198
Habilitats comunicativa
A banda d'aquesta finalitat metadiscursiva, aquest tipus de preguntes retdriques, quan s'utilitzen amb finalitats didactiques, permeten d'apropar-se al metode socratic quan no es pot —o no es vol— practicar una interrogaci6 ordinaria i permetre una participaci6 real dels receptors. Aixf, si el metode socratic consisteix a formular preguntes a partir de les quals es va avancant en la construccio del coneixement, les preguntes ret6riques s6n una peca d'un proce's dialectic on l'emissor te* molt m6s protagonisme que el receptor, per6 on aquest illtim se sent mis estimulat a l'analisi i a la reflexi6 que en un discurs on aquestes preguntes no es plantegen en cap moment. A diferencia de les interrogatives retdriques que volen provocar en el recep tor una resposta mental evident, aquestes altres interrogatives s6n moltes vegades el punt de pardda d'un proce's de raonament que pot acabar amb la respos ta de la pregunta plantejada o abocar a un nou interrogant. D'altra banda, en el cas d'avancar una hipotesi, aix6 no vol pas dir necessariament que l'emissor vulgui veure-la confirmada, pot consistir simplement en un recurs per estimular la reflexi6.
Finalment, trobem un tipus de preguntes retdriques que acompleixen una finalitat ornamental, de crear bellesa i d'enriquir la forma del text. No esperen resposta verbal i no van Uigades a les habilitats argumentatives ni a les habilitats didactiques. S6n, potser, les que tenen una funci6 poeticoretdrica trie's clara, per6 fins i tot aquestes provoquen una resposta en el destinatari, una resposta de naturalesa sentimental. Vegem-ho en aquests versos de Salvador Espriu pertanyents al Llibre de Sinerax
[101] Remor de cops d'aixada, no la sents? Rera les altes tanqnes deparet. Sense repds, perb molt lentament, enlla de la cleda continua del temps.
El poeta pregunta per suggerir una imatge que ell mateix aporta m^s endavant. La pregunta retdrica is aquf una manera de dir, d'insinuar. Ara be\ amb
aquest recurs es vol tambe' actuar sobre el destinatari per incitar-Io a sentir unes determinades emocions. De manera que aquestes preguntes tampoc no s'escapen de la funci6 conativa, nomds que en aquest cas podriem parlar d'una funci6 conativa de sentir, ates que e*s una resposta emotiva el que la pregunta espera aconseguir.
Recapitulant, doncs, podem resumir la descripci6 de les preguntes retoriques en el quadre que oferim a continuaci6: