JUNTA LOCAL FALLERA
3
Falles i gastronomia
Les Falles són cultura, tradició i festa. Són Patrimoni de la Humanitat. Són unes festes d'origen veïnal, que s’han convertit en una manifestació artística i una expressió festiva singular que el poble valencià viu de forma intensa. I les Falles són també gastronomia. L’activitat als casals de les comissions de Cullera es manté durant tot l’any, perquè les celebracions gastronòmiques són una excel·lent forma de viure i gaudir la falla de març a març. El llibret de la Junta Local Fallera s’endinsa en les cuines dels casals i mostra la rica i variada oferta gastronòmica de les Falles de Cullera.
JUNTA LOCAL FALLERA
4
SUMARI 3 5
Falles i gastronomia
Saluda de Jordi Mayor Generadors de felicitat
6
Saluda de Javier Cerveró Futur garantit
7
Saluda de José Luis Renart El gran potencial de les Falles
FALLES 2020 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40 42 44
Programa d’actes Comissió de treball i delegats de la JLFC El cartell de Falles Falla la Bega
90 46 49 50 52
Falla Taüt Falla El Canet Falla Plaça Mongrell Falla Avinguda País Valencià Falla del Port Falla El Raconet
Falla Xúquer Falla Bulevar
Festa d’Interés turístic local de la Comunitat Valenciana
Activitat fallera
98 102
Gastronomia i Falles a Cullera: La cuina és cultura i signe d’identitat Fani Criado
106
64
La gastronomia com a recurs turístic en el municipi de Cullera Teresa Armengot
110
67
Menjar i beure, elements socialitzadors en la festa fallera Joan Castelló Lli
114
70
Tot no es paga amb diners, el peix de Cullera Fani Criado
118
76
El bon rotllo de Cullera Fani Criado
122
78 80 82
Falla Plaça Alboraia Falla Rei En Jaume I
II Mostra de Sainets de la JLFC
94
60
Falla Plaça Espanya Falla Raval de Sant Agustí
XXXIII Concurs de Teatre Faller
GASTRONOMIA FALLERA
Falla Sant Antoni de la Mar Falla Passeig-Mercat
Recompenses
84 86
FALLA LA BEGA
El quart dia de Falles La comissió FALLA SANT ANTONI DE LA MAR
Arròs, fesols, naps... i rialles Adrián Piqueras
FALLA PASSEIG-MERCAT
Tirorí, tirorí; una casca de Reis Julio Martí
FALLA PLAÇA ESPANYA
Les gastrofestes de la plaça Quique S. G.
FALLA RAVAL DE SANT AGUSTÍ
La nit de l’arròs al forn del Raval La comissió
126
FALLA TAÜT
No hi havia a cap lloc dos plats com els nostres Nacho Romero FALLA EL CANET
Un plat fet amb estima Juan Gabriel Figueres FALLA PLAÇA MONGRELL
El dinar de “l’apuntà” La comissió
FALLA AV. PAÍS VALENCIÀ
Pollastre al Gafarró La comissió
FALLA DEL PORT
Les delícies del Port Rebeca García
FALLA EL RACONET
Mengem de casa i a casa Laia Font FALLA PLAÇA ALBORAIA
L’entrepà de l’Alboraia Elena Argente
FALLA REI EN JAUME I
Xaranga, ‘reimember’ i pollastre al vi Salva Andrés FALLA XÚQUER
Un arròs a banda km. 0 La comissió FALLA BULEVAR
Els esmorzars del Bulevar La comissió
FALLES 2019 130 134 153 156 157 158
La Crida Els premis Fotos oficials La Gala La Gala Infantil L’Ofrena
Edita: Junta Local Fallera-M. I. Ajuntament de Cullera Portada: Carmen Signes Direcció, disseny, maquetació i edició: Vicent Borja Coordinació JLFC i correcció de textos: Fani Criado Fotografies: Fernando Navarro i Manolo Vallet Impressió: Blauverd Impressors. Dipòsit legal: V-265-2018
JUNTA LOCAL FALLERA
5
JORDI MAYOR I VALLET Alcalde de Cullera
Generadors de felicitat B envolgudes i benvolguts:
Vull en primer lloc felicitar el nou president executiu de Junta Local Fallera, José Luis Renard i Català, i el seu equip de treball per la nova etapa que han encetat al capdavant de les Falles del nostre municipi. Em consta que esteu treballant de valent i de forma intel·ligent, des de la modèstia i la plena dedicació a un món que vos apassiona. Vos desitge sort i encerts per a seguir fent de la nostra festa, Patrimoni Immaterial de la Humanitat, un pilar fonamental de la nostra identitat com a poble i un motor generador de riquesa, cultura i també felicitat. Perquè les Falles, com a màxima expressió de la nostra cultura popular, són també això, sinònim de felicitat. La forma en la qual les dones i els hòmens del nostre Poble exterioritzem al món els nostres sentiments més positius i purs. Un esclat de color, olors, sons, sabors i textures on la personalitat oberta i integradora que ens caracteritza com a societat troba la seua màxima expressió. Viure les Falles és tota una experiència única que cap altre poble del món pot oferir. I cal aprofitar eixa fortalesa per tal d'aconseguir que cada vegada més gent ens visite per tal de gaudir d'esta meravella única que les valencianes i els valencians hem creat per fer feliços els qui participen d'ella.
El creixement turístic exponencial que viu a hores
d'ara la ciutat de València és una oportunitat que Cullera ha de saber aprofitar. No és un fenomen nou, ja que l'hem viscut en altres destinacions turístiques del nostre país. Els visitants de València demanden cada vegada més experiències fora de la ciutat i Cullera ha d'estar preparada per oferir allò que els visitants del cap i casal demanden com a complement a la seua estada a València. Les Falles ja no són únicament nostres. Des de fa més de tres anys han començat a ser patrimoni de tota la humanitat i hem d'obrar en conseqüència, treballar cada vegada més per a integrar dins la festa els qui no són part d'ella però tenen el gust de viurela, gaudir-la i sentir-la. Cal que pensem fórmules per a fer de les Falles de Cullera també les falles dels qui visiten o volen visitar Cullera i maximitzar així l'impacte econòmic d'esta festa que s'erigix en una nova oportunitat de creixement. Al mateix temps, hem de caminar per fer de la nostra una festa cada vegada més sostenible, dins la línia encetada des de l'Ajuntament per fer de la nostra una ciutat verda i que treballe per aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible plantejats per l'ONU. Tot plegat farà que la nostra Festa vaja cada vegada més encaminada a una projecció universal des de la seua particularitat local. En definitiva, la nostra forma de seguir contribuint a fer feliç la humanitat.
JUNTA LOCAL FALLERA
6
JAVIER CERVERÓ PALOMARES Regidor de Falles de l’Ajuntament de Cullera
Futur garantit B Estimades fallers i estimats fallers:
En els prolegòmens de la celebració de les Falles 2020 m'agradaria reflexionar, encara que només siga durant unes línies de text, al voltant del present i el futur de la nostra festa més universal. Com a regidor de Falles vull, en primer lloc, felicitar i agrair el treball que està desenvolupant-se des de la nova Junta Local Fallera encapçalada pel seu president executiu, José Luis Renard i Català.
A poc a poc, el món de les Falles ha anat incorporant nous valors que fan de la festa un fenomen encara més extraordinari. El protagonisme de les dones, la conscienciació cívica al voltant de diverses problemàtiques socials, un major compromís amb el medi ambient i la sostenibilitat, l'esforç per la integració i la projecció exterior, són sols algunes de les fites que, tot i que encara no podem dir que siguen metes que hagen estat assolides en la seua plenitud, van ben encaminades. Les institucions hem d'acompanyar les falles en eixe camí de transició en el qual es troben ara mateix. Les comissions falleres són, cada vegada més, un eix vertebrador i transmissores dels nous valors d'una societat en constant evolució i moviment.
He pogut comprovar de primera mà com vos esteu bolcant en els vostres distints àmbits de responsabilitat per tal que tot funcione com cal i el resultat positiu és més que evident. Sou un grup extraordinari de persones, moltes de vosaltres anònimes i sense ganes de cap protagonisme, l'única cosa que preteneu amb el vostre treball és fer la festa cada vegada més gran.
L'actual moment de renaixement que viu la vida cultural de Cullera li deu molt al col·lectiu faller, el qual amb les seues iniciatives ha contribuït a esta nova realitat.
D'altra banda, no vull deixar d'expressar el meu suport a les quinze comissions falleres i a totes aquelles persones que en el dia a dia les fan possibles. Des dels qui ostenten xicotetes responsabilitats fins als qui amb la seua passió per les Falles lideren iniciatives de gran importància.
dament.
Durant tot este temps al capdavant de la regidoria de Falles he pogut comprovar com el col·lectiu faller ha sabut, des de la seua autonomia de funcionament, engrandir la nostra festa.
Sé que fer vaticinis és ben arriscat, però estic convençut que no m'equivoque si afirme que les Falles del futur, que ara comencen a dissenyar-se sota nous paràmetres, estan garantides. I ben garantides.
Cal doncs, perseverar en la fórmula que l'ha fet possible: l'autonomia fallera, el protagonisme exclusiu del món faller i l'aportació del relleu generacional que, cada vegada amb més força, estan prenent el coman-
JUNTA LOCAL FALLERA
7
JOSÉ LUIS RENART I CATALÀ President de la Junta Local Fallera de Cullera
El gran potencial de les Falles B envolgudes Falles de Cullera:
Si he arribat a parlar-vos des d’ací és perquè he aconseguit un dels meus projectes vitals: donar-ho tot per les Falles del meu poble. He sigut faller des de que encara no tenia ni memòria, després més grandet, delegat en la Junta Local Fallera d’aquells moments, he tingut càrrecs amb responsabilitat en la meua comissió i ja amb més experiència, porte prou més anys dels que s’imagineu en els diferents equips de treball, he sigut vicepresident els exercicis anteriors i ara, gràcies a la vostra confiança, puc dir que sóc el president de la Junta Local Fallera de Cullera. Però no només ho dic, ho porte i ho sent com un regal de la vida i, com esta, a més de donar alegries també fa treballar i moltíssim. Ho faig però amb molta gana. I no ho faig jo sol tinc una molta bona companyia i és al que més valor done. Vull compartir la importància de les Falles per a mi i per això, igual que diuen “per a gustos colors”, “mai plou a gust de tots”; però passet a passet i mes a mes, hem anat avançant i pense que tot acabarà eixint més
que bé, molt bé.
No pot ser d’una altra manera amb les persones que amb mi conformem l’equip de treball on hi tenim tots els colors del mapa faller, totes les comissions estan representades i treballant com a mínim amb una persona. Amb l’esforç de totes, des de la primera que porta molts anys fent fins l’última que acaba d’incorporarse i va aprenent, la faena ix i la il·lusió i l’alegria de comptar els dies per a plantar els monuments, va en augment. Som unes Falles amb un potencial molt gran, amb una germanor evident en moltes activitats i actes i amb un futur emprenedor que augmenta el valor de la cultura valenciana. Som Patrimoni de la Humanitat per alguna cosa, no? Només em queda agrair l’insubstituïble suport del nostre regidor Javier Cerveró i Palomares i amb el seu el del nostre alcalde, Jordi Mayor i Vallet, que ens demostra de manera activa i encoratjadora la seua implicació i estima per a impulsar les Falles.
JUNTA LOCAL FALLERA
8
FALLES 2020 FALLES GRANS SECCIÓ ESPECIAL
Sant Antoni de la Mar
Raval de Sant Agustí
PasseigMercat
Taüt
SECCIÓ PRIMERA
La Bega
Plaça Espanya
Plaça Mongrell
Del Port
El Raconet
SECCIÓ SEGONA
El Canet
Avinguda País Valencià
Plaça Alboraia
Xúquer
Bulevar
Rei En Jaume I
9
JUNTA LOCAL FALLERA
FALLES INFANTILS SECCIÓ ESPECIAL
La Bega
Sant Antoni de la Mar
PasseigMercat
Raval de Sant Agustí
Taüt
SECCIÓ PRIMERA
Plaça Espanya
Del Port
Rei En Jaume I
Xúquer
SECCIÓ SEGONA
El Canet
Plaça Mongrell
Avinguda País Valencià
El Raconet
Plaça Alboraia
Bulevar
JUNTA LOCAL FALLERA
10
PROGRAMA D’ACTES Del 5 al 21 de febrer
Gala Fallera Infantil de la Junta Local Fallera Desfilada des de la Plaça Espanya a les 18 h.
Auditori del Mercat
18.30 hores
Divendres, 28 de febrer
XXXIII Concurs de Teatre en Valencià de la Junta Local Fallera de Cullera Casa de la Cultura
Diumenge, 23 de febrer
20.30 hores
Gala i Lliurament de Premis de Cultura Danses de l’EMTDiD al carrer la Bega, davant la Casa de la Cultura, a les 19.30 hores
Casa de la Cultura
20 hores
Dissabte, 8 de febrer Concurs Col·lectiu de Paelles de la Junta Local Fallera de Cullera Aparcament del C/Enrique Chulio
13 hores
Diumenge, 9 de febrer
Danses * Plaça Espanya
18.30 hores
Entrega de premis de Ninots Indultats Plaça Espanya 19 hores
Presentació del Llibret de la Junta Local Fallera de Cullera Esplanada de la Llotja
Diumenge, 1 de març
12 hores
Inauguració de l’Exposició del Ninot Indultat Casa de l’Ensenyança 19.30 hores Estarà oberta al Museu Faller fins el 15 de març
Gala del Lliurament de Premis Esportius de la Junta Local Fallera de Cullera Auditori del Mercat
17 hores
Dissabte, 7 de març Tren faller per les diferents barriades 19 hores
Dissabte, 15 de febrer La Crida Plaça Espanya
20.30 hores
Ball de disfresses Jardins del Mercat
Ball amb l’orquestra Eufòria Jardins del Mercat
23.30 hores
Diumenge, 8 de març
Dissabte, 22 de febrer
23.30 hores
Festa Infantil Jardins del Mercat
11 hores
Gran Globotada Jardins del Mercat
13.30 hores
Gala Fallera de la Junta Local Fallera Desfilada des de la Plaça Espanya a les 18.30 h.
Auditori del Mercat
19 hores
11
JUNTA LOCAL FALLERA
Ofrena a la Mare de Déu del Castell 19 hores
Diumenge, 15 de març Danses al carrer** 19 hores
Dilluns, 16 de març Mascletada Rambla Sant Isidre Nit d’Albades i de la Plantada Rambla Sant Isidre
14.30 hores
19 hores
Dimarts, 17 de març 8 hores
Cercaviles falleres 12 hores Mascletada Rambla Sant Isidre Lliurament de Premis Jardins del Mercat
14.30 hores
20 hores
Desfilada des de la Plaça d’Espanya, fins al Mercat de falleres majors/representants, infantils, delegats de la JLFC, presidents i JLFC, a les 19.30 hores.
Dimecres, 18 de març Despertada Demarcacions falleres
8 hores
Cercaviles falleres 12 hores Mascletada Rambla Sant Isidre
Ball Jardins del Mercat
0 hores
23.30 hores
Dijous, 19 de març
Inici en la Falla El Raconet i final en la Falla Raval de Sant Agustí
Despertada Demarcacions falleres
Mascletada nocturna Rambla Sant Isidre
14.30 hores
Despertada Demarcacions falleres
8 hores
Missa de Sant Josep Diferents parròquies
12 hores
Mascletada Rambla Sant Isidre
14.30 hores
Crema de les falles infantils A partir de les 20 hores Crema de les falles grans A partir de les 23 hores * Col·labora l’Associació Cultural de Dolçaina, Tabal i Danses de Cullera. ** Col·laboren l’Associació Cultural de Dolçaina, Tabal i Danses de Cullera i la Colla Pas Pla de Cullera. Activitats organitzades per la Junta Local Fallera de Cullera i patrocinades pel M.I. Ajuntament de Cullera, amb la col·laboració de les regidories de Falles, Cultura, Esports, Serveis Exteriors, Turisme, Joventut, Patrimoni i Festes. La Junta Local Fallera de Cullera vol expressar el seu agraïment especial per la seua col·laboració a la Policia Local, Protecció Civil, la Guàrdia Civil i els Bombers.
JUNTA LOCAL FALLERA
12
JUNTA LOCAL FALLERA DE CULLERA PRESIDENTES I PRESIDENTS DE FALLA DELEGADES I DELEGATS DE LA JLFC Falla Sant Antoni de la Mar
Falla La Bega Eva Sapiña Grau
José Vicente Campello
Presidenta
Delegat
Falla Passeig-Mercat
Ramón Pérez García
Adrián Piqueras Melero
José Llopis Lafarga
Tino Pedro Fenollar
President
Delegat
President
Delegat
Falla Plaça Espanya
Falla Raval de Sant Agustí
Ángel Morales
Agustín Iznardo Garcia
Juan G. Olivert Nicolás
Joan Olivert Àngel
President
Delegat
President
Delegat
Falla El Canet
Falla Taüt José Simó Vivó
David González Piris
Isabel Palau Úbeda
Laura Bou
President
Delegat
Presidenta
Delegada
Falla Plaça Mongrell
Falla Avinguda País Valencià
Jesús Arenas Latorre
Ana Ortiz Castelló
Juan José Campos
Amparo Catalá Calatayud
President
Delegada
President
Delegada
Falla del Port
Falla El Raconet
Paco Crespo
Lucía Barberà Escolà
Rixard Prats Corral
Jorge Navarro
President
Delegada
President
Delegat
Falla Plaça Alboraia
Falla Rei En Jaume I
Ernesto Frígola Giménez
Francisco Recio
Gretel Prieto Vallet
Susana Albert Martínez
President
Delegat
Presidenta
Delegada
Falla Xúquer
Falla Bulevar
Isabel Collado
Enrique Penadés
Enrique Rey de Antonio
Presidenta
Delegat
President
Eizabeth Aquino
Delegada
13
JUNTA LOCAL FALLERA
EQUIP DE TREBALL DE LA JLFC
President nat
Jordi Mayor Vallet
Secretària
Regidor de Falles
Javier Cerveró Palomares
President executiu
JoséLuis Renart Català
Gemma López Montagud
Vicesecretària
Amparo Ibáñez Cutanda
Vicepresident primer
Vicepresidenta segona
Vicepresidenta tercera
Vicepresident quart
Fani Criado Ripoll
Vicepresident cinqué Rafa Salom Mengual
Cultura
Raquel Fenollar Puertos
Tresorer
Enrique Renart López
Esports
Carlos Ferrer Arranz
Juan José Nicolau Bonet
Comptadora
Noelia EscriváArlandis
Festes
David Ferrer Sánchez
Elena Melero Montero
Rocío Aragó Navarrete
Sheila Guillem Bolufer
Óscar Llorca Falcó
Susana María Costa Salieto
Joan Roig Peyró
Cristian Martínez Miralles
Carlos Bou Mateu
Cristina AragóBernabeu
Francesc Grau Gimeno
Jesús Solera Martí
Óscar Sapiña Gomar
Protocol Lara Bernabeu Gay Natalia Marrades Castelló Lilian Femenia Capdeville Iván Bertomeu Bonet Sandra Sánchez Fullerat
Censos i Recompenses Juan Vicente Molina Mas Enrique Falcó González
Comunicació i Xarxes Socials Fernando Navarro Marcos Alicia Delgado Aparisi
Mª Ángeles Caballero Iznardo Ernesto Collado Prieto José Enrique García Canet
14
EL CARTELL DE 2020
CARTELL GUANYADOR PAELLES AL CARRER Carmen Signes Cartell representatiu del món faller, amb una parella de fallers als peus del seu poble (Cullera). Al fons el nostre Castell i la paella, símbol de la gastronomia cullerenca.
JUNTA LOCAL FALLERA
JUNTA LOCAL FALLERA
15
CARTELL FINALISTA
REVOLUCIÓ FALLERA Javier Valiente
La dona com a símbol revolucionari i icònic de la festa fallera
ALTRES CARTELLS PRESENTATS AL CONCURS
FALLERA A LA MAR
FALLERA I FLAMA
BATIBULL
Raúl García
Míriam Llorens
Denise Bustos
Mostra a una fallera amb la mirada perduda en l'horitzógaudint de la mar Mediterrània a Cullera. La tècnica intenta emular als antics cartells pintats a oli sobre tela. Intenta transmetre la tradició de la pintura i la festa amb la mar de fons, amb un estil més modern.
En el cartell es pot observar a una fallera observant la cremà d'una de les falles de Cullera. Mostra alegria amb la festa que s'acosta.
Les falles són el color vibrant dels vestits, la música de les xarangues, l'alegria que plena el carrer durant el mes de març. Són els xiquets riallers a la porta d'un cau tirant coets i són la convivència que experimentes amb gent molt diversa.
JUNTA LOCAL FALLERA
17
FALLERA MAJOR INFANTIL Laura Pérez Llinares
PRESIDENT INFANTIL
Guillem Martí Pérez
PRESIDENTA
Eva Sapiña Grau
JUNTA LOCAL FALLERA
19
FALLERA MAJOR INFANTIL
Paula Serrano Alberola
FALLERA MAJOR Marta Colom Ferrer
PRESIDENT INFANTIL
Nacho Airós Martorell
PRESIDENT
Ramón Pérez García
21
JUNTA LOCAL FALLERA
FALLERA
MAJOR INFANTIL Nayara
Escrivá Jiménez
PRESIDENT INFANTIL
Lluís Montañés Quiles
PRESIDENT
José Llopis Lafarga
JUNTA LOCAL FALLERA
23
FALLERA MAJOR INFANTIL
Laura Rosellói Serra
FALLERA MAJOR
Anna Llinares i Canet
PRESIDENT INFANTIL
Gora Diop i Serra
PRESIDENT
Àngel Morales i Bolufer
JUNTA LOCAL FALLERA
25
FALLERA MAJOR INFANTIL
Ainhoa Vallet i Palero
FALLERA MAJOR
Míriam Herrada i Tur
PRESIDENT INFANTIL
Izan Rico i Martínez
PRESIDENT
Juan Gabriel Oliver
JUNTA LOCAL FALLERA
27
FALLERA MAJOR INFANTIL
Gema García Gil
FALLERA MAJOR Mónica Marí Piris
PRESIDENT INFANTIL
Pablo Torregrosa Martínez
PRESIDENT
José Simó
JUNTA LOCAL FALLERA
29
FALLERA MAJOR INFANTIL
Noelia Vallejo Musteikiene
FALLERA MAJOR
Paula Acevedo de los Santos
PRESIDENT INFANTIL
Héctor Correcher Giner
PRESIDENTA
Isabel Palau Úbeda
JUNTA LOCAL FALLERA
31
FALLERA MAJOR INFANTIL Paula Climent Pizarro
PRESIDENT INFANTIL
Roberto Pérez Ayuso
PRESIDENT
Jesús Arenas Latorre
JUNTA LOCAL FALLERA
33
FALLERA MAJOR INFANTIL
Laia Conde i Díaz
FALLERA MAJOR Gema Roda i Sapiña
PRESIDENT INFANTIL
Héctor Gimeno i Herreros
PRESIDENT
Juan José Campos i Hernández
JUNTA LOCAL FALLERA
35
FALLERA MAJOR INFANTIL
Neus Muñoz i Galán
FALLERA MAJOR Mónica López i Bodí
PRESIDENT INFANTIL
Héctor Hernández i Falcó
PRESIDENT
Francisco Crespo i Llopis
37
JUNTA LOCAL FALLERA
COMISSIÓ 2020
PRESIDENT
Rixard Prats i Corral
JUNTA LOCAL FALLERA
39
FALLERA MAJOR
Ivannya Gomes Montero FALLERA MAJOR INFANTIL
Nayare Guarner Mulet
PRESIDENT
Ernest Frígola Giménez
JUNTA LOCAL FALLERA
41
FALLERA MAJOR
Clara Sanjuán Cambiazzo FALLERA MAJOR INFANTIL
Laia Mahiques Barbero
PRESIDENTa
Grétel Prieto Vallet
43
JUNTA LOCAL FALLERA
COMISSIÓ 2019
PRESIDENTA
Mª Isabel Collado Arlandis
45
JUNTA LOCAL FALLERA
FALLERA MAJOR
Marga García Gómez
PRESIDENT
Enrique Rey de Antonio
FALLERA MAJOR INFANTIL
Aitana Talens García
JUNTA LOCAL FALLERA
46
RECOMPENSES BUNYOL I CULLERA D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS
Cristina Aragó Bernabeu
Francesc Grau Pons
Ramón Pérez García Sant Antoni
Passeig-Mercat
Lara María Bernabeu Gay
Rafael Formentín Vallés
Passeig-Mercat
Elodia Berenguer García
Passeig-Mercat
Passeig-Mercat
Jordi Tur Bayona
Ángel Morales Bolufer
Vicent Morant Marí
Ana Isabel Morant Monseny
Lucrecia Sánchez Tur
Plaça Espanya
La Bega
Plaça Espanya
Raval
Plaça Espanya
Raval
47
JUNTA LOCAL FALLERA
Carlos Bou Frasquet
Taüt
Plaça Mongrell
Asunción Corretger Montagud
Ana Díaz Peiró
Carolina Pineda Gómez
Lorena Marín Lorente
Óscar Agud Mariner
María José Cruañes Ferrer
Begoña Sáez Giménez
Taüt
Plaça Mongrell
País Valencià
País Valencià
Plaça Mongrell
Port
BUNYOL D’OR AMB FULLES
Patricia Fort Blasco Xúquer
Juan Rafael Garrigós Tormos Xúquer
DE LLORER I BRILLANTS
Vicente Santamaría Colom El Canet
48
JUNTA LOCAL FALLERA
RECOMPENSES COL·LECTIVES
BUNYOL D’OR
Comissió Falla El Raconet
DISTINTIUS D’OR I ARGENT Comissió Infantil de la Falla El Raconet
BUNYOL D’ARGENT Comissió Falla Bulevar
49
JUNTA LOCAL FALLERA
DE TEATRE FALLER
2020
FEBRER
FEBRER
5
Falla TAÜT
10
7
Falla PLAÇA ESPANYA Art
FEBRER
FEBRER
Xiques catòliques, apostòliques i romanes
12
Falla EL CANET
Falla PASSEIG MERCAT 9 anys
19
FEBRER
14
No et vistes per sopar
17
Falla LA BEGA Polvorons
FEBRER
FEBRER
Falla EL RACONET Entén-me tu a mi
FEBRER
XXXIII CONCURS
Junta Local Fallera de Cullera
21
Falla RAVAL Porta’m fins al cel Falla AVDA. PAÍS VALENCIÀ 100 m quadrats
Saló d’Actes de la Casa de la Cultura
REPRESENTACIONS A LES
20.30 HORES
50
II MOSTRA DE SAINETS DE LA JLFC L
JUNTA LOCAL FALLERA
brindar amb un licor autòcton encara que siga en una escena de sainet, és a dir de crítica, ironia, sàtira... de la societat). La realitat és tan diferent , al 2019, que hem pensat que el gènere pot fer-se, que també pot interpretar-se, que també pot emponderarse amb la cultura popular. Per això, es va posar en escena un sainet una miqueta especial, on els personatges fan d’ells mateixos, i on es pretenia que tots disfrutàrem d’una estona de riure’ns de nosaltres i de fer companyonia a més de dur endavant el projecte d’unes Falles solidàries, inclusives, festeres i culturals.
a II Mostra de Sainets de la Junta Local Fallera de Cullera ha estat una activitat cultural sumada a l’esforç de les comissions per mostrar la cara solidària de les Falles, la consciència social i inclusiva que com a ciutadans tenim. A l’igual que en l’edició anterior, enguany a benefici de l’Associació de Familiars d’Alzheimer de Cullera, AFACU, s’estengué els caps de setmana des del 4 d’octubre fins l’1 de novembre 2019. Esperem que els espectadors hagen pogut retrobar-se amb unes obres que formen part del llegat cultural del poble valencià, on durant molt de temps, massa, només es podia incloure la nostra llengua en aquest tipus de teatre, però que des de la perspectiva actual ens serveixen per no oblidar que sempre hem sigut un poble amb identitat i costums propis.
JUNTA LOCAL FALLERA
ÂPaella fallera, paella festera i una junta de primeraÊ de Fani Criado
Una novetat a destacar. Hem de dir que no era un sainet conegut i ha estat el representat per diversos membres de la Junta Local Fallera de Cullera. Acabat d’eixir del forn, va ser el resultat de la implicació i de l’esforç de l’equip de treball de JLFC. Una Junta Local que té com a finalitat ser la veu i l’engranatge de totes i cadascuna de les Falles del poble. Per això, ha portat a escena un sainet del segle XXI. No hi havia senyorets i criats per exemple, ni tampoc escenes de menyspreu o manipulació de les dones pel seu sexe (però això pareix ser que no és punible i sí el fet de
FALLA PLAÇA ESPANYA
ÂEls bessons de VicenticaÊ del Grup de Teatre Falla Plaça Espanya
JUNTA LOCAL FALLERA
51
FALLA XÚQUER
FALLA PLAÇA MONGRELL
ÂPolvos venenososÊ de José María Garrido
ÂEl dimoni no té dentsÊ de Germán Juan Alventosa
FALLA PLAÇA ALBORAIA
FALLA RAVAL
ÂLes disputes de BunyolÊ de Josep de la Torre
ÂAra sí que va de veresÊ d’Antonio Virosque
FALLA REI EN JAUME I
FALLA TAÜT
ÂT’has casat..., l’has cagat. Però tot té solucióÊ de F. Fernández i Ruiz
ÂL’organista de SollanaÊ de Vicent Martí i Molina
52
JUNTA LOCAL FALLERA
ACTIVITAT FALLERA
La Fallera Major de València, en la Baixada i la Processó de Sant Vicent
Després d’haver signat en el Llibre de la Ciutat, les Falleres Majors de València: Marina Civera Moreno i Sara Larrazábal Bernal, acompanyades dels màxims representants del món faller a Cullera, participaren en la Baixada de la Mare de Déu del Castell. Dos dies més tard, Marina Civera va tornar a rebre el caliu i el reconeixement dels cullerans i les culleranes en la Processó de Sant Vicent.
JUNTA LOCAL FALLERA
53
54
JUNTA LOCAL FALLERA
Taüt acaba amb l’hegemonia de Sant Antoni en la Cavalcada de festes La Falla Taüt va acabar amb l’hegemonia de la Falla Sant Antoni de la Mar, aconseguint el premi a la millor comparsa de la Cavalcada 2019 a les Festes Majors. La falla Sant Antoni, que va quedar segona i la falla Passeig-Mercat, tercera, van completar el pòdium.
Raval i Taüt, en el podi del campionat comarcal de futbol 7 El Perelló va aplegar al seu poliesportiu muinicipal, la tercera edició del Campionat de Futbol 7 de les Falles de la Ribera Baixa. El campió del torneig va ser l’equip de Favara, mentre que el segon classificat va ser el de la Falla del Raval de Sant Agustí de Cullera i el tercer el de la Falla Taüt de Cullera.
Jever té el seu protagonisme en la Nit de les Albades Els representants de la ciutat alemanya de Jever, agermanada amb Cullera, van participar activament en la festa fallera de 2019. La Nit de les Albades se’ls va cantar una en alemà al final del recorregut, de la qual cosa van estar molt entusiasmats.
JUNTA LOCAL FALLERA
55
Les Falles de Cullera mostren la seua vessant solidària
Les comissions falleres de Cullera mostren sovint la seua vessant solidària i una bona prova és la nombrosa participació del món faller a la Runcàncer 2019, o el recolzament de la Junta Local Fallera amb l’alcade, Jordi Mayor, en el Dia de la Festa Fallera d’AFACU. A més, la Junta Local Fallera va fer entrega a L’AECC, el dia de la seua gala, dels 1000 euros aconseguits amb una rifa solidària.
El Club de Tennis acull el Canvi de Vares Al Club de Tennis de Cullera es va dur a terme el Canvi de Vares entre la presidència de Junta Local Fallera que donava la benvinguda a les noves incorporacions en l’equip de treball i en les diferents comissions. El nou president José Luis Renart acomiadava Susi Melià amb l’agraÏment per la seua tasca.
56
JUNTA LOCAL FALLERA
Ambient de germanor fallera en la celebració del Mig Any Faller
Les comissions infantils van celebrar el mig any faller, com ja és habitual, gaudint d’un dia divertit al Parc Aquopolis. Els més grans, també com ja ve sent tradicional, ho van fer amb una multitudinària torrada amb discomòbil a l’aparcament de l’Avinguda Enrique Chulio i com també és habitual, la festa es va prolongar fins a la matinada amb un gran ambient de germanor fallera.
Les falles participen en els actes de la Mare de Déu del Pilar Una nombrosa representació de les Falles de Cullera va participar el passat dia 12 d’octubre en els actes de celebració de la Mare de Déu del Pilar, patrona de la Guàrdia Civil, que tingué l’acte central en la missa celebrada a la parròquia dels Sants Joans.
JUNTA LOCAL FALLERA
57
Les comissions celebren el Nadal amb un brindis i una festa infantil
Amb motiu de la presentació del cartell guanyador per anunciar les Falles 2020, es va dur a terme un brindis nadalenc al Multiusos del Mercat amb l’alcalde, Jordi Mayor, el regidor de Falles, Javier Cerveró, i els màxims representants de les diferents comissions falleres amb l’equip de la JLFC. Les comissions infantils també van celebrar el Nadal el passat 22 de desembre amb tallers organitzats per a elles al Multiusos i un espectacle d’acrobàcia als jardins del Mercat.
GASTRONOMIA FALLERA
60
JUNTA LOCAL FALLERA
Gastronomia i falles a Cullera: La cuina és cultura i signe d’identitat Una conversa amb Teresa Armengot, guanyadora d’un dels premis de la Càtedra Cullera de la Universitat de València pel seu treball ‘La gastronomia com a recurs turístic a Cullera’ Fani Criado Ripoll Vicepresidenta segona de la JLFC
É
Doncs ací va el nostre argument i el perquè en parlem ben satisfets al Llibret de la Junta Local Fallera de Cullera Falles 2019-2020. El llibret que teniu a les mans embasta la gastronomia amb cadascuna de les comissions perquè totes som Junta Local, i el tema ens ha aprofitat com un fil que l’embasta amb la part d’arxiu documental i protocol·lari.
s possible que una gran part de la població cullerana no sàpiga què és l’OTTI i menys encara que en tenim un al poble des que es va constituir una comissió mixta entre el nostre Ajuntament i la Universitat de València per estaL’Observatori Territorial Turístic Intel·ligent blir els Premis Càtedra Ciutat de Cullera. Tres com d’imponent sona, verisón les línies d’investigació tat?- , l’OTTI , ha atorgat ja els que abasta aquesta tercera Els tres premis de tres premis de la Càtedra de càtedra concedida per la UniCullera i no només ha donat versitat de València per a l’esla Càtedra Cullera la casualitat que la bona nova tudi permanent de la realitat de l’Observartori de tenir una càtedra a Cullera econòmica, social i cultural, va ser el mes de març, també en aquest cas, del nostre muTerritorial Turístic que els tres han estat per a nicipi. Intel·ligent de la tres persones vinculades a les Falles. No caldria recordar que és Universitat de imprescindible preservar i València han estat Intel·ligència i Falles, és fins i tot, si és possible, recupossible? Doncs sí i mil vegaperar allò en vies de perdre’s, per a tres persodes sí, malgrat les actituds ano ja perdut, del nostre medi nes vinculades tifalles que ara van sent tan ambient (és a dir: ecològica, obsoletes o ràncies com les biològica i geogràficament a les Falles de les que s’hi hi han quedat parlant), això és l’única possials anys 60 o 70 quan s’allunyaren, sota prioribilitat d’aconseguir el que volem: progrés, hartats centralistes, de la nostra cultura popular: les monia, benestar i cultura. Els detractors del món faller podrien acusar-nos de vanitat i fins i albades, les danses, el tabal i la dolçaina, la indumentària autèntica, el protagonisme i reconeixetot increpar-nos amb què té a veure tot això ment de la dona també als llocs decisius, la amb les falles? (Ells ho posen sempre en miporta oberta al poble, la llengua autòctona per a núscula).
JUNTA LOCAL FALLERA
61
Cassola d’arròs al forn.
satiritzar-nos nosaltres mateix, la vida fallera als pobles com si de famílies es tractara... Si més no al nostre poble hem avançat molt. El primer dels premis ha estat per a Immaculada Cárcel Puig per l’app ‘Disfruta Cullera’, eix central del seu treball final de Grau: Administració i Direcció d’empreses a més d’Enginyeria de Tecnologies i Serveis de Telecomunicacions. Immaculada és fallera de la Comissió PasseigMercat. El segon per a la ‘Proposta d’estratègies per a la reorientació del model turístic de la Ribera del Xúquer cap a la seua planificació i gestió intel·ligent’ l’ha rebut un faller del Canet: Juan Gabriel Figueres Hernández i el tercer que és el motiu d’aquest article a Teresa Armengot Calabuig és ‘La gastronomia com a recurs turístic a Cullera’. En nom de tota la Comissió de Treball de la vostra Junta Local: Enhoraboa a tots tres!!! Teresa va ser de xicoteta fallera de l’Avinguda País València, de fet son pare hi va ser fins i tot president, d’adolescent amb les amigues de la Xúquer i ja més grandeta, amb la germana, de la
Falla Taüt, on hi va trobar el jove que s’estima del qual el pare també ha estat president de la comissió. Infantesa, amistat i família ben falleres sense cap dubte. Ara no hi pot participar activament de la festa per motius de projecció laboral, però afirma amb un somriure tan tendre com intens que li agraden moltíssim, ho diu tan excitada que la vida li pinta les galtes del color de la rosella. Les descriu com emocionals i inevitablement culturals i a més, considera que ens predisposen a l’alegria de viure amb entusiasme. Per a ella les danses del dia de la plantada són un motiu de satisfacció i quan escolta les albades la pell fins i tot li s’arrissona. Troba imprescindible i increïble l’art dels monuments però no se sent competitiva, no li fa el pes donar tanta importància a ser un primer o un segon o tercer premi. A mi m’ha arribat al moll de l’os en la conversa, mai no ens havíem vist ni fet barret però
JUNTA LOCAL FALLERA
62
mai no oblidaré l’amor que amb les seues paraules anava amarant l’esperança i la il·lusió de viure en una Cullera autèntica, desitjada per un turisme assaonat i atret per l’oferta de personalitat,d’experiències úniques i intransferibles arrelades en ser nosaltres mateix: Cullera, el seu terme, la seua història, la seua geografia, les seues festes, els seus costums i la seua gastronomia. Podem ser més que “paseo, pipas y playa” i oferir una espectacular oferta de cuina de mercat i de temporada, de quilòmetre zero a ser possible i a més a més diversa, sostenible, sana i excelsa.
d’aprendre a aprendre cuina. Tant és així que fa no-res ha fet de mestra per a uns alumnes d’Erasmus al mateix IES que havia organitzat unes jornades de plats internacionals. Va fer la classe amb una recepta que va conéixer quan ella també estava d’Erasmus a Eslovènia. Em sembla una persona feliç, tímida però amb un esguard obert completament, amb una inquietud de contribuir per al bé del seu poble, de la nostra cultura, de nosaltres, de la humanitat fins i tot m’atreviria a dir a pesar de portar la discreció com abanderada. I jo, en nom de les Falles estic enaltint-la perquè s’ho mereix, perquè la seua faena és per al poble de Cullera i les Falles hi som un dels seus col·lectius més nombrós i actiu.
La guanyadora del tercer premi de la càtedra Ciutat de Cullera, amb la mateixa actitud que si haguera estat el primer o l’únic, m’explica que aquests són els valors que la demanda reclama si busquem un turisme de qualitat i que, per tant s’ha d’ofertar i, encara que alguns Teresa Armengot pensen que no, sí s’està duent es queixa del poc a terme, poc si mirem la relació quantitat d’indústria hostavalor que se li lera al poble i la qualitat dóna a la d’aquesta, però es fa.
El que havia de ser una conversa de vint minuts o mitja horeta acaba essent de més d’una hora, quasi l’hora i mitja i perquè totes dues treballem. Em parla tranquil·la i decidida del seu treball merescudament premiat quan encara era un projecte i de professionalitat en Teresa m’ha convençut de com som un poble residencial hostaleria com un que, com deia un gran homemés que turístic majoritàrianot, tot està per fer i tot és ment, de com es preguntava ofici important i possible. I ella va fent, i les faquè vol la gent que ve a Cuclau en pobles lles anem fent, i el poble va llera? Què valora principalfent, i l’ajuntament ens fa sument el turisme? M’afirma ella com Cullera port i valora una generació com a entesa que hi ha una jove i intel·ligent, imprescindible per tirar endafranja molt ampla que es mou per la gastronovant el nostre carro i no haver de pujar-nos-en mia i que va dels joves de 25 anys fins els més en cap altre forà, extern. grans d’entre els 60 i 70 anys.
Li pregunte: Com una estudiant de Geografia acaba fent el treball final de Grau relacionat amb la cuina, amb la gastronomia i el turisme? M’assabente de que el seu coratge per a la investigació li naix a més de la passió pel que fa, pel que recerca. Ella considera que encara li falta molt per aprendre, per estudiar, per treballar però que li apassiona, li encanta i tant és així que l’últim any de carrera el va fer coincidir amb el Grau Superior de Cuina a l’IES Llopis Marí de Cullera. Era la millor manera de documentar-se i
Es queixa del poc valor que se li dóna a la professionalitat en hostaleria com un ofici important i clau en pobles com Cullera. Té unes paraules d’estima per a Salvador –no cal que us diga quin, no?- i em diu que s’hauria fet una foto amb ell quan va anar a entrevistar-lo si haguera sabut que ja no estaria hui entre nosaltres. S’emociona fàcilment però no perd el somriure i més quan vaig directa a: Per què la cuina? D’on li ve aqueixa passió que transmet per la gastronomia? La resposta fa que es remoga tot
JUNTA LOCAL FALLERA
63
Allipebre.
el meu interior perquè m’hi sent una miqueta culpable després de saber-ne la resposta. Però em quede tranquil·la quan m’assegura que la tristesa que li produeix és alhora felicitat, com un plat agredolç que no pot evitar. Als quinze anyets sa mare caigué malalta i començà a ensenyar-li tot el que sap de cuina bàsica. Cinc anys després quan recau li arriba la maduresa de sobte com una bufetada seca i dolorosa però amb un llegat que l’ha fet ser qui és i com és. A casa seua ha cuinat molt i conserva el bon mise-en-place de sa mare com un tresor. A més, després amb son pare i la germana ja sols els tres, el lligam es fa fort i continua cuinant i recercant respostes al com i per què de moltes receptes i postres. De son pare segueix encara el tindre un bon rebost ple per a qualsevol emergència culinària i menjar bé sempre. Se li enlluernen els ulls redons com llunes esplendoroses i arribem a quan va barrejar els seus estudis de vocació, la geografia, amb la passió per la gastronomia.
Li ho va proposar una professora, Sabina Asins, que se n’adona de la seua virtuositat per a les tasques relacionades amb la geografia, el turisme i la cuina. Estaven a la Selva Negra i li va dir: fes-ho, tu vals! I gaudint de cada moment del treball arribà fins a hui on té un dels premis Càtedra de Cullera. Premi del que es va assabentar a través d’un correu electrònic i que encara no es pot creure, per això jo he decidit espentar-la perquè ho faça i ací us conte com d’agraïda està a son pare que va insistir i insistir perquè s’hi presentara i per la confiança dipositada en ella. Recorda l’alegria compartida amb la seua parella i em diu que no pensa parar, que encara hi ha molt a fer en el tema de posar a Cullera, gastronòmicament parlant, on li correspon. Jo li done les gràcies per col·laborar amb nosaltres i per l’hora tan entranyable que m’ha fet passar i acabe preguntant-li quin és el seu plat favorit. En té més d’un però coincideix amb mi amb què l’arròs al forn, el cuit en casa i al forn, és el més autèntic i el menys profanat per l’economia globalitzadora i per a totes dues el més saborós.
JUNTA LOCAL FALLERA
64
Paella de Cullera.
La gastronomia com a recurs turístic en el municipi de Cullera Síntesi de les conclusions del treball de Teresa Armengot ‘La gastronomia com a recurs turístic a Cullera’, guanyador d’un dels premis de la Cátedra Cullera de la Universitat de València Teresa Armengot Calabuig Guanyadora d’un dels premis de la Càtedra Cullera de la Universitat de València
E
l turisme gastronòmic és un producte turístic molt transversal. Una modalitat emergent molt demandada en la primera dè-
cada del segle XXI. El turista busca degustar els productes típics de la zona geogràfica que visita, conèixer el procés productiu i gaudir del patrimoni cultural i culinari. En aquest estudi, s'ha realitzat un treball de camp per diversos agents econòmics, com són la regidoria de Turisme, l’Oficina de Turisme, el Mercat, la Llotja, i
65
JUNTA LOCAL FALLERA
els principals restaurants de Cullera per tal d'arreplegar dades sobre el turisme gastronòmic. No ha sigut treball fàcil, però després d’arreplegar dades quantitatives i qualitatives podem afirmar que el municipi forma part d’uns dels punts gastronòmics principals.
Ubicació dels restaurants de Cullera
Des de l’Agencia Valenciana de Turisme ens han recalcat que no existeix cap Pla General on es determine si un municipi és considerat gastronòmic, sinó, que està basat en el Pla de Dinamització Turística1 de cada municipi. Per tant, he utilitzat el treball de camp per tal d’esbrinar i estimar unes condicions amb l’objectiu d’analitzar quin és el motiu i les causes que provoquen al turista anar-hi a Cullera a menjar. Al Pla General d’Ordenació Urbana de 1995 es consideraven zones industrials i zones d’ampliació residencials enfocades al turisme; aquestes ampliacions no s’han portat a terme per la crisi econòmica que començà l’any 2007. Açò està donant una segona oportunitat per a repensar quin tipus de turisme es vol potenciar en el territori, que incloga les consideracions de respecte mediambiental i els requeriments de sostenibilitat. Per tant, açò suma que per part de l’Ajuntament de Cullera s’hagen centrat més, a banda del turisme de sol i platja, en un turisme cultural i gastronòmic de qualitat, moguts pel signe de “producte de
quilòmetre 0”. Afirmar que Cullera és un municipi gastronòmic pot ser motiu de disputa. És per això i tenint en compte les consideracions prèvies, el turisme gastronòmic en el municipi de Cullera està poc desenvolupat en trets generals, però sí que existeix un turisme ”gastronòmic” en aquelles localitzacions específiques on es troben zones privilegiades, coincidint també amb re-
1. En 2018, es va presentar a Fitur el nou Pla de Dinamització Turística, on la comarca de la Ribera Baixa entrava dins dels plans. Jorge Rodríguez, aleshores president de l’organisme provincial anunciava que “l’importància d’aquests plans és que no caduquen una vegada finalitza la inversió, ja que estan donant lloc a un paquet turístic complementari al turisme vacacional de sol i platja” i va afegir que “aquestes accions ajuden a desestacionalitzar i compatibilitzar l’oferta tradicional amb les grans joies que amaguen els municipis d’interior”.
66
JUNTA LOCAL FALLERA
Subhasta de peix i marisc a la Llotja de Cullera
Presentació de calamars d’un restaurant de Cullera.
curs els excel·lentíssims recursos naturals, -ens referim a la zona de l’Estany i l’Albufera i el Dosser- i on s’aposta per una cuina de qualitat i de “matèries primes de quilòmetre 0” entre altres. És a dir, no importa la quantitat de restaurants i comerços que posseeix Cullera, sinó la qualitat que s’empra en ells perquè el turista gastronòmic es desplaça a posta a menjar i comprar eixe producte. El futur d'aquest turisme gastronòmic serà cada vegada més exitós si s’incentiva i millora la política de promoció dels mercats i productes de proximitat, atès que la ciutadania és cada vegada més conscient de la riquesa de la cuina mediterrània, que implica no solament el plaer de degustar aliments sans i ben cuinats, sinó també el de degustar-los tranquil·lament i en bona companyia. I açò és i serà possible a Cullera, situada en un emplaçament privilegiat.
Cigales de la Llotja de Cullera.
La importància de les xarxes socials El posicionament a les xarxes socials i a la web cada vegada va agafant força i sent més important, ja que la societat de hui en dia viu connectada en aquest món virtual i cal fer front a les demandes de les noves generacions. És per això, que el triomf del turisme gastronòmic, a banda de seguir les pautes de control, bona gestió, matèries primes de qualitat i cuina local, també tenen que respondre bé i molt a sovint a les xarxes socials per tal de donar-se a conèixer, informar a l’usuari de qualsevol qüestió, penjar notícies de premis, i mostrar, mitjançant vídeos o fotografies, l’establiment, la carta, el menú i els vins, entre altres. Tot i apostant sempre per un turisme sostenible i de qualitat.
JUNTA LOCAL FALLERA
67
Convit en casa d'una fallera de la Falla Sant Antoni, en l’any 1963.
Menjar i beure, elements socialitzadors en la festa fallera Menjar i beure en el si de la comissió han sigut dues activitats que han facilitat la convivència entre gent de diferent procedència social, amb interessos professionals molt variats Joan Castelló Lli Periodista i co-director de la Revista d'Estudis Fallers
L
es falles del segle XIX varen ser fruit de la iniciativa veïnal: un grup de ciutadans s'encarregaven de plantar un cadafal la vespra de sant Josep. Entre tots finançaven la falla i les activitats que es desenvolupaven al seu voltant. En les primeres dècades del segle XX, i coincidint amb l'expansió i el creixement econòmic de la
festa, apareixen les primeres juntes directives, que es reunien periòdicament en un bar del barri per a programar i coordinar totes les activitats. Allí, després d'un modest sopar de pa i porta i mentre prenien café i assaborien una copa de licor, discutien tots els detalls perquè la festa arribara a bona fi. Menjar i beure en el si de la comissió han sigut dues activitats que han facilitat la convivència entre gent de diferent procedència social,
68
amb interessos professionals molt variats, amb sentiments polítics i religiosos diversos i amb afinitats socials i esportives plurals, però units per un element comú: fer falla i fer festa. Com deixa palés el grup Carraixet en el seu disc Beure, cantar i ballar, aquestes tres accions són inseparables per als valencians quan estan de festa, i amb major motiu si són les falles. Benjar i beure, formes de socialització Menjar i beure són també formes d'integració entre els membres de la comissió, són formes de socialització, una manera de conéixer-se i fer noves amistats, crear llaços per a després treballar junts en un projecte comú com és la falla: des de participar en el grup de teatre o formant part d'algun dels equips esportius; integrant-se en el grup de ball de la cavalcada de les Festes Majors o formar part d'algun equip de treball per a preparar totes les activitats programades.
JUNTA LOCAL FALLERA
I posa vi! Posa vi! Posa vi! Mo'l beurem! Mo'l beurem! Mo'l beurem! I si no mo'n poses no mo n'anirem! El menjar sempre és el preludi o final d'una bona festa. Poc importa si en el menú figuren plats exquisits com els cervellets de canari o simplement és un entrepà per a menjar-lo a mos redó. El poeta Vicent Andrés Estellés també es delectava amb un senzill plat amb un únic ingredient: el pimentó: Res no m’agrada tant com enramar-me d’oli cru el pimentó torrat, tallat en tires. Cante llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra. M’agrada molt el pimentó torrat, mes no massa torrat, que el desgracia, sinó amb aquella carn mollar que té en llevar-li la crosta socarrada.
En el dia a dia de la comissió sempre cal En Falles són habituals els menjars o els soestar disposat a treballar. En la dècada dels seipars de germanor: entre els fallers i falleres xanta, es feien convidades a les cases de les fa- d'una mateixa reunió, o amb els de les restants lleres i dels fallers... i a menjar. comissions de Cullera (com Menjar i beure A la taula i al llit, al primer crit, en la gala fallera, per exemdiu el refrany. ple). Fins i tot els presidents han sigut, a més a en l'exili es reuneixen al volmés, el pas previ Menjar i beure han sigut, a tant d'un bon plat de menjar més a més, el pas previ inexpreparat per ells mateixos. inexcusable per a cusable per a realitzar qualserealitzar qualsevol vol activitat relacionada amb En el programa d'actes no la falla. Les reunions dels dipot faltar el sopar de la plantà activitat: reunions, vendres sempre van precediamb entrepans i especialitats trasllats de la falla des d'un sopar de pa i porta; si autòctones, des de l'esgacal traslladar falla des del tarraet a l'embotit amb faves des del taller de ller de l'artista, primer s'esfregides amb ceba. Una val’artista, el morza i després es va amb els riant és el potatge de la camions i les plataformes a plantà de la falla La Bega, Mig Any... portar les peces; l'arreplegà amb fesols blancs, costelles sempre acaba amb un menjar amb tots els par- de porc, cansalà, xoriç i botifarra, fins aconseticipats; si cal celebrar el Mig Any, què millor que guir una textura que quasi es pot tallar amb un fer-ho amb una bona torrà d'embotits i amb cugavinet. Un altre esdeveniment gastronòmic és balibres per a la disc-mòbil; durant els tres dies el dinar de sant Josep, una àgape molt especial, normalment a càrrec dels pares de la fade Falles no pot faltar l'esmorzar després de la llera major. despertà, el menjar després de la cercavila de I si de gastronomia i Falles parlem no podem migdia i el sopar després d'actes com el lliuraoblidar les demostracions i concursos que realitment de premis o l'ofrena. El grup Al Tall ja ens zen algunes comissions com els de l'arròs al advertia amb la seua cançó Còrrega la bota:
JUNTA LOCAL FALLERA
69
Els concursos de paelles: harmonia d'ingredients i convivència de fallers.
forn, caldereta valenciana o coca amb tomaca. I de postres dolces com els bunyols de carabassa i la coca de llimonà.
menjat la molla, que rosegue l’os.
La beguda per antonomàsia de la festa a Cullera és el xifli, eixe combinat de cassalla i reLa paella, menjar per excel·lència fresc de llima que desperta els sentits i plena el cos de sensualitat, obert de bat a bat a noves Però sense cap dubte, la paella és el menjar experiències. I, sense cap dubte, la millor cassaper excel·lència en Falles, ja lla és la de Destileries Cerveró. que resumeix perfectament Però hi ha que beure sempre En Falles, la paella l'esperit de compartir. És un amb mesura: tenim que desplat basat en la convivència patxar la idea que els fallers i és el menjar per dels diferents productes que les falleres tenen un mal excel·lència, ja l'integren: una relació harmòbeure. De fet i com diu el renica entre la carn (pollastre, frany, beure amb mesura que resumeix conill i, eventualment, ànec i allarga la vida. perfectament l'escaragols) i la verdura (bàsicament la bajoqueta, el garrofó y I és ben clar que si ajuntem perit de compartir. la tabella, a més de tomaca la festa fallera amb el menjar i És un plat basat en per al sofregit i carxofa a l'hiel beure obtenim la fórmula vern), tot això sàviament enperfecta per al naixement la convivència dels d'una relació de parella. De trellaçat per l'arròs, si pot ser productes vins i amors, els vells són els de la varietat Sènia, que és la millors. tradicional de Cullera. Qui s’ha que l'integren
JUNTA LOCAL FALLERA
70
Tot no es paga amb diners, el peix de Cullera Què ha canviat al segle XXI en la manera de pescar? Què és allò que es pesca i què és el que mengem de peix a Cullera? L’article respon aquestes i altres preguntes sobre la pesca a Cullera Fani Criado Ripoll Natural de Cullera, fallera i membre de l’equip de la JLFC
É
s impossible parlar de gastronomia cullerana, de cuina nostra i no parlar del peix, de la Llotja, de les barques, dels pescadors, de l’arròs a banda amb allioli, del llucet, dels mollets, dels entrepans de sépia per esmorzar, de la paella mixta amb galeretes, de l’arròs caldós amb carxofes i sépia, dels calamars, de l’arròs negre, del vermudet amb peixet fregit i clotxinetes, de les gambes, que tot i no tenir la denominació d’origen com les famoses de Dénia són les mateixes (perquè de primera i bona font hem sabut que les barques de Cullera les agarren al costat mateix de les que es venen com a boníssimes gambes de Dénia), això vol dir per lògica natural que les de Cullera també ho són de boníssimes. Tenim tants i tants plats que posar a taula amb el peix de les nostres barques!!! Sí les barques del poble... Jo no vaig a la mar, no pesque, ni em dedique a res directament relacionat amb el peix però no entendria la meua infantesa sense les dones amb cistelles cridant a mitjan vesprada: “Peix de la mar vivet!” Les vesprades acompanyant ma mare a comprar el peixet acabat d’agarrar quasi a peu de la barca, les tellinetes del
diumenge abans la paella (malauradament això ja ho hem perdut), els plats d’ous de sépia i clòtxines al Passeig per al vermut del diumenge a l’hivern (a l’estiu paella a la caseta de l’Estany o d’algun Mareny), els allipebres amb les anguiles que el iaio agarrava... Sí, sóc del segle XX. A Cullera hem tingut fins fa poc una horta privilegiada amb autèntiques tomaques a l’estiu, d’aqueixes que aromatitzen qualsevol ensalada i que només amb un rajolet d’oli d’oliva provocaven xanglot, pimentons carnosos per a l’esgalladet amb abaeget i allets picadets, les millors mandarines, taronges dolces i sucoses als nostres paladars i no deixades caure a terra, abandonades com la majoria de les terres per un somni urbanista que acabarà sent un malson si no s’arregla.
Ens queden poques terres ben treballades per llauradors del poble, quasi que els comptaria amb De primera i bona els dits de les mans. Tot i això però, ara em toca enaltir font hem sabut un altre tresor que podríem que les barques perdre perquè la majoria de nosaltres no el veu, no el sent de Cullera (en el context de sentiments i agarren les no d’escoltar com emprem a Cullera) i molts de nosaltres gambes al costat ni sabem què mengem.
mateix de les que es venen com a boníssimes gambes de Dénia
Sabeu que de vegades la sépia que ens venen als supermercats ve de França? No ens ho diuen o no mirem l’eti-
JUNTA LOCAL FALLERA
71
72
quetatge xicotet i quasi il·legible en caixes que imiten les de la Llotja? Les grans superfícies diuen que el peix que ofereixen és de la llotja de Cullera o de la de Gandia però és només una quantitat insignificant per al que trauen i adquirim sense ni pensar-ho. D’una caixa menuda de la comprada a la confraria de pescadors, en fan tres barrejant el peix amb el d’altres indrets i no podeu ni imaginar-ho però el lluç que ens mengem moltes vegades, si és de supermercats, ve ni més ni menys que de Canadà o de Boston (EUA) o de la mateixa Xina!!! És de Cullera el peix que comprem?
JUNTA LOCAL FALLERA raríem que no tanquen l’única botiga que no ens enganya quan ens diu que tot el que ofereix és dels pescadors del poble. És una proposta i encara que alguns ho posen en dubte, nosaltres les Falles de Cullera som un gran i bon potencial per al poble. Ens ho pensem? Potser estic sent una miqueta agosarada doncs alguns poden dir que m’hi fique on no m’importa. Qui em coneix sap que no puc evitar-ho perquè m’encisa tot allò relacionat amb el meu estimat poble. Què li vaig a fer!?
En tot hi ha trampa menys al vi, em diu una Aquests supermercats (no hi tinc res persopersona seriosa que tinc davant meu i que no nal en contra) començaren amb una bona rela- sap de què va això de voler parlar amb ell. És la ció amb el poble i compraven de veres el peix resposta curta i directa quan li pregunte si per a de Cullera i les tomaques i melons també entre ell la Paella de Cullera és la dels diumenges a d’altres productes. Només hi casa, la que s‘està promocioarribaven les barques a port, nant o les dues. No diu res La parada al el peix anava quasi directamés. Me n’aprofite de la preMercat i la botiga ment als aparadors de les sència de Gema Pellicer que tendes i no només de les de hi és fent faena cara l’ordinaal costat mateix Cullera. Si no erre amb la indor. Sé que porta molts anys, de la Llotja és formació que he arreplegat, uns 16 o 17, treballant amb hi hagué un moment que 52 els pescadors i la incloc a la l’únic lloc on pel botigues de la mateixa caconversa, parle d’altres temes que sembla no hi dena oferien el peix de la nosrelacionats amb la vida de la tra Llotja. Una vegada mar, del peix, de les barques. ha trampa: el peix assimilat per a nosaltres, no Vicent Pérez pareix més còque es ven és sé si conscientment o inmode, menys rígid. Xarra una conscientment, ningú ens va mica més i completa el que dels pescadors dir que el peix que ens venien Gema i jo comentem. Els ulls cullerans ja no era el del poble i contide Gema Pellicer Mateo són nuem comprant-ne. clars i s’obrin molt quan parla, no em fa la impressió de ser una dona tímida, li Per a satisfacció nostra, la Confraria de Pes- veig potencial i anem entrant en la faena, sap cadors decidí obrir parada al Mercat i botiga al de què parla. costat mateix de la Llotja i és l’únic lloc on pel que sembla no hi ha trampa: el peix és el de De vegades, en compte de mirar-me a mi, l’esforç, de l’estima, del sacrifici i la professiomira Pérez i jo aprofite aleshores per estirar-li la nalitat dels pescadors cullerans. Resultat: can- llengua a ell. Moltes de les reflexions i descobrivien diners només. Per què es manté? Per ments que he fet amb la nostra conversa me amor a l’ofici, al poble i perquè puguem quan les quedaré jo, aquelles que porten noms sovulguem gaudir-ne de debò. Si cada família o bretot, de persones o d’establiments. No per ser positives o negatives sinó perquè la meua casa relacionada amb del món faller a Cullera intenció és una altra. Sí, he decidit anomenar compràrem només una vegada a la setmana Vicent Pérez i Gema Pellicer, i no és pel que de les nostres barques, si les comissions ho ells m’han contat només -que ha estat de molt férem quan quedem al casal o la setmana fade profit per a mi personalment- moltes coses llera per als arrossos, fideuades... ens assegu-
JUNTA LOCAL FALLERA
73
Port fluvial de Cullera.
ni les imaginava o me les havien contat d’altres maneres. El motiu és, i no m’ho ha dit ell, que Vicent porta trenta anys al càrrec, que en són molts si no hi valguera per aconseguir la confiança de la majoria de l’Associació de Pescadors i em crida l’atenció i m’obri la curiositat per saber d’ell ara i esborrar el que ja sabia a través d’altres contextos. És una faena que no té retribució per a ell i que continua duent a terme amb la mateixa constància de sempre. A més és també el president de la Federació de Confraries, i això no és cap banalitat. La rigidesa de Vicent Pérez Crespo ara va comunicant-me serenitat i precaució. Em fa l’efecte de ser com un parot que no vol semblar-ho i que té un saber fer generós amb la cura de la seua progènie, els pescadors.
de la població. Vaig emocionant-me discretament, espere amb paciència i acabem xarrant pels colzes, amb el que em diuen, quan isc de l’oficina, ja he canviat la idea d’article. Mai no m’hauria imaginat que fa 20 anys Pérez estava entre els que es van tancar en un ministeri per reclamar respecte i drets per als pescadors. Tots al poble el coneixem, no? Ho sabíeu aquells que no hi teniu res a veure com jo amb el món dels pescadors?
La dura vida del pescador
Va formar part de les vagues, del bloqueig de ports i no va parar fins aconseguir per als nostres pescadors, amb els seus companys d’altres ports de l’estat, les millores que reclamaven. I ací em teniu admirada encara més de la passió i l’amor que s’ha de tindre per dur endavant una vida de pescador a Cullera.
És prudent alhora de donar-me informació però finalment crec que ha arribat a entendre que només vull expressar el valor que li veig a una manera de viure a Cullera: la d’eixir a la mar abans l’albada, calar les xarxes, tornar a casa i oferir-nos una meravella de la natura a la resta
A més d’amb Gema i Vicent, he parlat amb familiars de pescadors, alguns que no coneixia i d’altres que sí. Hi ha una família amb la qual fins i tot puc dir que vaig créixer i un amic que ja no va a la mar però que enyora -sense dirm’ho- sentir aquella comunicació directa i sal-
JUNTA LOCAL FALLERA
74
vatge amb la vida de la barca i més ara que anem fent-nos grans i ja no conversa amb el seu pare. Ara conec més persones i famílies relacionades que em parlen de paraules com sacrifici, de trobar-se desvalorats pel que fan i del poc rendiment que se’n trau. Ells, els que pugen a la barca no ho descriuen així. És una manera de viure que necessita portar-se a la sang o a l’ànima, una rutina peculiar que no és tan rutinària doncs sempre depén de l’oratge, de la mar. Un llegat que s’hereta em comenta una companya de la JLFC, la família de la qual viu de la barca i troba tots els dies a faltar l’avi. No dic noms, ja he dit que no ho faria, però sí puc assegurar-vos que gràcies a la voluntat d’aquestes persones tenim una delícia a Cullera que no sabem valorar la majoria de nosaltres.
generacions en generacions i cadascuna se l’acobla, demane informació del “caldo de Cullera” a un amic que n’entén molt i a la Confraria també. Aquest magnífic brou segons em conten i afirmen, està en procés de ser patentat doncs ja sabeu com és el món dels negocis i cal fer aquestes coses. Jo me n’alegre i espere que el més aviat possible arribe la patent a casa doncs d’altres llotges també ho estan intentant. La recepta és dels pescadors de Cullera, el peix s’agafa a Cullera però s’envasa en una altra localitat. Portaven anys amb la idea i fins i tot van fer tràmits amb la Conselleria perquè cedira terrenys per a la fàbrica ací. Ho va fer, però la despesa era molt gran i no tenien el diner necessari ni se sabia si eixiria bé. Tenien la idea, la il·lusió i la matèria prima, però no el capital suficient o persones amb aquest sense por a perdre’l si de cas. El projecte no s’ha abandonat, si es veu que es prospera es tornarà a parlar-ne.
Alguna coseta però hauré de dir de la primera intencionalitat i pregunta que li he fet a Vicent Pérez i a Gema Pellicer. I sí, a pesar d’algunes dubtoses llengües o d’aqueixes que hi ha a tot arreu, o de les que no es preocupen en assabenLa recepta del tar-se de debò de les coses, “caldo de Cullera” la Paella de Cullera va ser idea de l’enyorat Salvador és dels pescadors Gascón. Va parlar amb la de Cullera i el peix Confraria i s’hi posaren d’acord. s’agafa a Cullera,
Me’l recomanen a mi que sóc poc amiga de prefabricats i quasi una quimerètica de les coses fetes a poquet foc i amb temps i paciència (quan el desgavell d’horaris m’ho permet) i jo pregunte i pregunte i pose pegues. M’asseguren que no du cap però s’envasa en La resta de l’hostaleria i el additiu químic ni conservants MIA ho van acollir amb molta i em convencen de la seua una altra localitat i gana i il·lusió. Tot va anar roautenticitat. Un dia d’aquests la confraria manté dant i el nostre consistori va el provaré. A les indicacions, tindre una molt bona idea: tot com és un concentrat, hi el projecte de aquell restaurant o casa de posa que s’ha d’afegir aigua i fer-ho a Cullera menjars que volguera fer em recomanen que encara Paella de Cullera havia de n’afegisca més del que hi diu comprar el peix a la Llotja. Hi havia cua fins i tot perquè ací, a Cullera, no ens agrada tan fort el per donar-se d’alta per proveir-se’n. Després ja sabor. Aleshores, pense, no eix tan car com sabeu el primer que m’ha dit Vicent: en tot hi ha diuen i és prou condidor. trampa menys en el vi. Tot aquest conjunt d’enunciats que fa una Una gran alegria però em va donar saber que mena d’article d’opinió que venia d’una idea primerenca: indagar o descobrir què ha canviat al sí hi ha restaurants del poble que sí ho acomsegle XXI en la manera de pescar, en allò que pleixen. Gracietes mil per a ells. Jo que pense es pesca i en allò que mengem de peix a Cuque els refranys i frases fetes valen igual per a bé que per a mal, saviesa popular que passa de llera.
JUNTA LOCAL FALLERA
75
Pel que sembla, hui tot va amb més seguretat perquè es disposa de més tecnologies i se sap on s’hi és, on es va i què es pot pescar. Abans era més humà si em permeteu l’expressió, més autèntic i fins i tot diria romàntic en el sentit literari. Els mariners prenien dues cimeres o muntanyes com a referent i anaven mirant si s’allunyaven o no. Una vegada ancorats, tiraven les xarxes, les replegaven si no treien res, i quan s’anava a per cloïssa (chirla) o tellina, anaven formant un ventall al voltant del primer punt de referència. Una bellesa d’imatge si se la imagineu com jo des de dalt com si fora un d’aqueixos drons que tant s’estilen ara. Una bona metàfora per a expressar el camí de trobar-se amb el destí, no? L’escandall, una peça curiosa Hi ha una peça que en conéixer el nom m’ha obert més encara la curiositat: l’escandall. Mai no havia escoltat aquesta paraula i em produeix una musicalitat d’arrels, de sons aventurers i de realitat palpable Plànol utilitzat pels pescadors de Cullera, amb punts de alhora que inefable. Ben untat referència en terra i la mar per a poder guiar-se. de sèu es tira i segons el que isca apegat al material lipídic Gràcies per les matinades, pel fred que pascompost de restes cel·lulars, greixos i àcids seu, pel dubte de si hi haurà bona pesca o no, grassos: arena, grava fina o pedretes, se sap si per la vostra voluntat i sacrifici, per la il·lusió s’està més a prop de la força (és com anomeamb què es vau fer pescadors i per continuar nen ells a les muntanyes o roqueres del fons oferint-nos un peix de primera. De debò es diu marí) o més lluny. seriosament que el peix que tenim ací és massa car per al que és? Tal vegada els qui ho Això no falla, les muntanyes com a punt de referència tampoc i m’imagine que moltes més afirmen haurien d’eixir una setmaneta a la mar. No tanqueu la botiga ni deixeu d’eixir a la mar coses que s’han substituït per màquines. Què per favor. El vostre amor per l’ofici, per la barca, passaria si un dia fallaren les tecnologies? per la mar, per la cultura de viure en un poble de S’està tota aquesta cultura preservant i transriu i mar, no es paga amb diners. metent? De debò que jo espere que sí.
JUNTA LOCAL FALLERA
76
El bon rotllo de Cullera
El Rotllo de Cullera és un dolç amb base de bescuit, crema pastissera, clares d’ou muntades i fruites confitades, que no es pot trobar a cap pastisseria i està ben a punt de perdre’s en l’oblit Fani Criado Ripoll Vicepresidenta segona de la JLFC
S
i volem parlar d’una tradició amb bon rotllo familiar de les de debò, a la valenciana, és una taula parada i la família, els amics, els companys de faena, de l’associació, de l’esport que practiquem, etc. Però quan ens referim al Rotllo en aquest text és al dolç que acompanyava un dinar de fills, nebots, tietes, netes, i tota persona que es considerava família. Hem volgut, des de l’enyorança que produeix el plaer de saber allò que encara és possible de recuperar, parlar amb Carmen Bou. Ella fa no res encara l’elaborava amb paciència, amor i totes les quimeretes que li calen a qui sap de bon tros que li eix bé si ho fa com cal i que amb ell transmet un missatge de dedicació i estima. Amparo sembla una iaia amb la precisió de les dones que saben on, com i quan s’ha d’estar i per a què. Amb uns ulls blavencs com la mar calmada d’hivern i el pas del temps escrit a la pell, té unes mans de les que saben que a més d’estar bo, el menjar ha d’entrar pels ulls i els seus dits llargs em conten quantes vegades han pujat les clares d’ou per després donar-los la forma de cimereta, muntanyetes dolces que pareixen nevades, una mirant cap ací, l’altra cap allà -la uniformitat no és creativa i les nostres iaies ho saben sense que ningú mai no els ho haja dit- cremadetes , acaramelades, el punt i final a una faena d’hores com a segell d’excel·lència.
En conec d’altres dones que també el feien com Encarna, la meua tieta, o Reyes, una alumna meua; aquesta última encara el fa com sa mare li va ensenyar i per a mi ha estat un plaer escoltar-la perquè a més només té quatre
anyets més que jo. Li pregunte a la neboda d’Amparo, Susanna, si recorda el perquè d’aquelles reunions que s’arredonien amb el Rotllo i em diu que sí. El motiu la venda de les tomaques, quan es cobraven les taronges, un aniversari... Jo recorde haver-ne menjat ja fa molts molts Nadals, però sobretot per Sant Jaume, a l’estiu, pel sant del meu tiet a qui el dolç casolà l’encisava. Mentre ell s’entretenia, els fills i jo anàvem fent faena. A ma tia no li ho he de preguntar perquè jo he passat amb ella moltes hores a la cuina, benauradament, amb la seua veu escridassant-me “eixes clares, va, afanyat, no pares, no perdes el ritme que han d’estar ben consistents” i mentre ella feia la base del Rotllo o la crema que portava dins, jo pujava les clares i de vegades l’ajudava a fer les muntanyetes també, o tallava a trossets les fruites confitades. El Rotllo de Cullera ni es ven a cap forn ni quasi nigú de menys de trenta anys sap què és. Un Rotllo podia ocupar quasi tota una jornada per a fer-se i coincideixen les entrevistades, a més de les ja anomenades, les entranyables Rosa i Rosita, també alumnes, en què sobretot calia tindre il·lusió de veure les cares dels qui se’l menjaven després, i paciència, moltíssima paciència. Com la bona cuina, no? Amb el que m’ha contat Carmen sobretot, el que he viscut per experiència observant ma tia i el que deduït xerrant amb Reyes i les dues Rosites, no és gens fàcil saber esperar l’arribada del punt adequat per a cadascun dels ingredients del dolç de què parlem. Em diu una d’elles però que amb paciència i una canya tot s’apanya i jo no puc evitar somriure. Tota la dolçor del Rotllo parla d’estima de qui
JUNTA LOCAL FALLERA
77
el feia per a qui se’l menjava, de família, de celebració, de festa, de commemoració, de llar. Possiblement per això, una altra Amparo de Cullera, de l’Associació Cultural K-lidoscopi, es va fer amb la gana i la dedicació necessària per al Taller de Rebosteria Nadalenca que es va dur a terme a l’IES Llopis Marí. Amparo Gimeno i Chornet pertany a K-lidoscopi perquè té l’anhel de veure el nostre poble amb un dinamisme sociocultural que trontolla bastant. Amb ella una nova iniciativa i diferent a les acostumades que ens brinden des de l’Associació, es va dur a terme amb molt d’èxit. Gràcies a l’eficàcia d’una dona com Amparo Gimeno es va dur a terme amb la col·laboració de José Carlos Romeral (forner i reboster) i l’IES Llopis Marí un Taller de rebosteria Nadalenca sobretot per treballar el tema de la casca de Reis (res de tortells ...), a Cullera la tradició marcava que el padrí o la padrina li feia al fillol una casca per estrenar-lo i amb ella el que bonament s’hi podia. De mica en mica com s’ompli una pica, la casca passa a formar part de totes les taules per Reis (els costums de Finlàndia ens quedaven aleshores molt lluny). L’organitzadora d’aquesta activitat de K-lidoscopi és d’aqueixes xiques que tot i la seua aparença urbanita, de progrés dinàmic, i innovadora porta molt arrelada la llavor de fer família. Ella és qui prepara els flams preferits dels seus germans (café, avellana i sobretot de xocolata) per celebrar l’aniversari i, ella té a sa casa una cuina molt molt gran perquè li dona allò que li cal al sentiment de llar. Amparo es queixa del ritme que ens obliga a dur la societat i del fet que s’ha de tirar de tupper molt més del que es voldria però alhora també diu que a les carmanyoles s’hi pot posar bones menges cuinades a casa. La creativitat d’Amparo la llançava a l’aventura i podia acomplir un projecte dins de l’Associació Cultural a què pertany: les persones que van assistir van viure com es feia una casca, la van fer i se la van emportar a casa. Així Amparo va promocionar i difondre més que una recepta: un costum, una tradició, un sabor i una textura que ens identifica.
Taller de Rebosteria Nadalenca al Llopis Marí.
EL ROTLLO DE CULLERA Ingredients: Ous, midó de dacsa, conegut com a “Maizena”, sucre, fruites confitades, farina de blat i llet. Elaboració: La base del rotllo es fa amb bescuit (7 ous, 6 o 7 cullerades de sucre i uns 200 grs de farina de blat). Alguna de les entrevistades li posaven també ametlla triturada (ametlló). Una vegada gelat, el bescuit es talla a capes fines i es col·loca en forma de cercle. La crema és la que se’n diu crema de pastisseria (6 rovells d’ou, midó de dacsa i 6 cullerades de sucre). El que té d’especial és el fet de barrejar-la una vegada cuita amb les fruites confitades, totes les que es vulga o agraden però a trossets xicotets. Una vegada freda, es posa damunt de la primera base del bescuit i es tapa amb una segona base. Amb les clares d’ou de la crema es fa el recobriment. Es munten ben consistents i quan ja es veuen amerengades, s’afegeix el suc d’una llima perquè així s’endureixen més. Es recobreix el rotllo i al damunt es fan amb els dits unes cimeretes o piquets de manera irregular. S’hi posa al forn perquè es dore i ja tenim el rotllo. La mare de Reyes feia miquetes de caramels de colors amb el morter i ho posava pel damunt també. Les quantitats sempre depenen de com de gran es vulga fer, les que hem donat és per a unes 6 o 7 persones.
Falles 78-79.qxp_Maquetación 1 28/1/20 2:15 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
79
rrega de fer el menjar triat per a eixe dia a la resta de gent que s’ha apuntat al dinar o sopar. Però si hi ha un dia que caracteritza gastronòmicament la nostra comissió, és la tradicional caldereta de corder del quart dia de falles. Sí, heu llegit bé, el quart dia de falles! Aquesta tradició es remunta 15 anys enrere, quan es va començar a muntar el barracó al carrer. Passades falles, el dia 20 s’havia de desmuntar el barracó, i una iniciativa proposada per la gent major de la falla va ser la d’organitzar un dinar per a tot aquell/a faller/a que acudís a ajudar i a ordenar el caos en que queda convertit el casal després de totes les falles. Aquest dinar l’elabora, ajudat d’altres fallers/es, J.J. Olivert, un veterà faller de la nostra comissió, amant de la bona cuina, que va decidir delectar els/les presents amb una de les seues especialitats, la caldereta de corder. Aquesta recepta consta principalment dels següents ingredients: corder, creïlles i arròs; i la seua preparació és fàcil però a la vegada bastant costosa. Per una banda s’han de fregir les creïlles i s’ha de bullir l’arròs amb unes fulletes de llorer. D’altra banda, en un perol gegant que hi ha a la falla es cou el corder en caldo, vi i una mescla d’espècies secretes a foc lent durant unes 2 hores. Per finalitzar cadascú s’escudella al seu gust el corder amb caldo, l’arròs i les creïlles, i ja només queda gaudir d’aquesta recepta. No hi ha millor manera per tancar l’exercici i iniciar el nou que brindant amb una cassalleta i omplint la panxa amb aquest gran plat. Aquest quart dia fa que, any rere any, s’animen més fallers i falleres a acudir al casal per tal de tirar una maneta, passar una bona estona i animar-se després de la tristesa que suposa que s’acaben les nostres benvolgudes falles.
En la imatge de dalt, la caldereta de corder en un moment de la seua elaboració. Baix, el plat tradicional del quart dia de Falles de la Bega.
Falles 80-81.qxp_Maquetación 1 28/1/20 1:04 Página 1
80
JUNTA LOCAL FALLERA
Arròs, fesols, naps i... rialles La comissió de Sant Antoni reserva un dia de la setmana fallera per a cuinar un arròs tradicional i molt valencià Adrián Piqueras Melero Falla Sant Antoni de la Mar
L
a comissió de la Falla Sant Antoni de la Mar s’encarrega cada exercici faller de cuinar un plat típic molt valencià. Com cada comissió, la setmana fallera és tradicional elaborar al casal dinars típics valencians, com l’arròs al forn, la paella, la fideuà o, en el cas del que anem a parlar, l’arròs amb fesols i naps. Al casal, hi ha un nombrós grups de cuiners que es dediquen a elaborar els plats més gustosos per als fallers. Aquest grup presenta una efectiva organització: uns compren els ingredients, altres preparen els utensilis necessaris per a cuinar, altres tallen, pelen i preparen, fins que finalment, un altre grup es dedica a cuinar l’arròs. Mentre es realitza aquesta feina, els cuiners gaudeixen d’una estona de rialles, on tots comparteixen el coneixement que tenen a la cuina.
A continuació, passem a l'elaboració d'aquest plat, que és bastant laboriosa ja que comença el dia anterior per les anomenades peladores, que es dediquen a pelar i tallar tota la verdura, treball dur i costós, especialment la penca o el card. Aquest grup és molt important, a la comissió contem amb molts voluntaris que es dediquen a aquesta feina. L'endemà sobre les 7 h. del matí es comença a preparar el foc, en general amb llenya de taronger que es prolonga fins a les 14 h., possibilitant així en tan
Ingredients per a l’arròs amb fesols i naps.
Falles 80-81.qxp_Maquetación 1 28/1/20 1:04 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
81
llarg període de temps la bona cocció dels seus diferents ingredients. Al mateix temps, s’aprofita aquesta matinada per a dur a terme un bon esmorzar. No és difícil entendre la definició de plat contundent en conéixer els seus ingredients, començant pels suaus tindríem els fesols, la penca o el card, el nap i la creïlla. Si passem al fonament del plat tindrem, cansalada fresca, ossos de costella, careta, manetes i cua de porc i algun d'un altre tros de vedella o corder, a més de l'arròs corresponent. Sense oblidar, clar, la L’arròs amb fesols i naps no falta en la setmana fallera de Sant Antoni. botifarra, tan sol·licitada pels seua confecció per motius totalment diferents, comensals. tals com festivitats patronals, festes populars, Tot aquest conjunt d'ingredients amb una esdeveniments especials, donant-li un canvi mica de pebre roig, safrà, sal i molt afecte total a la idiosincràsia d'aquest popular plat. donen lloc al que molts en diuen “la caldera de l’horta” però a Cullera coneixem més per l’arròs Ara, no hi ha poble valencià o restaurant de caldós amb napicol. És un plat que antigament cuina valenciana, que no oferisca als seus es preparava en grans calders (d'ací prové el veïns un arròs amb fesols i naps. Originalment nom de l'elaboració). Se sol servir en calent, ge- era el menjar que es repartia per als pobres en neralment acabat d'elaborar. les festivitats marcades. Actualment s'ha convertit en un plat casolà i que com a família faEn els seus inicis, es cuinava per a oferir-li a llera també fem al casal. No cal ni dir que el la gent més necessitada o en compliment d'alque més repetim és la paella però sempre hi guna promesa feta per qualsevol motiu greu, tenim el dia de l’arròs amb fesols i naps de la especialment, per malaltia. D'aqueix començamateixa manera que ens agrada moltíssim un ment una mica trist s'ha passat actualment a la gran tros de carn de cavall amb alls tendres.
Falles 82-83.qxp_Maquetación 1 28/1/20 1:04 Página 1
82
JUNTA LOCAL FALLERA
TirorÍ, tirorí: una casca de Reis Julio Martí Zahonero Falla Passeig-Mercat
M
iliet havia acabat de complir set anys. Radiant d’emoció i eufòria, es disposava a botar del llit sense, ni tan sols, esperar que el despertador fera la seua feina de tots els matins. Era el dia 6 de gener de 1978 i, malgrat que no havia pogut pegar ull durant tota la nit, Miliet no havia escoltat ni un sol soroll estrany en tota la matinada. És ben sabut per tots que ses Magestats d’Orient són molt previnguts i tenen llarga experiència amb això de lliscar silenciosos per finestres i racons per tal de no ser vistos ni sentits. Baixà les escales ràpid i emocionat, com un ratolí a l’aguait d’una exquisida peça del més suculent formatge. Arribà al menjador, obrigué la porta al seu davant… i allí estava. Tal i com li havien augurat els seus iaios i pares la nit anterior, la cerimònia va estar tot un èxit. Era cert! - Miliet: has de deixar tres gotets amb mistela per als Reis però no t’oblides de les garrofes i l’aigua per als seus cavalls. Si ho fas, demà tindràs la teua recompensa. I així va ser. Damunt de la taula redona, sobre el mateix tapet roig que ell mateix va preparar, lluïa solemne aquell meravellós dolç: una casca dels mateixos Reis d’Orient sols per a ell! I no venia sola! Un fum de llepolies i monedes de xocolate rodejaven aquell regal tan màgic. Han passat ja quaranta anys. Ara Emili és un pare de família que abraça la cinquantena. El seu fill, Eduard, acaba de complir set anys i ha pensat fer-li el mateix regal amb el que la seua família li sorprenia cada dia de Reis. Tan sols hi ha un pro-
blema! Ses Magestats d’Orient sembla que s’han oblidat d’aquella magnífica recepta valenciana que tanta il·lusió provocava en la seua infantesa. Una llàstima, és clar. I res a veure amb el nou roscó que, lluny de tractar-se d’un costum autòcton, va arribar des de França per a ocupar el lloc culinari d’aquella casca tan saborosa. Recorda com la seua iaia li deia que l’oritge musulmà d’aquella recepta va perdurar durant segles des d’abans de l’arribada de Jaume I i que la primera recepta impressa d’este dolç aparegué en el famós “Llibre de Coch” allà per l’any 1520. Però Emili no està disposat a renunciar al seu objectiu. Enguany, el xicotet Eduard compartirà l’alegria d’assaborir una de les experiències més màgiques de la seua jove vida. Tan sols hi ha que recuperar els passos a seguir i fer memòria. La iaia Maria és una autèntica enciclopèdia. - Molt més fácil del que sembla -li corrobora entusiasmada-. Això sí, un ingredient no deu faltar mai: il·llusió. Així que abillats amb manils blancs i mil grams d’il·lusió, la iaia Maria comença la seua classe magistral: - Podem escollir entre casca de glòria si la farcim amb moniato, o de rovell, si és així com la pensem omplir. - Recorde que eren prou menudes, iaia. - És clar, Miliet (per a la iaia, ell sempre serà Miliet), és un dolç tan potent que amb pocions menudes ja quedes ben fart, ah!ah! La iaia Maria sempre té un acudit idoni per a cada moment. - Agafa eixe motle per a donar-li forma a la casca. Encara que hi ha gent que la presenta com si fora una serp, jo prefereisc la corona real. Dis-me tradicional si vols, ah!ah!
Falles 82-83.qxp_Maquetación 1 28/1/20 1:04 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
83
Emili segueix pas a pas els dictàmens de sa iaia: 250 grams d’ametla molguda, amb 250 grams de sucre i la clara d’un ou. - Renta una llima i ratlla la pell per a posar-la a la massa. I ves pastant. Vinga!! Això sí. No t’oblides del toc de canella. Eixe és el secret, shhhh! La iaia sempre té un as a la mànega. - Una vegada feta la massa l’enrotllarem amb un drap blanc i la deixarem reposar unes dotze hores. - Tant iaia? -replica impacient Emili-. - Els temps són els temps i la paciència, la mare de la ciència. La iaia Maria és tota una sàvia. - Mentrestant, prepararem el dolç per a farcir-la. Separa tres rovells i li afegeixes 75 grams de sucre glass. Calfa-ho tot un poc a foc lent mentre ho remenes i una vegada gelat, ho deixarem reposar a la nevera fins demà. - Però iaia… Shhh… demà al matí continuarem. Estava clar, la iaia Maria sempre té raó. La nit passava amb el tic tac de la il·lusió: l’ingredient que mai pot faltar a la cuina. I de nou, iaia i nét ataviats amb els manils blancs. - És hora de fer-li la forma a la massa. Un ruló ben fet per a poder-la omplir amb el dolç del rovell. Una vegada feta la forma de la corona, ho depositarem al damunt d’una hòstia. I no vull cap comentari gra-
ciós al respecte! Sàvia i profètica la iaia Maria. - Pinta la casca amb un poc d’ou batut i de seguida al forn. Uns 15 minuts més o menys. Mentre la casca està coent-se, prepararem la “glasa”. Has de batre una clara d’ou amb uns 75 grams de sucre glass i li afegeixes una culleradeta de llet. I tot a punt de neu! Vinga, Miliet, dóna-li fort!!! Una vegada treta la casca del forn esperarem que es gele i la decorarem amb molta gràcia amb esta barreja. En acabar, posa-li uns caramels, llepolies i monedes de xocolate. El somriure del teu fill serà encara més feliç. Emili ja ho veu vindre. Arribarà el 6 de gener i el seu fill, Eduard, radiant d’emoció i eufòria, es disposarà a botar del llit sense, ni tan sols, esperar que el despertador faça la seua feina de tots els matins. I, sense a penes haver pogut pegar ull durant tota la nit, Eduard baixarà les escales ràpid i emocionat, com un ratolí a l’aguait d’una exquisida peça del més suculent formatge. Arribarà al menjador, obrirà la porta al seu davant… i allí estarà. Tal i com li havien augurat ell mateix i la iaia Maria la nit anterior, la cerimònia serà tot un èxit: «Tirorí, tirorí. Senyor Rei, ja estic ací. Casques i torrons són per a mi. La palla i les garrofes per al seu rossí.»
Falles 84-85.qxp_Maquetación 1 28/1/20 1:05 Página 1
84
JUNTA LOCAL FALLERA
Una calçotada va ser, fa una dècada, el primer esdeveniment gastronòmic a la plaça.
Les gastrofestes de la plaça La comissió de la Plaça Espanya celebra festes gastronòmiques al llarg de l’any des de fa una dècada Quique S. G. Falla Plaça Espanya
E
n la zona en la que vivim, és molt habitual que tot gran esdeveniment, acte, aniversari, pacte, acord, festa…. vinga acompanyat d’alguna manifestació gastronòmica. Ací, totes les grans,i no tan grans celebracions,són una bona excusa per ajuntar-nos al voltant d’una taula.
En les Falles, i en concret en la nostra comissió, tampoc podia ser d’altra manera. En tots els actes fallers està molt present tota eixa gastronomia, tan innata i tan representativa de la gent de la nostra terra. Tota celebració, no ho és tant, si no comença o acaba en la cuina. Tant és així…, tan present tenim la gastronomia en la nostra festa, que en la Plaça d’Espanya, com passa també en alguna altra comissió, ja portem alguns anys creant i celebrant actes directament relacionats amb els menjars més típics i tradicionals.
Falles 84-85.qxp_Maquetación 1 28/1/20 1:05 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
85
Després de moltes paelles, que mai ens han faltat al casal, ja fa una dècada decidírem buscar coses diferents. La primera incorporació a la festa en la plaça va ser un plat típic d’altres terres però que, gràcies a la presència de fallers que venien d’allà, incloguérem al nostre calendari. Per primera vegada celebràrem una “calçotada” a les Falles de Cullera, que ara, deu anys després, seguim celebrant cada any durant la setmana fallera, amb una excel·lent acceptació. Uns anys després, afegírem una altra festa relacionada únicament amb la gastronomia: un maridatge de vins i tapes, en el que el gran protagonisme se l'emportaven els fenomenals vins valencians dels que gaudim en esta terra, ben acompanyats per unes tapes selectes i que a més, elaboràvem els propis fallers. Però no teníem prou… i veient l’èxit que tenien aquestes iniciatives culinàries, decidírem augmentar l’oferta per als nostres fallers i amics: un tast de cerveses va ser la següent proposta gastronòmica a la plaça. En la línia dels vins, oferíem als nostres fallers una diversitat de cerveses, també ben acompanyades per unes tapes, amb l’estil de les típiques “octoberfest” alemanyes, però amb el particular toc dels bons cuiners fallers de la plaça. Però seguia faltant alguna cosa més… I quina era? Com no podia ser d’altra manera, si parlem de gastronomia a València, haguérem d'incrementar el número d’esdeveniments relacionats amb el bon menjar, per dedicar-li una festa al gran producte autòcton per excel·lència de la zona: l’arròs. L’última festa que hem sumat al nostre calendari gastronòmic anual és la degustació d’arrossos. Un esdeveniment en el que poden provar diverses varietats d’arrossos, i els plats més típics d’aquesta zona llevantina. Les Falles som festa, som cultura, som esport, som tradicions… però tot això ha d'estar ben acompanyat, perquè les Falles també som gastronomia. Bon profit i bones Falles 2020.
Diverses imatges de gastrofestes a la plaça de degustació d’arrossos i maridatges de tapes amb vins valencians i cerveses.
Falles 86-87.qxp_Maquetación 1 28/1/20 1:05 Página 1
86
JUNTA LOCAL FALLERA
Una de les abonades de la falla, mostra una de les cassoles, en un concurs dels anys 90.
La nit de l’arròs al forn del Raval
La falla celebra des de fa més de 20 anys el tradicional Concurs d’Arròs al Forn amb una festa multitudinària La comissió Falla Raval de Sant Agustí
E
l menjar i la festa és una combinació perfecta en la celebració de qualsevol esdeveniment. Diuen que “a la taula i al llit al primer crit”, i això a la nostra falla està més que fet. Quan parlem de menjar i festa, som els primers, qualsevol motiu és bo per a celebrar, i si és per ajuntar-nos la gent de la falla, no cal que estiguem en Falles perquè qualsevol diumenge de l’any és bo per a muntar un “sarao” i celebrar.
Tenim fallers que si es muntaren un restaurant, de segur que els premiarien amb alguna estrella mitxelín, perquè tenen una maneta per a la cuina, que altra cosa no, però bons menjars sí que ens fan. I és que qualsevol moment al casal, per l’harmonia que hi ha a l’hora de cuinar, es converteix en una festa. Uns preparant, altres cuinant, els que porten la cassalleta i la cerveseta perquè no falte de res, i si ja fiquem música, va tot rodat. Doncs a la cuina valenciana podem trobar milers de plats típics, però hem de dir que el
Falles 86-87.qxp_Maquetación 1 28/1/20 1:05 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA més conegut internacionalment és la paella. Però nosaltres volem destacar altre plat típic d’ací, on l’ingredient comú a la paella és l’arròs i el qual s’elabora amb cassola de fang. Aquest és l’Arròs al Forn i com bé diu el seu nom es cuina al forn. Els seus principals ingredients a banda de l’arròs són els cigrons, embotits com la botifarra, cansalada, costelletes, peuets de porc, napicol, creïlles, tomaca i una cabessa d’alls que corona la cassola, a banda del caldo que a hui no ens entretindrem amb l’elaboració. Aquest menjar és molt típic a la Falla Raval, ja que des de fa més de 20 anys a la setmana fallera i un dia a la nit, celebrem ja el tradicional Concurs d’Arròs al Forn i que junt amb el Concurs de Paelles que se celebra el dissabte anterior als dies de falles s’ha convertit en una de les nits més multitudinàries al nostre barri, per la quantitat de gent que participa.
87 d’arròs al forn. La nit passa amb un ambient genial que entre acudits i rialles per cada taula es converteix en una nit molt peculiar. En acabar de sopar, i ser tan gran la participació de la gent, cal premiar a les tres millors cassoles, aleshores els presidents i les falleres majors ho fan amb sorprenents regals. Cada any, una cosa diferent Cada any intentem fer alguna cosa diferent, com coses personalitzades de la falla, des de samarretes i motxilles, recipients per a l’elabo-
Els curiosos que s’acosten a veure l’ambient o simplement olorar aquests menjars que tant de gust fa Cassola d’arròs al forn. que la gent es queda a sopar. Perquè això sí, hi ha tanta cassola que ració de les cassoles o inclús algun esmorzar o qualsevol és benvingut a sopar amb nosaltres. sopar per a dues persones amb la col·laboració d’algun restaurant. Aquest té molta participació per part dels faA continuació i com ja és costum, les nosllers, abonades, veïns i inclús simpatitzants de tres abonades ens fan entrega d’un xec i dels la Falla, per això cada vegada hem d'ampliar el sopars que ens paguen als fallers. Des d’ací lloc i a banda d’utilitzar la carpa, el Carrer Valèn- volem donar-los les gràcies per la seua faena cia també es plena de taules perquè tots puque any rere any fan durant cada exercici per guem sopar i fer d’eixa una nit agradable i un interés comú, com és la nostra falla. Gràcies diferent. abonades. Cada participant va arribant al casal, i els delegats escudellen un plat per tal que aquest entre en concurs. Una vegada estan tots els plats recollits i dins del temps acordat per tal d’arreplegar cada cassola, un jurat qualificat compost per quatre persones professionals de la cuina avaluaran cada plat, eliminant a poc a poc fins a quedar-se amb els tres millors plats
I ja per finalitzar la nit, hi ha festa per a tot aquell que ens ha volgut acompanyar. Cada any organitzem alguna cosa diferent, des d’espectacles cantats i ballats de diferents tipus de música fins anys de monòlegs, intentant sempre que aquesta nit vaja creixent perquè s’ha convertit en una festa ja tan típica que gràcies a la gent que participa es va fent cada any més gran.
88
JUNTA LOCAL FALLERA
Falles 90-91.qxp_Maquetación 1 28/1/20 1:06 Página 1
90
JUNTA LOCAL FALLERA
No hi havia a cap lloc dos plats com els nostres Si a la falla hi ha algunes activitats gastronòmiques que destaquen, són les organitzades pel grup Cataüt Nacho Romero Ferrer Coordinador de Cultura de l’A.C. Falla Taüt de Cullera
I
és que a València tenim un gran gust, bons cuiners (professionals i altruistes), una dieta mediterrània i una ganeta… És per això que sempre estem de comboi i sempre ens reunim amb l’excusa del menjar. A l’A.C. Falla Taüt no som ni més ni menys amb el permís d’Estellés- que com diu el títol d’aquest article. Com a la majoria de falles, nosaltres no podríem centrar-nos en un únic dia gastronòmic específic i valencià.
En tenim tants: el dia de l’arròs al forn, el dia de les paelles, els esmorzars típics valencians amb tomaquetes de l’hort d’algun faller, les jornades gastronòmiques diverses, els tasts de cervesa i de vi – Cataüt-, i més. I sempre que hi ha, amb els
bunyols de carabassa de Cullera. Però, si hi ha alguna activitat que pot destacar per la seua naturalesa dintre de les activitats gastronòmiques de la falla, jo diria que són les organitzades pel grup gastronòmic i cultural Cataüt. Un grup que, des de dins de la falla busca recuperar, promoure i executar activitats culinàries on recuperem tant plats típics valencians com begudes elaborades de forma artesanal, entre altres, per cellers del nostre territori. Més enllà d’allò que comporta una reunió d’amics, Cataüt, mitjançant el tast o les jornades gastronòmiques, busca donar a conèixer la nostra cultura fent-te sentir les olors, els colors, el gust i fins i tot l´oïda i el tacte, en un acte culinari fet per a l'ocasió. I és que gaudir d’un grup de música valenciana mentre assaboreixes una tomaca de Cullera amb cinc gotetes d’oli d’oliva de Montesa, tot regat amb un excel·lent vi del Celler del Roure com és “Les
Falles 90-91.qxp_Maquetación 1 28/1/20 1:06 Página 2
91
JUNTA LOCAL FALLERA
Falleres i fallers, al casal en una de les activitats organitzades per Cataüt.
prunes - blanc de mandó”-, un vi blanc fet amb raïm roig de la varietat mandó, un raïm clàssic valencià, que ja estava en desús… i això, no ho neguem, té el seu puntet...
Cataüt, mitjançant el tast o les jornades gastronòmiques, busca donar a conèixer la nostra cultura fent-te sentir les olors, els colors, el gust i fins i tot l’oïda i el tacte
I per a nosaltres és gaudir del nostre patrimoni com a poble valencià com hi ha poques maneres de fer-ho, en una reunió d'amics, assaborint els fruits de la nostra terra i del treball de la nostra gent. Et convidem a gaudir amb nosaltres perquè som una associació cultural oberta on tothom té cabuda. Però, tot i això, els tasts de Cataüt, són això, petits mossos de glòria, clar està, però on sempre et quedes amb gana de més.
Les jornades gastronòmiques, són la màxima expressió d’allò que un bon paladar i les ganes de passar-ho bé, poden significar.
Un dia sencer dedicat, en aquest cas, als costums i activitats d'una altra regió del nostre territori, incloent-hi activitats i comboi per als més petits. Perquè les Associacions Culturals falleres són per viure-les en família i per promoure els valors d'amistat, veïnat, família, cultura i gastronomia, entre altres. I és així, com els més menuts són partícips i gaudeixen més enllà dels tòpics típics.
Doncs en aquestes jornades, no sols toques el cel del bon gust i del buquet, a més l’assaboreixes a la gana i sense pressa. Confie que quan llegiu aquest article, hàgeu menjat alguna cosa abans, si no és així, farem que us entre ganeta i això, ja sabeu, pot ocasionar reunions i combois no programats.
92
JUNTA LOCAL FALLERA
JUNTA LOCAL FALLERA
93
Falles 94-95.qxp_Maquetación 1 28/1/20 1:07 Página 1
94
JUNTA LOCAL FALLERA
Fallers i falleres de la comissió, amb l’alcalde i membres de la JLF, davant un allipebre.
Un plat fet amb estima És ja tradicional que la comissió agafe forces per a la “plantà” amb un suculent allipebre de rap i llagostins Juan Gabriel Figueres Hernández A.C. Falla El Canet
E
En la nostra comissió s’ha instaurat, com a una de les tradicions més contemporànies, que el dia 15 de març es dine allipebre de rap i llagostins, un plat en què la majoria de fallers gaudeixen, ara que està tan de moda, dels productes quilòmetre zero, és a dir, aquells que fins a estar en el teu plat, han viatjat menys de 100 quilòmetres. Sense anar més lluny, els que utilitzem en
aquest plat són pescats pels pescadors locals que acaben en la llotja de la nostra població.I a banda d’all, pebre, rap, llagostins i les creïlles que costen tant de pelar, quins altres ingredients componen l’especialitat de la casa? Ou, pebre roig, sal, aigua, brou de peix, oli... i altres ingredients que mesclats formen una mescla que s’aplica al plat (tomaca fregida, cacau o ametla trossejada, all, julivert i pa fregit). És un dinar en el qual els nostres cuiners, dels quals parlarem posteriorment, una vegada esmorzats, comencen la laboriosa feina de pelar creïlles, ja que eixe dia és fan diverses
Falles 94-95.qxp_Maquetación 1 28/1/20 1:07 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
95
paelles no només per a la comissió, sinó que és un dia on rebem algunes personalitats que dinen amb nosaltres per a passar una agradable estona: Junta Local Fallera, l’alcalde i regidors de la corporació municipal, i altres amics que es xuclen els dits amb tots els ingredients que formen aquest plat. Aquest plat està realitLa comissió, al carrer, en un dels dinars de la setmana fallera. zat pels nostres cuiners que ens delecten dia a dia de les seues arts culinàries, omplint les panxes de cadascun dels membres de la comissió, i ajudant-nos a gaudir d’una festa tan espectacular com és la nostra. Ells són Vicent Santamaria “Poli”, Pablo Gomila, Juan Bernardo Creus, Toni Sala “Porri” o José Bou, entre d’altres, amb la inestimable col·laboració d’un gran amic de la nostra comissió, Sergio L’allipebre tradicional tampoc falta en l’oferta culinària del Canet. Boquer “Monago”. Amb postres són tipiques de Cullera, on podem desel seu bon humor i la seua destresa, fan que la tacar que hi ha varietat entre la coca de llimajoria dels fallers repetisquen, ja que, a diferència de plats com la paella o l’arròs al forn, no monà, el pastís de poma, o l’emblemàtic croissant de xocolate blanc i negre, ben acomés tan freqüent menjar-se’l rutinàriament. panyat del ja consolidat licor de crema d’arròs o de la puixant crema de cassalla, tots dos Aquest plat ajuda als fallers a agafar forces també del terreny. de cara a la plantà de la falla que, tradicionalment, realitzem el dia 16 de març; però també a En fi, ens trobem amb un dia en què fallers, recuperar-les, ja que el mateix dia al matí és el amics i simpatitzant augmenten una mica els dia en el qual els fallers trauen el monument al seus nivells de colesterol amb productes autòccarrer perquè l’artista comence a plantar el tons, passen una estona agradable i es preparemat. Això sí, sempre amb alguna cassalleta abans, per a obrir gana(no estem incitant a l’al- ren per als dies grans de la festa fallera cohol en aquest text, per si algú volguera traure cullerana. Vos ho diu un faller... que no se’l menja, però perquè no li agrada el plat. Però els profit de l’assumpte). gurmets als qui sí que els agrada, diuen que és un plat especial, i que està boníssim. Una vegada acabada la gran fartada, les
96
JUNTA LOCAL FALLERA
JUNTA LOCAL FALLERA
97
Falles 98-99.qxp_Maquetación 1 28/1/20 1:08 Página 1
JUNTA LOCAL FALLERA
98
El dinar de “l’apuntà” La Falla Plaça Mongrell prepara un arròs del senyoret per a donar la benvinguda als nous fallers i falleres La comissió Falla Plaça Mongrell
E
ls nostres cuiners sempre fan la seua tasca amb tota la dedicació que un bon plat requerix, busquen matèria prima de qualitat, ajustant-se sempre al pressupost, per a sorprendre a la gent nova de la comissió i donar-los una càlida benvinguda. Enguany, la Falla Plaça Mongrell ha fet una iniciativa molt particular que es du a terme el cap de setmana següent a la cremà: fer el dinar de l’apuntà, que ve lligat amb un arròs de senyoret. Donar la benvinguda a les altes noves per a l’any vinent i lliurament dels distintius de la Falla. Ha sigut una iniciativa proposada per “l’escoleta” de la nostra comissió molt ben rebuda per part de tots els fallers, a l‘igual que el lliurament dels distintius,dels quals hi ha de tots tipus, però sempre amb sentit de l’ humor. L’Arròs del Senyoret, ara per ara ve a ser el mateix que l’Arròs a Banda. Rep el nom del plat que cuinava la servitud de les cases benestants per al primogènit de la família. L'arròs podia elaborar-se de mil maneres, amb infinits ingredients, sempre, clar!, a gust del “senyoret de la casa”. I per això, nosaltres el cuinem per als nouvinguts. Hi ha una confluència d'interessos comer-
Paelles d’arròs del senyoret.
cials i cultura popular que ha encimellat a aquest plat al capdamunt de les cartes dels locals del litoral mediterrani. Tots contents, encara que un Arròs del Senyoret podria atendre qualsevol caprici personal. I és que ja se sap, per a gustos, colors.
Falles 98-99.qxp_Maquetación 1 28/1/20 1:08 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
99
Diverses imatges de “l’apuntà” i l’engrega de distintius de la Falla Plaça Mongrell.
100
JUNTA LOCAL FALLERA
JUNTA LOCAL FALLERA
101
Falles 102-103.qxp_Maquetación 1 28/1/20 1:09 Página 1
102
JUNTA LOCAL FALLERA
Pollastre al Gafarró
La Falla de la Avinguda del País Valencià té un plat molt particular que té el nom del faller que se’l va inventar La comissió Falla Avinguda País Valencià
N
o deixes per a demà , el que pugues menjar hui". Com diu la cita, a la nostra comissió, sempre estem a punt per a gaudir de suculents plats i menjars, fer comboi i ajuntar-nos al nostre cau al voltant de la taula, que és, on es conten les millors batalles i es tenen les millors reunions.
Al País Valencià, ens organitzem per equips de treball, grups formats per 4 o 5 fallers/es, que cada divendres de mes, són els encarregats de preparar el sopar per a la resta de comensals. Començant per la planificació del menjar a cuinar, la compra dels ingredients, l'elaboració dels plats, etc. En fi, organitzar la vetllada gastronòmica. Molts han estat els plats cuinats i variats, com són: costelles a la barbacoa, mandonguilles de carn casolanes amb verdures i tomaca, calamars amb ceba al vi blanc, paella amb manetes de porc, macarronà, etc.
Gaudim de dies assenyalats, aniversaris, esdeveniments fallers, etc, i sempre amb bons plats típics i especials, però comptem els dies i Però tenim un plat molt particular, i és el que esperem que passe la setmana al treball, als explicarem: Pollastre al Gafarró. Tan conegut estudis i a casa, per tal que arribe el divendres és el pollastre a la Pantoja a escala d'Espanya, assenyalat a com és al les nostres nostre cau, el agendes, plat esmendonat que és tat. el dia on fem I es preranxà al guntareu, el casal. El diperquè del vendres és el nom. Doncs, dia per perquè Gafaexcel·lència rró, és el nom en el que deidel nostre faxem enrere la ller, que té en setmana ja les seues pràcticament mans la gràliquidada i fer cia d’haver-se per veure'ns, invemtat fer pinya i soaquest plat bretot, fer que tant ens falla. Un moment de l’elaboració del Pollastre al Gafarró. agrada.
Falles 102-103.qxp_Maquetación 1 28/1/20 1:09 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
103
«Hi ha que comptar amb els 3 o 4 que sempre s’apunten a última hora» - David, conta'ns, quan vas començar a cuinar aquest plat? - La veritat, no sé la data en concret, però ja fa prou de temps, almenys 10 anys. Donat que ens agrada i té èxit, el solem fer sovint. -Com et va sorgir la idea de preparar aquest plat? - Donat que cuinar per a tanta gent és un tema costós i de feina, vaig pensar que era una manera de tindre carn i guarnicióper a tots els comensals, estalviar temps a l'hora d'elaborar-lo i espai, ja que tot es pot fer en el mateix paelló, i fora d'utilitzar tants focs al mateix temps. - Quan et disposes a cuinar, com t'organitzes? - Una vegada tot preparat per a cuinar, em fique el meu davantal per tal de no embrutar la roba. Busque a dos o tres ajudants, ja que hem de pelar prou verdura, i per a un sol és molta feina, i a més a més, sempre és gratificant tindre ajuda a la cuina i així raonem mentrestant. -On sols comprar els ingredients? - Els ingredients solen ser dels comerços del barri, els que col·laboren amb la nostra falla, són de confiança i de bona qualitat. - I ara sí, conta'ns quins ingredients téi
com és cuina? - És important comprar ingredients per a 3 o 4 persones més, que sempre hi ha qui s'apunta a última hora. Els ingredients són: pollastre trossejat com per a paella, xampinyons, pimentons, creïlles, vi blanc, ceba, ous, oli d'oliva, carlotes, alls i sal. - I com és l’elaboració? - Primerament, sofregim la verdura a poc a poc i per separat, els xampinyons, la ceba, les carlotes, els pimentons, els alls, les creïlles i a mesura que acabem, anem reservant la verdura en una cassola ben gran. Continuem amb la carn, la fem a foc lent i remenem de tant en tant perquè no es pegue a la paella i afegirem una quantitat generosa de sal. Seguidament, afegim a la carn ja cuita, la verdura que teníem reservada. Tot dins de la paella, afegim el vi blanc i li donarem un poc més de foc. A mesura que traga el bull, afegirem els ous, que es faran a la paella, en companyia de la verdura i la carn, i així esperem que reduïsca el vi, quedant una salsa fabulosa. Una vegada, apagats els focs, i disposats a sopar, ens reunirem al voltant de l'obra mestra, i brindarem tots junts. Bon profit!
104
JUNTA LOCAL FALLERA
JUNTA LOCAL FALLERA
105
Falles 106-107.qxp_Maquetación 1 28/1/20 1:10 Página 1
106
JUNTA LOCAL FALLERA
Les delícies del Port El plat causa sensació en la comissió del Port i és el dia que més fallers i falleres acudeixen al cau faller Rebeca García Pérez Falla del Port
S
ón nombrosos els plats que em venen al cap quan pense en la nostra llar fallera, milers d’olors i sabors típics que em fan traslladar a moments inoblidables. Els sabors barrejats amb la nostàlgia, em porten de nou a les reunions amb la meua família fallera, sí família, perquè així els considere a tots i cadascun dels fallers i falleres d'aquesta la meua volguda comissió. De segur que la resta de comissions falleres m’entenen quan dic aquestes paraules i possiblement heu pensat en l'oloreta del sofregit de la paella o heu recordat anar fugint de la fumerola típica de les torrades a poqueta nit als carrers, però el que ens fa únics i diferents, són els costums que cada falla adopta al llarg de tots eixos exercicis fallers, en els quals, algun dels components de les comissions fa de xef i aporta el seu toc especial. Aquest és el cas de la recepta que tot seguit vull compartir amb vosaltres, ja que és la que més causa sensació d’entre els fallers. I és per això, que és indispensable dedicar un dia de la setmana fallera perquè tots ens ajuntem al voltant de la taula a gaudir d’aquest plat. I no estic per a res exagerant si dic que he vist certament a fallers canviar-se torns de feina per poder gaudir eixe dia, potser uns dels moments on
El moment màgic del flamejat del pollastre.
més fallers acudeixen al cau faller. Sense més preàmbuls, vull donar-li primer el reconeixement a la nostra xef particular Mari Carmen Hernández i González que va aprendre aquesta recepta en un curs de cuina que va tindre lloc al restaurant Los Olivos.
Falles 106-107.qxp_Maquetación 1 28/1/20 1:10 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
107
Tot seguit, compartirem amb vosaltres ingredients i recepta per si us atreviu a provar a fer-la, ara que dec d’avisar que la mà d’aquesta fallera de gran recorregut en la nostra falla fa que siga un plat espectacular i per això el seu èxit. Els ingredients són: pollastre trossejat, nata, whisky, xampinyons, sal, pebre negre, concentrat de carn (Bovril) i oli La cuinera, en plena preparció del plat que fa furor a la Falla del Port. d’oliva. Abans de res, cal encendre el foc i ficar l’oli d’oliva, una vegada està calent, s’afegeix el pollastre prèviament condimentat amb la sal i el pebre negre, quant ja està d’un color daurat és el moment de flamejar el pollastre amb whisky. Quan reduïsca baixem el foc i afegim la nata i ho barregem bé tot a la paella, per últim,incorporem els xampinyons fins que estiguen ben cuits, és el moment de donar-li el toc estrella amb el concentrat de carn (bovril) i aleshores queda tastar de sabor, rectificar en cas que siga necessari i deixar que s’assente un poc. Apaguem el foc i servim. Nota: Cal preparar unes talladetes de pa i, així, falleres i fallers podran deixar el plat ben net una vegada hagen pogut acabar amb el pollastre. Esperem us haja resultat interessant aquesta anècdota fallera i des de la falla del Port volem donar les gràcies a tots aquells fallers i col·laboradors que fan de la nostra festa, les falles, un temps de germanor on poder seguir gaudint de la nostra gastronomia.
108
JUNTA LOCAL FALLERA
JUNTA LOCAL FALLERA
109
Falles 110-111.qxp_Maquetación 1 28/1/20 1:11 Página 1
110
JUNTA LOCAL FALLERA
La Falla El Raconet celebra concursos de tota mena de plats típics valencians.
Mengem de casa i a casa La Falla El Raconet cuida la gastronomia i celebra concursos dels plats més tradicionals del País Valencià Laia Font i Costa Falla El Raconet
D
eia Vicent Andrés Estellés que les Falles són el goig de la paraula on tots mengem a la mateixa taula. Les Falles són molt més que un monument, que una mascletada o que una cercavila pels carrers del poble. Les Falles formen famílies i, per aquest motiu, la Falla El
Raconet ens reunim sempre que siga possible per poder gaudir de les menjades familiars, ja que aquestes reforcen els vincles amb qui ens envolta. La gastronomia valenciana és molt rica i per això a la nostra falla no només fem concursos de paelles i arròs al forn. També en fem d’esgarradet amb pimentó com el poeta descriu als seus versos, d’allioli, de coques salades i dolces
Falles 110-111.qxp_Maquetación 1 28/1/20 1:11 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
111
(com la tradicional coca de llanda) i de bunyols, entre d’altres. Amb aquests concursos pretenem preservar i acostar la gastronomia tradicional dels nostres avantpassats no només als més menuts de la comissió, sinó també a aquells fallers i falleres que per alguna raó han hagut d’eixir del País Valencià o, simplement, a les persones que, per l’ansietat en què vivim, no tenim temps per cuinar. Per tant, podem dir que les Falles representen dinar el que a casa ja no es fa per l’estrés. Com hem mencionat abans, hi ha gent que no té casa a la terreta i només gaudeixen de l’allipebre, l’espardenyada, les paelles d’hivern o les fideuades quan ens reunim els diumenges al casal, a la nostra segona casa, o durant el que coneguem com la setmana fallera. Aquests dies comencen amb un bon esmorzar que consisteix en un entrepà acompanyat d’una picadeta d’olives, tramussos i cacau del Collaret, tal com marca la tradició valenciana. Després, com que hem de reposar l’esmorzaret, sempre ens ve de gust fer una partideta al truc, al parxís o a la Fallera Calavera. A continuació, mentre cuineres i cuiners preparen el plat del dia, la resta estem al seu voltant fent gana i parant la taula, el lloc on per fi ens reunim tota la comissió per compartir records i anècdotes d’altres festes, d’altres dinars, d’altres moments compartits. Seguidament, quan apareixen paellers i paelleres per la porta significa que el dinar ja està a punt, i com diu el refrany “a la taula i al llit, al primer crit”. Però aquests dinars no finalitzen ací, els culminem amb una tradicional coca de llanda o de carabassa acompanyada d’un gotet de café i, per acabar, una copeta de mistela o de la nova incorporació, el licor d’arròs. A tall de recapitulació, les Falles es converteixen en la nostra llar, on podem gaudir dels menjars més tradicionals del País Valencià acompanyats de la família fallera. És a dir, a la Falla El Raconet aquests moments compartits ens ajuden a recordar cada dia d’on venim i qui som.
Una bona picada és fonamental.
112
JUNTA LOCAL FALLERA
JUNTA LOCAL FALLERA
113
Falles 114-115.qxp_Maquetación 1 28/1/20 1:12 Página 1
114
JUNTA LOCAL FALLERA
L’entrepà de l’Alboraia «Cada divendres tenim excusa per a demanar-li a les nostres mamis o iaies que ens preparen un bon bocata» Elena Argente Falla Plaça Alboraia
R
ecepta per a riure, gaudir, desconnectar de la rutina. Només necessitem tres senzills passos: - Un entrepà de casa en paper d'Albal. - Posar l'entrepà davall del braç. - Qualsevol excusa és bona per baixar a la falla i passar una bona estona. Amb aquests tres senzills passos tens una recepta per a gaudir, riure sense por a i gaudir del que més ens agrada com a bons valencians. El sopar d’endur-se’n, perquè no hi ha res millor que una bona estratègia per a escapar de la rutina i jugar un parxís, un pòquer, dòmino, Fallera Calavera o el Party, perquè potser el futbol, no se'ns dona bé, ni tampoc l'enigma, però no hi ha joc de taula que se'ns resistisca. Cada divendres tenim excusa per a demanar-li a les nostres cuineres favorites que ens preparen un bon bocata d'aqueixos que només les mamis o les iaies saben fer, aqueixos que t'alimenten fins al diumenge. Cada divendres ens encanta anar a les reunions al casal, on tampoc és que ens matem per saber els punts del dia ni per votar, a nosaltres ens agrada trobar-nos, xarrar de la setmana, del pesat del nostre cap o del mal que portem el mal d'esquena, però cap d'aqueixos motius ens trauen mai les ganes de baixar a la Falla. No hi ha res millor per al dolor d'esquena que jugar al Party i que et toque fer mímica de
Soparet d’entrepà al casal d’Alboraia.
muntar a cavall, és en aqueix moment quan el mal d'esquena desapareix i riem sense parar. Crec sincerament que no hi ha millor remei que una bona sessió d'amics, sopar de cabasset i unes bones rialles. Des de fa 26 anys que formem aquesta família. Som diferents, tenim caràcters molt diversos, gustos variats i algunes poques coses en comú però ens uneix una cosa especial, un sentiment, un amor per “La Terreta”, un amor
Falles 114-115.qxp_Maquetación 1 28/1/20 1:12 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
115
per la pólvora, pel foc, per la música d'una bona xaranga, una passió per les cendres que com cada any per a nosaltres no significa un final sinó un tornar a començar, cremem un any per a alguns dur, per a altres igual o diferent, per a uns altres un any ple d'amor etc. On va haver-hi foc però sempre queden cendres i de les cendres ressorgim per a un any Fallers de la Plaça Alboraia, al casal, amb la fallera major 2020. nou, ple de nous reptes, moments únics que dients, provar de sal la carn o que l'arròs se'ns només aconseguim amb aquesta passió. I ja quede dur, a nosaltres el que de debò ens imestà, som la Falla Plaça Alboraia, alguns som porta és passar una bona estona, amb això ens més família que amics, sabem que som xicoés suficient, desconnectar i gaudir amb els nostets, però on va la corda va el poal, no necessi- tres, riure amb les barrabassades dels més xitem molt per a fer soroll, som cridaners i en quets, mirar els cadets com s'enamoren de res ens ajuntem: una bona taula, cadires còcada ser que passa pel seu costat i com patimodes i no mirar el rellotge i com no el nostre xen d'amors perquè no saben el seu Instagram, sopar de cabasset, pot ser que semble un rediscutir amb els adults perquè no sabem qui va cepta conformista o poc preparada però no interpretar a Espinete, a qui enganyarem, som necessitem més, la cosa que de debò ens iml'època Pokémon i els Millennials junts o escolporta és estar junts, gaudir cada moment i tar les mil batalles que ens conten els més mariure sense parar. jors de com es lligava en la seua època. Així de simple: creiem que es pot fer una gran recepta, nosaltres no pensem en ingre-
En fi, aquesta és sens dubte una de les nostres millors receptes.
116
JUNTA LOCAL FALLERA
JUNTA LOCAL FALLERA
117
Falles 118-119.qxp_Maquetación 1 28/1/20 1:13 Página 1
118
JUNTA LOCAL FALLERA
El pollastre al vi, típic plat del dissabte abans de la plantà a la Falla Rei En Jaume I.
Xaranga, ‘reimember’ i pollastre al vi Salva Andrés Martín Falla Rei En Jaume I
S
i per alguna cosa destaca el mes de març és perquè els nostres hàbits alimentaris canvien totalment. Ens passem des del dia 1 (tot i que ja al mes de febrer comencem a fer boca) al cau faller esmorzant, dinant, berenant, sopant... I no és que seguim una dieta mediterrània al casal... Tot el contrari! Quasi cada dia dinem plats més propis de diumenge.
Però açò no ho és tot, aquestes fartades, perquè no tenen altre nom, van marinades amb cervesa, la o les cassalles corresponents, vi, café amb licors i un bon digestiu per a rematar la jugada. És important remarcar que per beure s’ha de menjar, i no sols les típiques papes i els cacaus, si volem gaudir bé de la festa, aquest és el secret. A l’AC Falla Rei en Jaume I un dels dies grossos de festa és el dissabte d’abans de la plantà. Aquest dia, de vesprada, solem visitar la resta
Falles 118-119.qxp_Maquetación 1 28/1/20 1:13 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
119
de casals fallers amb la nostra xaranga, i a la nit el nostre cau retrocedeix en el temps amb les cançons de la tradicional festa reimember. Un dia de batalla, com se sol dir. Per això mateix, la delegació gastronòmica ens prepara un dinar a prova de bombes: el pollastre al vi. No hi ha millor manera d’afrontar un dia com aquests que amb una bona ració d’aquesta especialitat culinària dels nostres xefs. La polèmica dels ous Aquest plat té el seu origen a la nostra comissió el mateix any de la seua fundació. Un any on eren els pares i les mares dels fallers els qui cuinaven durant la setmana fallera. Des d’aquell exercici, la recepta ha variat segons els responsables de dur-la a terme, tanmateix hi va haver un punt d’inflexió, on la inclusió d’un ingredient va causar una gran polèmica dintre de la comissió: els ous. No sabem cert si el propòsit dels cuiners d’aquell any era intencionat, o en canvi va ser fruit improvisat de l’eufòria fallera, però puc assegurar que hui en dia continuem afegint ous en els minuts finals de la cocció del brou. El que semblava que seria un beuratge, va acabar sent un èxit rotund. Els ingredients que el componen són molt bàsics: pollastre, vi, verdures i hortalisses (alls, creïlles, xampinyons, safanòriesi cebes), els polèmics ous, una picada (amb els fetges, cacaus i pa), oli, sal i pebre negre. I els passos per a la seua elaboració també són senzills, en
primer lloc se sofregeix el pollastre tallat a trossos, no molt grans, a foc lent fins que estiga daurat, després s’afegeixen les verdures i hortalisses per a sofregir-les un poc també i a continuació el vi i la picada que servirà per a espessir el brau. S’ha de reduir a foc fort fins a la meitat, i aquest és el moment dels ous. Una vegada cuits els ous, es deixa reposar, instant en el qual els xefs faran la cassalleta arrencadora. Finalment, sols queda gaudir-lo amb la companyia d’un bon tros de pa per a mullar el brau, i una botella de vi (valga la redundància) per espentar-lo, tant s’hi val si és blanc o negre. Tot s’ha de dir que aquest plat el realitzem més d’una vegada durant l’exercici faller. Molts anys ha estat servit pels màxims representants de la comissió en el sopar de l’acte de treta, l’hem menjat per recuperar forces després d’algun trasllat de la falla des del taller de l’artista fins al magatzem on espera fins a març, o bé l’hem fet per dinar un dia qualsevol,simplement perquè teníem ganes de gaudir-lo. Aquest any, per exemple, el vam gaudir el dia de l’arreplegada. En definitiva, és una recepta que sol agradar a tota la comissió, i que ha estat present en els nostres 22 anys d’història. A més a més, les propietats de la seua digestió ens preparen d’allò més bé per a un llarg dia d’excessos fallers. Bon apetit, i a la taula i a la festa... Al primer crit!
120
JUNTA LOCAL FALLERA
JUNTA LOCAL FALLERA
121
Falles 122-123.qxp_Maquetación 1 28/1/20 1:14 Página 1
122
JUNTA LOCAL FALLERA
Un arròs a banda km 0 El dinar d’arròs a banda es el més multitudinari de la setmana fallera de la comissió de la Falla Xúquer La comissió Falla Xúquer
L
a Falla Xúquer sempre ha tingut i encara té fallers, falleres i coneguts que són pescadors o que treballen en la llotja de peix de Cullera i per això no es pot desaprofitar l’ocasió de fer, de quan en quan, algun menjar on el peix de la mar de Cullera siga el protagonista. I un dels menjars més típics on s’utilitza diversos tipus de peix i marisc és l’arròs a banda, per això en la nostra comissió durant la setmana fallera es fa un dia arròs a banda amb peix de la Llotja de Cullera. Podem dir que és el dia que més gent ve a dinar a la nostra carpa, on s’han aplegat a fer fins a 3 paelles de gran tamany per a tota la gent que ha vingut. Venen membres de la comissió, però també ve molta gent que no pertany a la falla, però que són fallers d’honor o simplement són amics que volen vindre a degustar aquest menjar tan especial. Fins i tot, són eixos amics els que fan l’arròs a banda, com era el cas del nostre amic i
pescador de Cullera Pep “El Butano”, que desgraciadament ens ha deixat fa poc de temps i a qui volem recordar des d’aquest article i donar-li les gràcies per tots els anys que ha vingut a passar eixe dia tan especial amb nosaltres, una persona a la que sempre hem estimat i que mai oblidarem. Pep, allà on estigues, esperem que faces l’arròs igual de bo que el feies ací, de segur que estaran molt contents amb tu. Una forta abraçada, amic. Tornant al menjar, que és el que més li agradava a Pep, el dia s’organitza amb prou d’antelació. Cal avisar la gent que es vol convidar a dinar i saber el dia que poden arragar el peix que es necessita, peix de roca per al caldet, un tipus de peix amb molta espina i poca carn, però que és molt gustós com l’escórpora, la rata, l’aranya o el congre. Però a banda del peix per al caldo també fa falta alguna gambeta, calamar, sepieta, etc.
Falleres de la Falla Xúquer, en un dels dinars al carrer de la setmana fallera.
Falles 122-123.qxp_Maquetación 1 28/1/20 1:14 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
123
Parlem amb els mariners i els diem que eixe dia, si agarren peix, ens guarden el necessari per fer l’arròs a banda i així tot el que es menja és peix fresc de la mar de Cullera de gran qualitat i acabat de pescar. Una vegada ja està clar tot el tema del “condumio”, aplega el dia de fer la festa. Ja de bon matí es prepara el caldo netejant eixe peix de roca que dóna gran sabor i altres tipus de peixos depenent del que ens han dut els mariners, també es posa alguna ceba, creïlla,“pebre roig”, safrà i sal. Quan ja està el caldo en marxa, cal fer una paradeta per esmorzar, que estem en la panxa buida i això no és gens bo. Una vegada acabat l’esmorzar, amb café i bola inclòs, si està tot controlat, és molt possible que caiga una partideta de truc i un parell de boles més, per anar entrant en calor.Va acostant-se l’hora de dinar i cal fer els preparatius per començar la paella, anar trossejant la sepieta, calamar o el que es tinga eixe dia, anar netejant les gambetes i dei-
xar-ho ja tot a punt per a que el “xef “comence la seua gran l’obra. Sempre es diu que un bon sofregit és el secret d'una bona paella, per tant, l'arròs a banda no serà l'excepció i poquet a poquet es va sofregint amb oli, sal i uns alls, les gambes, la sèpia, si ha algun trosset d'emperador, etc. Després es posarà un poc de tomaca per netejar la paella i sofregim també l'arròs. A continuació ja afegirem el caldo en la seua exacta mesura, que als cuiners experts no els cal mesurar, el posen a ull i sempre ho encerten de manera que l'arròs queda soltet i al seu punt exacte de cocció. Deixem que es vaja secant poc a poc, controlant el foc i tastant el punt de sal fins que la paella ja està acabada.A la taula i al llit al primer crit, tots a dinar que ja és hora (acostuma a ser tardet...) Aquest arròs a banda és l'especialitat de la Falla Xúquer, encara que això no vol dir que no es facen altres menjars ben bons, perquè per sort, en la comissió, tenim molt bons cuiners. Bon profit.
124
JUNTA LOCAL FALLERA
Falles 126-127.qxp_Maquetación 1 28/1/20 1:15 Página 1
126
JUNTA LOCAL FALLERA
Membres de la comissió, davant d’una paella cuinada al casal del Bulevar.
Els esmorzars del Bulevar L’entrepà de carn de cavall amb alls tendres és l’esmorzar preferit pels membres de la comissió del Bulevar La comissió Falla Bulevar
L
’esmorzar és tot un ritual en la nostra terreta i s’ha convertit en una de les nostres tradicions gastronòmiques més importants. Les falleres i fallers de la falla Bulevar quan marca el rellotge les 10:00h, sempre mengem per agafar forces per al dia que ens queda al davant. I és que l’esmorzar és un dels menjars més importants del dia.
Al ser una comissió poc nombrosa ens facilita la tasca de fer entrepans de calent per a tots els fallers. Un dels esmorzar preferits per als membres de la comissió és el de carn de cavall i alls tendres. Unes bones tallades d’aquesta carn cuinades a poc foc i acompanyats d’uns allets tendres és tot un menjar de déus. Ja estiga en plat o dins del pa és un dels que més els agrada als fallers. No és l’únic esmorzar que es fa en comú, la paella sempre facilita aquesta tasca i una altra
Falles 126-127.qxp_Maquetación 1 28/1/20 1:15 Página 2
JUNTA LOCAL FALLERA
127
carn que agrada i contenta a totes i a tots és el pollastre. Un parell de pollastres trossejats i fregits amb la paella acompanyats d’ un grapat d’ alls. És un dels més populars per al matí i és que el seu sabor ens agrada a tots. Una altra de les variacions d’aquest plat es el de ficar-li tomaca ratllada, sofregir el pollastre i poc després afegir-li la tomaca en la Falleres del Bulevar lligen el seu llibret abans de l’esmorzar. paella. Aquesta variabades de fer i dins del pa son tot un plaer per al ció dota de més gust aquest plat i afegint la paladar i així agafar o recarregar forces per a possibilitat de sucar un trosset de pa en la toseguir el matí. Com en moltes cites matineres maca. falleres l’esmorzar és un punt a favor per a baiUn altre que no falta mai i que es cuina molt xar a la falla i treballar, perquè al voltant de la taula també es fa falla. sovint és el de mandonguilles d’abadejo. Aca-
FALLES 2019
130
LA CRIDA
JUNTA LOCAL FALLERA
JUNTA LOCAL FALLERA
131
132
JUNTA LOCAL FALLERA
Els llibrets de les Falles de Cullera tornen a brillar a València La Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport va entregar el passat 11 de març els premis per la Promoció i l'Ús del Valencià en els Llibrets de Falles de 2019 i una vegada més, els llibrets de Cullera tornaren a brillar, obtenint la Falla El Canet el 4t premi, la Falla Raval de Sant Agustí l’11é, la Falla La Bega el 26é, La Falla Xúquer el 36é i la Falla Taüt el 48é.
Les Falles de Cullera aposten per la sostenibilitat Les comissions falleres de Cullera es van sumar el passat mes de març a la iniciativa impulsada per la Diputació de València per la sostenibilitat de les Falles, que implica apostar per les pràctiques sostenibles en totes les activitats, productes i serveis de la festa, en tots els espais on es viu (carrer, casal, taller...) així com en els diferents moments de l'exercici faller.
Les falleres majors de Cullera, en la mascletà de València
Les falleres majors de Cullera van complir amb la tradició de gaudir de la mascletà de València, acompanyades per l’alcalde de Cullera, el regidor de Falles i la presidenta de la Junta Local Fallera.
JUNTA LOCAL FALLERA
133
El conseller d’Hisenda, Vicent Soler, viu la plantà a Cullera El conseller d’Hisenda i Model Econòmic de la Generalitat Valenciana, Vicent Soler, va visitar Cullera el dia de la plantà, fent un recorregut per les quatre falles de la seccio especial. Soler va participar, a més, en la plantà al tomb de la Falla de l’Av. del País Valencià, va visitar el casal del Canet, on li van entregar el millor llibret de Cullera i va assistir a la mascletà en Rambla Sant Isidre i va culminar la jornada dinant un allipebre de rap i llagostins al casal de la Falla Rei En Jaume I.
Els xiquets disfruten amb una espectacular globotada al Mercat Els xiquets de Cullera gaudiren el diumenge, dia 10 de març, de la Festa Infantil organitzada per a Junta Local Fallera als Jardins del Mercat, amb diverses activitats al llarg de tot el matí, que van culminar amb una espectacular globotada de milers de globus.
134
JUNTA LOCAL FALLERA
ELS PREMIS
En la foto de dalt, el Mercat, de gom a gom, en l’acte d’entrega de premis. En la imatge de baix, l’alcalde, Jordi Mayor, la presidenta de la JLFC, Susi Melià i el regidor de Falles, Javier Cerveró, amb la fallera major de la Falla Raval, Núria Gil, i el president de la comissió, Juan Gabriel Olivert, amb els banderins acreditatius de la millor falla de Cullera de 2019.
JUNTA LOCAL FALLERA
135
SECCIÓ ESPECIAL
PRIMER PREMI FALLA GRAN · PREMI A LA MILLOR FALLA DE CULLERA Raval de Sant Agustí
136
JUNTA LOCAL FALLERA
SECCIÓ ESPECIAL
PRIMER PREMI FALLA INFANTIL PREMI ENGINY I GRÀCIA Taüt L’alcalde, Jordi Mayor, la presidenta de la JLFC, Susi Melià i el regidor de Falles, Javier Cerveró, amb la fallera major infantil de la Falla Taüt, Mireia Bolufer, i el president infantil, Julen Grau, amb els banderins acreditatius de la millor falla infantil de Cullera de 2019.
JUNTA LOCAL FALLERA
137
SECCIÓ ESPECIAL
MILLOR NINOT/NINOT INDULTAT Sant Antoni de la Mar
MILLOR NINOT/NINOT INDULTAT INFANTIL
CRÍTICA LOCAL ENGINY I GRÀCIA Passeig-Mercat Sant Antoni
Taüt
INTERÉS TURÍSTIC Taüt
138
JUNTA LOCAL FALLERA
SECCIÓ PRIMERA
PRIMER PREMI FALLA GRAN La Bega L’alcalde, Jordi Mayor, la presidenta de la JLFC, Susi Melià i el regidor de Falles, Javier Cerveró, amb la representant de la Falla La Bega, Rocío Aragó, i la presidenta, Eva Sapiña, amb el banderí del primer premi de la Primera Secció de 2019.
JUNTA LOCAL FALLERA
139
SECCIÓ PRIMERA
PRIMER PREMI FALLA INFANTIL PREMI ENGINY I GRÀCIA Plaça Espanya L’alcalde, Jordi Mayor, la presidenta de la JLFC, Susi Melià i el regidor de Falles, Javier Cerveró, amb la fallera major infantil de la Falla Plaça Espanya, Ángela Sanz, i el president infantil, Carlos Donet, amb el banderí del primer premi de la Secció Primera.
140
JUNTA LOCAL FALLERA
SECCIÓ PRIMERA
MILLOR NINOT Plaça Mongrell
MILLOR NINOT INFANTIL
ENGINY I GRÀCIA Rei En Jaume I
Plaça Espanya
ENGINY I GRÀCIA INFANTIL Plaça Espanya
JUNTA LOCAL FALLERA
141
SECCIÓ SEGONA
PRIMER PREMI FALLA GRAN Plaça Alboraia L’alcalde, Jordi Mayor, la presidenta de la JLFC, Susi Melià i el regidor de Falles, Javier Cerveró, amb la fallera major de la Falla Plaça Alboraia, Sara Ferrer, i el president, Ernest Frígola, amb el banderí del primer premi de la Segona Secció de 2019.
142
JUNTA LOCAL FALLERA
SECCIÓ SEGONA
PRIMER PREMI FALLA INFANTIL PREMI ENGINY I GRÀCIA El Canet L’alcalde, Jordi Mayor, la presidenta de la JLFC, Susi Melià i el regidor de Falles, Javier Cerveró, amb la fallera major infantil de la Falla El Canet, Paula Creus, i la presidenta de la comissió, Isabel Palau, amb el banderí acreditatiu delprimer premi de la Secció Segona de 2019.
143
JUNTA LOCAL FALLERA
SECCIÓ SEGONA
MILLOR NINOT Plaça Alboraia
MILLOR NINOT INFANTIL
ENGINY I GRÀCIA Plaça Alboraia
Bulevar
INTERÉS TURÍSTIC ENGINY I GRÀCIA INFANTIL FALLES INFANTILS 2019 Xúquer Xúquer
144
JUNTA LOCAL FALLERA
PREMIS D’ACIVITATS CULTURALS
CONCURS DE TEATRE MILLOR OBRA CONCURS DE TEATRE MILLOR DIRECCIÓ “El petit poni”. Xúquer Rosa Penadés i Isabel Collado. Xúquer
CONCURS DE TEATRE MILLOR ACTRIU CONCURS DE TEATRE MILLOR ACTOR Encarna Sanfèlix. El Raconet Luis Ángel Santos. Xúquer
CONCURS DE TEATRE MILLOR ACTRIU DE REPARTIMENT CONCURS DE TEATRE MILLOR ACTOR DE REPARTIMENT Cristina Moreno. Sant Antoni Joan Olivert. Raval
JUNTA LOCAL FALLERA
145
CONCURS DE TEATRE MILLOR AMBIENTACIÓ CONCURS DE PROMOCIÓ DEL VALENCIÀ Raval de Sant Agustí Rei En Jaume I
MILLOR LLIBRET El Canet
MILLOR PORTADA DE LLIBRET Xúquer
PREMIS DEL CONCURS DE PAELLES
MILLOR PAELLA La Bega
PAELLA MILLOR DECORADA Plaça Espanya
146
JUNTA LOCAL FALLERA
CAMPIONS D’ACTIVITATS ESPORTIVES I LÚDIQUES
FUTBOL SALA INFANTIL Falla Raval
FUTBOL SALA CADET Falla Sant Antoni
FUTBOL SALA SÈNIOR Falla Passeig-Mercat
BÀSQUET Falla Raval
JUNTA LOCAL FALLERA
147
PILOTA-RASPALL INFANTIL PILOTA-RASPALL MASCULÍ Falla Sant Antoni Falla Xúquer
PILOTA-RASPALL FEMENÍ Falla Rei En Jaume I
VOLTA A PEU PRIMERA FALLERA Falla La Bega
VOLTA A PEU PRIMER FALLER Falla Taüt
VOLTA A PEU COMISSIÓ MÉS NOMBROSA Falla La Bega
148
JUNTA LOCAL FALLERA
VOLEI PLATJA Falla Taüt
TENNIS TAULA Falla Passeig-Mercat
DARDS Falla Taüt
PIC I MANETA Falla Passeig-Mercat
PÒQUER Falla Taüt
PARXÍS Falla Taüt
JUNTA LOCAL FALLERA
149
DOMINÓ Falla Av. País Valencià
TRUC Falla del Port
FALLERA CALAVERA Falla Taüt
TRENCACLOSQUES INFANTIL Falla El Raconet
TRENCACLOSQUES CADET Falla La Bega
TRENCACLOSQUES ADULT Falla El Raconet
150
JUNTA LOCAL FALLERA
MILLOR ARTICLE DE LLIBRET DE LES FALLES DE 2019
Enviar a fer la mà com a remei contra la tensió fallera
Juan Gabriel Figueres Falla El Canet
É
s fantàstic enviar a fer la mà qualsevol cosa o qualsevol persona!! I no em podeu negar l’evidència, ja que l’eixida d’aquesta frase feta des de les cordes vocals d’una persona es produeix quan aquesta està farta o, dit d’una altra manera, fins al seu òrgan reproductor. Això sí, una vegada es pronuncia, sembla que et quedés ben a gust, ja que és una descàrrega d’adrenalina. Ves-te’n a fer la mà!! És una gran sensació i, de vegades, actua com a substitutiu d’altres frases més malsonants i que no s’haurien de dir i que poden produir trencaments d’amistats, per tant, és una frase feta que podríem anomenar d’ús terapèutic. El món faller no és alié a l’hora d’enviar a fer la mà, i tal com podreu observar als següents exemples, és un dels camps on s’utilitza aquesta frase tan reconfortant per a l’ésser humà. Per exemple, entrem en una situació en la qual un faller vol rendibilitzar la quota d’entre 300 i 500 € que et costa ser faller... Com ho fas? Doncs fent règim un mes abans de Falles per tal de preparar el teu estómac i l’intestí per a un inigualable ritme de fartades acompanyades de litres de cassalla. Tot això a un ritme vertiginós que produeix agafar, quasi sempre, una bona gatera que et fa que el comportament puga variar segons els dies: uns dies t’enfades, altres et pega per xarrar, altres et quedes dormint en una cadira del casal, altres fas el pallasso, i altres et converteixes en el plom de la falla que tots van fugint perquè eres més pesat que una vaca en braços. Quan intentes llevar-te a aquest personatge de damunt, que és el que
fas? Doncs, enviar-lo a fer la mà. Sí, o no? De tota manera, i relacionant-ho una mica amb aquest tema, si un individu de raça fallera vol bufar-se perquè li dona la gana i trobem al directiu que està a tota hora dient-li que no faça açò o allò, l'individu en qüestió, com podeu imaginar, acaba enviant-lo on ja sabeu... Quan ens convertim en directius d’una comissió fallera, espècie en perill d’extinció pel que anomenaré a continuació, arribem a cansar-nos per moltíssimes raons. Si fas, perquè fas. Si no fas, perquè no fas. Si fas molt, és massa. Si fas poc, no fas res. I ara, que fem? Quan fas una cosa, mai sol estar bé. Si plantes un gran monument d’una gran qualitat, estàs fent-ho molt malament, ja que els diners s’haurien pogut destinar a caixes de cassalla perquè tots acaben panxa cap amunt cada dia. Si els destines a beguda, sobra una quantitat exagerada d’alcohol, aleshores podries haver-ho invertit en uns quants ninots per a la falla. Per tant, de vegades arribes a pensar que els individus de torn no els regaren quan eren menuts, aleshores, per no discutir, acabes enviant-los a fer la mà, encara que per dins els enviaries encara més lluny. Si fas un llibret i sols té dues pàgines de fotografies i el faller de torn no apareix (quan t’has passat tot el maleït any pregant pel grup del WhatsApp que, per favor, enviaren fotografies originals per correu electrònic), no té trellat el llibret, a pesar d’haver aconseguit un podi a València, un premi a Cullera, el premi de la portada, dues-centes nominacions als premis de les Lletres Falleres i els elogis per part dels col·laboradors que, any rere any, es gasten diners fent-te publicitat o perden el temps escri-
JUNTA LOCAL FALLERA
151
vint-te grans articles. Com no ha aparegut la fotografia dels collons, el llibret és un femer. Aleshores, amb aquest panorama, el faller de torn té ganes de seguir trencant-se les banyes? La resposta és variable, ja que depén de la paciència de cadascú, encara que, la resposta normalment és la següent: si no t’agrada, l’any que ve ho fas tu, i si no, ves-te’n a fer la mà!! A més, amb l’àmbit extern de les comissions falleres, podem enviar a fer punyetes a tot el que ens passe per davant com, per exemple, a comissions que qüestionen si fas les coses dins de les normes o no (quan lluites per premis, bàsicament), on és freqüent enviat a fer punyetes a algú, més que res perquè moltes vegades apareixen actes de gelosia entre comissions. —“Tu has pogut fer això i jo per què no?”— Si no has pogut, serà per algun motiu, tot menys reflexionar (mentre que l’envies mentalment a fer la mà).Amb el veïnat passa el mateix, ja que és incomprensible que, a les sis de la vesprada, els veïns es queixen perquè quatre pobres xiquets juguen al carrer durant la setmana fallera perquè no poden escoltar el que diuen els llicenciats de la vida que fan possible una de les aberracions més grans que tenim de la nostra societat actual: el Sálvame Deluxe. A qui li ho contes, no s’ho creu. Però on hem arribat? Sembla mentida que aquestes persones s’hagen criat en l’època en la qual els xiquets eixien al carrer i no estaven tancats a casa amb les videoconsoles i els mòbils. En el moment, el que penses és començar a tirar masclets sense parar i si cal, enviar-los a fer la mà, ja que és l’època fallera i són quatre dies.
Juan Gabriel Figueres rep la placa i el banderí del millor article.
També són freqüents els enviaments exprés amb destinació a fer la mà entre comissions i artistes fallers i motius n’hi ha uns quants: que la falla no estiga ben feta, si no s’ha plantat l’acordat en el contracte, si la comissió paga a deshora, si no s’apuja el pressupost a l’any vinent, si la critica, per part dels fallers no té sentit; si el treball de l’artista no és apreciat…, és a dir, innumerables situacions que poden donar lloc a un encreuament d’opinions que tenen totes les paperetes per enviar-se mútuament a fer la mà. Què vos he de contar? Hi ha moltes més situacions. Tal vegada, podria fer una trilogia de llibrets sobre aquest tema, però no ho faré. Sols volia comentar-vos situacions que, de vegades, acaben sent frustrants per als diversos col·lectius que formen part del món faller i que, moltes vegades es poden solucionar amb calma i parlant les coses. Enviar a algú a fer la mà de mala manera o amb males formes pot comportar situacions desagradables. Espere que m’hàgeu comprés… No? Doncs, ja sabeu... A fer la mà!
152
JUNTA LOCAL FALLERA
MILLOR POESIA DEL PREMI CULLEROT DE LA JLFC
Qui no vulga pols, que no vaja a l’era Juan Gabriel Figueres Falla El Canet Amb refranys i frases fetes... critiquem certes desfetes, fetes per l’ajuntament i amagades a la gent. Els polítics sols ens mostren el somriure Profident: sempre en la foto rient, el postureig, el dominen. Per WhatsApp donen la llanda de tot el que està ben fet, fins i tot tirar-se un pet és motiu de propaganda. Quan hi ha coses a amagar no es riuen ni gens ni mica, perquè si ho fan mal els pica, ja no ho volen publicar. És el pa de cada dia en cada legislatura, por a perdre l’alcaldia i que els donen sepultura. Cullera no és l’excepció i els telèfons ens retronen, la tabarra bé que ens donen quan toca inauguració. Com sempre, els nostres polítics són els que la pagaran, en El Canet es veuran, ja que sempre som molt crítics. Tot el que no vulga pols, doncs, no ha d’anar-se’n a l’era, i a l’ajuntament hi ha molts que en veure’s tenen caguera.
És igual si són de dretes, rojos o nacionalistes, és un any de paperetes i per tant, cal ser realistes.
Governants i oposició! Sigueu valents per rebre! Tot no és remuneració i tenir un bon pesebre.
JUNTA LOCAL FALLERA
153
FOTOS OFICIALS
FALLERES MAJORS INFANTILS DE 2019
PRESIDENTS INFANTILS DE 2019
154
FALLERES MAJORS I REPRESENTANTS DE 2019
PRESIDENTS DE 2019
JUNTA LOCAL FALLERA
JUNTA LOCAL FALLERA
155
COMISSIÓ DE TREBALL DE LA JUNTA LOCAL FALLERA DE 2019
DELEGATS DE LES COMISSIONS EN LA JLFC DE 2019
156
LA GALA FALLERA
JUNTA LOCAL FALLERA
JUNTA LOCAL FALLERA
157
LA GALA INFANTIL
JUNTA LOCAL FALLERA
L’OFRENA