170
Habilitats comunicatives
D'altra banda, perque 1'acte de judici es pugui dur a terme, cal contestar les preguntes que formulen el fiscal, l'advocat o el mateix jutge. I e"s el jutge el que regula el moment en que es poden formular i si s6n o no procedents:
[27] JUTGE: Contest! les preguntes que liformuli la senyora fiscal, que te laparaula. La manera d'enfocar les preguntes, la informacio que contenen les respostes, en definitiva, tot el que es despren de 1'interrogatori actua com a prova i, per tant, l'habilitat per demanar la informaci6 que interessa que surti a la Hum te* una rellevancia que no tindria en altres tipus d'intercanvi. Segons quines siguin les seves respostes, es considerara, per exemple, que hi ha hagut efectivament una reclamacio: [28] JUTGE: Voste es considera perjudicat i reclamaper aquestsfets?
I d'altra banda, en una situacio en la qual es tan important que el destinatari entengui quina & exactament la informacio que l'emissor li demana, la complexitat del Uenguatge jurfdic o la poca capacitat d'empatia i d'adequacio al desti
natari per part dels lletrats pot crear situacions com aquesta:3
[29] ADVOCAT: Reconoce ustedque estas denuncias tienenpor objeto impedir que continue la tramitacidn al juzgado de Ultima instancia ntimero 16 donde se tramitan, o se tramitd en su dia, el precedente divorcio, la ejecucidn de la sentenciay que estas denuncias tienen por tinico objeto impedir que esta ejecucidn llegue a sus Ultimas consecuencias?
DEMANDANT: No entenc lapregunta. ADVOCAT: Si, es como represalia. Demandant: Represalia? Advocat Si. Demandant: No.
En aquesta i en altres situacions comunicatives en que una persona demana
una informaci6 en una institucio piiblica o en representaci6 seva, l'actuacio de l'emissor te" una certa transcendencia i, per tant, resulta especialment interessant d'analitzar els recursos que selecciona i com el missatge arriba als destinataris.
3. En el judici s'alternaven el catali i el castella tal com queda reflectit en aquest fragment.