LLIBRE D'ESTIL PER ALS MITJANS AUDIOVISUALS EN VALENCIÀ
• Dir pren la forma digues, però quan va acompanyada de pronom pren la forma dis: Digues, quan has arribat? / Dis-m’ho sincerament. • Tindre pren les formes tingues/tin: Tingues/Tin en compte que no volia fer-ho. • Utilitzarem l’imperatiu i no l’infinitiu en les instruccions i les indicacions: Utilitzeu el carril de l’esquerra. No passeu...
3.5.2.2. Les perífrasis verbals • Les perífrasis poden ser modals (quan els verbs auxiliars d’estes perífrasis expressen valors relacionats amb l’obligació, la capacitat, la possibilitat o el dubte) i aspectuals (quan indiquen valors relacionats amb l’inici, l’acabament, la repetició, etc., de la situació designada pel verb principal). • Així, l’obligació s’expressa mitjançant haver de + infinitiu: Has d’enviarli un correu. Heu de posar fi a eixa relació. També podem expressar l’obligació amb construccions no perifràstiques, com ara amb el verb caldre o amb la construcció ser necessari: Cal que porte els documents o És necessari fer-se fotos. • No expressarem mai l’obligació amb les construccions *hi ha que ni *tindre que. • Deure + infinitiu expressa la probabilitat: Deuen ser les tres i mitja. Devia tindre més de vint anys. Això degué dir-ho la presidenta... • Deure + infinitiu pot expressar també l’obligació de caràcter moral: Els que conviuen deuen compartir les faenes de casa. A ella, deu retre-li homenatge. • No hem d’abusar de la perífrasi estar + gerundi, que té un valor progressiu. La usarem per a indicar continuïtat i/o reiteració: Estigueren veient-se tots el dies. Després d’això, ha estat criticant-la sense parar. Sobretot en el doblatge, convé no caure en la trampa de fer servir 61