Canvi climàtic i propagació de malalties infectocontagioses by USSiosos

Canvi climàtic i propagació de malalties infectocontagioses USSiosos Javier Bernabeu Sendra, Sonia Cardona Mulet, Javier Casado Pallarés, Serigo Cervera Aparicio i Estefania Pedrós Vives

“Tot allò que siga conservar el medi és progressar; tot el que signifique alterarho essencialment, és retrocedir.” Miguel Delibes, 1974

ÍNDEX INTRODUCCIÓ (pàgina 3)

CLIMA, SALUT I MALALTIA (pàgines 4 – 8)

CAUSES I EVIDÈNCIES DEL CANVI CLIMÀTIC (pàgines 9 – 13)

MECANISMES PELS QUALS AFECTA EL CANVI CLIMÀTIC A LA SALUT HUMANA (pàgines 14 – 20)

MECANISMES QUE RELACIONEN EL CANVI CLIMÀTIC AMB LES MALALTIES INFECCIOSES (pàgines 21 – 27)

CASOS I EXEMPLES (pàgines 28 – 32)

CONCLUSIONS (pàgina 33)

BIBLIOGRAFIA (pàgina 34)

INTRODUCCIÓ El clima de la Terra canvia contínuament des de fa milions d'anys, com a resultat de les interaccions entre la radiació solar i els diferents components de la geosfera (terra, aigua, aire) i de la biosfera (éssers vius). No obstant això, en l'actualitat, l'emissió de gasos d’efecte hivernacle per part d'algunes activitats humanes està modificant l'adreça del canvi climàtic produït per causes naturals.

Aquestes variacions en el clima afecten de forma directa i indirecta a la salut dels ésser vius. En aquest treball aprofundirem en com el canvi climàtic modifica molts aspectes de la salut humana, com ara el desenvolupament de les malalties, la seua transmissió, els factors que les provoquen,etc

Gràfica sobre l’origen del canvi climàtic i les emissions de CO2 en Espanya

1. CLIMA, SALUT I MALALTIA En l’actualitat, la salut de les persones i de societats constitueix una de les majors preocupacions, no solament de manera individual, és a dir, de tal manera que “cadascú es preocupa únicament i exclusiva per la seua pròpia salut” sinó que també és una gran preocupació dels governs i de moltes organitzacions, com són les ONG. És un concepte que ha sobrepassat els límits nacionals i ha adquirit una dimensió mundial. La salut completa de l’organisme és necessària per a la vida quotidiana, i per tant per al correcte desenvolupament de totes les funcions, tant individuals com col·lectives de les persones. La importància que se li ha atorgat a la salut en els últims temps ha fet que els estudis dels factors que poden influir, de manera positiva o negativa, en la salut s’esdevinguin en un aspecte de vital importància dins d’un plantejament sociopolític que vulgui optar a l’obteniment de l’estabilitat de les societats. La lluita contra la malaltia ha sigut constant durant tota la història i ho segueix sent. «La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l'absència d'afeccions o malalties», així és com la Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix el terme salut. Cita procedent del Preàmbul de la Constitució de la OMS, que entrà en vigor el 7 de Abril de 1948, i des d’aleshores la definició no ha sigut modificada. Podem trobar variants de la definició on s’entén la salut com a «estat en el qual un ser orgànic exerceix normalment les seues funcions» tal i com descriu el Diccionari de la Llengua Espanyola. En canvi el terme malaltia es refereix a el «procés, i també, l’estat conseqüent d’afecció d’un ésser viu, caracteritzat per una alteració perjudicial del seu estat de salut». Generalment s’entén a malaltia com la pèrdua parcial de la salut, ja que és un procés que afecta negativament a l’estat de benestar, el qual està inclòs en la definició de salut. La salut, no és un terme concret, sinó que al llarg de la història s’ha definit de diverses maneres i des de diferents punts de vista, és a dir, que també es deu qualificar com a subjectiu, i així es va mostrar a l’informe de Lalonde (1974) on es va proposar una de les definicions de salut més utilitzades freqüentment: « variable influïda per diferents factors: biològics o endògens, lligats a l’entorn, els hàbits de vida i factors lligats al sistema sanitari». Es van identificar quatre àrees responsables de la salut individual i col·lectiva. S’inclou en ells el factor medi ambiental, factor amb gran importància donada des de la medicina hipocràtica. Puix, es deu concebre a l’ésser humà immers en una societat i en un entorn.

Uns dels factors, que segons alguns investigadors encapçala la llista d’amenaces per a la salut, és el canvi climàtic, remarcant que el món mai s’ha enfrontat a alguna cosa semblant. S’entén com a canvi climàtic a la variació global del clima de la Terra. És un fenomen produït per causes naturals, però accelerat perillosament per l’acció de l’home. A hores d’ara, és generalment admès que el clima mundial està canviant degut a l’escalfament global, altre fenomen associat al canvi climàtic, i que no es deu confondre amb aquest últim, que es refereix a l’augment progressiu de la temperatura mitja global, de l’atmosfera terrestre i dels oceans. Canvi que pot arribar a pertorbar, i és més, està afectant a la salut humana de diferents maneres, com per

exemple, alterant l’àmbit geogràfic i l’estacionalitat d’algunes malalties infectocontagioses, trastornant els ecosistemes, afectant així tant a la biodiversitat com als modes de producció d’aliments, i per últim augmentant la freqüència de fenòmens meteorològics extrems. De tal manera que, el canvi climàtic no representa únicament la destrucció progressiva de l’entorn, i per tant, la conseqüent adaptació a nous ecosistemes diferents als antics, respecte al clima i biodiversitat, sinó que el canvi climàtic també suposa un gran avantatge per a la propagació de les malalties infectocontagioses, ja que es creen ecosistemes on els vectors tenen major facilitat de transmissió i de vida. A mesura que el planeta es va calfant, els ecosistemes es troben en contínua lluita per a intentar fer front als ràpids canvis ecològics. L’escalfament global ja ha provocat canvis climàtics, com són inundacions, sequeres, tempestes, onades de calor, entre altres, que ja estan tenint el seu efecte sobre la salut de les persones en tot el món. També cal dir que existeixen cicles naturals d’escalfament i refredament de la Terra, i el nostre planeta ja ha passat per diversos cicles d’aquests. Però, en aquest moment el cicle natural d’escalfament ha sobrepassat nivells perillosos per causa de les nostres accions – la producció de gasos causants de l’efecte hivernacle, la desforestació i la urbanització. Tal i com es mostra a la Acadèmia Nacional de Científics dels EU, el 98% dels científics estan completament segurs que l’escalfament global és un resultat directe de l’activitat humana. Una de les accions que ha sigut destacada per part dels científics des de 1824 i qualificada com a principal causant de l’escalfament global, i per tant del canvi climàtic, és l’efecte hivernacle. Fenomen pel qual determinats gasos components de l’atmosfera, retenen part de l’energia en forma de calor que el terra emet després de ser escalfada a causa de la radiació solar. Aquests gasos, deixen passar la llum però mantenen la calor com si foren les parets d’un hivernacle. La presència dels gasos de l’efecte hivernacle Evolució de les emisions de gasos d’efecte hivernacle a Espanya, de 1990 a 2012 (GEI) a la nostra (http://www.terra.org/categorias/articulos/emisiones-de-gases-de-efecto-invernadero-en-espana-19902012 atmosfera permet que la Terra sigui un lloc apte ) per a la vida, sinó la superfície terrestre seria uns 60 graus Farenheit més freda. Els seus nivells han oscil·lat al llarg de la història, però s’han mantingut constants, de tal manera que les temperatures mitjanes globals en eixos anys també han sigut constants, fins fa poc. A través de

les combustions de combustibles fòssils i altres emissions de GEI, els humans estan incrementant l’efecte hivernacle i escalfant el planeta. Alguns dels gasos causants de l’efecte hivernacle són: -

diòxid de carboni (CO2) metà (CH4) òxid nitrós (N2O) gasos fluorats

El canvi climàtic ens afecta a tots, però no de manera equitativa, ja que les societats que pateixen majors riscos són les societats més pobres, que a la seua vegada són les que menys han contribuït a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Un exemple molt visible és que les emissions de gasos per part dels Estats Units és 19 vegades major que les de l’Àfrica. Les societats més vulnerables van a ser les més castigades pel canvi climàtic, ja que impacta de manera directa, sobre els seus mitjans de vida, Efectes estimats del canvi climàtic sobre la salut a través del nombre en la reducció de les seus collites, en la d’Anys de Vida Ajustats per Discapacitat (AVAD), la suma dels anys de destrucció de les seues vivendes i ecosistemes, vida potencial perduts degut a morts prematures, i els anys de vida també de forma indirecta, al augmentar el preu productiva perduts degut a incapacitat, associats amb el canvi climàtic. (http://www.scidev.net/america-latina/ del menjar. Són pobles amb pocs recursos, cosa que provocarà l’augment de la mortalitat a causa de) sequeres, inundacions i altres fenòmens meteorològics extrems, així com a causa de l’augment de la transmissió de malalties infectocontagioses. De tal manera que tots i cadascun dels efectes del canvi climàtic afecten a major escala a les societats menys enriquides per falta de recursos, patiran les pitjors conseqüències. Fet que pot provocar un desequilibri socioeconòmic encara més gran que l’actual. L’impacte potencial del canvi climàtic és enorme, amb prediccions de falta d’aigua potable, canvis enormes en les condicions per a la producció d’aliments i un augment als índex de mortalitat degut a inundacions, tempestes, sequeres i onades de calor. En definitiva, no es tracta d’un fenomen medio ambiental sinó de profundes repercusions econòmiques i socials. Els països més pobres, que están pitjor preparats per a enfrontar canvis ràpids, serán els que patiran les conseqüències més fatals. Es prediu una disminució greu de la biodiversitat a causa de les extincions, ja que els hábitats sofriran canvis tan ràpids que moltes espècies serán incapaces d’adaptar-se. L’OMS ha advertit que la salut de milions de persones podria ser amençada per l’augment de malaties infectocontagioses, com per exemple la malària, i també la desnutrició. Espanya per la seua situación geográfica i característiques socioeconòmiques, és bastant vulnerable al canvi climàtic.

En conseqüència, encara que existeixen dubtes que no permeten quantificar amb exactitut els canvis del clima previstos, la información obtinguda fins ara és suficient per a prendre mesures de forma inmediata. La inercia, els retrasos i la irreversibilitat del sistema climàtic són factors molt importants i, quant major sigui la tardança en prendre eixes mesures, els efectes de l’increment de les concentracions dels gasos d’efecte hivernacle serán menys reversibles.

1.1 MESURES INTERNACIONALS Tal és la preocupació mundial pel canvi climàtic i els seus efectes sobre el planeta, que els governaments es varen veure obligats a fer reunions específiques amb la intenció de solucionar problemes ambientals internacionals a llarg termini. En 1988 es va crear el Grup Interguvernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) per iniciativa de la Organització Meteorològica Mundial i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). En 1990 el IPCC presentà un primer informe d’avaluació en el que reflectia les investigacions de 400 científics, on s’afirmavaque l’escalfament atmosfèric de la Terra era real i es demanava a la comunitat internacional que agafara el càrrec en l’assumpte. Les conclusions del IPCC feren que els governs aprovaren la Convención Marco sobre el Cambio Climático (CMCC) adoptada el 9 de maig de 1992 per les Nacions Unides i després el Protocolo de Kyoto, l’entrada del qual en vigor va ser en el mes de Febrer de l’any 2005 encara que fou presentat en 1997, per així complir el seu objectiu principal de disminuir el canvi climàtic la base del qualés l’efecte hivernacle. És un acord internacional que té per objectiu reduir les emissions de sis gasos d'efecte hivernacle que causen l'escalfament global: diòxid de carboni (CO2), gas metà (CH4) i òxid nitrós (N2O), a més de tres gasos industrial: hidrofluorocarbons (HFC), perfluorocarbons (PFC) i Hexafluorur de sofre (SF6), en un percentatge aproximat d'almenys un 5 %, dins del període que va des de l'any 2008 al 2012, en comparació a les emissions a l'any 1990. Ambdós, representen un precedent significatiu, l’inici de la implantació d’una estratègia de resposta internacional per a enfrontar-se a la problemàtica del canvi climàtic. Tenen com a objectiu reduir les emissions de sis gasos que provoquen l’efecte hivernacle , fenomen que causa l’escalfament global. S’han establert altres, amb objectius similars, fer-li front al canvi climàtic.

Finalment, l’última cimera sobre canvi climàtic va ratificar el segon període de vigència del Protocol de Kyoto des de l'1 de gener de 2013 fins al 31 de desembre de 2020. La durada d'aquest segon període del Protocol serà de vuit anys, amb metes concretes al 2020. No obstant això, aquest procés va denotar un feble compromís dels països industrialitzats, tals com Estats Units, Rússia, Japó i Canadà, els quals van decidir no recolzar la pròrroga.

Taula sobre l’origen de les emissions de CO2

2. CAUSES I EVIDÈNCIES DEL CANVI CLIMÀTIC 2.1. Evidències del Canvi Climàtic S'està produint un canvi climàtic?. Existeixen moltes evidències científiques que sí.

Segons l'últim informe del IPCC, la temperatura mitjana mundial de la superfície de la Terra ha augmentat en 0,6ºC aproximadament al segle XX. A Europa aquest creixement ha estat d'1,2ºC. Mundialment és molt probable que els anys noranta hagin estat el decenni més càlid des que es tenen registres instrumentals de temperatura (1861). L'augment de la temperatura al segle XX probablement hagi estat el major de tots els segles en els últims mil anys. L'extensió del gel i de la capa de neu ha disminuït. Hi ha hagutuna recessió generalitzada de les glaceres de muntanya a les regions no polars durant el segle XX. L'extensió del gel marí a la primavera i estiu en l'hemisferi nord ha disminuït de 10 a 15% des dels anys cinquanta. És probable que hi hagi hagut una disminució del 40% en l'espessor del gel marí en l'Àrtic des de finals de l'estiu fins a principis de la primavera i una disminució considerablement més lenta en l'espessor del gel marí a l'hivern.

També s'han produït canvis en el nivell del mar, que ha pujat al món una mitjana entre 10 i 20 cm durant el segle XX. Una pujada de 20 cm en el Mediterrani eliminaria totes les platges de la Península Ibèrica, que en la seva majoria són artificials. També el règim de precipitacions ha sofertcanvis. En algunes zones d'Àfrica i Àsia s'ha observat un augment de la freqüència i intensitat de les sequeres en els últims decennis. No obstant això en els 4600 milions d'anys d'història de la Terra les fluctuacions climàtiques han estat molt grans. En algunes èpoques el clima ha estat càlid i en unes altres fred i, de vegades, s'ha passat bruscament d'unes situacions a unes altres. La Terra és molt sensible als canvis de temperatura, de fet la diferència de la temperatura mitjana de la Terra entre una època glacial i una altra, com l'actual, és de tan sols 5 o 6ºC. No obstant això, segons l'últim informe del IPCC, alguns aspectes importants del clima semblen no haver canviat: algunes zones del globus no s'han escalfat en els últims decennis (zones de l'hemisferi sud i Antàrtic), no sembla haver-hi tendències significatives en l'extensió del gel marí en l'Antàrtic, els canvis mundials en la intensitat i freqüència de les tempestats tropicals i extratropicals estan dominats per les variacions interdecenals i multidecenals i no hi ha tendències significatives clares al segle XX i no hi ha canvis sistemàtics en la freqüència dels tornados, dies de tempesta o pedregades a les zones analitzades.

2.2 Causes del canvi climàtic La teoria més estesa és que el canvi climàtic està provocat per un augment de la temperatura de la Terra a causa que l'activitat humana ha provocat la presència en l'atmosfera d'elevades quantitats de gasos que provoquen l'efecte hivernacle. L'efecte hivernacle és un fenomen físic molt conegut que es produeix en l'atmosfera de forma habitual. Consisteix en el reflex en l'atmosfera, de part de l'energia que reflecteix la Terra procedent del sol. En condicions normals, la quantitat d'energia reflectida per l'atmosfera és l'adequada perquè la temperatura de la Terra permeti el desenvolupament de la vida. Els gasos d'efecte hivernacle fan que la quantitat d'energia reflectida sigui major i per tant s'incrementi la temperatura de la Terra. A més de les causes naturals que poden afavorir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, la majoria de les accions realitzades pels éssers humans tenen un efecte clar en l'escalfament global: En la indústria i l'energia: a causa de l'ús generalitzat de combustibles fòssils en la majoria de fàbriques i instal·lacions per al seu funcionament; la indústria i l'energia són responsables de gairebé la meitat de les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

En l'agricultura i la ramaderia: l'ús de fertilitzants en els cultius, de maquinària o els simples gasos expulsats pels Xemeneies industrials emetent gasos contaminants remugants generen emissions de gasos d'efecte hivernacle, fent-les augmentar considerablement.

En els residus: són milions les tones de residus que es produeixen diàriament i que no són separades per ser reciclades. El simple fet de diferenciar residus orgànics, inorgànics, plàstic o/i paper és una de les formes més senzilles per actuar contra el canvi climàtic.

En el transport: el vehicle privat és el mitjà de transport que més s'utilitza en la societat actual i per al seu funcionament és necessària la utilització de combustibles fòssils.

En utilitzar els aparells electrònics i electrodomèstics: hi ha Emissions contaminants d’un cotxe petites accions que es realitzen inconscientment que afavoreixen a l'escalfament global, com per exemple, deixar el pilot vermell de la televisió encès, tenir la nevera més temps del necessari oberta o deixar el carregador del mòbil endollat quan no està carregant. Com es pot observar les emissions de gassos de l’efecte hivernacle estan presents en la majoria d'accions que realitza l'ésser humà, d'aquí la complexitat de la seva reducció.

Per a concretar, existeixen molts gasos que provoquen l'efecte hivernacle, però els més importants són: el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4), òxid nitrós (N2O), els hidrofluorurocarburs (HFC), els perfluorurocarburss (PFC) i l’hexafluorur de sofre (F6S). La contribució d'aquests gasos a aquest efecte hivernacle depèn de la seva naturalesa i de la quantitat dels mateixos en l'atmosfera. Combinant tots dos efectes podem afirmar que el CO2 provoca un 75% de l'efecte hivernacle, degut sobretot a les enormes quantitats de diòxid de carboni que s'emeten contínuament a l'atmosfera.

Efectes mediambientals del metà

2.2.1. CO2 i efecte hivernacle El diòxid de carboni no és un gas tòxic, ja que tots els éssers humans el produeixen quan respiren i a més és indispensable per a que les plantes realitzen la seua funció clorofíl·lica. El problema del diòxid de carboni és quan apareix en grans quantitats.

Evolució de la concentració atmosfèrica de CO2

Augment interanual de les emissions de CO2

Variació de la temperatura en funció de la concentració de CO2

El CO2 es desprèn quan es produeix la combustió de qualsevol combustible fòssil (fusta, gasoil, fuel oli, gasolines, gas natural, butà, etc.). En efecte, quan un combustible fòssil es crema es produeix una reacció química en la qual es desprèn diòxid de carboni, vapor d'aigua i calor. La calor és el producte que interessa d'aquesta reacció per transformar-ho en energia mecànica (vehicles) o elèctrica (centrals termoelèctriques); per a aplicacions industrials (producció de materials ceràmics, fabricació de ciment, etc.) o, simplement, per utilitzar-ho en la vida quotidiana (escalfar les llars, cuinar, etc.). Les elevades necessitats d'energia, degudes posterior desenvolupament, han propiciat l'ús font d'energia i, amb això que la quantitat incrementat pràcticament de forma exponencial

sobretot a la revolució industrial i el seu indiscriminat de combustibles fòssils com a de diòxid de carboni en l'atmosfera s'hagi en els últims 200 anys.

No obstant això, no tots els combustibles fòssils produeixen la mateixa quantitat de diòxid de carboni quan es cremen, així per exemple, el gas natural emet un 35% menys de CO2 que el fuel oli o el gasoil. Per tant, en aquests moments, als criteris habituals de disponibilitat, preu o adequació tecnològica, per triar el combustible més adequat per a una aplicació han d'afegir-se, i cada vegada amb major importància, els requeriment mediambientals.

Diferents indicadors de l’escalfament global

Augment de les emissions de CO2 en diferents països.

En aquesta imatge podem observar l’augment amb el temps de les emissions anuals de diòxid de carboni (CO2) en els països més desenvolupats (Estats Units, Espanya, India, Regne Unit i Xina) i en algun país no tan desenvolupat com Etiopia. Observem l’enorme augment d’emissions a partir del segle XIX aproximadament fins a l’actualitat, concretament fins l’any 2012. Mentre que els països desenvolupats emeten a l’any al voltant d’un milió de tones de CO2, Etiopia i altres països sud-africans menys desenvolupats sols n’emeten entre 1 000 i 10 000, nombre però, que va en augment com podem observar. Així doncs, podem concloure que si no baixem aquest ritme d’emissions, la tendència que es porta desde ja fa molts anys és d’augmentar-les sense parar, en tots els tipus de països, uns més ràpid i els altres menys, però tots. Açò acabara per adquirir uns nivell extrems que perjudiquen tots els tipus de vida que existeixen al planeta, tant animal, com vegetal, com humana.

3. MECANISMES PELS QUALS AFECTA EL CANVI CLIMÀTIC A LA SALUT HUMANA Malgrat que nosaltres ens centrarem en els efectes negatius, cal dir que el canvi climàtic pot comportar certes efectes que podem considerar relativament positius; per exemple: l’ increment de temperatura pot acabar amb certs vectors d’infermetats i reduir les gelades en certes zones. A grans trets, hi ha els següents possibles mecanismes o formes pels quals el canvi climàtic pot afectar la salut humana:    

fenòmens meteorològics catastròfics variabilitat dels climes, que afecta els subministraments d'aigua i aliments canvis de la distribució dels brots de malalties infeccioses canvis en malalties emergents relacionades amb els canvis dels ecosistemes (especialment les transmeses per insectes).

L’OMS ja adverteix que la salut de milions d’humans poden veure’s afectades per problemes derivats del canvi climàtic: augment de certes infermetats ( com ara el paludisme),propagació d’ infermetats transmeses per l’aigua, desnutrició, esdeveniments extrems (onades de calor, inundacions,..), contaminació atmosfèrica, etc Hem de tindre en compte que Espanya, i la resta d’estats de la Mediterrània, són especialment susceptibles a aquestes conseqüències per les seues condicions geogràfiques, climàtiques i socioculturals.

El canvi climàtic és un fenomen global, per tant les respostes s’han de prendre a nivell mundial

Impacte en l’ increment de la temperatura Els investigadors creuen que entre les conseqüències més perilloses derivades de l’escalfament global estan: onades de calor, sèquies prolongades i freqüents, episodis de fortes inundacions, increment de la quantitat d’incendis incontrolats,... En l’Estat Espanyol, s’espera concretament: progressiu augment de les temperatures mitjanes; menor precipitació acumulada anual; major amplitud i freqüència d’anomalies tèrmiques; i major freqüència de dies amb temperatures extremes, especialment estivals

Efectes sobre la salut Les morts causades per temperatures extremes són un dels efectes directes del canvi climàtic. Les onades de calor són el principal risc; si, a més, li sumem l’envelliment de la població (els ancians són molt vulnerables a les onades de calor), resulta un gran perill. Pel que fa al fred, l’ increment de temperatures no evitarà que es produïsquen episodis puntuals de temperatures molt baixes. Malgrat que aquests episodis puguen ser també mortals, sobretot per als indigents i gent sense sostre, es consideren menys perillosos que les onades de calor. Cal tindre en compte que davant d’aquestes temperatures extremes, existeixen una sèrie de grups poblacionals especialment vulnerables: ancians, xiquets, incapacitats, classes humils,...

Els ancians són un dels grups més vulnerables a les altes temperatures.

Impacte en l’aigua En relació a la hidrosfera, els principals efectes del canvi climàtic són :        

Canvis en la intensitat i pautes de les precipitacions Valors extrems de les precipitacions Fusió exagerada de neu i gel Augment de l’evaporació; increment del vapor d’aigua atmosfèric Sequeres prolongades i freqüents Salinització de l’aigua subterrània Pujada del nivell del mar Contaminació de l’aigua

En l’Estat Espanyol el major risc és la sequera i estrés hídric.

Efectes sobre la salut Estem parlant majorment d’efectes indirectes: la qualitat de l’aigua es veurà danyada (contaminació, salinització, etc) afectant a la salut dels qui la consumeixen; a més, a causa de l’ estrés hídric, molta gent no podrà accedir al consum d’aigua. Les sequeres disminuiran la capacitat productiva agrària (desnutrició); canviarà el patró de transmissió d’infermetats per vectors; s’incrementaran les tormentes d’arena i incendis; augmentarà la concentració de substàncies nocives en l’aigua; etc Els cianobacteris i determinades algues Algunes zones del planeta ja han entrat en nocives/tòxiques per a la salut humana podrien desertificació degut a les sequeres. veure’s beneficiades per l’ increment tèrmic en l’aigua i expandir-se geogràficament; arrastrant amb elles les patologies que produeixen en les persones.

Pel que fa als episodis d’ inundacions; aquestes provoquen ofegaments, lesions, traumes, infeccions,... Després d’una forta inundació sempre apareixen infermetats infectocontagioses.

Les inundacions sempre van acompanyades del sorgiment d’infermetats infectocontagioses

Impacte en l’aire La contaminació de l’aire va en augment des de fa temps, grans sectors de la població mundial viuen exposats a la contaminació atmosfèrica, amb els conseqüents efectes negatius per a la seua salut; de fet, l’OMS ja ha declarat que lluitar contra la contaminació atmosfèrica és un dels objectius prioritaris a nivell mundial. Les ciutats i les zones industrials són les més afectades per aquesta contaminació. Una conseqüència més concreta d’aquesta contaminació atmosfèrica és el forat de la capa d’ozó, fonamental en la protecció contra les radiacions ultraviolades. Els canvis de temperatura i corrents d’aire causats pel canvi climàtic poden afavorir la dispersió de les substàncies contaminants atmosfèriques.

Efectes sobre la salut L’exposició prolongada a la contaminació atmosfèrica indueix a l’aparició i/o agreuja les infermetats cardiovasculars, respiratòries i els càncers. Les tres patologies més freqüents en gent exposada a aquesta contaminació són: asma, càncer de pulmó i infermetat pulmonar obstructiva crònica. És evident que com més prolongada sigui l’exposició a la contaminació, més greus seran els efectes en la salut.

Els grups més vulnerables front aquesta contaminació són: ancians, persones amb infermetats respiratòries i cardiovasculars, xiquets, diabètics i dones embarassades. En els xiquets l’exposició pot dificultar el correcte desenvolupament del sistema respiratori; i en dones l’exposició està directament relacionada amb baix pes dels nounats i retràs en el creixement intrauterí. A més, les radiacions ultraviolades que travessen pel forat d’ozó poden provocar càncer de pell i altres patologies dermatològiques.

En alguns països, com Xina, els nivells de contaminació en els nuclis urbans comencen a ser molt alarmants.

Impacte en les infermetats transmeses per vectors El canvi climàtic influeix en la distribució global i freqüència de les infermetats transmeses per vectors. Els canvis de temperatura, precipitacions i humitat afecten en el comportament dels vectors, variant la seua distribució i els seus cicles vitals. L’augment de temperatura allarga el cicle reproductiu de molt vectors; i les inundacions creen l’ambient idoni pera la reproducció i propagació de moltes espècies de mosquits. Es suposa que l’ impacte del canvi climàtic en el cicle vital dels vectors es manifestarà també com a canvis en la transmissió dels agents patògens que transporten. La següent taula, extreta de “Canvi climàtic i infermetats transmeses per vectors: l’essència”, de Priya Shetty, explica de forma breu les conseqüències de les diferents variacions climàtiques en el cicle vital dels vectors:

Factors climàtics, els seus efectes potencials sobre els vectors i sobre el patogen

Efectes sobre la salut A continuació citarem algunes infermetats que es poden vore afectades pel cavi de la distribució i cicle vital de vectors: 

Paludisme



Leishmaniasis

  

Febra del Vall del Rift Virus Usutu Virus Toscana

-Infermetats víriques de transmisió vectorial:   

Virus del Dengue Febra Chikungunya Virus del Nilo Ocidental

Els mosquits actuen com a vectors en moltes malalties

-Infermetats transmeses per garrapates:   

Borreliosis de Lyme Febra botonosa Febra hemorràgica de Crimea-Congo

-Infermetats transmeses per roedors, com ara el Virus Hanta

Mecanisme de transmissió del virus Hanta

4. MECANISMES QUE RELACIONEN EL CANVI CLIMÀTIC AMB LES ENFERMETATS INFECCIOSES Les infeccions en l’home estan íntimament relacionades amb el medi ambient, en especial aquelles transmeses per vectors, aigua i aliments. El canvi ambiental té un gran potencial de selecció de diverses infermetats infeccioses, el que afavoreix l’aparició d’epidèmies. Llavors, és pot establir una relació de causa-efecte, clima-infermetat i no resulta fàcil per la seua condició multifactorial. Per aquest motiu s’han desenvolupat diversos models epidemiològics predictius teòrics, amb l’objectiu de determinar el grau de sensibilitat de les diferents infermetats a les variacions climàtiques i la seua relació de brots infecciosos per poder així complementar mesures preventives.

El canvi climàtic és un fenomen emergent amb una distribució no equitativa, ja que els majors riscos els sofreixen les poblacions més pobres que son les que contribueixen en l’emissió de gasos generadors de l’efecte hivernacle. Un exemple d’açò és que la emissió als EE.UU., és sèt vegades major que en la Xina i déneu vegades major que en l’Àfrica. Durant el segle XX, la temperatura va augmentar aproximadament 0.6 ºC que podem observar en la figura inferior. Els estudis estimen un augment entre 1.4-5.8 ºC de la temperatura en aquest segle, amb aparició de temperatures extremes, inundacions i sequeres que afectaran la fauna i flora mundial. El “Panel Intergubernamental” per al canvi climàtic agrega que els motius que generaren el calfament global en els últims 50 anys és relacionen fonamentalment en les activitats relacionades amb l’home.

Variació tèrmica de la temperatura de l’aire durant els últims 150 anys

Factors relacionats amb els brots epidèmics Les infermetats infeccioses freqüentment és presenten en forma de brots. Algunes tenen cicles epidèmics independentment de factors externs com la pallola i altres requereixen de la combinació de factors tant intrínsecs com ambientals. A més a més, en les situacions en que l’associació entre clima i infermetats semblava ser molt forta, resulta important considerar que els factors no relacionats amb el clima també poden tindre impacte sobre el moment i gravetat d’un brot. Entre els determinants més importants de vulnerabilitat poblacional és troba el nivell nutricional e immunològic de la població i l’antecedent de l’exposició a l’infecció. Està demostrat que, inclús baix situacions perfectes d’epidèmies, per a que ocorrega, és necessària una determinada quantitat de persones susceptibles. Existeixen altres factors extrínsecs que tenen que vore amb el comportament humà, possibilitats d’accés sanitari, habitacionals, migracions i treballs. Un exemple és l’impacte que produeix la desforestació en la prevalença d’infermetats transmeses per vectors, com el paludisme, leishmaniasis i febra groga on les intervencions produeixen un canvi forçós en l’hàbit natural del vector, desplaçant-lo de les àrees rurals a les urbanes, o exposant a l’home a l’adquisició d’aquesta.

Relació canvi climàtic amb els brots epidemiològics El canvi climàtic pertorba els ecosistemes naturals i afavoreix les condicions ideals per a la propagació de les infermetats i epidèmies, principalment relacionades en vectors, aigua i aliments. Com moltes de les infermetats infeccioses estan en relació directa amb les característiques geogràfiques i estacionals, l’ utilització de paràmetres climàtics com a indicadors predictius d’infermetats és d’interès. Resultats que deurien ser interpretats en un context i amb precaució. Sense oblidar-nos que existeix una forta evidència sobre l’influencia antropològica en l’ interacció clima-enfermetat, com és l’exemple de les migracions de grups poblacionals vinculades amb catàstrofes climàtiques que és relacionen amb epidèmies locals. Desde 1990 l’aument en la precisió dels sistemes de predicció climàtica, coneixements epidemiològics i la major comprensió de les interaccions entre el clima i les infermetats infeccioses, va motivar la necessitat de desenvolupar models predictius de canvis en les infermetats infeccioses amb característiques epidèmiques. Un dels sistemes de vigilància epidemiològica que permeten predir l’aparició de brots és el publicat per la OMS a l’any 2005, denominat “early warning system model” (EWSM), realitzat amb l’objectiu de aconseguir una ràpida identificació dels brots epidèmics com a primer pas important per a l’ increment d’intervencions eficaces. Aquest sistema incorpora informació

relacionada amb el clima, medi ambient i a més, utilitza “sistemes d’informació geogràfica” (SIG), que possibiliten predir a través de models matemàtics l’aparició de les epidèmies, llavors, permet individualitzar la sensibilitat de les diferents infermetats infeccioses a la varietat climàtica e identificar aquelles per les que les prediccions climàtiques oferirien el major potencial de controls de l’ infemetat. La majoria dels experts coincideixen en que les infermetats infeccioses més freqüents, en especial les transmeses per vectors, son altament sensibles a les variacions climàtiques. D’acord amb els resultats obtesos del EWSM, respecte dels riscos epidèmics i la sensibilitat a les variacions climàtiques, el paludisme dins de les infermetats transmeses per vectors i el còlera relacionades amb l’aigua i els aliments, foren aquestes infermetats on s’observaren fortes associacions entre els factors de variació climàtica i l’epidèmia. En altres infermetats, la variació climàtica va tindre un paper important, però no determinant, com en la leishmaniasis, el dengue, la encefalitis viral i la meningitis meningocòcica, on a més apareixen altres factors relacionats en l’epidèmia. En el cas de la febra groga, la influència de la variació climàtica va ser moderada, molt baixa per a Chagas, parasitòsis intestinals, esquistosomiasis i Lyme, i nul·la per a tuberculosis.

L’impacte climàtic sobre les infermetats infeccioses està principalment relacionat al comportament humà, efectes sobre el patogen i el vector que provoca l’infermetat.

Les diferents temperatures i estacions de l’any condicionen canvis en el comportament humà, com treballs, espais recreatius i mobilitzacions humanes. Per exemple, l’augment de la transmissió del virus de la grip en l’ hivern on la gent busca llocs tancats, o la màxima concentració de gastroenteritis durant l’estiu quan és passa llargues estones fora de la llar.

Efectes sobre el patògen Existeix una relació directa entre els factors climàtics i els patògens que provoquen les infermetats infeccioses. La majoria dels virus, paràsits i bactèries no és poden desenvolupar per baix de certs límits de temperatura, com és el cas del Plasmodium falciparum, que necesita temperatures majors a 18ºC per a desenvolupar-se.

Efectes sobre el vector Les infermetats vectorials son infermetats transmeses por artròpodes que actuen com a vectors de diferents patògens: paràsits, bactèries i virus. En la transmissió d’infermetats per vectors, intervenen entre altres els següents factors: la capacitat de supervivència i la reproducció del vector, la seua taxa de picadura i la taxa d’incubació dels microorganismes patògens en el seu interior. Tant els vectors com els microorganismes patògens i els hostes sobreviuen i és reprodueixen en un interval de condicions climàtiques òptimes: les principals son la temperatura i la precipitació, encara que també son importants l’altitud sobre el nivell de la mar, el vent i la duració de la llum diürna.

La distribució geogràfica i la dinàmica poblacional de les infermetats vectorials és relacionen amb els patrons de temperatura, pluja i humitat. La majoria dels vectors son artròpodes de sang freda altament sensibles a les temperatures ambientals. El calfament mundial favorix el seu desenvolupament. Les temperatures més altes acceleren el metabolisme dels insectes, incrementen la producció d’ous i la necessitat d’alimentar-se. Les pluges també tenen un efecte indirecte sobre la longevitat del vector degut a l’augment de l’humitat que crea un hàbitat favorable per al seu desenvolupament. Les inundacions poden generar efectes catastròfics en la natura al disminuir les fonts d’alimentació, que al mateix temps que la desforestació, afavoreix el desplaçament dels insectes a zones habitades per l’home. El paludisme, el dengue, l’encefalitis son patologies transmeses per artròpods. En el cas del paludisme, és transmès per el mosquit Anopheles que és desenvolupa en climes càlids i humits, sobretot en àrees selvàtiques tropicals al voltant de vivendes rurals. La transmissió del paludisme està clarament influenciada per el clima, ja que la transmissió no ocorre en climes on el mosquit no pot sobreviure. Les condicions ideals son majors de 20ºC, però existeixen quatre casos de paludisme en la montanya boliviana relacionats amb l’adaptació vectorial. L’augment de casos no és solament per l’augment de la temperatura, si no també per la disponibilitat de mesures de prevenció inexistents en països com el del continent africà, on és concentra el 90% dels casos mundials. En els últims anys s’han observat canvis entomològics en relació a l’aparició d’adaptacions biològiques del mosquit a situacions inhabituals com la supervivència a majors altures (> 2600 m) i a menors temperatures (fins a 8 ºC), com a l’any 2008 que és trobaren cues d’aquest mosquit a 3710 metres d’altura, reafirmant les prediccions dels científics respecte de que els mosquits s’havien adaptat a zones més altes i fredes, condicions molt diferents a les que existeixen als ambients tradicionals per a ells, com son les regions tropicals i subtropicals càlides per baix dels 2600 metres. La major part dels anàlisis sobre l’impacte climàtic en les infermetats vectorials s’han enfocat en el paludisme. Diferents estudis indiquen que majors temperatures portaran un augment de

la població exposada al paludisme com el resultat de l’expansió geogràfica de les infermetats vectorials a majors altituds i latituds, amb el que la proporció de la població afectada passaria del 45% al 60% aproximadament a mitjans d’aquest segle. El dengue és la infermetat viral més freqüent en el mon. “Aedes aegypti” està ben adaptat al medi urbà, però no resisteix la dessecació. L’expansió de l’àrea de distribució del Aedes i del dengue estan afavorides per l’augment de la humitat i la temperatura, com de les plutges generades per el canvi climàtic. L’escalfament mundial influeix en l’aparició del dengue, tant per l’aument de les temperatures i precipitacions com per fenòmens de desforestació, com el Tartagal, on el desmoronament produït per les pluges en regions desforestades va empitjorar les condicions epidemiològiques. Vezzani i cols., estudiaren el desenvolupament del Aedes en Buenos Aires i observaren que el major desenvolupament apareixia passats uns mesos amb temperatures sobre els 20ºC i pluges acumulades al voltant de 150 ml. Un marcador de descens és va observar per baix dels 16.5ºC i no és va comprovar el desenvolupament per baix dels 14.8 ºC. Els canvis en l’incidència del dengue no son exclusivament climatològics, existeixen altres factors relacionats com la disminució de mesures de control del vector i fenòmens d’urbanització no planificada que alteren l’hàbitat del mosquit. Exemples actuals de l’avançament de les infermetats vectorials son l’aparició de brots del dengue en Sudamèrica i l’aparició de patologies re-emergents o emergents en zones inhabituals, com la febra groga i la leishmaniasis visceral en el nostre país.

Per últim podem avaluar i classificar la relació del canvi climàtic amb les infermetats infeccioses de les següents formes:

Qualitat de les aigües: El subministrament d’aigua a la població en quantitat i qualitat adequada als diferents usos, és un servici de caràcter bàsic. La contaminació microbiològica, química i radiològica de les aigües destinades a consum humà, per a activitats recreatives o per al rec de productes de consum, entre altres situacions, pot causar o afavorir l’aparició de moltes infermetats. La gestió dels riscos sanitaris associats a l’aigua exigeix una adequada coordinació de les polítiques ambientals, hidràuliques i sanitàries, la participació dels diferents sectors en les solucions i l’ implicació dels ciutadans.

Qualitat de l’aire: Diferents estudis realitzats en els últims anys conclouen que, els increments dels nivells de la contaminació atmosfèrica s’associen amb efectes nocius sobre la salut, especialment respiratoris i cardiovasculars, encara que també evidencien efectes reproductius adversos, com l’augment de la mortalitat perinatal i de la prematuritat. En Europa, unes 60.000 morts a l’any poden estar relacionades amb una exposició de llarga durada a la contaminació de l’aire per partícules per damunt dels nivells permesos.

Principals focus d’emissions de CO2 al planeta

Seguretat química: És calcula que el nombre de substàncies químiques diferents comercialitzades en l’Unió Europea és de unes 100.000, de les que aproximadament un 70% son substancies perilloses. En general, no és disposa en la majoria dels països europeus de proves científiques, ni de informació sobre l’exposició real a productes químics i les seues possibles repercussions per a la salut.

Seguretat Biològica: L’home conviu en condicions naturals amb la fauna del lloc on habita. De vegades, esta convivència pot tindre repercussions negatives en la salut humana, derivat de picadures, de mossegades d’animals o altre tipus de contactes amb algunes espècies animals. Els efectes negatius per a la salut, poden produir-se, en uns casos, perquè actuen com a transmissors d’infermetats, en altres, perquè poden convertir-se en paràsits o simplement per la realització de lesiones. La figura inferior, mostra els principals bacteris i virus que afecten a la població humana amb la seua respectiva influència en la població humana.

Principals patògens en la transmissió de malalties transmeses per aliments

5. CASOS I EXEMPLES Actualment, certes zones de La Terra ja estan sofrint les conseqüències del canvi climàtic. Per exemple, les illes del Pacífic que s'espera que d'ací 30 ó 50 anys estiguen cobertes per l'aigua, a més de les inundacions d'aigua salada i l'increment dels successos metereològics severs que estan patint. Aquesta situació ha fet que els seus habitants s'hagen reubicat dins les illes i que el seu comportament cultural haja canviat, segons la doctora Jenny Newell. Pel que fa a les terres africanes, entre l'associació FAO i els EEUU estan intentant fer una estratègia per tal d'ajudar als etíops a salvaguardar les seues collites de les inundacions en èpoques de pluges. La seua tàctica consisteix en cultivar certs aliments que siguen “climàticament intel·ligents”, és a dir, que suporten els temporals consegüents del canvi climàtic. A banda de la seua agricultura, els que també necessiten adaptar-se són els seus habitants i aconseguir (no en un futur immediat) acomodar-se al que ara els ha tocat viure, malgrat ser víctimes d'un imminent canvi en el nostre planeta. Durant el Congrés Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN) es va publicar un llistat conegut amb el nom de “Deadly Dozen” (Dotzena Mortal) que recollia les 12 malalties mortals a les que estaríem exposats pel canvi climàtic. No vol dir que només aquestes succeirien, sinó que aquestes serien les de major complicació. Tuberculosi: malaltia infecciosa causada per microbacteris (Mycobacterieum tuberculosi). Sol atacar els pulmons, però també pot afectar el sistema nerviós central, el sistema limfàtic, el sistema circulatori... Els experts preveuen que amb el canvi climàtic el contacte entre els animals de granja i els salvatges augmente de manera considerable; i dels animals de granja als humans, augmentant així la transmissió de la tisi. Malaltia del somni o tripanosomiasi: és una malaltia parasitària dependent de vector. És transmesa als humans per picadures de mosca tse-tsé, les quals s'han alimentat d'humans o d'animals en què es trobaven els paràsits. Un dels protozous típics és la “Trypanosoma bruceipero”. Els experts asseguren que els efectes directes o indirectes del clima sobre la distribució de la mosca tse-tsé (que sol trobar-se a la vegetació que rodeja els rius i llacs) augmentarien. Marees roges o intoxicació paralítica per moluscs: malaltia tòxica que es produeix a l'ingerir moluscs que s'han alimentat de plàncton marí productor de verí paralitzador. Moltes algues que floreixen en les costes de tot el món, un succés conegut amb el nom de marees roges, generen toxines que són perilloses per als animals marins i, indirectament, per als humans. Els científics aseveren que les variacions de temperatura tindran un impacte enormen en aquest fenomen.

Grip aviària: malaltia viral que s'ha trobat a les aus, però amb la capacitat d'infectar a diferents espècies de mamífers com l'ésser humà, i d'altres animals. Els virus causants són del gènere Influenzavirus A de la família Orhomyxoviridae, que són virus d'ARN segmentats de cadena negativa. Les alteracions metereològiques influeixen en els moviments migratoris de les aus i, per tant, en l'expansió de la grip de les aus. Babebiosi: és una malaltia parasitària semblant a la malària provocada per protozous del gènere “Babesia” i que sol afectar als animals domèstics, en especial als gossos. Es transmet per garrapates i pot afectar tant a animals com a éssers humans. Encara que no provoca greus problemes, fa que l'afectat siga més succeptible a altres malalties. Aquesta afecció va ser descoberta a l'est de l'Àfrica i, des d'ací, ha passat a ser cada vegada més comuna a Europa i Amèrica del Nort, els experts ho associen al canvi climàtic. Còlera: malaltia infectocontagiosa intestinal aguda causada per la ingestió d'aliments o aigua contaminats pel bacteri “Vibrio cholerae”. Té un període d'incubació curt (entre menys d'un dia i cinc), el bacteri produeix una enterotoxina que provoca diarrea copiosa, indolora i aquosa que pot conduir amb rapidesa a una greu deshidratació i a la mort si no es tracta amb rapidesa. L'augment generalitzat de la temperatura de les aigües fa pensar en un increment de la incidència d'aquesta malaltia. Èbola: el virus de l'èbola (família dels Filoviridae i gènere Filovirus) es contagia, normalment, per estar en contacte amb els fluids corporals d'algú infectat o amb micos malalts. Aquest virus és capaç de matar fàcilment persones, goril·les i micos. L'informe dels experts evidencia que exiteixen fets significatius de què els brots, tant de l'èbola com de la febra de Marburg, estan relacionades amb les variacions inesperades de les èpoques de pluges. Paràsits intestinals: gran quantitat de paràsits es transmeten a través d'ambients aquàtics. Els canvis a nivell del mar i les temperatures faran que molts d'ells sobrevisquen durant més temps i, com a conseqüència, puguen infectar a un nombre major d'individus. Malaltia de Lyme o borreliosi de Lyme: malaltia infecciosa que afecta diversos òrgans de l'ésser humà, causada per l'espiroqueta Borrelia burgdoferi, que és transmesa per les paparres (Ixodes ricinus). Degut al canvi climàtic, es pensa si aquesta malaltia pot expandir les seues ales ja que amb els augments de temperatura aquests aràcnids poden viure de bona manera. Pesta: és una malaltia causada per un bacteri (Yersinia pestis) que té preferència pels roedors (rates) i s'estenen mitjançant les mossegades de les puces als humans. Quan els humans estan contagiats, poden transmetre la malaltia per via aèria. Per tant, si el canvi climàtic afecta a les poblacions de roedors, també afectarà a la distribució de la pesta.

Febra del Vall del Rift: zoonosi viral que afecta als animals domèstics, però que pot infectar a éssers humans. Es propaga per la picadura de mosquits infectats que contenen el virus del gènere Phlebovirus, de la família Bunyaviridae. Per tant, amb les conseqüències del canvi climàtic, aquests mosquits es propagarien per més zones de les que ara mateixa habiten. Febra groga: malaltia vírica que es transmet per pel mosquit Aedes aegypti i altres espècies del gènere Aedes. Aquests mosquits solen picar durant el dia i infectar a micos i persones. La malaltia és endèmica d'Àfrica i Sud-amèrica, però amb els canvis de temperatura i de pluges aquests es desplaçarien cap altres zones afectant a més persones. Malgrat açò, científics han esbrinat una vacuna que actualment s'usa per a turistes que van a visitar aquestes zones.

A continuació, una classificació de les malalties i conseqüències socials que ocurriran quan el canvi climàtic assolisca un punt crític, segons el ministeri de sanitat espanyola:  Efectes sobre la salut dels fenòmens metereològics: Ones de calor: les temperatures augmenten i les onades de calor es fan més freqüents, afectant sobretot a les persones majors. Inundacions: es pot veure incrementat el riscs d'inundacions de rius i de zones costeres. Sequies: provoquen mancança d'aigua i l'empitjorament de la seua qualitat. A més de la disminució de la producció agrícola i l'augment de la pobresa; una notable malnutrició i la fam per les consegüents inestabilitats econòmiques.  Malalties de transmissió hídrica, alimentària i a través de vectors: Malalties causades per vectors biològics: paludisme, encefalitis transmisible, leismaniasi, virus de Hanta, febre del Nil i altres d'origen zoonòtic. Malalties de transmissió hídrica i alimentària: augment dels casos de salmonelosi per l'increment de certes temperatures ambientals.  Desordres al·lèrgics.

 Efectes de la radiació solar ultraviolada sobre la salut: Efectes cutanis: melanoma maligne, càncer de pell no melanocític, cremades solars, etc. Efectes oculars: degeneració esferoïdal de la còrnia, càncer de còrnia i conjuntiva, etc. Efectes sobre la immunitat i les infeccions: supressió de la immunitat cel·lular, activació d'infeccions víriques latents, etc. Altres efectes: alteració del benestar general.

Efectes del canvi climàtic sobre les malalties infeccioses emergents i reemergents.

Malalties infeccioses i prasitàries, l’epidemiologia de les quals es pot vore afectada en Espanya pel canvi climàtic

Recull de les principals plagues emergents

CONCLUSIONS Com s’ha pogut comprovar al llarg del treball, el canvi climàtic està íntimament relacionat amb la salut humana. Les variacions en el clima poden alterar l’aparició, desenvolupament, transmissió, cura i molts altres aspectes de la malaltia. El canvi climàtic ha d’estar present a partir d’ara en l’estudi de la medicina, sobretot pel que fa a l’epidemiologia i disciplines que estudien la localització i transmissió de les diferents patologies. És l’ escalfament global un problema primordial en l’actualitat, que ha de ser abordat a nivell mundial, amb mesures radicals i serioses. En el treball, s’han destacat els diferents convenis i reunions celebrats per a tractar de posar solució als problemes climàtics; els governs i les institucions, però, mai s’han involucrat de forma decidida en solucionar aquests problemes, ja siga per interessos econòmics, polítics, estratègics, etc És tasca comuna de tots els ciutadans combatre contra el canvi climàtic, encara que és clar que les mesures més importants les han de prendre els governs i grups de poder. Es fa necessària una educació mediambiental profunda, per a conscienciar a la població de la importància de tindre cura del nostre entorn; fent també present aquesta educació en la formació dels sanitaris, perquè se n’adonen que clima i salut són dos conceptes que sempre han estat i estaran relacionats.

La lluita contra el canvi climàtic no pot esperar, és necessari actuar ja de forma contundent.

BIBLIOGRAFIA Pàgina web de l’Organització Mundial de la Salut. Disponible en: http://www.who.int/es/ Consultat el 15 d’abril de 2014. Pàgina web del ministeri d’agricultura, alimentació i medi ambient. Disponible en: http://www.magrama.gob.es/es/ Consultat el 15 d’abril de 2014 Agua y salud. El cambio climático promueve la propagación de enfermedades infecciosas en todo el mundo AGUA.org.mx, 2 de agosto de 2013. Disponible en: http://www.agua.org.mx/ index.php/biblioteca-tematica/agua-y/agua-y-salud/1290-enfermedades/26800-el-cambioclimatico-promueve-la-propagacion-de-enfermedades-infecciosas-en-todo-el-mundo Consultat el 17 d’abril de 2014. Cambio climático y enfermedades infecciosas, una combinación preocupante. Disponible en: http://noticiasdelaciencia.com/not/8243/cambio_climatico_y_enfermedades_infecciosas__un a_combinacion_preocupante/ Consultat el 31 de març de 2014. Cambio climático y enfermedades transmitidas por insectos: la esencia. Disponible en: http://www.scidev.net/america-latina/politica/especial/ cambio-clim-tico-y-enfermedadestransmitidas-por-i.html Consultat el 4 d’abril de 2014 Cambio climático y salud humana. OMS. Disponible en: http://www.who.int/globalchange/ es/index.html Consultat el 4 d’abril de 2014. El cambio climático promueve la propagación de enfermedades infecciosas en todo el mundo. Europa press. Disponible en: http://www.iagua.es/noticias/cambio-climatico/13/08/02/elcambio-climatico-promueve-la-propagacion-de-enfermedades-infecciosas-en-todo-el- mundo3414 Consultat el 6 d’abril de 2014. Terra. Org Disponible en:http://www.terra.org/categorias/articulos/emisiones-de-gases-deefecto-invernadero-en-espana-1990-2012 Consultat el 17 de març de 2014 Vida verde, què és el canvi climàtic? Disponible en: http://vidaverde.about.com/od/VidaVerde101/a/Que-es-calentamiento-global.htm Consultat el 22 de març de 2014 Professor en línia, malalties infectocontagioses. Disponible en: http://www.profesorenlinea.cl/Ciencias/EnfermInfectocontagiosas.htm Consultat el 22 de març de 2014 Ecured, clima i salut humana. Disponible en: http://www.ecured.cu/index.php/Clima_y_salud Consultat el 31 de març de 2014 Panel intercontinental del canvi climàtic. Disponible en: http://www.ipcc.ch/publications_and_data/ar4/wg3/es/tssts-13-4.html Consultat el 3 d’abril de 2014