Acadèmia
JOSEFINA MOLINA
EL GRAN REFERENT Begoña Barrena
Fotografia d’Enrique Cidoncha, cedida per l’Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España.
Tres dones, tres films, tres protagonistes. Josefina Molina (Còrdova, 1936) es va graduar el 1969; a la seva classe hi havia també Cecilia Bartolomé i Pilar Miró. María Camí-Vela, professora de cinema i literatura espanyola a la Universitat de Carolina del Nord – Wilmington (EEUU) i autora del llibre Mujeres detrás de la cámara, ens parla d’aquella època: “La filmografia d’autoria femenina del postfranquisme es va iniciar amb tres directores, tres films i tres protagonistes: Pilar Miró, Cecilia Bartolomé i Josefina Molina; La petición (1976), Vámonos Bárbara (1978) i Función de noche (1981); l’aristòcrata Teresa, la mestressa de casa Ana i l’actriu Lola Herrera. Les tres òperes primes d’aquestes directores pioneres van ser fonamentals en el procés d’exposició del fal·locentrisme dominant i dels mites que situaven la dona en una posició subordinada a la de l’home, iniciant d’aquesta manera el procés de feminització del cinema espanyol. Aquest procés va coincidir amb el trienni Miró (1983-86) i va estar associat a la Llei Alborch. La política cinematogràfica del PSOE d’aquests anys va ser rellevant perquè no només va crear un sistema nacional davant del cinema nord-americà que afavoria la qualitat sobre la quantitat de la producció, sinó que també va suposar una inserció femenina més gran en l’àmbit de la direcció que va continuar durant la dècada dels 90 i del nou mil·lenni.”
38
decine 29 ¦ juny-juliol 2012
Primera dona en aconseguir el títol de Director-Realitzador a l’Escuela Oficial de Cinematografía de Madrid; presidenta d’honor de CIMA, l’Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals de la qual n’és fundadora, i Goya d’Honor 2012, per citar el reconeixement més recent. La trajectòria professional de Josefina Molina és diversa però coherent i està farcida d’assoliments que tenen molt de proeses heroiques. Obrir-se pas com a cineasta en ple franquisme no devia ser fàcil, i per a una dona, encara menys. El 5 juny serà a Barcelona; la visita és fruit de l’intercanvi entre les acadèmies de cinema catalana i espanyola. Televisió, teatre, cinema, literatura. La televisió va ser el mitjà que va permetre a la Josefina posar en pràctica els coneixements que anava adquirint. Durant la dècada dels 70 es va convertir en una de les principals realitzadores de La 2 de TVE amb espais com Hora Once o els mítics Estudio 1. I és que la literatura en general i el teatre en concret han estat sempre els fonaments de tots els seus treballs, quan no l’estructura sencera: el 1979 va debutar com a directora escènica amb el clàssic de Miguel Delibes Cinco horas con Mario, monòleg que dos anys més tard portaria al cinema amb el títol Función de noche. “Función de noche no es la versió cinematogràfica de Cinco horas con Mario, molta gent ho pensa, però val la pena aclarir que és una pel·lícula sobre les conseqüències de l’obra, els efectes que la representació va tenir per a Lola Herrera”, ens explica Jose Sámano, productor de gairebé totes les pel·lícules de la Josefina. “Va ser un experiment, amb una seqüència molt important que condicionava tot el metratge, un invent que va tenir molt d’èxit.” L’amiga que somriu. Sámano va produir el muntatge teatral, un èxit encara més gran perquè Cinco horas con Mario continua en cartell amb la Natalia Millán com a protagonista. “Excepte la Lola, tots érem debutants. I ningú no donava ni un duro per la funció d’una dona que parla amb un mort. Recordo que a l’assaig general tothom s’adormia, i mira...” Jose i Josefina es van conèixer el 1973