Espectacles pàg. 4
Economia pàg. 7
Opinió pàg. 5
L’angoixa que acorrala l’Aldea
Deu immigrants reflexionen a través de la dansa
El camí cap a la independència implica consens www.publico.es
diumenge 11 de desembre del 2011
Joan Sala, al mig, i els seus dos fills, l’Adrià i el Jonàs, van fundar Verkami, una empresa pionera del ‘crowdfunding’ o finançament col·lectiu a Espanya. m. Ángeles torres
L’aventura dels emprenedors que somien un món més just Els empresaris socials engeguen projectes rendibles econòmicament que aporten beneficis a la comunitat anabel herrera
barcelona
3 Força personal, superació i la ferma convicció que un altre món és possible. Això és el que defineix un emprenedor social, un terme adoptat a mitjan anys vuitanta pel nordamericà Bill Dryton, fundador d’Ashoka, l’associació impulsora d’empreses socials més gran del món, i guanyador del Príncep d’Astúries de cooperació internacional 2011. Des d’aleshores, hi ha hagut una autèntica eclosió d’entitats del tercer sector: orga-
nitzacions sense ànim de lucre com ara fundacions, cooperatives, col·legis professionals o comunitats religioses. Però, a diferència d’aquestes, les empreses socials innoven, és a dir, les seves idees produeixen canvis socials profunds perquè no busquen pal·liar les conseqüències d’un problema, sinó atacar-ne l’arrel. Un exemple: si un territori d’un país en vies de desenvolupament necessita metges, una ONG n’hi envia; un emprenedor social, en canvi, formaria metges locals.
Aquestes iniciatives ataquen l’arrel dels problemes en lloc de les conseqüències A Espanya tot just hi ha un 0,5% de gent implicada en l’emprenedoria social
Un exemple són els germans Jonàs i Adrià Sala. L’un és físic i l’altre, historiador de l’art, però també són artistes. Un dia, se’ls va acudir demanar ajuda econòmica a diferents organismes per fer un curtmetratge. Ofegats entre tanta paperassa, van buscar alternatives a internet, i van veure que als Estats Units era moda una pràctica anomenada crowdfunding, que consisteix a finançar projectes a través de la cooperació col· lectiva. Com que a Espanya no existia una iniciativa similar,
els germans Sala la van crear. Es diu Verkami. “Normalment, darrere d’un emprenedor social hi ha algú amb molta força personal, perquè ha hagut de superar molts obstacles”, assegura l’antropòleg i emprenedor Josep Miró, responsable d’Innovació Social i Relacions Empresa-ONG de la Fundació Intervida. Per María Zapata, fundadora d’Ashoka a Espanya, la clau de l’auge d’aquest tipus d’emprenedoria ha estat la confiança social. “En moments de crisi, o quan són els mateixos ciu-
tadans els que han de cobrir les necessitats bàsiques, els incentius per emprendre són més grans. Tot i així, sense el context, el suport, la confiança i els exemples d’èxit, és difícil que algú s’animi a intentar-ho. Les millors condicions per emprendre es donen quan existeix la cultura en la societat per fer-ho”, afirma. A Espanya, malauradament, no existeix aquesta cultura. Si atenem a les xifres del Global Entrepreneurppassa a la pàgina següent
2
públic
diumenge, 11 de desembre del 2011
Societat
www.publico.es/catalunya
pve de la pàgina anterior
ship Monitor (GEM) –una xarxa internacional d’investigació sobre la creació d’empreses–, l’activitat emprenedora a Espanya va baixar un 15,57% l’any 2010, xifra que ens situa com un dels menys emprenedors dins dels països amb economies impulsades per la innovació. A més, només un 0,53% de la població adulta està involucrada en alguna iniciativa emprenedora de caràcter social, davant del més del 2% dels Estats Units, el Regne Unit o Finlàndia. Reticència als canvis
El motiu: la nostra mentalitat conservadora. No estem acostumats al canvi de feina ni de residència, ens independitzem tard, preferim l’habitatge de compra al de lloguer i tenim tendència a pensar que és només l’Estat qui ha d’encarregar-se dels problemes socials. Potser és hora d’aprendre a viure sense subvencions, asseguren alguns. Per Patricia Sáez, directora del MBA Social i del Postgrau d’Emprenedors Socials de la UOC, “les subvencions que es perpetuen en el temps no són indicades perquè necessitem projectes socials autosostenibles en l’àmbit financer”. Per entendre’ns: una empresa social ha de treballar per un món més just i sostenible, però com que ho ha de fer competint amb el mercat tradicional, hauria de cercar també el benefici econòmic. Aquest és un dels punts més discutits, però també el que possibilita que els projectes es consolidin i que siguin atractius de cara als inversors. Segons Sáez, en una primera etapa l’emprenedor social “utilitza molt més capital intel· lectual que econòmic”, per després “centrar tot el seu esforç a posar la idea en acció”. No és fins una tercera fase, la de creixement, al cap de cinc o deu anys, que es fan grans inversions i s’aconsegueix la maduresa. “No hi ha gaires empreses a Espanya que hagin passat a aquest estadi”, apunta Miró. Per ell, no n’hi ha prou les claus
Un decàleg per impulsar les empreses socials > FORMACIÓ I EDUCACIÓ En emprenedoria social, tant a les escoles com en la formació continuada de l’adult. > CULTURA INNOVADORA Mostrar exemples d’èxit perquè els ciutadans entenguin que ells també són capaços d’engegar un projecte.
Un emprenedor funciona per assaig i error, però la societat no tolera el fracàs La mentalitat conservadora atura moltes propostes que tindrien futur «És importantíssim que s’experimenti de petit què significa ser un emprenedor»
amb una proposta que resolgui problemes socials, s’ha de tenir un model de negoci. “Quan algú em diu: ‘Sí, però és que jo ja he provat el meu projecte en una comunitat i funciona’, li responc: ‘Val, però això ho pots fer a 40 comunitats més o no?’. Aquest és el repte: l’emprenedor social ha de pensar en gran!”. Però no ho fem. Potser per por, i és que en la nostra cultura fracassar és gairebé un pecat capital, quan en realitat és d’allò més habitual. Hi ha estudis que diuen que només cinc de cada cent empreses tradicionals superen els cinc anys de vida. “Un emprenedor fracassa perquè s’enfronta moltes vegades a una primera vegada i aprèn per assaig i error. En el cas de l’emprenedor social, aquest aprenentatge és més lent i sofisticat, es necessita molta creativitat, convicció, passió i paciència per superar el dur camí cap al mercat”, afirma Sáez.
Quatre experiències d’iniciatives impulsades a Catalunya
Bernadet va decidir, quan tenia 34 anys, explicar la seva experiència. m. Á. t.
La clau, no defallir
Una quinzena d’empreses, entre elles el Global Movement of Children, que va decidir instal·lar la seva seu mundial al districte 22@ de Barcelona, són les que formen, des de fa un parell d’anys, UpSocial, la primera incubadora d’iniciatives d’aquest tipus d’emprenedoria. “Més que un espai, és una comunitat de persones que havien creat empreses per promoure la millora social i volien compartir experiències i idees per superar les barreres amb les quals acostuma a trobar-se l’emprenedor, com ara el finançament i els problemes de màrqueting o estratègia”, explica un dels seus artífexs, Josep Miró.
“Anar provant”. Això és, per Miró, el que s’ha de fer. “L’emprenedoria és com anar al gimnàs: com més practiques, més bé ho fas. El que passa és que no perdonem els errors”. Potser per això diuen que “un emprenedor no neix, es fa”, i alguns, sarcàsticament, afegeixen que “el desfan”. Posar fi a aquesta mentalitat passa per l’educació. “És importantíssim que els joves experimentin en edats primerenques què significa ser un emprenedor”, assegura Zapata. La fundadora d’Ashoka a Espanya cita l’exemple de José Manuel Pérez, Pericles. Convençut que si no ens entrenen de petits a ser emprenedors, de poc ens serviran les incubadores de projectes quan som adults, l’asturià va crear, fa 25 anys, Valnalón Educa. L’entitat imparteix a les escoles una assignatura per ensenyar nens d’entre 3 i 16 anys a ser emprenedors: creen empreses, fabriquen productes per vendre’ls en fires, demanen crèdits a entitats bancàries, etc. Ja porten més de 40.000 nens entrenats a Europa i Amèrica Llatina. D
> creació D’UN ECOSISTEMA Investigadors, administracions, empreses, inversors... han de treballar conjuntament. > INCUBACIÓ DE PROJECTES L’entorn acadèmic és un lloc especialment fèrtil per a la generació de noves idees. > FIGURA DE L’EMPRENEDOR Canviar ‘els problemes són molts i jo només un’ per un ‘jo també puc contribuir’. > FINANÇAMENT ESTABLE Nous productes de finançament bancaris, filantrops, fons de capital risc social, etc.
> MARC LEGAL Creació d’un marc legal específic, que ara no existeix, per seguir l’evolució del sector. > MEDICIÓ DE L’IMPACTE Perquè els inversors o l’administració pública donin suport als millors projectes. > COOPERACIÓ Aprofitar el talent fomentant aliances entre administracions, empreses i inversors. > SUPORT públic Els líders d’opinió, polítics i personalitats públiques han de mostrar el seu ajut i interès.
Comunitat pionera d’intercanvi d’idees a UpSocial
Vicki BERNADET Fer visible una realitat amagada
Un llarg camí per defensar les víctimes d’un drama tabú La Fundació Vicki Bernadet procura assistència integral als qui han patit abusos sexuals infantils
Els inicis, el 1997, no van ser fàcils. “Vaig començar amb voluntaris, i econòmicament amb les aportacions dels amics, de la família... Jo hi vaig posar tots els estalvis perquè, clar, havíem de sobreviure”, recorda l’emprenedora. Ara, quan a la fundació hi treballen 11 persones en nòmina més sis professionals liberals, encara tenen dificultats per trobar finançament, sobretot privat. “El tema no agrada”, diu Bernadet. L’estigma que s’arrossega
3 Parlar d’abusos sexuals infantils és un tema tabú per a molta gent. Però no per a Vicki Bernadet. Ella, més que ningú, ha aconseguit que el tema aparegui als mitjans de comunicació, que es discuteixi a les escoles i que s’abordi des de les institucions relacionades amb la infància. Perquè és una realitat, per molt dur i vergonyós que sigui reconèixer-ho. Segons diversos estudis, al voltant d’un 23%-25% de nenes i d’un 10%-15% de nens pateixen abusos sexuals abans dels 17 anys, normalment per part d’un familiar o d’algú de l’entorn de confiança. Però el 60% dels casos mai surten a la llum i les víctimes no reben cap mena d’ajuda psicològica. Quan Bernadet, als 34 anys, va decidir explicar la seva experiència com a víctima, va xocar contra un mur d’incomprensió. No va trobar cap institució que pogués donar-li el tractament que necessitava. Per això va crear FADA –ara Fundació Vicki Bernadet–, la primera associació a Espanya que facilita una assistència integral a víctimes d’abús sexual en la infància.
El 60% dels casos mai surten a la llum i els afectats no reben ajut psicològic «El més important és que les víctimes tinguin un lloc on poder anar»
La missió de la fundació és facilitar assistència integral a adults víctimes d’abús sexual durant la infància i també a menors i famílies que passen o han passat per aquesta situació. Inclou serveis d’acollida, jurídics, teràpia individual i/o familiar, però també de sensibilització i prevenció. Perquè Bernadet considera que la meta és que un dia no hi hagi cap cas per atendre. Les portes estan obertes per a tothom, perquè a cadascú li arriba el moment quan li arriba. “Hi ha persones que ho confessen als 20 anys, però n’hi ha d’altres que als 80. El més important és que en el moment en què aquella persona ha decidit fer el pas tingui un lloc on anar”. Bernadet fa molts anys que intenta carregar-se l’estigma de l’abús sexual a través de formació universitària a professionals de serveis socials, xerrades en escoles, conferències, etc. L’activitat arriba a una mitjana anual de 13.000 persones. “I sempre surten casos d’allà. Perquè després diguin que les estadístiques no són reals...”. D
públic
diumenge, 11 de desembre del 2011
Societat
www.publico.es/catalunya
Coll lluita contra la pèrdua de capital intel·lectual. m. Á. t. Jovell dóna representació als malats crònics. m. Á. t.
Els germans Jonàs i Adrià i el seu pare, Joan Sala. m. à. t.
Miquel COLL
Albert JOVELL
Família SALA
President de Dynamis
El valor de la medicina preventiva
Pioners de finançament alternatiu
La necessitat de treballar després de la jubilació
El pacient com a protagonista El ‘crowdfunding’ espanyol actiu de la seva salut va néixer a Mataró
Dynamis recluta professionals jubilats o prejubilats per col·locar-los com a voluntaris altament qualificats
El Foro Español de los Pacientes ajuda els malalts Verkami facilita que els creadors presentin projectes crònics a prendre el control i saber els seus drets i deures i obtinguin recursos econòmics dels usuaris de la web
3 Molts es passen to ta la seva vida laboral somi ant amb la jubilació. D’altres, en canvi, quan arriba el mo ment, no entenen per què han de passar a la inactivi tat quan el cap els va a mil per hora. És el cas de Miquel Coll. Tot i jubilar-se com a funcionari de l’Agència Ca talana de l’Aigua a una edat avançada, als 70 anys, nota va que encara podia aportar moltes coses com a enginyer industrial. Així que va buscar feina de voluntari. “No saps el que em va cos tar trobar un lloc interes sant!”, assegura referint-se a la tasca que va desenvolu par a Acció Solidària contra l’Atur. “La meva feina con sistia a col·locar gent exclo sa. Així va ser com vaig ad quirir experiència en el ter cer sector”. Experiència que li va servir per fundar, l’any 2008, Dynamis, una agència de col·locació de voluntaris altament qualificats. L’entitat recluta jubilats i prejubilats i organitza una base de dades amb els seus currículums per ajudar fun dacions i associacions quan necessiten cobrir una vacant de directiu no remunerada. El professional seleccionat s’incorpora com a voluntari
3 A Espanya hi ha 15 mili ons de pacients crònics. Exis teixen centenars d’associaci ons relacionades amb malal ties específiques, però cap que representi el fet de ser pacient. Excepte el Foro Español de los Pacientes, nascut el 2004 grà cies a la tenacitat d’Albert Jo vell, metge especialista en me dicina preventiva i salut públi ca, format a Barcelona i Har vard, i distingit pel suport que dóna a col·lectius de pacients per millorar la seva comuni cació amb els professionals de la salut. “El Foro és una agrupació d’associacions, federacions i confederacions de pacients d’àmbit estatal que promo ciona els drets i els deures dels malalts”, afirma. A grans trets, funciona com un espai de re presentació dels pacients per què participin de manera acti va en les decisions que tenen a veure amb la seva salut. Dels 100.000 afiliats originals s’ha passat, en l’actualitat, a més de 850.000. Al Foro Español de los Pa cientes el va seguir un projecte de la mateixa envergadura, la Universidad de los Pacientes, impulsada per Jovell amb el suport de la UAB i la Fundació Biblioteca Josep Laporte. L’ob jectiu és proporcionar infor
«Em va costar molt trobar un lloc interessant com a voluntari» «Per molt que sigui una bona idea, necessitem finançament» per dissenyar el pla de comu nicació, organitzar el sistema informàtic o coordinar jorna des, per exemple. “Està pensat com un caça talents”, afirma Coll, que no entén per què les adminis tracions permeten la jubila ció d’executius i professionals qualificats, moltes vegades a edats molt inferiors a l’ofici al, si això representa una pèr dua de capital intel·lectual per al país i per a les seves organitzacions. Dynamis no travessa el seu millor moment. “Per molt que sigui una bona idea, necessi tem finançament i ningú ens el dóna”, es queixa Coll, que no ha aconseguit els 5.000 eu ros que els costen els fullets que volen treure per donar a conèixer la seva activitat. D
3
Cada cop hi ha més pacients que volen estar informats però no troben informació «Volem evitar que la gent entri en la bogeria dels cercadors» mació de qualitat sobre malal ties i els seus tractaments. I és que cada vegada són més els pacients que volen estar infor mats, però no troben contin guts fiables. “Volem evitar que la gent entri en la bogeria dels cercadors, on pots trobar da des tan dispars com ara que la supervivència de determinats tumors és del 3% o del 90%, depenent de la font”. Jovell, seleccionat com a Emprenedor Ashoka el 2009, està democratitzant la sani tat pública i possibilitant que els pacients prenguin el con trol sobre les seves malalties i animin a d’altres a fer el ma teix. Perquè està més que de mostrat que assumir un paper més actiu com a malalt genera grans beneficis sobre la salut i el mateix sistema sanitari. D
3 Un creador té un projec te, el penja al web per donarlo a conèixer i la gent té 40 di es per fer aportacions econò miques per finançar-lo. Així és com funciona Verkami, la pla taforma de crowdfunding pio nera a Espanya, fundada fa un any per Joan Sala, biòleg, i els seus dos fills, l’Adrià i el Jonàs, historiador de l’art i físic, respectivament. “El que fem és posar en con tacte els artistes amb el públic. Per aconseguir-ho, assessorem els creadors perquè plantegin el projecte de manera correc ta i els donem les eines perquè llancin una campanya efectiva a través de les xarxes socials”, apunta Jonàs. A partir d’aquí, són els usuaris que visiten el web de Verkami els qui deci deixen si la idea és prou atrac tiva per deixar-s’hi els calés. Per increïble que pugui semblar, el 60% dels projec tes que passen per la platafor ma acaben en èxit. I ja en van més de cent! Des d’un llibre que recull les millors imatges i els millors tuits de les acam pades del 15-M fins a l’expe riència de Miquel Gil, un can tant valencià que va aconse guir més de 600 mecenes per gravar el seu últim disc a can vi de premiar-los amb una edi ció especial.
El 60% de les propostes de la plataforma acaben aconseguint diners Jonàs: «Els donem les eines per fer una bona campanya a les xarxes socials» El crowdfunding, que ara veiem com una idea senzilla i brillant, era una paraula es tranya i desconeguda per a la majoria fins fa poc. Per això, els Sala no ho van tenir gens fàcil per implantar el seu ne goci, segons explica el pare de família: “Va ser molt ar riscat perquè a Espanya no hi havia cap referent, però nos altres hi confiàvem molt”. Fins que Verkami no va veure la llum va passar més d’un any, temps que van ne cessitar els mataronins per investigar a fons com funci onava el sistema. A més, mai havien muntat una empre sa. Va ajudar-hi el fet de rebre el suport del TecnoCampus Mataró-Maresme, un parc científic de la innovació on estan instal·lats. D