El dia 14 de juny de 1954 naixia
a la ciutat de Tortosa la
Unió
Excursionista de Catalunya «delegació de Tortosa». Aquella data no fou un punt de partida sinó la continuació de la tasca que des de comengament de segle havia iniciat el centre Excursionista i que posteriorment va tenir continuitat amb el grup <<scout>>. Cal reconéixer l'esforg reahtzat per les generacions que ens han precedit per mantqnir i impulsar un projecte que avui dia és molt viu. Els éxits i les époques d'expansió s'han barrejat amb les crisis i els moments amargs. Tot, peró, ha forjat una entitat forta i molt arrelada a la societat tortosina i a totes les Terres de l'Ebr-e. La fortalesa de la nostra entitat ha sigut la suma de molts d'esforgos, de moltes suors, de molta sendera caminada, de moltes muntanyes escalades, de moltes cavitats explorades, del Port i de totes les nostres serres.
El futur de UEC Tortosa no és incert, el que vindrá tindrá molt a veure amb l'experiéncia acumulada al llarg d'aquests 50 anys i de ben segur que els que ens segueixen en sabran treure un bon profit.
/4Lr Joan Josep Tiron
i Ferré
President de UEC Tortosa
.
-5-
LA FUNDACIO DE LA UEC TORTOSA En els anys posteriors a la guerra civil espanyola era molt difícil sortir de casa. En primer
lloc, la penúria económica no permetia pensar en gaire més
coses que no foren treballar molt. En segon
lloc, en el cas de les nostres
terres, quedaven encara restes del moviment de resisténcia antifranquista, els
maquis, alguns dels quals havien fet del Port el seu amagatall; aixd feia que les autoritats es mostressin reticents a permetre l'accés a aquest indret. I en darrer lloc, l'associacionisme en general no era vist amb molt bons ulls per les autoritats de l'época.F;ra molt difícil que s'acceptés la creació de nous
grups, de manera que les possibilitats de tenir una associació passaven forgosament per convertir-se en delegació d'una entitat ja reconeguda. PerÓ a
més, algunes d'aquestes associacions havien estat fulminades pel nou régim
a causa de
la seva orientació, o simplement simpatia ideológica, com havia
estat el cas dels "scouts".
El cas és que l'aritic grup "scout" de Tortosa, que ja havia estat en funcionament abans de la guerra,tenia encara ganes de sortir a la muntanya. Com els calia
oficialitzar-se d'alguna manera, van recórrer aIa UEC de Barcelona
i
van
acordar la creacíó d'una delegació a Tortosa. Així, després de les pertinents gestions, el 14 dejuny de 1954 va ser fundada la UEC de Tortosa. L'entitat
comptá amb 93 socis fundadors,
i
en va ser el primer president Francisco
GonzáIez Cirer i el secretari Joan Fusté Panisello. S'establí una primera quota de soci de quatre pessetes mensuals
i com no es disposava de local propi les -9-
juntes i reunions es feien al bar Cervantes. Quan hi havia junta del Consell General de la UEC a Barcelona, els representants de la UEC Tortosa havien de desplagar-s'hi pels seus propis mitjans. Peró malgrat l'esforg que requeria
tirar endavant aquest nou projecte, la il.lusió era igualment gran i es comengaren a fer interessants propostes de futur. El juliol de 1954 es designá una comissió per estudiar la possibilitat de construir un gimnás per a ús dels socis, perd aquest projecte mai va veure la llum ja que poc després s'optá per
emprendre altres obres d'envergadura que requeririen tots els recursos de
l'entitat i més. També aquell mateix estiu l'entitatyadonar el seu suport a la iniciativa de declaració
d'
un futur Parc Nacional del Port.
La fundació de la UEC Tortosa va peffnetre facilitar l'accés a la muntanya
d'aquells a qui els agradava 1'excursionisme, ja que les dificultats burocrátiques i materials per accedir-hi eren grans en aquells temps, i també comengar
a
donar a conéixer les possibilitats excursionistes del Port als
muntanyencs d'arreu del país. Cada cop que es progru-uua una excursió calia demanar el corresponent permís a la guárdia civil, que intentava evitar que es produissin contactes amb els maquis. Fins
i tot en una ocasió
van
acompanyar els nostres excursionistes "per protegir-los"; l'excursió era a Beseit, i una parella de guárdies civils es van embarcar també en l'autobús, ja que algunes vegades els maquis havien fet parar els autocars i baixar la gent.
Mílgrat aquests fets puntuals, en general els excursionistes ja sabien bé per on acostumaven a moure's els maquis, de manera que no se'ls trobaven. A
l'igual que els grans projectes, aviat també entraren en escena les primeres discrepáncies. A1 principi, les sortides es feien a I'estil scout, és a dir, amb uns monitors que dirigien l'activitat. Entenent que aquest estil ja estava una
l0-
mica passat de moda, al cap d'uns dos anys els més joves van voler canviar les coses coincidint amb el primer canvi de junta. En efecte, el setembre de 1957 el president Francisco González Cirer dimití anan de les diferéncies que mantenia amb el Sr. Martín Buró, president del Consell General de la
uEC. El cas és que s'iistaurá una junta rectora presidida per Eduardo Ena i que curiosament va comptar amb la participació d'alguns dels joves contestataris: Joan BruIl, Rafel
cid,
Joan Beltran... En aquesta nova junta,
les propostes normalment sortien dels joves i eren recolzades per
la cap.acitat
logística de Eduardo Ena, que en aquells temps era el cap de la Tabacalera a Tortosa.
LES EXCURSIONS DELS PIONERS Durant els primers anys de vida de l'entitat, els seus socis hagueren de fer front a un problema comú de tots els excursionistes de l'época: no existia cap cartografia del Port llevat de les de tipus militar, que eren molt poc precises en la delimitació de camins i topdnims. Tampoc quedaven
ja gaire habitants
ni pastors pel massís, de manera que només les contalles entre excursionistes,
o bé les troballes fetes per un mateix en sortides prdvies, eren l,única guia disponible per als pioners. Pel tant, hi havia un desconeixement bastant general del massís, i en conseqüéncia les excursions de calendari de la UEC Tortosa havien de ser molt senzilles. Pel massís del Port, un dels indrets més freqüentats era la mola Castellona, que en aquells temps tenia molt bona sendera perqué
es tractava de la ruta
principal d'accés a Caro. També es visitaven sovint la mateixa zona de Caro i la Fortalesa, la mola del Moro, el coll de la Barcina, la cova Balaguer i la cova cambra, i d'altres vegades el salt del cabrit, el salt de la Donzella, el pi
Gros o les casetes velles. En moltes d'aquestes sortides era habitual fer l'aproximació fins a la Caramella o els altres punts de paltida embarcats dalt d'un camió, el de "Petxina" dels Reguers,
a
qui se li pagaven entre tres i cinc
duros per persona, si bé en algunes sortides se'n feia cálrrec la uEC. El camió
portava uns bancs de fusta al remolc per poder asseure,s. Malgrat aixó, hi havia qui renunciava a aquestes comoditats perqué li feia por circular amb el camió per unes carreteres tan dolentes com les que hi havia aleshores, o bé
t2-
perqué se'n va cansar el dia que, en trobar-se la carretera desfeta, li va tocar empényer el camió. Evidentment, tampoc no existien les actuals pistes forestals que remunten els barrancs del vessant sud del port, de manera que per pujar al Pi Gros o a la cova del vidre calia caminar des de la mateixa carretera.
El perfil de la típica sortida d'aquells anys es comenEava per
a
la zonade caro seria el següent:
"l'adoració nocturna", una missa que tenia lloc
a les quatre
o les sis de la matinada a la catedrar, per poder marxar tot seguit cap al peu de
caro. Quan no es podia disposar del camió de "petxina,,, es feia ús de la bicicleta per arribar fins a la Caramelra. Tot seguit s,anava per feina, ja que no era fins als bassis de Caro que es parava a esmorzar. L,excursió prosseguia
,
després fins al cim de Caro, i podia allargar-se fins als Pallers o altres indrets.
Quan la sortida durava dos dies, es dormia
a les
t
i
pallisses dels xalets del Mascá,
ja que en els anys inicials encara no existia el refugi de Caro. De totes maneres, foren molt més freqüentades les zones de la serra de Boix,
la cantera de la cinta, el coll d'Alba, o ra cova d'en Rubí, degut a la seva major proximitat a la ciutat de Tortosa i al seu millor coneixement general.
una darrela folma d'excursió corrent d'aquell temps eren les sortides en bicicleta, que tenien el Toscá o Paüls com a destinacions habituals. Al principi
les sortides s'organitzaven amb poca freqüéncia, especialment les que suposaven estar-se fora més d'un dia, ja que molta gent només podia disposar dels diumenges a causa del treball. De sortides llargues se,n feia una cada un
o dos mesos, sobretot durant la plimavera i l'estiu, si bé els indrets accessibles de la serra de Boix eren visitats gairebé cada diumenge.
més
-13,
t
^l-
Cim de Caro, agost 1953.
Acampada a la Font del Teix, maig 1956.
',.
LES PRIMERES OBRES D'ENVERGADURA
Durant el plimer any de funcionament de la uEC Tortosa es van endegar dues iniciatives de considerable abast. D'una banda, es van iniciar les gestions
amb el consell General de la UEC per construir un futur refugi de muntanya al Port i, paral.lelament, amb el Bisbat de Tortosa es parlava d,instal.lar una
imatge de la Verge de la Cinta al cim de Caro. Pel que fa a aquest darrer projecte, la resposta del Bisbat fou molt entusiasta
i rápidament
es constituí un patronat per
dur-lo a terme. La recaptació dels
fons necessaris funcioná molt bé durant els primers mesos de 1955, de manera que es va poder fabricar una primera imatge i comenEar les obres necessáries
per a la seva instal.lació el mes d'agost, amb l'esperanEa de poder fer la inauguració per a les Festes de la Cinta. Dur a terme les obres no va ser una tasca senzilla. Es van haver de pujar tots els materials amb un matxo
i a les espatlles dels voluntaris, ja que no existia
la carretera que avui dia va des de lazonadels xalets fins al cim de caro.
s,hi
va habilitar una esplanada cimentada per intentar recollir aigua, peró no va
funcionar bé, de manera que fins i'fot l'aigua es va haver de pujar a peu per una sendera que no tothom sabia trobar, fet que va comportar que més d,un es decidís a pujar pel Tubo.
Arribat el setembre les obres s'havien enllestit
a
temps, peró es va fer necessari
ajornar la inauguració del monbrit de Ia verge perqué en la data assenyalada -16-
el vent bufava molt fort al cim de Caro. Finalment, una setmana més tard tingué lloc la celebració de l'acte, amb una missa oficiada pel canonge José Samuel Esteve Esteve a la qual assistiren més de dues-centes persones. peró novament la fatalitat féu acte de preséncia
er1
la forma d'una inoportuna avaria
que va impedir al cotxe d'autoritats pujar fins al port.
un any més tard,
el
1956, es va fer una romeria per instal.lar la imatge definitiva de la verge, de pedra, que evidentment va tornar a ser pujada grácies a les espatlles dels més
voluntariosos. Pels volts d'aquells anys s'instal.lá també al ventós cim de Caro una
va antena metál.lica, d'un únic peu
i
primiti-
sostinguda per vents, que tal com va
augurar el pastor que acompanyava els enginyers (i que certament no se'l van escoltar prou)]no va durar dreta ni sis mesos. Quan l'antena va caure, va esquerdar una de les puntes del monument aixecat per la UEC Tortosa.
D'altra
banda, no va tenir una vida molt més tranquil.la l'antiga imatge provisional que havia estat substituida del cim de Caro: cada any es cedia
de Tortosa per fer l'ofrena de flors
a l'Ajuntament
i fruits a la verge de la cinta. En cada
ocasió passaven pel local de la UEC Tortosa els operaris de la brigada muni-
cipal per recollir-la i posteriorment tornar-la, fins que algun any algú es degué
oblidar de la procedéncia de la imatge i des d'aleshores ha romás sota la custódia de l'Ajuntament. En quant a l'altre projecte, com que la necessitat de disposar d'algun aixopluc amb un mínim de condicions a la zona del Port s'havia fet palesa des d'un bon principi, es van considerar diverses possibilitats. La primera va ser cons-
truir-ne un a la font del Teix, aprofitant que ja hi arribava la
pista forestal que
havien fet els de Carlares, peró es va desestimar perqué l'indret no disposava de suficient aigua. Posteriorment es va explorar lazonadels xalets i el Mascá.
Els terrenys pels que finalment es va optar els va mostrar un pagés d'aquells
"auténtics" que encara quedaven, que duia calces blaves i calgava avarques.
Era tan llest que en les excursions que es feren per conéixer els terrenys només es portava el tovalló, així que quan tothom treia les carmanyoles amb
el menjar ell aprofitava per posar-se morat, i quan acabava el tiberi
deia:
"dirás que comenEo a estar una miquetabé".
El 1955, malgrat les dificultats económiques,
es va decidir tirar endavant les
gestions necessáries per construir el refugi. Es van fer visites d'inspecció dels terrenys amb membres del Consell General de la UEC
i finalment
es va
aconseguir que s'aprovés la seva construcció l'estiu d'aquell mateix any. La
compra dels terrenys i les instal.lacions (una petita caseta que hi havia) pujar 30.000 pessetes, que es van pagar en tres telminis de tal manera que el Consell
General es feia cárrec del cost del projecte i la UEC Tortosa dels interessos
generats, així com de les despeses corresponents a les reparacions que necessitava la part oberta del refugi: prop de 8.000 pessetes.
Les obres es van emprendre durant la tardor de 1955. Es va acotar el terreny i es va alranjar la caseta, que era tan petita que no tenia ni paridora (l'aixopluc
per al bestiar),
i
a sobre la xemeneia tampoc no tirava... Les obres es van
enllestir a principis de 1956 i es va programar
la
inauguració per al primer
d'abril, tot coincidint amb la segona edició del campament de primavera. Durant aquests Ílesos d'interludi, els darrers arranjaments requerits pel refugi concentraren bona part de les sortides dels socis, si bé encara va ser possible 18 -
fer una excursió a Fredes. Finalment, en la data assenyalada es va celebrar el campament de primavera, amb una preséncia de 55 fendes, i paral.lelament es va
inaugurar el refugi de Caro amb la presdncia del president de la Federa-
ción Española de Montañismo, D. Julián Delgado, Blanch, que va oficiar la missa i la benedicció.
Excursió al Parrissal, maig 1956. 19-
i
de mossén Joaquim
Inauguraciรณ del refugi, abril 1956.
- 20-
Lloc de sortida habitual dels excursionistes, enfront de la Fonda cardona.
Sant Roc, PaĂźls 5 de gener de 1958.
L'EXPANSIÓ DE LES ACTIVITATS DE L'ENTITAT
A part d'aquestes dues activitats d'envergadura que foren la instal.lació de la imatge de la Verge i la construcció del refugi, els socis de l'entitat es dedicaren
també a la que era la seva activitat preferent: l'excursionisme, que
es
desenvolupavatant apafiir de les sortides habituals de cap de setmana com dels campaments. Precisament fou el campament del Port de l'estiu de 1954 la primera activitat de certa importánciaorganitzada per la UEC Tortosa, que no tenia ni dos mesos de vida. Lamancade fons va fer que s'hagués d'establi¡
una quota d'inscripció de 15 pessetes per al campament, tot i comptar amb una subvenció de 500 pessetes per part de l'Ajuntament de Tortosa.
La positiva experiéncia del primer campament va fer que l'any següent s'instaurés també de forma regular el campament de primavera. En aquelles
primeres edicions dels campaments, com que encara no es disposava dels temenys del refugi de caro, es plantaven les tendes en un terreny que tenia
Eduardo Ena. Entre les tendes acostumava a destacar la de Federico Vallés, que la pintava com si fos d'indis. El campament d'estiu de 1955 ja es va
poder celebrar als terrenys del futur refugi.
Hi assistiren 34
participants
repartits en 6 tendes, el que va suposar haver de dormir una mica apretats, si bé ens podem imaginar que més d'un degué fer-ho ben a gust grácies at'la asistencia al mismo de 6 mujere,s", tal com es va fer constar fins i tot en el
llibre d'actes de 1'entitat. 22-
rl
Durant el 1955 també es van fer excursions al Mas de Barberans i la Caramella. A més, també hi va haver iloc per a una activitat més curiosa: aquelr any ra premsa local es feu ressó de la descoberta d'una ,ocova encantada,,prop del cim de caro, i alguns socis de l'entitat organitzaren una excursió per acabar comprovant que la troballa no tenia gaire interés. El 1956 tingué lloc la pri_
mera participació de la UEC Tortosa en una trobada internacional de muntanyencs, que també va significar ra primera .,petjada,, de l,entitat als Pirineus: Joan Fusté amb er seu filr i Eduardo Ena van ser la representació tortosina al campament Internacional d'Alta Muntanya celebrat a l,estany Llong. A finals d'aquell mateix any es va crear la secció de Fotografia, que es posá a treballar en una exposició de fotografia pirinenca
El
Lg57 es va
.."u. la secció d'Espeleologia,
que realitzá,una primera
campanya d'exploracions en cavitats delazonade Godall, en gran part degut a l'entusiasme de
Rafel cohí per aquesta modalitat esportiva. De seguida es va fer patent la necessitat de disposar d'escales <<Electron>> per superar els passatges verticals de les coves
i,
després de negociar-ho amb la junta, la
secció es construí les seves primeres escales grácies a les 500 pessetes que es destinaren per al material necessari. curiosament l,existéncia d,aquestes es_ cales no passá desapercebu da, jaque poc vatardar el delegat provincial de la Federación Española de Montañismo a sol.licitar-les prestades per a les seves
sortides. També aquell any l'entitat va subscriure una asseguranga per als accidents de muntanya, que tenia un lÍmit de cobertura de 20.000 pesstes, i una altra asseguranga contra incendis per al refugi de Caro i la seva finca.
l
l I I
i
l
T¡ I I
L'any 1958 es va iniciar amb la celebració d'una junta general que va revalidar els cárrecs de la junta rectora presidida per Eduardo Ena que s'havia hagut de constituir en presentar la seva dimissió Francisco González Cirer el setembre de 1957 . Amb les qüestions institucionals ja resoltes, l'entitat es va
adherir a la campanya impulsada des de la revista Cordada per a la declaració
d'un Parc Nacional al massís del Port. La primavera d'aquell any es van enllestir els treballs de construcció d'una cistema per
a ús dels
excursionistes
a la mola Castellona, donant així un important servei en la freqüentada ruta
d'accés a Caro. Aixó va ser possible grácies a la col.laboració de diversos socis que
van pujar els materials necessaris, del manobre
Sr. Fuentes
i de la donació dels materials per part de Josep Anguera. També necessari ampliar la cistema del refugi de Caro
i
es van
Adell,
es va creure
iniciar les gestions
amb el Consell General per obtenir els fons necessaris.
El 1959 va ser un any d'importants canvis. Com
que hi hdvia un superávit de
més de 3.000 pessetes dels exercicis anteriors, es va comengar a valorar seriosament la possibilitat de mudar-se a un nou local més adient per a les necessitats de l'entitat. D'altra banda, perd, en incrementar-se els requeriments
fiscals per part del consell General de la uEC, es van revisar les quotes, que
van quedar establertes en 10 pessetes mensuals per als varons,6 per a les fémines i 5 per als juvenils. La perspectiva de fortes despeses en el lloguer d'un nou local social i en l'avangament d'imports per a les obres de la cisterna del refugi de caro van fer que s'hagués de posposar la celebració d'un
primer curs d'espeleologia. El canvi de local social es consumá finalment aquell estiu, després que a la primavera d'aquell any es veiés com molts socis -24 -
canviaven les excursions per les feines de manobre o instal.lador.
El
14 de
juny es va inaugurar el local del número 9 del carrer Arc del Romeu. Les obres d'adequació, que contemplaven entre altres coses un espai
fix per a
exposicions de la secció de fotografia, ascendiren a més de 5.000 pessetes, que van ser cobertes en part grácies a les 2.0g5 pessetes que sumaren les donacions voluntáries de diversos socis. El mobiliari es resolgué básicament
a partir dels ajuts dels socis
i
només va ser necessária la compra de més
cadires. L'any següent es va instal.lar un petit laboratori fotográfic i es van
adquirir una máquina multicopista per editar les circulars i una máquina d'escriure, i més endavant es va poder comptar també amb un projector de diapositives.
L activitat excursionista
va seguir creixent al llarg d'aquests anys malgrat les
diverses obles singulars que durant algunes temporades van requerir la major
part de l'atenció dels socis. Els indrets més visitats, a part de caro i la mola
castellona, eren la font de la Tenalla, la font del Gel, l'Airosa, la Fou i la vallcanera, el baryanc de la Galera, el barranc de Lloret, la vallfiguera, el Montsagre de Paüls, el roscá, les Clotes, Fredes, Morella i el parrissal. També es
participava en moltes de les convocatóries de marxes i campaments oficials
que arribaven des d'altres entitats excursionistes catalanes, a les quals habitualment els socis es desplagaven amb autobús. D'altra banda, continuaren celebrant-se ininterrompudament els campaments de primavera
i
estiu als
terrenys del refugi de caro, activitat que fou possible en bona part grácies al constant esforE de Federico vallés. cada any es cerebrava la festivitat de sant Bernat de Menthou ,patró dels excursionistes, amb un dinar de germanor -25 -
i les corresponents activitats lúdiques i esportives, i el lliurament de guardons I
l: I
a la constáncia. També es va
instal.lar la coneguda cabra del Caragol obra del
nostre associat R. Cohí, que va ser pujada al cim de l'agulla sense bastida, només amb I'ajuda d'una corda. En resum, tant l'economia com l'activitat excursionista de 1'entitat mostraven bona salut, fet que generá un cert clima
d'optimisme que va fer que fins i tot alguns comencessin a pensar ja en el projecte d'un nou refugi més gran a Caro.
Uany 1962 va tenir lloc un canvi
de
junta en la reunió general de gener i
Josep Anguera va passar a ocupar la presiddncia. En aquesta reunió abandoná i.
l.
també el seu cárrec Joan Fusté, que havia exercit de secretari des de la creació
j
de l'entitat. La primavera següent es va produir un ensurt al refugi de Caro:
!
I
un petit incendi afectá la xemeneia i el sostre, peró sofiosament va quedar cobert per l'asseguranEa subscrita. El1964,1'any en qua
,"
celebrava el desé
aniversari de l'entitat, es va presental al Consell General de la UEC el projecte
de construcció del nou refugi a caro, consistent en una edificació de dues plantes
del5 m2 cadascuna. El Consell General va aprovar la seva construcció
per quan es disposés dels fons necessaris. Al llarg dels primers deu anys es van produir més de 600 altes de socis.
-26 i,
i. .j_
;:*-'
El 1965 van comengar les obres del nou refugi
de Caro,
i el19611'arranjament
del refugi lliure de les Clotes. Malgrat aixó, en aquest període la UEC Tortosa
es va encarregar també de l'organització d'un important esdeveniment excursionista: el1967
li
va correspondre l'organització de la X Marcha Ex-
cursionista Provincial de Regularidad. Decidir l'itinerari d'aquesta travessa
no va ser fácil,
i
durant molt temps es van presentar
i discutir nombroses
propostes de diferents socis. Finalment es va optar pel següent itinerari: el Toscá, les clotes de clementet, les Rases del Maraco, el de carles. Es van confeccionar uns mapes amb
coll d'Alfara i Alfara
l'itinerari de la marxa, per als
quals s'obtingué una subvenció de la Caja de Ahorros de la Diputación Pro-
vincial. La marxd se celebrá el 29 d'octubre i requerí la intervenció d'un nombrós aparell logístic: marcar l'itinerari, establir els equips de control, aconseguir prestats els corresponents cronómetres... Aquell dia en concret bufava el vent i feia molt fred, peró malgrat aixó l'esdeveniment tingué lloc amb normalitat i comptá amb la preséncia de moltes entitats excursionistes.
-27 -
Construcció del nou dipbsit d'aigua. ',.. .-,.r',.,r.r,i..
t*s*ea
§orl§*§':*s*¿on
cl§terna en e}
,t., .
§afr¿gÉ"s
2el-ba-Ailesy 5p€oxl€s 4**,,,q-Jor.t:aJ-es --'ó;;ü"t;t i60 saeo* ioi'raná azud a 40
..
de}
te&§,e§
Za'?l
- ;p' §'*!1p;§tas It uLrU 1' I:ad.rf ].}os e§***:r'I'.8[! YJ"g§.§^Y §r.§,er ] lr#imá hterro per* - rB vlaJes §"4qq : Áseaaa y'sr;;á -" q99 "a ¡gq-;r*a*o 4oo Ar;ñ rinü-*'* -á -:"p p*rronaS' : ?'993 rr
&*«m*as"-*¿Xt"r *a'b*rta&
Hede:ra
enoofrados
b)u
"rotal w
o{t"Á"/r"
,f^¿,r4 ? x ¿oa, X árfi§ 4 Wá;l^Á §Ü.aao ^é¿%{. -28-
43
'1oo
Pujant material, per a les obres del refugi, amb el camiรณ dels gelmans Tafalla. ,
i {
-29-
{
i I
fl
LA CONSTRUCCIO DELS ACTUALS REFUGIS Tan bon punt com van ser aprovats el setembre de 1964 pel Consell General de la UEC el projecte i el pressupost del nou refugi de Caro es van iniciar les
actuacions per recaptar els fons necessaris. Es va aconseguir una subvenció
de 551.750 pessetes de la Delegación Nacional de Deportes, la meitat en forma de préstec a 10 anys i l'altra meitat a fons perdut. Es van haver d'apujar
les quotes per fer front al futur pagament de préstecs, que van quedar establertes en 15 pessetes mensuals els senyors
i
10 pessetes les senyores
senyoretes. També es van emetre bons de préstec de 100, 500 a retornar als socis un cop finalitzades les obres
i
i
i
1000 pessetes,
cobrades les subvencions
oficials. I fins i tot quan les obres estigueren jafrnalitzades es va aconseguir una subvenció de
1a
Diputación de Tarragona per un 5Vo del valor del refugi.
Amb les necessitats económiques cobertes, es va demolir liantic refugi 1'agost de 1965 i es van comengar les obres del nou. La seva construcció va suposar
un gran nombre de viatges en la furgoneta de Josep Anguera per pujar els materials i baixar els paletes durant el cap de setmana. Evidentment,l'antiga carretera que aleshores pujava a Caro no era com la que ara coneixem; tenia unes grans costeres i quan plovia se
li formava
una enorne séquia al mig. Un
cop que la furgoneta pujava carregada de pedra, no va poder véncer les rampes
més fortes i, després de diversos intents, calgué desistir i descarregar-la en -30r,i[-
part per fer dos viatges. A més, per la caffetera només cabia un vehicle, de manera que trobar-se'n un altre venint en el sentit contrari implicava una nóva odissea. Per allí hi pujaven
i
baixaven els camions que transportaven
fusta, i fins i tot encara alguns carros estirats per matxos.
Les obres es van haver d'aturar a partir del novembre següent a causa del fred i les glagades, quan totjust
se
li
anava a posar la teulada, i es van reprendre
en arribar la primavera. Avangaren tan rápidament que es programá la inauguració del nou refugi per al setembre següent. En la data assenyalada, una gfan quantitat de socis volgueren assistir a la inauguració, fet que comportá
un notable problema logístic. Finalment es va optar per llogar dos camions dos jeeps,
i
ifer diversos viatges per desplagar-hi els assistents.
Durant els primers anys de servei el refugi no va tenir guarda, de manera que els seus usuaris havien de recollir abans les claus a 1'entitat. Aixó comportava
també que el manteniment s'hagués de fer ocasionalment, per la qual cosa sovint es feien excursions que servien per arreglar matalassos, pintar portes finestres, fer reparacions, o fer neteja en general. altres propietaris de
El l9ll, juntament
i
amb
la zona, s'arribá a un acord amb FECSA per proveir
d'electricitat les finques de la zona del Mascá i, per tant, el refugi. El preu de
l'obra s'establí en 9.000 pessetes per a cada propietari, i la connexió
es va
tenir 1'any següent.
D'altra banda, el t967 es van iniciar les negociacions amb l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan per aconseguir una cessió d'ús sobre el mas de les Clotes de Clementet, amb vistes al seu posterior arranjament i condicionament
com a refugi lliure. un cop obtinguda la cessió, es van aixecar planols del mas
i
es van enviar a la Federación Catalana de Montañismo per obtenir
alguna subvenció per al seu arranjament. El mes de setembre es va organitzar una excursió al nou refugi per endregar-lo, pintar-lo i netejar els voltants. El
juliol de 1968 es va inaugurar
aquest nou refugi, amb la coffesponent missa
i
benedicció, la presdncia d'autoritats del món excursionista, i els imprescin-
dibles pastissets i mistela. Malgrat estar oficialment inaugurat, en els anys posteriors es continuaren fent algunes excursions al refugi de les Clotes amb
l'objectiu de millorar el seu condicionament:
es va pavimentar el terra, es va
canviar la porta, i es van col.locar taules i bancs.
Excursió estival típica
a
la font del Teix, amb el <<krupp» d,Espuny.
- -11-
Inauguraciรณ del nou refugi, juliol de 1968. -JJ-
Refugi de Caro, Setmana Santa 1960.
-34*.-L
¡
Procés de construcció del nou refugi.
-35-
Abril de 1956, comiat al Toscá
després de la inauguració del refugi de Caro.
Vista del caragol, carretera del Port.
.L
Caro,23 de setembre de 1955, inauguraciรณ
-37
de1
Monument a la Verge de la Cinta.
-
I
ilfl Hl*$
¡iiiÍ;!*iir'r$¡r'18:;:ryc
tI0ffiEfi§il PtíEt[tf'*
ru¡il§[]t{§ rflf [ür¡¡§ilt§,lt E¡§*üul¡ut!
¿§x swseep§8k§* de cxplmsae§Sm &*rle§üca? §-a nmás grawe obieceióa está en sst¡¡sEo . ¿rt §srlii§la d¡r .i¡lo¡¡.¡rr ltriiC.¿ A :!aY¿ & h !3¡§e:¡]
¡9;§&'b n4!ri4 srr ¡,¡e^ 46ie dii ¡..1r. * .¡a*rnis q§r §i&n¡¡a ¡*rl+si *! re.ind¿¡ii 4t- Ae!¿r& P¡r b urr(rdefi*1& ¡rr*.r(kadr qür !¿* .r h. {sra & n ?lk 9{.& lerd ¡m *§trtsF¡ .1i.¡¡!y§, i,:lht§ bi.¡r ¡a !.9!r¿¿ YhÍet é §! !¡, r1J& .{$t¡dree qrk &¡o .fi*bxr§ .{t6 & .§ü.,:.r. i!rd*r¡{ l¿ c}ey¿ ¿t!:l& r{tid¡ni.! ,ea 6¡üstne¡ :¿ &r¡$dd &l t¡lAt{l :.,.!,r: ¿&rá1. b dtr&lé¡ r t¡ tqpsr{6 {r tu ser¿ §ñ ¿N!r5, J,j.¡6 re.üd{i dilo&8 , ¡B¡r.. &§M? ,§1 ;& k ese !¿ii&1irú¿nt &E u párn q* €¡ iiiien$ rn gqF¿ reqot :1{-{ ¿b. s*s w§qid p.e. ¿t eei.dnüráñie.to $eé. ti@tú&, ,¡¡ ¡§ i¡*et¡s ¡*" i&k? i ;Íwoe á ¡.!{,Ñ &,ie{¿r ¡ §$¡e §ré§['¿!. ¿&did§ la¡ §&&ion.{ á le. r¡at§iórd !*arh&; ,id:, &rt , ds tr.s-
.¡ú.i.¡ói drr á!u{ Bd., !(tu¡r*. .sús 1ñddo
d'¡or,do,,ilo
ú. ró r'.,0.
ea¿etülri&drs, d( lr'Fd! r,¡"1.
¡!r!ta r$¿'irn.r!. li&.. §te9r, É u:\ &tl,f.!
§Í.-. b*?
¿§3no
§l§t e¡
jil**d, r, ¡tr d¿J. I!
lls¡{!rer&, !is3 k s{kr e á'ft¡s & lrr¡B e, {r¿r.lu §t ;a ihñ, rsc¿*3 i* !tslhdo ¿!. ¡*ns! inawe, ¡!!4{! .o{ 4ú* rt 4ok*.i.rei *ii?.§, 'Cr¿ b¡i§ lrirs¡¡.rNi, eñ Xa: ¡.i¡. §* u!&e ¡a W¡e!,tad & x{nl*¡}i; }! r,ar¡{ks snt l¡i{r.aF qlr ls 6l* ,ten, Xü t¡& rh.. dlx
ñ
nA, t&
"a§9 §&8,
n sk¡¡.»,
aó¡lsriúMA rsn§ &tr, r¡ nB&1 h&4:ie.e fr¡tB.. * @l& *.¿bli-rl.§ &a§e q& 13r;
tónri.t*§§ dÉ {*§o y treili&64 §({ i¿e sis¡t.!, Ís qk s¡ p.,¿d¡ de¡ir es q.q ¡r 4e0.tá¿:»k§ r,§ !¿!1 g¡h§' ¡tt..é 3 §{c :*.rú, *§ lri .o!..d*d6 l¡§
i¿! ¿r;útaM-.q@ !d
&tilis b es§e.i(]ü,rne &iltr*r,§l6iei r i!)tü4dirri 8!:j§6{. h§@$, & Xk .qaj tif.ii.*dr¡ &,Er *ñ,i)..rdér* $q & ál 4@É@ed Y qqq ¡i.tkr. "&eie §lra v.z ¿ !¡.S*B!,:f¡.44¡,{r, &r q¿§ §A!§ l$4¡{ids{F,: Á e¡}t. id.§rer366 ¡&.$i§i§!l:iffi §aát§'!!rqi*úi§.,ru.§¡iii" b&eswdi)d"h&a; ffi,{s,-.eddtu &t !!ttb49:i {¡$dé¡ .j. :!ai8w1 -dO-&rr,&i§ffin$t.ii& &ii{riii*drii ¿rii*i!d.!!r lÉ .:;:;i
$!S*4*-q§s.á',1.,,l:'
L:tlv-¡§r19!Y§:,.r1,,.:,: 1.:üdi..{|!,,¡{.t*t*.¡i!t¿-. ¿l{ ill¡:.6út& &i!{..¡¡& .i*ai ri
&:6¡&,t&@&ffi i{:'*i:&l liatdr. §f
¡R:f¡ii€{¿tt
x*ar¡¡i:t¡*l*r}§{.&,d!v
Article de premsa juny 1954, exploració de la cova "La Rabosa"
-38-
Les gubies del Parrisal, excursiรณ del grup "scout", maig 1936.
-39-
:.':."
Setmana Santa nevada, Xalet de V. Cardona. 1959.
Ballada de sardanes el dia de la inauguraciĂł del monument a la Verge de la Cinta.
Âżf
t
-=
Josep Maria Brull, excursiรณ pel Port, 20 de desernbre de 1970.
-41-
LA FI D'UN CICLB D'EXPANSIÓ L activitat excursionista dels anys 60 va donar lloc
a un dels productes més
emblemátics de la UEC Tortosa: la Guia Itinerária del Port. Durant aquella época la UEC Tortosa organitzava una sortida cada dues setmanes, si bé hi
havia un petit grup que ho feia setmanalment. Eren els tres germans Brull (Joan, Josep Maria
i Jordi) el
seu cosí Manolo Martínez, Joan Beltran
i Da-
niel Ribé. Cada cop que arribaven a alguna bifurcació o indret característic que desconeguessin, Joan
a festejar,
i
Brull
en prenia nota. Perb quan aquest va comenEar
conseqüentment a reduir
el
ritme de sortides, el treball
d'enregistrament quedá en mans de Josep Maria. D'aquesta manera, i al llarg d'entre set o vuit anys, es va obtenir tot el material necessari per
a
la publicació
de la Guia.
El
1971 es va crear la SIRE, Sección de Investigación
y Recuperación
Espeleológica, en el si de la UEC Tortosa, ja que hi havia un bon nombre de socis que es dedicaven a I'espeleologia. Aquest va ser el darrer esdeveniment
que culminava una etapa d'expansió ininterrompuda de l'entitat des de la seva fundació, ja que en tombar els anys 70 la situació va canviar forEa.
haver una junta presidida per Joan da per Eduardo Ena, i després
Brull
Hi va
que va substituir a l'anterior presidi-
n'hi va haver una altra sota la direcció
de Josep
Anguera. De fet, peró, és molt difícil fer un seguiment de l'activitat de l'entitat
durant aquests anys, ja que no hi ha actes de les juntes entre el mary de 1972
i el juny de 1919 no es van cobrar les quotes corresponents als socis perqué ssmbla que no es va trobar cap cobrador per fer-ho. En conseqüéncia, també
s'havien deixat de pagar les quotes corresponents al consell General de la
uEC, de manera que l'entitat estava endeutada. Fins i tot alguns pagaments que estaven pendents per les reparacions dels refugis van haver de ser avanEats
pel president Josep Anguera. En acostar-se el 1979, en qué s'hauria de celebrar el 25d aniversari de la
uEC
Tortosa, es va produir una revifalla. per donar una sortida provisional a la incerta situació de l'entitat, es constituí una junta rectora presidida per Josep Anguera que, d'entrada, va acordar ampliar la quota a 100 pessetes mensuals
i no cobrar les quotes pendents, ja que aquest considerable augment de quota en certa manera compensava els ingressos pendents dels exercicis anteriors.
També es va buscar un nou cobrador per garantir l'ingrés de les quotes. per donar resposta al compromís de revifar l'entitat també en el seu vessant excursionista, es van presentar propostes per al calendari d'excursions, per al curset d'iniciació a l'espeleologia que havia organitzaten altres ocasions la
SIRE, i per a un nou curset de fotografia.
EI nou compromís per fer reviure l'entitat va per.metr.e que aquell estiu de 1979, amb motiu del 25é aniversari de la UEC Tortosa, se celebrés una re-
unió del Consell General de la UEC a Tortosa a la Casa de la Cultura, a més d'una mostra de dibuixos de Frederic climent i d'una exposició de les obres premiades en el
I Concurs Nacional de Fotografia promogut
per Jordi Albe-
_43_
+I
I
ro. També es van lliurar els premis d'aquest concurs i, per primer cop, les insígnies de plata als socis que complien 25 anys a l'entitat.
El
1980 va néixer una nova secció en el si de la UEC Tortosa: la SAME
(Secció d'AIta Muntanya i Escalada), que va agrupar els alpinistes i escaladors que comenEaven a sorgir d'enEá que es popularitzés mundialment l'escalada
lliure per les fites aconseguides pels francesos
a les gorges del Verdon.
Amb
un primer pressupost de 23.000 pessetes, aquesta secció va poder adquirir dues coldes dinámiques, tres piolets i tres parells de grampons. En l'assemblea ordinária de gener de 1981 la junta rectora fou substituida per
una nova junta presidida per Josep Maria Brull. Una de les noves tasques
introduides per aquesta junta fou la difusió de les activitats realitzades en alguns mitjans de premsa locals. També es va celebral Ia segona edició del
concurs nacional de fotografia, si bé reconvertit en el.Saló Nacional de Fotografia de Muntanya. Per part seva la SIRE va dur a terme una important expedició espeleológica a Franga, la "Heyle-81", i la SAME va organitzar el I Curs d'Escalada en Roca. A més, la UEC Tortosa va organitzar també aquell desembre el
I Curs d'Exculsionisme.
Amb una vida social i excursionista que renaixia, i amb noves seccions que necessitaven del seu espai propi, el local social de
l'Arc del Romeu
quedar petit. Per aquest motiu se'n va buscar un altre, i
es va
el 1982 es va consu-
mar el canvi al que és el local actual del carrer Argentina. Com ja era habitual
en aquest tipus d'obres, l'arranjament del nou local va estar en mans de la
col'laboració d'alguns socis. Un cop enllestits els tráfecs es va celebrar el
II Curs d'Excursionisme,
que
ja va quedar consolidat en els anys següents.
Aixb, peró, plantejá aviat el problema que comportava integrar els joves que sortien d'aquests cursets en les activitats generals de la UEC Tortosa, ja que moltes d'aquestes no quedaven al seu abast. Per aquest motiu es va crear una secció de jovent que, recolzada amb monitors d'esplai, s'encarregá de programar excursions particulars per als més joves.
Curs d'iniciació a l'excursionisme 1992.
-45-
Marxa de regularitat.
-46-
Refugi Clotes.
Lo Portell. _47
_
ELS CONFLICTES AMB LES SECCIONS
Malgrat que s'entrava de nou en un cicle d'expansió, encara havien d'a:ribar alguns dels moments més difícils per a l'entitat. Els problemes van comenEar quan el 1982 es va aprovar una nova normativa sobre l'adhesió de les entitats a la
Federació Catalana d'Espeleologia,
a
la que estava afiliada la UEC Tortosa.
Aquesta normativa no permetia que la UEC Tortosa mantingués la capacitat
decisdria sobre la SIRE com a secció seva, que hauria de passar, doncs, a mans del Consell General. En conseqüéncia es van obrfu les discussions
i els
estira i arronsa sobre el futur de la secció. I
I
D'altra banda, la UEC Tortosa arrossegava encara probleLes pressupostaris
I I I I I I I
a causa dels deutes que
s'havien generat en la década anterior, mentre la seva
activitat i el nombre de seccions continuaven creixent. Aixó feia que hi hagués
I I I I
poc a repartir entre molts i les seccions no podien veure sempre satisfetes les
I I I
seves pretensions.
Aixó també va donar lloc a alguns episodis de fortes
I I I I
tensions, com va ser el cas d'una carta del rgS2realitzadapels responsables
I
de la SIRE denunciant algunes gestions de tresoreria I
I I
i
comptabilitat. Una
altra petita crisi va tenir lloc quan la SAME va posar un pany per tancar les dependéncies de la seva secció allocalsocial, tot argumentant que d'aquesta
forma s'estalviava posar pany en tots els armaris que tenia per guardar material. .'
-48L
t\
A partir de la
successió de fets com aquests, la situació es va anar fent
progressivament insostenible, i el 1983 va tenir lloc el trencament definitiu amb la SIRE i la SAME quan part dels seus socis van decidir fundar noves entitats fora del marc de la UEC. Els membres de la SIRE van fundar l'Espeleo
Club de Tortosa, amb qui la UEC Tortosa va haver de bregar durant uns quants anys per motius económics. Els membres de la SAME van fundar la Joca de Roquetes. Aquesta doble escissió va deixar de nou sense vida social a una
entitat que tot just havia comengat a recuperar-se pocs anys abans, peró
malgrat aixó el president Josep Maria Brull encara tingué l'ánim d'organitzar diversos cursets d'iniciació a l'excursionisme en els anys següents, per als quals comptá amb l'ajuda esporádica d'alguns companys.
Fins el 1988 els socis de la UEC Tortosa van seguir dedicant-se
a
l'excursionisme sense poder-se embarcar en noves activitats que requerissin un important esforE organitzatiu,llevat dels cursetld'excursionisme anuals
i
una travessia popular el 1988, que acabaria sent la precursora de la coneguda
Marxa del Port. Aquell any va deixar la presidéncia Josep Maria Brull i es constituí una nova junta sota la direcció de Manolo Salvatella. Malgrat el canvi, no es va resoldre la desvinculació de l'Espeleo Club, que era un dels més importants constrenyiments que arossegava la UEC Tortosa,
i tan sols
un any més tard es tomá a produir un nou canvi de junta, amb Núria Lledó,
qui anteriorment havia estat la guarda del refugi de Caro, com a presidenta.
Aquest cop, peró, la junta que en sorgí es dedicá plenament a resoldre definitivament el contenciós amb l'Espeleo Club.
r
-49-
A partir d'aquell moment, la vida social i l'activitat muntanyenca de l'entitat tornaren a rebrotar, malgrat que aquest va ser un procés lent. Es van potenciar els cursets d'iniciació a I'excursionisme, es comengaren
d'informació periddica
a
editar butlletins
i, amb el propdsit de promoure les sortides
de
muntanya, es van comengar acrear els primers calendaris d'activitats anuals.
Una altra activitat que s'instaurá, de forma ja continuada fins al dia d'avui, fou la Marxa del Port, que sota la presidéncia de Josep Ma. Brull havia viscut
ja la seva primera edició. Poc després, també es va comengar a organitzar de forma anual la Volta Aventura al Port en BTT, tot donant resposta
a
la creixent
afecció per aquesta modalitat ciclista que tingué lloc en la década dels 90. És
evident que l'auge dels anomenats "esports d'aventura" experimentat en aquells anys va servir de suport al procés de regeneració que vivia l'entitat.
Pel que fa ala vida social, la UEC Tortosa comengá també a participar de forma activa en els actes i celebracions tortosins, ja fos presentant pubilles a les festes de la Cinta, o bé organitzartt penyes
-50-
i festes de Camestoltes.
LA RECUPERACTÓ »B L'ACTIVITAT COL.LECTIVA: LA MARXA DEL PORT
A finals dels anys 80, encara sota la presidéncia de Josep Ma. Brull i amb el procés de desmembrament de la UEC Tortosa sense acabar de resoldre's, poques eren les persones que s'animaven a organitzar activitats. No obstant
aixó, i inspirant-se en altres travesses que comengaven a popularitzar-se per les terres catalanes com ara la Matagalls - Montserrat, dos dels nostres socis,
Mauro Ortiz i Joan-Tiron, decidiren que el massís del Port bé mereixia ser el marc de referéncia d'alguna travessa semblant. I malgrat que la junta no va
estar gaire atenta a la proposta, la primavera de 1988 es va aconseguir organitzar la "1a Travessia Popular Caro - Casetes Velles - Caro", amb una
participació de 57 inscrits. El nom de "travessia" sorgí de la intenció inicial de fer el recorregut de Fledes a Caro pel GR-7, perd la
dificultat organitzativa
que comportaria fer un itinerari no circular va propiciar el canvi de ruta.
Malgrat que l'éxit de l'esdeveniment deixá ben contents els organitzadors, la següent temporada no es va celebrar la que hauria d'haver estat la segona
edició a causa de la manca d'entesa entre els socis organitzadors i la nova i efímera junta presidida per Manolo Salvatella. Amb la següent junta dirigida
per Núria Lledó, es va celebrar la segona edició de la travessia, un dia del desembre de 1989 en qué les ganes de caminar van aconseguir superar el fred
-51-
¡-
intens que feia. La"Za Travessia Popular Caro - Casetes Velles - Caro" va comptar amb la participació de 110 persones. Rápidament es va veure que aquesta travessia era una bona activitat de futu¡
i
es va decidir modificar-la per aprofitar
millor el
seu potencial.
Així,
es va
acordar que l'itinerari es canviaria en cada nova edició per poder donar a
conéixer millor el Port als participants habituals. L'experiéncia acumulada també va fer introduir alguns canvis
per millorar el sistema
de controls i
l'avituallament. Tot plegat va donar lloc a la tercera edició de la travessa
l'any 1990,
en qué 230 participants van fer un itinerari circular per la Mola
de Catí sota la nova denominació de
La següent edició, l'any
l99l,la
"III Marxa del Port".
Marxa es desplagá per primer cop fora de
l'entorn de Caro. Malgrat que l'itinerari que es va fer per l'Espina i les Roques Benet partint des del Mas de la Franqueta va aplegar 200 participants,
alguns menys que l'anterior edició, el lesultat va ser molt satisfactori. Segurament va contribuir també a aquesta sensació el dinar col.lectiu que es
va fer després de l'arribada,
i
que des d'aleshores s'ha mantingut en les
següents edicions. També es va mantenir 1'estratégia encetada en aquella ocasió
de fer la Marxa un any per la zona de Caro
i l'any següent per altres indrets
del massís, tot intentant visitar els paratges més singulars del Port.
-52-
_-l¡
Amb aquesta fórmula organitzativa ja consolidada, les edicions s'han anat succeint:
-
V: Cova Avellanes i la Balangueru,325 inscrits, 1993.
VI: Fredes i el Portell de l'Infern
des dels Magraners, 398 inscrits,
1994.
-
VII: El Toscá
des del refugi de Caro, 400 inscrits, 1995. Inicialment
es pretenia donar la
volta a la Mola Castellona, peró el mal temps va
obligar a canviar l'itinerari el dia anterior.
-
VIII: El Tossal d'en Grilló des de I'ermita
de Sant Roc,403 inscrits,
1996.En aquesta ocasió es va comptar amb l'ajuda de Josep Tiron i el seu matxo per muntar un dels avituallaments.
-
IX: La Barcina i la Mola Castellona
des del refugi de Caro, 500 inscrits,
i997. Aquest era f itinerari pretés per a la setena edició.
-
X: Les gúbies del Parrissal, 625 inscrits, 1998. Les gúbies es van superar per l'interior aprofitant que estaven seques
i
amb l'ajuda
d'alguns troncs col.locats en els ressalts més difícils.
-
XI: La Cova Avellanes ila zona de la Vall, 300 inscrits , 1999.
XII: El Tossal
de Grilló des de Prat de Comte, 500 inscrits, 2000.
XIII: El Pas de la Barcina, 500 inscrits, 2001. XIV: La Vall, 325 inscrits,}}}Z.
r
XV: La Franqueta, coll de Miralles i Terranyes, 400 inscrits, 2003.
-53-
i
L'organització de cadascuna de les anteriors edicions va comportar un notable esforg d'un gran nombre de socis. Així, un cop seleccionat f itinerari en cada nova ocasió i comprovat el seu bon estat, calia programar les tasques a
fer durant les setmanes anteriors a l'acte: demanar permisos, comprar les provisions, etc. El dissabte anterior calia marcar f itinerari amb cintes de plástic, transportar tot el material nécessari (taules, olles, menjar, beguda, etc.) al punt de partida i arribada, i portejar els avituallaments fins els llocs als que no es podia arribar amb cap vehicle. Finalment, el diumenge calia repartir-se entre els controls, la preparació del dinar i "1'escombra", que ereq
els encarregats de tancar la marxa tot recollint les senyalitzacions "ressagats",
i
I I
I
I
I
I
I I
I
I
I
I I I
I
I
I
I
I
I
I
I
I I I
u_
els
que en nombroses ocasions van estar acompanyats pel Dr.
Panisello "Pataqueta" per si calia atendre cap contusió o turmell torgat.
I
i
-54-
La Vall.
XIV ediciรณ
de la Marxa del Port.
La Franqueta, XV ediciรณ de la Marxa del Por1. Memorial Josep Ma Brull.
_.1
L'ARRANJAMENT DtrL REFUGI DE LBS CLOTES El pas del temps i l'ús lliure de la instal.lació van fer que a principis dels anys 90 el refugi de les Clotes presentés un aspecte bastant lamentable: el
estava en mal estat, la campana de la xemeneia havia caigut sostre estava cedint. se en
mobiliari
i, el pitjor, el
Aixó portá als responsables de la UEC Tortosa a posar-
contacte amb el Consell General de la UEC per mirar de posar-hi solució.
Un cop localitzat un paleta d'Horta de Sant Joan que podia fer-se'n cárrec, un matí d'hivern es va organitzar una "expedició" formada pel president del
Consell General, aleshores el Sr. Martínez Massó, l'esmentat paleta d'Horta, dos nois més d'Horta que tenien simpatia pel refugi i el president i sotspresident
de la UEC Tortosa (en aquell moment, Núria Lledó
i
Joan Tiron). Feta la
visita sorgí la promesa que s'an'eglaria el refugi, si bé durant els mesos següents ningú no va tenir cap més notícia.
El cas és que aquells nois d'Horta havien presentat al Sr. Martínez Massó un projecte per a la creació d'una nova UEC a Horta i per convertir les Clotes en un refugi guardat. Efectivament, es va fundar la UEC d'Horta i es va comenEar a treballar en el
refugi desmuntant-li la teulada. Per'ó tot seguit aparegueren
els problemes: sembla ser que algú de la junta d'aquella entitat es va
diners que s'havien recollit
polir els
i el consegüent ball de bastons va portar
dissolució de la jove entitat.
-56-
a la
com a conseqüéncia, el refugi havia quedat sense teulada i per tant completament inservible. Les diferéncies sorgides entre el Consell General i la UEC Tortosa sobre com s'havia gestionat l'afer van portar aquesta darrera a buscar
pel seu compte una solució al cas. Així, tres anys després dels fets,
ortiz, Mauro ofiizi Joan Tiron van donar la primera empenta a la reconstrucció del refugi. El problema més gran que es plantejava era els socis Jordi
l'adquisició dels materials necessaris, que es va poder resoldre grácies a la intervenció de salvador carbó, llavors regidor d'Horta. Aviat va comengar l'operació de reconstrucció del refugi, que es va poder dur
a
telme grácies
a
la intensa col'laboració de molts socis de la UEC Tortosa i altres amics que durant un parell de mesos van dedicar-hi els caps de setmana. Mentre els més destres assistiren en 1'obra mateixa, molts dels col.laboradors es van dedicar a transportar a
la seva esquena les tones de material (bigues, teules, sorra,
ciment...) que calia pujar del coll de sabres al refugi, un itinerari de poc més de trenta minuts en condicions normals.
La primera fase de les obres (la teulada) es va poder enllestir rápidament tot
i l'esforg que demanava, i també malgrat el clima estrany que comportava el desgast d'una junta que pel aquelles dates es trobava propera al canvi. un any més tard s'instal'laren les noves lliteles, i tres anys després de
f inici
de
l'operació es donaren per acabades les obres després d'haver buidat i netejat la cisterna del refugi. Tot plegat va permetre que a dia d'avui puguem tornal a gaudir
d'un refugi de les Clotes que es manté ben conservit.
Amanjament de la teulada del refugi de Clotes.
Muntatge de la nova llitera del refugi de Clotes.
-58-
t-.
Col.locació de la tela asfáltica a la teulada del refugi.
Reinauguració de1 refugi de Clotes després del seu ar:ranjament.
No Raid.
-60-
rr-
«Esports
i
natura» programa de rádio Tortosa, conduil per membres de la UEC Tortosa.
Sortida des de Fredes de la Marxa Nocturna.