__MAIN_TEXT__

Page 1

52

dissabte, 26 de maig del 2012 Regió7

Cultures

teAtRe | MúSiCA | LLetReS | dANSA | ARt | tRAdiCiONS | CiNe | teLeviSió

La cultura del micromecenatge

 Els artistes busquen (i troben) finançament per als seus projectes a les plataformes d’Internet que apleguen petits inversors DECLARACIONS

EL REPORTATGE Pepa Mañé

JOAN SALA

MANRESA

FUNDADOR DE VERKAMI

a paraula de moda és crowdfunding. O sigui, allò que el refranyer en diu «de mica en mica s’omple la pica». El micromecenatge sona com un sistema de finançament d’última generació perquè va associat a les plataformes d’Internet, però és un sistema antic que havia caigut en desús. Marc Bernadich, professor de màrqueting i creació d’empresa de la Fundació Universitària del Bages (FUB), posa un exemple que perviu: les barretines que es passen per caramelles per recollir aportacions a moltes poblacions. El micromecenatge s’ha obert a molts camps: des dels negocis fins als projectes solidaris. Però el que ha arrelat a Catalunya, i en ben poc temps, és el micromecenatge cultural. I, concretament, una plataforma: Verkami, especialitzada en projectes creatius i culturals. La iniciativa familiar dels mataronins Joan, Adrià i Jonàs Sala només té un any i mig de vida i ja ha finançat 342 projectes. Els artistes de la Catalunya Central han abraçat, com tothom, aquesta nova via. N’hi ha un bon grapat d’exemples.

El finançament de grups de música és el que funciona millor, perquè ja tenen seguidors que van als concerts. És diferent d’una pel·lícula o d’un llibre»

«

L

Idea dels Estats Units La idea es va exportar dels Estats Units, on les plataformes de micromecenatge continuen creixent i abracen tot tipus de projectes. A l’estat espanyol, la varietat és més reduïda. A més de Verkami, entre les més conegudes hi ha Goteo, que escull projectes d’interès social; i Lanzanos, que promouen tres joves de Ciudad Real i en què la majoria de projectes creatius que financen es mouen en quantitats de 20.000 euros de mitjana. Joan Sala, impulsor de Verkami, destaca que el micromecenatge no s’ha de veure com «una inversió a canvi de res, sinó que es tracta d’un intercanvi comercial, una precompra per ajudar a treure un disc. És comprar el disc o les entrades abans que existeixi el CD o el concert». Actualment, un terç dels projectes que es financen a través de Verkami són musicals. «És curiós perquè al principi eren més projectes de llibres o audiovisuals. I, de fet, el finançament de grups de música és el que funciona millor, perquè ja tenen segui-

MARC beRNAdiCh PROFESSOR DE MÀRQUETING DE LA FUB

«

Han creat Verkami Joan, Adrià i Jonàs Sala, un biòleg, un historiador de l’art i un físic

LES XIFRES

QUI SÓN

342

PROJECTES FINANÇATS

En només un any i mig que fa que funciona Verkami, 342 projectes hi han aconseguit finançament. També hi ha projectes que no han aconseguit ni un euro. Acaben amb èxit tres de cada quatre projectes.

10-15

PROPOSTES/DIA

La quantitat de projectes que arriben als impulsors de Verkami buscant finançament és d’entre 10 i 15 diaris. Actualment hi ha 96 projectes en marxa.



Verkami va néixer a Mataró per iniciativa d’un pare, Joan Sala, i els seus dos fills: Adrià i Jonàs. El nom de la plataforma ja dóna idea de la seva intenció: Verkami és una paraula en esperanto que significa «amant de la creació». Els tres són consumidors de cultura, i els germans han impulsat projecte videoartístics a la seva ciutat. L’Adrià, el germà petit, juntament amb el pare, va decidir importar la idea del micromecenatge dels Estats Units, mentre estava acabant la carrera d’història de l’art. Quan va finalitzar la tesi de la seva carrera de física, el germà gran, el Jonàs, també es va implicar en l’empresa, que estava en ple creixement. COM FUNCIONA

Cal tenir una idea cultural que necessiti finançament Verkami és una plataforma que es dedica a projectes culturals. Els 1 administradors tutelen el projecte, que no tira endavant si el creador no s’hi implica. No hi ha censura, però es vetlla la qualitat.

5%

La plataforma ofereix 40 dies per recollir les aportacions Verkami posa a la disposició dels projectes 40 dies per recaptar les 2 aportacions dels mecenes, que reben recompenses. Els creadors tenen una pàgina per fer-se promoció i un bloc per documentar el procés.

Els drets dels projectes culturals finançats a través de Verkami són dels creadors. La comissió dels impulsors de la plataforma és del 5% sobre la quantitat recaptada.

Els creadors s’han d’implicar en la difusió per cercar mecenes Es parteix de la base que és difícil algú que no conegui de res els 3 creadors faci una aportació. Per això, és aconsellable que facin campanya pel seu projecte a través de correus, xarxes socials....

800 € És la quantitat mínima a demanar per finançar un projecte. Verkami havia acceptat projectes més petits (de 200 i 500 euros), però ha decidit que per menys no val la pena posar en marxa una campanya.

dors que van als concerts. És diferents d’un llibre o una pel·lícula». El micromecenatge esclata quan falla l’entramat de caixes i bancs que feien el paper de finançadors, diu Bernadich. «Ara fa

Cal assolir el 100% de la quantitat demanada per rebre els diners Només els projectes que arriben com a mínim al 100% del seu ob4 jectiu de finançament reben els diners aportats pels mecenes. En cas contrari, les quantitats compromeses no es fan efectives. RECOMPENSES



 Per

Les aportacions són una precompra i, depenent de la quantitat que ofereixin els mecenes, es donen recompenses. Alguns exemples:

25 euros: Albert Palomar oferia el CD signat, amb el nom del mecenes als crèdits i dues entrades per a un concert de la gira de presentació.  Per 100 euros: Tigre de paper oferia posar 4 noms als crèdits del llibre, menció a la web, 4 exemplars signats, 4 litografies de Josep Boatella, 4 samarretes, 4 DVD amb el llibre en format audiovisual i un altre poemari.  Per 400 euros: Carles Cases oferia 3 CD, menció als crèdits, el videoclip i l’estada d’un dia al seu estudi de Borredà amb menjar i concert al piano.

Un cop perdudes les caixes locals, les plataformes de micromecenatge poden ocupar l’espai de l’obra social. I això anirà a l’alça»

tres anys o més que van tancar l’aixeta i la gent que té idees i està engrescada es busca la vida», assenyala el professor de la FUB que, a més, rebutja que s’apliqui a la cultura «l’etiqueta que no és rendible, quan, a més, té un impacte en la societat molt important. Com les entitats socials o esportives, tenen un bon lloc en el mercat, però, quan veuen que no els fan cas, recorren a l’ajut de la seva base social, que pot ser molt àmplia». Projectes amb cara i ulls Les plataformes de micromecenatge tenen la virtut de fer casar l’oferta i la demanda: «fan de cremallera», en paraules de Bernadich. Faciliten i redueixen els costos de transacció i fan més visibles i donen credibilitat als projectes: «els donen cara i ulls, ja que s’ofereix un seguiment de com van, perquè els mecenes puguin tenir un control sobre les seves inversions». El professor de màrqueting i creació d’empreses de la FUB diu que coneix casos de plataformes de micromecenatge nord-americanes que no han estat prou transparents, però que aquests problemes no s’han donat a l’estat espanyol. Per a Bernadich, no s’ha tocat sostre. Les plataformes de micromecenatge «aniran a l’alça, perquè, un cop perdudes les caixes locals, i d’això en sabem a Manresa, poden ocupar l’espai de l’obra social». El que cal veure és si, com amb els cercadors (Google, Yahoo...) o les xarxes socials (Facebook, Linkedin...), n’hi haurà una de gran o diverses especialitzades per sectors. La seva previsió: «més plataformes especialitzades per sectors que fan inversions que ni caixes ni bancs no volen ni poden fer».


Regió7 | DISSABTE, 26 DE MAIG DEL 2012

CULTURES

PROJECTES PER FINANÇAR: UN DISC, UN CURTMETRATGE I UNA BIBLIOTECA

iten: Necess

6.000€

Menaix a Truà, eufòrics per la resposta dels seguidors

 Menaix a Truà és el projecte musical que uneix Cris Juanico, veí de Menorca, i Juanjo Muñoz i Toni Xuclà, veïns de Manresa. Ara estan embrancats en el seu quart disc, que es titula Guia de petits senyals, que ja han enregistrat, que diumenge presenten a Petra (Menorca) i que estan esperant produir perquè encara no saben de quants diners disposaran. Han buscat finançament a Verkami, amb un objectiu situat en els 6.000 euros, sabent que se n’hi hauran de gastar el doble. Al projecte li queden tres dies de vida a la plataforma i ja han assolit 6.590 euros. Muñoz assegura que «estem eufòrics, perquè no t’ho esperes. És un premi comprovar que tens seguidors fidels».

iten: Necess

7.500€

Berguedans que es deixen «la pell» en una ficció medieval

 pi3b produccions és una associació berguedana sense ànim de lucre que fa més d’un any que es va embarcar en una «petita odissea en la qual ens estem deixant la pell». Es tracta del curtmetratge Esta nit a Foix, una ficció amb aire documental que s’ambienta en la Catalunya prepirinenca de la baixa edat mitjana. Els diàlegs seran en català medieval; i els protagonistes, Lluís Soler, Javier Botet i Txe Arana. Per fer realitat el projecte, s’han decidit pel micromecenatge: ni l’equip tècnic ni els actors cobraran res. En tres dies, el projecte ha aconseguit 1.240 euros. Entre les recompenses proposades, s’hi inclou la possibilitat de participar al curt al costat dels intèrprets principals. Cal aportar 1.000 euros.

iten: Necess

€ 40.000

El CACiS de Calders fuig dels bancs per construir un equipament verd

 El Centre d’Art i Sostenibilitat (CACiS) El Forn de la Calç de Calders tenia el projecte de construir una biblioteca verda i es va decidir pel micromecenatge després de veure com li funcionava al grup Àniam, un dels grups artístics que han acollit. En aquesta forma de finançament van veure una manera de «sortir dels canals habituals dels bancs, que imposen forts interessos, i amb els quals mantenim el sistema que ens ha portat a la situació en la qual estem ara», diu Joan Vendrell, director científic del centre. Pel tipus de projecte i la quantitat a finançar, han escollit la plataforma Lanzanos, que demana vots per a les iniciatives abans de passar a finançar-les. La biblioteca està en aquest punt.

53

Del consagrat compositor Carles Cases a la rumba dels novells Terratombats PEPA MAÑÉ | MANRESA

El micromecenatge cultural no fa distincions. És per a artistes que fan el seu primer disc, com Àniam, grup experimental amb el manresà Albert Giménez; Albert Palomar, cantant dels manresans Plouen que estrena experiència en solitari; o Terratombats, els anoiencs rumberos. Però també és per a artistes consagrats com el sallentí Carles Cases, a l’hora de posar-se a enregistrar el seu nou projecte de composicions a partir del vals, el bolero o el tango; el grup Belda i el conjunt Badabadoc, que precisament ahir acomiadava a Igualada el seu projecte de música jamaicana en català; o Menaix a Truà, la formació que uneix tres reconeguts músics i que ja va pel quart disc. I no només s’hi acullen projectes musicals. Hi ha petits mecenes disposats a invertir en tota mena de camps culturals. La literatura: amb la publicació de dos poemes-riu, Post-mortem/I del no-res, tot, de David Caño, a càrrec de la petita editorial manresana Tigre de paper. L’audiovisual: amb el curtmetratge medieval Esta nit a Foix que impulsa l’associació berguedana pi3b. I els equipaments culturals: amb la biblioteca verda per als artistes residents i per a tots els visitants que s’acostin al Forn de la Calç de Calders. Arcadi Oliveres i Lluís Llach I això pel que fa a la Catalunya Central. Al micromecenatge hi recorren artistes que podrien tenir una discogràfica al darrere, com Cesk Freixas o Miquel Gil, però que prioritzen l’estret lligam amb els seguidors que proporciona la filosofia del sistema d’aplegar petits inversors. Aquest també és el cas de Pirat’s Sound Sistema, grup de Sants que destaca tant per la seva música com pel seu compromís social. Amb les aportacions de 238 mecenes han aconseguit 4.308 euros (308 més dels demanats) per enregistrar un disc (Em bull la sang) en què n’hi han invertit el doble, amb la participació de la seva discogràfica, la manresana Propaganda pel fet! Altres projectes reeixits a través de Verkami: l’edició, a càrrec de la revista Enderrock, del DVD del multitudinari concert que Lluís Llach va oferir al Camp Nou el 6 de juliol del 1985 i que inclou un documental exclusiu sobre el cantautor de Verges. Es demanaven 15.000 euros. El projecte està obert (li queden vuit dies) i el comptador està en 17.780 euros. O, també, el documental sobre l’activista social Arcadi Oliveres. Es van assolir 6.000 euros (el doble del sol·licitat) a la plataforma Verkami, però ha fallat el finançament institucional previst, i s’ha iniciat una nova ronda a la plataforma Goteo per obtenir de 5.000 a 10.00 euros.

PROJECTES JA FINANÇATS

Àniam

1 Amb 6 han es mecen eguit: acons

Belda i el conjunt Badabadoc

39 Amb 2 han es mecen eguit: acons

Carles Cases

02 Amb 1 s ha e mecen guit: aconse

Editorial Tigre de paper

03 Amb 1 han es mecen eguit: acons

Albert Palomar

2 Amb 9 ha es mecen guit: aconse

 Han sumat cants amb sons tradicionals i electrònics

 Han aplegat els senzills en un disc de comiat: Som així

 Necessitava 5.000 euros per gravar el projecte Dancing

 Han editat Post-mortem/I del no-res, tot, de David Caño

 Ha enregistrat No estem

sols, primer treball en solitari

Terratombats

 Han finançat el seu primer

àlbum, Aires de primavera

2.400€

4.595€

5.490€

2.115€

1.540€

39 Amb 1 han es mecen eguit: acons

5.035€

Profile for Verkami

Regió 7 - La cultura del micromecenatge  

Regió 7 - Cultures - La cultura del micromecenatge - Pepa Mañé. Els artistes busquen (i troben) finançament per als seus projectes a les pl...

Regió 7 - La cultura del micromecenatge  

Regió 7 - Cultures - La cultura del micromecenatge - Pepa Mañé. Els artistes busquen (i troben) finançament per als seus projectes a les pl...

Profile for verkami
Advertisement