que durant falles poder sorprendre el públic, sobretot als més xicotets. Que el jurat siga just amb els premis i que en general la comissió i en concret Luis i Celia recorden esta falla durant molts anys. Ens despedim de Grego, després de passar una bona estona en el seu taller, on ens ha transmés la il·lusió que posa en el seu treball i que segur es veu plasmat el pròxim 15 de març en la nostra plaça.

Programa falles 2018 Programa subjecte a canvis per part de la Delegació de Festejos sense avís previ

11:30-12:30 hores Tots els infantils tindran una “Sorpresa” amb la que passaran una bona estona.

23:30 hores Festa en la carpa, música i copes. Esta nit ja comencen a funcionar els Tiquets.

14:00 hores Dinar al parador*.

Ara sí… Ja estem en Falles!

16:00 hores “PLANTÀ” de la nostra falla. Davall les ordrens del nostre artista FERNI LLOPIS, amb la col·laboració de tots els membres de la comissió.

Divendres 16

Es prega i agraïx la participació de quants més fallers millor per a facilitar el treball entre tots. 18:00 hores “Jocs infantils” en el carrer Ciril Amorós. 18:30 hores Berenar “dolç” en el carrer.

Dijous 15

19:30 hores Fi de l’activitat.

09:00 hores “Plantà” de la falla infantil i “xocolatà” oferida pel nostre president infantil LLUïS DEL RIO MUÑOZ.

21:30 hores Concentració en la porta de la nostra carpa per anar acompanyats de la nostra Banda de Música SOCIETAT MUSICAL TURISENSE, a la divertida ARREPLEGÀ DEL NINOT.

10:00 hores Concurs de dibuix amb “llepolies” per a tots els participants i entrega de premis als guanyadors a càrrec de la nostra fallera major infantil i el nostre president.

22:00 hores Tradicional “SOPAR DE LA PLANTÀ” per a tots els fallers i consellers en el parador, oferida per la nostra Fallera Major 2018, BELÉN RUEDA FERRERO.

11:30 hores Tradicional REPLEGÀ per tota la nostra barriada (es prega que per a este acte es visten el nombre més gran de components de la nostra comissió). 13:00 hores Sobre esta hora i quan finalitzem la replegà, farem un cercavila per tota la nostra demarcació, a l’acabar aperitiu en el Parador. 14:00 hores Dinar en el parador. 17:00 hores Concentració en el parador per a anar a l’arreplegà del premi infantil a la plaça de l’Ajuntament. 22:00 hores Arriba com tots els anys la GRAN NIT DE DISFRESSES. 00:30 hores Festa fins a l’hora de tancament.

Dissabte 17 11:00 hores Concentració en la carpa per a anar a arreplegar el premi de la Falla gran, que esperem ens concedisquen. A la tornada realitzarem un cercavila per la nostra demarcació, i a l’acabar, aperitiu en el Parador. 14:00 hores Mascletà de la pirotècnia d’Altura, i a continuació dinar en el parador. 18,00 hores Concentració en el Parador per a anar a l’Ofrena de la nostra patrona, la Mare de Deu dels Desamparats. En tornar, Sopar d’entrepà en la carpa. Amb algunes sorpreses per a tots els presents. A continuació, festa fins a l’hora del tancament.

Diumenge 18 11:30 hores Concentració en la carpa per a assistir a l’homenatge floral que tradicionalment la nostra falla realitza en l’avinguda Regne de València al mestre Serrano. Al tornar, realitzarem la tradicional cercavila per la nostra demarcació i al finalitzar, aperitiu en el Parador.

xiquets és impossible assajar en la carpa i enguany i pel mateix motiu només hi haurà actuacions en grup de mínim 3 components), Només actuaran els grups que prèviament ho hagen comunicat abans del dia 15 a la delegació d’infantils i que porten la música en CD. (cada xiquet només podrà participar en una actuació, ja que el nombre de participants és molt elevat). 19,00 hores Berenar per a tots els infantils de la comissió. 23:00 hores, Gran espectacle musical interpretat per membres de la nostra comissió. Després de l’espectacle la festa continuarà amb música fins que la llei ens permeta

Dilluns 19 12:00 hores Cercavila per la nostra barriada, on acabarem en l’Església dels P.P. Caputxins per a assistir a la solemne missa en honor al nostre patró, Sant Josep, al finalitzar la missa, últim cercavila de gala acompanyat de la nostra banda de música SOCIETAT MUSICAL TURISENSE, de Turís. En finalitzar, les nostres Falleres Majors, BELÉN RUEDA FERRERO i CELIA VICEDO FLOR, realitzaran la imposició de les seues cintes recordatòries al nostre estendard.

14:00 hores Mascletà de la pirotècnia d’Altura, i a continuació dinar en el parador

14:00 hores Mascletà de la pirotècnia d’Altura, i a continuació dinar en el parador.

18,00 hores Festival de “playback” infantils (els assajos aniran a càrrec de cada grup, ja que pel nombre de

16:00 hores Tradicional campionat de Dominó/ Parxís per a aquells que es vegen amb forces. (inscripció prèvia).

18:00 hores Gran cavalcada infantil de disfresses (es prega màxima puntualitat). 19,00 hores Berenar oferit per nostra fallera major infantil, CELIA VICEDO FLOR, i a continuació “sorpresa” final de falles. 21:45 hores Últim cercavila infantil. 21:50 hores Comença la nit de la cremà amb el llançament d’un fenomenal castell de focs artificials infantil, després del qual començarà la cremà de nostra Falla infantil amb l’encés de la metxa per part de nostra Fallera Major Infantil CELIA VICEDO FLOR. 23:00 hores Últim sopar d’entrepà en el nostre parador. 23:45 hores Realitzarem l’última cercavila per la nostra barriada, acompanyats per la banda de música SOCIETAT MUSICAL TURISENSE, fins a arribar a la nostra Falla. 24:00 hores La Pirotècnica d’Altura, dispararà la tradicional mascletà de colors de la Nit de la cremà i a continuació nostra Fallera Major BELÉN RUEDA FERRERO encendrà la metxa per a donar pas a la cremà de la Falla de l’any 2018 01:00 hores Acudirem al Parador per a brindar per este exercici faller i donar la benvinguda a les falles del 2019

¿Pintem...? Els infantils de la comissió escriuen sobre la seua falleta amb el lema ¿Pintem...?

El Grafit

Visita a la falla infantil

Luis del Río i Muñoz

Noelia Muñoz i Azcarraga

La pintura i altres tints

Pintem València

Vicente Ivars i Turs

La meua paleta de colors Carla Ruiz

Celia Vicedo i Flor

El grafit Per Luis del Río i Muñoz Un grafit és una imatge pintada o un missatge escrit, o una barreja d’ambdues, fet emprant pots de pintura amb aerosol i sobre un lloc visible pels vianants. Pot tenir una motivació de protesta o una motivació artística. El grafit pot ser tan antic com l’escritura, encara que a l’art modern és un moviment que va sorgir als anys 70 a Nova York. Actualment abasta des de grans murals de molts colors a pintades al metro de qualsevol ciutat. El pioner de grafit espanyol va ser Juan Carlos Argüello, més conegut com a Muelle. A la Comunitat Valenciana comença als anys 80, destacant els artistes Escif, Julieta XLF… A mi m’agraden perquè fan dibuixos molt xulos

Escif i Hyuro

Julieta XLF

La pintura i altres tints

Vicente Ivars i Turs

- D’on? - El tint, d’on ve? - De les flors. - La tinta, d’on ve? - Dels polps. - La clarió, d’on ve? - De les mines. -L’art, d’on ve? - Dels artistes - I els artistes, d’on vénen? - De dins del cor

La meua paleta de colors Per Carla Ruiz Jo tinc una paleta molt especiaL, perquè en compte de colors pintaré el meu quadre faller amb valors… Jo pintaría… La justicia de blau clar perquè tot estiga just i clar. L’esperança la pintaria de verda maragda perquè tots podem aconseguir els nostres somnis. L’amistat la pintaria de roig molt intens per a tindre un cor molt obert cap als altres. La solidaritat d’un to blau turquesa perquè siga tan ampla com el mar. La Pau la pintaré de blanc perquè siga molt neta i clara perquè no s’entremesclen els colors negres de les guerres… I de quin color pintaría la meua falla? Jo la falla la pintaria de molts colors sobretot els de la meua paleta, perquè entre tots aconseguim passar unes falles inoblidables!!!!!

Visita a la falla infantil Per Noelia Muñoz i Azcárraga Podríem dir que va ser un dia molt llarg…almenys nosaltres tot el dia corrent…per culpa de la marató. El taxi no venia i vam agafar el cotxe per a ficar-nos en un embós gegantí…afortunadament l’autobús també estava en el mateix embós i arribem de miracle a la parada del bus. Després d’esperar ens pugem al bus que ens va portar al taller de l’artista faller. Era la primera vegada que veia una falla dedicada a la pintura, per això m’ha paregut tan original i bonica. A més, m’ha paregut molt curiós que hi haja diferents artistes cada un dedicat a diferents tipus de pintura: carbonet, pintura acrílica, pintura a l’oli, pintura pastís. Les diferents professions que eixien en la falla infantil eren: el tatuador, el pintor de cotxes, pintor de ceràmiques, i pintor de grafitis, que utilitzen les tècniques mencionades. A banda vam aprendre com modelen i fan els ninots. Ja no usen motles ni paper i cartó com en l’època de ma mare. Ara utilitzen “poliespán” el qual modelen amb una màquina que ho talla donant forma del ninot. Després ho cobrixen amb paper de periòdic que ho apeguen amb cola i una pasta blanca que escaten perquè quede suau i siga més fàcil de pintar. Quina casualitat que l’artista faller usa algunes de les tècniques ja anomenades.

Pintem València Per Celia Vicedo i Flor El dia 14 de març, els fallers pintem València de milers de colors amb alegria i il·lusió, perquè comencen les Falles. La ciutat es pinta dels vius colors dels ninots de les falles, roig, blau, groc, verd... Els carrers es pinten dels colors de la seda amb totes les falleres i fallers desfilant en les cercaviles. I les bandes de música pinten al seu pas pentagrames amb notes musicals.

Pintem núvols de pólvora en el cel en les masletaes i estreles de colors brillants amb els focs artificials. I pintem un mantell de flors roges, roses, blanques... per a la Mare de Déu dels Desamparats en l’Ofrena. Durant 6 dies, tota la ciutat es pinta de festa, d’emoció, de tradició, d’amistat...de Falles. I el dia de Sant Josep, el 19 de març, amb la cremà acaba la festa, i el cel es pinta del color del foc que ens porta la il·lusió per a començar a treballar per les pròximes falles.