Saber donar informacid
83
acte de comunicaci6 verbal, en la mesura que hi intervenen unes persones, que no podem anomenar actors, pero sf actants, te" una bona dosi d'art escenica.
D'altra banda, ja hem advertit que la nostra atenci6 no se centraria en els recursos de la publidtat ni dels grans mitjans de comunicaci6, si be" no en queden exdosos. El nostre prop6sit es posar en relleu aquelles estrategies que adopta I'emissor en I'lis de la llengua quan actua com a donador d'informacio en qualsevol situaci6 comunicativa. Per aix6 els exemples que posarem seran extrets dels intercanvis comunicatius que es produeixen en la vida com una i quotidiana, a nivells diversos i en diferents esferes de l'activitat social, me"s que no pas dels mit jans de comunicaci6 formals, on sovint l'emissor resta desdibuixat. En tot acte de comunicaci6 verbal els parlants actualitzen un seguit d'elements del sistema, de la llengua com a sistema. Uns elements afecten el dictum; uns altres afecten el modus. Aplicat al nostre tema, uns afecten la informaci6 en si mateixa, altres afecten la manera com e*s transmesa, i constitueixen els diferents trets modalitzadors que vehiculen el posicionament i l'actitud de 1'emissor respecte a la informaci6 donada i respecte al receptor. Entre aquests elements moda litzadors comentarem en primer lloc aquells que afecten el pla cognitiu, tant pel
que fa al grau de veritat que s'atribueix a la informacid donada com pel que fa al grau de certesa amb que la transmet l'emissor; en segon lloc remarcarem com les diferents maneres de donar informaci6 van Uigades a l'us d'unes estructures
sintactiques que constitueixen el que s'anomena modalitats oracionals? final-
ment, farem unes observacions sobre all6 que hi ha d'explfcit i d'implfcit en la transmissi6 d'una informaci6, aixi com sobre les relacions de tema i rema entre els elements que la integren.
3.1. Posicionament de l'emissor respecte a la informacid donada Quan una persona d6na una informaci6, transmet alhora quina e*s la seva actitud cognitiva respecte al contingut de la informaci6. Vegem-ho amb unes breus consideracions sobre dues frases que ens poden servir d'exemple. Considerem primer el contingut de [7]: [7] L'objeccid de consciencia is la negativa a complir qualsevol norma, ordre o imposicid que entri en contradiccid amb el codi de conducta personal, amb la consciencia. (text num. 12)
No hi ha dubte que la frase re* un caracter informatiu. En la relacid causa-efec-
te que hi ha entre l'acte locutiu i l'acte perlocutiu constatem que l'efecte que ha produit I'emissi6 de la frase 6s que el receptor ha quedat informat de que 6s I'ob4. Vegeu en el capftol anterior I'exposici6 d'aquests conceptes feta per R. Artigas.