EL MEU VIATGE A ESQUIAR Mariola Damià Benet (5è de primària) La nit abans d’anar a la neu estava molt nerviosa per si em dormia i arribava tard, però l’endemà em vaig despertar molt matí per a agafar l’autobús. En l’autobús jugàvem, escoltàvem música i menjàvem d’amagat les llepolies que portàvem en la motxilla. Quan arribarem al poble hi havia unes plantes congelades pel fred i tots els rierols estaven també congelats. Quan vam veure la pista roja varem pensar que era un precipici i que seria impossible baixar per ella. En arribar a l’hotel pujarem les maletes per les escales i resulta que hi havia una rampa! Després ens van posar per grups a les habitacions. Ens van posar a totes les xiques en una habitació, les de 5è i 6è juntes, elles pensaven que seria un desastre estar amb les xicotetes, i nosaltres que estar amb elles, però després ens ho passarem bomba. Després de repartir les habitacions ens van dir que agafàrem uns mitjons i baixàrem a provar-nos les botes, els esquís i els pals. Quina il·lusió! L’endemà ens van despertar molt matí (és que ens havíem dormit molt tard), ens vestirem i baixarem a desdejunar. El desdejuni de l’hotel estava molt bo, podies agafar totes les galetes que volgueres i llet amb xocolata. Després anàrem a agafar la telecadira, jo tenia una mica de por però quan hi vaig pujar amb la meua amiga Alba, se’m va passar, el paisatge era molt bonic encara que anava una mica lent. El nostre monitor, Alex, era molt amable, però no ens ajudava a alçar-nos quan quèiem, deia que havíem d’aprendre sols. Ens divertirem molt. Les pistes
eren
pujàvem
molt
amb
grans
una
transportadora,
però
i
cinta no
paràvem de caure, nosaltres i els
pals.
esquiàvem
i
Menjàvem, descansàvem,
així tots els dies.
25