Què passa? num 15 / 2020

QUÈ PASSA? REVISTA INFORMATIVA DEL CEIP VERGE DELS DESEMPARATS. OLIVA. LA SAFOR. TERCERA ÈPOCA. NÚMERO 15. CURS 2019-20

sigues el canvi que vols veure al món QUÈ PASSA? XV

1

ÍNDEX 2. Crèdits, Editorial 3. Tema central: RESIDU ZERO 4. Consumim el planeta 6. Embolcalls innecessaris 8. Espanya 2050 10. Microplàstics 12. Modalitat d’agricultura 14. D’Eunice Newton Foote a Greta Thunberg 16. Economia circular 20. Les 10 R 22. Com reduir els plàstics 24. Lliçons de la pandèmia 28. Els forats negres 32. Stephen Hawking 34. Viure a Mart 36. Kobe Bryant 38. Todolí Citrus 42. Europa desprès del Brexit 46. El Cybercamp 48. Les llegendes del Pinet 50. Redactores i redactors 54. Gràcies

La revista és un projecte on cada any hi treballa la classe de 6é. Sobretot aprofita per a fomentar el treball en equip, però també per a informar. S’hi escriuen varis articles i en cada edició es tracten temes diferents, la majoria triats per nosaltres mateixos.

Aquest any el tema central ha sigut l’antropocè que vol dir el primer canvi climàtic produït pels humans, hem decidit treballar aquest tema perquè estem en una situació d’emergència climàtica i és un tema d’actualitat que genera una gran preocupació i pot interessar a molta gent. Encara que creiem que a nosaltres ens ha servit per a conscienciar-nos del que està passant al nostre planeta.

També hem redactat articles sobre llocs que hem visitat com per exemple la fundació Todolí Citrus, que es dedica a cultivar diferents varietats de cítrics, i en té més de 400.

Per a dur a terme la revista ens hem organitzat en grups de 4 i hem anat creant la revista durant tot el curs quedant en diferents llocs com la biblioteca o cases dels membres del grup. Ha sigut una experiència enriquidora, hem compartit diferents punts de vista, ens ha servit per enriquir-nos personalment i al final estem molt orgullosos de com ha quedat.

By: Pau Hugo Paula ColoM anna

A hores d’ara, que les coses estan canviant, perdó, que les coses han canviat, ningú ho dubta. Ha canviat el món. És obvi. És palpable. Una nova realitat s’ha instal·lat i ens ha trasbalsat per tots els costats. No sabem que passarà, però si que quan torne la “normalitat” no serà la mateixa “normalitat” que la que teníem a principis d’any.

LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS autoria - no derivats - no comercial Aquesta llicència permet copiar, distribuir, exhibir i interpretar aquest text, sempre i quan s’acomplisquen les següents condicions: •Autoria-atribució: s’haurà de respectar l’autoria del text. Sempre s’haurà de fer constar el nom de l’autor.

•No comercial: no es pot usar aquest treball amb finalitats comercials •No derivats: no es pot alterar, transformar, modificar o reconstruir aquest text.

Els termes d’aquesta llicència hauran de constar d’una manera clara per a qualsevol us o distribució del text. Aquestes condicions solament es podran alterar amb el permís escrit dels autors, en aquest cas, el Col·legi Públic Verge dels Desemparats d’Oliva.

© d’aquesta edició: CEIP Verge dels Desemparats. © dels textos: Els autors que figuren a l’encapçalament de cada article, tots ells i elles alumnat de 6é, coordinats per la seua tutora: Cristina Fornet © del disseny, la maquetació i la coordinació dels continguts: Vicent Gràcia, dins l’àrea d’informàtica de 6é.

2 QUÈ PASSA? XV

Eixe canvi afectarà a relacions, a comerç, a turisme, al treball, a l’economia, a l’educació, a la natura,... crec que no quedarà pedra sense remoure. Igualment afectarà a xiquetes i xiquets, persones adultes i gent gran. Tampoc quedarà ningú a qui no li afecte.

Ara bé, que el món canvie no és premissa per a que les persones canvien. Això és un treball que hem de fer nosaltres. Això es diu transformació. Quan tu veus que les coses al teu costat han canviat, no te’n queda altra que transformar-te. Acceptar la nova situació i adaptar-te a ella. Si o si.

Com sempre, podem mirar qui ho esta fent millor. Un altre cop, son les xiquetes i els xiquets els qui millor s’estan adaptant.

Observen, accepten i s’adapten. Es transformen. Elles i ells eixiran de casa d’ací uns dies i seran unes altres persones. I nosaltres?

I els adults? Serem capaços de canviar les nostres vides? Serem capaços de canviar les nostres relaciones, la nostre forma de treballar, de viure? Serem capaços de transformar-nos i adaptarnos al nou món en el que anem a viure?

També el confinament passarà. Podrem eixir de casa. Però el món al que anirem, serà un altre. Serem capaços de viure en ell?

Sabrem?

Aprofitem ara per anar observant i aprenent. I quan tornem a posar els peus a terra, que ho fem transformats. Adaptats al nou món. Serà la única manera de viure. Adaptats. Transformats.

tema central

residu zero QUĂˆ PASSA? XV

3

By: • • • •

Pau Hugo Paula ColoM anna

4 QUÈ PASSA? XV

De quina manera el nostre consum afecta al planeta terra?

Nosaltres pensem que el sobreconsum que estem produint està afectant al planeta. Consumim massa plàstic, paper d’alumini, elements d’un sol ús, cartró,etc. Per això hem fet una llista de com cada cosa afecta al planeta: 1. Elements d’un sol ús: Afecta en que es produeixen molts residus (majoritàriament de plàstic) i alguns d’ells no arriben al contenidor i per tant poden arribar al mar o que se’ls mengen els animals. L’any 2021 estaran prohibits 2. Plàstic: Tarda 150 anys en degradar-se. Afecta al planeta de la mateixa forma que els elements d’un sol ús sols que al estar més temps per a descomposar-se hi ha més possibilitats de que algun animal s’ho menge.

3. Paper d’alumini: Tarda 10 anys en degradar-se. Com que moltes persones ho gasten moltes vegades acaba tirat per terra.

4. Cartró: Tarda 1 any en degradar-se. No es tant perjudicial però també hi ha que intentar gastar-ne menys.

Coincidim amb aquest article de Greenpeace: “El consum de productes, de serveis i de béns és un fet habitual. Però la nostra societat està marcada, més que pel consum, pel «consumisme» o pel sobreconsum que ens empeny a adquirir més i més coses. Aquesta tendència, de la qual depèn sobremanera el sistema econòmic actual, té conseqüències greus per a la salut del planeta i per a la nostra.

Cada vegada són més evidents els impactes deguts al canvi climàtic, i la pèrdua de biodiversitat i el consum apareixen com a elements recurrents en la crisi actual. Hi ha una necessitat urgent de canviar la manera com consumim.

d’un únic ús: bosses, ampolles, embolcalls, gots…, dels quals només es recicla el 30%. El resultat és que, a nivell global, fins a 12 milions de tones de plàstic arriben als oceans, i ja s’hi han observat més de 1.300 espècies marines afectades.

El consum d’aliments provinents de l’agricultura i la ramaderia industrial també té implicacions greus. La ramaderia és la responsable de l’emissió del 14 % dels gasos amb efecte d’hivernacle. A més, el model de ramaderia industrial es regeix per l’obtenció de beneficis ràpids, que també significa talar boscos per produir pastures per engreixar ràpidament el bestiar. Es preveu que el consum mundial de carn augmente en més d’un 75 % en 2050, unes xifres insostenibles per al planeta. Al mateix temps, el consum de peix creix a un ritme més alt que la taxa de població mundial. Els oceans encara s’exploten de manera desenfrenada i els estocs pesquers es troben sota una enorme pressió.

També tenen efectes greus sobre el planeta les pràctiques dutes a terme per la indústria tecnològica que, amb l’obsolescència programada, promou la substitució abans que la reparació, de manera que ocasiona l’esgotament dels recursos naturals i l’aparició de tones de residus perillosos.

L’impacte de la roba amb què ens vestim diàriament és cada vegada més gran en la salut del planeta. Cada any es fabriquen 100.000 milions de peces de roba. De mitjana, cada persona compra un 60% més d’articles de vestir que fa 15 anys i els conserva la meitat de temps. La moda ràpida ha convertit la roba en un objecte d’un sol ús, de manera que s’ha generat un problema crític d’ús de matèries primeres i de generació de residus.

En ocasions, formem part de la problemàtica ocasionada pel consumisme perquè no tenim la informació necessària per ser capaços de sospesar els impactes que el nostre consum té en el medi ambient. Els plàstics, el consum d’aliments, la roba que vestim, l’ús de la tecnologia o la forma com ens desplacem. Totes aquestes peces se sumen en un consumisme que degrada gradualment el medi natural.

Les urpes del consumisme ataquen tots els entorns i els sectors, des del paper fins als cosmètics passant per la indústria alimentària, amb conseqüències greus, per exemple, per als «pulmons» del planeta: les selves tropicals d’Indonèsia, l’Amazònia o els boscos boreals són arrasats per a la producció de paper, de soja, d’oli de palma, de mocadors o de paper higiènic; per aquest motiu és crucial contrarestar aquesta destrucció amb una mentalitat sostenible, lliure del consum dels productes procedents de les indústries que acaben amb el patrimoni natural mundial, regional i local.”

El resultat és a la vista. A la UE i a Espanya, gairebé el 40% dels plàstics que s’hi produeixen són envasos, en la majoria

En conseqüència d’aquest article en el nostre grup hem decidit no consumir més del que necessitem.

QUÈ PASSA? XV

5

By: • • • •

Ivan Nico Gabriela dariana

6 QUÈ PASSA? XV

Podem evitar la proliferació d’envasos i embalatges d’un sol ús?

La nostra societat produeix grans quantitats d’objectes de consum, molts d’ells innecessaris, que gairebé mai estan pensats per ser reutilitzats. Hem de tenir a l’abast les eines que contribueixin a evitar agressions al medi ambient; ho podem fer separant correctament els residus perquè els puguem reutilitzar com a recursos i intentant invertir la tendència actual d’augment desproporcionat de les deixalles.

La causa més important d’aquest augment són la proliferació d’envasos i embalatges d’un sol ús. La pràctica desaparició dels envasos retornables i l’arrelament de la cultura de “l’usar i tirar”, porta la greu conseqüència del malbaratament dels recursos naturals i de les matèries primeres.

avui en dia de comprar productes amb envàs o sense no preparats. Els comerciants d’aliments justifiquen envasos plàstics abundants al dir que això protegeix els productes i millora la seva durabilitat.

També hem trobat iniciatives interessants com el marcatge natural Lasserfood: Aquesta empresa valenciana porta anys revolucionat el món de l’etiquetatge a través de la seva tecnologia patentada que ha aconseguit alliberar certs aliments de l’etiquetatge habitual, aconseguint imprimir les etiquetes directament a la pell de fruites i verdures.

Del total de deixalles generades encara s’aboca el 63% a la brossa, se n’incinera el 18,5% i solament s’aprofita el 18,5%.

Per això, us proposem aquest article que esperem que siga útil per poder exercir una opció de compra més respectuosa amb el medi i la nostra salut i així col·laborar a fer una societat del benestar més sostenible.

La comissió per a la transició ecològica del Senat ha aprovat per una unanimitat una moció que insta el govern a reduir l’ús de plàstics, caixes i safates d’un sol us al supermercats i grans superfícies.

Les mesures es dirigeixen a l’objectiu d’aconseguir residu zero per a prevenir els impactes que podria comportar el compliment de la normativa dictada per la Unió Europea per a 2035. Així mateix, s’insta el govern espanyol a elaborar campanyes de conscienciació per a empreses i consumidors de cara a reduir els envasos innecessaris. A mes proposa elaborar una estratègia per a reduir els objectes de plàstics d’un sol us, ordenar un règim de prevenció en la seua producció i gestió d’acord amb el nou marc normatiu aprovat a la Unió Europea per a fomentar l’economia circular (hi teniu un article en aquesta revista en el que en parlem d’això).

D’altra banda proposa que les administracions promoguen l’adquisició i l’ús de productes reutilizables.

L’estil de vida modern genera més residu. Amb cada vegada més gent que viu sola o en moviment, cada vegada hi ha més oferta de menjar preparat o en porcions envasades.

Què fer amb els creixents residus d’envasos? Els hàbits de consum estan canviant a mesura que es modifiquen els estils de vida, incloent-hi, per exemple, l’auge de les empreses de venda electrònica i la tendència actual de la venda d’aliments i begudes per a emportar-se. Però fins i tot en els supermercats, la quantitat de menjars frescs preparats a les prestatgeries augmenta. Els clients tenen poques opcions

Per a això es serveix d’un làser dissenyat al parc tecnològic de la Universitat de València per ser utilitzat en exclusiva pel sector de l’alimentació de fruites i verdures. Una indústria, la hortofrutícula de la qual prové el seu fundador i actual CEO, Jaume Sanfélix, qui disposat a trobar una solució adequada per evitar embolcalls i etiquetes en fruites i verdures, no va cessar fins a trobar l’innovador sistema.

Ara que la UE comença a lluitar contra l’excés de residus plàstics en tots els països membres, i que la consciència ecològica i les formes alternatives de consum s’imposen de manera més cridanera en la societat, l’alternativa que ofereix Laserfood pot convertir-se en la solució perquè empreses i distribuïdors de el sector donen amb una solució davant la fi dels plàstics d’un sol ús.

Després d’aquest projecte em reflexionat que les persones podem portar tapers a les tendes com carnisseries i bosses reutilitzables als supermercats, també demanar regals però sense embolcalls innecessaris.

QUÈ PASSA? XV

7

By: • • • •

Ivan Nico Gabriela dariana

8 QUÈ PASSA? XV

La costa, tal i com la coneixem, així com alguns cultius seran història en 2050 si no aturem el canvi climàtic.

No és el mateix l’escalfament global que el canvi climàtic.

Una cosa és l’augment de les temperatures, per les concentracions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera per l’acció de l’economia industrial creada per la humanitat, i una altra són els fenòmens meteorològics que defineix el clima al llarg de el temps. L’escalfament global (causa) ha provocat un canvi climàtic (efecte). És a dir, en aquest moment de la història, la humanitat és la causant del canvi climàtic.

Ha hi hagut altres canvis climàtics produïts de manera natural, per exemple, fa 65 milions d’anys un meteorit que va xocar contra la terra va produir un gran canvi climàtic que va ocasionar, entre altres efectes, l’extinció dels dinosaures.

Un altre canvi climàtic produit fa uns 3 milions d’anys va provocar que apareguérem els homínids. El planeta Terra es va formar fa 4.500 milions d’anys, i d’aleshores ençà han hi hagut molts canvis. El problema es que, per primera vegada, som nosaltres els que l’estem provocant.

Tindrem platja?

Els riscos que aquest augment del nivell de la mar comporta són, fonamentalment, la contaminació de l’aigua potable per salinitat; el perill que corren els ecosistemes marins, els huracans i tifons que poden afectar moltes regions de la planeta, els inundacions que puden generar-se a la costa, la inundació de la majoria de les illes, els problemes demogràfics per migració de la població afectada i l’augment de la mida de les ones. Ja hem tingut un bon exemple d’això a principis d’any amb la tempesta Glòria.

La concentració a l’atmosfera dels gasos que estan provocant el canvi climàtic supera ja les 407 parts per milió’. Suposa un 43% més que fa 30 anys i la xifra és la més alta des de fa tres milions d’anys. Més enllà de les dades, hi ha el dia a dia. Notem els efectes del canvi climàtic però el pitjor està per arribar si no ho revertim.

Nacions Unides ha posat data a la destrucció del planeta tal i com el coneixem: el 2050.

Espanya no és immune. Amb un entorn modificat, la vida serà una altra.

Sabem que, si segueix així, la fesomia d’Espanya canviarà molt. Per exemple: • moltes de les vivendes de primera línia desapareixeran (la platja d’Oliva sencera?)

• Almeria, i el Cap de Gata quedaran anegats • Santa Pola i els carrers al voltant del seu port seran història • En Huelva arribarà l’aigua fins Dos Hermanas • En Santander, el barri pesquer estarà inundat, i la península de la Magdalena serà illa • Gran part de la ciutat de Vigo estarà sota el mar • En Cadis, desapareixeran el Port de Santa Maria i San Fernando • En Tenerife podrà arribar a desaparèixer la producció de plàtans • La producció de vi es desplaçarà cap al nord d’Europa, i podrà desapareixes del nostre estat • Tota la producció hortofruticola del País Valencià, Murcia i Almeria podrà arribar a desaparèixer per la sequera

Segons l’informe del Grup Intergovernamental d’Experts en canvi Climàtic de l’ONU (IPCC) a finals de segle el mar podria registrar una elevació d’entre aproximadament 30 i 60 cm si aconseguim reduir dràsticament les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Si aquestes emissions continuen augmentant amb força, la pujada del nivell de les aigües podria arribar als 110 cm. Una cosa que no és d’estranyar, tenint en compte que des de 2012 la velocitat de pèrdua de massa de la Antàrtica, especialment pel seu costat occidental, s’ha accelerat per l’escalfament global I a Espanya, segons dades de l’Institut Geogràfic Nacional, si no es prenen mesures per minimitzar aquesta situació, la població estaria més exposada a l’augment de el nivell de la mar que la majoria de països del món. Aproximadament 36 milions d’habitants a Espanya (prop del 75% de la població) viuen a la costa i, per tant, es veurien afectats pel progressiu augment de el nivell de la mar.

Buff, amb aquest panorama, o ens posem les piles i comencem a treballar per evitar el canvi climàtic, o no tindrem planeta per viure !

QUÈ PASSA? XV

9

By: • • • •

àlex arminas sheila adrià

10 QUÈ PASSA? XV

Com ens afecten els microplàstics?

Que els plàstics són un problema en la terra, ja ho sabíem. El que encara no havíem arribat a entendre es que això no és un problema que està ahí fora, sinó que és un problema que ja ens afecta personalment. S’han trobat microplàstics en les deposicions de les persones!

És un estudi pilot però no deixa de ser alarmant. En primer lloc perquè el excrements de les persones que van ser analitzades pertanyen a països diferents (Finlàndia, Itàlia, Japó, Països Baixos, Polònia, Rússia, Regne Unit i Àustria), el que és indicatiu que ens trobem davant d›un problema global. I sobretot per les implicacions que per a la salut pot tenir que el plàstic vaja al seu aire pels nostres intestins.

Encara que aquest fet tampoc ens ha de sorprendre doncs, segons ve denunciant Greenpeace, fins a 12 milions de tones de plàstics entren en els oceans cada any, ofegant els ecosistemes, provocant danys a la fauna i formant part de la cadena alimentària. Una situació que de mantenir aquesta dinàmica serà irreversible per estar en risc l’equilibri del planeta i la vida tal com la coneixem.

ingerits, incorporats i acumulats en els cossos i teixits de molts organismes.

Tot el cicle i el moviment dels microplàstics en el medi ambient encara no es coneix, però s’estan investigant sobre aquest tema. Per exemple, en un estudi s’ha calculat que el riu Ebre aboca a la mar més de 2.200 milios de particules de microplàstic a l’any. L’any 2014, es va estimar que hi ha entre 15 i 51 bilións partícules en els oceans del món, i es calculen entre 93.000 i 236.000 tones.

Alguns tenen unes dimensions tan minúscules que són imperceptibles fins tot als filtres de les depuradores i acaben, malauradament i en última instància, a mars i oceans i això un problema sanitari i mediambiental. Un agreujant afegit és que quan consumim peix amb microplàstics ingerim també les toxines que els impregnen.

Malauradament, els microplàstics són habituals en el nostre món actual. La nostra opinió és què hauríem de fer alguna cosa ràpidament, o no podrà revertir-se la situació. Si pensem en residus plàstics, segurament el primer que ens ve a la ment i que tenim més present és el consum massiu que fem d’envasos, embalatges o bosses de la compra.

Està en la nostra mà, reduir-los.

Els microplàstics són trocets de plàstic poc visibles que entren i contaminen el medi ambient. No són d’un tipus específic de plàstic, sinó qualsevol tipus. Per ser considerat microplàstic ha de tenir una mesura inferior a cinc mil·límetres.

A més, els plàstics es degraden lentament, sovint durant centenars d’anys. En eixa degradació van convertint-se en microplàstics el que augmenta la probabilitat que siguen QUÈ PASSA? XV

11

By: • • • •

àlex arminas sheila adrià

12 QUÈ PASSA? XV

Quines classes d’agricultura són les més habituals?

Intensiva: En aquest tipus d’agricultura es produeixen quantitats immenses en reduïts espais, d’un sol tipus de producte. ... Les característiques de l’agricultura intensiva són: Alta productivitat de la terra. Utilització d’un únic tipus de llavors per al cultiu.

Consisteix a treure la major quantitat de productes per unitat de superfície usualment mitjançant la utilització de fertilitzants, llavors seleccionades, regadius, maquinària, entre d’altres. Fer servir intensivament la terra perquè la conrea dues vegades a l’any: a la primavera-estiu ia la tardor-hivern, fertilitzants, pesticides químics, maquinària i sistemes de reg, necessita de menys terra per produir una mateixa quantitat d’aliment que l’obtingut en l’agricultura extensiva.

Extensiva: L’agricultura extensiva és un sistema de producció agrícola que no maximitza la capacitat per a la pena productivitat, sinó més aviat, fent ús dels recursos naturals presents en el lloc. En general està localitzada sobre grans terrenys, en regions amb baixa densitat de població i es caracteritza per uns rendiments per hectàrea relativament baixos però que en conjunt resulten acceptables (per exemple, grans camps de blat a Argentina, Estats Units o Canadà).

Integrada: L’agricultura integrada és un sistema de producció agrària que utilitza pràctiques compatibles amb la protecció i millora de l’entorn, els recursos naturals, la diversitat genètica i la conservació de terra i el paisatge. Està a mig camí entre l’agricultura ecològica i l’agricultura industrial. La Producció Integrada, a diferència de la Producció Ecològica, permet la utilització de productes agroquímics de síntesi (adobs, pesticides., etc.), si bé es busca fer un ús mínim dels mateixos, i aquest està restringit a les Normes Tècniques específiques

de producció per a cada cultiu, i només permesa si no hi ha altres alternatives viables.

Ecològica: És un sistema de cultiu d’una explotació agrícola autònoma basada en la utilització òptima dels recursos naturals, sense emprar productes químics sintètics, o organismes genèticament modificats (OGMs) -ni per a abonament ni per combatre les plagues- ni per a cultius, aconseguint d’aquesta manera obtenir aliments orgànics alhora que es conserva la fertilitat de la terra i es respecta el medi ambient. Tot això de manera sostenible, equilibrada. Els principals objectius de l’agricultura orgànica són l’obtenció d’aliments saludables, de major qualitat nutritiva, sense la presència de substàncies de síntesi química i obtinguts mitjançant procediments sostenibles.

Biodinàmica:

L’agricultura biodinàmica és un mètode d’agricultura ecològica basat en les teories de Rudolf Steiner, fundador de l’antroposofia. Es basa, entre d’altres creences, en què els astres influeixen en la producció agrícola, una mena de astrologia aplicada a l’agricultura. Aquest tipus d’agricultura considera les granges com organismes complexos. Posa l’accent en la interrelació entre el sol, les plantes i els animals, tractant el conjunt com un sistema en equilibri. És el model que intentem dur a terme a l’hortet de l’escola Nosaltres creiem que l’agricultura ecològica és la millor perquè busca el millor per al planeta i per a nosaltres, i sobretot, per que evita els residus.

QUÈ PASSA? XV

13

By: • • • •

marc maria andreu mara

14 QUÈ PASSA? XV

D’Eunice Newton Foote a Greta Thunberg

Hem decidit presentar-vos aquestes dos dones que son pioneres contra el canvi climàtic. Una d’aquestes és la menys coneguda anomenada Eunice Newton Foote i la més actual i coneguda Greta Thunberg Greta Thunberg: Es una activista sueca que, als 15 anys d’edat, va començar a protestar a les rodalies del Riksdag (Parlament de Suècia), l’agost de 2018, per la necessitat d’accions immediates per combatre el canvi climàtic i generar consciència sobre l’escalfament global.

Eunice Foote: va ser una científica climatòloga, i inventora nord-americana, i defensora de drets de les dones. Va ser una destacada investigadora, pionera de l’efecte hivernacle i una signant de la Declaració de Seneca Falls.

Eunice va néixer a Massachusetts (EEUU) el 17 de juliol de 1819 i Greta a Estocolm (Suecia) el 3 de gener de 2003. Entre les dues hi ha quasi 200 anys de diferència.

a la cerimònia.

Greta Thunberg va participar en la manifestació Rise for Climate («Dempeus pel clima») als afores del Parlament Europeu a Brussel·les. Al novembre de 2018, aproximadament tres mesos després de la seva vaga climàtica escolar, Thunberg va ser nominada al premi del clima infantil. No obstant això, Thunberg va negar a acceptar el guardó perquè molts dels finalistes haurien de volar a Estocolm per

El 10 de desembre de 2018, la revista Time va nomenar Thunberg un dels 25 adolescents més influents del món. Eixe any també va rebre la beca Fryshuset del Model jove de rol de l’any.

El 8 de març de 2019 va ser nomenada Dona sueca de l’any i 5 dies després, dos diputats del parlament suec i tres diputats del parlament noruec van designar Thunberg com a candidata al premi Nobel de la pau. El 31 de març va rebre a Alemanya el premi “Goldene Kamera” de protecció climàtica. L’endemà el Premi Liberté de la regió de Normandia (França). Els premis Webby la van nomenar “Webby Social Movement of the Year”. El 4 d’octubre, en representació de la fundació KidsRights, Desmond Tutu va anunciar que Thunberg, juntament amb Divina Maloum, una jove camerunesa de 14 anys que lluita contra l’explotació de xiquets a les guerres, van ser guardonats amb el Premi Internacional per a la Pau dels Nins del 2019. El 29 d’octubre, va ser guardonada amb el Premi Medi Ambient

del Consell Nordic, però va rebutjar el premi i l’import dels mateix (48.000 €), afirmant que “el moviment climàtic no necessita més premis, necessita que s’escolte a la ciència”.

Eunice Newton Foote no va tindre premis perquè en l’època que va viure estava prohibit que una dona fora científica, Malgrat tot, les seues investigacions la van dur a determinar que la concentració de CO2 en la atmosfera podia provocar un augment significatiu de la temperatura de la Terra, sent la primera persona en formular l’efecte invernacle.

Foote va dur a terme una sèrie d’experiments que van demostrar les interaccions dels raigs del sol sobre diferents gasos. Va utilitzar una bomba d’aire, quatre termòmetres i dos cilindres de vidre.

Primer va col·locar dos termòmetres a cada cilindre, després mitjançant la bomba d’aire, va evacuar l’aire d’un cilindre i el va comprimir en l’altre. Quan els dos cilindres van arribar a la mateixa temperatura, els va col·locar a la llum del sol per mesurar la variació de la temperatura un cop escalfat i en diferents condicions d’humitat. Va realitzar aquest experiment amb diversos gasos. Dels que va provar, Foote va concloure que l’àcid carbònic atrapava més calor, arribant a una temperatura de 125 graus fahrenheit.

En vista de la història de la Terra, Foote va teoritzar que “una atmosfera d’aquest gas donaria a la nostra Terra una temperatura elevada. La proporció més gran que en l’actualitat (d’aquell temps) hi ha d’aquest gas, deu haver resultat necessàriament un augment de la temperatura.

Que passaria si li hagueren deixat expressar les seues idees? En l’època d’Eunice Foote estava totalment prohibit que una dona fora científica, vestir-se en llibertat, votar, participar en les forces armades, divorciar-se,.... Sí li hagueren deixat expressar les seues idees, i si li hagueren fet cas, probablement no hauríem arribat a patir el canvi climàtic que estem patint.

QUÈ PASSA? XV

15

By: • • • •

Josep Paula Costa Eva Yusef

16 QUÈ PASSA? XV

És possible una economia que no genere residus?

L’economia circular és un model econòmic que crea valor i, en definitiva, prosperitat, allargant la vida útil dels productes i tornant els residus del final de la cadena de producció al principi. És un model en el que els recursos s’utilitzen més d’una vegada, per tant és molt més eficient.

Els sistemes circulars es focalitzen en el cicle dels recursos i es basen en dissenys de llarga durada, el manteniment, la reparació, la reutilització, el reciclatge i la renovació dels materials i productes existents, en la possibilitat de compartirlos, i en minimitzar els recursos utilitzats, residus, la pol·lució i les emissions de diòxid de carboni.

Es tracta d’un acostament regeneratiu que contrasta amb l’economia lineal, en què el model de producció se centra en: “extreure, produir, utilitzar i tirar”.

Els preceptes de l’economia circular qüestionen els fonaments del pensament ecosostenible. Ara més que mai toca pensar en tots els escenaris possibles.

Reciclar és una estratègia del passat. No és eficient i no és suficient. Ho afirma amb rotunditat l’expert en transició ecològica Alexandre Lemille, un decidit impulsor de l’economia circular “com a única estratègia de producció i creixement econòmic veritablement sostenible”. Per Lemille, ja no es tracta de “seguir reciclant plàstics per

allargar la vida útil d’una matèria inerta que abans o després acabarà convertida en residu tòxic en la superfície d’algun oceà”, sinó de dissenyar productes “que utilitzen matèries primeres biodegradables o que puguen ser reparats, redissenyats i redistribuïts una vegada i una altra, de manera que mai arriben a ser residu”.

En això consisteix la circularitat. Trencar la lògica lineal que ha presidit la cadena de producció, consum i residu des de la revolució industrial. La veritable alternativa consisteix a dissenyar amb vista a no generar residus. Una estratègia eficaç, a més d’un bon negoci, i l’única que pot contribuir a salvar un sistema àvid de recursos i a la vora del col·lapse.

El concepte té un parell de dècades d’antiguitat, però va rebre un fort impuls en 2010, quan la fundació Ellen MacArthur, un grup de pressió ecologista, va adoptar des del principi la circularitat com idea fetitxe.

Segons la pròpia presidenta de la fundació, el pla consisteix a reclutar una espècie d ’exè rc i t d’avantguarda del canvi global sostenible: ni més ni menys que “20 milions de dissenyadors disposats a crear productes circulars”. És a dir, pensats per perdurar, ser reutilitzats i, sempre que siga possible, “retornats” finalment a la naturalesa.

Ignasi Cubiñà, biòleg i director de la consultoria estratègica espanyola Ressò Intelligent Grow, parla indistintament d’economia “ re g e n e ra t i va ”, d’economia circular i de cicles de vida útils íntegrament verds.

Aquests últims serien l’estratègia òptima, l’única veritablement QUÈ PASSA? XV

17

circular: “No podem copiar a la naturalesa, però sí aprendre d’ella, perquè segueix un permanent cicle regeneratiu en el qual els recursos es transformen sense convertir-se mai en residu”.

residus i utilitzar-los com a recursos. Holanda, pionera en aquest àmbit, ha aconseguit ja un 11% d’activitat econòmica circular i s’ha proposat un ambiciós objectiu: arribar al 50% en 2030 i a la circularitat plena en 2050.

Cubiñà Proposa “una revolució des de dalt, una transició ordenada cap a un capitalisme verd”. Una tercera via “entre el desenvolupament depredador i propostes idealistes no del tot fonamentades, com el decreixement sostenible”.

No es tracta de renunciar al progrés, sinó més aviat “de reindustrializar el Primer Món, començant per Europa, sobre unes bases noves, tecnològicament eficients i social i intel·lectualment responsables”.

Segons dades aportades per Antonia Gawel, directora d’economia circular i innovació del Fòrum Econòmic Mundial, solament un 9% de l’economia global és circular. Un resultat decebedor si es considera que “l’extracció i processament de matèries primeres és responsable del 50% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle”.

L’economia circular es dirigeix ​​ tant als actors públics encarregats del desenvolupament sostenible i del territori, com a les empreses que busquen resultats econòmics, socials i ambientals, com a la societat que ha de interrogar-se sobre les seves necessitats reals.

El desenvolupament d’aquest model hauria d’ajudar a disminuir l’ús dels recursos, a reduir la producció de residus i a limitar el consum d’energia, per això ha de formar part en la reorientació productiva dels països. En efecte, a més dels beneficis ambientals, aquesta activitat emergent és creadora de riquesa i ocupació en tot el conjunt del territori i el seu desenvolupament ha de permetre obtenir un avantatge competitiu en el context de la globalització.

Precisament, «una Europa que utilitze eficaçment els recursos» és una de les set iniciatives emblemàtiques que formen part de l’estratègia Europa 2020 que pretén generar un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. Actualment és la principal estratègia d’Europa per generar creixement i ocupació, amb el suport de el Parlament Europeu i el Consell Europeu.

Aquesta iniciativa emblemàtica pretén crear un marc polític destinat a donar suport al canvi a una economia eficient en l’ús dels recursos i de baixa emissió de carboni que ens ajude a: • millorar els resultats econòmics a el temps que es redueix l’ús dels recursos • identificar i crear noves oportunitats de creixement econòmic i impulsar la innovació i la competitivitat de la UE • garantir la seguretat del subministrament de recursos essencials • lluitar contra el canvi climàtic i limitar els impactes mediambientals de l’ús dels recursos.

Aquesta iniciativa emblemàtica ofereix un marc de mesures a llarg termini i, de manera coherent, altres a mig termini entre les quals ja està identificada una estratègia destinada a convertir la UE en una «economia circular» basada en una societat del reciclatge per tal de reduir la producció de

18 QUÈ PASSA? XV

En 2014, el llavors comissari europeu de Medi Ambient, Janez Potocnik, durant el 3r Fòrum Internacional sobre “Economia - Eficiència dels recursos”, va assenyalar que «cal transformar Europa en una economia eficient en els recursos, encara que només l’eficiència no és suficient. També cal assegurarse que una vegada que hem utilitzat els nostres productes, els nostres aliments i els nostres immobles, recuperarem els materials d’aquests i els farem servir una i altra vegada”.

Cada any, a Europa, s’utilitzen una mitjana de 16 tones de materials per persona per moure la nostra economia. I a més, al voltant de 6 tones per persona es converteixen en residus.

D’altra banda, gairebé la meitat dels residus generats acaben en abocadors. En definitiva, l’ús de residus com la principal font de matèria primera fiable és essencial per a la Unió Europea.

En resum. Una economia circular és un sistema industrial que és restauratiu o regeneratiu per intenció i des de la fase de disseny. Reemplaça el concepte de “final de vida útil” amb la restauració; s’aparta de l’ús de productes químics i té

com a objectiu l’eliminació de deixalles mitjançant el disseny superior dels materials, productes i sistemes.

Ahí rau la importància de l’economia circular: el seu principal objectiu és el de tenir un efecte positiu en l’ecosistema i contrarestar la sobrecàrrega i l’explotació de l’entorn i els seus recursos. És créixer econòmicament sense deteriorar el medi ambient ni esgotar els recursos naturals a través de la reutilització i maximització d’aquests i la minimització del malbaratament.

El concepte d’Economia Circular s’ha convertit en un concepte cada vegada més prometedor, que busca un canvi transformador cap a un futur més sostenible. No es pensa en produir molt, sinó en produir millor. Amb una economia circular, els productes ja no tenen un cicle de vida amb un començament, mig i final, l’objectiu és mantenir-los indefinidament dins el procés productiu.

Les millors empreses del món en economia circular Winnow (britànica) ha desenvolupat mesuradors intel•ligents que analitzen el nostre fem. S’utilitzen en cuines comercials per mesurar quins aliments es llancen i identificar formes de reduir el malbaratament, aconseguint que els seus clients estalvien més de 25 milions de dòlars per any en el procés.

DyeCoo (holandesa) ha desenvolupat un procés de tenyit per a la roba que no utilitza aigua ni altres productes químics. Utilitza diòxid de carboni altament pressuritzat que dissol la tintura perquè penetre dins de la tela. El diòxid de carboni s’evapora i després es recicla i es torna a utilitzar.

Close the Loop (australiana) recupera vells cartutxos d’impressora i plàstics i els converteix en carreteres. Els productes es barregen amb asfalt i vidre reciclat per fer una superfície de carretera de millor qualitat que dura fins a un 65% més que l’asfalt tradicional.

Enerkem (canadenca) extreu el carboni de les escombraries que no es poden reciclar per convertir-lo en un gas que s’usa per produir biocombustibles, com metanol i etanol.

Cambrian Innovation (nord-americana) tracta les aigües residuals contaminades per processos industrials, no només convertint-les en aigua neta, sinó fins i tot produint biogàs que s’utilitza per generar energia neta.

Lehigh Technologies (Atlanta) converteix els pneumàtics vells i altres residus de cautxú en una cosa anomenada pols de cautxú micronitzat, que després es pot utilitzar en una àmplia varietat d’aplicacions, des de pneumàtics fins plàstics, asfalt i material de construcció.

HYLA Mobile (Texas) s’encarrega de reconvertir i reutilitzar els telèfons mòbils, tauletes, o els seus components.

TRI-ciclos (Xile) té el lema “les escombraries son un error de disseny que necessita ser corregit”. Ha construït i operat la xarxa més gran d’estacions de reciclatge a Amèrica de Sud. Miniwiz (Taiwan) predicada el supraciclaje, que converteix els materials vells en una cosa nova. Els seus científics i enginyers ja han inventat més de 1000 nous materials i aplicacions a partir de les escombraries.

AB InBev. Aquesta multinacional cervesera vol que, per 2025, el 100% dels seus productes es venguen en envasos retornables o fets majorment amb material reciclat.

QUÈ PASSA? XV

19

By: • • • •

Josep Paula Costa Eva Yusef

20 QUÈ PASSA? XV

Ens quedem sols amb “reduir, reciclar i reutilitzar”? o anem més enllà?

Com hem vist en l’article anterior, “reciclar és una estratègia del passat, no és eficient i no és suficient”. Cal una nova estratègia que es base en: Reordenar: Tant productors, distribuïdors i consumidors són responsables dels danys causats a l’ambient, el que equival adoptar el principi “qui contamina paga”, a través del qual s’han d’introduir els costos mediambientals dins dels costos de producció.

Reformular: Cal intensificar els estudis de factibilitat que permeten reformular els productes de manera que s’utilitzen atributs com reciclabilitat i biodegradabilitat, entre altres, amb el objectius de protecció de l’entorn.

Reduir: Una alternativa que afavorirà la qualitat de vida dels éssers humans, és la de reduir l’ús i consum de matèries primeres i energia, recorrent a fonts renovables i minimitzant els residus durant el cicle de vida dels productes.

Reutilitzar: El reutilitzar els productes i els seus envasos, empaquetatges i / o embalatges és una mostra de la via compatible de la protecció de la natura, ja que impedeix que es consumisquen matèries primeres i energia verges per fabricar nous productes Refabricar: Els processos de desmuntatge, inspecció, reaprofitament, remuntatge i assaig final, poden fer processos i / o productes més útils i menys contaminants, com un clar indicatiu que el refabricar és una manera de cercar procediments de menor impacte.

Reciclar: En l’actualitat, l’obtenció de matèries primeres derivades del producte final ja utilitzat, representa una font important que pot ser renovada per a molts productes indefinidament, el reciclar depèn principalment de tres factors: el valor del material com residus, el cost del procés

de reciclatge i l’aplicabilitat de la matèria primera obtinguda.

Revaloritzar energèticament: L’aplicació d’aquest concepte en els processos, productes i els residus, és una alternativa per no perdre de vista, en funció dels desavantatges dels recursos energètics no renovables, a manera d’exemple, els residus plàstics presenten valor calòric intrínsec més alts que altres tipus de residus.

Redissenyar: Partint de la premissa que “és millor prevenir que curar”, s’han de redissenyar els productes, equips i processos, incorporant sistemes que elevin l’eficiència ambiental, imitant als ecosistemes perquè els productes finals es converteixin en la baula següent de la cadena.

Recompensar: La organitzacions ja adopten diferents tipus d’incentius: econòmics i de reconeixement per recompensar a la innovació relacionada amb accions mediambientals. A tall d’exemple: impostos als que provoquen contaminació perquè siga més costós usar-la. No a subvencions per a activitats de consum excessiu de recursos naturals, exempció d’impostos per a adopció de tecnologies netes i equips de control, finançament de projectes que redueisquen impactes ambientals, etc.

Renovar: També hem de renovar el suport de les pràctiques actuals perquè no reflectisquen una mentalitat lineal, recolzada en que la naturalesa no és un pou amb fons il·limitat de recursos, a una mentalitat circular buscant cicles en els nostres circuits productius i en els nostres circuits de vida.

Reflexió. Nosaltres pensem que les 10 erres de l’economia circular són la millor manera per què es faça del món un lloc millor i a més poden ajudar a reduir el gran canvi climàtic en el que estem. I tu, què vas a fer?

QUÈ PASSA? XV

21

By: • • • •

Álvaro aina adriano marta

22 QUÈ PASSA? XV

Mesures pràctiques per reduir els plàstics de la nostra vida

Eliminem de la nostra vida canyetes, coberts, gots i plats de plàstic. Fer més car els coberts de plástic i els plats.

Sempre que puguem, comprem el menjar a l’engròs. Fruites i verdures fresques principalment, però també podem comprar els llegums i tenir-los en pots de vidre reutilitzables a casa, per exemple. Comprar les fruites i verdures al pes, eliminant les safates (sobretot les de plàstic).

l’opció d’usar els teus propis envasos per reomplir.

Anem canviant els estris de cuina de plàstic per fusta a mesura que es fan malbé, així com les carmanyoles de plàstic per vidre o acer. No utilitzar el film transparent per a enrotllar els aliments, posar-los dins d’una carmanyola de vidre.

També hi ha bases reutilitzables de silicona, que estalvien molt de paper de forn.

Utilitzem bosses de compra reutilitzables, a poder ser de tela. Intentem portar-ne sempre al cotxe o a la bossa per no haver de comprar-la. Deixar d’usar les bosses de plàstic del pà i portar de casa la bossa de tela. Podem fer-nos també bossetes de tela i usar-les per quan anem a comprar verdura al supermercat.

Intentem substituir l’aigua embotellada per la de l’aixeta.

Podem instal·lar un descalcificador i filtres per consumir l’aigua corrent amb seguretat, i guardar-la en un pitxer de vidre a casa i ampolles d’acer per prendre a l’exterior.

Si un mateix producte és ven en diferents formats, triem sempre el vidre o el paper abans que el plàstic. Per exemple, els sucs de fruites es poden comprar en molts casos en botelles de vidre enlloc de brics. Comprar els productes en format gran envasats en caixes de cartró com el Colacao o Nesquik.

Escollim sempre els envasos més grans i evitem els formats individuals. Hi ha molts productes que es venen envasats en plàstic, com per exemple algunes galetes, i que després tenen un altre envàs individual per cada una d’elles que és totalment innecessari. De la mateixa manera, si podem escollir entre un format de quilo i un de mig, triem sempre el més gran, que ens durarà més. Comprar marraixes grans d’aigua i omplir ampolles menudes reutilitzables.

Substituïm el paper d’alumini dels entrepans per una funda de tela, un envàs de vidre o carmanyoles reutilitzable. Els que cada dia portem l’esmorzar a l’escola o la feina, consumim una gran quantitat de paper d’alumini que no és necessari.

Si en tenim opció, usem envasos reutilitzables. Tot i que aquesta pràctica s’ha perdut molt, en algunes localitats s’està recuperant, comprova si ho pots fer a la teua ciutat: llet fresca, gasoses, sifons, vins… Alguns supermercats ja ofereixen

Evita mastegar xiclet. La gran majoria de xiclets que consumim contenen plàstic en la seva composició. Hi ha tecnologies per reciclar-los, però no són massa comuns. Per això, i també per millorar la teva salut, és millor evitar mastegar xiclets.

Opta per comprar capses en lloc d’ampolles Compra detergent i rentaplats en capses en lloc d’ampolles de plàstic.

Aquest cartró és fàcilment reciclable. Usar detergent en pols i no líquid .

Reutilitza els envasos de vidre. És important tenir-ho en compte a l’hora de comprar begudes, líquids o llegums. El vidre és l’únic material 100% reciclable. Només amb tres ampolles reciclades, estalviem l’energia suficient per poder carregar la bateria d’un mòbil durant un any. Reutilitza les ampolles de vidre.

Evita els aliments congelats. Els aliments envasats i congelats generen gran quantitat de residus plàstics. Fins i tot els envasos de cartró solen estar recoberts d’una fina capa de plàstic. Compra aliments frescos i de temporada.

Utilitza les restes orgàniques per crear adob. Per evitar omplir les bosses d’escombraries hem de començar a seleccionar els residus que podem reciclar o als quals podem donar una nova vida. En el cas de les restes orgàniques, una bona idea és compostar-les i crear adob per a les nostres plantes.

QUÈ PASSA? XV

23

By: • Pedro Linares

24 QUÈ PASSA? XV

Lliçons d’una pandèmia per resoldre la crisi mediambiental

Pedro Linares és Professor d’Organització Industrial de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria ICAI de la Universitat de Comillas. Hem considerat incloure aquest article en el “tema central” de la revista per entendre que, davant la situació que estem vivint per la pandèmia causada per la Covid-19, seria interessant aprofitar les oportunitats que ens està donant per aprendre quin pot ser el nostre futur.

El pes de l’activitat econòmica i el transport

El confinament que vivim en moltes regions del món per lluitar contra la pandèmia de la COVID-19 –un dels majors desastres globals des de la II Guerra Mundial– està tenint alguns efectes sobre el medi ambient que conviden a reflexionar. En la mesura del possible, podem extreure algunes lliçons tant sobre aquests efectes com sobre les accions a adoptar.

A Espanya, la demanda de combustibles d’automoció ha caigut un 40 % (més de la gasolina que del gasoil, segurament perquè el segon està més associat a activitats productives que no s’han detingut). Els d’aviació, un 64 %.

Si observem les últimes sèries de dades, veiem com l’activitat econòmica és la més important d’elles: en les últimes dècades la renda per càpita ha estat el principal motor de l’augment d’emissions de CO₂ a nivell global.

Al nostre país, a més, el confinament es nota especialment perquè el principal sector emissor de CO₂ i d’altres contaminants atmosfèrics és el transport: produeix el 27 % del diòxid de carboni i és responsable en un 80 % dels danys dels contaminants atmosfèrics a les ciutats. Quan reduïm la nostra mobilitat i la demanda de combustibles, és obvi que haja de baixar la contaminació local i també les emissions de CO₂.

La reducció de l’activitat econòmica i dels desplaçaments associada a les mesures adoptades per reduir els contagis està produint millores en la contaminació local i en les emissions de CO₂. Fins i tot els canals de Venècia estan més nets.

Reduccions locals vs. globals El descens de les emissions de CO₂ i de les concentracions de NOₓ s’han associat a la quarentena en la que estem ara gran part del planeta.

Aquests efectes eren esperables. Les emissions de contaminants, com qualsevol altre impacte ambiental, poden descomposar-se en diversos factors: la població, l’activitat econòmica i la intensitat en emissions d’aquesta activitat econòmica.

És important tenir en compte que la reducció dels impactes ambientals té lloc a escales temporals diferents.

•

En el cas de la contaminació local, els efectes de la reducció d’emissions són gairebé immediats.

•

Els efectes de la disminució de CO₂ a nivell global, els observarem de forma molt més mitigada (o gairebé imperceptible) perquè l’important no és l’emissió puntual, sinó la seva acumulació en l’atmosfera. Com la molècula de CO₂ triga 200 anys a degradar-se, tots QUÈ PASSA? XV

25

els canvis en la concentració són molt lents i subjectes a molta inèrcia.

Estem disposats a canviar temporalment. Però, ho faríem d’una manera permanent?

Moltes veus parlen sobre els paral·lelismes entre les respostes a les crisis. Alguns comparen la crisi del coronavirus amb la del canvi climàtic: diuen que la primera es percep com més propera i urgent i això explica una resposta dràstica.

L’activitat econòmica es recuperarà (tant de bo) a nivells propers als normals. Serem capaços llavors de teletreballar tant com fem aquests dies, de no eixir de casa i no utilitzar el vehicle privat? Usarem més les reunions per videoconferència en lloc de l’avió? Podrem sobreviure sense el nostre model consumista?

Existeixen tres línies de propostes en aquest sentit per convertir la crisi en una oportunitat:

També influeix que el confinament i els sacrificis associats siguen en aquest cas alguna cosa temporal. Els canvis de comportament necessaris per lluitar contra el canvi climàtic serien permanents.

A més, veiem la solució al coronavirus al nostre abast. En el cas del canvi climàtic tot sembla molt més complex i necessitat de la col·laboració internacional.

Tot l’anterior explica, segurament, que estiguem disposats a adoptar mesures molt costoses a curt termini, alguna cosa que no succeeix amb l’escalfament global. Serem capaços de traslladar aquest sentit d’urgència, i fins i tot por positiva, a la lluita contra la crisi climàtica?

Mesures i canvis en la sortida de la crisi El segon grup de lliçons tenen a veure amb la relació entre la desenvolupament econòmic i l’impacte ambiental i si serem capaços de modificar-la i aprofitar aquesta situació per aprendre a desacoblar més tots dos factors. Això és molt important perquè en algun moment s’extingirà la crisi i tornarem a la nostra vida normal.

26 QUÈ PASSA? XV

•

Aplicació de paràmetres verds en la recuperació de les inversions després de la crisi: invertint en eficiència energètica, substituint combustibles fòssils per renovables, canviant els patrons d’urbanisme, desenvolupant nous processos més nets…

•

Modificació dels nostres comportaments, mantenint taxes baixes de mobilitat per a un mateix nivell d’activitat econòmica i amb el suport d’una fiscalitat que assenteix comportaments sostenibles.

•

Foment de canvis en les dinàmiques de polarització política. Per a la societat civil, aquesta crisi pot impulsar l’esperit col·lectiu que tant necessitem. El risc és que alguns polítics ho aprofiten amb finalitats partidistes.

És difícil saber què passarà. Tant de bo prevalga la responsabilitat, i que aquesta crisi també ens aprofite per identificar als veritables herois, els quals de debò es preocupen pel ben comú. I que aquests herois es convertisquen en líders que sàpiguen assimilar les lliçons del coronavirus per enfrontar la crisi ambiental.

El cas de Milà

Vol aprofitar el confinament per encetar un ambiciós pla contra la contaminación. La ciutat donarà prioritat a vianants i ciclistes per reduir el tràfic

setmanes anteriors, cosa que han valorat molt positivament els seus ciutadans, que s’alegren de poder respirar un aire més net i veure el cel.

Milà no vol tornar a ser el Milà d’abans. La ciutat era una de les més contaminades d’Europa, i ara que sabem que el coronavirus afecta amb major virulència en espais contaminats, la urgència per una transició cap a espais verds és major.

El govern de la ciutat ha aprofitat el confinament per crear un pla verd (dels més ambiciosos d’Europa en aquest moment), l’anomenat Strade Aperte, amb el que pretenen peatonalizar uns 35 km de la ciutat, ara dedicats a automòbils. A més es crearan voreres més espaioses, carrils bici de baix cost, es limitarà la velocitat a la ciutat a 30 km/h, i sobretot, en llocs històrics.

“Per descomptat que volem reobrir l’economia, però creiem que hauríem de fer-ho d’una forma diferent a l’anterior”, va assenyalar en un comunicat el tinent alcalde de Milà, Marco Granelli.

La capital de Lombardía va reduir el tràfic i la pol·lució durant el confinament fins a nivells molt baixos: el diòxid de nitrogen va disminuir en un 24%, en comparació de les quatre

Seguint aquest codi teniu tota la informació que dóna la Comuna de Milà.

QUÈ PASSA? XV

27

By: • • • •

Josep Paula Costa Eva yusef

28 QUÈ PASSA? XV

Els forats negres. Són forats? Son negres?

Un forat negre és una regió finita de l’espai en l’interior de la qual hi ha una concentració de massa tant elevada i densa com per a generar un camp gravitatori tal que cap partícula material, ni tan sols la llum, pot escapar d’ella.

No obstant això, els forats negres poden ser capaços d’emetre un tipus de radiació, la radiació d’Hawking, conjecturada per Stephen Hawking en la dècada de 1970. La radiació emesa per forats negres com Cygnus X-1 no és procedent del propi forat negre sinó del seu disc d’acreció.

trar diversos teoremes importants sobre la idea i geometria dels forats negres. Prèviament, en 1963, Roy Kerr havia demostrat que en un espai-temps de quatre dimensions tots els forats negres havien de tindre una geometria quasi esfèrica determinada per tres paràmetres: la seua massa M, la seua càrrega elèctrica total e i el seu moment angular L. Els científics pensen que en el centre de la majoría de las galàxies, entre elles la nostra Via Làctia, hi ha forats negres supermassius.

L’11 de febrer de 2016, les col•laboracions LLIGUE, Interferòmetre Virgo i GEO600 van anunciar la primera detecció d’ones gravitacionals, produïdes per la fusió de dos forats negres a uns 410 de megapársecs, és a dir, a uns 1337 milions d’anys llum. Les observacions van demostrar l’existència d’un sistema binari de forats negres de massa estel•lar i la primera observació d’una fusió de dos forats negres d’un sistema binari.

Anteriorment, l’existència de forats negres estava basada en observacions astronòmiques de forma indirecta, a través de l’emissió de rajos X per estrelles binàries i galàxies actives.

La gravetat d’un forat negre es tant gran que arriba a deformar l’espai-temps i provoca una singularitat embolicada per una superfície tancada, anomenada horitzó de successos.

Això ja ho va predir Einstein en les seues equacions de camp.

L’horitzó de successos separa la regió del forat negre de la resta de l’univers, i a partir d’ell cap partícula pot eixir, incloent els fotons. Eixa deformació és estudiada per la relativitat general, la que va predir l’existència dels forats negres i va ser el seu primer indici.

En la dècada de 1970, Hawking, Ellis i Penrose van demos-

La gravetat d’un forat negre pot atraure el gas que es troba al seu voltant, que s’arremolina i s’escalfa a temperatures de fins a 12 000 000 °C, açò és, 2000 vegades major temperatura que la de la superfície del Sol. Els forats negres es formen en un procés de col•lapse gravitatori que va ser àmpliament estudiat a mitjan segle XX per diversos científics, particularment Robert Oppenheimer, Roger Penrose i Stephen Hawking, entre altres. Hawking, en el seu llibre divulgatiu “Història del temps: del Big Bang als forats negres” (1988) , repassa alguns dels fets ben establerts sobre la formació de forats negres. Eixe procés comença després de la mort d’una gegant roja (estrella de 10 a 25 o més vegades la massa del Sol), entenent-se per mort l’extinció total de la seua energia. Després de diversos milers de milions d’anys de vida, la força gravitatòria de la dita estrella comença a exercir força sobre si mateixa originant una massa concentrada en un xicotet volum, convertint-se en una nana blanca. En eixe punt, el procés pot prosseguir fins al col•lapse d’eixa nana blanca per QUÈ PASSA? XV

29

l’autoatracció gravitatòria que acaba per convertir-se en un forat negre. Eixe procés acaba per reunir una força d’atracció tan forta que atrapa fins la llum.

És un tema que ens atrapa, doncs l’any passat ja vam fer un article sobre el primer forat negre que s’havia aconseguit fotografiar i és el que il·lustra la portada d’aquest article.

En paraules senzilles, un forat negre és el resultat final de l’acció de la gravetat extrema portada fins el límit possible.

Descobert el forat negre més proper al Sistema Solar

Quan estavem acabant aquest article, ens ha sorprès aquest descobriment. Situat a 1000 anys llum de la Terra, l’objecte ha estat identificat gràcies a dos estrelles companyes observables a simple vista.

Un equip d’astrònoms de l’Observatori Europeu Austral han descobert un forat negre “a tan sol” 1.000 anys llum de la Terra. L’objecte està més prop del nostre Sistema Solar que qualsevol un altre de la seva classe localitzat fins avui i forma part d’un sistema triple que es pot observar a simple vista.

L’equip va trobar evidència de l’objecte invisible en rastrejar els seus dos estrelles companyes utilitzant el telescopi MPG / ESO de 2.2 metres instal·lat en l’Observatori de la Silla a Xile. Els científics afirmen que aquest sistema podria ser la punta de l’iceberg, ja que podrien trobar-se molts més forats negres similars en el futur.

Situat en la constel·lació de Telescopium, el sistema està tan prop de nosaltres que les seues estrelles es poden veure des de l’hemisferi Sud en una nit fosca i neta, sense binoculars ni telescopi.

30 QUÈ PASSA? XV

L’equip es trobava al principi observant un sistema anomenat HR 6819 com a part d’un estudi sobre estels binaris. No obstant això, en analitzar les seves observacions es van sorprendre

Sistema HR 6819 en detectar un tercer cos prèviament no descobert: un forat negre. Les observacions van mostrar que una de les dues estrelles visibles orbitava al voltant d’un objecte invisible cada 40 dies, mentre que la segon estrella es trobava a una major distància d’aquest parell d’objectes.

El forat negre ocult en HR 6819 és un dels primers forats negres de massa estel·lar descoberts que no interactuen violentament amb el seu entorn. L’equip va poder detectar la seva presència i calcular la seva massa (almenys 4 vegades major que la del Sol) estudiant l’òrbita de l’estel del parell intern.

Forats negres a la Via Làctia Fins avui, els astrònoms han trobat tan sol un parell de dotzenes de forats negres en la nostra galàxia, gairebé tots els quals interactuen fortament amb el seu entorn i donen

a conèixer la seva presència en alliberar potents rajos X. No obstant els científics estimen que durant la vida de la Via Làctica moltes altres estrelles han col·lapsat donant lloc a forats negres en arribar al final de les seves vides.

El descobriment d’un forat negre silenciós i invisible com HR 6819 proporciona pistes sobre on podrien estar situats els molts forats negres ocults en la Via Làctica. D’aquest descobriment es dedueix que ha d’haver-hi centenars de milions de forats negres per la nostra galàxia que encara no s’han descobert.

Els científics creuen que aquesta troballa podria llançar una miqueta de llum sobre un segon sistema en el punt de mira dels astrònoms de l’Observatori Europeu Austral, el LB-1, que també pot tractar-se d’un sistema triple format per dues estrelles orbitant al voltant d’un forat negre. No obstant això es necessiten més observacions per assegurar-ho.

Sistema LB-1

QUÈ PASSA? XV

31

By: • • • •

Josep Paula Costa Eva yusef

32 QUÈ PASSA? XV

Stephen William Hawking (8 de gener de 1942, 14 de març de 2018)

Va ser un físic teòric, astrofísic, cosmòleg i divulgador científic britànic. Entre les nombroses distincions que li van ser concedides, va rebre dotze doctorats honoris causa i va ser guardonat amb l’Ordre de l’ Imperi Britànic (grau CBE) en 1982, el Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia en 1989, la Medalla Copley en 2006, la Medalla de la Llibertat en 2009 i el Primer Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en 2015.

Era membre de la Real Societat de Londres, de l’Acadèmia Pontifícia de les Ciències i de l’Acadèmia Nacional de Ciencies dels Estats Units. Va ser titular de la Càtedra Lucasiana de Matemàtiques de la Universitat de Cambridge des de 1979 fins a la seua jubilació.

Es va casar en dos ocasions i va tindre tres fills. Just abans del seu primer matrimoni, amb 21 anys, se li diagnòstica esclerosi lateral amiotròfica (ELA), que va anar agreujant el seu estat amb el pas dels anys, fins a deixar-ho quasi completament paralitzat i li va forçar a comunicar-se a través d’un aparell generador de veu. Quan la seua malaltia li va afectar la capacitat d’engollir i s’ofegava al menjar, Hawking va començar una dieta especial, que es basava principalment en la retirada del gluten, el sucre i els aliments processats, i complementació amb diversos suplements. Ha sigut la persona més longeva amb esta malaltia, a la que va sobreviure 55 anys quan l’esperança mitjana de vida és d’aproximadament 14 mesos.

El seu cas resulta fascinant i desconcertant per als neuròlegs.

Com a autor de llibres divulgatius sobre ciència va aconseguir enormes èxits de vendes, en els que discuteix sobre les seues pròpies teories i la cosmologia en general, com a “Breu història del temps: del Big Bang als forats negres”, de 1988, i que va estar en la llista de bestsellers del The Sunday

Times britànic durant 237 setmanes. També podem destacar “Brevíssima història del temps” de 2005 (en col·laboració amb Leonard Mlodinow, en la que va tractar d’explicar de la manera més senzilla possible la Història de l’Univers, motiu pel qual se li va conéixer com L’historiador del temps o L’historiador de l’univers) i “L’univers en una corfa d’anou” de 2001.

Hawking ha treballat en les lleis bàsiques que governen l’univers. Junt amb Roger Penrose va mostrar que la teoria general de la relativitat d’Einstein implica que l’espai i el temps han de tindre un principi en el big bang i un final dins de forats negres. Semblants resultats assenyalen la necessitat d’unificar la Relativitat General amb la teoria quàntica, l’altre gran desenvolupament científic de la primera meitat del segle XX. Una conseqüència de eixa unificació que ell va descobrir era que els forats negres no eren totalment negres, sinó que podien emetre radiació i eventualment evaporarse i desaparèixer. Una altra conjectura és que l’univers no té vorera o límit en el temps.

Açò implicaria que la forma en què l’univers va començar queda completament determinada per les lleis de la ciència.

QUÈ PASSA? XV

33

By: • • • •

Alvaro aina adriano marta

34 QUÈ PASSA? XV

És possible la vida a Mart?

Durant moltes dècades s’ha especulat sobre la possibilitat que existisca o haja existit vida a Mart. Malgrat els descobriments recents, l’espectre d’opinions entre els científics varia considerablement, amb grups que sostenen que la vida a Mart és impossible, i un altre grup que declara que la vida a Mart és un fet comprovat.

En investigacions realitzades per les sondes enviades a Mart després del 2000, sembla que no hi ha rastres de vida al planeta avui en dia. No obstant això, la possibilitat que ha hi hagut condicions per a l’existència de vida es torna més acceptable amb l’evidència de la presència d’aigua en la seva superfície en un passat llunyà d’uns dos mil milions d’anys, i l’existència actual d’aigua en els seus casquets polars, a més de les sospites que també podria haver-hi aigua baix de la superfície.

Un nou impuls va aparèixer el 4 d’agost de 2011, amb la informació de la NASA, del descobriment de fluxos d’aigua a les parets de diversos cràters durant els períodes càlids de l’any.

Científics de la Universitat d’Arizona van dir que l’aigua salada era la millor explicació per als fluxos, per la seva capacitat per resistir a la congelació, el que també podria permetre l’existència d’organismes extremòfils (són organismes capaços de viure en condicions extremes, com ara, en un llac de sal, a les fosses de l’oceà o al voltant dels volcans submarins) Encara que el consens general de la comunitat científica descarta la possibilitat de vida present a Mart, persisteixen dubtes sobre si alguna vegada va existir vida a Mart quan la seva atmosfera era més densa i l’aigua líquida existia en abundància.

Aigua liquida Les actuals teories que prediuen les condicions en les quals es pot trobar vida, exigeixen la disponibilitat d’aigua en estat líquid. És per això tan important la seva recerca, encara no trobada en aquest planeta. Tan sols s’ha pogut trobar aigua en estat sòlid (gel) i s’especula que sota terra poden donar-se les condicions ambientals perquè l’aigua es mantinga en estat líquid. L’aigua líquida no pot existir sobre la superfície de Mart sota les condicions actuals de la seva atmosfera.

Se sap ara que Mart va tenir abundants cursos d’aigua, i va ser perquè comptava també amb una atmosfera molt més densa que proporcionava major pressió i temperatures més elevades. En dissipar-se la major part d’aquesta atmosfera en l’espai, i disminuir així la pressió i baixar la temperatura, l’aigua va desaparèixer de la superfície de Mart. Ara bé, encara en queda a la seua tènue atmosfera en estat de vapor, encara que en escasses proporcions, així com als casquets polars, constituïts per grans masses de gels perpetus.

Recentment, s’ha detectat evidència que suggereix el flux d’aigua líquida a les parets d’un cràter. Imatges enviades per la Mars Global Surveyor mostren barrancs i sediments formats en un lapse màxim de sis anys per torrents d’aigua. La comparació amb la geologia terrestre suggereix que es tracta de les restes d’un subministrament superficial d’aigua semblant a un aqüífer.

La sonda espacial Phoenix va comprovar el 2008 que quan la temperatura s’eleva per sobre d’un cert límit, i/o és exposat a la radiació solar i radiació còsmica, el gel de la superfície se sublima, convertint-se en vapor sense passar per l’estat líquid; és així com es forma el vapor d’aigua en l’atmosfera del planeta, encara que està present en proporció ínfima (0,01%).

La sublimació d’aigua no passa a gran escala als casquets polars, ja que estan protegits de la radiació per una capa de sorra i pols.

Radiació còsmica El 1965, la sonda Mariner 4 va descobrir que Mart no tenia cap camp magnètic global que el protegira de les potencialment mortals radiacions còsmiques i solars i a la dècada del 1990, laer la Mars Global Surveyor ho va confirmar. Els científics especulen que la falta de blindatge magnètic va ajudar el vent solar a endur-se molta de l’atmosfera de Mart al llarg de diversos milions d’anys.

El 2007, es va calcular que la suposada existència de vida a Mart estaria limitada a la profunditat mínima de 7,5 metres, a causa de l’acció destructiva de la radiació còsmica i solar.

Per tant, la millor oportunitat de trobar una història de vida a Mart, resideix en les profunditats del planeta.

QUÈ PASSA? XV

35

By: • • • •

Pau Hugo Paula Colom Anna

36 QUÈ PASSA? XV

Una llegenda del basquet.

Que pensaríeu si us diguerem que un jugador de bàsquet va fer 81 punts en un partit?

Aquest és el cas de Kobe Bryant, en gener del 2006 va fer 81 punts amb l’equip dels Lakers contra els Raptors.

Kobe va jugar 20 temporades a la NBA totes en els Lakers. Va ser 4 vegades MVP All-Star NBA (el millor jugador totes les estrelles de la NBA), una vegada guanyador del concurs de mates, 2 vegades el millor de les finals de NBA, 5 vegades guanyador de la NBA, 2 vegades màxim anotador,18 vegades All-Star, 11 vegades en el millor quintet i moltes coses més.

equip preferit era el FC Barcelona.

El 1991 la família Bryant va tornar als Estats Units a viure. Kobe es va guanyar reconeixement a nivell nacional després de completar una temporada espectacular a l’institut Lower Merion del barri de Filadèlfia. Els resultats en els exàmens d’accés a les universitats li van permetre entrar a algunes de les millors universitats, però Kobe Bryant, amb 17 anys, va decidir anar directament a l’NBA. L’any 2018 va guanyar un Oscar al millor curtmetratge d’animació per haver protagonitzat el curt Dear Basketball. (podeu veure’l en seguint l’enllaç d’aquest qr). Aquest curt el va fer per anunciar la seua retirada en abril de 2016.

Va morir sobtadament el 26 de gener de 2020 a Calabasas (California) als 41 anys d’edat, a causa d’un accident de l’helicòpter en el què viatjava juntament amb vuit persones més, entre les quals la seva filla Gianna Maria, de 13 anys.

Va ser el fill més menut de Pam Bryant i Joe “Jellybean” Bryant, antic jugador dels Philadelphia 76ers i entrenador de Los Angeles Sparks; tenia dues germanes, Shaya i Sharia. Els seus pares van posar-li aquest nom després de tastar la carn de vedella de la ciutat de Kobe (Japó) el dia abans del seu naixement.

Quan tenia 6 anys, el seu pare va deixar l’NBA i van mudar-se a Itàlia, on va jugar a la lliga professional. Allà Kobe va aprendre a jugar a futbol. Segons havia dit en algunes ocasions, si s’haguera quedat a Itàlia s’hauria intentat convertir en futbolista professional. El seu

QUÈ PASSA? XV

37

By: • • • •

ivan nico gabriela dariAna

38 QUÈ PASSA? XV

Fundació Todolí Citrus

L’alumnat de 6é i de 5 anys vam fer una visita a la Fundació Todolí Citrus, a Plamera. Ens va semblar molt interessant i vam decidir que mereixia un article per a la revista.

Vicent Todolí, reivindica la tradició hortofructícola de la seua terra valenciana. En el seu Hort Botànic i Citrícola, situat a Palmera, reuneix més de 400 varietats de cítrics, ancestrals, exòtiques o en perill d’extinció. Amb elles va aconseguir parar un pla urbanístic.

Els segles passen, però la fascinació que exerceixen els cítrics davant els ulls -i les pituïtàries- europeus no cessa.

referir-se al cidro: La poma mèdica no es menja, però fa molt bona olor, igual que la fulla de l’arbre. I si es col·loca entre les robes, les protegeix de l’arna. És també útil quan algú ha ingerit algun verí mortal; si s’administra juntament amb vi provoca el vòmit i permet l’expulsió del verí; serveix també per a perfumar l’alè...

Los renaixentistes italians van heretar la passió cítrica de grecs i romans: en 1537, quan el poderós Cosme I de Medici va heretar la Vila di Castello -el retir rural de la família als afores de Florència-, va establir als seus jardins una àmplia col·lecció de cítrics. Moltes famílies nobles el van imitar, posant de moda el que els italians van denominar limonaie i que en la resta d’Europa es coneix com orangeries.

Tant en el nord d’Itàlia com a França, a causa del clima, els cítrics d’aquests jardins es cultivaven en tests: a la primavera es treien les plantes a l’exterior, però amb l’arribada dels primers freds les resguardaven en construccions concebudes per a tal fi”.

“Va ser Alejandro Magno el primer que va sucumbir davant l’encant, i els saludables beneficis, dels fruits dels arbustos de la família de les rutàcies, originaris de l’Extrem Orient. En les seues campanyes contra l’imperi persa, en el segle IV a. de C., el conqueridor macedoni es va topar en Medes -actual Iran- amb el cidro (Citrus Mèdica), progenitor de bona part dels cítrics que es consumeixen en l’actualitat, i el va introduir en la conca mediterrània.

El grec Teofrast (371-287 a. de C.) va ser un dels primers a QUÈ PASSA? XV

39

Qui apunta aquest detall no és un altre que Vicent Todolí (Palmera, 1958), l’últim dels europeus que ha caigut rendit davant l’encanteri dels cítrics.

Encara que siga més conegut per la seua trajectòria en l’àmbit de la gestió artística -va ser director artístic de l’IVAM valencià (1988-1996), va fundar el Museu Serralves portugués (1996-2003) i va dirigir la Tate Modern de Londres (20032010), amén de treballar en el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (Madrid) i el Whitney Museum (Nova York), entre altres institucions-, Todolí és un home molt arrelat a la seua terra valenciana, que sempre reivindica la tradició hortofructícola de la seua família.

No per una altra cosa, fa uns anys ja va sorprendre els cercadors d’estranyes delicatessen gurmet signant el seu propi oli d’oliva verge extra, batejat, en un divertit gir etimològic, Tot Oli. Encara que “aqueixa és una altra història”, adverteix el seu mentor. “L’oli va nàixer quan plantem oliveres en 1998, per a recuperar la tradició d’aquest cultiu a la vall de Gallinera, a les muntanyes d’Alacant, i és un projecte que ha rebut premis a la qualitat però no ha donat mai beneficis”.

L’aventura cítrica de Todolí té un altre emplaçament i, per descomptat, una dimensió ben diferent a la seua affaire oleícola.

Seguint el deixant d’Alejandro Magno i els Medici, el prestigiós expert en art ha portat la seua passió per cidras, cumquats i llimes gegants a l’extrem, per a crear en la seua Palmera natal l’Hort Botànic i Citrícola El Bartolí, on conviuen res menys que 400 varietats de cítrics. “I que cultivem a l’aire lliure, no en tests com es feia en les antigues orangeries. Són els avantatges del clima valencià”, explica.

L’origen d’aquest enciclopèdic hort cítric té a veure amb la voluntat del mateix Vicent Todolí de donar continuïtat a la tradició agrícola de la seua família.

“El meu pare i avis eren horticultors, especialistes a hibridar cítrics. Amb la idea de preservar aqueixa labor, així com la cultura de cítrics que tenim a València, vaig comprar, quan encara treballava en

40 QUÈ PASSA? XV

Tate Modern, una parcel·la de 3.000 metres quadrats, amb l’objectiu de cultivar una xicoteta col·lecció de varietats locals que estaven desapareixent”, explica amb la seua característica manera de parlar, lligant les paraules amb tanta velocitat com fa amb les idees i les referències científiques Com creix aquesta “xicoteta col·lecció” fins a arribar a les més de 400 varietats que reuneix avui l’hort a Palmera?

Todoli va dir que bona culpa d’això la té Ferran Adrià. “Vam coincidir el 2007 en l’exposició Documenta 12 de Kassel, i després de la meva última visita a El Bulli, el 2010, em va portar a sud de França per mostrar-me una col·lecció de cítrics rars que havia descobert prop de Perpinyà. Em vaig sorprendre veure com conservaven prop de 80 varietats, cultivant en tests, tal com feien els Medici a Florència al segle XVI. Vaig comentar amb Ferran la paradoxa que a ningú se li hagués ocorregut fer alguna cosa semblant a València, on tenim un clima ideal per a això, a més d’una llarga tradició en aquest tipus de conreu”.

I quin és el propòsit del projecte de la Fundació des del punt de vista gastronòmic?

“Encara que estem participant en jornades gastronòmiques al costat de diversos cuiners per a donar a conèixer la varietat de Cítrics que cultivem, la nostra intenció no és convertir-nos en proveïdors de restaurants; tampoc podríem fer-ho perquè la nostra producció és molt limitada.

Però l’hort i els seus fruits estan allà, per a qui vullga conèixer-los, investigar i aprofundir en el seu estudi. Les portes de

la Fundació estan obertes, per ací passen des d’enginyers del Consell Superior d’Investigacions Científiques, fins a cuiners com el mateix Ferran Adrià o Ricard Camarena”.

d’altres que tenen dits. Hi ha zones dedicades als citrics australians, altres als japonesos, i hi ha que has estante plantats a l’hort de fa més de cent anys.

En la visita que vam fer, Jere, l’encarregat de la Fundació, ens va acompanyar en un recorregut per tot l’hort, on vem veure espècies molt antigues i d’altres molt modernes, fruits del mesura d’un baló a altres com una oliva,... la varietat és immensa. D’uns cítrics es menja la corfa i fa gust de poma, uns altres es mengen a mos rodó, corfa i tot, hi ha llimes dolces, i

Vam disfrutar molt de la visita, i les explicacions que ens va fer Jere ens van fer entendre molt les diferències tan grans que hi ha entre les diferents varietats. I si n’haguérem de triar una, tot i que hi ha molta disparitat d’eleccions, ens decantem per la Bergamota, per la seua fragància. Ens recordava a molts perfums.

A què es dedicava la seua família?

Eren especialistes en cítrics, homes que s’havien format en el camp. El meu avi va inventar una nova manera de poda comercial a principis del segle XX, el meu pare va continuar i es va expandir en jardineria, així que el que faig és també un homenatge a ells. Si estigueren vius estarien encantats. Quan vaig comprar el meu primer bancal, que limitava amb el seu, em va dir: «ara ets un dels nostres, un home de debò». Tot el que feia als museus a ell li era igual, mai va vindre a veure’n algun on jo estiguera treballant. No li agradaven les ciutats, deia que hi havia miasmes. I va se el meu pare qui em va proposar que recuperés varietats que estaven perdent-se.

Estava més orgullós del seu treball aquí que com a director de museus?

Per descomptat. Quan em van nomenar director de la Tate Modern em va dir: «em sap greu perquè jo pensava que després de Porto tornaries a casa». Els amics li cridaven i deien, orgullosos: «és molt important el que està fent el teu fill». Però ell no donava importància.

I jo sempre vaig tenir la idea de tornar. El de la Vall de Gallinera també va ser idea seva, deia que si ell tornara a ser jove s’aniria a viure allí, aïllat, on no hi ha llum i solament aigua de pluja. Li encantava. Era un home que parlava sempre mirant l’horitzó, el paisatge.

A vostè li passa?

Sí, això ho he heretat, o m’ho ha ensenyat. Quan era petit la terra no m’agradava gens, perquè els dissabtes al matí ens despertava a les sis del matí després de ficar-nos al llit a les tantes per anar al camp. I deia: «si no voleu estudiar això és el que us espera». Després de Nova York, una ciutat tan urbana, vaig començar a apreciar-ho.

Passa temps a la Vall de Gallinera, sense llum?

Saps com és l’experiència d’il·luminarse amb veles i miralls? És una llum que defineix i no agredeix, com vivien fins a fa dos-cents anys, i és una pena que ho hajam perdut. Tota la gent hauria de viure aquesta experiència alguna vegada en la seva vida. Per a mi no tenir llum és un privilegi, em permet aïllar-me, em neteja, desconnecto, i així estic dos o tres dies.

QUÈ PASSA? XV

41

By: • • • •

àlex arminas sheila adrià

42 QUÈ PASSA? XV

Brexit: la fi del principi

El projecte europeu és el primer experiment que es realitza en tota la història de la humanitat pel qual, diferents països decideixen anar junts sense haver una guerra entremig. És probable que la presència del Regne Unit haja dificultat el desenvolupament i l’aprofundiment del projecte europeu, però la seva marxa no garanteix l’èxit d’aquest.

Seguirem vivint en una complexa Unió d’estats i ciutadans, el lema dels quals, “units en la diversitat”, reflecteix més una aspiració que una realitat.

Des que el Brexit (així es va batejar el desig del Regne Unit d’eixir-se’n d’Europa) va començar, sempre que s’ha parlat d’ell mai ha faltat algú que diguera: «si es produeix…» Doncs bé, el Brexit s’ha produït el 31 de gener, però això no significa que es vagen a dissipar les incerteses que ens acompanyen des d’aquell fatídic 23 de juny de 2016 en el qual 17.4 milions de britànics van votar a favor d’abandonar la UE, mentre altres 16.1 optaven per la permanència. A més, tot això que haguera estat omnipresent a la societat, s’ha diluït a causa dels esdeveniments ocorreguts per la pandèmia mundial.

Com va diagnosticar Churchill després de la batalla de l’Alamein, això no és la fi, ni tan sols és el principi de la fi, sinó més aviat la fi del principi.

El Regne Unit s’enfronta avui al seu major repte col·lectiu des de la Segona Guerra Mundial, ja que el Brexit afectarà al seu futur econòmic, el seu model social, la seva cohesió territorial, i el seu paper a Europa i el món.

Els més optimistes somien amb un «global Britain», és a dir, una economia de serveis altament competitiva, que es lliurarà per fi de la pesada càrrega d’una UE plena de burocràcia. No obstant això, aquesta visió no sembla tenir en compte que el Regne Unit ven a la UE el 46% de les seves exportacions en béns i serveis, ni que li compra el 54% de les seves importacions.

D’altra banda, l’esperança que un ambiciós acord comercial amb Washington puga esmorteir les conseqüències del Brexit

no sembla molt realista, donades les preferències de l’actual inquilí de la Casa Blanca. La paradoxa de fons és que al Regne Unit li ha anat bastant bé en la UE, i no és clar que la seva sortida vagi a tenir conseqüències netament positives.

I menys encara, que el xovinisme (i fins i tot la xenofòbia) que han acompanyat en ocasions el debat sobre el Brexit augure res de bo per al conjunt d’una societat tan oberta, multicultural i cosmopolita com la britànica.

A

curt

i

mig termini, el Brexit també generarà serioses tensions territorials. A Escòcia, els nacionalistes utilitzaran el desig majoritari de la població de quedar-se en la UE per justificar el secessionisme. I a Irlanda del Nord, on els partits nacionalistes van superar als unionistes per vegada primera en les recents eleccions generals, la possibilitat d’aliar-se a la UE durant quatre anys, que podrien ser vuit, podria fer molt atractiva una futura reunificació d’Irlanda.

Però, mirem-ho ara des del nostre costat. Quines podrien ser les conseqüències del Brexit per a la UE? Òbviament, el Regne Unit no és un estat membre qualsevol: els seus 65 milions d’habitants representen el 13% de la població de la Unió; la seva economia aporta el 15% del seu PIB; i les seves forces armades, el 22% de les seves tropes desplegables en l’exterior.

La Fundació Bertelsmann ha realitzat una enquesta recentment de la que ha tret les següents conclusions: sols un de cada quatre europeus tem que el Brexit afectarà negativament al conjunt de la UE, mentre que quatre de cada deu pensen que el Regne Unit estarà pitjor quan se’n vaja.

Lluny de contagiar a altres països, el Brexit sembla haver vacunat a molts ciutadans del virus euroescèptic, actuant fins i tot de «federador extern», fent que estigam més units.

Encara que lamentem la marxa del Regne Unit, els partidaris del projecte europeu segurament no poden deixar de veure QUÈ PASSA? XV

43

aquest fet amb cert alleujament. Per motius geogràfics, històrics i culturals coneguts, molts britànics sempre van veure amb reticència aquesta unió cada vegada més estreta que contemplen els tractats.

La UE perd a una de les seves economies més dinàmiques, però aquesta mai s’hauria integrat en l’Euro, dificultant a mitjà i llarg termini la consolidació de la moneda única.

En el seu moment Londres va ser un impulsor entusiasta del projecte del mercat interior, però els seus dubtes actuals sobre la lliure circulació de persones entelen aquesta trajectòria.

Sense el Regne Unit, la UE desenvoluparà un perfil més «social», que és precisament el que reclamen molts dels nostres ciutadans.

Els qui sostenen que sense els britànics la UE serà un actor global menys rellevant han de preguntar-se si les seves armes nuclears i el seu lloc en el Consell de Seguretat de l’ONU realment contribuïen a evitar-ho.

I els qui temen pel futur del vincle transatlàntic ja coneixen el valor que atorga l’administració nord-americana actual a la seva relació especial amb Londres. La UE del futur possiblement estarà més supeditada al lideratge de l’eix franco-alemany, però els britànics ja es van resignar a això a l’autoexcluirse del seu nucli dur. És probable que la presència del Regne Unit haja dificultat el desenvolupament i l’aprofundiment del projecte europeu, però la seva marxa no garanteix l’èxit d’est. Seguirem vivint en una molt complexa Unió d’estats i ciutadans, el lema dels quals, «units en la diversitat», reflecteix més una aspiració que una realitat.

I quina és la opinió dels polítics?

“Avui és un dia excepcional per a Europa. Mai és un moment feliç quan algú se’n va, però avui obrim un nou capítol,” va dir Charles Michel, president de la Consell d’Europa, per afegir: “Dedicarem tota la nostra energia a construir una Unió Europea més forta i més ambiciosa. Allò important és mirar al futur de la Unió, acomplir amb les expectatives dels ciutadans i comunicar millor els beneficis de pertànyer a la UE” La declaració es va produir tot just unes hores abans del Brexit i després una mena de retir espiritual a la casa de

44 QUÈ PASSA? XV

Jean Monnet, un dels pares fundadors, a Bazoches (França).

Una declaració que mira a el futur en una jornada que tanca una de les etapes polítiques més convulses de la història europea. I va continuar: “Més que mai hem de pensar com podem utilitzar millor les nostres eines per complir amb les expectatives dels nostres ciutadans. Treballarem junts en les nostres prioritats comuns per tornar a mostrar que el projecte únic europeu és positiu.”

“La nostra experiència ens ha ensenyat que la força no es troba en l’esplèndid aïllament sinó en la singularitat de la nostra unitat,” ha assegurat la presidenta de la Comissió Ursula von der Leyen. “Ser part de la Unió Europea compta, la unió fa la força. Aquests tres anys de negociació amb el Regne Unit fins al Brexit ens han servit als 27 per entendre millor la importància d’aquesta unitat, de recolzar-nos els uns en els altres. Els reptes als quals Europa s’enfronta i les oportunitats que pot aprofitar no han canviat a causa d’el Brexit. Europa ha de continuar liderant la lluita contra el canvi climàtic, donant forma a la revolució digital i sent més assertiva en política exterior. Quan el sol isca demà matí, un nou capítol per a la nostra unió començarà, s’obrirà per a la UE una oportunitat única per avançar”.

Per la seva banda, el president de Parlament Europeu, David Sassoli, ha fet una defensa encesa de la UE com a regulador, ha insistit que els reptes actuals no entenen de fronteres i que, per tant, cap país està millor fora de la Unió. Va dir: “Hi ha forces que estan intentant afeblir la Unió Europea,som el major espai econòmic en el món però volem regles que la governen. Sense regles, els més febles seran exclosos i els més forts seran els amos. Això no és el que vol la UE. Els que ens ataquen ho fan perquè tenen por d’un món regulat”.

L’experiment que estem vivint, el projecte europeu, ens ofereix la millor -i potser l’única- possibilitat que tenim d’enfrontar-nos amb èxit als grans reptes globals del nostre temps. Anem a impulsar-ho. Anem a fer entre totes i tots una gran Europa. És el nostre país.

Aprofitem que estem parlant del Regne Unit per fer-li una entrevista a la nostra mestra d’anglès, Rebeca Estarelles.

Quan estaves al Regne Unit, on vivies?

I lived in different places but one of the places that I really loved was Stafford, in the West Midlands of England, near Birmingham.

Com era eixa ciutat?

It is a pretty town surrounded by a lot of nature, so I loved to run across the roads in the middle of beautiful trees. It also has a nice city centre where you can find lots of shops and nice restaurants. In the middle of this sits a nice little church, St’s Chad’s Church that I visited once in a while.

Allí feia molt de fred? Com era el clima?

The climate there is considered to be maritime, so cool winters and mild summers, -10ºC some days in winter, Oh my God! For me that is freezing!! my students know me and they know that I’m always cold hahaha Quines festes celebràveu?

There are different celebrations in England, Boxing day (the day after Christmas day), Pancake day (the day before Lent that is 40-day period of fasting that takes place from Ash Wednesday until Easter), etc. Some celebrations have something in common with Spain (fireworks), for example Bonfire night.

On November 5, 1605, a man by the name of Guy Fawkes attempted to blow up the House of Lords and assassinate King James I. Now, on this day each year, people of the UK celebrate his failed attempts. To celebrate, locals will light bonfires and set off fireworks all around the city.

Quin tipus de cuina tenien?

In England the cuisine is a mix of different cooking traditions.

They use potatoes a lot in their dishes, for example their famous fish and chips.

Ara que ens coneixes més a nosaltres, quines diferéncies trobes més significatives entre les dues cultures?

The great difference I can feel between the two cultures is the warm greetings, or the greetings that used to be in Spain before this virus came. In England they don’t show that much affection unless you are a close person. And the other thing I could notice is than in Spain they don’t read as much as in England. In England reading is not a hobby is part of their culture, they even have huge book shops where you can spend the day there if you want. Everybody goes to bed with a book , instead of watching Tv. I used to go to a book club every week, and it is something I really miss.

Penses que el Brèxit ha sigut una bona idea?

I don’t know if Brexit is good or not, but I think that when people stay together are much stronger against anything.

Separation from people never brought any good to the world.

Gracies per les teues respostes, Rebeca. Ha sigut un plaer.

Estem molt contents que estigues en la nostra escola.

QUÈ PASSA? XV

45

By: • • • •

àlvaro aina marta adriano

46 QUÈ PASSA? XV

European Cyber Security Challenge

tècniques. Ací podràs promocionar el teu talent!

INCIBE juga un paper determinant com a representant d’Espanya en el Steering Committee de la competició European Cyber ​​Security Challenge, en què cada any es prenen decisions rellevants sobre format, disseny i normes de la competició.

El passat 29 de novembre l’alumnat de 6é varem anar de visita al cibercamp.

Varem gaudir d’una jornada molt divertida en la que explicaren com usar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), l’ús dels jocs i el que no hem de fer amb les fotos y les publicacions en les xarxes socials. Va ser molt divertida i van aprendre moltes coses. Per això hem decidit fer aquest article.

Què és CyberCamp?

CyberCamp és el gran esdeveniment gratuït de ciberseguretat anual organitzat per l’Institut Nacional de Ciberseguretat d’Espanya (INCIBE) en el qual, a través d’un ampli programa d’activitats, es pretén oferir continguts d’interès per a tots els públics: • Identificar trajectòries professionals i ampliar els coneixements tècnics. T’ajudem desenvolupar-te com un professional de ciberseguretat!

• Arribar a les famílies i a la ciutadania, a través d’activitats tècniques, de conscienciació i difusió de la ciberseguretat per a tothom. T’aproparem a el món de la ciberseguretat!

• Despertar i impulsar el talent en ciberseguretat mitjançant competicions

En INCIBE estem compromesos amb els objectius de la competició, que s’alineen amb diferents iniciatives que duem a terme en matèria de talent. En els últims anys, aquestes accions han propiciat un ecosistema de detecció, identificació i atracció de talent en ciberseguretat, en col·laboració amb els centres de formació, les universitats i la iniciativa privada, buscant sempre l’acció complementària de les iniciatives que altres agents estan desenvolupant per a la capacitació de professionals.

Què es el campionat European Cyber Security Challenge?

Actualment hi ha una gran demanda de professionals en ciberseguretat i encara que en l’última dècada aquest nombre s’ha quadruplicat, no arriba a cobrir la demanda existent. Per això, molts països europeus estan organitzant competicions nacionals per a la recerca de joves talents en la matèria, animant-los a seguir una carrera tècnica professional en seguretat informàtica.

Davant d’aquest escenari, sorgeix una nova competició que enfronta els millors talents de diferents països europeus: la European Cyber ​​Security Challenge. És una iniciativa de l’Agència de la Unió Europea per a la Seguretat de les Xarxes i la Informació (ENISA), participada per un grup de països europeus organitzadors de competicions nacionals . Es tracta del major campionat tècnic a nivell europeu en aquesta matèria, en què competeixen els millors joves talents dels diferents països participants, seleccionats a través de les seues competicions nacionals. En 2016 i 2017, la selecció espanyola va ser la vencedora d’aquesta competició, convertint-se en referència en matèria de seguretat QUÈ PASSA? XV

47

By: • • • •

Marc Maria andreu mara

48 QUÈ PASSA? XV

Nova edició del llibre “Dotzena i mitja de llegendes del Pinet”

Suposem que tots coneixeu el llibre de les Llegendes del Pinet. Sabeu que s’està fent a l’escola una nova edició d’aquest llibre? Doncs així és.

Aquesta nova edició estan coordinant-la Lola Sanchis, qué es mestra de 4rt i que a més s’encarrega, junt a altres persones, de revisar el contingut, i Vicent Gràcia, mestre d’educació infantil que s’encarrega de recollir il·lustracions i la part de la impressió.

Nosaltres hem cregut que seria interessant fer-los algunes preguntes per saber més sobre aquest tema i això és el que ens van dir D’on va sorgir l’idea de fer una nova edició?

La idea va sorgir perquè l’anterior edició del llibre, de la que s’hi van editar 5.000 exemplars, s’havia exhaurit i n’hi havia demanda de volums perquè és un llibre molt conegut a la nostra ciutat.

Des de la seua publicació el 2005, les llegendes han estat utilitzades en diversos actes culturals que han contribuït a la seua difusió. En primer lloc foren els itineraris programats dins dels actes commemoratius del IV centenari de l’expulsió dels moriscos del Raval d’Oliva organitzats per l’Associació Cultural Centelles i Riusech l’any 2009.

Després vingueren dues iniciatives de la biblioteca Tamarit.

La primera, els itineraris “Vivim i contem el Raval amb les llegendes del Pinet” on col·labora l’Escola de Teatre Municipal d’Oliva. La segona, els curtmetratges realitzats al taller de cine “Llums, càmera, acció... es roda una llegenda del Pinet” protagonitzats per usuaris i usuàries de les Biblioteques d’Oliva.

Qui col·labora en l’edició?

L’edició d’aquest llibre correrà a càrrec de l’AMPA de l’escola, com l’anterior. Per tenir aclarits tots els aspectes legals, totes les persones que han col·laborat han cedit desinteressadament els drets d’autor a l’associació de famílies de l’escola.

Pel que fa a les col·laboracions, cal parlar de dues parts: les il·lustracions i el contingut de les llegendes.

Quant al primer punt, hem buscat il·lustradors locals (des d’artistes amb un gran recorregut fins a persones aficionades).

En la part del contingut, l’escola ha comptat amb la participació de representants de la biblioteca Tamarit, de

l’Escola Municipal de Teatre, de l’Associació Centelles Riusech i una persona de les associacions de veïns del Pinet que s’ha encarregat de les traduccions a l’anglés. Ah! i Dani Miquel ens ha fet una cançó !

Com us heu distribuït el treball?

El treball s’ha distribuït en dos grups: el grup d’il·lustradors i el de redactors.

A cada il·lustrador se li va assignar una llegenda per a que ens fera un o més dibuixos utilitzant la tècnica que vullguera, des de pintures a l’oli fins a il·lustracions digitals, des de collages fins a dibuixos a llapis i coloret.

Per al treball de redacció de la nova edició, ens vam distribuir les llegendes entre tots els participants per tal de revisarles lingüísticament, datar-les i ubicar-les en alguns carrers o racons del barri del Pinet.

En les llegendes s’inclou un apartat de vocabulari per fer entenedores paraules d’ús local, o d’altres que ja estan en desús o són poc utilitzades. I, en algunes d’elles, s’inclou una nota per donar referències sobre els personatges reals que hi intervenen o sobre els successos històrics que s’hi mencionen.

Dues de les històries es presenten en versió teatralitzada i, a més, de cada una de les llegendes s’ha fet una versió traduïda a l’espanyol i una altra a l’anglés, per tal de proporcionar recursos didàctics a aquells que vulguen fer-ne ús i facilitar la seua comprensió a lectors d’altres indrets.

Quina llegenda us agrada més?

Tal vegada “El sabater i les ànimes”, va dir Lola. La llegenda ens parla de com la constància i l’enginy vencen la por, una lliçó que ens resulta de gran utilitat en esta difícil situació que ens ha tocat viure.

A mi, va dir Vicent, “El geperut del Pinet”, per què ens dona la lliçó de que cal anar sempre de bona fe davant les persones, i no voler ser un aprofitat. Qui vol aprofitar-se’n, la paga.

Teniu alguna cosa a afegir?

Sí, que esperem que vos agrade molt el resultat d’aquest treball i gaudiu de la seua lectura. També, que us adoneu de la importància que té el col·laborar tots junts per una causa major. Aquest treball de cap manera l’haguera pogut fer una persona sola. Han calgut la col·laboració desinteressada de moltes persones per que fora possible, i a totes elles els volem agrair el seu treball.

QUÈ PASSA? XV

49

Què ha passat?

Comencem el curs amb l’assemblea general i la festa de benvinguda, amb un DJ,

El 27 de setembre, sota el lema “No ens poseu el clima del revés” realitzarem una acció contra el canvi climàtic.

Malgrat el sol i la calor, acudírem tots amb impermeable i paraigües.

50 QUÈ PASSA? XV

El 28 de setembre tinguérem una demostració de balls acrobàtics

El 14 d’octubre realitzarem un taller sobre el compostatge

I com cada any, el 25 de novembre realitzàrem una acció contra la violència de génere.

I continuem millorant els espais del centre: pati de troncs i tanca de l’hortet

QUÈ PASSA? XV

51

EL 10 de desembre tinguérem un dia molt especial. Amb l’assorament i preparació de la creu roja, l’alumnat dels cursos majors representava “accidents” que podien passar a l’escola i com actuar davant ells.

I per acomiadar l’any, la “Temistocles Desemparats”, la carrera més divertida de l’any, i la visita del patge del Rei, que ens va portar regalets per a les classes, i al que li vam llegir la carta que dos alumnes nostres havien escrit i que l’ajuntament havia seleccionat per a representar a Oliva.

52 QUÈ PASSA? XV

El dia de la Pau tinguérem un acte molt emotiu amb l’actuació que havia preparat l’alumnat de 5é i 6é, i la solta de coloms.

Per carnestoltes ens vam convertir totes i tots en súper-herois, i amb el nostroder de súper-diversió, ens ho vam passar d’allò més bé.

I també decorem l’escola (mireu que xulo està quedant-se el menjador) i anem arreglant espais, com el raconet de lectura al hall. A poc a poc, transformem l’escola per fer-la molt amable i estar molt a gust.

QUÈ PASSA? XV

53

autores i autors riela i tinc 11 Hola sóc Gab anys. , r dissenyadora De major vull se m’ha agradat perquè sempre jugue amb les la roba. Quan rada dissenyar nines me ag a. M’agradaria la seua robet ba als meus fills dissenyar la ro meua família i mantenir a la vull ser molt alimentada i molt feliç per famosa. I serè el meu somni haver acomplit

Hola sóc Adriano.

M’agrada molt fer es port així que de major voldria ser futbolista professional. Ap art vull cursar la carrera pe r a ser professor d’edu cació física, ja que vull ense nyar quan important què és el esport, per a que cada xiq uet i xiqueta tinga una vida més saludable i al mateix tem ps disfrutar cada dia fent esport.

Hola, sóc Paula Colo m De major encara no Parra. se que vu moltes p rofession s en el m ll ser, per què hi h ser mest a ón. Però ra de infa m’agrada ntil per q xiquets i ria uè ‘agrad xiquetes en molt menuts, m’agrada e ls p e fe rruquera per què molt cuin r trenes, cuinera ar, veterin per què m à per què m’agrade ria de tot tipus de ’agrada n mascotes molt els què m’ag an rada molt la música imals o músic pe r .

evesa Fiter. major.

Hola, sóc Pau D que vull ser de el ar cl c n ti o n ns Encara s de professio ee id es n gu al Però tinc e el meu metge igual qu le p em ex er p na altra com a molt llegir i u ad gr ’a m é b m ria iaio. Ta c plantejant se sti ’e m é b m ta cosa que menys en el s de ficció, al re b lli re iu cr es erviós per . Estic un poc n re u lli ps m te seran meu institut perquè al a er sp ’e m les el que voldria donar m lti ú r Pe s. coses nove el que han s mestres per el ts to a s ie apa com gràc em aquesta et rd co re e u q a fet per ors. una de les mill

54 QUÈ PASSA? XV

Hola, sóc Paula Cos ta Tinc una família pr Cabrera, ou gran p els meus erò familiars prin ma mare Lorena, e cipals són l meu ger Ángel i m mà on pare Miguel. major m D ’agradaría e ser mest d’institut ra per què ensenyar m’agrada a hobbies, la la gent. Tinc do s música co ncretame el piano nt i la hípic a. M’ ag molt l’ar rada ròs, tot ti pu sobretot quan el fa s d’arròs, m meus iaio s tenen u a uela. Els na caseta meu iaio i el de vore a la vegades ens porta a meua go sse m’ agrad a molt la ta. També tecnologia Youtube, Tik Tok e , tc… Tinc vida molt una bona i no m’ agrada canviar-la ria .

6é. a ep i vaig a r per què m’agrad s Jo c ó s e b é Hola b m o m vull ser b essita. Ta e De major gent que ho nec d ssional la or profe d a ts ajudar a g ju r se els xique n ia r e a s d r a e r g in m’a uns d er a vertir alg vull fer p s futbol i in ssiten. És el que ene ece aria fer fa ar d a r g ’a m que ho n bé ar, llav però tam ple: cuin s, etc. m e x treballar, e r e ll com p nt tinga fi mps a u q ó de casa r e fer el bib radaria tindre te s els plats, é ’ag la família e fills m Parlant d ell o ella per què n d’estar a re ha lliure per No semp . t n ta r o . molt imp maquineta la b m a t jugan

Hola, s Moya óc Marc Jo i tinc 1 rdà De m 2 ajor m anys. ser ’agrad ac aria m’agr tor per ada què e o de tectiu l teatre , m’agr per q ad Doncs a investi uè g ja em decidi ar.

L’any ré!! que a l’in ve a niré sti esper tut així e que q em va ue Adéu. ja bé.

Hola sóc Iván.

De major m’agrada ria ser po especials licia d pe des de m r a ajudar a la gen ’unitats t i per qu enut m’h è an agrad series i a at totes ltres cose le s s. També ser crimin m’agrada òle ria estar invo g per què de totes le lucrat en el món d s formes seria tot e la polic un èxit p ia er a mi. S les anter i ninguna iors fora d el m e sens dub te seria ju eu ofici de majo r gador de per què Baló a m és à l’esport a el meu esport pr l que juga eferit i é s va ma ma tia i el me re, la me u tio. ua ys , nc 11 an a ti , t e u q Àlex Fras ia , i comence un Hola,sóc àr cabe prim centre. Jo aniré a a y n a u g en ou el da molt pa i un n nova eta ri Maians. M’agra .

U.D Oliva go l’I.E.S Gre això jugue en la tre de er ser mes ia r futbol i p a d a r g senyar r m’a a molt en olts d a r De majo g ’a m e fet m per què primària t centre h riències s e u q a n s. E s expe als xiquet ut molte c is v haguera e h ol·legis no c amics i s e r lt molt a ue en me’n vaig sta ò ix úniques q a r e sible i p lt aque sigut pos ’ha agradat mo M content. mai. l’oblidaré o n i la o c es

Hola s ó Ferrer c Andreu Gilb tinc 1 1 anys ert, ,i major voldri de a ser de la NA què h SA. pere vist mo tes pel·líc lu d’astr onaut les es.

heila.

Sóc S major de A mi ria rada . g a ’ m ga sicòlo ser p r a d a g M ’a acont l nt mo a la ge a r a l l e x s b ei i am ió ho ss profe fer. a podri

Hola, s óc Mar ia, tinc 11anys i s óc molt s impàtica i divertid a. Semp re estic amb un s omriure a la cara.

Tinc una germana que es diu Ànge la i va a 4t de la ESO. Les meues a ficions són el fu tb i la nata ol, el ciclisme ció. El q ue més m’agrada de tot és ju futbol am b els meu gar a s amics.

M’agrada ria ser mestra d’educació física.

QUÈ PASSA? XV

55

anys i ed Salek tinc 11 am oh M f se Yu ics Hola em dic a he fet molts am ap et a st ue aq nt han fet que vaig a 6é, i dura professors que s an gr t gu ne aré mai. i he co ncia que no oblid riè pe ex an gr a als gaudixca un coses entre les qu s te ol m en ad gr Del col·legi m’a ’agrada que és port que més m es al e gu ju on L’any que el pati en la UD. Oliva. ue tiq ac pr e qu i ençar el fútbol tes ganes de com ol m c tin i ut tit ve aniré a l’ins r a passar a la tudiaré molt pe es e rib ar an diar ciències i qu m’agradaria estu al qu la en t, ta em sent universi primera per què la , et dr ús cl in dret del esport o ot al fútbol i el et br so t, or sp l’e es contra el molt lligat amb ll prendre mesur vu è qu r pe a m’agrad canvi climàtic.

nys 11 a er c n i ti , p nna r actriu ries a i r a e e D soc r vull s ire les s ó o a l o i H majo que m dia, acc els e d d e è r i emp de com r algun ixe s è e se qu lícules Tinc a daria l· i pe , m’agra e ixen. M’agrad u r n . q o u a t terr natges cote vida a tu i x o e nt pers i des d onar-li crea ons. n d s m à e ci st so ea d que e ions i ac però d i c la u ge emo actri onat pers es teues a de ser més... l c e amb ada la id ar un po r r o g l M’a site mil s nece

e futbol i practiqu a, ja s y n a 1 1 , tinc ’agrad Sóc Adrià e més m u q de t r o p s e us amics e m que es l’ ls e nte amb t ens ho que m’aju anda de fer espor mero ab meu nú l’equip i El 4 és el . é b lt la meva o passem m r això el porte en , pe star amb de la sort ambé m’agrada e .T gar amb samarreta ics de l’escola i ju njars am meus me er ls e els meus d n u son p shi és ells. El su s festes de Nadal e L s reunim preferits. r què en s meu e p , s r lo mil us cosin a mi les en els me i , ia íl m tota la fa é. se molt b m’ho pas

56 QUÈ PASSA? XV

Sóc N ico i de m ajor vull policia ser per què puc prot egir a la ge i ajud nt ar a mant en l’ordre i r .

Sóc Ál varo.

De major m’agra daria ser arqueò le què d g per e me nut sempr e tingut he c sobre uriositat el el que passat i h del sòl i ha baix .

i de s Ruiz e r r o T rta moltes Soc Ma ria ser a d a r g ’a stra major m per exemple me sta. m coses co a o denti r e u q u r r pe er què d’infantil, mestra p r e s ia r a xiquets M’agrad yar als n e s n e retot m’agrada ells i sob b m a s n io ser fer excurs radaria g ’a M . r coletes, cuidar-los què se fe r e p a r e s més i perruqu oltes cose a la m i s o p trenes, to ada llavar el pel per ’agr també m r dentista i e s ia r a d gra ratos gent i m’a posar apa l, a n io s s ser profe s dents. arreglar le

Hola, s Trenqu óc Eva e Sim rro. D a e ma j or m ’a g ra ser m d a r i a e ensen stra i yar a xiquet s el q ls u he apr e és toleràn ací: la c solidar ia, la it respec at i el te p els demés .

de Hugo, jo Hola sóc r futbolista, se major vull nta é m’enca b m ta ò r pe ssor me, profe … fer atletis física d’educació el futbol mi Per a que esport n u és i no . Però s m’encanta olista seré futb puc ser d’educació r o s s fe o pr r de ntrenado física i e futbol.

Hola, sóc Anna V i d al Torner o i de major m ’a g r ad ser me a r i a stra de primàr ia pe r què voldria ensen ya xiquet r als s el que jo j a h e estudi at.

stra major me e e d r e s m v gradaria vocació e lia A mi m’a la . a e u in q A c vo ja Hola so primària, çar el col·legi sols e d ió c a feien en de educ ssors ho . En com fe ta o e r d p u s n u e e ue des de m nsenyar com el m que se q a r a c n e ie divertit la classe aprendre . Ho veia , per que a voltes s e r lt a s o nça de amb n paciència la espera lt c o in T m . ir n n e mes deuen te nt ens crid ure i ensenyaré a ta n e t n a ta ra gana ho t es m’han ensenyat xarra i de i t ta n lu o ev em va s mestr que si pos e els meu a en a l’escola que m r fo n o c , g s als xiquets un dia esti er donar jo classe lg a e u q r mi. Pot se a bona educació p un parats. ensenyar els Desem d s t e u iq nous x

Sóc Arminas. En el món hi ha m oltes professions i jo de major voldria ser massatgista i fisio terapeuta de med icina integrada perquè m’agrada fer mas satges i voldria treballa r per l’equip Za lgiris de massatgista.

També com a hobby m’agradaria ser yo utuber, explicant coses dels animals com Frank Cuesta (Wild Fr ank).

També m’agradar ia tindre un rest au rant espanyol en Litua nia ja que allí m ai han provat el menjar es panyol, i tindre un a casa de fusta amb un ho rt per i plantar alim ents i arbres. El meu so mni es viatjar pel món.

gradaria major m’a anviar e d i m A Mara. molt c Hola. Sóc ’agrada M s per . a r e u uq nsellar-le o c a i s ser perr e n les perso l’estil de é. b lt o uen m que estig

QUÈ PASSA? XV

57

gràciesgràciesgràciesgràciesgràcies

58 QUÈ PASSA? XV

gràciesgràciesgràciesgràciesgràcies

QUÈ PASSA? XV

59

60 QUÈ PASSA? XV